el patró descriptiu-maria grau

8/9/2019 El patr descriptiu-Maria Grau

1/7

J) i,hI( fi U I

L'inters de l'estudidels patrons enl'ensenyament de la

composici de textos

38

Autora Maria Grau

El patr descriptiu: l'habilitat de des-crlureAquest article tracta el tema de la descripci lingstica com una habilitatde qu disposa el parlant per dir com sn els objectes del mn o com creuque sn. El professor de catal hi trobar descrits els elements i els recursosque li facilitaran la tasca de desenvoluparaquesta habilitat en els aprenents,habilitat que de forma intutiva exercim quan parlem. L'article s'emmarca enl'enfocament presentat a l'article ccEls patrons discursius com a procedimentde construcci textual .., publicat al nmero 25 d'aquesta revista.s sabut que cada tipus de text posa en joc unes capacitats i uns coneixements.Les habilitats necessries per a la narraci no sn les mateixes que les que requereixen la descripci o l'argumentaci. En un cas ens pot convenir, per exemple,produir un cert efecte d'enjlit; en un altre, afinar l'observaci i trobar adjectiusque ens permetin fugir del tpic; en el cas de l'argumentaci, cercar mitjans queens aplanin el cam per fer admetre una conclusi. Hi ha, doncs, un conjuntd'habilitats comunicatives que resulten d'utilitat per a la construcci de qualsevol mena de text, per tamb n'hi ha unes d'especfiques, que pot resultar tiltreballar centrant-nos en patrons discursius concrets .Entre les habilitats generals, hi ha la de saber relacionar sempre un text ambels parmetres d'una situaci comunicativa, i entre les especfiques, conixer elmode d'organitzaci del discurs i les categories lingstiques amb les quals construm el text . En aquest sentit, compartim la visi de Charaudeau (1992), quedistingeix diversos nivells: La situaci de comunicaci, d'ordre psicosocial, el quadre fsic i mental en ques troben els participants d'un intercanvi lingstic. Es defineix en termes decontracte,en funci de la identitat dels interlocutors i de les intencions comunicatives del subjecte parlant. Els modes d'organitzaci del discurs , que constitueixen els principis d'organitzaci de la matria lingstica. (s el que nosaltres anomenem patrons.) Les categories de la llengua, que constitueixen el material mitjanant el qual esfabrica el text. El text, que s el producte resultat de l'acte de comunicaci. Es construeix apartir de les tries conscients o inconscients que fa el subjecte parlant de catego-riesde la llengua i de modes d'organitzaci deldiscurs, en funci d'all que imposala situaci. Els tipus de text, que tan aviat coincideixen amb un mode d'organitzaci queconstitueix el patr dominant , corn sn el resultat de la combinaci de diferents modes.Aquests nivells s'interrelacionen en la posada en escena comunicativa, demanera que la persona que ha d'escriure un article divulgatiu, per posar unexemple, es troba en una situaci de comunicaci que es defineix amb uns par-


2/7

metres concrets: la identitat de l'emissor, el lloc social en qu es produeix lacomunicaci, el propsit de qui escriu, les expectatives dels lectors, etc. (con-tracte). D'acord amb aquesta situaci, es tria un mode d'organitzaci del discurs(patr descriptiu, argumentatiu, etc.) o una combinaci de diferents modes;s'utilitzen un s recursos (definicions, parfrasis, exemples, etc.) que es construeixen amb catego ries de llengua (hipernims, sinnims, adjectius, connectors, etc.);i to t plegat es materialitza en un text .Notem, per tant, que les activitats didctiques que giren entorn dels patrons

discursius permeten treballar de manera conjunta els continguts gramaticals iels de caire ms discursiu. Malgrat que la matria lingstica no pot constituirun principi de classificaci dels textos, perqu qualsevol categoria pot ser present en qualsevol tipus de text, en el cas de la descripci, que tractarem en lespgines segents, alguns dels continguts gramaticals que es poden presentar orevisar mentre treballem amb textos descriptius sn els segents: l'adjectiu (explicatiu i especificatiu) l'adverbi (en especial els de mode i els quantificadors) els verbs atributius els verbs esdevenimentals altres verbs (en especial en els temps de present i imperfet) els sinnims, hipnims i hipernims les aposicions els complements preposicionals les oracions de relatiu els connectors espacials els dctics de temps i d'espai els pronoms utilitzats com a elements anafrics.Creiem que l'inters de l'estudi dels patrons en didctica s el de facilitar

aquesta relaci entre l'anlisi pragmtica dels parmetres de la situaci comunicativa i els procediments lingstics amb els quals s'acaba construint el text adequat per a cada situaci. L'objectiu final no hauria de ser, doncs, el d'aprendre aclassificar els textos, sin el d'utilitzar aquest coneixement per a la comprensii la producci de textos concrets.

La descripci s la representaci d'una manera de percebre el mn. Descriure sdonar resposta a com sn les coses (persones, llocs, ambients, etc.) i tamb establir relacions de pertinena i situar les coses, persones o objectes. Hi ha descripcions d'estats i de processos. Aquestes segones, pel fet de centrar-se en accions,s'acosten a la narraci , per all que les distingeix com a descripcions s el fetde tenir com a funcions bsiques les de presentaci, localitzaci, identificaci icaracteritzaci. D'altra banda, hi ha autors que defensen que una bona manerade descriure les persones s deixar-les parlar, cedir-los la paraula; aix, el dileg iel monleg poden ser maneres directes de descriure per la via de mostrar.Adam (1992) presenta un esquema de la descripci que inclou aspectes (pro

pietats i parts de les coses) i relacions (situacions en el lloc i el temps, i associacions fetes mitjanant comparacions, metfores o reformulacions).' Per araens centrarem en un aspecte que ens sembla especialment interessant: la influncia de les condicions d'enunciaci (en especial la dels interlocutors) sobrel'organitzaci discursiva. Les marques de presncia de l 'emissor i del destinatari sn determinants en la caracteritzaci dels textos. Veure el paper que t

El patr descriptiu.Tipus

39


3/7

40

La descripcicientfica

i la descripciimplicada

la modalitzaci en qualsevol construcci textual ens acosta a l'heterogenetatdiscursiva i ens ajuda a entendre-la. Hem constatat que la rellevncia de lamodalitzaci arriba fins al punt que un mateix patr discursiu pot presentar-seen formes ben diverses, segons el punt de vista adoptat per l'enunciador al'hora de descriure.

Des de les descripcions implicades d'alguns intercanvis individuals, en qul'enunciador mostra obertament com veu les coses, les qualifica sense restriccions (o amb ben poques) i expressa els sentiments que li produeix all quedescriu, fins a les descripcions distanciades, gaireb asptiques, d'algun textcientfic que respon a un intercanvi social, o d'algun text jurdic d'intercanviinstitucional, el ventall s ampli. Les mostres sn tan diverses que, to t i pertnyer al patr descriptiu, els textos presenten caracterstiques prou diferenciadesper considerar que la identificaci dels procediments de modalitzaci hauria deser present en qualsevol anlisi textual.

El patr descriptiu s un patr que t un carcter transversal. Trobem seqncies descriptives que acompanyen la narraci i l'argumentaci. Les trobem en elspatrons directius i expressius. I constitueixen una part essencial d'aquest patrcomplex, heterogeni, que s el patr expositiu o explicatiu.

L'omnipresncia del patr descriptiu en tota mena d'intercanvis i en totamena de textos s un fet. I tamb s un fet que les descripcions es fan sempre desd'un punt de vista i que l'adopci d'un punt de vista determinat caracteritza elstextos de manera essencial. Cal habituar-se, doncs , d'una banda, a l'heterogenetat dels textos en qu es barregen patrons discursius diversos, i, de l'altra, a lesdiferncies que presenten els textos tenint en compte aquests factors que convdistingir clarament: Qui descriu? Per a qui? Amb quina finalitat? (informar, fer imaginar, distreure, instruir, convncer...?)

La millor descripci no s sovint la descripci exhaustiva, sin la que contla tria ms adequada dels elements que convenen al propsit de la personaque descriu. Descriure s seleccionar. S'han de seleccionar unes dades, prioritzarles, i organitzar-les d'acord amb uns objectius. I un cop feta aquesta selecci,cal adoptar un punt de vista. Malgrat que parlar de tria i prioritzaci comportareconixer que la neutralitat absoluta no existeix, es pot descriure adoptantuna mirada universal i externa, allunyada dels sentiments individuals; es potvoler, al cont rari, caracteritzar un objecte destacant l'efecte que ens produeix; oes pot fer l'esfor de situar-se en punts de vista contradictoris, un exercici d'empatia molt interessant en l'ensenyament de la composici de textos.

Comencem pel tipus de descripci que sovint es qua lifica com a objectiva. Elpatr descriptiu t un lloc important en els textos cientfics i acadmics. S'estudien objectes dels quals cal determinar les propietats, comparar-los amb altres,establir-hi diferncies i semblances. S'estudien conceptes que cal definir i s'estudien processos que cal descriure.

Les descripcions cientfiques ens permeten endinsar-nos en el saber. Aproparnos a les descripcions cientfiques i aprendre a descriure, en la lnia del quepodrem anomenar l'estil cientfic, s, en el procs d'aprenentatge, un pas necessari per a l'adquisici de coneixements.

Per determinar les caracterstiques d'un text descriptiu en qu la persona que


4/7

descriu ho fa des d'una perspectiva distanciada, presentem aquest fragmentextret de l'Enciclopdia catalana:

Pals. Mun icipi del Baix Empord, a la costa, a la plana d'inundaci del Teri del Dar, entre els contraforts septentrionals del masss de Begur (puig deCaramany, 221 m d'alt) i el Dar, el qual desemboca a l'extensa platja de Pals,entrant sorrenc que s'estn des del masss de Begur fins a l'Estartit (Torroellade Montgr), on desemboca tamb, ja fora del terme de Pals, el Ter. Aquestaplatja, les nombroses dunes de la qual han estat fixades per pins, estatja lesnstal-lacons de Radio Liberty, nord-americana, que fa emissions dirigides al'Europa de l'est.

Podem dir que aquest s el cas d'una descripci no marcada. Entre els procediments que s'han utilitzat en aquest text podem destacar els segents: Llenguatge precs. Dades comprovables, que no depenen del punt de vista del parlant. Abundncia d'oracions atributives, amb el verb en forma el-lpt ca, que serveixen per presentar les caracterstiques de l'objecte descrit. Inici del text amb un hipernim, que s l'element clau en les anomenadesdefinicions perdescripci . Aix, de Pals, es comena per dir que s un municipi. Establiment de les relacions de pertinena i de situaci mitjanant classificacions ja establertes, que l'enunciador no t el dret d'inventar, sin que es limitaa constatar: Pals s un municipi del Baix Empord, ocupa la plana d'inundaci delTer i el Dar, entre els contraforts septentrionals del masss de Begur; la platja s unentrant sorrenc que s'estn des del masss deBegur fins a l'Estartit etc. Ocultaci de la presncia de l'enunciador. Eltext est escrit en tercera personai no s'hi fan valoracions. Els nics adjectius axiolgics que hi trobem (extensaplatja i nombroses dunes) tenen una funci quantificadora; no podem dir queexpressin una dada objectiva, per tampoc no responen a una apreciaci subjectiva tan clara com la d'alguns mots que veurem en el text que presentarem acontinuaci. Absncia del destinatari. No hi ha en el text cap element lingstic que eldenoti ni el connoti.. Per establir una comparaci amb el text que acabem de comentar, hem selec

cionat un petit fragment descriptiu, que t com a objecte el poble de Crvoles, alPallars Juss, i que correspon a un reportatge publicat al suplement de La Van-guardia, Qu[em? ' Es tracta d'un text marcat on queda ben pals el punt de vistade l'emissor. Vegem-lo:

CrvolesCom gaireb tots els poblets de les muntanyes del Pallars Juss, Crvoles splena de grans masies de pedra i cases disseminades i escampades pels pendents de forma irregular. Per en aquesta vila estan gaireb totes en runes.Noms una, a l'inici de l'allargat poble, est habitada per una parella d'escultors belgues. L'aspecte de la vila s totalment desolador. Realment est abandonat i derrut, per, a 1.174 metres d'altitud, es troba en una situaci espectacular, amb les seves cases velles seguint el traat que marca la irregular crestade la penya que ocupen. Lnic senyal de vida sn un parell d'oques a la vorad'una masia i una font al mig del poble, d'on raja aigua ben fresca que omplel'abeurador dels animals. Cap a la part nord del poble es pot veure una de les

41


5/7

42

millors vistes de la Pobla de Segur, un dels nuclis ms grans de la comarca,envoltada de muntanyes. s interessant fer un tomb pel que queda dels carrers estrets del poble.Esquivant les males herbes i mirant en tot moment onposem els peus (ni us passi pel cap entrar a les cases!) es pot arribar fins al'esglsia parroquial de SantAvent.

Si la descripci extreta de l'Enciclopdia catalana ens servia per situar Pals enla geografia catalana, aquest segon text s'adrea a un receptor que vulgui recrrer el Pallars Juss descobrint-hi els pobles abandonats. El fragment forma partd 'una descripci molt ms mplia que fa referncia a altres viles de la zona is'acompanya d'indicacions prctiques (com s'h i pot arribar, on es pot dinar, ones pot dormir; etc.) perqu els lectors puguin organitzar la seva visita. Els diferents propsits, doncs, marquen les diferncies que constatem tot seguit: Les oracions atributives (molt abundants) no es limiten a localitzar el pobleo a caracteritzar-lo amb dades objectives i diverses, sin que van encaminadesa presentar la selecci d 'uns atributs concrets: en runes, desolador, abandonat,derrut. L'avaluaci positiva queda expressada de manera clara: situaci espectacu lar,unade les millors vistes, s interessant. Entre els elements descrits n'hi ha alguns d'inestables i aparentment pocrellevants, per que contribueixen a suggerir un escenari melanclic, amb pocssenyals de vida: un parell d'oques a la vora d'unamasia. Hi ha un cert apropament als receptors -que en el text de l'Enciclopdia erainexistent- expressat, en un cas, amb una primera persona del plural englobadora que convida a fer una acci alhora que la descriu (esquivant les males herbesi miranten tot moment onposem els peus) i, en l'altre, d 'una manera molt msdirecta, amb una segona persona del plural, continguda en una frase imperativareforada amb una exclamaci (ni uspassi pel cap entrar a les cases.').Creiem que po t resultar til presentar a classe dos tex tos com els que acabem

de comentar i procedir de la manera segent:1) Analitzar els parmetres de cadascuna de les dues situacions comunicatives.2) Analitzar els elements concrets amb qu s'han construt els textos i que aquacabem de comentar.3) Procedir a la redacci de dos textos similars: una descripci cientfica dellloc on viu l 'alumne i una descripci que introdueixi algun element que tinguila funci d'atraure visitants a aquest lloc, per exemple.4) Un cop escrts els textos, comprovar l'adequaci amb un qestionari com elsegent:En el primer text:a) El llenguatge s precs?b) Lesdades sn comprovables?c) Es recorre a classificacions ja establertes, com el nom de la comarca, per

exemple?d) S'ha esborrat la presncia de l'enunciador?En el segon text:a) S'expressen valoracions i opinions? De quina manera?b) Quins elements s'han seleccionat per convertir-los en el centre de la des

cripci?c) S'utilitza algun recurs per apropar-se al receptor?


6/7

Com ja hem dit abans, la descripci t un carcter transversal, les seqnciesdescriptives sn presents en tota mena de textos. Per en l'poca del zping, lesdescripcions cansen, perqu sn vistes per alguns com una aturada innecessriaen l'acci, unes seqncies que es poden suprimir sense perdre per aix el fi largumental o l'essncia d'una informaci. Si a ms d'aquest cert desprestigi de ladescripci, resulta que disposem d'uns recursos lxics pobres, les descripcions esredueixen a un reguitzell de tpics.

Per aprendre a descriure cal aprendre a mirar, a escoltar, a olorar, a tocar, atastar; cal, en definitiva, afinar els sentits i procurar traduir aquestes experincies en una pluja de paraules. Aix, per, noms en un primer moment, ja que,com sabem, les sensacions ms vives no sn suficients per compondre un bontext; han d'anar acompanyades d'un procs d'elaboraci i fins i tot de fingimentque esdev clar en el cas de la literatura, per exemple, en qu el jo que parlano sempre correspon a l'escriptor com a individu. Conv, doncs, esmolar la sensibilitat, primer, i trobar, desprs, les vies per convertir en un text -adequat,coherent, cohesionat i expressiu- les sensacions desordenades que acostumaa provocar una observaci atenta. En aquest procs, resulta imprescindible disposar de models que ens ajudin a trobar maneres de dir, recursos per descriure.Vegem una descripci que forma part d'un article periodstic que parla de la veumtica de Maria Callas, per del qual transcrivim nicament la primera part,perqu cont algunes seqncies descriptives interessants:

Hi ha coses a la vida que ens costa considerar com a plaers, per que de fet snfins i tot molt ms que aix.

Una d'elles s la veu humana, la capacitat de modular i articular unagran varietat de sons, fent possibles indubtables meravelles com la comunicaci verbal o la facultat per fer msica amb la veu. La veu s un dels principals factors de reconeixement d'una persona, i s gaireb tan nica com lesempremtes digitals o la forma de les orelles, que segons diuen sn tamb tretsindividualitzadors.

Elque sempre m'ha colpit de les veus, a part del seu carcter nic i la sevapotencialitat expressiva, s el fet que la veu s una de les caracterstiques deles persones que resten constants al llarg de la vida, i, a determinats nivells,fins i tot milloren amb el temps. Potser a mesura que vivim perdem capacitatpulmonar, potncia de veu o diversitat de registres, per en canvi s moltfreqent que el to i el timbre no canvin gaire al llarg dels anys, si ms nocomparant-los amb les transformacions que experimenten altres elements delcos com la cara, els cabells o el volum de la panxa.

Tots ho veiem cada dia. O, ms ben dit, ho sentim. Hi ha veus fines com laseda i gruixudes com la llana, veus que acaronen les odes i veus ingrates coml'esclat d'un tro. Algunagent t la veu prima i freda com elgla recent, i d'altressemblen contenir tota la calor dels trpics. Hi ha veus que fan posar la pell degallina, veus de rogall que semblen sorgir d'un tnel ple de pedres (hi ha unpoema de Salvador Espriuque porta per ttol Amb la veu de rogall d'un 'chansonnier') i veus que grinyolen d'una manera anguniejadora com un tros de guixque hom frega per damunt la superfcie d'una pissarra. Algunespersones posseeixen veus poderoses, greus o agudes, en un cos petit i frgil, i d'altres tenenveuetes primes i molt limitades empresonades en cossos gegantins. I finalmenthi ha veus excepcionals, instruments de precisi singulars que no noms transmeten sons, sin tamb intenses vibracions emocionals. [...p

Afinar els sentitsi disposar de models

43


7/7

44

Bibliografia

Notes

El primer pargraf, que podrem considerar introductori, serveix per situarl'objecte de la descripci. Els mots clau d'aquestes primeres ratlles sn plaers,indubtables meravelles, nica, substantius i adjectius axiolgics que obren el textpresentant la veu humana en tot all que t d'excepcional , intentant suscitaren el lector una actitud afectiva de signe positiu. En el segon pargraf, s'amplial'explicaci sobre el carcter nic de la veu humana i sobre les poques transformacions que pateix al llarg del temps.Per la densitat d'elements descriptius i les imatges ms suggerents arriben amb

el tercer pargraf. La diversitat de veus humanes es mostra amb tot un enfilalld'adjectius, de comparacions i de metfores, que resulten altament expressius pelfet d'estar situats demanera que destaqui elcontrast. Aix, les veus finescom lasedacontrasten amb lesgruixudes com la llana, lesque acaronen les odes amb les ingratescom l'esclat d'un tro i una veu prima i freda com el gla recent amb una altra quecont tota la calor dels trpics.Elfinal d'aquest pargrafarrodoneix aquest efectedecontrast en referir-se l'autor a la falta de concordana que hi ha algunes vegadesentre l'aspecte fsic de les persones i les caracterstiques de les seves veus: veuspoderoses en cossospetits i veuetes primes en cossosgegantins.Els mots , com els colors, s'intensifiquen amb el contrast. D'altra banda, lesqualitats de la veu humana es van desgranant en aquest fragment fins a arribara la qualitat superlativa de les veus excepcionals que produeixen vibracions emo-cionals.Alguns dels recursos que aquest text ens permet treballar, doncs, sn: la tria

de mots, la construcci de metfores i comparacions, l'estructuraci del textbasada en la presentaci de caracterstiques ben contrastades i la intensificacide les qualitats de l'objecte descrit fins a arribar a un grau superlatiu. Identificaraquests recursos, constatar l'efecte que produeixen i imitar-los en un text parallel poden ser activitats adreades a incrementar les habilitats comunicatives, enaquest cas per caracteritzar els objectes d'una descripci.

ADAM, J.M. (1985). Quels types de textes?. Le franais dans lemonde, nm. 192.ADAM,J.M. (1992). Les textes: types et prototypes. Rcit, description, argumentations,explication et dialogue. Pars: Nathan.ARTIGAS, R. [coord.]; BELLS, J.; GRAU, M.; LLORET, M. (1999). Habilitats comunicati-ves. Una reflexi sobre elsusos lingstics.Vic: Eumo.BASSOLS, M.; T ORRENT, A. M. (1996). Models textuals. Teoria i prctica. Vic Eumo.CHARAUDEAU, P. (1992). Grammaire du sens et de l'expression. Pars: Hachette.ROULET, E. (1991). Une approche discursive de l'htrognit dscursve.tudesdeLinguistique applique, 83, p. 117-130.1. No comentarem aqu els problemes que presenta la superestructura descriptiva d 'Adam . Remetem a

Roul et (1991), que fa una an lisi detallada dels inconven ien ts d'aquest i altres models. Per altra banda,l'esq uema d'Adam pot resultar til per a la did ctica, com es pot veure en les propostes de Bassols,Torrent (1996).2. Text de Ceclia Lorenzo, Que hi ha alg? Una ruta dels pobles abandonats del Pallars juss,Qu fem?,27-9-2002 .

3. Article de].]. Navarro Alisa, La veu humana ms bella, Avui, 19-2-2002.

el patró descriptiu-maria grau

Documents