el nunci - palol de revarditpalol.cat/el_nunci_16_web.pdf · el nunci nÚm. 16 • gener 2015 des...

El Nunci REvista MuNicipal de palol de Revardit, Riudellots de la creu i la Mota

2014aNUaRI

NÚM. 16

2

El Nunci NÚM. 16 • GENER 2015

Plana de Serveis

Telèfons úTilsAjuntament de Palol ............. 972 59 44 48 (fax): 972 59 45 61...................A/e: [email protected] Web: www.palol.comTelèfon d’atenció ciutadana ............................................. 012Consultori mèdic local de Palol ...........................972 98 01 86Casal del Jubilat de Cornellà del Terri ..................972 59 44 96Centre d’Emergències de Catalunya ................................. 112 Centre Sanitari de Cornellà (metge i ATS) ............972 59 40 85Clínica de Banyoles ...........................................972 57 02 08Col•legi Públic de Cornellà del Terri .....................972 59 41 20Consell Comarcal del Pla de l’Estany ....................972 57 35 50Creu Roja (Banyoles) ........................................972 57 24 50 Farmàcia de Cornellà del Terri ............................972 59 40 11Forestals (Servei permanent) .............................972 20 09 87Hospital Josep Trueta ........................................972 20 27 00Llar d’Infants de Cornellà del Terri ......................972 59 50 19Mossos d’Esquadra de Banyoles ..........................972 57 60 16Pàgina web del Pla de l’Estany .................... www.plaestany.catPalol t’engresca [email protected] Barcelonista Municipi de Palol .......... [email protected]òquia (Mn. Marc Ferrer) ...............................972 59 41 17Portal Internet del Pla de l’Estany ............... www.plaestany.catAvaries elèctriques (Electra Avellana) ..................619 50 27 37Àrea de Serveis Socials del Consell Comarcal .......972 58 03 88TEISA .............................................................972 57 00 53

BUs PlA De l’esTAnY - PAlol De ReVARDiT (l106)

CC Pla Estany - El CoietCan Puig - IES J. BrugulatCAP - Pl. CatalunyaCEIP Baldiri ReixachBanyoles - CentrePl. Països CatalansPorqueres - MataBorgonyà - Pont XetmarCornellà de TerriLa BanyetaPalol de Revardit

Palol de Revardit Riudellots de la CreuLa BanyetaCornellà de TerriBorgonyàPorqueres - MataPl. Països CatalansBanyoles - CentreCEIP Baldiri ReixachCAP - Pl. CatalunyaCan Puig - CanaletaCC Pla Estany - El Coiet

----

07.1007.1207.1407.1607.1907.2107.24

07.2407.2807.3007.3207.3507.3707.3907.4307.4707.5107.5508.05

12.1012.1212.1412.1612.1812.2012.2212.2412.2712.2912.32

12.3212.3612.3812.4012.4312.4512.4712.4912.5112.5312.5513.05

15.1015.1215.1415.1615.1815.2015.2215.2415.2715.2915.32

15.3215.3615.3815.4015.4315.4515.4715.4915.5115.5315.5516.05

16.05(1)

16.07(1)

16.09(1)

16.11(1)

16.13(1)

16.15(1)

16.17(1)

16.19(1)

16.22(1)

--

------------(1) No circula els mesos de juliol i agost, Setmana Santa i els dies no lectius de Nadal i Reis.

BANYOLES - PORQUERES - CORNELLÀ DE T. - PALOL DE REVARDIT PALOL DE REVARDIT - CORNELLÀ DE T. - PORQUERES - BANYOLES

De

dillu

ns a

div

endr

es f

eine

rs

De

dillu

ns a

div

endr

es f

eine

rs

A banda d’aquests horaris, totes les Teises que surten de Girona, a una hora més 15 minuts (excepte les que fan el trajecte directe fins a Banyoles), poden ser utilitzades pels usuaris demanant que parin en el nostre municipi, encara que no tinguin la parada programada.

HoRARis D’inTeRès

ATENCIÓ AL CIUTADÀ (AJUNTAMENT)

De dilluns a divendres, de les 10 del matí a les 2 del migdia

ALCALDE

Dimarts, de les 12 del matí a les 2 del migdia, i de les 5 de la tarda a les 8 del vespre.

REGIDORS

Dimarts, de les 5 de la tarda a les 8 del vespre.

TÈCNIC MUNICIPAL

Dimarts, de les 5 de la tarda a les 9 del vespre.

Per a una millor organització, us preguem que concerteu hora per telèfon a l’Ajuntament (972 594 448).

HoRARi Del seRVei De TRAnsPoRT TeisA BAnYoles - GiRonA (l100)

HoRARi Del seRVei De TRAnsPoRT TeisA GiRonA - BAnYoles (l100)

7.15

7.297.307.32

7.45

7.15

7.297.307.32

7.45

7.45

7.598.008.02

8.30

7.45

7.598.008.02

8.30

9.15

9.299.309.32

9.45

11.15

11.2911.3011.32

11.45

11.15

11.2911.3011.32

11.45

13.15

13.2913.3013.32

13.45

17.15

17.2917.3017.32

17.45

11.15

11.2911.3011.32

11.45

13.15

13.2913.3013.32

13.45

15.15

15.2915.3015.32

15.45

17.15

17.2917.3017.32

17.45

19.15

19.2919.3019.32

19.45

21.30

21.4421.4521.47

22.00

16.15

16.2916.3016.32

16.45

17.15

17.2917.3017.32

17.45

21.15

21.2921.3021.32

21.45

13.15

13.2913.3013.32

13.45

FEINERS DISSABTES DIUMENGESGIRONA

LA REPÚBLICARIUDELLOTS DE LA CREULA BANYETA

BANYOLES

* *

7.15

7.287.307.31

8.00

7.15

7.287.307.31

8.00

8.15

8.288.308.31

9.00

8.15

8.288.308.31

9.00

10.15

10.2810.3010.31

11.00

10.15

10.2810.3010.31

11.00

16.15

16.2816.3016.31

17.00

10.15

10.2810.3010.31

11.00

12.15

12.2812.3012.31

13.00

18.15

18.2818.3018.31

19.00

11.15

11.2811.3011.31

12.00

16.15

16.2816.3016.31

17.00

14.15

14.2814.3014.31

15.00

20.15

20.2820.3020.31

21.00

18.15

18.2818.3018.31

19.00

20.15

20.2820.3020.31

21.00

FEINERS DISSABTES DIUMENGESBANYOLES

LA BANYETARIUDELLOTS DE LA CREULA REPÚBLICA

GIRONA

* *

* Circulen la resta de dies festius

3

Revista Municipal de palol de Revardit, Riudellots de la creu i la Mota

Benvolguts veïns i veïnes,

Aquest any dos mil catorze que acabem d’acomiadar ha estat un any històric. Com molt bé sabeu, es com-plien tres-cents anys dels fets del 1714, una efemèride que ha servit per celebrar la persistència d’un poble i les seves raons, també ha servit per promoure la me-mòria dels orígens i les causes del present per mitjà de fets claus per a la nostra història, per una banda, i, per l’altra, s’ha aprofitat la commemoració per deba-tre sobre el nostre present i futur com a col·lectivitat.

Un any amb una diada de l’Onze de Setembre multitudinària amb milers de persones a la concentració a Barcelona de la V demanant de manera pacífica i respectuosa que volien votar per decidir el seu futur. Un any en què tots els catalans i catalanes van poder votar participant en el procés del 9 de novembre per poder opinar sobre el futur del nostre país.

Pel que fa als temes municipals, hem de dir que aquesta revista “El Nunci 2014” és l’última d’aquest mandat. Aquest any dos mil catorze, igual que els anys anteriors, s`han fet activitats lúdiques, culturals i esportives. L’Ajuntament sempre ha donat suport a totes, però s’han pogut fer sobretot perquè hi ha gent que s’hi implica i fa possible que tot vagi endavant. És molt important en un municipi com el nostre, que és gran en territori, petit en habitants i amb una població molt disseminada, veure com aquestes persones fan un municipi viu i actiu. Penseu que si no ens hi impliquem i ho fem nosaltres, els que vivim al municipi, ningú més no ho farà. Moltes gràcies per la vostra col·laboració.

En l’apartat de millores podem dir que finalment s’acabaran les obres del nucli antic de Riudellots, un nucli que ens quedava per millorar. Amb aquesta reforma tindrem un poble més endreçat i uns espais més amplis i agradables. Després de molt de temps de parlar amb la companyia d’assegurances i amb l’ajuda de les administra-cions supramunicipals, hem aconseguit els recursos per poder refer el tram de la muralla del castell que es va esllavissar. Aquesta obra s’ha pogut realitzar de manera més segura i s’ha millorat la plaça de darrere el castell.

Tanmateix, en relació amb la carretera de Palol, des de l’Ajuntament, i donat que era un compromís electoral, sempre havíem reclamat la variant del poble de Palol i la millora del revolt de Can Vinardell a la Diputació de Girona. Cal apuntar que és la Diputació de Girona qui té les competències i qui ha decidit el seu traçat i execució. En aquest sentit, si bé aquest no era el nostre projecte, considerem que una vegada acabada aquesta infraestructura serà més còmoda i segura per a tothom.

Finalment, vull aprofitar aquestes línies per convidar a totes les persones del nostre municipi, grans o joves que tinguin propostes, suggeriments o que senzillament tin-guin ganes de col·laborar amb el municipi, a què ens ho facin saber. El municipi soms tots i entre tots hem d’aconseguir fer un poble i un país millor.

En nom propi i de tots els companys i companyes del Consistori, us desitgem que tingueu un bon i feliç any 2015.

Jordi Xargay i Congost

Alcalde

Salutació de l’alcalde

Queda prohibida la reproducció total o parcial de tot el contingut d’aquesta publicació, bé sigui fotografies, gràfics o textos, sense

autorització expressa dels autors i editorial.

El Consell Editorial no s’identifica necessàriament amb les opinions expressades en els articles signats.

EDITA: AJUNTAMENT DE PALOL DE REVARDITREDACCIÓ i DISSENY: JJ Comunicació - 972 213 087IMPRESSIÓ: Gràfiques FornellsDIPòSIT lEgAl: GI-1221/99

Amb la col·laboració de:

sUMARi

Els continguts i les opinions expressades als articles signats que es publiquen en aquesta revista són obra dels seus autors, i ni l’Ajuntament de Palol de Revardit (com a institució editora) ni Gorbs Comunicació (com a productora editorial) no se’n fan en cap cas ni a cap efecte responsables. Queda prohibida la reproducció total o parcial de tot el contingut d’aquesta publicació, bé sigui fotografies, gràcies o textos, sense autorització dels autors i l’editorial.

EDITA: AJUNTAMENT DE PALOL DE REVARDITREDACCIÓ: Cristina Gallego i Carles B. GorbsMAQUETACIÓ: Martí RiuPRoDUCCIÓ EDIToRIAl: Gorbs ComunicacióIMPRESSIÓ: Punt DinàmicDIPòSIT lEgAl: GI-1221/99

Amb la col·laboració de:

sUMARi

2Serveis

3Salutació de l’alcalde

4Des de la Casa de la Vila

9Serveis socials

10Vida social

11Pregó de Festa Major

16Activitats

22Joventut

24Entrevista

28Tema

30Les nostres empreses

33Esports

35Gastronomia

4


Des de la Casa de la Vila

Resum dels plens municipalsNota: on no s’especifica una altra cosa, els acords es van aprovar per unanimitat dels membres assistents

Resum dels acords del ple ordinari de 21 de gener

• Ratificació del Decret d’Alcaldia sobre l’autorització al Consorci Localret per prorrogar el contracte vi-gent de serveis de telecomunicacions.

• S’aprova la modificació dels estatus del Consor-ci Local Localret, amb el contingut aprovat per l’Assemblea General del Consorci en sessió plenària de 23 de novembre de 2013.

• S’aprova la modificació puntual núm. 2 de les nor-mes del Pla parcial de la zona industrial de la Banye-ta (SAU-2), referent a la concreció d’usos industrials admesos.

• S’aprova el conveni entre els ajuntaments de Gi-rona, Salt, Sarrià de Ter, Sant Julià de Ramis, Ai-guaviva, Vilablareix, Fornells de la Selva, Bescanó i Palol de Revardit per al repartiment de les despe-ses del sistema de sanejament de Girona, per tal de poder continuar abocant les aigües del polígon Indústria-jardí.

• Es demana a la Comissió de Cooperació Local de Catalunya la inclusió al Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya 2013-2017 de l’obra “Reconstrucció d’un tram de la muralla del castell de Palol de Revardit”.

• S’aprova el conveni entre el Consell Comarcal del Pla de l’Estany i els ajuntaments de la comarca de delegació de les competències municipals de serveis socials.

Resum dels acords del ple extraordinari de 27 de febrer

• S’aprova el conveni de delegació de les competèn-cies en serveis socials bàsics d’atenció primària al Consell Comarcal del Pla de l’Estany.

• S’aprova l’adhesió al conveni de col·laboració en-tre l’Ajuntament de Banyoles i el Consell Comarcal

del Pla de l’Estany, en virtut del qual s’implanta de forma recíproca la finestreta única com a model in-tegrat d’Atenció Ciutadana.

• S’aprova l’adhesió al conveni de col·laboració entre el Departament d’empresa i ocupació de la Genera-litat de Catalunya i Red Eléctrica de España SAU, sobre la implantació de la línia aèria de transport d’energia elèctrica Bescanó-Ramis-Santa Llogaia.

• S’acorda iniciar la tramitació per a la formalit-zació del conflicte en defensa de l’autonomia local contra la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local.

• S’aprova inicialment el projecte de reconstrucció d’un tram de la muralla del Castell de Palol de Revardit.

Resum dels acords del ple ordinari de 24 d’abril

• Es dóna compte de la liquidació del pressupost de l’exercici 2013.

• Es dóna compte del Decret d’Alcaldia d’aprovació de la remissió al Ministeri d’Hisenda i Administra-cions Públiques del Pla pressupostari dels exercicis 2015 a 2017.

• Es ratifica el Decret d’Alcaldia d’aprovació del con-veni entre el Consell Comarcal del Pla de l’Estany i els ajuntaments de la comarca per al desenvolupa-ment del projecte Bus Nit per a l’any 2014.

• S’aprova l’expedient de modificació de crèdits del pressupost vigent número 1/2014 que cal finançar mitjançant romanent líquid de tresoreria.

Resum dels acords del ple extraordinari de 29 d’abril

• Sorteig per a la formació de la mesa electoral de les eleccions al Parlament Europeu de 25 de maig de 2014.

5



Resum dels acords del ple extraordinari de 12 de juny

• S’aprova de manera definitiva el projecte de re-construcció d’un tram de la muralla del Castell de Palol de Revardit.

• S’aprova l’expedient de contractació de les obres del projecte de reconstrucció d’un tram de la mura-lla del Castell de Palol de Revardit i l’inici del proce-diment d’adjudicació del contracte.

• S’aprova la revisió de la xifra de població de Palol de Revardit, a 1 de gener de 2014, de 474 habitants.

• S’aproven les dues festes locals del municipi de Palol de Revardit per a l’any 2015, retribuïdes i no recuperables:

- Dilluns 19 d’octubre- Dijous 29 d’octubre

• S’aprova el conveni de l’AFDE Vila Pujol, SL per a la celebració de jornades gastronòmiques al Castell de Palol de Revardit.

Resum dels acords del ple ordinari de 29 de juliol

• S’aprova la classificació de les ofertes presenta-des per a l’adjudicació del contracte de les obres de reconstrucció d’un tram de la muralla del castell de Palol de Revardit.

Resum dels acords del ple extraordinari de 23 de setembre

• S’aprova la moció de suport la convocatòria de la consulta del 9 de novembre de 2014.

Resum dels acords del ple ordinari de 14 d’octubre

• S’aprova la modificació de l’Ordenança fiscal regu-ladora de la taxa del cementiri municipal, concreta-ment l’art. 6Art. 6. Quota tributàriaEpígraf cinquè. Lliurament de targeta mag-nètica d’accés al cementiri

a) Titular de concessió sobre nínxol o columbari, primera targeta 0,00 €b) Titular de concessió sobre nínxol o columba-ri, targeta addicional 5,00 €c) Persona no titular de concessió 5,00 €d) Duplicat per pèrdua o malmetement de targeta 5,00 €

• S’aprova definitivament el Compte General del pressupost de l’exercici econòmic 2013.

• S’aprova l’acceptació de les ajudes i normativa en relació amb l’obra inclosa al Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya, any 2014, “Reconstrucció d’un tram de la muralla del castell de Palol de Re-vardit”.

• S’aprova el conveni amb la Federació esportiva catalana de paralítics cerebrals per a la utilització del local polivalent de la Banyeta.

• S’aprova la proposta d’Alcaldia de reconeixement al D. Josep Capdevila i Vila, amb motiu de la seva jubilació.

Resum dels acords del ple extraordinari de 16 de desembre

• S’aprova inicialment el pressupost de l’Ajuntament per a l’exercici 2015 amb el següent resum per ca-pítols:

CAPÍTOLIII

IIIIV

DESPESES CORRENTSVIVIIVIIIIX

OPERACIONS DE CAPITAL

TOTAL DESPESES

DESCRIPCIÓDespeses de personalDespeses corrents en béns i serveisDespeses financeresTransferències corrents

Inversions realsTransferències de capitalActius financersPassius financers

2015121.754,00 €

283.736,00 €200,00 €

123.568,00 €

529.258,00 €192.500,00 €

0,00 €0,00 €0,00 €

192.500,00 €

721.758,00 €

6



CAPÍTOLIIIIII

IVV

OPERACIONS CORRENTSVI

VIIVIIIIX

DESCRIPCIÓImpostos directesImpostos indirectesTaxes, preus públics i altres ingressosTransferències correntsIngressos patrimonials

Alienació d’inversions realsTransferències de capitalActius financersPassius financers

2015245.205,18

15.100,00239.666,36173.289,58

8.496,88

681.758,00

0,0040.000,00

0,000,00

• S’aprova l’elecció del Sr. Alfons Ribas Jiménez com a jutge de pau titular i del Sr. Ramón Mir Mención com a jutge de pau substitut.

• S’aproven les condicions dels ajuts per a l’adquisició de material escolar per al curs 2014-15.

40.000,00

721.758,00

OPERACIONS DE CAPITAL

TOTAL DESPESES

llicències D’oBRes

VERòNICA FUSTé Reforma interior de l’habitatge can BorrellNÚRIA COMPTE Reforma d’un cobert per habitatge a can BanyetaJOAN PALOMERAS Tanca i portal a ca l’HermanoJORDI XARGAy Esquerdejar una paret de la granja i fer vorera a Can XargayJOAqUIMA VILA A la granja de can Garriga: canviar dues bigues i repassar les esquerdes. Fer vorera i remolinar la paret

GERUNDA INVERSIONS Instal·lació d’un mòdul de serveis a l’antiga MisarLLUC HERENCIA Reforma interior a can Genassa RAMON VILÀ A can Passavents: adequació d’espais comuns i construcció d’una piscinaDIEGO RAMOS Rasa per escomesa elèctrica a can Comas, 7MERCè FERRAN Canvi d’una biga al cobert de RiudellotsRAUL CASADO Tanca i mur de contenció a can Comas, 14PERE MELCIó Moviment de terra i remolinar paret al veïnat del Pujol, núm. 1TISA Ampliar la nau de la Banyeta Nova, núm. 17 Pavimentar i tancar la parcel·la de la Banyeta Nova, 16MòNICA VILAR Reformar la cuina de la casa de la Beguda, núm. 2JAUME SALA Pavimentar, remolinar i construcció d’una jardinera a la CostaJOAN GIBERT Reforçar el porxo de ca l’Estròlic de RiudellotsJORDI CARRERAS Remolinar la part nova de la façana de la Beguda, 2BISBAT DE GIRONA Arranjar la coberta de la rectoria de RiudellotsPINSOS I BESTIAR, SA Obres de reforma interior a la granja Oliveras ANTòNIA FONT Arranjar les naus de la República, 8MARIA AMALRICH Reformes a can BadamontROSA BOIX Repassar la teulada i la façana nord de can Franch

Permisos d’obres i llicències

7


Resultats de les eleccions al Parlament Europeu (25 de maig de 2014):

Millores al municipi


ELECTORS CENSATS 363NOMBRE DE VOTANTS 226

Vots obtinguts per candidatures Convergència i Unió-Coalició per Europa 128 Esquerra Republicana-Nova Esquerra Catalana-Catalunya-Sí-Esquerra pel Dret a Decidir 61 Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa. L’Esquerra Plural 9 Partit dels Socialistes de Catalunya 7 Partido Popular 5 Movimiento de Renovación Democrática Ciudadana, Movimiento red 3 Els Pobles Decideixen 2 Podemos-Podem 2 Pirates de Catalunya-Confederación pirata-European pirates 1 Partit Animalista contra el Maltractament Animal 1

Obres de construcció de la variant.

Actuacions de millores a les carreteres de la zona de can Comas de la Mota.

Obres de reconstrucció de la muralla del castell.

Obres de millora a l’església i nucli de Riudellots de la Creu.

Per altra banda, l’Ajuntament de Palol de Revardit ha obtin-gut una subvenció, provinent de la Diputació de Girona, per a la millora de l’eficiència de l’enllumenat públic. Aquestes millores permetran optimit-zar els horaris de funciona-ment dels enllumenats, re-duir l’electricitat consumida i repercutir, al final, amb un estalvi econòmic.

VOTS EN BLANC 5VOTS NULS 2

L’Ajuntament de Palol de Revardit, amb l’assessora-ment de l’Agència de l’Energia del Consell Comarcal del Pla de l’Estany, ha treballat per optimitzar la des-pesa energètica del municipi.

En aquest sentit, ha ajustat les potències contrac-tades de les pòlisses elèctriques perquè el Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme va disposar la revisió dels peatges d’accés d’energia elèctrica per a la seva aplicació a partir del dia 3 d’agost del 2013, mit-jançant l’ordre ministerial IET/1491/2013.

Mesures d’estalvi energètic

8


Participació en el 9N

agraïment a Pere Xargayó i Llaó


El 9 de novembre de 2014, el Govern de la Ge-neralitat de Catalunya va obrir un procés de par-ticipació ciutadana en què els catalans i les cata-lanes i les persones residents a Catalunya podien manifestar la seva opinió sobre el futur polític de Catalunya.

En el nostre municipi van participar en aquest procés un total de dues-centes setanta-dues persones, de les quals, dues-centes cinquanta-tres (el 93%) van manifestar que sí vo-lien que Catalunya esde-vingui un nou estat i que sigui independent. Per al-tra banda, unes set perso-

nes (el 2,57%) van manifestar que sí volien un nou estat, però que no fos independent; cinc persones (l’1,84%) van manifestar que no volien un nou estat per Catalunya i, finalment, sis persones no es van expressar.

272 persones van votar a Palol en el procés de participació ciutadana el 9N.

El passat 24 de setembre, després de molts anys en exercici, en Pere Xargayó va deixar

el càrrec de jutge de pau.

Amb aquestes ratlles, l’Ajuntament de Palol de Revardit vol agrair-li la feina feta i mostrar-li l’afecte i el respecte per aquest servei al mu-nicipi.

La tasca que porta a terme un jutge de pau, en municipis petits com el nostre, de vegades pot passar inadvertida, i sovint no és massa agraïda, sobretot en temes relacionats amb el jutjat de pau. Però tot canvia quan parlem del registre civil, ja que el jutge és la persona que inscriu als llibres registre els naixements i els ca-saments, malgrat que també les defuncions.

brat matrimonis per poders, de gent de països llunyans, i sem-pre amatent i servicial.

Ell ha estat també el responsa-ble, en les llargues nits electo-rals, de portar els sobres amb els resultats fins als jutjats de Girona.

Pere, des de l’Ajuntament de Pa-lol de Revardit, i en nom de tots els veïns i veïnes del municipi, et donem les gràcies de tot cor per aquests anys com a jutge de pau, i segur que l’empremta que hi has deixat serà difícil d’oblidar.

En Pere, al llarg d’aquests anys, ha casat i descasat parelles, ha escoltat testimonis, ha inscrit nens i nenes, i bessons, ha cele-

9


Serveis socials

El casal de la gent gran de Palol de Revardit, Riudellots de la Creu i la Mota

Fa tres o quatre anys, el senyor alcalde ens va dir que tenien la intenció de fer un casal per a la gent gran en el Castell. Hi havia gent que deia que allò era un disbarat i que no es podria portar a terme; altres deien que no vindria ningú, però a mi em feia molta il·lusió poder col·laborar i ajudar el meu municipi. Jo vaig dir a l’alcalde que podia comptar amb mi amb tota seguretat.

quan ja vam tirar endavant la nostra idea, van arri-bar les obres del castell. Un cop acabades satisfac-tòriament, es va adequar l’espai i es va inaugurar el nostre esperat casal per a la gent gran. Va venir molta gent el primer dia i ens va agradar molt el fet que la gent respongués d’aquella manera. Llavors, també van sortir el senyor Julián Triguero i el senyor Prudencio Velero. També, per tal de poder fer els es-tatuts, ja que havíem de ser quatre persones, es va afegir el senyor Rosendo Cuberta.

El dimarts següent vàrem obrir i ja va venir més d’una vintena de persones; molt contents tots. Ells juguen a cartes, al dòmino... tot fent les seves taules de joc. Això sí, sempre es veu un ambient distès, ale-gre i festiu. Juntament amb ells, hem fet la castanya-da, el dijous gras, i moltes coses més. Ells mateixos, quan és el sant d’algú, ja es porten el seu menjar i celebrem el seu sant. S’ajunten tres o quatre perso-nes; uns porten les galetes, els altres les begudes, el xampany... i Festa Major! quan hem acabat de fer la nostra celebració, tots junts amb un segon ho tenim ben net; sembla que no hi hagi passat ningú per allà. Aquest mateix dia, els hi vaig preguntar què n’opinaven del casal, ja que m’havien demanat per fer un escrit sobre el casal del nostre municipi, i la gent em va respondre que no volien que s’acabés mai. Això es pot traduir en un sol mot: felicitat.

Per acabar, hem de reconèixer que actuem com un equip perquè quan hi ha alguna cosa, ens reunim tots tres i en parlem; sempre ens posem d’acord gràcies a Déu. Formem un equip molt ben cohesionat, on

tothom hi té el seu paper i tothom és important; és com una família. D’aquesta manera, ens dóna gust presidir el Casal. Esperem que sempre sigui així!

rosa trULLÀs

10


Vida social

HaN NaSCUT:S’HaN CaSaT:El 12 d’abril:Bernat Burguera Gibert i Eva Prats Barbany

El 24 de maig:Xavier Vilà Repullo i Daiva Sankauskiene

El 24 de maig:Ramon Tarradas Fandiño i Marina Pujol Privat

l’1 de agost:Albert Corominas Carles i Alba Mir Dalemus, la veterinària del poble

L’11 d’abril: Pau Serra Esteva

El 6 de maig: Ona Casademont Planas

L’11 de juliol: Pau Figueras Pla

El 13 de setembre:Jesús Gifra Teixidor i Olga Vàzquez Sabà

El 16 de setembre:J. Antonio Navarro Espinoza i Geraldine L. Mohor León

ENS HaN DEIXaT:

El 23 de febrer: Pilar Mercader Rubirola

El 27 de març: Lluís Rovira Oros

El 3 d’agost: Fèlix Bosch Mir

11


El Pregó de Festa Major

Festa Major de Palol de Revardit (26, 27 i 28 de setembre)

Pregó a càrrec d’Elena Bassols MiàAmics, veïns i familiars: bon dia!

Vull començar agraint al Sr. Alcalde, “en Jordi de Can Xargay”, que m’hagi donat l’oportunitat de po-der ser avui aquí amb tots vosaltres com a pregone-ra de la Festa Major d’aquest any. Però ell sap que m’he fet pregar perquè no m’agrada gens parlar en públic, malgrat la meva professió de mestra. Ja m’ho havia demanat dues vegades i diuen que a la tercera va la vençuda, i així ha anat. Ara ja hi som pel tros i la veritat és que crec que és tot un luxe i un honor poder ser la pregonera del meu poble i manifesto el meu profund agraïment per aquesta distinció.

Actualment el pregó marca el tret de sortida d’una nova festa major. El pregoner intenta engrescar els convilatans a viure els actes programats de la Festa Major i encetar la festa. La nostra està tan ence-tada que avui s’acaba. El pregoner aprofita aquest moment per parlar d’altres coses. Jo us vull parlar dels records i les vivències de la meva infantesa si-tuats entorn del poble, de l’escola i de totes les ca-ses. Per això, hem demanat a molta de la gent que avui s’aplega en aquesta sala i que ronda la meva edat la seva col·laboració amb l’aportació de fotos de records de quan érem petits i hem aprofitat per fer-ne una exposició des dels anys cinquanta fins als anys setanta. Des d’aquí, un agraïment a tots els col·laboradors.

Quan teníem uns tres o quatre anys començàvem a anar a “estudi” (a aprendre de murri, ens deien). Evidentment hi anàvem a peu, fossis de la Banye-ta, de Can Mià o del veïnat més llunyà. Recordo les entremaliadures que fèiem pel camí, sobretot de tornada, que era quan ens reuníem tota la colla: tobogans improvisats que ens deixaven les calcetes esparracades i que la mare no podia fer mai més ne-tes, trapezis de troncs de llenya, cordes de lianes... I també les corredisses que fèiem quan vèiem que

pujava en Jorge Negrete amb la bicicleta o teníem els gitanos instal·lats al revolt de can Vinardell. Li dèiem Jorge Negrete perquè sempre anava emmas-carat i, de fet, el seu ofici era carboner; els gita-nos venien de tant en tant; no van fer mai cap mal a ningú, al contrari, ens arreglaven els paraigües trencats i les cadires de balca foradades i ens entre-tenien fent ballar la mona; però, déu-nos-guard de passar per allà sols a la nit!

El col·legi era aquí a on som ara. Hi havia dues clas-ses. Quan jo vaig començar, de mestres, teníem el matrimoni format pel Sr. López –tenia setze nens a classe i era molt exigent– i la senyoreta Assump-ció –amb trenta-dues nenes a classe i molt més permissiva. En ser una unitària, hi havia alumnes de totes les edats. El matí, entre altres coses, tota la classe recitàvem les “tables”, fèiem el “cálculo”, els “quebrats” i el “dictado”; a les tardes fèiem la-bors, però aprofitàvem per fer de tot: jugar a car-tes (alguna vegada ens les havia esparracat i tirat

12



a la paperera, nosaltres les vam tornar a recollir i afegir amb “cel·lu” i hi tornàvem a jugar), de més grandetes ens fèiem la manicura i ens depilàvem i recordo, especialment, un dia de primavera que en el pati hi havia un cirerer carregat de cireres vermelles. Literalment el vam desplomar i ens vam menjar totes les cireres. Cadascuna de nosaltres va rebre un càstig en diferent grau segons si t’havies enfilat a l’arbre, les havies abastat des de baix o n’havies menjat una amb la promesa de no dir-ho a ningú. Vam haver de fer moltes “veces”: “Respe-taré los bienes ajenos”. Com si els arbres fruiters d’una escola pública fossin propietat privada dels mestres.

El matrimoni vivia en un dels dos pisos de l’escola destinats als mestres. L’altre el van convertir en galliner. D’aquí venia el motiu del Sr. López: “La poule”. Els mestres podien pegar als alumnes i si ens queixàvem a casa, el pare encara ens ventava una cleca.

L’ensenyament era en castellà i teníem un sol llibre per a totes les assignatures: l’Enciclopèdia. La reli-gió catòlica era obligatòria, els mestres ens acom-panyaven a missa i havíem de fer la novena sense trencar-la, consistia a anar a combregar cada pri-mer divendres de mes durant nou mesos seguits. Ens donaven estampes del Sagrat Cor i de la Mare de Déu de Lourdes.

També cantàvem el “Viva España” i el “Cara al sol” i érem considerats tercermundistes perquè ens donaven llet amb pols i formatge que enviaven d’Amèrica.

Al pati també ens ho passàvem molt bé; el fèiem extensiu cap al castell, al riu, a la plaça, o a can Fèlix, l’única botiga del poble i a on hi compràvem estrep i sidral que feia pessigolles a la boca. Hi ha-via una entrada amb prestatges atapeïts de llaunes (llet condensada) i caixes d’aliments, sacs de farina i de blat de moro i una caixa rodona d’arengades salades i pots de vidre rodons amb tapa de rosca amb caramels a dins. A mà dreta hi tenien la cuina i a mà esquerra la barberia. També feien de bar a on els homes es reunien per fer el vermut o per jugar a cartes.

Jugàvem a saltar a corda –cantàvem cançons en castellà, “el cocherito leré”, “yo tengo un carro”... –, a diferents jocs de pilota (recordo les pilotes de goma que ens regalaven a la sabateria quan com-praves un parell de sabates goril·la), fèiem petado-res i disparàvem lledons, jugàvem a la setmana...

Fèiem col·lecció dels cromos que ens sortien amb la xocolata Torras. També guardàvem els embolcalls, que ens els canviaven per vals d’anar als “cavalli-tus”. Ens esperàvem en fiances les Fires de Banyo-les i de Girona.

Recordo que feia molt més fred que ara. Nevava més sovint. El Nadal del 62 va nevar durant tres dies seguits, de manera que la neu acumulada va causar un gran col·lapse a Girona i a Barcelona. El meu pare, que havia anat amb el camió a Barcelo-na, s’hi va haver de quedar tota la setmana. A les parets de les cases i al riu hi havia les candeles de gel que penjaven: feia un fred que pelava i amb la bufanda al coll i les mans gelades a la butxaca anàvem cap a l’escola. A la classe teníem una estufa de llenya i prou.

13



Tradicions que es repetien cada any:

- La foto escolar era un clàssic. Cada any venia un fotògraf professional perquè tinguéssim un record escolar. Feia la foto de grup amb els mestres o bé individuals amb els germans, assenyalant la bola del món, el mapa o treballant a la pissarra.

- La berenada del dijous gras. Marxàvem a peu cap als prats de Can quaranta a menjar el pa i la botifa-rra negra perquè s’acostava la quaresma i tots els divendres hauríem de fer magra. El Diumenge de Rams era el dia de les sabates noves, de la palma i el palmó, de les branques que tallàvem del llorer acabat de florir. Sempre ben clenxinats i mudats i gairebé sempre d’“estrenu”, perquè el vestit de Rams era l’únic que ens compraven cada any de nou. Per Setmana Santa el calendari religiós exigia algunes contencions: no hi havia cine, no hi havia música, es prohibien els balls, es tancaven els bars i les discoteques. El Dijous Sant les esglésies tapaven les imatges de Sant Crist amb un vel morat i entre les cases ens repartíem les hores per anar a fer la vetlla. El Divendres Sant era l’últim dia de fer magre i menjàvem el bacallà −que en aquell temps era un menjar de pobre.

- Les catifes de flors del dia de Corpus. Havíem d’anar a buscar pètals, sobretot de ginesta, per om-plir les catifes de les quals prèviament el mestre havia fet l’esborrany a terra. La mainada portàvem un cistell que havíem omplert de pètals i paperets de colors i, mentre fèiem la processó fins a la Creu, els anàvem tirant per tot el camí.

- El mes de Maria. Durant tot el mes de maig por-tàvem rams de tota mena de flors: xeringuilla, mu-guet, lilàs... per a la Mare de Déu, i resàvem totes les tardes.

- L’Aplec de Sant Mer és una tradició que encara ara es conserva. Ens ho esperàvem amb afició, sobretot quan ja ens hi deixaven anar sols amb la colla i ja teníem algun xicot ullat.

- Per les festes de Nadal el neguit d’haver de recitar el vers, anar a buscar molsa per fer el pessebre, fer cagar el tió: ens cagava mandarines i plàtans,

torrons i algunes monedes de xocolata i cebes i alls de sucre. Esperar els Reis. Excitats i amb un fanalet fet amb una canya i una paperina anàvem carre-tera amunt i carretera avall cantant la cançó dels Tres Reis. A Palol no venia la cavalcada, però érem igual d’innocents. L’endemà els nens jugaven amb les pistoles, les espases i el fortí i els indis a cavall i les nenes amb les nines i si eres més gran i tenies sort et regalaven la bicicleta.

- La Festa Major. A les cases, els grans àpats (entre-mesos, estofats, rostits, platillos...) es reservaven per a la festa major, per als dies de la matança del porc o per segar i batre. En aquests casos ens reuníem tota la família i grans i petits en gaudíem. Recordo sobretot l’època de la sega, quan en aca-bat de fer les garbes i els gabions, plegàvem una estona dels camps i anàvem a berenar: menjàvem els millors embotits del nostre porc i un pa de cinc quilos. El meu pare agafava el pa i li feia una creu amb el ganivet. Tallava llesques grosses, que sem-pre tenien la molla tendra, encara que el pa fos de més d’una setmana.

- El 18 de juliol. En plena època franquista se cele-brava el dia del “Alzamiento Nacional”, fins a l’any 1977 va ser un dia de festa nacional i els treballa-dors cobraven una de les pagues extres: la paga del 18 de juliol. A part de les desfilades militars, les bandes de música i la programació especial de ràdio i televisió recordo que aquell dia no et posaven mul-tes per la carretera. T’hi trobaves algun sis-cents o un dos-cavalls amb set o vuit persones a dintre. El meu pare tenia un camió i carregava la caixa de veïns i amics per anar a mar. Passàvem un dia a la platja banyant-nos amb flotadors que eren càme-res de cotxe o del mateix camió, buscant musclos, menjant pallarides amb aquell bon gust de mar i quedant-nos a dinar a alguna ombra, el menjar i el beure el dúiem amb cossis de gel.

- Els batejos: vuit dies després de néixer es feia el bateig i després una mica de festa a casa ma-teix. Tots els nens i nenes del poble anàvem a collir bateig (tiraven monedes i caramels) i ens donaven una floana i un xocolatí a cada un. A molts de nosal-tres ens va batejar Mossèn Joan, que era el capellà del poble i ja havia casat als nostres pares.

14



Els dissabtes i diumenges i durant les vacances ens divertíem reunint-nos tota la colla per anar a jugar o a passar l’estona. Anàvem de casa en casa i pas-sàvem moltes estones fent el joc de “passar l’anell”, al pare carbasser, a cavall fort, a arrancar cebes, a cuit i amagar... Tot en plena natura i sense gaires coses.

Ens agradava córrer pel poble i, si era el temps, abastar figues o enfilar-nos al cirerer i fer-nos tips de menjar cireres. Ens encantava penjar-nos cireres a les orelles com si fossin arracades (la fruita colli-da directament de l’arbre és molt més bona!). A la primavera els marges eren plens de maduixes de bosc; les d’ara no tenen res a veure amb la suavitat d’aquelles que es desfeien a la boca.

A la Banyeta van tenir la primera televisió del poble, on tota la colla, nois i noies, hi passàvem el diu-menge a la tarda mirant “Reina por un dia” i l’Herta Frankel amb el seu gosset, la Marylin.

El Revardit era un dels nostres llocs preferits: a l’estiu ens anàvem a banyar en alguna gorga, vam ser autodidactes en la natació; a l’hivern passàvem

per sobre la capa de gel que s’hi formava o hi tiràvem pedres (algunes vegades també ens les tiràvem no-saltres per fer guerra!!!), durant tot l’any hi acom-panyàvem a la nostra mare a fer la bugada i, men-trestant ens entreteníem saltant per damunt de les pedres que ens feien de passera o pescàvem peixos amb canya i pèl de cuca, gambina, cistell. I amb les mans agafàvem calaputins, granotes i crancs que en aquell temps hi havia. No hi vèiem riscos! Per sort tots vam aconseguir sobreviure. quan plovia el nivell del riu pujava i es convertia en el tema prin-cipal de totes les converses. Sovint venien riuades i baixava l’aigua bruta amb rapidesa arrossegant tot el que trobava.

quan hi havia una tempesta comptàvem els segons que passaven entre que vèiem el llamp i sentíem el tro, per calcular a quina distància havia caigut, tot invocant la protecció de tots els sants: “Sant Marc, Santa Creu, Santa Bàrbara, no ens deixeu!!!”

Jo vaig néixer a Palol el 9 de febrer del 1953. Sóc la petita de tres germans nascuts a Can Garrabà: en Pere, la Juanita i jo: la Maria Elena Bassols Mià Perservil (m’ho havia après tan de memòria que

15



durant molt temps em pensava que “Perservil” era el meu tercer cognom). La meva mare, la Maria, va néixer a Can Mià −abans a Cal Ros−, i el meu pare, en Josep, nat conjunturalment a Palafrugell, on exercia de mestre l’avi Joan, aquest sí, fill de can Garrabà de Palol. En morir l’avi, el pare a sis anys fou afillat pel seu germà gran, l’hereu Ga-rrabà.

Can Garrabà era una casa de pagès molt gran. Com a la majoria de les cases, els baixos estaven reservats per a les corts del bestiar. No teníem claus de casa: de dia sempre era obert i de nit, no sempre, tancàvem per dintre amb una barra de ferro. A fora hi teníem la comuna. Femàvem l’hort amb la nostra pròpia porqueria; passaven rega a rega amb la semal de merda i amb un cas-só anar femant cada patatera. Els vespres del bon temps preníem la fresca mentre la fèiem petar. Cada dia es passava el rosari, a vegades mentre espellonàvem el blat de moro. Per berenar moltes vegades menjàvem pa amb vi i sucre o pa amb el tel de la llet i, de ben petits, ja ens permetien aixecar el porró de tant en tant.

Els meus avis materns eren de Cal Ros. Sovint hi anava a jugar amb els meus cosins fins que es feia fosc. El problema venia a l’hora de marxar perquè havia de baixar pels corriols del mig del bosc fins a travessar el riu per poder arribar a casa. Feia basarda perquè la foscor era absoluta i el silenci molt intens i el mateix soroll de les trepitjades et feia por perquè donava la sensació que t’estaven empaitant. Travessava corrents. El meu cosí des de dalt a casa seva, m’anava donant conversa per assegurar-se que no em passava res.

Em vaig casar l’any 1976 amb en Josep Serra, un noi de Borgonyà amb qui festejava des dels setze anys i a qui havia conegut al cotxe de línia quan anàvem a estudiar a Girona, ell al Bell-lloc i jo a les Carmelites. Tenim dos fills, en Josep i en Joan, i un nét: en Pau, un palolenc, gironí i català nas-cut aquest any.

He viscut sempre a Palol, llevat dels anys en què els meus fills eren petits i anaven a escola a Gi-rona. Entre setmana vivíem a la capital i els caps

de setmana i vacances els passàvem a Palol. Fins als dotze anys vaig estudiar a Palol. Vaig fer ba-txillerat a les Carmelites de Girona i la carrera de magisteri a la Normal. Ser mestra m’agradava i ho vaig fer durant trenta-vuit anys, dels quals en vaig passar trenta-tres a l’escola pública de Cassà de la Selva, fins a l’any passat, que en complir seixanta anys em vaig retirar.

Vull acabar fent una reflexió i dir que, malgrat la crisi, tenim bons motius per continuar celebrant la Festa Major: estem vius i som aquí, tenim ganes de lluitar i de vèncer, hem de tirar endavant i hem de continuar vetllant per aquests indrets i aquest país tan nostre i tan bonic. Hem de mantenir-nos per sempre amb orgull i ferms en els ideals que els nostres avantpassats ens van llegar, fidels als nostres orígens. I tant de bo que els catalans i catalanes el 9N puguem votar en llibertat confiant en què, si és la voluntat d’una majoria, sigui la primera passa cap a un país nou. Us desitjo que acabeu de passar tots una bona festa!!!

16


Activitats

12 DE GENERVisita guiada a l’exposició de la mà de l’artista Bona-ventura Ansón.

28 DE FEBRERFesta de carnestoltes al casal de la gent gran.

28 DE JUNYSopar inauguració de la Penya Blaugrana.

12 D’ABRILDiada de la flor.

13 DE JULIOLCicle de concerts Música i Patrimoni.

26 D’ABRIL45a Festa homenatge a la vellesa.

MES DE SETEMBRE: Inici de les activitats al pavelló (sardanes, gimnàsti-ca, gimnàstica gent gran, taller de memòria, etc).

7 DE JUNYAplec nocturn de sardanes.

21 DE JUNYSortida al Berguedà.

31 DE MAIGTrobada de la gent gran del Pla de l’Estany.

16 DE GENERInici del curs Fem Clic per a la gent gran.

23 DE JUNYRecollida de la Flama del Canigó al Puig de Sant Martirià de Banyoles i revetlla de Sant Joan al pave-lló municipal.

7 DE MARçSopar de la dona treballadora.

5 DE JULIOLDia i nit de misteri.

2 DE SETEMBRE1r aniversari del casal de la gent gran.

16 D’ABRILTarda de cinema infantil al Castell.

26 DE JULIOLIII caminada terrorífica.

24 DE MAIGHavaneres a l’era del Castell (Penya Blaugrana).

15 DE JUNYFestival de fi de curs de gimnàstica rítmica.

1 DE JUNYDinar solidari de la Fundació Oncolliga, delegació de Cornellà del Terri i Palol de Revardit.

Resum de les activitats del municipi durant l’any 2014

17


10 DE SETEMBRESopar de la Diada de l’Onze de Setembre. Enguany, es va entregar un manifest pel dret a decidir i van es-tar-hi presents representants de les diferents associa-cions del municipi: Som Mota, casal de la gent gran, Palol t’engresca, ACEP, Club Rítmica Pla de l’Estany i Penya Barcelonista del municipi de Palol de Revardit.

5 D’OCTUBREMarxa popular.

26, 27 I 28 SETEMBREFesta major de Palol de Revardit.

7 DE SETEMBREFesta major de la Mota.

7 DE SETEMBREFesta del pastís de la Fundació Oncolliga.

11 I 12 D’OCTUBREFesta major de Riudellots de la Creu.

18 DE SETEMBRE Inici del curs Fem Català per a la gent gran.

Activitats

18


Activitats

20 DE NOVEMBRE Activitat nadalenca: centres de taula.

21 D’OCTUBRE Castanyada al casal de la gent gran.

20 DE DESEMBRE quina al casal de la gent gran.

13 DE NOVEMBRE Inici del curs Fem Clic per a la gent gran.

26 D’OCTUBRE Inici del circuit comarcal de cros del curs 2014-15 a Palol de Revardit.

18 DE DESEMBRE Com parar la taula de Nadal.

14 DE DESEMBRE XXVIII aplec de Santa Llúcia: bicicletada familiar, exposicions, paradetes d’artesans, missa en honor a Santa Llúcia, sardanes amb la Principal de Porqueres, arrossada popular al local polivalent i ball.

Inauguració de les exposicions de diorames del Pla de l’Estany i “Pessebres dins d’un barret”.

Acte de reconeixement al Dr. Josep Capdevila.

19


Activitats

1 DE GENER DE 2015 Visita del patge real al local social de l’Ajuntament.

25 DE DESEMBRE Missa de Nadal i xocolatada.

24 DE DESEMBRE Missa del Gall i quina.

5 DE GENER DE 2015 Cavalcada del dia de Reis.

20


Activitats

EXPOSICIONS AL CASTELL

18 DE MAIG Visita guiada a l’exposició de la mà de l’artista Leo Alejo.

14 DE DESEMBRE Inauguració de l’exposició de dibuixos dels germans de Palau.

Inauguració de l’exposició de fotos antigues.

26 DE SETEMBRE Inauguració de l’exposició “Retrospectiva”, d’Esther Martínez, que es va poder visitar fins al 2 de novembre.

29 DE MARç Visita guiada a l’exposició de la mà de l’artista Mim Juncà.

27 D’ABRIL Inauguració de l’exposició de Leo Alejo, que es va poder visitar al castell fins al 8 de juny.

1 DE MARç Inauguració de l’exposició de Mim Juncà al castell, dibuixos a llapis dels anys 1984 i 2014 que es van poder veure fins al 6 d’abril.

Durant aquest darrer any 2014 s’ha mantingut molt viva la sala d’exposicions del castell de Palol de Re-vardit i s’ha pogut gaudir de l’art a càrrec de diferents artistes gironins. Hi han mostrat les seves obres dife-rents personalitats del món de l’art com ara Mim Jun-cà, Leo Alejo, Esther Martínez i els germans de Palau.

També s’han realitzat diverses activitats culturals vinculades a aquestes exposicions (visites d’escoles, visites guiades, etc.) amb molt bona acceptació i par-ticipació per part dels palolencs. I tot això és possible gràcies a l’equip de col·laboradors format per Jordi Fi-gueras, Roser Gubau, Jordi Rull i Carles Avilés.

Escultura cedida per l’artista Leo Alejo.

Tela d’Esther Martínez situada a la torre del castell.

21


Activitats

UPIFC va triar el castell de Palol per celebrar el seu 20è aniversariEl dia 14 de juny de 2014, el castell de Palol de Revardit va acollir els actes de la jornada de commemoració del

20è aniversari del sindicat de la imatge Unió de Professionals de la Imatge i la Fotografia de Catalunya (UPIFC).

Dins dels actes programats va haver-hi xerrades, ex-posicions, passi d’audiovisuals... Cal destacar 20 anys / 20 autors, una exposició col·lectiva que va recollir una mostra de 20 prestigiosos i reconeguts fotògrafs (afiliats a la UPIFC) en la qual tots els autors partici-pants han estat guardonats repetides vegades amb diversos premis nacionals, estatals i internacionals (Word Press, Fotopress, Premio Nacional de Fotogra-fia, Pulitzer, Creu de Sant Jordi, etc.).

També cal destacar l’exposició L’ofici d’informar, de Ricard Garcia Vilanova (UPIFC), com un petit home-natge a aquest fotoperiodista segrestat a Síria i que va ser alliberat poc temps abans d’aquesta comme-moració.

Entre altres activitats, també va haver-hi l’exposició col·lectiva de fotògrafs/es del Pla de l’Estany, diver-ses conferències com la de Tino Soriano, Joan Gue-rrero, David Couso −germà del reporter José Couso, mort durant la guerra de l’Irak−, Eduard Bertran, Clemente Bernad... I també el passi del documental Vencidxs, del qual es va fer l’estrena oficial a les co-marques gironines pel seu director i productor, Aitor Fernández.

Els organitzadors van quedar força satisfets, tant per l’atenció i col·laboració rebuda per l’Ajuntament de Palol de Revardit, com per l’assistència de públic que, en diversos moments de la jornada, va superar el centenar de persones.

Sala que va acollir l’exposició 20 anys / 20 autors. Foto: Xavier SanFeliu

Espai per a l’exposició de fotogràfs/fes del Pla de l’Estany. Foto: Xavier SanFeliu

Conferència de Tino Soriano. Foto: Xavier SanFeliu

David Couso durant la seva xerrada. Foto: Xavier SanFeliu

22


Joventut

L’“ESPaT” aL CaSaL JOVE DE PaLOLJa fa anys de la primera edició de l’Estiu Palol Ani-mat (ESPAT), un projecte que es va dissenyar per concentrar durant l’estiu activitats per a joves. Des de llavors hem seguit treballant perquè el projec-te pugui seguir millorant en les diferents edicions (2011-2014). L’objectiu del projecte és oferir un es-pai d’aprenentatge diferent per als joves del munici-pi, compartir experiències i desenvolupar les seves competències i habilitats.

Durant el projecte es determinen unes competèn-cies que es treballaran de manera transversal en to-tes les activitats: responsabilitat, TIC, intel·ligència social, gestió d’emocions, creativitat, disposició a l’aprenentatge, proactivitat, adaptabilitat, capacitat d’organització, habilitats comunicatives, autoco-neixement, motivació, etc.

Cada cop es dóna major importància, laboralment, a les competències transversals no-tècniques (és a dir, aquelles que no s’aprenen a l’institut o a la universitat, sinó sovint treballant o realitzant pro-jectes), però cada cop més els joves tenen pocs es-pais per desenvolupar aquest aprenentatge, ja que tenen molt poques oportunitats de treballar.

Tenint en compte això, des del casal de joves es treballen diferents objectius: 1. Impulsar el desenvolupament de competències i habilitats dels joves.2. Fomentar el protagonisme del jove en la seva pròpia vivència educativa. Propiciar actituds posi-tives en els joves vers les seves potencialitats i el seu futur (autoconeixement i noves experiències d’aprenentatge).3. Fomentar la motivació dels joves.4. Fomentar la cohesió i participació dels joves a escala municipal i entre ells.5. Facilitar el coneixement del món laboral mit-jançant el coneixement d’empreses i negocis locals (moltes vegades demanem als joves que escullin uns estudis o professió, però no tenen ni idea de com funciona el món laboral).

El casal de joves s’estructura en tres tipus d’activitats: les de lleure, l’anglès i els tallers i activitats de des-coberta, i d’aquesta manera es poden treballar dife-rents competències i habilitats dels joves.

A través del lleure els joves aprenen a treballar per projectes, treballen en equip, aprenen a organitzar-se i també a actuar de manera responsable, ja que un dia a la setmana els mateixos joves dissenyen i realitzen una activitat de lleure amb els nens petits del casal infantil.

Dins el Pla Local de Joventut Municipal 2012-15 es va definir com a objectiu prioritari que l’educació es-tigués present a totes les polítiques municipals. Per a un municipi petit, rural i dispers com és Palol de Revardit, que no té escola ni institut, és una opor-tunitat poder oferir espais d’aprenentatge durant l’estiu, tant per als infants com per als joves. En aquest sentit, es va voler crear un projecte que no fos només un casal d’estiu, sinó que anés una mica més enllà, i que també fos un espai per fomentar el protagonisme del jove en la seva pròpia vivència educativa i un espai per impulsar la cohesió i parti-cipació dels joves en l’àmbit municipal.

Durant el casal es treballa amb el lleure educatiu com a metodologia. Es treballa amb els joves d’una manera molt vivencial, per mitjà de dinàmiques, jocs i experiències i, per tant, proporciona un apre-nentatge molt difícil d’assolir en altres àmbits edu-catius com són l’escola o l’institut. A més, permet treballar algunes de les competències que seran més valorades en el món laboral.

Els joves participen en la trobada de casals joves que es va celebrar a Sant Mer durant el primer cap de setmana de juliol.

23


Joventut

Amb la realització d’activitats en anglès els joves poden desenvolupar les seves competències comu-nicatives en una llengua estrangera que avui dia és imprescindible en el món globalitzat en què vivim. L’aprenentatge de l’anglès es fa amb metodologia de lleure i, per tant, els joves aprenen jugant i uti-litzant la llengua per mitjà de dinàmiques, fet que facilita una interiorització major de la llengua.

Finalment, els joves també participen en diferents tallers: esportius, artístics, musicals, fan visites a empreses i negocis locals i diferents activitats de descoberta. L’objectiu d’aquests tallers és aconse-guir que els joves es motivin amb el coneixement de professionals experimentats i motivats. El fet de conèixer gent que estima i li agrada la seva feina

Aquest any s’han realitzat diferents tallers i activi-tats. Per exemple, un taller d’escalada amb el Centre Excursionista de Banyoles, un taller amb Gàrgoles de Foc, una activitat inspirada en les curses d’orientació a Cornellà, un taller de Judo a Cornellà del Terri, un taller de tractament d’imatges digitals, una sortida al riu Revardit per al coneixement del medi natural de Palol, cada dijous anaven a la piscina de Corne-llà i també van fer una sortida final a la platja. A més, els joves també van poder conèixer de prop el funcionament de l’hípica La Campana, on van poder conèixer el seu funcionament i fins i tot van fer un viatge en carro amb els infants del casal municipal, i el restaurant la Banyeta, que els va oferir un taller de pastisseria, que van gaudir d’allò més.

Una altra activitat d’aquest any és la trobada inter-casals joves, en què els joves van passar un cap de setmana amb altres joves d’altres municipis de la comarca que també feien un casal jove. En aques-ta trobada s’hi van reunir gairebé setanta joves dels municipis de Palol de Revardit, Vilademuls, Porque-res i Camós. Aquesta activitat ha estat fruit del tre-ball en xarxa que es realitza en polítiques de joventut comarcalment entre els tècnics de joventut i la Fede-ració de Coordinadora de Lleure que inclou diferents entitats de lleure de la comarca (de Banyoles, Por-queres, Camós i pròximament també Vilademuls). Entre el treball de tots els agents es poden organitzar activitats conjuntes com aquesta, o formacions per als joves, com és el curs de premonitors de lleure que s’ofereix per a joves de 16 i 17 anys.

Finalment voldríem agrair la col·laboració desinte-ressada de diferents persones i empreses del mu-nicipi que any a any permeten apropar als joves la realitat d’una empresa o una professió. Aquest pro-jecte no seria possible sense el treball en xarxa en l’àmbit local i comarcal i aquest fet dota el projecte d’un gran valor social. Esperem que de la pròxima edició en puguin gaudir encara més joves!

Les participants d’aquest any al Casal Jove de Palol després de fer una samarreta del casal.

o la seva tasca en una entitat fa que els joves pu-guin fer un procés d’aprenentatge i autoconeixe-ment d’ells mateixos. Així contrasten les activi-tats que més els agraden i les que menys i tenen l’oportunitat d’experimentar de primera mà coses molt diferents.

24


Entrevista

En Jussi Tuukkanen, un finlandès a PalolEn Jussi (Kotka - Finlàndia, 1968) va arribar a Palol de Revardit

amb la seva família fa més de tres anys, atrets pel clima i pel color verd de la comarca. aquí van reconstruir la masia can Paxaques,

on ha ubicat definitivament la seva llar. El que més li agrada del poble és el castell i l’amabilitat dels palolencs. En el seu

temps lliure, forma part d’algunes entitats del poble.

Quins són els vostres orígens i com és el vostre poble natal?Vaig néixer a Finlàndia, en un po-ble anomenat Kotka, que significa “àliga”. Està a la costa bàltica, al costat del mar, i té uns quaranta quilòmetres de frontera amb Rús-sia. Els primers vint-i-cinc anys de la meva vida els he viscut a la costa. és molt diferent que el Me-diterrani, perquè allà l’arxipèlag consta de moltes illes.

Què vàreu estudiar?Vaig estudiar enginyeria elèctrica en un poble de Finlàndia. Després, quan tenia vint anys, vaig haver de fer el servei militar, perquè a Finlàndia és obligatori i dura onze mesos. I en tornar a Kotka vaig treballar com a supervisor de manteniment en una fàbrica de paper.

Vàreu viure durant un temps als Estats Units, per quina raó vàreu marxar de Finlàndia?Sempre vaig tenir ganes de mar-xar a l’estranger, volia millorar el meu anglès i sortir del poble. Aquella empresa on treballava no em podia oferir l’oportunitat de viatjar, així que vaig marxar a una altra empresa. Després d’un any i mig, tampoc no vaig poder aconseguir-ho, i quan tenia vint-

i-set anys vaig prendre la decisió d’estudiar anglès a l’estranger. Vaig vendre les poques pertinen-ces que tenia i me’n vaig anar al sud de San Francisco. Vaig estar-m’hi un any i allà vaig conèixer la Sara, la meva dona. No tenia massa diners, així que treballava en feines esporàdiques, com ara tenir cura de la mainada, cuinar o fer mudances, i vaig aprendre força l’idioma. Volia quedar-m’hi, però no tenia visat i vaig haver de tornar a Finlàndia. La Sara es va quedar allà acabant els seus es-tudis.

Què vàreu fer en tornar de San Francisco?Llavors em vaig adonar que en-cara tenia motius per sortir de Finlàndia, continuava tenint la in-quietud de marxar. Allà hi tenia la meva família, però aquella no era la meva vida. Després de viu-re a Hèlsinki durant un any, vaig marxar a Brussel·les (Bèlgica) per treballar en una empresa finlan-desa, per a la qual encara treballo en l’actualitat. Es dedica a la fabri-cació i manteniment d’ascensors i escales, i és la segona més impor-tant del món.

Quan us vàreu retrobar amb la Sara?Mentre vivia a Bèlgica, ella estava acabant els seus estudis a Itàlia, però ja havia passat dos anys. quan va acabar, es va traslladar a Brussel·les i vam viure allà du-rant uns anys. En aquell temps ens vam mudar un parell d’anys a Madrid, on vaig haver de fer un projecte de treball. Però quan teníem vacances visitàvem la fa-mília de la Sara a Barcelona. Per aquest motiu, sovint passàvem per aquesta zona amb el cotxe i sempre m’impressionava el color verd del paisatge, i el canvi sobtat que es produïa quan arribaves a Barcelona, on el paisatge és més

Els projectes d’exterior són la gran afició d’en Jussi.

25


Entrevista

Vaig marxar als Estats Units perquè sempre havia tingut la inquietud de sortir de Finlàndia per millorar el meu anglès

sec. I sempre vaig pensar que se-ria una bona zona per viure-hi. quan, com a família, vam decidir que era una opció venir a viure a Espanya, vam estar buscant un bon lloc per a nosaltres. Teníem la idea de trobar una casa en ru-nes i construir-hi casa nostra, a prop d’una bona escola per als nostres fills.

Llavors la vostra arribada a Palol va ser per casualitat?Sí, no coneixíem el poble, però ens va agradar de seguida. Vam tro-bar una bona escola per als nos-tres fills a Cornellà del Terri i una masia en runes aquí a Palol, on hem reconstruït cada nostra. Estic molt content d’estar a Palol, hem tingut molta sort perquè en com-paració amb altres pobles està ben administrat i tot és molt correcte. El castell és una obra d’art, el pa-velló és increïble i la gent és molt activa... No es pot demanar res més. Hi ha molta cooperació quant a Consistori i estem molt contents amb el tracte que hem rebut.

Com va ser la remodelació de can Paxaques?Vam tardar un any i mig a recons-truir-la. La Sara es va ocupar del disseny i jo de l’exterior, que en-cara estic transformant de mica en mica. Mentre es feien les obres, vam viure a Palol, en una casa de lloguer. Ens va anar molt bé per-què ens permetia venir a les obres cada dia per controlar millor les coses. Amb una obra d’aquestes

característiques s’havia de prendre decisions a cada instant i s’havia d’estar aquí. Ens vam traslladar a la casa fa gairebé dos anys. Tenim dos gossos, dos gats, tres burros, gallines... Tenir animals implica responsabilitat i que estiguem molt pendents de la casa, no podem marxar per gaire temps. L’habitual aquí és tenir una casa com aquesta només per als caps de setmana o vacances, una segona residència, com se sol dir. I el més normal és fer un projecte a cinc o deu anys, però en vendre casa nostra a Bèl-gica, vam contractar un bon equip i l’hi vam dedicar tot el temps pos-sible. Encara falten algunes coses, però les principals ja estan acaba-des. En aquest context de crisi ens hem pogut permetre aquest pro-jecte, vuit anys abans hauria estat impossible perquè els preus eren molt més elevats.

Abans heu comentat que enca-ra treballeu per l’empresa fin-landesa amb la qual vàreu anar a Bèlgica, exactament, en què consisteix el vostre treball?Treballo per l’empresa Kone, pre-sent a cinquanta països, i és una raó per la qual puc residir aquí. Gràcies a la tecnologia (Internet, videocon-ferències, correu electrònic, etc.) puc treballar des de casa i viatjar només de tant en tant. Em dedico a dissenyar projectes mentre que el meu equip està distribuït per deu països diferents. Un altre avantatge és estar tan a prop de l’aeroport de Girona i de Barcelona.

Després d’aquests dos anys de viure al poble, quina opinió te-niu de Palol de Revardit?Sempre que ve algú a visitar-nos, el porto al castell, perquè és ori-ginal i impressionant. M’agrada molt el fet que Palol sigui un po-ble molt actiu, hi ha moltes ac-tivitats els caps de setmana. La gent és molt amable, crec que sóc l’únic estranger a Palol i, a més, que no parla català. Però el que m’agradaria és que hi hagués un bar, un lloc agradable on ens po-guéssim trobar i prendre un cafè amb els amics, relaxar-te. Entenc que som pocs al poble i això és molt difícil, però seria ideal. Per altra banda, intentem visitar de tant en tant els nostres veïns més pròxims de can Serrats, can Puig i can Bufarol. Sempre ens donen bons consells per al nostre hort, són gent molt especial amb valors que aprecio moltíssim.

Quines són les vostres afi-cions?La meva gran afició és treba-llar a l’exterior: l’hort, el jardí, el bosc... A Bèlgica vam tenir un

Menjant pizza a Bergamo, amb la seva filla Emma.

26


Entrevista

Vam arribar a Palol de Revardit atrets pel color verd de la comarca

jardí bastant gros, però va arribar un punt en què ja estava tot fet. No m’agraden els detalls, però sí projectar grans coses. Aquí te-nim vint-i-dues hectàrees i aquest projecte serà molt complicat per-què hi ha molt espai. Ara he de prioritzar i organitzar-me bé, però la meva feina és fer projectes i aplico el mateix pensament. Com a bon finlandès, m’agrada esquiar i el mar. Per sort, estem en el lloc perfecte, a una hora i mitja de les pistes d’esquí i a trenta minuts del mar. Abans també jugava a golf. En el futur, quan disposi de més temps, m’agradaria reprendre aquesta afició.

A banda d’això que comenteu, també formeu part de dues entitats esportives del poble...Col·laboro amb el Club de Bici de Palol, el president n’és en Josep Maria. Som un grup petit, ens tro-bem cada dimarts i dijous, a la nit, i fem una ruta d’hora i mitja o dues hores. També estic a la Pen-ya Barcelonista, el president n’és en Jordi. Sóc el pitjor membre de la penya, perquè no hi estic tan implicat com els meus companys, però almenys sé com preparar en-trepans (riu). Aquí es viu molt el futbol i he començat a animar-me una mica al respecte. Hi ha molt bon ambient, la gent és bona, i trenco una mica la rutina, parlo amb ells, prenc alguna cosa i mi-rem el partit. Acostumo a donar-los un cop de mà quan fa falta.

Jussi, tot i que parleu qua-tre idiomes, us heu proposat aprendre també el català?quan estic amb els meus com-panys del Club de Bici Palol, parlen català i per a mi és una oportuni-

Moment de l’arribada dels dos ases a can Paxaques, l’Escuturit Renat i el Richard Parker.

27


Entrevista

El que més m’agrada del poble és el castell, crec que és original

i impressionant

tat poder escoltar l’idioma i afinar una mica l’oïda. Ara ja poden par-lar-lo i no m’han d’anar traduint, com passava al principi. M’agrada perquè això implica que no s’han d’esforçar. Com a estranger, em sap greu que un grup catalano-parlant hagi de canviar d’idioma només perquè hi sóc jo. Però mai no m’han fet sentir malament al respecte, són molt tolerants i res-

D’esquerra a dreta: en Jonas, la Sara, en Jussi i l’Emma.

pectuosos amb mi. Vull aprendre català i m’ho he proposat.

Viatgeu molt a Finlàndia? Te-niu pensat retornar definitiva-ment algun dia?El 70% dels meus viatges són a Finlàndia. Porto gairebé vint anys fora d’aquest país. quan vaig al meu poble a veure els meus pares i el meu germà, noto un dèbil sen-

timent dins meu, però molt petit. Però en arribar a casa tinc la sen-sació que torno a la meva llar. és casa meva i no tinc pensat marxar mai d’aquí. Als països nòrdics la qualitat de vida és diferent, però també depèn de com t’ho miris: la seguretat social, l’educació, la salut, els sous, les baixes taxes d’atur, la no corrupció... Mirant aquests factors, potser allà és mi-llor. Però si mirem altres aspectes com el clima, el menjar, la vida social i el paisatge... no es pot va-lorar amb diners. és vida.

Cristina gaLLEgo

28


Tema

Creat fa vint anys, el centre educatiu i d’aprenentatge Can Cuní està ubicat a Palol de Revardit des de l’any 2001. Està coordinat per l’associació Educativa Vall del Terri, una entitat sense ànim de lucre, i ofereix diversos serveis a nens i joves en situació de risc procedents

de diferents comarques gironines (Gironès, Pla de l’Estany, Baix Empordà, la Selva, etc.). aquestes actuacions estan orientades

a evitar l’abandonament escolar prematur i garantir que els joves que hi accedeixen puguin gaudir de les mateixes

oportunitats que la resta de població adolescent.

El centre educatiu i d’aprenentatge Can Cuní (Cancuní)

Segons explica la directora del centre, Carme Antó Boqué, el seu objectiu general “és garantir un acompanyament integral dels alumnes en el seu procés madu-ratiu. A més, volem que desenvo-lupin aquelles competències bàsi-ques que els possibilitin l’obtenció del graduat d’ESO, com també la continuïtat dins del sistema edu-catiu o bé l’accés a la vida acti-va mitjançant un currículum, una organització de les activitats i del temps educatiu adaptats a les se-ves necessitats”.

Els serveis

Al centre s’apleguen diver-sos serveis, com és la Unitat d’Escolarització Compartida (UEC) Cancuní, adreçada a alumnes de 14 a 16 anys, de Girona, Salt i al-tres poblacions del Gironès, Baix Empordà i la Selva. També trobem la UEC Banyoles, per a alumnes de la comarca del Pla de l’Estany.

Des d’aquestes UEC es realit-zen activitats relacionades amb el currículum de segon cicle de l’educació secundària, i inclou

molts tallers de caire manipulatiu i prelaboral (horta, jardineria, mar-queteria, mecànica, tecnologia, cuina...).

Les Unitats d’Escolarització Com-partida (UEC) fan un servei educa-tiu complementari per a alumnes de segon cicle d’ESO que presen-ten un elevat índex d’absentisme i un cert risc d’exclusió escolar i so-

cial. D’aquesta manera, els alum-nes assisteixen paral·lelament i de forma compartida tant a l’UEC com al centre docent al qual estan matriculats (i del qual depenen acadèmicament i administrativa-ment).

El centre, però, també ha organit-zat casals d’estiu per a joves de 14 a 18 anys del Pla de l’Estany

El centre Can Cuní està ubicat a Palol de Revardit des de l’any 2001.

29


Tema

que han assistit al recurs UEC. Per altra banda, en els darrers cinc anys s’han realitzat altres progra-mes d’alfabetització i immersió lingüística per a joves nouvinguts, d’entre 16 i 21 anys, i també pro-grames de reforç de les compe-tències bàsiques per a joves ma-jors de 16 anys.

En aquests moments, dins del marc del currículum de l’ESO, s’està desenvolupant el projec-te “Ceballot”, seguint la idea de l’Empresa Educadora. Tal com apunta la Carme Antó “vincula l’aprenentatge amb el món pro-ductiu i empresarial, des d’una visió absolutament innovadora i emprenedora”. Aquest projecte ha estat seleccionat en el darrer Congrés de Ciutats Educadores celebrat a Barcelona al mes de no-vembre (veure el blog d’educació de l’Ajuntament de Banyoles).

Usuaris del centre

Actualment, en el centre Can Cuní hi treballen nou persones. Es trac-ta d’educadors socials, mestres i talleristes, formats amb estudis universitaris i de manera perma-

Activitat esportiva al pavelló de Palol de Revardit.

La mecànica és un dels tallers que

s’ofereixen als joves.

Projecte “ceballot”, que s’està duent a terme en l’actualitat.

Des del centre educatiu i d’a-prenentatge Can Cuní es treballa per un model de qualitat que s’ha definit entre un ampli col·lectiu d’UECS d’arreu de Catalunya, sota l’empara de la Federació FEDAIA. Aquest model es basa en diferents paràmetres, com ara l’atenció in-dividualitzada i personalitzada a cada alumne des de la seva si-tuació i necessitat, entre altres.

Utilitza una metodologia basada en tallers professionalitzadors i treball per projectes. Sempre en contínua innovació, treballa per retornar els alumnes al sistema educació evitant, així, la seva ex-clusió.

Per a més informació:www.valldelterri.orgBusca’ns a Facebook!

nent. Aquests educadors ofereixen les seves classes i tallers a un to-tal de quaranta-sis alumnes de 14 a 16 anys, procedents de diverses comarques gironines.

30


Les nostres empreses

L’empresa aUGI es va fundar l’any 1983 i actualment la seva seu principal es troba al polígon Indústria Jardí de Palol de Revardit.

aquesta empresa d’enginyeria es dedica al món de l’automatització industrial, amb l’objectiu de modernitzar i actualitzar tot tipus de maquinària multisectorial. En aquest sentit, no fabrica maquinària

completa, sinó que es dedica al disseny, al muntatge i a la posada en marxa de la maquinària mitjançant la fabricació del seu “cor” o, el que és el mateix, el seu control o accionament. Entre els sectors on

aUGI està present destaquen el de l’alimentació humana, alimentació animal, paper, cartró, plàstic, tèxtil, suro, packaging, químic,

farmacèutic, health care i construcció de maquinària.

aUTOMaTISMES GIRONa, SL (aUGI)

“Oferim sempre projectes claus en mà i la part tèc-nica és el nostre punt fort −explica Joan Bech, ge-rent de l’empresa. En l’àmbit d’accionament som un referent bastant important i en procés en aquests moments també ho estem aconseguint”.

En Joan Bech va fundar l’empresa ara fa trenta anys, juntament amb el seu germà Miquel. Afirmen tenir una relació molt especial que els ha permès entendre’s a la perfecció al llarg de tres dècades: “El secret és tenir un objectiu comú, que és el de mirar pel bé de l’empresa. En trenta anys no hem

tingut mai cap problema, sempre ens hem distribuït les feines, d’aquesta manera, un s’encarrega més aviat del dia a dia, i l’altre a la part més comercial i administrativa”, expliquen.

El seu compromís i dedicació amb el treball els ha permès que “pel món se’ns conegui com una em-presa de qualitat, seriosos, compromesos amb la feina ben feta i responsables amb els nostres pro-jectes. Si la gent dóna bones referències de tu, tot va rodat, i això ens ha obert moltes portes a països com Alemanya, on estan molt preparats”.

L’empresa AUGI està ubicada a Palol de Revardit des de l’any 2000.

31



Les instal·lacions a Palol de Revardit

Des del 1983, any de la seva creació, AUGI ha canviat la seva ubicació en diverses vegades. En els seus ini-cis es va situar a Sant Julià de Ramis, en un altell molt petit. Després d’això, es va traslladar a una nau més gran, de tres-cents metres quadrats, al mateix po-ble. “En aquella època ens semblava un espai immens i que ens quedaríem allà per sempre −explica Joan Bech. Però aquella nau era de lloguer i se’ns va anar fent petita, no podíem créixer perquè estava encaixo-nada entre dues naus més i era impossible ampliar l’espai. Necessitàvem disposar de més infraestructura perquè quan es fa fundar l’empresa érem quatre tre-balladors i ara som seixanta-cinc. L’empresa ha evo-lucionat molt en aquests trenta anys”.

La nau actual d’AUGI, situada a Palol de Revardit, es va construir l’any 1999 i l’empresa s’hi va traslladar l’any següent. Inicialment comptava amb dues plan-tes, destinades a la zona d’oficines i a la de tallers. El 2008 es va construir una tercera planta per ubicar-hi una oficina tècnica completa. Actualment, la nau d’AUGI compta amb mil metres quadrats per als ta-llers i cinc-cents metres quadrats per a les oficines.

En Joan i en Miquel Bech coincideixen a assenya-lar la bona ubicació de la qual gaudeixen ara: “La majoria de clients són de fora i és una zona molt ben comunicada, a les portes de l’autopista. I ens va fantàstic, estem a només tres-cents metres de l’entrada de Girona”.

Exportació internacional

L’empresa AUGI dedica el 85% de la seva fabricació a l’exportació internacional. Està present a països d’Europa (Alemanya, França, Bèlgica, Rússia...), a l’Àsia (Japó), Amèrica del Sud (Costa Rica, Guate-mala, Colòmbia, Veneçuela...) i a Amèrica del Nord (Estats Units), entre d’altres.

“Teníem clar des del principi que volíem un creixe-ment, però de forma ordenada i assumint tots els costos –assenyala en Miquel Bech. Sempre ens ha anat bé fer-ho així. No hem tingut mai grans plans d’expansió, però sí hem volgut un creixement or-denat i progressiu”. En relació amb això, l’última expansió de l’empresa ha tingut lloc a Mèxic, on des de principis d’any AUGI hi ha obert una sucursal, donat el gran nombre de clients que l’empresa té en aquest país.

Línia de producció d’AUGI.

En Miquel i en Joan Bech dirigeixen aquesta empresa familiar.

32



Tecnologia i innovació

La tecnologia i la innovació són els pilars bàsics d’AUGI. L’empresa ofereix constantment formació als seus treballadors per estar al dia amb els da-rrers avenços. “Som un gran equip, perquè dues persones soles no poden fer-ho tot. Per aquest mo-tiu comptem amb enginyers tècnics al capdavant dels diferents departaments de l’empresa, persones molt implicades i preparades”, explica en Miquel Bech. “Realment són treballadors essencials perquè l’empresa funcioni, perquè la part tècnica és la més forta de l’empresa”, afegeix.

L’automatització ofereix grans avantatges en temes de qualitat, de millora de la producció, d’estalvi... En Joan Bech explica que, temps enrere, la majoria de fàbriques elaboraven els seus productes de for-ma manual, i ara, en canvi, tot s’ha automatitzat: “Això ha permès donar a les fàbriques més fiabilitat, estalvi i qualitat. Gràcies a la tecnologia, tot està informatitzat i l’empresari pot recollir més dades i xifres en temps real; pot saber al moment com li està funcionant la producció”.

En aquest context, moltes empreses opten per no comprar maquinària nova i, en canvi, decideixen renovar la seva maquinària, una mica antiga i ob-soleta, especialment si es tracta de màquines de gran mida i requereixen una gran inversió per ad-quirir-ne de noves. “és una altra manera d’invertir en l’empresa, però de forma més econòmica i amb estalvi −apunten. D’aquesta manera, canvien la part tècnica i és com tenir maquinària nova, amb nous motors i controls, assegurant una producció més ràpida i de qualitat. Així, li allargues la vida a la màquina quinze o vint anys més”.

Al llarg d’aquests trenta anys, AUGI ha disminuït la seva presència en alguns sectors, que han anat en declivi. és el cas, per exemple, de la indústria eòlica i les plantes de tractament d’aigües (depu-radores), aquestes últimes molt lligades al sector de la construcció. Però el fet que AUGI sigui una enginyeria multisectorial li permet, com el nom in-dica, estar present en diferents sectors D’aquesta manera, “quan un sector es troba a la baixa, ens compensa un altre sector, i això ens permet mante-nir un equilibri”.

més informació a: http://ca.augi.es

Cristina gaLLEgo

Temps de crisi

Pel que fa a la crisi econòmica actual, afirmen no patir els seus efectes en gran mesura gràcies a l’exportació, que es va començar a incrementar des de fa sis o set anys. Malgrat la crisi, “no hem patit cap problema de feina, hem incorporat treballadors nous i hem pogut avançar”, expliquen.

L’any 2008 es va construir una tercera planta destinada a

l’oficina tècnica.

Imatge del taller de producció.

33


Esports

Reconeixement oficial de la Penya Barcelonista Municipi de Palol

Enguany, la Penya Barcelonista Municipi de Palol ha estat recone-guda oficialment com a Penya del FC Barcelona. Han estat tres anys des que es van iniciar els tràmits fins que finalment el FC Barcelo-na ha donat el vist-i-plau al re-coneixement oficial de la nostra Penya. Al llarg d’aquest temps, la penya ha desenvolupat diverses activitats, com la retransmissió de diversos partits del FC Barcelona i la tercera caminada terrorífica.

I donat que nosaltres pensem que una penya barcelonista ha de ser quelcom més que una en-titat que fa afició del Barça, que ha d’incloure altres activitats més enllà del FC Barcelona i l’esport, enguany també s’ha organitzat la segona cantada d’havaneres.

I en el marc d’aquest reconeixe-ment d’oficialitat per part del FC Barcelona, el 28 de juny es va realitzar la festa d’inauguració de la Penya Barcelonista Municipi de Palol. En aquest acte hi van assis-tir el directiu de la secció de Pen-yes del FC Barcelona, el Sr. Dani Sala, i l’exjugador del FC Barce-lona entre els anys 1968-1969 i membre de l’Agrupació de Juga-dors Veterans del FC Barcelona, el Sr. Paco Nieto. L’acte, senzill, va consistir en un campionat de fut-bolí i un sopar a la Plaça de Major, amb la intervenció humorística de la Teresina. Al sopar van assistir-hi un centenar de persones.

El fet que la Penya hagi estat reco-neguda ja de forma oficial, ha de

permetre, al llarg de 2015, orga-nitzar diferents actes directament relacionats amb el FC Barcelona, més enllà dels que ja s’han anat fent i altres idees que intentarem posar en marxa.

També permetrà als socis de l’entitat gaudir d’avantatges di-rectes del FC Barcelona, com ara descomptes en entrades i en les compres a la botiga del club, entre altres.

Així doncs, des de la Penya Bar-celonista Municipi de Palol, volem animar a aquelles persones que no

són sòcies a fer-se’n. Podeu fer-ho els dies de partit o enviant un correu amb les vostres dades per-sonals a [email protected].

PEnya BarCELonista MUniCiPi dE PaLoL

34


Esports

El Club Gimnàstica Rítmica Pla de l’Estany es prepara per a la temporada 2015

El Club Gimnàstica Rítmica Pla de l’Estany, com bé sabeu, està ubicat al municipi de Palol de Revardit. L’any 2014 s’ha fet una feina de consolidació de la base per tal de formar equips i individuals competi-tius per a la pròxima temporada 2015.

Les gimnastes del nostre club, en aquesta darre-ra temporada, han participat en diferents competi-cions. Pel que fa el conjunt aleví, format per la Clàu-dia Rovira, la Maria Xargayó, la Bruna Ripoll, la Sara Fen i l’Edith Estanyol, va prendre part en el cam-pionat de Catalunya CCEE nivell II; individualment, la Bruna Ripoll en el campionat de Catalunya CCEE nivell II; la Nekane Carreras, juntament amb altres components del Club Rítmica Lloret, en la modali-tat de conjunts nivell VIII al campionat d’Espanya; l’Abril Ripoll i la Mireia Borrat, juntament amb altres components dels GEIEG, a la final de copa catalana de conjunts nivell VIII.

Des del club volem aprofitar aquesta oportunitat que ens dóna aquesta revista per fer una crida a totes les nenes del nostre municipi perquè s’animin a provar aquest esport, i així poder mantenir aquest club viu i amb bona projecció.

35


INGREDIENTS:

• 1 pollastre• 2 llesques de cansalada• 2 cebes• 2 cabeces d’all• 2 pastanagues• 3 tomates trinxades• 4 botifarres• Bolets variats• Oli d’oliva• Sal• Pebre• Conyac

Platillo de pollastre amb bolets i botifarra

Gastronomia

PREPARACIÓ:

Tallem el pollastre en vuit trossos. En una cassola hi posem un raig d’oli d’oliva, les llesques de cansalada, les cebes, les cabeces d’alls i les pastanagues. Ho sal-tegem una mica i, seguidament, hi aboquem el pollas-tre amb sal i pebre. quan sigui ben ros, hi afegim dues o tres tomates trinxades. quan sigui cuit flamegem amb un raig de conyac, ho mig cobrim amb aigua i ho tapem. Ho deixem fent xup-xup en una paella.

Fregim les botifarres, les afegim a la mateixa paella. També fregim els bolets, siurenys, rovellons, múrgoles i escarlets.

quan estigui tot, ho afegim a la cassola i deixem una estona més fins que s’hagi evaporat l’aigua.

Bon profit!

santi BosCH

el nunci - palol de revarditpalol.cat/el_nunci_16_web.pdf · el nunci nÚm. 16 • gener 2015 des...

Documents