el nou local social de l'ateneu - la revista d'esparreguera · editorial núm. 105...
TRANSCRIPT
El nou localsocial de l'AteneuEl nou localsocial de l'Ateneu
PORTADA
- El nou local social de l'Ateneupàg. 1
EDITORIAL
- Una nova etapa- Pròleg
pàg. 3
TRIBUNA
- El conte de Nadal- Reconeixer amb retard- Missatge d'una persona gran
pàg. 4 a 7
ELS VIATGES DEL SOCI
- De Cornellà a Nordkapppàg. 8 a 10
LA FULLA PELS NENS
- El ball de batons de santa Llúcia
- Per una llar d'infants aHamdallaye (Mali)
pàg. 11 a 12
PÀGINA DE L'ATENEU
- Excursió a la Torra- Visita ornitològica a l'estany
d'Ivars-Vila-sana- Curs d'introducció a internet- Excursió a la serra del Tallat- Excursió per l'entorn- Cicle de cinema
pàg. 13 a 16
ACTUALITAT
- Eleccions al parlament deCatalunya 2006
pàg. 17
A LA FULLA FA 20 ANYS
- Nosaltres les donespàg. 18
BIOGRAFIES VISCUDES
- Teresa de Calcutapàg. 19 a 20
CONSUM RESPONSABLE
- Armespàg. 21
ELS CONTES DE L'ESPARVER
- Els ratpenats del nostre entorn (I)pàg. 22 a 23
CULTURA
- El Nadal a Catalunya: el caganerpàg. 24 a 25
LA LLUFA
- Les 9 diferències- Felicitació
pàg. 26 a 27
RACÓ DE POESIA
- Principispàg. 28
sumari 28 pàgines
Pàgina 2
( )ACPCMembre de l'Associació Catalana
de la Premsa Comarcal
INSTITUTD'ESTUDISILERDENCS
Fundació Pública de la Diputació de Lleida
Amb la col·laboració de:
Generalitat de Catalunya
Departament de Cultura
Directora: Eva Pané VidalRedactors: Francesc Ricart Mercè
Lluïsa Solsona Paüls
Han col·laborat en aquest número:Ramon Utgés VilaCarles Vila DuartArnau Sebé PedrósMilaAMAR
Premi Humbert Torres 1990
Redacció i Administració:Pl. Ajuntament, s/n25332 LA FULIOLA (Urgell)a/e: [email protected]
la fulla no es fa responsable de les opinions que apareguin en els articles, les quals són exclusives dels seus autors.La reproducció total o parcial del contingut de la publicació es permesa sempre i quan es faci esment del seu autor i origen.
Número 105Desembre 2006
Època segona - Any XXIV Edita:
Impressió: Impre ArtDipòsit Legal: L-524-1982Tiratge: 400 exemplars
editorial
Núm. 105 Pàgina 3
UNA NOVA ETAPA
El passat dos de desembre es va celebrar l’assemblea extraordinària que havia de servir per tirar endavant o no elprojecte proposat per la Junta d’adquirir un nou local social. La votació fou en positiu i de forma unànime.
En aquesta assemblea es va donar un salt endavant molt important: el futur de l’Ateneu passa per tenir un local encondicions. Però a més aquesta vegada es plantejava com un pas més enllà: no només un local on desenvolupar lesactivitats habituals del tipus cursets diversos sinó plantejar-lo com un veritable local social. Un local on el soci hipugui anar a qualsevol hora, o bé sabent que a unes hores determinades estarà obert per a que un pugui passar l’estona.Aquesta és la nostra voluntat, perquè no admetre-ho ambiciosa.
A més, les possibles activitats que s’hi puguin portar a terme es redimensionen: no cal esforçar-s’hi gaire per imaginar-se un cineclub, una escola de música, una biblioteca, una ludoteca, un lloc de reunió al voltant d’una cafeteria, unescenari de teatre, una redacció de La Fulla com déu mana, una sala d’ordinadors, etc… Les possibilitats son moltengrescadores.
Però anem encara més enllà, entenem que el poble guanya un equipament cultural. Actualment no hi ha locals d’aquestatipologia al poble, o bé tenim el local poliesportiu que es massa gran i en mal estat o bé la sala petita del local queés massa justa . És per això que la nostra voluntat és que el poble com a poble consideri que també ha guanyat unespai, doncs la nostra intenció és cedir-lo a aquella entitat que ens ho demani per a portar a terme activitats omanifestacions culturals.
És per tot això, i si ens hi posem encara ens sortiran més motius si tots hi pesem una estona. Creiem que val la penafer aquesta aposta, l’Ateneu s’ho val.
Fa quatre anys us anunciàvem que buscàvem pis; ja l’hem trobat. Ara l’hem de reformar, comença una nova etapaen què la vostra col·laboració com a soci tindrà més valor; i si de passada algun no soci està llegint aquesta editoriali vol participar-hi, les portes les tindrà ofertes, com sempre. Us hi esperem a tots!
Podeu enviar-nos comentaris a: [email protected]
PRÒLEG per Mila...¿Cómo se llama eso? ¿Cómo llaman al que quisiera darle un beso al deshollinador?Un santo – dijo el padre BrownCreo – dijo sir Leopold con una sonrisa de importancia – que Ruby quiere decir “un socialista”Pero radical no quiere decir hombre que sólo se alimenta con raíces – observó Crook con cierta impaciencia- ,así como conservador no significa hombre que conserva o preserva el jamón. Tampoco socialista , se lo aseguroa ustedes, significa hombre que desea pasarse una noche de tertulia con un deshollinador. Un socialista es unhombre que desea que todas las chimeneas sean deshollinadas, y todos los deshollinadores recompensados porsu trabajo.Pero – completó el sacerdote en voz baja-- que no consiente a uno ser dueño siquiera de su propio hollín....
G.K. Chesterton, “El candor del padre Brown”
Pels vols de l’inici hivernal es celebra el Nadal. De faanys estic en la tasca, entusiasta i reflexiva de fer arribara les meves amistats una nadala carregada de poesia,bones intencions i els anhels mes vehements per que elnou any ens sigui favorable. A la vegada, tinc per costumfer arribar un conte nadalenc, més íntim i personal,adreçat a poques o moltes de les persones amb les queun es va relacionant al llarg dels anys.
De fet, com cada any, per Nadal ens expliquem un contesobre nosaltres mateixos. I més que explicar-lo, elrepresentem davant una mena de mirall interior, que enaquestes dates se’ns fa visible i ens demana una imatgemenys inquietant que la que projectem la resta de l’any.Ens tornem mes tendres, i fins i tot els nostres adversarisno ho son tant, i fins sembla que l’enveja i certesanimadversions se n’anessin de vacances per uns dies.Fins i tot, felicitem les Festes a qui potser no hauríemde felicitar. Com si el Nadal fos una mena de pessigolleigemocional que rebaixa tensions, com si establíssim unatreva fins el dia de Reis.
Es comença el curs amb les il·luminacions de carrers iavingudes comercials, per continuar amb la tramesa denadales, massa recarregades dels mateixos eslògansdesitjosos de felicitat. Arriben els primers regals, qui nodesitja li arribi una caixa de vi, una cistella plenad’aliments i begudes, una capsa amb un pernil dins... i
qui no ho rep te la possibilitat de participar en qualsevullade les nombroses rifes nadalenques que bars, empresesi comerços duen a terme.
Una qüestió de fe? Què va. Herències paganes recicladespel cristianisme i fins i tot millorades, doncs incideixenen excés en la innocència dels infants com a déus. Elsnens, la historia del pessebre amb el Nen Jesús i els bousson el reclam necessari per que tot sia en bé de la nostrahumanitat.
Si ens remuntem als nostres paleolítics avantpassats,tots ells ficats en el paganisme inicial de la civilització,el Nadal actual seria per a ells, la fi de les feines delcamp i la seva preparació per hivernar amb les menorsprivacions possibles. En coincidència amb l’allargament,per mor del solstici, de les hores de llum, el dia renaixquan el fred entra en la seva etapa mes rigorosa, amb elque l’anunci de les estacions de la vida, primavera iestiu, ve a ser una mena de consol dins l’impenetrabletenebra de l’època de l’any en la que estem ficats.
El binomi del Nadal i el traspàs al nou any que ensespera es com un presagi de salvació segura, i per aixòles bombetes i neons llueixen arreu imitant les fogueresamb les que els nostres avantpassats, homo sapiens talvegada, combatien les llargues i gèlides nits d’hivern.Guarnim amb arbres i tota mena d’encenalls llampants
les nostres llars,carrers, llocs detreball i tot el que hihagi pel mig. Ensregalem la entusiastaarribada de SantaClaus o el Pare Noel,fem que un tronc defusta, el tió, ens caguiobsequis a cops deb a s t ó d e s p r è sd’haver-lo engreixatdurant setmanes. Ienvien la carta alsReis d’Orient perquèens inundin la llar deregals i una mica decarbó.
En quasibé tot, elNadal es més anticq u e l a n o s t r a
Pàgina 4
tribuna
EL CONTE DEL NADAL
A S S E S S O R I A
FISCAL • COMPTABLELABORAL • ASSEGURANCES
Av. de Catalunya, 37Tel. 973 570 670Fax 973 570 090
25332 LA FULIOLA (Lleida)
Núm. 105 Pàgina 5
tribuna
memòria. Seguim emmagatzemant provisions com elsnostres avantpassats, si bé sota un desig irrefrenable deconsumir. Acumulació i generositat es donen la mà, nopas com resultat d’adoctrinaments, creences o ideologiessi no pel desitjat afany de solidaritat per sobreviure.L’egoisme es tan fill de l’abundor com de la mútua ajudaimprescindible en l’adversitat. Per això som més caritatiusi comprensius amb l’arribada del Nadal. Canvien lescostums, però en lo mes íntim, en el conte querepresentem, seguim obeint ordres tan insondables comarcanes. Si els nostres avis asseien un pobre a taula perNadal, ja fos parent o conegut, la societat actual canalitzales mateixes ànsies participant en maratons benefics,col·laborant amb les ONGS, fent donacionseconòmiques... Amb els temps s’ha guanyat en asèpsiai higiene formal en perjudici del contacte humà, però elfogonet del conte es el de sempre. Els catalans a més hiafegim un dia més i ens recollim per Sant Esteve permenjar els canelons fets amb les restes del dinar deNadal.
Si ens hi endinsem amb ganes veurem que es conjuguendos factors contraposats, recolliment i festa. D’entradala festa es expansió i obertura, mentre el recolliment esrefugi. Un refugi d’hivern amb una festa abundosa dequeviures com un anunci assegurant que vindran diesmillors, en quan el sol, ja renascut avanci dia a dia enla seva ascensió per l’horitzó. Per Nadal, un pas depardal !
Així doncs, fruïm d’allò més be, del recolliment festiu,que un cop tastat no sabrem ni podrem esquivar. I hoseguin repetint...Ens reunim amb la família que hi afegeixcalor humà al del foc a la llar contra el fred de fora. Ensasseiem a la taula, amb els amics, amb els companys dela feina, en dinars o sopars que enceten el nostrecompromís ja des de primers de desembre com a preludide les del caliu familiar. I fet el dinar de Nadal i SantEsteve arribarà la rauxa de Cap d’Any, com una bona
manera de començar, amb nous i vells projectes i ganesde fer coses pel davant, que convé gaudir-les abans queres. Per acabar d’arrodonir-ho, ens entendrim amb lamillor il·lusió, la dels infants, a la màgica nit de Reison tot imaginari es possible fer-se realitat.
Sempre les mateixes constants, menjar lo millor, quantamés quantitat millor, durant moltes hores i amb la millorcompanyia. Obsequis, presents, desigs, sorpreses, il·lusiónadalenca, repetida i conscientment alimentada. Es undonar i acumular per fer front l’adversitat amb la plenaseguretat de superar-la. Ens prometem dies feliços defelicitat i els visquem per avançat. I tot això, tot, essentcom és, tant o més vell del que som capaços d’imaginar.
Si no, a que obeeix l’atabalaria febre de la rifa de Nadal?Segurament que no té res a veure amb la més petitacasualitat del càlcul racional de probabilitats, i és clarque si, que hi deu tenir molt a veure un conte universalque ens expliquem cada 22 de desembre, el dia de lagrossa, gairebé sense gosar a viure’l, sobre el mite del’abundància. Estem més predisposats que mai a creureen els favors de l’atzar, en els signes positius dels astres,en les meravelles, en els miracles... sense donarimportància a que no s’acabi complint, doncs el fet quela vareta màgica toqui a altres fa esclatar les bombollesdaurades. Brinda tothom, afortunats i no afortunats, iaixò ens reconforta de sobres de la despesa feta.
Al nostre Nadal no hi ha gairebé diferencies entre creientsi agnòstics, de tant com ens agermana celebrar bonssentiments compartits. Tanmateix, el nostre conte deNadal es breu i un cop escoltat, gairebé tot torna a sercom abans. S’imposa llavors una bona raó, de pes itranscendent, per tornar a ser protagonistes, un cop més,en el proper solstici d’hivern.Bon Any !
Jordi Escolà
Pàgina 6
tribuna
Els meus amics Jaume i Josep ja no hi són.
Ells ja fa uns quans anys varen demanar al Govern de
la Generalitat que se'ls reconegués un tros de joventut
perduda, un xic de dignitat.
Avui després dels anys els hi ha estat reconegut un dret
que ells no han pogut veure; però siguin on siguin, espero
que al menys sàpiguen que els esforços no han estat
endebades. No són els diners, és quelcom que va marcar
les seves vides per sempre.
Al Josep, cada vegada que el trobava passejant amb la
seva mangala per Boldú, em deia que ell ja no tenia
esperances de rebre cap reconeixement i jo li contestava
amb total incertesa, paciència que segur diran alguna
cosa.
El dia que el Josep va morir, vaig pensar amb aquell
passeig de Boldú, de les xerrades que teníem de la Guerra
Civil i del sofriment que els seus ulls cansats i sense
veure-hi gens denotaven. En el fons crec que mai va
perdre les esperances de veure reconegut el seu holocaust
particular del seu sofriment als camps de concentració.
Ell sempre deia a la seva filla: “Si mai arriba alguna
paga de Guerra i jo ja no hi sóc en aquest mon, vine a
dir-m'ho al Cementiri”, i la seva filla així ho ha fet tal
com ell ho va dir de paraula.
El Jaume va morir més aviat, però també ha estat
reconeguda recentment la barbarie a la que va estar
sotmès i mai se li va poder oblidar marcat ja per sempre.
Josep... Jaume...
Sigueu on sigueu, han reconegut al menys que vosaltres
vareu sofrir injustament, que mai pot ser resarcit
suficientment econòmicament ni moralment per ningú,
però al menys varen constar els vostres noms en uns
arxius ja quasi desapareguts i oblidats.
El Joan, resta reclòs en un poble d'Alacant cuidant de
la seva esposa i recordant temps passats, ens cartegem,
ens telefonem i ell amb la seva memòria privilegiada
em recita els seus poemes o em dóna els seus bons
consells, mentre pensa amb enyorament amb el seu
poble, La Fuliola. Al menys, ell ha pogut veure com
arribava la paga de la Guerra. No solament és el Joan
qui ho ha pogut gaudir sinó també altres que dins del
seu anonimat es mereixen tot el seu reconeixement per
haver sofert injustament.
Aquest escrit va dedicat a tants i tan joves que van patir
durant el període comprés entre 1936 fins al 1939 i que
sempre varen portar a les seves esquenes el pes de la
Guerra.
Ramon Utgés i Vila.
RECONEIXER AMB RETARD
Av. de Catalunya, 42 · Tel./Fax 973 57 00 55 · 25332 LA FULIOLA (Lleida)
MoblesCarullaC
Núm. 105 Pàgina 7
Estimat, estimada:
El dia que em vegis vell i ja no sigui jo, tingues paciència i intenta entendre’m. Quan, tot menjant, m’embruti
i quan no pugui vestir-me, tingues paciència. Recorda les hores que vaig passar ensenyant-t’ho. Si, quan parlo
amb tu, repeteixo les mateixes coses mil vegades, no m’interrompis i escolta’m. Quan eres petit, a l’hora de dormir,
et vaig haver d’explicar mil vegades el mateix conte fins que et venia la son.
No m’avergonyeixis quan no vulgui dutxar-me, ni em renyis. Recorda quan t’havia de perseguir i les mil
excuses que inventava per tal que volguessis banyar-te. Quan vegis la meva ignorància davant les noves tecnologies,
et demano que em donis tot el temps necessari i no em fereixis amb el somriure burleta. Jo et vaig ensenyar a fer
tantes coses…. Menjar bé, vestir-te…. I com afrontar la vida.
Quan en algun moment perdi la memòria o el fil de la nostra conversa, dóna’m el temps necessari per a
recordar. I si no puc fer-ho no et posis nerviós, segurament el més important no era la conversa sinó que l’únic que
volia era estar amb tu i que m’escoltessis.
Si alguna vegada no vull menjar, no m’hi obliguis. Sé quan se’m posa bé i quan no. Quan les meves cames
cansades no em deixin caminar, dóna’m la teva mà amiga, de la mateixa manera que jo vaig fer quan tu vas donar
els teus primers passos.
Algun dia descobriràs que, malgrat tots els meus errors, sempre vaig voler el millor per tu i vaig intentar
preparar el camí que tu havies de fer. No t’has de sentir trist, enfadat o impotent per veure’m d’aquesta manera.
Estigues al meu costat, intenta comprendre’m i ajuda’m com jo ho vaig fer per tu quan vas començar a viure.
Ara et toca a tu acompanyar-me en el meu feixuc caminar. Ajuda’m a acabar el meu camí, amb amor i paciència.
Jo et pagaré amb un somriure i amb l’immens amor que sempre t’he tingut.
El teu pare……
La teva mare…….
Els teus avis……
Es possible que no tinguem el que desitgem, però Deu sempre ens dona el que més necessitem.
Els nostres millors desitjos d’un bon Nadal i feliç 2007.
MISSATGE D'UNA PERSONA GRAN
tribuna
Va ser una proposta de la Diana i el Dani que ens vanllançar a L’Auri i a mi una nit que vam sortir junts defesta. No vam tardar ni cinc minuts a contestar que si.I així van començar els preparatius pel viatge a CapNord (Nordkapp) des de Barcelona, en vint dies i enautocaravana.
Aniré directament al gra, al diari que vam escriure durantel viatge. I els preparatius i preliminars ja els explicaréal final. Només un comentari; siteniu pensat llogar algunaautocaravana per l’agost de l’anyque be; més val que us doneupressa. Vam suar sang buscantuna autocaravana lliure que alfinal vam trobar a Empúries.
Divendres 4Hem quedat a Cornellà, a casade la Diana, a les 06:30h delmatí!! Això ha suposat aixecar-me a les 05:00h... comencem be!!
A les 09:00h en punt estem a laporta de AmpuriaCar. Lloguer,explicació i Col·locació dematerial (maletes, menjar,caxarros per a la cuina i cosesvaries que creiem necessàries perla supervivència autocaravanil)a la Autoroller R4.A les 11:30h en punt comencemel camí a Nordkapp amb elcomptador de quilometres a:
68.818 Km. Per ara som fidels al horari que havíemprevist. Sobre les dues, i després del primer tram de ruta,parem a diner a una Àrea de servei de Montpelier. Bocatade casa l’Auri, truita de patates tamany XXL de la marede la Diana i tomates amanides.
Parem a una àrea de servei vora Orange. Per ara estàfent un vent impressionant i ens hem adonat que lesautocaravanes no tenen massa estabilitat. Així que hemdisminuït la marxa. Confiant amb la Marta (la veufemenina del TomTomGo) anem a la busqueda i capturade un càmping a Premaux. Ens perdem, però trobem unaltre càmping a Moulin de Prissey.
Dissabte 5Arrenquem amb: 69.486 kmEns aixequem a les 07:30h per començar ruta via Dijon.Condueix la Diana feat. Dani. La Marta comença a ferel tonto.14:30h. Dinar per Luxemburg.17:20h. + diessel a Köln acompanyat de pixadero lunar(segons les senyoretes de la expedició) a 0,50¤ el servei,això si, et donen un descompte per les compres querealitzis a les seves àrees de servei.
En algún lugar entreKöln i Bremen un zumode melocotón y uva (elzumo de la expedición)
20:30h. p a r a d atècnica. Hem descobertque es pot jugar,perfectament, al Rummidintre de l’autocaravanaen marxa. Definiti-vament s’ha aixecat lav e d a p e r m e n j a rguarrerries varies dinsla R4.
Diana: “20:51h. Anemcamí del càmping queestà a les aforesd’Hamburg, segons elT o n t o n g o l ’ h o r aprevista d’arribada sonles 22:20h, ja veuremperquè les autopistes
Pàgina 8
DE CORNELLÀ A NORDKAPP (I)Agost del 2006
els viatges del soci
Núm. 105 Pàgina 9
alemanyes estan plenes d’obres! (P.D. aquesta tardal’Auri i jo hem pagat 0,50¤ per anar al lavabo però erade Lujazo!!!).”
23:45h. Com era de esperar la Marta ens ha fallat almoment més inoportú i així ens hem tornat a perdredurant la búsqueda del càmping. Després de 1h de voltesper Hanover i rodalies, hem localitzat un càmping peròple, o això es el que ens ha intentat fer entendre enalemany el segurata xungo de l’entrada. De pura potrahem trobat un mini càmping amb una sola plaça lliurei la recepció tancada. Després de una breu valoració desi ens podem quedar o no, uns dels freak-inquilins fixesdel càmping ens diuen (millor ens intenten fer entendreamb senyals) que ens podem quedar i que ja pagaremdemà. Pos no s’en parla més, cap a dins que es tard volploure i estem molt cansats.
Diumenge 6Comptador de la R4: 70.465 KmValoració del càmping de Hamburg: Molt freak (habitantsinclosos), però molt net i també molt confiats; podíemhaver marxat perfectament sense pagar… però som debona pasta.
Diana: “14:59h. Estem a dins l’auto a punt dedesembarcar a Dinamarca. Volíem anar a Roskilde peròno ens dona temps així que hi anirem demà i ara anirema Copenaguen.”15:24h. Dinamarca a l’agost, al igual que alemanya,també està d’obres civils.17:490h. Dinar: espàrrecs, macarrons amb salsa detomàquet i formatge. Hem parat a una àrea de serveipassat el ferri que ens ha creuat a Dinamarca. Elsmosquits i bitxos varis comencen a donar senyals devida (poc que dinarem a l’aire lliure).
Diana: “22:30h. Hem sopat salsitxes, patates amb cebai després hem anat tots a rentar els plats amb Fairy i elIpod i els altaveus d’aquest (la feina bruta amb músicapassa millor). Hi havia uns italians que han flipatbastant...Valoració del càmping Absalon: molt net, molta gespa,gent amable (sobretot la recepcionista Vikinga) però lacuina es bastant sosa, no hi ha gens d’ambient.”
Dilluns 7Comencem amb 70.794 km.
Auri: “Anem camí de Roskilde a veure el museu Vikingon hi ha 5 vaixells de “los susodichos”. La catedraltambé la veurem, per que segons diuen les guies és moltimportant per que hi enterren els reis danesos, ja queabans (fins el S.XV) Roskilde era la capital de Dinamarca.
A la tornada dinarem al càmping i a la tarda, per fi,veurem la city: sirenita, centre històric, shopping? I acomprovar si es veritat que hi ha ambientillo nocturntots els dies (res millor que un dilluns com a prova defoc!). Ah! I per arribar a Cophenaguen pillarem el nostreprimer tren danès...”
12:45h. ja hem visitat Roskilde i hem fet la primeracompra de pa: un de motlle amb sèsam i quatre panetstipus Viena amb pipes que ens menjarem al arribar alcàmping. Hem fet 64km per anar i tornar de Roskilde.Avui l’autocaravana descansa al càmping Absalon. Ensespera una tranquil·la tarda turística per Copenhaguen.
Primera parada obligatòria “Den lille Havfrue” (lasirenita). Pos no està mal la sirenita aquesta, potser ensla imaginàvem més petita; però lo que està millor es lamassa de guiris (inclosos nosaltres) que la visitem. Ambles seves (i nostres) càmares de fotos i vídeo, com sibusquessin la foto que mai no ha fet ningú.
"Acto seguido" cap al Centrum. La ciutat (o el centrumen si) no és molt gran i no tardem massa a localitzar lazona comercial (un altre portal de l’angel).
els viatges del soci
Pàgina 10
els viatges del soci
Cansats de caminar i ja adaptats als horaris del nord,ens entaulem a una terrassa a punt per sopar. Entre"pecho i espalda": una bona cervesa (l’Auri aigua), unpeazo amanida a compartir entre dos i una chikenhamburguer amb patates (també a compartir), tot boníssimi tot “molt típic Danès”. La veritat es que abans de entrara Copenhaguen vam preguntar a la fantàsticarecepcionista Vikinga del càmping: on es podia menjaralguna cosa típica del país; ens va dir un munt derestaurants de cuina internacional (índia, xinesa,americana, grega, mexicana, italiana, espanyola) peròque de típica no hi havia cap restaurant a Copenhaguen. Abans de tornar al càmping una passejada pel parcd’atraccions Tivoli.
Diana: “visita nocturna: quan es feia fosc vam entraral Tivoli (pagant la entrada més econòmica, que noméset permet mirar però no pujar a les atraccions).
Només arribar a la porta vam trobar el típic grupd’espanyolitos-borregueros fent cua i seguint a duesguies malcarades. Quin horror! Com pot anar la gentAixí? I a sobre una de les guies anava cridant: Las fotosluego, ahora no!!!!! Però qui es ella per dir quan es poto no fer fotos?!En fi, vam evitar el grup de borreguitos i vam fer unabona passejada per allà dins, fins i tot ens vam menjaruns super gelat i el Dani un granissat tricolor-trisabor!”
Dimarts 8Comencem amb 70.860 km. Ruta de Copenhaguen aStokolm. Hem creuat a Suècia pel nou i llarg pont.Durant el camí truquem al càmping que hem triat perfer nit (el més cèntric) i al arribar la sorpresa es general.Resulta que el càmping es un camp d’esports; on a laprimavera i tardor fan futbol, a l’hivern hokey o algosobre gel i a l’estiu es càmping. Tot molt ben equipat icorrectíssim (apreneu-ne a Barcelona d’aprofitar espais).Tarda per Stokholm. Sopar: revoltillo de espárragostrigueros.UNO i a dormir.
Dimecres 9Avui ens hem oblidat de mirar els km. Ens aixequem ales 7:30h per a poder estar d’hora al centre d’Estocolmi fer compres varies (que ahir ens vàrem descuidar), peròabans la Diana vol veure les cases de fusta i colors queva veure ahir des de el centre… cases de colors…? Defusta…? Pos va a ser que no. Complim el horariautoimposat de permanència i compres i a les 13:30hsortim del càmping per fer camí cap a casa del pare nöel.Aquesta tarda-vespre apurarem carretera, autocaravanai humor dels conductors, per demà estar lo més d’horapossible a “Romanieri”.Diana: 21:30h: “encara es de dia i conduint va el Dani,el Francesc de copiloto i l’Auri i jo al saloncito juganta cartes, domino, etc. Fins que ens hem cansat.” (JA!!S’han tirat un rato llarg jugant a cartes d’esquena a lacarretera i en marxa, així que realment s’han marejatcom a sopes).Nota: a veure si demà algú recorda de mirar elsquilòmetres!!!.
Auri: 22:45h “acabem d’arribar a un càmping de “cuyonombre no puedo acordarme”, com la majoria de llocsde per aquí dalt. Estem a mig camí entre Estocolm iRovaniemi. El lloc es supertranquil, al costat d’un llaco mar o no se que…
Son gairebé les 23h i encara no és fosc del tot. A recepció“nobody”, només una nota dient que si arribes i no hiha ningú acampis, i si el dia següent marxes i segueixsense haver-hi ningú… tu mateix et registris i deixis elsdiners corresponents a la bústia. Això es gent confiada!Anem a fer el sopar. Unes llenties amb xoriço i cebaens vindran be per la rasca que ja es comenta a sentir.Nota: a fora, tot i els pocs veïns del càmping, es sentensorolls “estranys” quina mena de bitxos ens estanesperant assetjants fora?”
F.R.M.
Núm. 105 Pàgina 11
la Fulla pels nens
Aquesta dansa es va ballar per primera vegadal’any 1.983 ,ara fa més de vint anys, dins delsactes de la Festa Major de Santa Llúcia, ambmotiu de la celebració del bicentenari de lesobres de la façana del temple i del cobrimentdel campanar.
A començaments de novembre (un mes abansde la diada) els alumnes preparen els seusbastons. Els acostumen a fer amb palsd’escombra que després guarneixen amb cintaaïllant de colors diferents per a donar mésvistositat a la dansa el dia que aquesta esrealitza. També a casa comencen a prepararels vestits de catalans imprescindibles per ala ballada.
Durant el mes de novembre cada dia a l’horade l’esbarjo els alumnes i els mestres van afer un assaig del ball al gimnàs. Allí esreparteixen en tres grups de vuit (quatre nensi quatre nenes a cada grup). També hi ha treso quatre alumnes que no ballen els quals ambel timbal i la pandereta dirigeixen elsmoviments dels altres.
Quan el gran dia ha arribat, primer els alumnes(tots i totes ben vestits de catalans), enspreparem per a fer el galop d'entrada. Quanla gent va sortint de la Missa Major, es vaformant una rotllana a tota la plaça. Tothomestà espertant la nostra actuació. En el momentque són a la plaça fem la cantada en honor dela patrona. A partir d’aquest moment, dirigitspel alumnes que toquen el timbal i lespanderetes, es fa, per dues vegades,la balladadavant dels nombrosos vilatans que vénen aveure la ballada i de les autoritats municipalsi eclesiàstiques.
Quan el ball s’ha acabat tornem, a ritmes decop de bastons i de timbal al lloc on haviensortit. Allí ens fem una foto tots els participantsi sovint l’Ajuntament, ens convida a una bossade llaminadures o a un vermut per la nostradedicació.
La novetat d'aquest any ha estat que l'orquestracontractada per als actes de La Festa Major,la SELVATANA, ens va acompanyar ambla seva música mentre ballàvem.
EL BALL DE BASTONS DE SANTA LLÚCIA
Pàgina 12
la Fulla pels nens
Com ja és habitual al centre quan alguna associació de la vila ens demana si podem col·laborar, sempre ho intentemfer. En aquesta ocasió encara amb més raó de ser pel fet que es tractava de realitzar murals per a la festa que organitzavaMans Unides per a recaptar diners per a la construcció d'una llar d'infants al barri de Hamdallaye a Bamako, capitalde Mali, amb la qual es solventaria a més el problema de l'absentisme dels nens i nenes grans que han de tenir curai de les germanes i dels germans més petits.
PER UNA LLAR D'INFANTS A HAMDALLAYE(MALI)
Núm. 105 Pàgina 13
Vols participar en fer Cultura pel Poble?
Doncs fes-te soci de l’ATENEU POPULAR
Pots comunicar-ho a qualsevol membre de la Juntao bé enviant un mail a [email protected]
pàgina de l'ateneu
OCTUBRE
EXCURSIÓ A LA TORRAEl segon diumenge d’octubre és la festa Major del quepopularment es diu la Torra, fent referència al Castelldel Remei, l’Ateneu durant molts anys va assistir-hi peròja en portàvem uns quants sense anar-hi , motiu pel qualaquest any es va voler recuperar. Així doncs, seguint latradició, es va anar caminant des de la Fuliola fins elCastell del Remei fent via pel camí de les Creus. Al’arribar ens va donar temps d’anar a veure els cellersdel Castell del Remei amb una visita guiada. Després,sota l’ombra d’uns xops, ens vam entaular per menjarcassola de caragols que després vam pair tot baixant unaaltra vegada caminant cap a la Fuliola.
VISITA ORNITOLÒGICA A L’ESTANY D’IVARS-VILA-SANADe la mà de l’Arnau Sebé, col·laborador permanent aLa Fulla en matèria de medi ambient, el 15 de juny vamvisitar l’Estany d’Ivars amb la intenció d’observar-hi lafauna que normalment volta per allí i que als ulls delsno experts en la matèria se’ns passa per alt. Binocles enmà, es van poder observar corbs marins, esplugabous,ànecs del coll verd,... En definitiva, tot un món davantdels nostres ulls que normalment roman ocult, simplementper no fixar-s’hi prou.
CURS D’INTRODUCCIÓ A INTERNETA l’octubre es va iniciar el curs d’Introducció a Internet,en la seva segona edició, de durada fins a finals denovembre. El curs ha estat subvencionat per la Secretariade Telecomunicacions i Societat de la Informació delDepartament de la Presidència de la Generalitat deCatalunya, amb la col·laboració de la llar dels Jubilats,que ens ha cedit els ordinadors amb l’equipamentnecessari i la col·laboració de l’Ajuntament, doncs lasala on estan ubicats els equips informàtics és de titularitatmunicipal. El professor fou el Ramon Mañero que, cadadimarts i dijous va explicar des de com es crea un comptede correu fins a la creació d’un postal de Nadal. Esperemamb la vostra assistència i interès a possibles properesedicions per poder repetir aquest curs que s’està jaconsolidant.
Pàgina 14
pàgina de l'ateneu
NOVEMBRE
EXCURSIÓ A LA SERRA DEL TALLAT
El fred no fa que l’activitat frenètica de la SeccióEsportiva de l’Ateneu disminueixi, al contrari, doncsper fer marxar el fred del cos res millor que una bonacaminada.
Aquesta vegada, el diumenge 12 de novembre, ens vamdesplaçar amb cotxes fins al poble de Rocallaura, i desd’allí fer camí fins el Santuari del Tallat, continuar perMontblanquet fins arribar finalment a Vallbona de lesMonges, la imatge de la qual us mostrem al costatd’aquestes línies, al cap de tres hores de camí, paradaper esmorzar inclosa.
A Vallbona, es va dinar a un restaurant per compensarels esforços realitzats, però no patiu que els esportistesde l’Ateneu estem en plena forma i a punt per a qualsevolcaminada que es presenti.
EXCURSIÓ PER L’ENTORN
Aquesta vegada es sortia des de la Plaça del Portal el 26de novembre per a fer una sortida pels voltants de laFuliola. La ruta fou la següent: el Bullidor, els ulls del’Ondara (on es va esmorzar), el canalet, cap al camí deBarbens tornant a passar pel Bullidor i tornant cap a laFuliola. Una excursió per estirar les cames i escamparla boira, per de passada poder gaudir del paisatge del’entorn, que no per menys lluny és menys atractiu.
CICLE DE CINEMA
Sota el títol de “Amb humor també es poden dir moltescoses” durant tot el mes de novembre i amb lacol·laboració ja habitual de la Llar dels Jubilats es vanprogramar una sèrie de pel·lícules amb el nexe comú deles situacions vitals sofertes pels seus protagonistes peròencarades amb dosis d’humor.
Així doncs, les pel·lícules projectades foren “AgnesBrown” sobre els problemes d’una vídua amb set fills,“Entre copas” un viatge interior i al món dels vins; “Ami madre le gustan las mujeres” o com reaccionen lestres filles quan ho descobreixen i “Atun y chocolate”sobre les peripècies d’un home per a que la família puguiestar en gràcia de Déu. Amb totes es va passar una bonaestona i alhora van donar per parlar de temes méstranscendentals.
Núm. 105 Pàgina 15
Opina, suggereix, queixa’t, explica, proposa, expressa’t!
Sàpigues que ara ho tens més fàcil, La Fulla té un nou mailon podràs fer-nos arribar les teves opinions per a que lespubliquem. Apunta-te’l:
pàgina de l'ateneu
NOTÍCIES DES DE L’ATENEU.
-Assemblea extraordinària. El dissabte dos de desembrei emmarcat dins un sopar del soci per fer passar l’estonad’una manera menys pesada, es produí l’assembleaextraordinària de socis per discutir ni més ni menys queque l’adquisició d’un nou local social per portar a termetotes les activitats organitzades per l’Ateneu i que portemuns quants anys amb moltes limitacions. Aquí rau laimportància de la convocatòria doncs la decisió en positiude l’assemblea de portar endavant el projecte presentatper la Junta Directiva implica a cadascun dels socis ambl’aportació a partir d’ara del famós euro mensual. Enuna comunicació a part la Junta es passarà (si es que nos’ha fet ja) tots els detalls de la transacció i dels acordsaprovats.
-A l’octubre van començar els cursos de ioga i gimnàsticade manteniment, ja sabeu que malgrat hagin començat,us hi podeu apuntar en qualsevol moment a qualsevoldels membres de la Junta.
-L’Ateneu té un nou correu electrònic per atendre alsseus associats en per a qualsevol gestió o dubte que lisigui plantejat. Preneu nota: [email protected]. I nooblideu que per remetre escrits per La Fulla o qualsevol
altre tema relacionat amb la revista encara tenim el [email protected].
-Heu perdut el paper on hi ha les activitats d’aquest mes?Ets un soci de fora i vols estar al dia de les activitatsorganitzades per l’Ateneu? Doncs t’ho posem molt fàcil:només has de connectar-te a la web de la Federaciód’Ateneus de Catalunya per no perdre pistonada. T’hoexpliquem detalladament a les següents instruccions:
Pàgina 16
pàgina de l'ateneu
Av. Catalunya, 34 - LA FULIOLA
Expenedoria núm. 1
M. Carmen Alarcon Alarcon
Estanc · TabacsObjectes de regals
Julita
Flors
Art F loral
Bodes - Corones
Plantes - Ceràmica
Objectes de Regal
C/ Dr. Rius i Tarroja, 325332 La FuliolaTel. 973 57 00 75Mòbil 659 11 74 02
2) Un cop a la web, clica duesvegades sobre l’agenda.
3) Et demanarà que filtris per població,escull la Fuliola (s’entèn inclòs Boldú)
4) T’apareixerà en pantalla l’agendade tot el mes en curs. Ara ja no valen
excuses.
1) Connecta’t a www.ateneus.cat
Núm. 105 Pàgina 17
TRULLOLSÒ P T I Q U E S
Pl. Sta. Anna, 3 (costat Casal)Tel. 973 53 26 65 - 25200 CERVERA
Av. de Catalunya, 42Tel. 973 57 00 48 - 25332 LA FULIOLA
actualitat
Muntura i lents monofocals 68 e
Lents progressives incolores 130 e
Muntura i lents progressives 169 ei de regal unes altres ulleres monofocals ambelnts de graduació de prop.
ELECCIONS AL PARLAMENT DECATALUNYA 2006
El dia 1 de novembre, a part d’anar al cementiri també es podia anar a votar.Del cens total a la Fuliola de 998 persones,en van anar a votar 683, que representa una participació del 68,44%, la qual cosa representa una abstenció concretadaen 315 persones, equivalent al 31,56%, en qualsevol cas inferior que en qualsevol de les circumscripcions ressenyadesi a la de Catalunya que fou del 43,96%.
Nom del partit La Fuliola L’Urgell Lleida Catalunya
Vots % % % %
Convergencia i Unió 301 44,33 42,23 39,99 31,52
Partit dels Socialistes de Catalunya 147 21,65 18,09 21,99 26,82
Esquerra Republicana de Catalunya 113 16,64 21,97 17,72 14,03
Partit Popular 63 9,28 7,10 9,11 10,65
Iniciativa per Catalunya-EUiA 48 7,07 6,32 6,59 9,52
Ciutadans-Partido de la Ciudadania 2 0,29 0,45 0,97 3,03
Pàgina 18
+ de 20 anys
Al 1983, i al número 2 de La Fulla, apareixia per primer cop un article amb l'encapçalament NOSALTRES LESDONES. Era el començament d'una nova secció, de la qual aquell primer article en feia bo el seu propòsit.
de la fulla
Qui li havia de dir al joveN i k o l l , p r ò s p e rcomerciant de materialsde construcció albanés icompromés amb la unióde l a s eva pà t r i aMacedònia, que en el side la seva família hinaixeria la ?Reina delspobres?, quan la vaqualificar molts anysdesprés el MohandasGandhi.
Agnes Gonxha Bojaxhiu,va néixer el 27 d'agost de1910 dins d'una famíliade comerciants, a la ciutatde Skopje. Aquesta ciutat va pertànyer adiferents països en poc temps, va ser del'Imperi Turc, Sèrbia, Grècia i Bulgària.Van existir cruentes guerres als Balcans.Precisament aquests conflictes ètnics vanpoder estar en l'origen de la mort del seupare i de la fi de la prosperitat familiar,fets que van marcar molt la personalitatde la futura Santa. Parlo amb aquest termede ?Santa?, perquè si hi ha alguna personaque es mereix aquest títol en el nostremón contemporani, sens dubte és ella. Fauns anys tinc certa inquietud per conèixerla seva vida, i crec que encara ques'escrigués pàgines i pàgines senceres dela seva existència no s'esgotarien mai lesparaules.
Intentaré ser objectiu i no deixar-me portarper l'admiració.
La mare d'Agnes, Drana, catòlicaconvençuda, va despertar dins ella, lavocació religiosa.
Quan va fer els divuit anys, va escoltaruna crida interior que li demanava, segonsles seves pròpies paraules, ?Servir a Deupropagant el missatge de Crist per tot elmón?.
L'any 1928 va abandonar per sempreSkopje amb destinació a Ratharnham, aprop de Dublín, a Irlanda, on va ingressara l'Institut de la Congregació de Loreto,les monges de la qual eren conegudescom les Dames Irlandeses, que
desenvolupaven la seva activitatmissionera a l'India, país que exercia sobreella una profunda atracció. La jovepostulant insistia a les seves superioresque l'enviessin a aquest pais, llavorscolonitzat pels britànics.
La seva petició es va fer realitat aviat, jaque al 1929 va arribar a Bengala desprésde 37 dies de navegació. Va passar laprimera setmana a Calcuta, des d'on vaviatjar durant 51 dies fins a Darjeeling,el seu últim destí. Allí es trobava elnoviciat de l'ordre fundada per lamissionera irlandesa Mary Ward.
L'any 1931 va agafar els hàbits dereligiosa adoptant el nom de Teresa,inspirat en la Santa d'Àvila, per la quesentia profunda admiració, encara que elseu model de devoció era la de Teresa deLisieux, semblant-li un espill més humil.
Durant la seva etapa de formació haviaseguit els estudis propis de les mongesque es dedicaven a l'ensenyament. Va serdestinada a donar classes d'història igeografia en un dels col·legis amb majorrenom de Calcuta, la Saint Mary´s HighSchool, reservat a les famílies més riquesde la ciutat, però l'entorn de la qual estavarodejat de misèria. Fins allí arribaven lesproclames de Gandhi, que reivindicavala independència de l'India des d'unaposició de la no violència, que ella mateixaadoptaria en les seves demandes d'ajudahumanitària.
Al maig de 1937, va ferla professió perpètua decastedat, obediència ipobresa. A partir d'aquellaèpoca va començar aensenyar també en elCol.legi Entally, destinatals fills de les famíliespobres de Calcuta, il'extrema misèria que larodejava va torturar laseva consciència.
Llavors, quan ja haviaestat nomenada directorade la Saint Mary's HighSchool, va començar a
dedicar-se a les anomenades Filles deSanta Anna, una rama de les monges deLoreto que integraven germanes índiesde Bengala i que complien al peu de lalletra la regla redactada per la marefundadora. Les Filles de Santa Anna, ambles seves costums inspirades en la tradicióbengalí, van influir sens dubte en el perfil,inclòs exterior, que la mare Teresaimprimiria a la seva pròpia ordre. Tambées vestia el Sari? indi teixit amb cotó debaixa qualitat; es menjaria al terra i ambles mans, es resaria amb silenci damuntde la terra.
Aviat se li va encarregar la missió dedirigir la formació espiritual de les Fillesde Santa Anna, per això va tenir queviatjar. En aquestes circumstàncies es vapresentar el moment crucial que laconvertiria, segons ella mateixa ha relatat,en mare Teresa de Calcuta, el 10 deSetembre de 1946, durant un viatge entren que la portaria a Davjeeling, mentreestava meditant ?vaig escoltar una cridadins la crida. El missatge era molt clar,havia de deixar el convent i entregar-mecompletament al servei dels pobres, vivintentre ells?.
Per deixar l'ordre necessitava el permísde l'arquebisbe de Calcuta, FerdinandPeriers, qui no era precisament unentusiasta de la diminuta monja. A ell seli atribueixen aquestes paraules,pronunciades quan Teresa encara no haviaprofessat: Conec a aquesta dona. Es una
Núm. 105 Pàgina 19
TERESA DE CALCUTA
biografies viscudes
Pàgina 20
novícia que no sabria ni encendrecorrectament un ciri amb una capella.Però, a principis de 1948, amb el permísde Pius XII, va ser autoritzada a abandonarles seves obligacions amb l'ordre i adedicar-se de ple amb el que ella creiaque era la seva vocació superior. Vacomençar per portar als moribunds delscarrers a una llar on poguessin morir enpau i amb dignitat.
Al 1949, nacionalitzada índia, va obrirtambé un orfenat i va fundar la seva pròpiaordre, les Missioneres de la Caritat. Poca poc, altres dones es van unir a la sevacausa, de manera que quan al 1950 laSanta Seu va reconèixer la sevacongregació, Teresa de Calcuta jacomptava amb simpatitzants per tot elmón.
Per als que agonitzaven als carrers vaobrir aviat la Nirmal Hriday, o? Casa delsMoribunds?, en uns coberts ubicats a propd'un temple dedicat a Kali, la devesa dela mort pels hindús. En aquesta casa lesMissioneres de la Caritat atendrien, envida de la mare Teresa, a més de 30.000persones: ?Han viscut com animals; almenys, que morin com a persones?, deiareferint-se a elles amb certa amargura iràbia interior. Poc a poc les cases filialses van estendre per tota l'India. Així vanéixer Sishu Bhavan, residència queacolliria permanentment a cents d'orfes,després adoptats majoritàriament permatrimonis estrangers, i Shantinagar, laprimera leproseria, a la que seguirienaltres moltes. Mentre, els mitjans decomunicació començaven a fer-se ressòde la feina que desenvolupava aquellaestranya monja amb el rostre ple deprofondes arrugues, d'aspecte menut ifràgil, eternament enfundada en el seusarí blanc amb les ratlles blaves.
Amb el papa Joan XXIII va tenir pocaperò intensa relació. La mare Teresasempre se les enginyava per arrancardiners de qui el podia donar. Al 1959 vademanar a Joan XXIII, amb el seudescarament habitual, que li donés algunobjecte valuós de la propietat papal pera poder-lo dedicar als pobres. El papa liva regalar llavors el seu Rolls Royce, ambel que la monja va organitzar una subhastaen la que va obtenir més del triple del seupreu de mercat. Pau VI li va manifestartambé el seu profund respecte, i li va
concedir un passaport diplomàtic ambmotiu d'una mediació humanitària que lamare Teresa va realitzar al Pakistan. JoanPau II va seguir anys després amb atencióel seu treball missioner i humanitari, i vaconfiar a la seva ordre la casa Do deMaria, oberta al Vaticà junt al palau delSant Ofici, i destinada, segons petició dela monja, a l'assistència dels més pobresi moribunds d'Itàlia.
Amb el pas dels anys van augmentar lescases de les Missioneres de la Caritat entot el món. Totes les nacions, inclosesXina, Cuba i la desapareguda UnióSoviètica, van obrir les seves portes ambaquella monja intrèpida, mentre ella, sensepretendre-ho, tenia renom internacional.Van començar a p loure- l i e lsreconeixements. Al 1972 va rebre el PremiFundació Kennedy, i al 1978 el presidentitalià, Sandro Pertini, li va donar el PremiBalzan. La culminació de tots aquestshonors va ser el Premi Nobel de la Pau,que li va ser atorgat al 1979. A Oslo,durant la cerimònia d'entrega, va afirmar:?Personalment, no ho mereixo. Solamenthe procurat ser una gota d'esperança ambun oceà de sofriment. Però si aquesta gotano existís, el mar la trobaria a faltar?. Iva concloure el seu discurs recordant unafrase de l'evangeli: Sant Joan diu que sommentides si afirmem que estimem a Deusi no estimem al nostre pròxim. Es moltimportant donar-se compte de que l'amor,per a que sigui autèntic, ha de fer mal?.
Convertida en una estrella de la societatmediàtica, agassajada per reis i banquers,papes i governants, es va convertir ambuna espècie de santa ambulant, en elsímbol d'una santa viva davant la que esva postrar el mateix Joan Pau II en unviatge a l'Índia al 1986. Però al mateixtemps, des de els sectors progressistes dela Església van començar a ploure lescrítiques a la seva feina, acusant-la dededicar-se simplement a fer caritat, senselluitar, com altres representants delcatolicisme, per a implantar la justícia,per a canviar les estructures responsablesde la misèria i la marginació de la majoria.Al mateix temps, se la va acusar defonamentalista en l'àmbit moral i de pocconseqüent per haver acceptat les ajudesque li van oferir personatges de poc fiar.
Ella mai va amagar el respecte pels valorstradicionals de l'Església de Roma. Va
confessar que, si hagués viscut en tempsde Galileu, hauria donat la raó a l'Esglésiafront als postulats científics, i es vadeclarar frontalment oposada a tota formad'eutanàsia i, sobretot, de contracepció.I a qui li retreia que feia un perillós serveials responsables de la misèria social, elshi va respondre: A mi no m'interessen lesestructures socials. La missió de la nostraordre es l'home individual que ensnecessita ara?.
Quasi no descansava i s'alimentavasomerament. La seva salut va empitjorarbruscament a finals dels anys vuitanta,quan ja havia ampliat el concepte depobre, que no solament aplicava a quic a r e i x e n d e l o m a t e r i a l m e n timprescindible, sinó també als marginatsper motius culturals, de raça o polítics, ials malalts de la sida. Al 1989 se li vaimplantar un marcapassos, al 1993 se liva manifestar la malària, agreujada pernous problemes coronaris, i al novembrede 1996 va ser operada per desbloquejar-li les arteries coronaries. Davant aquestaevident decrepitud, va donar mostres dela seva responsabilitat i el dia 31 de maigde 1997 va cedir el seu lloc de superioraa la monja a qui havia nombrat la sevasuccessora al 1993, la germana Nirmala,de setanta-tres anys, una india llicenciadaen dret. A ella li va encomanar la direccióde les més de quatre mil Germanes de laCaritat repartides en unes cinc-centescases establertes en més de cent païsosdels cinc continents, mig miler d'orfenats,leproseries, asils i refugis per a miseriososi moribunds.
El seu final va ser difícil, no solamentpels extrems sofriments que segons elsmetges va tenir que suportar i que mai vaexterioritzar, sinó pel seu rebuig a unapel·lícula sobre la seva vida realitzada pera la televisió amb guió de l'escriptorDominique Lapierre, de contingutensalçador fins extrems insospitats. Vamorir el 5 de setembre de 1997 i,contrariant la seva última voluntat, lesseves restes mortals van ser acomiadadespels carrers de Calcuta per cents de milsde persones i va rebre sepultura ambhonors de cap d'Estat.
Ramon Utgés i Vila.
biografies viscudes
Núm. 105 Pàgina 21
consum responsable
ARMES
Principals empreses amb interessosaccionarials i/o productius en les empresesespanyoles d'armament:
AlcatelAmperBanco de Bilbao Vizcaya ArgentariaBanco ZaragozanoCaja de Ahorros Provincial de San Fernando,Sevilla y JerezCaja MadridConstrucciones y Auxiliar de FerrocarrilesDaimler-ChryslerEl Corte InglésEl MonteEricssonIberia, Líneas Aéreas de EspañaIBMNissan Motor IbéricaRolls RoyceSA Española de la Dinamita y de ProductosQuímicos (Privilegios A.Nobel)SaincoSantana MotorSiemensSociedad Española del AcumuladorTudorTelefónicaZodiac Española
De “Indústria i cadàvers. La producció il'exportació d'armes a Espanya.”Arcadi Oliveres
A l'Estat espanyol hi ha unes quantes empreses fabricants d'armament i equipament militar, que produeixen tant per al'exèrcit espanyol com per a l'exportació. I hi ha algunes altres empreses que tenen interessos accionarials o productius enla indústria militar.
L'entrada d'Espanya a l'OTAN l'any 1982 va iniciar un procés de creixement de la indústria espanyola d'armaments que suposadamenthavia de modernitzar els dispositius de les forces armades de l'Estat per tal que fossin homologables amb les dels nous socis. Pera la consecució d'aquest objectiu s'hi assignaren ajuts públics, compres estatals, pressupostos de recerca, plans electrònics i informàticsi facilitats exportadores, sense fer constar, però, quines eren les amenaces que obligaven a tals arsenals. Amb el pas dels anys elresultat del procés ha estat espectacular: pèrdues globals constants, ocupació mínima, absorció de més d'un terç de la despesa públicaespanyola destinada a la investigació científica, exportacions agressives a països en guerra, i com a cloenda sanejament a càrrecdels impostos ciutadans, venda a preus de saldo a empreses estrangeres, i compromisos d'importants compres per part del Ministeride Defensa a aquestes companyies.
La majoria d'exportacions d'armament espanyol van a països en guerra civil o amb règims opressius
Una part important de les vendes es dirigeixen a països del Sud, sovint implicats en guerres civils o veïnals, violència estructural imanca de respecte pels drets humans. Aquestes vendes es salten sense cap escrúpol el codi de conducta aprovat pel Consell deMinistres de la Unió Europea que limita la venda d'armes en casos com els esmentats.Quines són les nostres possibilitats davant de tanta hipocresia, doble llenguatge i falsa defensa dels ciutadans? Evidentment ladenúncia, les accions dels moviments per la pau, la pressió política i l'educació per la noviolència hi tenen molt a fer, però no podemoblidar el nostre comportament com a consumidors i usuaris de totes aquelles empreses que tenen interessos en el negoci de la mort.A la dreta n'hi ha una llista.
Principals empreses productores d'armament espanyoles
CASA (Construcciones Aeronáuticas S.A.), MadridIntegrada dins el consorci EADS (European Aeronautic Defence and SpaceCompany) i amb participació de DaimlerChrysler Aerospace (Alemanya) iAérospatiale Matra (França)Avions de transport militar, de combat i d'entrenament. Satèl·lits
Izar Construcciones Navales S.A., MadridSociedad Estatal de Participaciones Industriales (SEPI)Construccions navals militars
Indra S.A., Alcobendas (Madrid)Accionistes privatsSimuladors per a avions, carros de combat i helicòpters, equips electrònics per ala guerra i sistemes de comunicacions
General Dynamics-Santa Bárbara Sistemas, MadridGeneral Dynamics (Estats Units)Armes lleugeres, vehicles blindats, explosius i peces de míssils
Industria de Turbo Propulsores, Zamudio (Bizkaia)Accionistes privatsMotors i turbines d'aviació
Gamesa Industrial S.A., Álaba-ArabaAccionistes privatsComponents i subconjunts en materials compostos per a avions militars
Explosivos Alaveses S.A., MadridAccionistes privatsProjectils, bombes, espoletes
Iveco-Pegaso S.L., MadridIvecoVehicles militars
Pàgina 22
Ratpenats, muricecs, esbuliacs, rates-pinyades... de bensegur tots n’heu sentit mil històries i molts de vosaltresn’haureu vist, i malgrat tot el coneixement popular, ésun dels grups de mamífers menys coneguts a nivellcientífic, degut a la dificultat de les tècniques d’estudi(bàsicament detecció d’ultrasons, col·locació i estudi decaixes niu i captura per a l’estudi en mà amb xarxesd’anellament) i als seus particulars hàbits.
Els ratpenats (família dels quiròpters) són mamífersvoladors (han adaptat la seva mà, amb llargs ditsconnectats per membranes epitelials) nocturns ques’orienten gràcies a un sistema d’ultrasons, l’anomenadaecolocalització: emeten xiscles d’alta freqüència (lafreqüència varia entre les espècies i fins i tot una mateixaespècie produeix diferents tipus de sons; en ocasions,
de nit, podreu sentir algunxiscle molt agut, quecorrespon a algun so debaixa freqüència) a travésde la boca i el nas irecullen, mitjançant unaoïda extremadamentsensible, l’ona sonorarebotada als objectes.
El seu cervell analitza al’instant la diferència entrela longitud d’ona enviadai la rebuda, que varia enfunció de la distància a laqual es troba l’objecte; aixíconstrueixen una “imatge”tridimensional sonora de
tot el que els envolta. El principi de funcionamentd’aquest sistema és igual que el dels radars, tot i que ésinfinitament més fi i precís (pensem que han d’arribara detectar insectes diminuts volant a gran velocitat ienxampar-los d’una mossegada). Cada espècie emetenuns ultrasons diferents; gravant-los (amb un detectord’ultrasons, que permet fer-los audibles a la nostra orella,adaptada a freqüències més baixes) i analitzant-los podemdetectar les diferents espècies.
Una altre característica peculiar dels ratpenats és la sevahibernació, sobretot en zones fredes. Per això, acumulendurant la tardor gran quantitat de greix a la zonaabdominal i disminueixen molt el seu metabolisme,conservant només les funcions vitals necessàries persobreviure.
De la quantitat de greix acumulat i de la idoneïtat delrefugi que trobin per passar l’hivern en dependrà la sevasupervivència. En zones més càlides, com el sud de la
els contes de l'esparver medi ambient
Av. Mediterrànea · Pol. Industrial Golparc, parc. 72 · 25241 GOLMÉS (Lleida)Tel. 973 60 43 93 · Fax 973 60 40 82 · E-mail: [email protected]
• ASSESSORAMENT I PROJECTES D'ENGINYERIA• INSTAL·LACIONS DE SISTEMES DE CONTROL I GESTIÓ DE LUBRICANTS• PARCS D'EMMAGATZEMATGE DE LÍQUIDS PETROLÍFERS• EQUIPS DE TRANSVASSAMENT, MEDICIÓ I MANIPULACIÓ DE FLUIDS• INSTAL·LACIONS PETROLÍFERES DE SUBMINISTRE A VEHICLES I CONSUM PROPI
ELS RATPENATSDEL NOSTRE ENTORN (I)
Exemple d’un sonograma.Detector d’ultrasons.
Núm. 105 Pàgina 23
península o el litoral mediterrani s’observen ratpenatsactius tot l’any, però el màxim d’activitat i de nombresempre és a l’hivern.
Tot i que poc conegudes, se sap que algunes espèciesde ratpenats migren de les zones de cria a les zonesd’hivernada; més que per fugir del fred (com fan elsocells) sembla que busquen zones idònies per criar (ambgran abundància d’insectes) i, a l’hivern, zones adequadesper a l’hivernada (amb bons amagatalls: coves, foratsd’arbres, escletxes a la roca...). Per exemple, se sap quealguns dels ratpenats que crien al Delta de l’Ebre (zonaimportant de cria, degut a l’abundància de mosquits)migren en direcció est per passar l’hivern a zonesmuntanyoses de l’Europa oriental.
A banda d’aquestes grans migracions (de centenars dequilòmetres i que sovint fan associats a ocells, moltsdels quals migren de nit), hi ha també petits movimentslocals (en la línia del mateix exemple, molts ratpenatsdel Delta de l’Ebre hivernen en coves i avencs dels Portsde Tortosa-Beseit).
L’últim element sorprenent de la seva biologia és el seupeculiar cicle reproductiu: tenen l’època de zel i la còpulaa la tardor, però no té lloc aleshores la fecundació, sinóque les femelles retenen l’esperma tot l’hivern i a laprimavera, quan millora el temps, fecunden l’òvul(acostumen a tenir només 1 cria); és una manerad’aprofitar al màxim el bon temps, ja que eviten perdretemps amb el corteig i la còpula, dues activitats que norequereixen del bon temps.
Les cries de ratpenats són les que neixen més grans detots els mamífers (fins a 1/3 del pes de la mare) i romanenunides al cos de la mare durant uns dies, però ben aviates poden aferrar a les parets del refugi.
Després d’aquest breu repàs a la biologia dels ratpenats,descriuré (en aquest número i el següent) les espèciesde ratpenats del nostre entorn. De fet, aquestes espèciess’han determinat arran dels estudis realitzats per EGRELLa l’Estany d’Ivars, ja que abans no existia cap estudi deratpenats a la plana de Lleida. En contra del que podriasemblar, hi ha un elevat nombre d’espècies, amb hàbitatsi costums molt diferents.
Ratpenat comú (Pipistrellus pipistrellus)El ratpenats del gènere Pipistrellus tenen orelles moltseparades i curtes, el morro i les membranes alars foscosi el tragus (la prominència cartilaginosa de l’interior del’orella; és molt important per a la detecció dels ultrasonsi és un caràcter molt emprat per identificar els diferentsratpenats, uns animals molt difícils de diferenciar
morfològicament, fins i tot en mà. A la fotografias’observa bé el tragus de l’orella dreta del ratpenat).
Habitant de la major part de nuclis urbans, conreus iàrees obertes, el ratpenat comú és el quiròpter mésabundant i difós de Catalunya i també el més petit detots. Passen en dia en cases i granges (a les golfes oentre les teules), de ben segur n’haureu vist algun. Sónfàcils de veure volant a l’estiu a primera hora de la nit,sobretot atrets pels insectes que volen prop dels fanals.
Ratpenat de vores clares (Pipistrellus kuhli)Molt similar a l’anterior. El seu nom prové de la franjaclara que té al marge intern del a membrana alar (s’apreciaa la foto). És una espècie poc coneguda, però s’estàdescobrint que és més comú del que es creia (p. ex. al’estany d’Ivars és molt abundant).
En el proper número tractarem les 7 espècies més ques’han trobat a la nostra zona.
Arnau Sebé
els contes de l'esparver medi ambient
Podem definir el "caganer" com unelement de la imatgeria popular querepresenta un individu, ajupit i amb lesnatges al descobert , satisfent les sevesnecessitats fisiològiques a l’aire lliure.La versió més coneguda d’aquestpersonatge és, sens dubte, la genuïnai singular figura que trobem formantpart dels nostres pessebres casolans ique també rep el nom de "cagador","home que caga", o "home que fa sesfeines".
Acompanyat a vegades d’un porquetque l’ensuma encuriosit i col·locattradicionalment sota d’un pont, darrerad’un paller o en un altre indret ocult–ja que seria una manca de respecteque aquesta figura estigués situadaen un lloc del paisatge pessebrísticque fos visible des de la cova delNaixament o pels qui van a adorarJesús-, és costum que quan lamainada contempla el pessebre seli digui: "On és el caganer?", a fi ques’entretingui buscant-lo.
El caganer no apareix d’una manera exclusiva en elspessebres, sinó que també és present en altres formesde la imatgeria popular.
Durant els segles XVI, XVII i XVIII,època de preponderància dels gremis,el trobem com a motiu en lesanomenades "rajoles del oficis". Hiha també romanços del segle XIX, encastella i en català, que glosen elpersonatge del caganer i les accionsbiològiques que escenifica.
És possible que la incorporació delcaganer al pessebre tingués lloc durantel període del barroc –al final del segleXVII o al començament del segleX V I I I - , m o v i m e n t q u e e scaracteritzava per l’extremat realismeque abocà, sobre tot, en les naturesmortes i en les escenes costumistes,totes elles molt relacionades amb ladescripció de la vida del poble.
És aleshores que les condicions de treball i les escenescasolanes i a l’aire lliure foren tingudes en compte com
a temàtica artística. D’aquesta manera, es dignificavenaspectes de la realitat quotidiana que, fins aquell
moment havien estat menyspreats.
Dins de l’impuls del barroc i d’acostamentcostumista a la realitat, el caganer pren
tot el seu significat, cru, irònic iescatològic alhora, conseqüent ambla condició humana i amb lesservituts de la seva naturalesa. Estracta d’una figura molt adient iidentificada del tot amb el medirural d’on procedia.
Malgrat que Catalunya és el lloc onté més tradició, popularitat i arrelament,
el caganer del pessebre no és pas unafigura exclusiva de la nostra terra. Així,doncs, en trobem també als pessebres deMúrcia, Portugal, Nàpols, etc., on sónconeguts amb els noms de "cagones","cagöes" i "cacone" o "pastore che caca".
Però, quin és el significat de la figura delcaganer? Per que va ser introduït en el pessebre i quèsimbolitza? Encara que l’interrogant resti obert i perresoldre, oferim tot seguit algunes interpretacions iconsideracions que ha suscitat aquest controvertit
personatge:
-Figura obligada dels pessebresvuitcentistes, car la gent deia que ambla seva deposició femava la terra delpessebre, que esdevenia fecunda iassegurava el pessebre per a l’anysegüent i amb ell la salut i latranquil·itat de cos i d’ànima que calper fer el pessebre, amb el goig il’alegria que comporta el Nadal vorade la llar. Fer figurar aquest homeneten el pessebre portava sort i alegriai no fer-ho comportava desventura.(Joan Amades)
-El caganer s imbol i tza unaindiferència còsmica que contrastaamb la motivació espiri tualdespertada pel misteri més gran de
Pàgina 24
Av. Catalunya, 30/Tel. 973 57 06 93LA FULIOLA
estilista·tractament capilar·extensionsestètica·maquillatge·depilació
estil9olivia
homedona
cultura
EL NADAL A CATALUNYA: EL CAGANER
Núm. 105 Pàgina 25
cultura
la humanitat, el naixement delRedemptor. (Xavier Fàbregas)
-El caganer s’identifica amb elcaràcter català, ja que, malgrattranscendentals esdeveniments queocorren en aquells moments, el personatgeno perd el temps i ha d’estalviar enadobs.(Joan de Déu Domènech)
-La figura del caganer està relacionada ambles grans festes i menjades paganes amb quèse celebrava el solstici d’hivern, essentla personificació dels excessos comesos.(Isidre Vallès)
-L’acció del caganer és la ressonànciaorgànica de l’esverament experimentat per un delspastors davant de l’aparició de l’àngel anunciador.(JordiBassas)
-La figura del caganer realitza amb la seva deposicióuna labor prèvia a la vinguda del Redemptor a la terra,purificant-la de la xusma dels déus pagans.(NorbertMantl)
-El caganer és una de les figurotes que el mal gust haestès disortadament pel mercat, de posicions indecorosesi que tota persona de bons sentiments i de mitjanaeducació ha de rebutjar. (J.M. Puig i Roca)
-El caganer és la figura més popular del pessebre.(JaumeBoix)
-El caganer és la figura mésestablerta de la mitologia popularcatalana.(Doctor Escòrpius)
-El caganer era el personatge méstrepella o el més inadaptat en elpaisatge idíl·lic del pessebre, era"l’altre", amb totes les conseqüències,i com a "altre" era acceptat, en signede liberalitat, sempre que nopretengués ocupar un primer pla.
E l c a g a n e r r e p r e s e n t a v al’esgarriafestes que tots portem dinsi per això no ha d’estranyar que fosla figureta preferida delspetits de lacasa i, sobretot, dels adolescents idels que ja començaven a semtir-seal marge de la celebració familiar.(Agustí Pons)
-El caganer és una figura amagada i tanmateix semprebuscada com l’anella perduda entre la transcendència
i la contingència. Sense el caganer no hihauria pessebre sinó litúrgia, no hi hauria
país real sinó paisatge de maqueta. (JoanBarril)
-El caganer fa en el model microsocialdel pessebre domèstic el mateix quemoltíssims catalans: retre culte a lescoses santes alhora que despenen granpart del seu temps cagant-s’hi. (Manel
Delgado)
-El caganer sembla posar uncontrapunt a tanta galindainaornamental, a tan ensucrement
emotiu, a tanta bellesa postissa. (Josep Murgades )
-La figura del caganer fumant la pipa és una imatged’una gran serenitat, estat d’ànim molt necessari perafrontar els infortunis de la vida. (Josep Pernau)
-El caganer és, com tantes altres coses que han sofertel filtratge de moltíssimes generacions, objecte d’unculte: culte lúdic, estètic i superficial que retem a totesles foteses que en el fons ens apassionen. (Jordi Soler )
-El caganer és un element de mal gust, incompaginableno sols amb els cànons de la religió, sinó també ambels de les belles arts i l’esteticisme. (Pere Basili de Rubí)
-L’entrenyable figura del caganer encarna la debilitathumana en l’escenari sagrat delpessebre. (Eugenio Madueño)
-El caganer (o caganera), amb el seuestat de constrenyiment, es a dir, enestat de vulnerabilitat física i fusióamb la natura, tant interna conexterna, es reconcilia amb tot l’universviu, del qual és part, deixant anar allòque al cos ja no serveix però que laterra pot aprofitar.(Francesc Torres)
-El caganer som tots.(Mossèn JosepM. Ballarín)
Text i imatges extretes de:www.amicsdelcaganer.org
RESTAURANT • SALA POLIVALENT
Av. Catalunya, 30 - 25332 La Fuliola
La Placeta
AGROUNIÓ I SECCIÓ DE CRÈDIT, SCCL
C/ de l'Om, s/n. • Tel. 973 57 00 44 • Fax 973 57 06 73 • 25332 LA FULIOLA (Lleida)Te l . 973 61 00 47 • Fax 973 61 03 99 • 25334 CASTELLSERÀ (L le ida )e - m a i l : c o o p f u l i @ l l e i d a . n e t • P à g i n a w e b : w w w. c o o p . l a f u l i o l a . c o m
PINSOS • ADOBS • INSECTICIDES • CEREALS • ALFALSFRUITA • SECCIÓ DE CRÈDIT • MAQUINÀRIA AGRÍCOLA
Departament d'Assegurances
agrounió
Pàgina 26
LES 9 DIFERÈNCIES
Una altra vegada les 9 diferències per posar a prova la vostra perícia visual. Ja sabeu que ens podeu enviar les respostesa [email protected] i potser us cau un regalet però no us emocioneu, que si us ho ha de regalar La LLufacom a molt us podem donar uns pares noels de paper-matxé per penjar al balcó. Apa, a esforçar-s'hi!
ENTRETENIMENTS FULIOLENCS
Núm. 105 Pàgina 27
Bones Festesi Feliç 2007
de part de la llufa
racó de poesia
AM
AR
Des
emb
re 2
006
Pri
ncip
is
He
endr
eçat
el c
alai
x; j
a l’
hi t
enia
però
no
se s
ap m
ai q
uè p
ot p
assa
rsi
ve
que,
fet
i fe
t, e
m g
loba
litze
n.A
mb
l’en
dreç
a de
fens
o un
a m
isèr
rim
aqu
ota
de p
oder
: la
de
pens
arlli
urem
ent
el q
ue v
ulgu
i i c
ompo
rtar
-me
disc
reta
men
t d’
acor
d am
b el
que
pen
si.
Fun
ambu
lesc
, fai
g tr
àgic
s eq
uilib
ris
entr
e el
sile
nci i
la p
roca
cita
ti m
enjo
poc
i be
c en
cara
men
yspe
r si
tor
nen
el d
ies
de p
enúr
ia.
No
pass
aré
de v
ell,
però
con
fio
que
sem
pre
hi h
aurà
alg
ú pe
r re
cord
arqu
e el
sol
sur
t pe
r to
thom
, i c
ada
dia.
Miq
uel M
artí
i P
ol(D
espr
és d
e to
t, 2
002)
Vis
ta d
es d
el P
ilar
d'A
lmen
ara.
Fot
o: R
amon
Uso
n