mapa del patrimoni local d'esparreguera
TRANSCRIPT
Mapa del Patrimoni Locald'Esparreguera Memòria tècnica
Redacció ARQUEOCAT S.L.:Josefa Huertas i Natàlia Salazar Ajuntament d'Esparreguera Novembre 2008
1
1. CRÈDITS I AGRAÏMENTS .............................................................................................................P. 3. 2. METODOLOGIA .........................................................................................................................P. 4.
2. 1. Buidatge bibliogràfic ..........................................................................................p. 4. 2. 2. Treball de camp ..................................................................................................p. 8. 2. 3. Treball de gabinet .............................................................................................p. 11.
3. DIAGNÒSTIC ...........................................................................................................................P. 11. 3. 1. Marc geogràfic i físic ........................................................................................p. 11. 3. 2. Xarxa de comunicacions i transports públics ...............................................p. 14. 3. 3. Dades de població ............................................................................................p. 19. 3. 4. Principals activitats econòmiques per sectors ............................................p. 21.
3. 4. 1. Sector primari ..................................................................................p. 21. 3. 4. 2. Sector secundari ..............................................................................p. 22. 3. 4. 3. Sector terciari ...................................................................................p. 22.
3. 5. Breu síntesi històrica ........................................................................................p. 22 3. 6. Toponímia i escut de la vila .............................................................................p. 30. 3. 7. Anàlisi global de la situació del patrimoni del terme ....................................p. 31.
3. 7. 1. Equipaments patrimonials ..............................................................p. 31. 3. 7. 2. Elements destacables .....................................................................p. 32.
3. 7. 2. 1. El Pla del Puig: el castell, el despoblat i l’església ......p. 32. 3. 7. 2. 2. Santa Margarida del Cairat .............................................p. 33. 3. 7. 2. 3. El Castell i l’ermita de Sant Salvador de les Espases p. 34
3. 7. 2. 4. L’església parroquial de Santa Eulàlia .........................p. 34. 3. 7. 2. 5. La Colònia Sedó ..............................................................p. 35. 3. 7. 2. 6. El Balneari de la Puda ....................................................p. 36. 3. 7. 2. 8. Els jaciments arqueològics ............................................p. 36.
3. 7. 2. 9. Les masies ......................................................................p. 37. 3. 7. 2. 10. Els espais naturals del terme ......................................p. 37.
3. 7. 2. 11. Personatges de rellevància històrica i cultural nascuts a la vila ................................................................................................p. 38.
3. 7. 4. Estat legal de protecció ..................................................................p. 39.
2
3. 7. 5. Dades estadístiques dels béns inventariats .................................p. 40. 3. 7. 5. 1. Per tipologia ....................................................................p. 41. 3. 7. 5. 2. Per titularitat ....................................................................p. 42. 3. 7. 5. 3. Per cronologia .................................................................p. 43. 3. 7. 5. 4. Per l’estat de conservació ..............................................p. 44.
4. LLISTATS D’ELEMENTS NO FITXATS I FITXATS ........................................................................... P. 44.
4. 1. Elements no fitxats ...........................................................................................p. 44. 4. 2. Llistat d’elements fitxats per ordenació numèrica ........................................p. 49. 4. 3. Llistat d’elements fitxats per ordenació tipològica .......................................p. 55. 4. 4. Llistat d’elements fitxats per ordenació onomàstica ....................................p. 62.
5. BIBLIOGRAFIA ........................................................................................................................P. 69.
ANNEX 1: PLANIMETRIA .............................................................................................................P. 78. ANNEX 2: ÍNDEX D’IMATGES ........................................................................................................P. 80.
3
1. CRÈDITS I AGRAÏMENTS.
L’elaboració de l’estudi del que la present memòria n’és la culminació és fruit de la petició efectuada pel municipi d’Esparreguera a la Diputació de Barcelona. Aquesta, a través de l’Oficina de Patrimoni Cultural, va encarregar dita tasca a l’empresa d’arqueologia i patrimoni ArqueoCat SL, essent-ne les autores Josefa Huertas Arroyo i Natàlia Salazar Ortiz.
Volem expressar el nostre agraïment a tots aquells que han col·laborat d’alguna manera
en l’elaboració d’aquest Mapa del Patrimoni Local (tant a nivell logístic com facilitant-nos informació), entre ells al personal de l’ajuntament d’Esparreguera, a propietaris i masovers, a en Josep Paulo i Sàbat, Cronista de la Vila, als membres del Col·lectiu Esparreguerrí de Recerques i al personal de l’Arxiu Municipal i al de la Biblioteca Municipal.
• Finançament i promoció: Ajuntament d’Esparreguera i Diputació de Barcelona.
• Coordinació i supervisió: Teresa Reyes i Maria del Agua Cortés (Diputació de Barcelona); Regidoria de Cultura de l’ Ajuntament d’Esparreguera.
• Execució: Equip d’ArqueoCat S. L. format per: o Coordinació: Jordina Sales. o Redacció del Mapa: Josefa Huertas i Natàlia Salazar. o Fotografia: Anna Martí, Josefa Huertas i Natàlia Salazar. o Planimetria: Ignasi Camps i Natàlia Salazar. o Auxiliars de camp: Anna Martí, Roger Molinas i César Torrecillas.
4
2. METODOLOGIA.
La present memòria parteix amb el propòsit de realitzar, tal i com indica la Diputació de Barcelona, una recollida exhaustiva de les dades referents al patrimoni cultural i natural del municipi d’Esparreguera. Els béns susceptibles d’ésser inclosos dins d’aquest mapa pertanyen a un ampli espectre, que inclou a grans trets el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural, blocs que ja desglossarem al llarg del treball.
No obstant, la realització d’aquest mapa hauria de ser el punt de partida a partir del qual
es pugui dur a terme una anàlisi qualitativa del patrimoni d’Esparreguera, que esdevingui una eina útil per a la seva valoració i que permeti l’establiment de mesures per a la seva protecció i conservació, així com la planificació de la seva rendibilització social.
El desenvolupament del present treball es va iniciar a principis del mes de gener de
2008, una vegada duta a terme la reunió entre membres de l’Ajuntament d’Esparreguera, la Diputació de Barcelona i l’empresa d’arqueologia i patrimoni ArqueoCat SL. Un cop establerts els termes de l’acord, els continguts i abast del treball i els terminis de realització, es va definir el pla de treball, que hagué de considerar tres fases (que tot i consecutives s’han solapat en el temps): el buidatge bibliogràfic, el treball de camp i el treball de gabinet.
2.1. Buidatge bibliogràfic. Aquesta fase consistí en un primer apropament a la realitat del municipi a partir de la
bibliografia generada. Tot i que cal dir que aquesta és escassa (almenys pel que fa referència estricta al patrimoni cultural i natural del municipi, objecte d’aquest treball), ens ha proporcionat dades de gran valor. Especial esment cal fer del llibre de síntesi La vila d’Esparreguera i el seu
terme (VALLS: 1961), així com els treballs de Rafael Subirana i Josep Paulo que han esdevingut imprescindibles a l’hora d’aprofundir en els aspectes històrics i culturals del municipi l’obra de síntesi, sense oblidar les diferents publicacions del Col·lectiu Esparreguerí de Recerques, que han aportat una gran quantitat de dades sobre els elements més significatius de la població.
5
En el camp del patrimoni arquitectònic ha resultat fonamental la consulta de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPA) corresponent a Esparreguera, del qual el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha proporcionat una còpia al municipi. També ha estat bàsica la consulta dels diferents articles monogràfics inclosos al volum XX de la Catalunya Romànica, (PAGÈS: 1992a, 1992b, 1992c, 1992d) que estan dedicats als elements de patrimoni arquitectònic de cronologia medieval més rellevants del municipi que no esmentarem ja que figuren en un apartat específic de la memòria.
Ens han estat de gran utilitat a l’hora de tractar temes de caire geogràfic (paisatge,
xarxes de camins antics, etc.) i toponímic: el volum I de la Gran Geografia Comarcal de
Catalunya (PAGÈS, SUBIRANA, SOLER: 1991); l’Atles del Baix Llobregat editat per l’Institut Cartogràfic de Catalunya (1995); L’Atles d’Història de Catalunya (HURTADO; MESTRE; MISERACHS: 1995); l’obra Els orígens medievals del paisatge català. L’arqueologia del paisatge
com a font per a conèixer la història de Catalunya (BOLÓS: 2004); i l’Onomasticon Cataloniae de Joan Coromines (1996) i ja dins de la bibliografia especifica del terme s’ha de citar el Pla
d’Ordenació Urbanística Municipal de l’any 2004 i diverses publicacions on es pot citar com exemples els llibres de La barca i altres mitjans de comunicació (PAULO: 1989 i 1995) o Les
plantes d’Esparreguera (HERNÀNDEZ, LLORT, NAVARRO: 2003).
Pel que fa als jaciments arqueològics, hem realitzat una consulta prèvia a la Carta Arqueològica de la comarca del Baix Llobregat inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (IPAC), que ens portà a buidar la informació d’informes tècnics i de memòries que fan referència a les intervencions arqueològiques dutes a terme al municipi.
No hi ha una gran tradició d’excavacions a la població, encara que els últims anys s’han
realitzat algunes intervencions de les que farem referència. Les obres de restauració del campanar de l’església de Santa Eulàlia (fitxa n. 89) (GALI: 2000) van propiciar una intervenció portada a terme pel Servei de Patrimoni Arquitectònic local de la Diputació, dirigida per X. Fierro, la memòria de la qual està dipositada en la Direcció General de Patrimoni. També dins de les
6
actuacions de la Diputació es pot situar les actuacions al Despoblat del Puig (fitxa n. 77) (GARCIA; LÒPEZ: 2000). Altres memòries disponibles són les del seguiment arqueològic al solar de Can Cortadelles (SALES: 1997) i últimament, la de les intervencions realitzades a l’interior de l’església de Santa Maria del Puig (fitxa n. 179), dirigides per Júlia Miquel.
A part de la informació continguda a la Carta Arqueològica del municipi (VILA: 2003) hem
de destacar les diferents notícies publicades d’antuvi sobre els diferents jaciments pel Col·lectiu EsparreguerÍ de Recerques (CER: 1995, 1996a i 1996b), així com els texts de Rovira sobre el jaciment de la Cova de Can Paloma (fitxa n. 71) (ROVIRA: 1985) entre d’altres.
Pel que fa a les esglésies de Santa Maria del Puig (fitxa n. 179), Santa Margarida del
Cairat (fitxa n. 178) i, els castells de les Espases (fitxa n. 65) i d’Esparreguera (fitxa n. 64), han estat imprescindibles els diferents treballs signats per Montserrat Pagès (PAGÈS: 1983; 1992a; 1992b; 1992c; 1992d), així com l’article sobre els castells de les Espases (fitxa n. 65) i d’Esparreguera (fitxa n. 64) contingut al volum I de Els castells catalans (CATALÀ: 1967).
Hem inclòs també algunes monografies sobre l’evolució històrico-arquitectònica de la
masia catalana, que ens han ajudat a l’hora de contextualitzar els diversos masos que hem inclòs en aquest mapa: BORBONET: 1996; BORBONET et alii: 2006; GIBERT: 1985; GONZÁLEZ et alii: 2005; TO, MONER, NOGUER: 1998; FERRER, MUTGÉ, RIU: 2001; VILA: 1980. També ha estat buidada la bibliografia localitzada al Fons d’Història Local elaborat per la Diputació de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona:
(http://www.diba.es/fonshl/fonshl.asp?cont=157)
Pel que fa a la descripció arquitectònica i artística dels ítems fitxats ens han estat de gran utilitat diferents diccionaris de referència com: CHING: 1997; FATÁS; BORRÁS: 1980; FULLANA: 1974.
En referència a tots aquells béns inventariats que estan relacionats amb la cultura
popular, tradicional i, en definitiva de caire etnològic, hem inclòs tota la informació buidada a
7
l’Inventari de Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC). Aquestes dades han estat complementades amb la consulta, tant d’obres generals com El Costumari de Joan Amades, com d’obres més específiques sobre folklore, llegendes, cançons, rondalles i dites populars (BERTRAN: 1885; GIBERT: 1948; SERRA: 2003).
En relació al patrimoni industrial de la vila ha estat consultat l’Inventari de Patrimoni
Industrial de Catalunya (IPIC) en relació a les fitxes de la població d’Esparreguera. També ha estat bàsic en aquest sentit el document inèdit El Plan Director de la Colonia Sedó en
Esparreguera (VILANOVA; MOYA: 2005). Respecte al patrimoni natural del municipi han esdevingut de consulta obligada, per un
cantó l’Inventari d’Espais d’Interès Geològic de Catalunya (EIG) i, per una altre les següents pàgines web del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya: http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/espais_naturals/Xarxa_Natura_2000.jsp#xarxa; http://mediambient.gencat.net/cat/el_departament/cartografia/fitxes/zepa.jsp; http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/espais_naturals/pein/mapa_pein.jsp?ComponentID=66389&SourcePageID=5730#1. Així com els documents inèdits Agenda 21 Esparreguera.
Auditoria Ambiental, de l’any 2004 i el Càtaleg d'arbres d'interès local, confeccionat per l’Ajuntament l’any 1997.
Per a la descripció de senders i rutes senyalitzades hem utilitzat la informació inclosa en
l’Agenda 21; per a la classificació de les fonts ens hem basat en l’estudi mediambiental del Pla
d’Ordenació Urbanística Municipal d’Esparreguera (2004). Altres monografies, de caire més específic, referents a elements com pous de glaç,
eremitoris, barraques, feixes, marges i altres béns patrimonials relacionats amb el conreu de la vinya són: ARTIGAS; CAMPS; PASCUAL: 2003; BERZOSA: 2005; ENRICH, ENRICH, SALES: 2000; ENRICH; MIRET; VICH: 2006; FERRER: 2003; GALLARDO: 2003; MARTÍNEZ: 2006; PERARNAU: 1992; PLANS: 2003; SOLER: 1994.
8
Els arxius consultats a nivell municipal han estat l’Arxiu Històric Municipal, l’Arxiu Parroquial. A nivell comarcal hem consultat el fons de l’Arxiu Històric Comarcal de Sant Feliu de Llobregat. Finalment a nivell autonòmic hem buidat la informació sobre Esparreguera localitzada als arxius del Centre Excursionista de Catalunya (Arxiu Fotogràfic i Arxiu de la Masia Catalana), així com els diferents fons encabits al Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional de Catalunya.
Per als apartats de la memòria que reflecteixen la realitat econòmico-social del municipi,
hem emprat estadístiques extretes de la pàgina web de l’Institut d’Estadística de Catalunya (http://www.idescat.net/),del programa Hermes de la Diputació de Barcelona (http://www.diba.es/) i de l’Ajuntament d’Esparreguerra. Sobre informació en general del municipi, ha estat bàsica la plana web local http://www.esparreguera.org/.
Sobre legislació de patrimoni s’ha consultat, per temes relacionats amb protecció de caire estatal i autonòmic el recull editat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya l’any 1995 i la web del Ministeri de Cultura (http://www.mcu.es/patrimonio/index.html). A nivell local ha estat bàsica la consulta del Pla General vigent i de la Llei d’Urbanisme 2/2002.
Hem dividit la documentació cartogràfica sobre la que hem treballat en aquella utilitzada
en format digital (Mapa Comarcal de Catalunya 1:50 000 i la Planimetria 1:5 000 proporcionada per l’Ajuntament d’Esparreguera) i els mapes utilitzats en format paper (Ortofotomapa de Catalunya 1:5 000). Les dades geogràfiques com les coordenades UTM i l’altitud han estat preses amb GPS i han estat comparades amb les ofertes pel Visualitzador de Geoinformació de Catalunya i per l’Institut Cartogràfic de Catalunya a:
http://www.geoportal-idec.net/gestor/mapawms/index.jsp?idioma=cat. http://mercuri.icc.cat/website/mob_nf/mob1/mob2/inici2.htm 2. 2. Treball de camp. Tot i que com ja hem dit les diverses fases de l’estudi s’han solapat a la pràctica, el
treball de camp no s’inicià fins a principis del mes de març, un cop realitzada la primera
9
aproximació bibliogràfica. Aquest ha consistit materialment en la verificació directa de les dades obtingudes referents al béns patrimonials detectats mitjançant el buidatge bibliogràfic i les informacions orals.
El seu registre s’ha realitzat amb las fitxa tipificada elaborada per l’Oficina de Patrimoni
Cultural de la Diputació de Barcelona (amb el programa Access de Microsoft), que conté els camps necessaris per a la completa descripció de cada element, permetent alhora encabir-hi la gran heterogeneïtat que aquests poden presentar (fet que ocasiona en molts casos que alguns dels camps quedin en blanc). Les tipologies en que poden ésser classificats, amb els respectius codis assignats (també reflectits a les fitxes), són els següents:
1.- Patrimoni immoble
1·1.- Edificis 1·2.- Conjunts arquitectònics 1·3.- Elements arquitectònics 1·4.- Jaciments arqueològics 1·5.- Obra civil
2.- Patrimoni moble 2·1.- Elements urbans 2·2.- Objectes 2·3.- Col·leccions
3.- Patrimoni documental 3·1.- Fons d’imatges 3·2.- Fons documentals 3·3.- Fons bibliogràfics
4.- Patrimoni immaterial 4·1.- Manifestacions festives 4·2.- Tècniques artesanals 4·3.- Tradició oral 4·4.- Música i dansa
10
4·5.- Costumari 5.- Patrimoni natural
5·1.- Zones d’interès natural 5·2.- Espècimens botànics singulars
La fitxa conté un seguit de camps destinats a la localització física del bé en qüestió: ubicació (referint-se a la zona, barri o lloc), emplaçament (entorn físic), coordenades i altitud i accés.
La seva identificació, ja emmarcada dins les tipologies esmentades més amunt, és
ampliada als camps denominació (nom del bé), descripció, observacions, autor, cronologia, història, i estat de conservació. S’inclou també un camp per establir nexes entre fitxes associades.
De cara a una possible ordenació o actuació sobre els béns inventariats, resulten
fonamentals els camps referents a la titularitat (pública o privada), el propietari i l’ús actual del bé, així com a l’existència o no d’alguna mena de protecció física i/o legal.
En darrer lloc, la fitxa permet la inserció de fins a quatre imatges, essent obligatòria la
inclusió d’almenys una fotografia. Pel que fa a la planimetria, només cal inserir un mapa en el cas d’elements de grans dimensions com camins, rieres o grans extensions naturals.
Els criteris de selecció dels béns a inventariar (pertanyents a les esmentades categories
de patrimoni immoble, moble, documental, immaterial o natural) rauen en el seu valor monumental, artístic, històric, etnològic, identificador, religiós, industrial o natural.
N’han d’ésser exclosos, però, aquells que rere la seva detecció mitjançant la bibliografia
(o informació oral) i l’ulterior comprovació personal es manifestin com a poc rellevants o que siguin seriats o repetitius. Tanmateix, també s’exclourà els béns que no hagin pogut ser
11
localitzats, que formin realment part d’altres municipis o que corresponguin a una segona denominació d’un element ja fitxat.
Tot i que es descarti de cara a la seva inclusió a les fitxes els elements que s’atenguin
als motius expressats, la informació recollida referent als mateixos no es perd, sinó que serà recollida en un apartat de la memòria denominat com a “elements no fitxats”.
2. 3. Treball de gabinet. Paral·lelament al treball de camp, s’ha anat elaborant el registre informatitzat de les
dades obtingudes en les fitxes descrites, malgrat que les dificultats d’accés a alguns dels elements han alentit el tancament d’aquesta fase. Tot i això, amb el gruix dels elements ja fitxats, s’ha procedit des de mitjans del mes de juny a l’elaboració de la present memòria, tot seguint les directrius principals traçades per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Aquestes estan estructurades en cinc blocs principals: Metodologia, diagnòstic, llistat d’elements fitxats i no fitxats, recomanacions i bibliografia, els continguts específics dels quals es troben desenvolupats al llarg del text. 3. DIAGNÒSTIC.
3. 1. Marc geogràfic i físic. El municipi d'Esparreguera es troba situat al sector septentrional de la comarca del Baix
Llobregat, comprèn la major part del territori a la dreta del Llobregat, des del Congost del Cairat, prop de la resclosa, pel Torrent de la Salut, a tramuntana, fins a la Riera de Magarola (fitxa n. 174). El terme municipal està ubicat a la comarca del Baix Llobregat (Catalunya-Espanya)
Els límits del municipi són:
Limita al nord amb el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat i de fet, la Serra de Rubió (al nord del terme) forma part de l’Entorn de Protecció d’aquest espai PEIN (fitxa n. 171). El seu territori s’estén entre el congost del Cairat (riu Llobregat) i el Torrent de la Salut al nord, i limita amb els municipis de Monistrol de Montserrat, Collbató, Hostalets de Pierola, Abrera, Olesa de
12
Montserrat i Vacarisses. Presenta un relleu variable en quant alçades, pendents i orientacions, amb el Turó de la Socarrada (fitxa n. 186) com a punt més elevat (518’6 m s.n.m.). La població que acull actualment és de 20.184 habitants aproximadament (1 de gener de 2004), repartida entre el nucli urbà (allargassat en direcció S-N), els barris de La Plana, Can Rial, Mas d’en Gall, la urbanització de Can Vinyals i la Colònia Sedó (fitxa n. 70). Tota la població està concentrada a la meitat sud del terme, que està delimitada per la presència del riu Llobregat, on el relleu és més suau. Així doncs, aquest riu divideix el terme en dues parts diferenciades, essent la part més septentrional més muntanyosa.
El municipi d'Esparreguera es troba a una altitud d'entre els 187 metres d’altitud al nucli urbà i els 431 metres del Coll de Rubió, anomenat també del Mas Mercader.
Esparreguera es troba situada entre dues grans unitats geològiques; la Depressió
Geològica de l’Ebre al nord i el Sistema Mediterrani al sud-est. Aquesta situació fa que presenti una configuració geològica especial, estant determinada per les característiques estructurals, litològiques i geomorfològiques de cada unitat. D’altra banda, la Falla del Vallès-Penedès divideix el terme municipal entre la Serra de Rubió, la qual forma part de la Serralada Pre-litoral i la Depressió Pre-litoral (Vallès-Penedès), on es troba la resta del terme. La cara nord de la Serra de Rubió es troba en contacte amb la Depressió Central Catalana, on es troba el Massís de Montserrat. La Serra de Rubió està constituïda per materials pertanyents al sòcol Hercinià, essent bàsicament pissarres del Paleozoic. Presenta una cobertura mesozoica, com són el conjunt de gresos i calcàries que el riu Llobregat talla al congost del Cairat. També presenta dipòsits paleògens formats per conglomerats, gresos i lutites de l’Eocè (com els que formen Montserrat). A la zona del Cairat (Llobregat) hi ha un conjunt de fins a 200 m de potència de bretxes de còdols bàsicament calcaris i dolomítics que intercalen lutites vermelles (s’atasconen cap a l’oest i desapareixen entre el Llobregat i Collbató). Els còdols que les formen són angulosos, heteromètrics i mostren textures que sovint presenten nòduls de carbonat d’origen edàfic. Aquesta unitat zona està configurada com a dipòsits de cons de dejecció o tarteres molt properes al relleu que es va formar durant l’Eocè inferior.
13
Cal destacar el Pla de les Bruixes i la zona del Tossal Rodó (fitxa n. 183) com a la continuació del Massís de Montserrat, doncs també estan formats per conglomerats. D’altra banda, la part del terme ubicada a la Depressió Pre-litoral està constituïda per lutites (argiles i llims), gresos i conglomerats del Miocè, groguencs i localment, vermells. Cal destacar el geòtop de les Roques Blaves (fitxa n. 129), format per l’anomenada Farina de Falla o Milonita dels Blaus i que es detallarà en el proper subapartat. Finalment, cal assenyalar que els sediments presents al terme municipal pertanyen al Quaternari. Es caracteritzen per tenir una bona qualitat com a terres de conreu. Les sorres i les graves han estat i són objecte d’explotació per set graveres al municipi: a la Masia de Cal Parent (Daniel Batlle Pons) a la Riera de Pierola; el Truquell (Àrids Anton, S.A.); 3 a Can Claramunt (Àrids Anton, S.A., Canteras San Andrés S.A., Rocamora); Ca n’Estruch de la Riera (Foexca, S.A.) i el Maset (Àrids Anton, S.A.) (Plànol 9, Annex 1). Anys enrera també s’havien extret graves a la zona de la Font Rosada, de Can Cordelles (Marpon, S.L.) i a la Casanova (Àrids Anton, S.A). Tota aquesta zona és molt rica en fonts (com la del Guinardell, la de la Canya, la de la Noguera, etc.) i hi ha algunes balmes com la cova de Can Tobella (fitxa n. 15), davant el Pla de les Bruixes (altiplà davant de Montserrat, a l’esquerra del riu) i l’avenc de Sant Salvador. Altres elevacions d’aquest sector del terme de la dreta del Llobregat són la serra d’En Vinyals (278m), paral·lela a la dels Ducs i al pla de la Vinya Vella, separat aquest del cap de municipi pel Torrentmal. A llevant del nucli urbà, sobre el Llobregat hi ha diverses balmes d’interès geològic i sota la serra de Rubió hi ha la cova del Patracó (fitxa n. 72), a la capçalera dels torrents de les Pruneres i de Can Vidal, que desguassen al Llobregat. El Torrent del Puig també hi desguassava directament, mentre que els altres, el Torrentmal, el torrent de Fosalba, el del Sant i la riera de Pierola en són tributaris a través de la riera de Magarola (fitxa n. 174). El relleu variable i pronunciat del territori fa que s’hi desenvolupi una important xarxa de torrents i rieres. Allà on els pendents són més importants (part septentrional), aquests cursos d’aigua es presenten més encaixonats en el relleu, presenten un pendent elevat i la seva llera és molt estreta, de manera que en cas de pluges importants, drenen l’aigua ràpidament, cap al Llobregat. A la part meridional, aquesta xarxa esdevé amb menys pendent i presenta unes lleres
14
de més amplada. A excepció del riu Llobregat, no hi ha cap curs hídric que porti aigua durant tot l’any de forma abundant. Només les rieres de Masquefa, de Pierola, de Magarola i el torrent de Can Tobella porten aigua durant tot l’any, en forma d’una capa superficial d’aigua.
3. 2. Xarxa de comunicacions i transports públics. La principal via de comunicació és l’A2 (antiga N-II), que va de Barcelona a Madrid via
Lleida, que arriba desdoblada fins al municipi tot travessant-lo. El tram Martorell-Igualada de la N-II va ser convertit en autovia a principis dels anys 1990, seguint el curs dret del riu Llobregat. D’una altra banda, entre Esparreguera i Olesa de Montserrat, enllaçant amb aquesta carretera, hi ha una comarcal que duu a Manresa. Unes carreteres locals porten a les urbanitzacions de Mas d’En Gall i els Hostalets de Pierola.
Les principals carreteres que creuen i comuniquen Esparreguera amb els municipis del
voltant són: 1) L’autovia N-II: aquesta via comunica Esparreguera amb Igualada, El Bruc, Collbató,
Martorell i altres nuclis importants del Baix Llobregat, fins Barcelona. Travessa Esparreguera d’est a oest, pel sud de la vila i compta amb tres sortides cap a la població: a) Sud: dóna accés al sud de la vila i al polígon industrial Sud (Magarola). b) Centre: accés a La Plana i a la carretera B-231. c) Nord: dóna accés als Polígons de Can Roca i Can Comelles i el nord de la vila. Aquesta via és el principal eix de comunicació utilitzat. El seu estat de conservació és bo a la part sud del terme, degut a les reformes realitzades arran dels aiguats del 2000 (al pont sobre la riera de Magarola). El tram que va des de la sortida centre al nord presenta un paviment en mal estat i amb clots degut al pas de vehicles pesants, com camions i tràilers.
2) C-55: aquesta carretera travessa el terme al sud-est per la zona de Can Claramunt i
al nord (d’est a oest) de forma paral·lela al riu Llobregat. Aquesta via permet la connexió Manresa -Barcelona. Tot i així, Esparreguera només disposa d’una sola incorporació a la mateixa, a través del Camí Antic del Cairat, entrada força perillosa perquè no hi ha carril d’incorporació i és un tram on els vehicles circulen a gran velocitat.
15
3) Altres connexions són les que es fan des de la carretera d’Olesa de Montserrat i per la carretera de Santa Margarida del Cairat.
4) C-1414: aquesta carretera és la principal via de comunicació entre Esparreguera i
Olesa de Montserrat, tot i que compta amb revolts molt pronunciats que sovint donen lloc a accidents.
5) Carretera de la Colònia Sedó: aquesta carretera secundària, amb molts revolts,
parteix del carrer Mestre Tomàs Cabeza i permet la comunicació amb Can Vinyals, la Colònia Sedó (fitxa n. 70) (habitatges i polígon industrial) i amb la C-1414.
6) B-231: aquesta carretera, reformada des de fa pocs anys (paviment i eliminació de
revolts), permet la connexió entre Esparreguera i Piera. D’altra banda, connecta el nucli urbà amb La Plana i Can Rial.
7) Carretera de Mas d’en Gall: actualment és l’única carretera d’accés al barri, amb
origen a la B-231. La seva amplada reduïda i els nombrosos revolts fa que es vulgui millorar, de cara a garantir una major seguretat als veïns. D’altra banda, el seu pendent elevat i el fet de ser l’única via d’accés fa que quan es produeixen nevades o gelades, el barri resti aïllat.
8) Antiga N-II: aquesta via travessa el poble d’est a oest, amb una gran càrrega de
vehicles. Al nord, permet l’accés als polígons industrials de Can Roca i Can Comelles i enllaça a la N-II. És l’única via que actua com a distribuïdor del trànsit a la vila, ja que connecta el nord i el sud de la mateixa.
9) Carretera de Can Vinyals a l’ermita de Santa Margarida del Cairat (fitxa n. 178):
connecta aquests indrets, passant per la Masia de Can Paloma (fitxa n. 47) i permet l’accés a Ca n’Estruch Vell (fitxa n. 35) i Ca n’Estruch del Cairat per un altre tram de carretera.
16
Esparreguera és travessada amb 3,5 km de la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Barcelona -Manresa. Degut a que travessa la zona nord del terme municipal, per La Puda (fitxa n. 193), Can Tobella (fitxa n. 54) i paral·lel al riu fins a l’Aeri de Monistrol, lluny de nuclis habitats, no hi ha cap estació a la vila i per tant, els ciutadans no poden gaudir d’aquest servei.
Els mitjans de transport públic a Esparreguera són els següents: 1) Bus interurbà: Aquest servei resta cobert per la companyia Hispano Igualadina, SA. Disposa d’una flota que realitza els següents recorreguts: - Igualada -Esparreguera- Barcelona: amb un recorregut de 32 Km entre Esparreguera i la capital barcelonina, aquest autobús passa amb una freqüència mitjana de 30 minuts els dies feiners i es redueix de forma molt substancial els dissabtes i festius. Així, en el cas dels dies festius només passen 7 o 8 autobusos al llarg de la jornada. D’altra banda, es realitza un horari d’hivern (15 de setembre al 15 de juliol), el qual és més ben dotat que el de l’estiu (16 de juliol al 14 de setembre, vacances de Nadal i Setmana Santa). L’horari de servei va des de les 5:50h a les 21:35h els dies feiners i al pas per Esparreguera, mentre que els festius va des les 6:50h a les 18:50h, passant de forma irregular. Aquest autobús també para a Abrera, permetent la connexió amb els Ferrocarrils de la Generalitat, tot i que la parada queda lluny de l’estació de tren.
- Barcelona-Esparreguera: Bus Nocturn: aquest servei cobreix totes les nits de l’any, sortint un autobús de Barcelona cada hora des de l’1:05h a les 4:05h del matí. El seu recorregut és de més d’una hora (1h 07 min), doncs l’itinerari fa 12 parades prèviament, essent Esparreguera la fi del trajecte. D’altra banda, surten autobusos d’Esparreguera en direcció Barcelona a cada hora des de les 0:12h a les 3:12h. Aquest servei ha estat implantat recentment.
- Esparreguera – Bellaterra: el recorregut és d’uns 30 km aproximadament. Aquesta línia es troba molt limitada, doncs només funciona des del 15 de setembre al 22 de juny i tampoc funciona durant les vacances escolars de Nadal ni de Setmana Santa. A més, tant sols funciona de dilluns a divendres, sortint d’Esparreguera a les 7:50h i tornant de
17
Bellaterra a les 14:10h (un sol viatge). Per tant, aquest servei es troba molt limitat pels estudiants, tal com es comentarà posteriorment. Anys enrera, aquest servei realitzava un altre viatge de tarda, sortint de les 15h i tornant a les 21h. Però aquest servei fou suprimit al considerar, segons la pròpia companyia, que 10 o 15 usuaris habituals no eren suficients per cobrir el servei.
- Esparreguera – Martorell: aquesta línia cobreix els aproximadament 10 km que hi ha fins a Martorell, passant prèviament per Abrera. L’objectiu d’aquesta línia és comunicar Esparreguera amb els Ferrocarrils Catalans i amb la RENFE (Martorell). Tot i així, les respectives estacions queden lluny de la parada de l’autobús, excepte la de Martorell – Enllaç (FFCC). Un problema d’aquest servei és l’escassa freqüència de pas (cada 30 minuts o superior), disminuint molt més els dissabtes i els festius respectivament. Per tant, és un servei amb insuficiències importants. Una altra companyia és la dels Transports Generals d’Olesa (T.G.O.), que cobreix l’itinerari d’Esparreguera – Olesa de Montserrat, a través de la C -1414. En aquest cas s’utilitza el mateix horari durant tot l’any, amb una freqüència de pas d’una hora (8 del matí –21h de la nit) els dies laborables, i reduint-se els dissabtes i festius respectivament, amb freqüències de pas de cada 2, 3 i 4 hores. Aquest servei pretén millorar la comunicació amb la vila d’Olesa i amb els FFCC, amb connexió ràpida amb la ciutat de Manresa. Finalment, de forma esporàdica al llarg del dia passa algun autobús de la companyia Alsina Graells, amb destinació Andorra o alguna altra. 2) Ferrocarril: Esparreguera és travessada per 3,5 km de la línia dels Ferrocarrils Catalans, de Barcelona – Manresa. El primer tram va des del km 34,800 – 35,100, el segon des del 39,750 al 43,300 i travessa dos ponts i un túnel. Aquest recorregut transcorre des del torrent de Sant Salvador (límit amb el terme municipal d’Olesa), passa per la zona de La Puda (fitxa n. 193), Can Tobella (fitxa n. 54), per la base del Tossal Rodó (fitxa n. 183), transcorre paral·lelament al riu Llobregat fins a l’Aeri de Monistrol (límit amb el terme municipal de Monistrol de Montserrat). El fet que el seu traçat discorri
18
per la part septentrional del terme, part muntanyosa i no humanitzada, fa que Esparreguera no pugui gaudir d’aquest servei. 3) Bus urbà: En els darrers anys s’ha implantat aquest servei, que pretén comunicar els diferents barris d’Esparreguera, incloent Can Rial, Mas d’en Gall, Can Comelles, Can Vinyals, etc. Comprèn dos itineraris bàsics: la línia que comunica el nucli antic amb La Plana i els barris de Can Rial i Mas d’en Gall; i la línia que comunica el nucli amb Can Vinyals i Can Sedó, la qual s’inicia a l’IES El Castell i finalitza al nord de Can Vinyals. Cal assenyalar, d’entre les conclusions que es varen extreure del PEI del 2002, que hi ha una mancança bastant greu en la comunicació amb les diferents àrees industrials d’Esparreguera, de manera que hi ha dificultats per comunicar als treballadors des de les zones residencials a les zones de treball i viceversa. També s’assenyala que el Castell, el barri Font i Can Comelles també queden apartats del recorregut de la línia del nucli urbà. El Telefèric Esparreguera – Olesa de Montserrat. L’Ajuntament d’Esparreguera i el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) van plantejar la possibilitat d’establir un enllaç per mitjà d’un telefèric entre Esparreguera i l’estació dels FFCC d’Olesa de Montserrat, infrastructura que s’engloba dins el Pla Territorial. Després de tota una sèrie de tràmits administratius, el 22 de novembre del 2001, Gestió d’Infrastructures, SA va adjudicar la redacció del projecte a “Técnica y Proyectos” (TYPSA). Aquesta nova via de transport públic, en fase de construcció, ha patit diversos tipus de crítiques, anant des de les positives, ja que es tracta d’una nova via de comunicació per Esparreguera; com negatives, doncs hi ha cert escepticisme en la seva eficàcia i es tendeix a pensar que el tren seria més útil. Per tal d’acomplir amb la normativa de caire mediambiental, cal dir que aquest telefèric ha estat objecte d’un Estudi d’Impacte Ambiental. Pel que fa a les seves característiques, serà un telefèric tipus vaivé amb cabina i pinça desenbragable. Durant la primera fase hi haurà dues cabines de 16 passatgers, una per sentit. En una segona fase es podrà duplicar aquesta capacitat de transport a dos grups de dues cabines de 16 passatgers cada una i per
19
sentit. L’estació d’Esparreguera estarà ubicada en un solar definit dins el Pla Parcial del sector residencial “El Castell II”.
3. 3. Dades de població. Per tal d’analitzar quina ha estat l’evolució històrica de la població, cal partir des d’uns
segles enrera. Des del segle XII- XIV fins el segle XIX la població urbana es concentrava entorn l’actual carrer Gran, amb un tipus de parcel·lació gòtica consistent en parcel·les estretes i profundes. Les dades de població segons els fogatjaments del segle XIV assenyalen entre 16 i 20 focs a Esparreguera. El 1718 hi havia 1134 habitants, augment notabilíssim que assenyala la prosperitat de la vila en l’edat moderna. El 1787 hi havia 2705 habitants i el 1860 n’hi havia 3222. La instal·lació de fàbriques de filats al final del segle XIX li donà una prosperitat creixent, la qual cosa va atreure població d’altres contrades que s’instal·laren en colònies de treballadors. Per tant, quan aparegué la Colònia Tèxtil Sedó (fitxa n. 70) es va generar un fort creixement demogràfic, degut a la gran immigració que es va produir. En aquesta època s’obrí el carrer dels Arbres i al 1930 es creà el que avui coneixem com l’antiga N-II, que externalitzava el trànsit del nucli urbà d’aleshores. La vila anà creixent amb el barri Font i la construcció de vivendes entorn a l’antiga N-II. Cal remarcar que la població s’ha doblat d’ençà l’any 1957, quan Esparreguera va començar a formar part del creixement que s’estava iniciant a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Successivament i d’ençà aleshores, van anar desenvolupant-se els barris de La Plana, Can Comelles, Mas d’en Gall, Can Rial i el Castell.
Durant el període de vigència del Pla General del 1983 es va produir un creixement anual promig de l’1,97%, mentre que durant el període de la modificació del Pla General, aquest valor fou del 4,81%. Per tant, el creixement poblacional anual promig des del 1983 ha estat del 2,9%. A l’any 1981 es va produir un enlentiment del creixement poblacional (negatiu), tot i que a partir del 1985 aquesta tendència ha estat positiva fins a l’actualitat. A principis de l’any 2003 la població era de 19.695 habitants i a l’1 de gener de 2004, de 20.184. Les taxes de natalitat (13,3‰) i de mortalitat (5,8‰) són considerades baixes a nivell mundial (típiques dels països desenvolupats) (2001) i totes dues van patir un lleuger descens respecte l’any 2000. El motiu fonamental, en el primer cas, rau en les dificultats econòmiques que suposa tenir fills, dificultats
20
que s’agreugen amb el fet de tenir despeses com del pagament d’una vivenda i d’altres. En el segon cas, la taxa de mortalitat ha disminuït gràcies a una millora de les condicions o qualitat de vida, així com dels serveis sanitaris, fenomen que es tradueix en un augment de l’esperança de vida. Si es comparen aquestes taxes amb la resta de la comarca i Catalunya, Esparreguera presenta una taxa de natalitat superior (11,8‰ i 10,2‰ respectivament) i una taxa de mortalitat inferior (6,7‰ i 8,8‰). Per tant, es pot eduir que, deixant de banda els moviments migratoris, la vila presenta un creixement natural de la població més gran que la mitjana catalana. D’altra banda, la quantitat d’habitants que ha nascut a l’estranger passà del 2,0% al 1996 al 4,5% al 2001, tot i que es tracta de valors inferiors a la mitjana del Baix Llobregat i de la de Catalunya (5,4% i 6,3%). Amb data de març de 2004 aquesta xifra arriba als 1.169 habitants (5,79% respecte els 20.184 habitants censats al gener de 2004).
Esparreguera presenta oscil·lacions poblacionals estacionals, ja que compta amb els següents barris i urbanitzacions compostos per vivendes d’ús majoritari de segona residència: Mas d’en Gall, Can Rial i Can Vinyals. Considerant que totes les vivendes fossin de segona residència, la població s’incrementa un 16% a l’estiu, fonamentalment, prenent aquesta dada com a valor màxim orientatiu, doncs cal considerar que hi ha part d’aquests habitants que en realitat hi viuen tot l’any. Aquest increment de la població implica directament un augment de les necessitats de consums d’aigua, un major consum de gas i electricitat, una major producció de residus, un increment en el nombre de vehicles privats que circulen per les carreteres i carrers de la vila, etc. D’altra banda, pel que fa al turisme, Esparreguera està situada molt properament a una destinació turística per excel·lència: Montserrat. Tot i així, la vila només compta amb un sol hostal (Sant Jordi), de manera que la capacitat per acollir turistes amb establiments a la vila no sembla ser una prioritat.
De forma general, cal dir que Esparreguera presenta un equilibri entre el nombre
d’homes i de dones, tot i que els homes conformen el 50,5% de la població, situació contrària a la que es produeix al Baix Llobregat i a Catalunya. Pel que fa referència a la distribució d’edats, la població és madura, però no envellida. El gruix més important de la població està situada entre els 20 i els 45 anys. L’evolució per edats durant el període 1981-2001 ha estat la de l’envelliment.
21
En concret, es va produir una disminució de la població infantil fins l’any 1991, recuperant-se a partir del 1996, de manera que al 2001 constituïa el 16,4% de la població. A partir de l’any 1996 es va produir un creixement de la població més important degut a l’augment de la taxa d’immigració, ja que aleshores el creixement natural era mínim. Aquesta immigració fou deguda a la tendència de marxar a fora de Barcelona per qüestions de millora de la qualitat de vida, fonamentalment. Tot i així, el creixement natural d’Esparreguera s’ha recuperat. La població està concentrada al nucli urbà i als seus barris del voltant. En canvi, Mas d’en Gall, Can Rial, Can Vinyals i la Colònia Sedó acullen el 25% restant, contrastant amb la seva elevada ocupació del territori, fruit del seu creixement difós o extensiu.
3. 4. Principals activitats econòmiques per sectors. La població està ocupada pràcticament en la seva totalitat en els sectors de la indústria i
dels serveis, amb un 46,08% i un 45,43% respectivament. Tot i així, avui dia encara hi ha 200 persones que viuen de l’agricultura. En comparació amb el Baix Llobregat i Catalunya, Esparreguera presenta un major percentatge de població dedicada a activitats industrials (37,03% i 32,08% respectivament), en detriment dels serveis (54,16% i 57,73% respectivament, 1996).
3. 4. 1. Sector primari.
Esparreguera ha estat, tradicionalment i fins als mitjans del segle XIX, un poble de règim agrícola basat en explotacions formades al voltant de masies de tradició mil·lenària. A partir d’ençà s’ha anat expandint el procés d’industrialització començat poc abans.
Els productes agrícoles tradicionals han estat, a més de les hortalisses, conreades al regadiu vora el Llobregat ja a la fi del segle XVIII, les oliveres i la vinya, com ens reporten els viatgers de l’època. Els cereals també són un conreu tradicional i ja d’antic hi havia molins fariners. En l’actualitat l’agricultura té un paper secundari en l’economia. S’hi conreen hortalisses, vinyes i fruiters i els productes agrícoles, a més d’abastar el consum local, s’exporten a Barcelona.
22
3. 4. 2. Sector secundari. La industrialització s’inicia a mitjans del segle XIX, quan s’instal·laren importants
fabriques de filatures, la més important de les quals donaria lloc a la Colònia Sedó (fitxa n. 70). La Colònia ha estat la causa de la moderna prosperitat de la població, però desprès de patir una important crisis va plegar al 1977. Al cap de poc temps va tancar la fàbrica de tovalloles de Muntaner i Font, i posteriorment, la Malla Color. En l’actualitat la producció s’ha diversificat en nous sectors, com l’alimentari, els tallers mecànics, el químic, materials de construcció o ceràmiques.
3. 4. 3. Sector terciari. Al segle XV és documentat que hi havia a la vila paraires i teixidors de llana (que
estaven agrupats en gremi i els obradors dels quals eren als vessants de la Gorgonçana). Al segle següent hi ha documentats, també, terrissers, que feien càntirs de color gris i càntirs decorats. El mercat, segons Orenci Valls, se celebrava des de la fi del segle XV, per privilegi atorgat pels Reis Catòlics, que també autoritzaren la celebració d’una fira anual. El mercat setmanal tingué una gran concurrència dels pobles veïns de la part alta del Baix Llobregat i de l’Anoia fins a la inauguració, el 1882, del ferrocarril de Martorell a Igualada. Des de llavors, els pagesos de la part de ponent es dirigeixen vers aquests altres mercats.
Com a empreses de serveis predominants hi ha les de transports i comunicacions
(23,54%), de serveis personals (21,47%), hosteleria (16,95%) i comerç a l’engròs (16,76%) (any 2000). Pel que fa a les empreses de comerç al detall, predominen les dels productes alimentaris (32,95%, any 2000); i de roba i calçat (21,07%).
3. 5. Breu síntesi històrica.
El territori que ocupa el terme municipal d’Esparreguera presenta indicis que havia estat habitat per homes prehistòrics, a la zona dels congosts entre Monistrol de Montserrat i Martorell, a la vall del Llobregat. En concret destaquen les troballes de l’home prehistòric a la cova de Can Paloma (fitxa n. 14), a la cinglera del marge esquerre del Llobregat, davant del Balneari de La
23
Puda (fitxa n. 17). Entre aquestes troballes hi ha ceràmica llisa i decorada, punxons, fragments de sílex, una destral de pedra, i unes restes humanes.
D’altra banda, també romanen restes d’una antiga via romana a sota de les Costes de la Gorgonçana, en concret, d’un cap de pont i d’una paret situada al seu costat (fitxa n. 170). A més, aigües amunt del riu Llobregat i a la seva vora dreta, a l’alçada del Cairat, hi ha vestigis d’una construcció datada de l’època medieval (fitxa n. 172). Altres restes a destacar són les tombes en tègula situades a prop del Canyet (fitxa n. 146), sobre el marge dret del riu.
Però a l’hora de preguntar-nos quin és l’origen de la vila d’Esparreguera, existeix una història popular que explica que entre l’antic camí de Martorell a Manresa hi havia un hostal amb una gran esparreguera situada a la seva porta, sorgint d’aquí la vila d’Esparreguera quan es construïren cases al seu voltant. Però els escrits històrics demostren que el nom d’Esparreguera apareix per primera vegada a les darreries del segle X, a l’any 985. El marc de la història es centra quan el compte Borrell II va haver d’abandonar Barcelona davant l’atac de les tropes sarraïnes comandades pel general Al Mansur Bi-Llah Victoriós per Alà i es refugià a les muntanyes de Manresa. El compte va fer una crida als homes d’armes de la zona, entre els quals hi anà Guillem d’Esparreguera, de l’estirp dels Gurb-Queralt. El compte Borrell va recobrar les terres fins als voltants de Lleida i va repartir la terra entre els diferents nobles. El castell d’Esparreguera (fitxa n. 64) estava situat a sobre del turó del Puig, per tal de vigilar les incursions dels sarrains de la banda del Penedès.
Aquest castell deuria ser aixecat, a l’igual que el de les Espases (fitxa n. 65), a partir del 878, ja que la seva situació visual té sentit en temps de frontera, quan aquest territori era la marca extrema del comtat de Barcelona, al límit mateix amb el d’Osona, en mans del comte Guifré. D’altra banda, els escrits parlen d’una sagnant batalla a l’any 1114 entre els sarrains i les tropes de Ramon Berenguer III a la zona de Martorell i als voltants de Sant Salvador de les Espases (fitxa n. 82). D’aquesta època ens queden uns edificis força interessants. Entre ells podem destacar la capella de Santa Maria del Puig (fitxa n. 179), l’ermita de Sant Salvador de les Espases (fitxa n. 82), Santa Margarida del Cairat (fitxa n. 178). D’altra banda, el document més antic que esmenta el terme d’Esparreguera data del 1027, document on Guillem de Castellvell
24
féu donació d’una vinya que posseïa en el comptat de Barcelona, al terme d’Esparreguera, al cenobi de Santa Maria de Montserrat.
Altres referències documentals a assenyalar són, per exemple, a l’any 1225, quan Berenguer de Cardona va fer una donació del delme de la seva propietat del mas Tobella (fitxa n. 54) pel servei de la Verge de Montserrat. Fins l’any 1264 foren nombroses les donacions de diversos terrenys i masos al monestir de Montserrat. Per tant, es pot constatar la gran influència d’aquest sobre la vila d’Esparreguera. Durant els segles XI, XII, XIII i XIV la població fou molt reduïda. Així, al segle XIV la població estava composta per 15 o 16 cases, entre elles Can n’Estruch del Cairat (fitxa n. 35), Can Paloma (fitxa n. 47), Can Tobella (fitxa n. 54), el Castell del Mas i Can Vinyals. Aleshores, Esparreguera era una contrada pobra. Al 1298 Berenguer i Ramon d’Esparreguera possiblement van vendre a Berenguer de Cardona la jurisdicció dels homes de la Gorgonçana. D’altra banda, el Castell d’Esparreguera (fitxa n. 64) es va anar venent al llarg dels anys, degut a l’escassa riquesa que aquest generava. Durant el senyoriu de Pere Sacosta es va iniciar l’edificació del poble en el conegut Pla, aixecant-se petites cases. Al 1316 es va sol·licitar la construcció d’una capella dedicada a Santa Eulàlia (fitxa n. 89). La construcció de l’actual església s’inicià l’any 1587, a causa que l’anterior s’havia quedat petita, i fou enllestida junt amb el campanar, de més de 60m d’alçària, després de l’any 1636.
Un fet històric remarcable fou, a l’any 1351, quan el prior de Montserrat, Jaume de Vivers, va comprar a Ramon de Tous els “Castells d’Esparreguera i de les Espases amb tots els pasturatges, boscos, drets, possessions amb les cases i vassalls dels dos Castells”. Jaume de Vivers volia, en aquella època, adquirir tots els castells i viles que existien a la rodalia de la muntanya de Montserrat per facilitar el seu conreu i la seva administració. Durant aquells temps, mentre els habitants d’Esparreguera estaven sota l’autoritat del Monestir, els reis catalans, com Ferran El Catòlic, van continuar afavorint encara més el Monestir de Montserrat i els seus vassalls. Així, els priors de Montserrat van ser senyors d’Esparreguera fins l’any 1812. Pel que fa a l’evolució del creixement de la població de la vila, al 1369 Esparreguera estava composta per 51 focs. Al segle XV va patir un gran creixement poblacional degut al gran impuls i desenvolupament de la indústria llanera. Així, a principis del segle XVI la població era de, com a
25
mínim, 1500 habitants i al segle XVII la vila estava formada per 450 cases. El segle XVII és l’època dels bandolers i Esparreguera també va formar part d’aquest fenomen social. La vila es va inscriure en el pacte de la “Unió de la Vegueria del Bages contra els malfactors”, per fer front a aquest col·lectiu. Dins d’aquest concepte de “malfactors” s’hi incloïen els bandolers, lladres, saltejadors de camins, assassins, fabricadors, igualadors de moneda d’or i de plata, etc; vagabunds, llistaires, els que duien armes prohibides, etc. Aquest pacte es va signar entre els diferents pobles del voltant, com Olesa de Montserrat, Collbató, el Bruc, Sant Pau de la Guàrdia i Marganell.
Una figura local de l’època fou el dominicà missioner a les Illes Filipines, en Beat Domènech Castellet, el qual fou pres i mort a la foguera a la localitat de Nagasaki al 1628. Al 1630 els pares Caputxins, d’acord amb l’Ajuntament, es van establir en l’edifici de l’Hospital, on hi van construir un altar, una campana i un convent. Però l’Abat de Montserrat, davant d’aquesta usurpació de drets, es va queixar al Nunci de S. S. a Madrid, de manera que els Caputxins van ser condemnats a marxar. Un fet històric molt important a la vila fou l’epidèmia de Pesta Negra que va patir al 1652, com a conseqüència dels anys de guerra viscuts amb anterioritat. L’any 1650 s’observaren els primers casos a Catalunya. L’epidèmia es cobrà més de 100 morts i durà un mes aproximadament.
Una de les guerres que va tenir un impacte molt important sobre la vila fou la Guerra contra França. Les tropes alemanyes de Darmstadt van romandre per la vila i durant la seva estada, hi va haver una escaramussa als voltants de la riera de l’Alfàbrega (fitxa n. 173), a prop de la Vinya Vella (fitxa n. 128). A partir d’aquest fet històric, dos indrets del terme han heretat en la seva toponímia aquesta influència, com són la Costa dels Alemanys i l’Olana (“terra dels ulans”). D’altra banda, el creixement de la població feu que a finals del segle XVII i principis del segle XVIII la vila comptés amb 2500 habitants. La Guerra de la Successió va provocar la paralització de la indústria i l’abandonament del treball agrícola. Durant aquesta època els guerrillers d’Amill sovint es van aturar a la vila i van causar trasbals entre els vilatans. Durant la
26
segona meitat del segle XVIII la guerra va deixar pas a la pau i la indústria llanera va tornar a reemprendre la seva activitat, esdevenint un dels principals centres de producció manufacturera.
El pas del segle XVIII al XIX va suposar a la vila l’entrada a l’era industrial amb una força enorme que en pocs anys la transformaria totalment. A finals del segle XVIII, es va produir una disminució de l’activitat tradicional de la indústria dels paraires com a conseqüència de les guerres estrangeres contra Anglaterra i els Països Baixos. D’altra banda, està documentat el paper important de la intervenció activa d’Esparreguera en la Guerra de la Independència. Durant aquesta, uns 8000 francesos van sortir de Barcelona el dia 13 de juny de 1808 i, al seu pas per Martorell i Esparreguera, aquestes tropes les varen saquejar. Des del 21 de desembre del 1808, data en la qual la divisió enemiga de Chabran es va apoderar de Martorell amb l’intent d’avançar cap a Igualada, fins el dia 20 de gener del 1809, en què l’enemic es va retirar de la comarca, Esparreguera es va trobar envaïda pels francesos. Bona part dels esparreguerins van abandonar les seves cases i van buscar refugi a les muntanyes del voltant; mentre que els que van romandre en el poble, van ser insultats, a alguns els van robar les cases i inclús alguns d’ells foren assassinats. El fet que Esparreguera estigués en el curs de la carretera de Madrid va fer que aquesta fos saquejada més de 30 vegades pels francesos durant la guerra, era un lloc de pas obligatori. Aquests anys d’ocupació enemiga van provocar la pèrdua total de la indústria llanera, l’abandonament de les terres de conreu i el menjar escassejava en la contrada. Durant el segle XIX es va tornar a produir un impuls en la indústria, a través de la conversió de l’antic molí de Can Broquetes en una fàbrica de filats i teixits de cotó (1846). Tot i així, a causa dels disturbis previs a la revolució del 1868, les fàbriques van tancar i van generar l’emigració d’obrers i el tancament definitiu d’algunes fàbriques de filats i teixits de cotó i llana, al nucli urbà i a les Costes de la Gorgonçana (fitxa n. 139). Així va ser època de grans revoltes des del 1868 fins a la restauració de la monarquia borbònica, revoltes que van alterar l’economia local i que només en sobrevisqué Can Broquetes, també coneguda com la fàbrica Puig i Llagostera. Aquesta fàbrica va permetre que la població s’estabilitzés i que inclús augmentés, època en què s’habilità la resclosa del Cairat.
27
Pel que fa a la població, al 1887 la vila comptava amb 4015 habitants, al 1895 amb 5199, al 1900 amb 4209 i al 1930 amb 5211 vilatans, degut a la gran afluència de forasters que s’estava produint. La Colònia Sedó (fitxa n. 70) es va desenvolupar de forma molt important durant el darrer quart del segle XIX, acollint a una gran quantitat de treballadors esparreguerins i impulsant de forma sòlida l’economia de la vila. Aquesta aprofitava l’aigua del riu gràcies a la presa del Cairat, on s’instal·là una gran turbina a l’any 1933. D’altra banda, la invasió de la fil·loxera també es va fer ressò als vinyals del terme, provocant un abandonament de l’agricultura, degut a les pèrdues econòmiques generades.
Un fet molt rellevant de l’època fou la construcció del pont sobre la riera de Magarola (fitxa n. 174) a l’any 1887, de cinc arcades i fet amb pedra de la pedrera de Can Rubió. Aquest pont va millorar amb escreix la comunicació amb les poblacions veïnes. Com a indrets singulars de la vila es destaquen, per exemple, l’Hostal de Cal Noi Xic, amb unes cotxeres i quadres que servien per acollir les carrosses i els animals de tir, era un lloc que va funcionar durant molts anys com hostal dels viatgers que feien viatge des de Barcelona cap a Montserrat o altres llocs, i on s’aturaven les diligències per a descansar una estona. Posteriorment, es deixà pas als primers autocars de servei públic.
El moviment catalanista de principis del segle XX també va tenir ressò a Esparreguera, es va crear l’entitat de La Coronela (1900), antecedent de l’Ateneu, el qual es consolidà al marc del Cafè del Racó, situat a la Plaça de l’Ajuntament. En aquella època el c/ Cavallers era l’entrada al poble, el c/ dels Arbres era conegut com el Camp del Colom i en ell, molts propietaris rics de cases de pagès hi varen tenir una casa, doncs era considerat un carrer de nivell social elevat (Can Vinyals (fitxa n. 63), Can Fontimarc (fitxa n. 43), Can Mata (fitxa n. 45)). D’altra banda, la Plaça de l’Ajuntament i la de l’Església (fitxa n. 116) eren punts de trobada pels vilatans.
28
Durant aquest segle, l’estructura gremial va començar a patir un procés de decadència lent, però irreversible. Dins d’aquesta estructura econòmica, al c/ Gran es situaven un gran nombre d’oficis: el manyà, el ferrer, el rellotger, el barber, l’ataconador, el baster, el bacallaner, el sastre, el cisteller i el forner. D’altra banda, l’agricultura continuava tenint un paper fonamental en l’economia esparreguerina. És en aquesta època quan es consolida l’obrerisme, la reivindicació obrera i el moviment polític català. En aquest context, es varen produir diverses vagues a la Colònia Sedó (fitxa n. 70), tot i que el moviment obrer sindical no va aparèixer obertament fins els anys 30. A principis de segle XX, cal destacar un afer cultural que tingué gran rellevància: la celebració d’uns Jocs Florals durant la Festa Major del 1913. A nivell econòmic, la Colònia Sedó ja havia assolit més de 2.000 treballadors. Aquesta aprofitava l’aigua del Llobregat gràcies a la presa del Cairat, on s’hi instal·là una gran turbina a l’any 1933. D’altra banda, es va construir una palanca per travessar el riu. A la colònia hi treballaven homes, dones i nens majors de set anys, alguns dels quals van anar a viure a la Colònia. Els altres anaven i venien cada dia, mentre que els parents els portaven el dinar a la fàbrica. Una altra fàbrica important de l’època era la Fàbrica de pells de Josep Anglada, situada a la Costa de la Gorgonçana. En aquesta zona, el Pas de la Barca era l’únic mitjà de comunicació entre Esparreguera i Olesa abans de la construcció del pont, al 1915. Dins de l’economia esparreguerina, la terrisseria (fitxes n. 181 i 182) també havia tingut un gran desenvolupament, gràcies a la bona qualitat de la terra. Al 1983 encara hi havia 11 forns en funcionament; a l’actualitat només en queden dos. Un altre recurs preuat per la vila ha estat l’aigua, destacant-se des de les aigües sulfuroses del balneari de La Puda (fitxa n. 17) (amb cinc fonts d’aigües sulfúrico-sòdiques entre 25 i 35ºC), passant per Les Setze Fonts (fitxa n. 130), el primer sistema de distribució d’aigua inaugurat al 1860 i la gran quantitat de fonts naturals repartides pel terme municipal. Com a aspectes culturals de rellevància a l’època es destaquen els tradicionals aplecs de Santa Maria del Puig (fitxa n. 7) i el de Sant Salvador de les Espases. Al 1907 es va instal·lar un fotomatògraf amb el nom de “La Maravilla”. Al 1911 es va construir l’actual Mercat Municipal (fitxa n. 137) i al 1925 es va inaugurar a la Plaça de l’Església l’actual monument al portador de les aigües a la vila: Cristòfol Vidal (fitxa n. 96). Com a esdeveniments històrics cal assenyalar la construcció de l’Ateneu (fitxa n. 12) com a nova societat cultural i recreativa; i la construcció del propi local al 1926 (al 1935 comptava ja amb 500 socis, caracteritzats per ser gent d’esquerra i catalanista); la celebració de la Festa de l’Arbre al
29
1926, la qual tingué una continuïtat durant sis anys. Al 1931 la vila va rebre la visita del President Francesc Macià, que va inaugurar l’edifici dels Col·legis Nous i també es va inaugurar l’estació de servei de La Creu. Als anys 1934 i 1935 la vila va acollir la Fira comarcal i agrícola al llarg de la carretera.
La importància de la fàbrica tèxtil de la Colònia Sedó (fitxa n. 70) també va incidir a nivell polític en temps de la República, ja que Alfred Sedó fou nomenat Conseller de Finances de la Generalitat de Catalunya a l’any 1933. La Guerra Civil Espanyola també va tenir les seves conseqüències sobre la vila. Un fet que va marcar l’època fou l’incendi a finals de juliol de 1936 de l’església parroquial de Sta. Eulàlia (fitxa n. 89), que va tenir unes conseqüències terribles amb la desaparició de l’orgue d’estil renaixentista construït al segle XVII i restaurat a l’any 1933, essent considerat un dels millors de Catalunya. La guerra també va provocar la destrucció del pont de la Carretera Esparreguera – Olesa, així com la del pont de la Carretera de Piera. Als anys 40, en Rafael Subirana va destacar per les seves tasques de recerca de peces i objectes arqueològics pel terme municipal, destacant-se, les sepultures romanes de Cordelles (fitxa n. 146) al 1947 i la Cova de Can Paloma (fitxa n. 14). Al 1943 es va constituir l’Assemblea Local de la Creu Roja. És en aquesta època quan també es va crear l’Orfeó Gorgonçana, dirigit per Josep Borràs. Al 1952 es va filmar la pel·lícula El Judes en els carrers de la vila i al 1969 es va inaugurar el Teatre de La Passió. És durant els anys 60 que es varen desenvolupar creixements urbanístics rellevants, com per exemple, la construcció d’edificacions a La Plana al 1964, la construcció de les conegudes “cases barates” al 1958, etc. D’altra banda, està en la memòria dels vilatans la nevada tant important que tingué lloc el Nadal de 1962, nevada que assolí fins a 60 cm de neu. Un altre fenomen climatològic ben important fou la riuada de l’any 1971 que va patir el riu Llobregat degut a les intenses precipitacions caigudes i que causà tantes pèrdues humanes i econòmiques al Vallès i el Baix Llobregat. A l’any 1969 es va inaugurar l’escola d’El Puig, al 1972 es va inaugurar l’actual Zona Esportiva i la Piscina Municipal, al 1974 es van construir els pilars de l’actual carretera C-55 sobre el riu Llobregat i al 1977 es va inaugurar la nova Casa de la Vila. D’altra banda, és a principis dels anys 70 quan la Colònia Sedó (fitxa n. 70)
30
va començar a fer fallida i els treballadors es van veure afectats, perdent el seu lloc de treball. La fàbrica va tancar definitivament l’any 1981.
Amb la mort de Franco, la democràcia entrà a formar part de la vida i la política de la vila. És a l’any 1980 que es va crear l’emissora de Ràdio Esparreguera i també quan es va inaugurar l’escola Pau Vila. En els darrers vint anys, s’han anat succeint diversos creixements de la vila, amb l’aparició i ampliació de barris com Can Comelles, Can Rial, Can Vinyals, Mas d’en Gall i El Castell. D’altra banda, cal destacar alguns fets importants recents que han marcat físicament i socialment el terme municipal: l’incendi forestal del 1994 que cremà 890 ha forestals i els aiguats esdevinguts el 10 de juny del 2000, generant pèrdues humanes i greus pèrdues econòmiques.
3. 6. Toponímia i escut de la vila. La primera menció documental d’Esparreguera és de 899, quan el pare Ribas i el pare
Pascual situen en unes escriptures d’unes vinyes que es donen al monestir de Santa Cecilia de Montserrat, Esparreguera com a límit del castell de la Guàrdia, encara que hi ha altres estudiosos (Mundó). El castell d’Esparreguera (fitxa n. 64) comença a citar-se a mitjans del segle X. Aquest castell es venut entre el 967 i el 985 pels comtes Borrell i Letgarda a Guillem, de la família dels Gurb-Queralt, el qual també va comprar el de les Espases (fitxa n. 65). Ambdós castells van controlar la via del Llobregat, pel congost del Cairat de gran importància estratègica. La història de la vila està íntimament relacionada amb els castells, ja que forma part de les seves possessions.
El nom de la població derivaria del llatí Asparagus, que ha donat el seu sinònim català espàrrec, antigament també es coneixia amb el nom “espàrec”. L’únic detall peculiar seria la duplicació de la grafia “rr”, que es dóna en tant casos. Així el sentit bàsic de tots els noms relacionats fou el paratge on abunda l’espàrrec boscà i mates anàlogues. Hi ha altra versió, defensada per Orenci Valls que proposa un origen lligat al Castell de les Espases (fitxa n. 65), però no te cap fonament científic.
31
Pel que fa a l’escut de la vila, aprovat el 30 de maig de
1996, és una escut caironat, d’or, amb una esparreguera arrencada de color verd (sinople) amb cinc espàrrecs ressaltant sobre el tot una creu abscissa de Santa Eulàlia d’argent. Per timbre porta una corona mural de vila. La mata d’esparreguera va al·lusió al nom de la vila i la creu de Santa Eulàlia al·ludeix a la seva patrona. 3. 7. Anàlisi global de la situació del patrimoni del terme.
3. 7. 1. Equipaments patrimonials. Amb l’arribada de la democràcia a finals dels anys 70 i donat el creixement demogràfic
d’Esparreguera van veure la llum noves iniciatives i la creació de nous espais, serveis i infrastructures, que fins al dia d'avui continuen en alça. Així, durant els anys 80 i, sobretot a la dècada dels 90, neixen una sèrie d’entitats que tenen com a principal objectiu difondre i arrelar una sèrie de coneixements culturals, històrics i tradicionals associats íntimament lligats amb el patrimoni de la vila. És el cas del Patronat de la Passió, que recull la tradició centenària de la representació de La Passió (fitxa n. 127), assolint una fita històrica amb la construcció l’any 1969 de l’actual Teatre de la Passió.
La Biblioteca municipal del Beat Domènec Castellet (fitxa n. 19) va ser construïda durant la Guerra Civil, gràcies a un conveni signat entre l’Ajuntament i la Generalitat de Catalunya. El nom li ve de que l’edifici ocupa el solar on hi hagué la casa del Beat Domènec. L’octubre de 1937, es va obrir al públic, encara que poc temps desprès es va tancar a causa de l’entrada de les tropes nacionals a la vila. Durant el mes de juliol de 1939, es va a tornar a posar en marxa el servei de lectura de la Biblioteca seguint les normes fitxades pel Comité Ejecutivo del Patronato Provincial de archivos, Bibliotecas y Museos. El dia 26 de novembre de 1939 es va realitzar l’acte inauguració de la “Biblioteca popular Beato Domingo Castellet, de la Excelentísima Diputació de Barcelona”
32
Com hem vist, doncs, el municipi disposa de bastants i molt actius equipaments
relacionats amb la difusió del patrimoni i la cultural. Pel que fa a l’Arxiu Municipal (fitxa n. 9), aquest està ubicat a Can Pasqual (fitxa n. 49) i inclou la documentació generada per l'Ajuntament des de 1823 fins l'actualitat, així com un arxiu d’imatges que van des de 1895 fins a l’any 2004. Altres arxius d’interès són el parroquial (fitxa n. 10) i el del teatre de la Passió (fitxa n. 8).
Hi tenen cabuda a Esparreguera diverses entitats i associacions que porten a terme una tasca cabdal en la difusió del patrimoni local de caire arqueològic, històric, artístic i tradicional. Destaquen, sobretot pel que fa al patrimoni històric de la vila, les activitats del Col·lectiu Esparreguerí de Recerques, fundat l’any 1994.
3. 7. 2. Elements destacables. Els elements patrimonials que considerem d’una major rellevància, i que passem a
descriure de forma breu (per a una informació més completa vegeu-ne les fitxes) són els següents:
3. 7. 2. 1. El Pla del Puig: el castell (fitxa n. 64), el despoblat (fitxa n. 65) i l’església (fitxa n. 87).
El castell d’Esparreguera o del Puig (fitxa n. 64): reconquerit el sector, Borrell II assignà
l'indret a Berenguer d'Esparreguera, per tal que bastís un castell (any 985 o poc després). La història del castell resulta lligada pel nom del senyor al castell de les Espases (fitxa n. 65). Els Claramunt i els Cardona posseïren els castells. Guillem de Cardona era amo d'Esparreguera al 1229. Bernat de Sitjar, fill de Pere de Sitjar ( comprador al 1304), en feu venda als Sacosta. Aquests el vengueren a R. de Tours, qui al 1351 el va vendre a l’abat de Montserrat, darrera senyoria exercida sobre el castell. Només es conserva la part inferior d’un mur, que denota un carreuatge petit de filades regulars.
El Despoblat del Puig (fitxa n. 77) és un paratge d’uns dos kilòmetres de llargada per mig d’amplada que s’articula en terrasses. A la terrassa més enlairada es situava l’església de
33
Santa Maria (fitxa n. 87). Al costat del temple hi havia un dipòsit d’aigua que formarien part del castell d’Esparreguera. Al nord-oest de l’església ho havia diverses cases i finalment a les voreres de l’altiplà es situen diverses restes de murs. Tots aquest elements van motivar una intervenció arqueològica al 1997, que van permetre elaborar una seqüència d’ocupació entre el segle XII i XVII. Malgrat que es proposa un abandó entre finals del XIV i inicis del segle XV, es situa una ocupació secundaria fins al XVII.
Santa Maria del Puig (fitxa n. 179) és una església romànica, que conserva restes
d’edificacions anteriors. L’església és d’una nau i coberta de volta de canó, amb absis rectangular d’àmplia obertura. Te dues capelles rectangulars, a manera de fals transepte, afegides amb posterioritat, al segle XIV o posterior. L’edifici presenta diverses restauracions. Sobre l’encreuament de la nau i el fals transepte es situa un cimbori de planta ovalada inscrit dins un rectangle, amb un petit campanar.
L’existència de diverses parròquies dins del terme d’Esparreguera es documentada el
985, dins d’aquest moment s’ha de situar Santa Maria del Puig (fitxa n. 179). Al llarg dels segles XI i XII hi ha diverses mencions a l’església. El mur nord és el més antic i data del segle X, la resta de la nau es pot situar al segle XI i el cimbori i l’absis al segle XII. Les dues capelles laterals estan datades al segle XV i es van aixecar després que la capella patis els efectes del terratrèmol de 1428.Va funcionar com parròquia fins que va substituïda per l’església de Santa Eulàlia (fitxa n. 89).
3. 7. 2. 2. Santa Margarida del Cairat o Saplanca (fitxa n. 178).
La primera noticia es situa a l’any 1367, quan Ramon Rovirola i la seva muller s'ofereixen a Déu en " la capella de Santa Margarida de Çaplancha". Per la seva tipologia correspon a un edifici de la segona meitat del segle IX. Cal recordar que és vora Montserrat i de la zona del Bages que fou repoblada en temps del Comte Guifré el Pilós.
Es tracta d’una església pre-romànica d’absis rectangular. S’hi distingeixen dues fases constructives, la més antiga de les quals corresponent a l’absis cobert amb volta però la nau amb
34
fusta. A la darreria del segle X es reforçaren les parets amb arcades adossades (amb banc a la part inferior) i es cobrí amb volta. Com element interessant s’ha de citar l’arc triomfal de ferradura asimètric a causa del desviament de les dues parts de la capella.
3. 7. 2. 3. El Castell (fitxa n. 65) i l’ermita de Sant Salvador de les Espases (fitxa n. 82).
Reconquerit el sector, Borrell II assignà l'indret a Berenguer d'Esparreguera, per tal que bastís un castell (any 985 o poc després). La història del castell resulta lligada pel nom del senyor al castell de les Espases (fitxa n. 65). Els Claramunt i els Cardona posseïren els castells. Guillem de Cardona era amo d'Esparreguera al 1229. Bernat de Sitjar, fill de Pere de Sitjar ( comprador al 1304), en feu venda als Sacosta. Aquests el vengueren a R. de Tours, qui al 1351 el va vendre a l'abat de Montserrat, darrera senyoria exercida sobre el castell.
La capella forma part del Castell de les Espases i encara que no es coneix l’any de
consagració aquest s’ha de situar durant el segle X. Al segle XVI, a causa del seu estat ruïnós es va realitzar una gran reforma, que va canvia la seva fisonomia. Adossada al castell, presenta una planta rectangular irregular d’una nau i volta baixa, a la façana principal presenta un porta d’accés amb arc escarser, un petit òcul i una finestra gòtica a la part superior dret, també conserva un petit campanar. Es documenten dos accessos més, un que comunica amb el cobert del castell i un altre amb la sala de la cisterna. El cobriment està fet per una teulada a una aigua.
3. 7. 2. 4. L’església parroquial de Santa Eulàlia (fitxa n. 89).
L’actual església parroquial de Santa Eulàlia d’Esparreguera es va consagrar a l’any 1612, però al segle XIV es va construir una capella sota la mateixa advocació. Al llarg dels anys aquesta va quedar-se petita i a mitjans el segle XV es construeix una nova església. La progressiva importància de la ciutat va comportar que al 1586 s’iniciés el procés per la construcció de l’església actual, fet que va comportar la desaparició de l’anterior. Com a mestres d’obres es pot citar els personatges de Joan o Jaume Miquel Danza, Pau Ginestar i Antoni Puix.
35
Fins a mitjans del segle XVII, es va rematant l’església amb la col·locació dels retaules, el rellotge, el llanternó, el cupulí, etc.
Les guerres del segle XIX, l’església es destina a caserna de cavalleria, fet que causa diversos desperfectes no detallats a la documentació. Al 1836 es trasllada el cementiri del peu del campanar a les afores del poble. Al 1849 l’església va ser beneïda i restituït el culte. A finals del segle XIX es realitza una un projecte de millora de l’església, que inclou obres al campanar.
És un edifici d’estil gòtic, amb capelles laterals als contraforts. Està bastit amb pedra de conglomerat de les pedreres properes. Presenta una única nau amb un absis heptagonal a llevant. Està coberta amb volta de creueria i claus de mig punt decorades. Les portes de la sagristia i les laterals de l’edifici són renaixentistes. La façana principal presenta aportacions populars. Finalment el campanar és barroc.
L’església va patir un incendi a la guerra civil i va perdre la majoria de la decoració dels altars originals, de la que es conserven fotografies. Entre els diferents altars s’ha de esmentar el de Sant Miquel, que es descriu a la fitxa corresponen.
3. 7. 2. 5. La Colònia Sedó (fitxa n. 70). La colònia Sedó va ser fundada al 1846 per Miquel Puig i Catasús, que va construir al
costat d’un antic moli fariner ja existent (Can Broquetes), un fabrica tèxtil que creixeria ràpidament, fins adoptar les característiques pròpies d’una colònia industrial i, finalment, al segle XX convertir-se en una de les empreses més grans i importants dins de la historia econòmica i industrial de Catalunya.
A la mort de Miquel Puig (1863) el substituí el seu fill, Josep Puig i Llagostera, que inicià
la construcció de vivendes per als treballadors, àmplia la fabrica i projecta diverses obres de desenvolupament. Fou el seu administrador, Antoni Sedó i Pàmies, qui culminaria el procés de creixement i formació de la colònia industrial que portaria el seu nom i qui desenvolupà el procés de producció tèxtil. Al mateix temps engrandí la colònia obrera amb nous habitatges per als
36
treballadors i les seves famílies, amb instal·lació de botigues, escoles, l’església, un dispensari, cinema i casino, entre d’altres.
Tot el conjunt de la colònia obrera estava situat al costat mateix de la fabrica i
s’estructurava en blocs allargats de vivendes de planta baixa i dos pisos que formaven set carrers paral·lels entre si. Al mig d’aquests carrers paral·lels hi havia l’església i , a banda i banda, les escoles.
Desprès de la guerra civil de 1936-1939 la colònia arribà al màxim creixement, però alhora s’iniciaria els primers símptomes de crisi. Actualment la colònia Sedó s’ha reconvertit en un important polígon industrial on hi ha diferents empreses i activitats industrials. En un d’aquests espais industrials es situa el nucli central del Museu de la Colònia Sedó (fitxa n. 145).
3. 7. 2. 6. El Balneari de la Puda (fitxa n. 17).
Establiment d’aigües sulfhídriques, situat a la vora a la vora esquerra del riu Llobregat. L’edifici, de grans dimensions, està construït amb maó i té la planta en forma de "L"; el braç llarg es compon de dos pisos, mentre que el curt en té tres. A la façana es poden distingir elements neoclàssics: la simetria i l’austeritat dels conjunt, les pilastres d’estil jònic, el parament encoixinat i el ritme d’obertures exteriors. Quant a l'interior, la planta baixa estava destinada a balneari, pròpiament dit i a zona d’esbarjo, les plantes superiors corresponien a les habitacions dels banyistes.
L’edifici, construït al 1870, es va iniciar dins l’estil neoclàssic, i ampliat diverses vegades fins 1890, sofrí perjudicis amb els aiguats del 1971. A l’actualitat resta tancat i en estat d’abandó.
3. 7. 2. 8. Els jaciments arqueològics.
No s’especificaran aquí les característiques de cadascun ja que consten a la fitxa corresponent, però si s’ha de fer menció de la importància dels jaciments d’època prehistòrica de la població, lligats a la zona de Montserrat. L’ocupació ibèrica també esta documentada de forma puntual, així com la romana, amb la necròpolis del Bosquetó (fitxa n. 146). Però és en època
37
medieval quan el número de jaciments augmenta amb l’aparició de les diferents ermites, esglésies i els dos castells de la població, sense oblidar-nos de la zona del despoblat del Puig. 3. 7. 2. 9. Les masies.
Esdevenen l’element patrimonial definidor del caràcter del municipi, oferint-nos un conjunt arquitectònic de gran rellevància per la seva diversitat i sobretot per la seva quantitat. Les masies agrícoles disseminades per tot l’antic terme d’Esparreguera l’Edat Mitjana van ser l’origen del municipi. A partir del segle XV comencen a repoblar-se les zones agrícoles que havien estat abandonades tant pels cataclismes naturals (les sequeres i la pesta negra) com pels mals usos feudals (la subjecció a la gleva). La institució catalana de l’hereu i dels fadristerns afavoreix la proliferació de masos de pagès i la rehabilitació dels masos rònecs abandonats.
Gran part dels masos inventariats són d’origen medieval, tot i que, com la majoria de
masies catalanes, van experimentar ampliacions i reformes durant els segles XVII i XVIII, coincidint amb una època d’esplendor agrícola. Es caracteritzen per tenir tres pisos (planta baixa, pis i golfes) i mostren l’estructura clàssica de tres cossos basats en tres crugies. Aquesta estructura mural està composta de dos murs interiors i dos d’exteriors de tancaments paral·lels. L’amplada de la crugia central, normalment ocupada a la primera planta per la sala, és més gran que la de les dues laterals, on es distribueixen les diferents estances.
D’algunes d’aquestes masies s’ha conservat documentació antiga que remunta els seus
orígens a època medieval com podrien ser Can Tobella (fitxa n. 54), Can Castells (fitxa n. 58), Can Comelles (fitxa n. 40), Can Cordelles (fitxa n. 41), etc.
3. 7. 2. 10. Els espais naturals del terme. Tot i que el paisatge del terme ha anat canviant amb el pas dels anys, donades les
desmesurades tales d’arbres tant per la intensificació de l’agricultura, com pel creixement urbà i industrial, Esparreguera gaudeix d’una sèrie d’espais naturals protegits que augmenten considerablement la seva riquesa patrimonial. Destaquen la ZEPA al riu Llobregat (fitxa n. 191); els geòtops de Sant Salvador de les Epases (fitxa n. 101), de les Roques Blaves (fitxa n. 129) i
38
de la Colònia Sedó (fitxa n. 102); la Socarrada (fitxa n. 186), la Zona boscosa de la Vinya Vella (fitxa n. 192), la Bassa de Can Cardús (fitxa n. 18), etc.
3. 7. 2. 11. Personatges de rellevància històrica i cultural nascuts a la vila.
- Beat Domènec Castellet i Vinyals: nascut al 1592, va ingressar a l’orde de Pares Predicadors, també anomenats dominics amb el nom de Francesc. Va ser missioner a les Filipines i al Japó on va ser mort a la foguera (Nagasaki,1628). Havia nascut a la casa on hi ha la biblioteca (fitxa n. 19) que duu el seu nom. -Pau Duran: va néixer a l’any 1582 i va morir a Arenys de Mar al 1651. Fou Bisbe d’Urgell i anteriorment auditor de la Rota sota Urbà VIII, combaté el bandolerisme a la seva diòcesi; Partidari de Felip IV de Castella, s’enfrontà amb Pau Claris. Al Corpus de Sang procurà de calma els avalots de Barcelona. A la guerra dels Segadors hagué d’exiliar-se.
-Manel Codorniu Farreras: va néixer a l’any 1780 i va morir a Madrid al 1857. Va ser metge militar i va serví en la Guerra del Francès i en l’exercit d’ultramar (fou cofundador de l’Acadèmia Nacional de Medicina de Mexico). Fou senador per Tarragona (1841) i diputat a Corts (1854).
-Pau Garriga i Marill: va viure del 1842 al 1890, fou sacerdot i doctor en lleis i lletres (exercí de catedràtic al Seminari Conciliar de Barcelona) . Va ser autor del mètode taquigràfic que porta el seu nom.
- Ana i Lola Lizaran i Merlos: actrius de teatre i televisió. L’Anna Lizaran (1994) es membre fundador dels Comediants i el Teatre Lliure. A la Lola Lizaran està dedicat el festival de teatre alternatiu “Lola” (fitxa n. 143). - Francesca Callao: soprano nascuda al 1934 i morta a Barcelona al 1981. Encoratjada per Concepció Badia, seguí la carrera de cant al conservatori del Liceu. El 1956 debutà al Gran teatre del Liceu amb La favorita; s’hi destaca també amb El Giravolt de Maig (Toldrà), diverses operes de Mozart i L’Orfeo de Gluck. També conreà el lied i en feu recitals per Europa i el nord
39
d’Àfrica. Enregistrà operes, sarsueles i cançons catalanes i col·labora amb moltes entitats catalanes.
- Lluís Llongueras: va néixer el 1936. És perruquer; començà com a ajudant de perruqueria als 14 anys. Ha destacat els aspectes creatius i artístics de la seva professió i l’ha internacionalitzat. Ha escrit llibres professionals i col·laborà amb Salvador Dalí en la realització d’una gegantina perruca per al Teatre-Museu Dalí de Figueres. Té oberts establiments a algunes ciutats d’arreu del món i gaudeix de fama internacional. El 2000 va rebre la creu de Sant Jordi. També te una vessant com a escultor i a la població d’Esparreguera hi ha dues escultures seves al Teatre de la Passió (fitxa n. 141) i a Can Comelles (fitxa n. 86).
3.7.4. Estat legal de protecció. Els tres elements que gaudeixen d’un major grau de protecció legal són el conjunt format
pel castell (fitxa n. 65) i l’ermita de Sant Salvador de les Espases (fitxa n. 82), el castell d’Esparreguera (fitxa n. 64) i el capitell de la creu de terme (fitxa n. 56). Amb el decret del 22 d’abril de 1949, que declarà Monuments Històrico-Artístics tots els castells, les restes de les dues fortaleses van quedar protegides legalment. Pel que fa al capitell, gràcies al Decret n. 571/63 aprovat el 14/3/1963 i publicat al B. O. 30 les creus de terme i els escuts heràldics en pedra de més de cent anys quedaven protegits a nivell nacional i delegada la seva custòdia als Ajuntaments. Amb la “Ley del Patrimonio histórico Español” de 1985 i la Llei del Patrimoni Cultural Català de 1993, s’ha ratificat la protecció dels tres elements en qualitat de Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).
A nivell local, la majoria de béns immobles i mobles ubicats tant en sòl urbà com rústic
gaudeixen de la protecció com a Bé d’Interès Local (BCIL). Tots aquests béns (els quals no enumerarem aquí donat que la llista és molt llarga i que aquesta informació ha quedat recollida a les fitxes dels béns inventariats) estan recollits al Pla d’Ordenació Urbanística Municipal d’Esparreguera (POUM), aprovat l’any 2004 i encara vigent (n. 2004/014889/B).
40
En relació al patrimoni immaterial hem de destacar la declaració l’any 1983 de la Passió (fitxa n. 127) com a Festa Tradicional d’Interès Nacional i, pel que fa a tècniques artesanals íntimament lligades amb la història de la vila, l’activitat terrissera li ha valgut a Esparreguera l’acreditació per part de la Generalitat de Catalunya com a Zona d’Interès Artesanal.
Pel que fa als jaciments arqueològics, els qual representen un percentatge alt bastant alt
pel que fa al patrimoni d’Esparreguera, tot i estar inclosos com a béns a protegir en l’esmentat POUM, no n’hi ha cap que gaudeixi d’aquesta protecció màxima a nivell local com és la declaració de BCIL.
El mateix succeeix amb el patrimoni natural amb protecció legal. El més important i amb
més projecció és la Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA, Directiva Aus 79/409/CEE) que inclou el domini públic hidràulic del riu Llobregat al seu pas per Esparreguera (fitxa n. 191). Aquesta acció, a més del seu valor específic en la preservació de l’entorn natural i de les aus, representa la inclusió d’aquesta zona en la Xarxa Natura 2000 i la possibilitat de recepció de fons europeus del Programa LIFE per a activitats agroambientals (GOV/112/2006 ZEPA i LIC). Pel que fa als Arbres d’Interès local, l’any 1997 el consistori confeccionà el Catàleg d’Arbres d’Interès Local, quedant protegits els ítems botànics més rellevants del municipi mitjançant l’aprovació de l’ordenança municipal no fiscal n. 41, 10-1-1997. Per últim hem de destacar el PEIN Montserrat (nucli de Sant Salvador de les Espases i Roques Blanques) (fitxa n. 171): la seva delimitació abasta, actualment, bona part del territori forestal d’Esparreguera com a zona de pre-parc (entorn de protecció): cara nord de la Serra de Rubió, la zona de Can Tobella i totes les muntanyes, en part, del marge esquerre del riu Llobregat.
3. 7. 5. Dades estadístiques dels béns inventariats. En aquest apartat exposarem les xifres estadístiques elaborades a partir de les
dades recollides al Mapa, atenent els camps referents a la tipologia, la titularitat, la cronologia i l’estat de conservació dels béns. L’abstracció d’aquestes dades permet obtenir una radiografia del patrimoni local d’Esparreguera, que esdevé d’especial interès de cara a procedir a la seva ordenació, gestió i explotació sòcio-cultural.
41
3. 8. 5. 1. Per tipologia. Els 193 elements inventariats presenten una notable desigualtat en quant a la seva
distribució entre els cinc grans àmbits definits, amb una preeminència del patrimoni immoble (124 elements. La resta de béns es distribueixen entre els àmbits de patrimoni moble (3 elements), documental (6 elements), immaterial (15 elements), i el natural (45 elements).
0
20
40
60
80
100
1
ÀMBITS
ImmobleMobleDocumentalImmaterialNatural
Obtindrem una informació més detallada mitjançant el desglossament per tipologies dels cinc àmbits exposats:
Dins del patrimoni immoble, s’imposen els edificis, amb un total de 72 elements. En
segon lloc trobem els béns classificats com a elements arquitectònics (17 elements). En tercer lloc trobem la tipologia de jaciments arqueològics, representada per 25 elements. A continuació l’obra civil mostra una representació de 8 elements. Per últim, amb 2 exemples, trobem els conjunts arquitectònics.
Després destaca, per la quantitat d’elements fitxats, el patrimoni immaterial que
l’engloben 12 manifestacions festives i 3 tècniques artesanals, en el camp del patrimoni moble trobem 2 col·leccions i 1 element urbà.
42
L’àmbit del patrimoni natural està format per un total de 45 elements inventariats, dels quals 18 és corresponen amb zones d’interès natural, i 27 amb espècimens botànics singulars.
El darrer àmbit en quant a representativitat és el de patrimoni documental, format per 6 fons documentals.
01020304050607080
1
TIPOLOGIA EdificiElement arquitectònicElement urbàEspecimens botànicsFons documentalFons imatgesJacimentManifestacions festivesObra civilTécniques artesanalsZones d'interès naturalCol·lecció
3. 8. 5. 2. Per titularitat. Atenent ara a la classificació dels béns inventariats segons la seva titularitat, és el grup
corresponent a la propietat pública el que destaca per sobre de la resta (49 elements). De la resta, 41 elements romanen sota el control privat. Dotze dels elements, al tractar-se de béns comunitaris com camins o nuclis de població, són de propietat mixta, per tant pública i privada.
0
50
100
150
1
TITULARITAT
Pública
Privada
43
3. 8. 5. 3. Per cronologia. En l’apartat cronològic cal posar de relleu la dificultat per datar diversos elements,
especialment les masies, ja que han experimentat un procés constant de remodelació. El criteri que hem adoptat per datar-les, s’ha basat, en moltes ocasions, en constatacions estilístiques, documentals o epigràfiques. A manca d’aquestes, hem assignat la cronologia a la qual pertany la fase constructiva de major entitat dins de l’edifici. En alguns casos, com les fonts, els eremitoris o els arbres, ens ha estat impossible determinar-ne la cronologia, sovint perquè es tracta d’elements en què s’han de tenir en compte factors molt poc objectius a l’hora de datar-los.
0
20
40
60
80
100
120
1
CRONOLOGIA
PrehistòriaBronzeIbèricRomà MedievalModernContemporaniIndeterminat
El grup cronològic més representat (amb 113 elements) és el corresponents a època
contemporània. El següent bloc, en quant a representativitat, correspon als elements d’època moderna (30 elements). D’època medieval hem fitxat 21 elements. Amb un sol element trobem representada la època a romana; 2 elements son datats com a ferro/ibèric i en quant al àmbit prehistòric trobem 2 elements determinats cronològicament dins de l’Edat del Bronze i 2 com a Prehistòria general. Per últim 21 elements han quedat englobats en la categoria d’indeterminats.
44
3. 8. 5. 4. Per l’estat de conservació. En darrer lloc dins d’aquest apartat estadístic, farem referència a l’estat de conservació
dels béns inventariats. El sector predominant és el de béns en un bon estat de conservació (163 elements), tot i que caldrà fer una especial incidència en els elements en un estat de conservació que hem qualificat com a regular (18), dolent (11) o desconegut (1).
0
50
100
150
200
1
CONSERVACIÓ
BoRegularDolentDesconegut
4. LLISTATS D’ELEMENTS NO FITXATS I FITXATS. 4. 1. Elements no fitxats
Tal i com s’explicava més amunt, hi ha un seguit d’elements que tot i haver estat detectats a partir de documentació antiga, de la bibliografia o de comunicacions orals, per diversos motius hem decidit no fitxar-los. En primer lloc enumerarem breument els elements desapareguts.
Anada a Sant Salvador de les Espases: Celebrada al més d’octubre, al llarg del s. XX i consistia en una passejada de tots els veïns cap a Sant Salvador carregats amb menjar i cassoles per fer el dinar. Un cop a l’ermita s’oïa la missa, es feia el dinar i es realitzava un ball a l’era. Es va deixar de celebrar l’any 1966, degut a la progressiva desaparició dels seus
45
organitzadors; l’any 1988 es va reprendre fins al 2002 i actualment un grup de jubilats encara hi pugen un cop l’any a fer una costellada. Cal Batlló: Construït per Ferran Puig al s. XIX, en terrenys que comprà a Salvador Batlló. Hi edifica, també un petit pavelló on hi mantenia converses amb importants polítics espanyols. El 1890 era habitat per Antoni Matas, el 1924 pels masovers Josep Ginesta i Francesca Carbonell i el 1926 per Miquel Arell i Balbina Bonastre. Quan aquesta família el va abandonar caigué derruït. Cal Tati: Masia absorbida pel creixement de la vila, es troba al carrer Beat Domènec Castellet. Fou edificada al s. XVII. L’origen del seu nom sembla ser d’un dels seus habitants que era tartamut. Església de la Immaculada Concepció de la Verge: Tenim notícia d’aquesta església des del 1739, arran d’una visita pastoral; aleshores estava gestionada pels Jurats de la vila. Aquesta església va fer les funcions d’escola des de l’any 1880 fins al 1931. El juny de 1932 el Consistori n’acordà el seu enderroc, a causa del seu estat ruïnós. Habitatges inclosos a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat i que han estat enderrocats dels anys 80 fins avui dia:
- Habitatge al carrer Montserrat, 95: edifici d’estil vuitcentista bastit al segle XIX. Als anys 80 ja s’esmentava la seva degradació i mala conservació.
- Habitatge a la Plaça Santa Eulàlia, 20: edifici d’estil vuitcentista bastit al segle XIX. - Casa pairal dels marquesos de Santa Anna: va ser enderrocada recentment per
construir-hi un bloc de pisos. Estava situada al carrer Ferran Puig n. 51-55. La casa pairal dels marquesos de Santa Anna , fills de Ferran Puig, va ésser posteriorment habilitada com a hostal.
Mas Bertran o Taulat: Situat a l’oest de Can Golart. La primera noticia que en tenim data de 1479 quan era possessió de Bartomeu Vacarisses per establiment del vicari temporal general de Montserrat. Al capbreu de 1759 es diu que està derruït de fa anys.
46
Mas Baton: A l’any 1547 apareix a la documentació com a derruït. En desconeixem la seva ubicació. Mas i Molí de Can Broquetes: se’n tenen notícies documentals des del segle XV. L’any 1846 Miquel Puig compra aquest mas pel seu molí fariner que estava situat a la riba dreta del Llobregat. El seu interès no era el molí, sinó la seva ubicació al costat del riu i la roda hidràulica que el feia funcionar i que esdevindria l’origen de la Colònia Sedó. Orgue renaixentista de l’església parroquial de Santa Eulàlia: construït al segle XVII, fou cremat a finals de juliol de 1936 a l’incendi que afectà a l’església per la guerra civil. Havia estat restaurat l’any 19333, sent considerat un dels millors del món. Pi gros del Salt: Pinus pinaster. Arbre monumental, declarat per la Generalitat d’interès monumental l’any 1995, amb una alçada de 35 m, una volta de canó de 4,8 m, una capçada de 20-28 m i una edat aproximada de 225 anys (+-10 anys). A l’actualitat es troba mort. Retaule de Sant Miquel a l’església parroquial de Santa Eulàlia: fet al segle XVII pels artistes Antoni Rovira i Pau Torrent, estava considerat un fita de l’art barroc català de caire litúrgic; fou cremat en l’incendi de l’església del 1936. Terrisseries (segons PAULO: 1998): El de terrisser ha estat i és l'ofici tradicional de la vila i és per això que la vila ha estat declarada recentment Zona d'Interès Artesanal. Segons J. Paulo, Cronista de la Vila, l'activitat terrissaire d'Esparreguera es remunta al 1553, data de la que es conserven els primers testimonis del terrisser Boada, que era cantirer. De totes les terrisseries que anomena en J. Paulo avui dia només estan en actiu Cal Sedó i la Terriseria Encinas, antiga Cal Pasqual. Les desaparegudes són: -Ca l’Aleix Mach -Cal Badia “Cal Frare”
47
-Cal Gili o Cal Nicolau -Gaspar Guixà -Ivan Martín -Joana Hurtado -Cal Joanet Badia -Júlia Lahiguera -Cal Julià Galceran -Joan Lozano -Cal Mach cantirer -Agustí Marcial -Maria Vidal Aragonès -Mariano Eslava -Els germans Moreno -El Cisco Navarro -Cal Paulo -Cal Quico -Quim de ca la Vírgila -Cal Reneguer -Cal Suil -Ceràmica Popular Catalana -Ceràmiques Anvi -Ceràmiques Collet -El Forn de l’Estanc -Taller d’en Grouxo -Cal Milu enguixador Torre del telègraf d’Esparreguera: Torre del s. XIX desapareguda que s’aixecava en un lloc alterós, a la sortida del carrer Miró sobre el marge dret del cementiri, sobre l’emplaçament del antic “castell” o “guardiola”. Les seves runes varen desaparèixer l’any 1937 quan l’ajuntament va voler construir-hi una piscina.
48
Tot seguit, esmentem dos elements que no hem fitxat per altres motius:
- Barraques de vinya de pedra seca: havent-ne fitxat una a tall d’exemple i al conservar-se una quantitat molt important (més de 70), hem optat per incloure-les en bloc en aquest apartat. El conjunt mereix, sens dubte un estudi específic no sense haver-les inventariat prèviament, tasca que mereix una dedicació de temps i esforços que creiem depassava el límit d’aquest treball. Hem de pensar que la majoria estan en llocs on no arriben camins actualment, cobertes de vegetació i de molt difícil accés. - Col·lecció d’Instruments Musicals d’Elies Rogent i Albiol a l’Escola Municipal de Música: col·lecció privada (prop de 500 elements) de l’advocat Elies Rogent i Albiol, nascut a Barcelona i resident a Collbató, que està dipositada temporalment a l’Escola Municipal de Música d’Esparreguera a l’espera de tenir un museu propi a Collbató, on ha de retornar.
49
4.2. Llistat d’elements fitxats per ordenació numèrica
Núm. Fitxa Denominació Codi Àmbit Tipologia 1 Aigües termals sulfurades de la Puda 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès 2 Alzinar de l’entorn del restaurant "Les Alzines" 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics 3 Alzina del camí de Ca n'Àngel 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics 4 Anagrama del gremi de paletes 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 5 Aplec de la sardana 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 6 Aplec de Santa Margarida del Cairat 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 7 Aplec de Santa Maria del Puig 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 8 Fons documental de l'Arxiu de la Passió 3.2 Patrimoni documental Fons documental 9 Fons documental de l'Arxiu Municipal 3.2 Patrimoni documental Fons documental 10 Fons documental de l'Arxiu Parroquial 3.2 Patrimoni documental Fons documental 11 Fons documental de l'Arxiu de les Manufactures Sedó 3.2 Patrimoni documental Fons documental 12 Ateneu 1.1 Patrimoni immoble Edifici 13 Balma de la Riera de Masquefa 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès 14 Balma de Can Paloma 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 15 Balmes de Can Tobella 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 16 Balmes de la Gorgonçana 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 17 Balneari de La Puda 1.1 Patrimoni immoble Edifici 18 Bassa de Can Cardús 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès 19 Biblioteca Beat Domènech Castellet 1.1 Patrimoni immoble Edifici 20 Ca l'Idilio 1.1 Patrimoni immoble Edifici 21 Cal Bacallaner 1.1 Patrimoni immoble Edifici 22 Cal Campaner 1.1 Patrimoni immoble Edifici 23 Cal Cuc 1.1 Patrimoni immoble Edifici 24 Cal Fàbregues 1.1 Patrimoni immoble Edifici 25 Cal Gerrer 1.1 Patrimoni immoble Edifici 26 Cal Gerrer (botiga) 1.1 Patrimoni immoble Edifici 27 Cal Pau Canterer 1.1 Patrimoni immoble Edifici
50
28 Cal Pitangó 1.1 Patrimoni immoble Edifici 29 Cal Sant 1.1 Patrimoni immoble Edifici 30 Cal Trempat 1.1 Patrimoni immoble Edifici 31 Finestres de Ca la Teta 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 32 Camí Ral 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 33 Ca n'Àngel 1.1 Patrimoni immoble Edifici 34 Ca n'Estruc de la Riera 1.1 Patrimoni immoble Edifici 35 Ca n'Estruc Vell 1.1 Patrimoni immoble Edifici 36 Ca n'Estruc Nou 1.1 Patrimoni immoble Edifici 37 Can Cardús Vell 1.1 Patrimoni immoble Edifici 38 Can Cardús Nou 1.1 Patrimoni immoble Edifici 39 Can Castells 1.1 Patrimoni immoble Edifici 40 Can Comelles 1.1 Patrimoni immoble Edifici 41 Can Cordelles 1.1 Patrimoni immoble Edifici 42 Can Cortadelles 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 43 Can Fontimarc 1.1 Patrimoni immoble Edifici 44 Can Golart 1.1 Patrimoni immoble Edifici 45 Can Mata 1.1 Patrimoni immoble Edifici 46 Can Mossèn Casimiro 1.1 Patrimoni immoble Edifici 47 Can Paloma 1.1 Patrimoni immoble Edifici 48 Can Parent 1.1 Patrimoni immoble Edifici 49 Can Pasqual 1.1 Patrimoni immoble Edifici 50 Can Rial 1.1 Patrimoni immoble Edifici 51 Can Roca 1.1 Patrimoni immoble Edifici 52 Can Rubió 1.1 Patrimoni immoble Edifici 53 Can Santjoan 1.1 Patrimoni immoble Edifici 54 Can Tobella 1.1 Patrimoni immoble Edifici 55 Cantoral de Santa Maria del Puig 3.2 Patrimoni documental Fons documental 56 Capitell de la creu de terme 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 57 Caramelles 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives
51
58 Casa Castells 1.1 Patrimoni immoble Edifici 59 Casa Marimon 1.1 Patrimoni immoble Edifici 60 Casa natal del Taquígraf Garriga 1.1 Patrimoni immoble Edifici 61 Col·lecció de material arqueològic de la Biblioteca Municipal 2.3 Patrimoni moble Col·lecció 62 Casa Ramon Ramon 1.1 Patrimoni immoble Edifici 63 Can Vinyals 1.1 Patrimoni immoble Edifici 64 Castell d'Esparreguera 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 65 Castell de les Espases 1.1 Patrimoni immoble Edifici 66 Cedre de Can Comelles 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics 67 Cementiri municipal. 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 68 Central hidroelèctrica del Cairat 1.1 Patrimoni immoble Edifici 69 Col·lecció de pintures municipals 2.3 Patrimoni moble Col·lecció 70 Colònia Sedó 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 71 Cova de Can Paloma 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 72 Cova del Patracó 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 73 Cova del Senecó 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès 74 Cova de les Pells 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 75 Coves del Prim 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès 76 Cul de la Portadora 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 77 Despoblat del Puig 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 78 Diada de la colla castellera 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 79 El Castell o Serrat de Guardiola 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 80 Els Tres Tombs 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 81 Eremitori del Puig 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 82 Sant Salvador de les Espases 1.1 Patrimoni immoble Edifici 83 Escola Mare de Déu de la Muntanya 1.1 Patrimoni immoble Edifici 84 Escola Municipal de Música 1.1 Patrimoni immoble Edifici 85 Escorxador 1.1 Patrimoni immoble Edifici 86 Monument al Mil·lenari vil·la d'Esparreguera 2.1 Patrimoni moble Element urbà 87 Església del Puig 1.4 Patrimoni immoble Jaciment
52
88 Santa Victorina 1.1 Patrimoni immoble Edifici 89 Santa Eulàlia 1.1 Patrimoni immoble Edifici 90 Falla inversa del Paleozoic 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès 91 Festa Major d'Estiu 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 92 Festa Major d'Hivern 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 93 Finestra de Cal Massana 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 94 Font de Can Golart o del Lleó 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 95 Font-safareig de Can Tobella 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 96 Font de la Plaça de l'església 2.1 Patrimoni moble Element urbà 97 Font d'en Pemán o de l'ermità 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 98 Font de l'ermita de Sant Salvador de les Espases. 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 99 Font del Torrent Mal 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 100 Font Rosada 1.1 Patrimoni immoble Edifici 101 Geòtop de les discordances progressives de Sant Salvador 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès 102 Geòtop de les falles de la fossa del Vallès a la Colònia Sedó 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès 103 Goig del Beat Domènec Castellet 3.2 Patrimoni documental Fons documental 104 GR-6 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 105 GR 6-1 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 106 Gravat de Can Batlló 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 107 Habitatge al carrer Cavallers, 2 bis 1.1 Patrimoni immoble Edifici 108 Habitatge al carrer Cavallers, 18 1.1 Patrimoni immoble Edifici 109 Habitatge al carrer Cavallers, 45 1.1 Patrimoni immoble Edifici 110 Habitatge al carrer dels Arbres, 46 1.1 Patrimoni immoble Edifici 111 Habitatge al carrer dels Arbres, 48 1.1 Patrimoni immoble Edifici 112 Habitatge al carrer Gran, 31 1.1 Patrimoni immoble Edifici 113 Habitatge al carrer Gran, 46 1.1 Patrimoni immoble Edifici 114 Habitatge al carrer Montserrat,10-12 1.1 Patrimoni immoble Edifici 115 Habitatge al carrer Montserrat, 18 1.1 Patrimoni immoble Edifici 116 Plaça de l'església 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 117 Habitatge al carrer Montserrat, 39 1.1 Patrimoni immoble Edifici
53
118 Habitatge del carrer Montserrat, 58 a 1.1 Patrimoni immoble Edifici 119 Habitatge al carrer Montserrat, 88 1.1 Patrimoni immoble Edifici 120 Habitatge a la plaça de l'Ajuntament, 3 1.1 Patrimoni immoble Edifici 121 Habitatge a la Plaça Sant Magí 1.1 Patrimoni immoble Edifici 122 Can Roca, jaciment 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 123 Jardí de Can Comelles 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics 124 La Caixa 1.1 Patrimoni immoble Edifici 125 La Casa Blanca 1.1 Patrimoni immoble Edifici 126 La Fleca 1.1 Patrimoni immoble Edifici 127 La Passió 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 128 La Vinyavella 1.1 Patrimoni immoble Edifici 129 Les Roques Blaves 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès 130 Les setze fonts 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 131 Llentiscle arbori de la Vinya Vella 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics 132 Mas del Roure 1.1 Patrimoni immoble Edifici 133 Mas de la Torre 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 134 Mas Oliva 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 135 Barraca de vinya 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 136 Mas Vidal 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 137 Mercat Municipal 1.1 Patrimoni immoble Edifici 138 Molí de la Riera de Piera 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 139 Molins de la costa de la Gorgonçana. 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 140 Monument en homenatge als terrissers d'Esparreguera 2.1 Patrimoni moble Element urbà 141 Monument de la Passió a la Sardana 2.1 Patrimoni moble Element urbà 142 Mostra de pessebres 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 143 Mostra de teatre "Lola" 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 144 Mostra de teatre "GEST" 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 145 Col·lecció del Museu de la Colònia Sedó 2.3 Patrimoni moble Col·lecció 146 Necròpolis del Bosquetó 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 147 Nucli antic d'Esparreguera 1.4 Patrimoni immoble Jaciment
54
148 Olivera dels jardins de la piscina municipal 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics 149 Oliveres a l'entrada de la Plaça de la Serralada 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics 150 Oliveres del Mirador del Rector Garriga 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics 151 Oliveres de la Plaça de l'Església 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics 152 Palmera del carrer Gorgonçana 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics 153 Palmera dels Jardins de la piscina municipal 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics 154 Palmera dels Jardins Via del Mil·lenari 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics 155 Palmeres del pati de Can Pasqual 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics 156 Palmera del pati de Can Tobella 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics 157 Palmera sota el canal de la Colònia Sedó 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics 158 Pins del Pla del Puig 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics 159 Plàtans de l'entorn de Casa Cordelles 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics 160 Plàtans de l'entorn de la Font del Torrent Mal 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics 161 Plàtans de la Colònia Sedó 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics 162 Plàtans del camí semicircular a la carretera de la Colònia 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics 163 Plàtans del carrer Barcelona 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics 164 Plàtans del carrer del Bruc 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics 165 Plàtans del Passeig de la Colònia Sedó 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics 166 Plàtans de la carretera a la Colònia Sedó 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics 167 Plàtans de la Font de la Barona 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics 168 Pont d'Olesa 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 169 Pont de Ca n'Estruc 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 170 Pont de les Pells o de la Barca 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 171 PEIN Montserrat-Sant Salvador de les Espases 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès 172 Pont medieval del Cairat 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 173 Riera d'Alfàbrega 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès 174 Riera de Magarola 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès 175 Roures de Can Tobella 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics 176 Safareig públic de la Gorgonçana 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 177 Santa Coloma de la Gorgonçana 1.4 Patrimoni immoble Jaciment
55
178 Santa Margarida del Cairat 1.1 Patrimoni immoble Edifici 179 Santa Maria del Puig 1.1 Patrimoni immoble Edifici 180 Serra de Mas Manader o Serra de Rubió 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 181 Terrisseria Cal Sedó 4.2 Patrimoni immaterial Tècniques artesanals 182 Terrisseria Encinas 4.2 Patrimoni immaterial Tècniques artesanals 183 Tossal rodó 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès 184 Trobada de puntaires 4.2 Patrimoni immaterial Tècniques artesanals 185 Túnel dels Ferrocarrils Catalans 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 186 Turó de la Socarrada 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès 187 Xemeneia de la Fàbrica Montané i Font 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 188 Xiprers de Can Tobella 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics 189 Xiprers de Santa Maria del Puig 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics 190 Xiprers del cementiri municipal 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics 191 ZEPA Montserrat-Roques Blanques-riu Llobregat 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès 192 Zona boscosa de la Vinya Vella 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès 193 Zona geològica de la Puda 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès 4. 3. Llistat d’elements fitxats per ordenació tipològica.
Codi Àmbit Tipologia Denominació Núm. Fitxa 1.1 Patrimoni immoble Edifici Ateneu 12 1.1 Patrimoni immoble Edifici Balneari de La Puda 17 1.1 Patrimoni immoble Edifici Biblioteca Beat Domènech Castellet 19 1.1 Patrimoni immoble Edifici Ca l'Idilio 20 1.1 Patrimoni immoble Edifici Ca n'Àngel 33 1.1 Patrimoni immoble Edifici Ca n'Estruc de la Riera 34 1.1 Patrimoni immoble Edifici Ca n'Estruc Nou 36 1.1 Patrimoni immoble Edifici Ca n'Estruc Vell 35 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Bacallaner 21
56
1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Campaner 22 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Cuc 23 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Fàbregues 24 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Gerrer 25 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Gerrer (botiga) 26 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Pau Canterer 27 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Pitangó 28 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Sant 29 1.1 Patrimoni immoble Edifici Cal Trempat 30 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Cardús Nou 38 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Cardús Vell 37 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Castells 39 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Comelles 40 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Cordelles 41 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Fontimarc 43 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Golart 44 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Mata 45 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Mossèn Casimiro 46 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Paloma 47 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Parent 48 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Pasqual 49 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Rial 50 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Roca 51 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Rubió 52 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Santjoan 53 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Tobella 54 1.1 Patrimoni immoble Edifici Can Vinyals 63 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Castells 58 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Marimon 59 1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa natal del Taquígraf Garriga 60
57
1.1 Patrimoni immoble Edifici Casa Ramon Ramon 62 1.1 Patrimoni immoble Edifici Castell de les Espases 65 1.1 Patrimoni immoble Edifici Central hidroelèctrica del Cairat 68 1.1 Patrimoni immoble Edifici Escola Mare de Déu de la Muntanya 83 1.1 Patrimoni immoble Edifici Escola Municipal de Música 84 1.1 Patrimoni immoble Edifici Escorxador 85 1.1 Patrimoni immoble Edifici Font Rosada 100 1.1 Patrimoni immoble Edifici Habitatge a la plaça de l'Ajuntament, 3 120 1.1 Patrimoni immoble Edifici Habitatge a la Plaça Sant Magí 121 1.1 Patrimoni immoble Edifici Habitatge al carrer Cavallers, 18 108 1.1 Patrimoni immoble Edifici Habitatge al carrer Cavallers, 2 bis 107 1.1 Patrimoni immoble Edifici Habitatge al carrer Cavallers, 45 109 1.1 Patrimoni immoble Edifici Habitatge al carrer dels Arbres, 46 110 1.1 Patrimoni immoble Edifici Habitatge al carrer dels Arbres, 48 111 1.1 Patrimoni immoble Edifici Habitatge al carrer Gran, 31 112 1.1 Patrimoni immoble Edifici Habitatge al carrer Gran, 46 113 1.1 Patrimoni immoble Edifici Habitatge al carrer Montserrat, 18 115 1.1 Patrimoni immoble Edifici Habitatge al carrer Montserrat, 39 117 1.1 Patrimoni immoble Edifici Habitatge al carrer Montserrat, 88 119 1.1 Patrimoni immoble Edifici Habitatge al carrer Montserrat,10-12 114 1.1 Patrimoni immoble Edifici Habitatge del carrer Montserrat, 58 a 118 1.1 Patrimoni immoble Edifici La Caixa 124 1.1 Patrimoni immoble Edifici La Casa Blanca 125 1.1 Patrimoni immoble Edifici La Fleca 126 1.1 Patrimoni immoble Edifici La Vinyavella 128 1.1 Patrimoni immoble Edifici Mas del Roure 132 1.1 Patrimoni immoble Edifici Mercat Municipal 137 1.1 Patrimoni immoble Edifici Sant Salvador de les Espases 82 1.1 Patrimoni immoble Edifici Santa Eulàlia 89 1.1 Patrimoni immoble Edifici Santa Margarida del Cairat 178
58
1.1 Patrimoni immoble Edifici Santa Maria del Puig 179 1.1 Patrimoni immoble Edifici Santa Victorina 88 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Cementiri municipal. 67 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Colònia Sedó 70 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Anagrama del gremi de paletes 4 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Barraca de vinya 135 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Capitell de la creu de terme 56 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Finestra de Cal Massana 93 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Finestres de Ca la Teta 31 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Font de Can Golart o del Lleó 94 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Font de l'ermita de Sant Salvador de les Espases. 98 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Font del Torrent Mal 99 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Font d'en Pemán o de l'ermità 97 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Font-safareig de Can Tobella 95 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Gravat de Can Batlló 106 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Les setze fonts 130 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Safareig públic de la Gorgonçana 176 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Xemeneia de la Fàbrica Montané i Font 187 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Balma de Can Paloma 14 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Balmes de Can Tobella 15 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Balmes de la Gorgonçana 16 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Can Cortadelles 42 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Can Roca, jaciment 122 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Castell d'Esparreguera 64 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Cova de Can Paloma 71 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Cova de les Pells 74 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Cova del Patracó 72 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Cul de la Portadora 76 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Despoblat del Puig 77 1.4 Patrimoni immoble Jaciment El Castell o Serrat de Guardiola 79
59
1.4 Patrimoni immoble Jaciment Eremitori del Puig 81 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Església del Puig 87 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Mas de la Torre 133 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Mas Oliva 134 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Mas Vidal 136 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Molí de la Riera de Piera 138 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Molins de la costa de la Gorgonçana. 139 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Necròpolis del Bosquetó 146 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Nucli antic d'Esparreguera 147 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Plaça de l'església 116 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Pont medieval del Cairat 172 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Santa Coloma de la Gorgonçana 177 1.4 Patrimoni immoble Jaciment Serra de Mas Manader o Serra de Rubió 180 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Camí Ral 32 1.5 Patrimoni immoble Obra civil GR 6-1 105 1.5 Patrimoni immoble Obra civil GR-6 104 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Pont de Ca n'Estruc 169 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Pont de les Pells o de la Barca 170 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Pont d'Olesa 168 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Túnel dels Ferrocarrils Catalans 185 2.1 Patrimoni moble Element urbà Font de la Plaça de l'església 96 2.1 Patrimoni moble Element urbà Monument al Mil·lenari vil·la d'Esparreguera 86 2.1 Patrimoni moble Element urbà Monument de la Passió a la Sardana 141 2.1 Patrimoni moble Element urbà Monument en homenatge als terrissers d'Esparreguera 140 2.3 Patrimoni moble Col·lecció Col·lecció de material arqueològic de la Biblioteca Municipal 61 2.3 Patrimoni moble Col·lecció Col·lecció de pintures municipals 69 2.3 Patrimoni moble Col·lecció Col·lecció del Museu de la Colònia Sedó 145 3.2 Patrimoni documental Fons documental Cantoral de Santa Maria del Puig 55 3.2 Patrimoni documental Fons documental Fons documental de l'Arxiu Municipal 9 3.2 Patrimoni documental Fons documental Fons documental de l'Arxiu de la Passió 8
60
3.2 Patrimoni documental Fons documental Fons documental de l'Arxiu de les Manufactures Sedó 11 3.2 Patrimoni documental Fons documental Fons documental de l'Arxiu Parroquial 10 3.2 Patrimoni documental Fons documental Goig del Beat Domènec Castellet 103 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives Aplec de la sardana 5 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives Aplec de Santa Margarida del Cairat 6 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives Aplec de Santa Maria del Puig 7 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives Caramelles 57 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives Diada de la colla castellera 78 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives Els Tres Tombs 80 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives Festa Major d'Estiu 91 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives Festa Major d'Hivern 92 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives La Passió 127 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives Mostra de pessebres 142 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives Mostra de teatre "GEST" 144 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives Mostra de teatre "Lola" 143 4.2 Patrimoni immaterial Tècniques artesanals Terrisseria Cal Sedó 181 4.2 Patrimoni immaterial Tècniques artesanals Terrisseria Encinas 182 4.2 Patrimoni immaterial Tècniques artesanals Trobada de puntaires 184 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès Aigües termals sulfurades de la Puda 1 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès Balma de la Riera de Masquefa 13 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès Bassa de Can Cardús 18 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès Cova del Senecó 73 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès Coves del Prim 75 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès Falla inversa del Paleozoic 90 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès Geòtop de les discordances progressives de Sant Salvador 101 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès Geòtop de les falles de la fossa del Vallès a la Colònia Sedó 102 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès Les Roques Blaves 129 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès PEIN Montserrat-Sant Salvador de les Espases 171 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès Riera d'Alfàbrega 173 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès Riera de Magarola 174
61
5.1 Patrimoni natural Zones d’interès Tossal rodó 183 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès Turó de la Socarrada 186 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès ZEPA Montserrat-Roques Blanques-riu Llobregat 191 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès Zona boscosa de la Vinya Vella 192 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès Zona geològica de la Puda 193 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics Alzina del camí de Ca n'Àngel 3 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics Alzinar de l'entorn del restaurant "Les Alzines" 2 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics Cedre de Can Comelles 66 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics Jardí de Can Comelles 123 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics Llentiscle arbori de la Vinya Vella 131 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics Olivera dels jardins de la piscina municipal 148 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics Oliveres a l'entrada de la Plaça de la Serralada 149 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics Oliveres de la Plaça de l'Església 151 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics Oliveres del Mirador del Rector Garriga 150 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics Palmera del carrer Gorgonçana 152 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics Palmera del pati de Can Tobella 156 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics Palmera dels Jardins de la piscina municipal 153 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics Palmera dels Jardins Via del Mil·lenari 154 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics Palmera sota el canal de la Colònia Sedó 157 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics Palmeres del pati de Can Pasqual 155 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics Pins del Pla del Puig 158 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics Plàtans de la carretera a la Colònia Sedó 166 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics Plàtans de la Colònia Sedó 161 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics Plàtans de la Font de la Barona 167 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics Plàtans de l'entorn de Casa Cordelles 159 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics Plàtans de l'entorn de la Font del Torrent Mal 160 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics Plàtans del camí semicircular a la carretera de la Colònia Sedó 162 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics Plàtans del carrer Barcelona 163 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics Plàtans del carrer del Bruc 164 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics Plàtans del Passeig de la Colònia Sedó 165
62
5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics Roures de Can Tobella 175 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics Xiprers de Can Tobella 188 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics Xiprers de Santa Maria del Puig 189 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics Xiprers del cementiri municipal 190 4. 4. Llistat d’elements fitxats per ordenació onomàstica. Denominació Codi Àmbit Tipologia Núm. Fitxa Aigües termals sulfurades de la Puda 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès 1 Alzina del camí de Ca n'Àngel 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics 3 Alzinar de l'entorn del restaurant "Les Alzines" 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics 2 Anagrama del gremi de paletes 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 4 Aplec de la sardana 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 5 Aplec de Santa Margarida del Cairat 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 6 Aplec de Santa Maria del Puig 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 7 Ateneu 1.1 Patrimoni immoble Edifici 12 Balma de Can Paloma 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 14 Balma de la Riera de Masquefa 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès 13 Balmes de Can Tobella 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 15 Balmes de la Gorgonçana 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 16 Balneari de La Puda 1.1 Patrimoni immoble Edifici 17 Barraca de vinya 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 135 Bassa de Can Cardús 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès 18 Biblioteca Beat Domènech Castellet 1.1 Patrimoni immoble Edifici 19 Ca l'Idilio 1.1 Patrimoni immoble Edifici 20 Ca n'Àngel 1.1 Patrimoni immoble Edifici 33 Ca n'Estruc de la Riera 1.1 Patrimoni immoble Edifici 34 Ca n'Estruc Nou 1.1 Patrimoni immoble Edifici 36 Ca n'Estruc Vell 1.1 Patrimoni immoble Edifici 35 Cal Bacallaner 1.1 Patrimoni immoble Edifici 21
63
Cal Campaner 1.1 Patrimoni immoble Edifici 22 Cal Cuc 1.1 Patrimoni immoble Edifici 23 Cal Fàbregues 1.1 Patrimoni immoble Edifici 24 Cal Gerrer 1.1 Patrimoni immoble Edifici 25 Cal Gerrer (botiga) 1.1 Patrimoni immoble Edifici 26 Cal Pau Canterer 1.1 Patrimoni immoble Edifici 27 Cal Pitangó 1.1 Patrimoni immoble Edifici 28 Cal Sant 1.1 Patrimoni immoble Edifici 29 Cal Trempat 1.1 Patrimoni immoble Edifici 30 Camí Ral 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 32 Can Cardús Nou 1.1 Patrimoni immoble Edifici 38 Can Cardús Vell 1.1 Patrimoni immoble Edifici 37 Can Castells 1.1 Patrimoni immoble Edifici 39 Can Comelles 1.1 Patrimoni immoble Edifici 40 Can Cordelles 1.1 Patrimoni immoble Edifici 41 Can Cortadelles 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 42 Can Fontimarc 1.1 Patrimoni immoble Edifici 43 Can Golart 1.1 Patrimoni immoble Edifici 44 Can Mata 1.1 Patrimoni immoble Edifici 45 Can Mossèn Casimiro 1.1 Patrimoni immoble Edifici 46 Can Paloma 1.1 Patrimoni immoble Edifici 47 Can Parent 1.1 Patrimoni immoble Edifici 48 Can Pasqual 1.1 Patrimoni immoble Edifici 49 Can Rial 1.1 Patrimoni immoble Edifici 50 Can Roca 1.1 Patrimoni immoble Edifici 51 Can Roca, jaciment 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 122 Can Rubió 1.1 Patrimoni immoble Edifici 52 Can Santjoan 1.1 Patrimoni immoble Edifici 53 Can Tobella 1.1 Patrimoni immoble Edifici 54 Can Vinyals 1.1 Patrimoni immoble Edifici 63
64
Cantoral de Santa Maria del Puig 3.2 Patrimoni documental Fons documental 55 Capitell de la creu de terme 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 56 Caramelles 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 57 Casa Castells 1.1 Patrimoni immoble Edifici 58 Casa Marimon 1.1 Patrimoni immoble Edifici 59 Casa natal del Taquígraf Garriga 1.1 Patrimoni immoble Edifici 60 Casa Ramon Ramon 1.1 Patrimoni immoble Edifici 62 Castell de les Espases 1.1 Patrimoni immoble Edifici 65 Castell d'Esparreguera 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 64 Cedre de Can Comelles 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics 66 Cementiri municipal. 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 67 Central hidroelèctrica del Cairat 1.1 Patrimoni immoble Edifici 68 Col·lecció de material arqueològic de la Biblioteca Municipal 2.3 Patrimoni moble Col·lecció 61 Col·lecció de pintures municipals 2.3 Patrimoni moble Col·lecció 69 Col·lecció del Museu de la Colònia Sedó 2.3 Patrimoni moble Col·lecció 145 Colònia Sedó 1.2 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 70 Cova de Can Paloma 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 71 Cova de les Pells 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 74 Cova del Patracó 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 72 Cova del Senecó 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès 73 Coves del Prim 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès 75 Cul de la Portadora 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 76 Despoblat del Puig 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 77 Diada de la colla castellera 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 78 El Castell o Serrat de Guardiola 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 79 Els Tres Tombs 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 80 Eremitori del Puig 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 81 Escola Mare de Déu de la Muntanya 1.1 Patrimoni immoble Edifici 83 Escola Municipal de Música 1.1 Patrimoni immoble Edifici 84 Escorxador 1.1 Patrimoni immoble Edifici 85
65
Església del Puig 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 87 Falla inversa del Paleozoic 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès 90 Festa Major d'Estiu 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 91 Festa Major d'Hivern 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 92 Finestra de Cal Massana 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 93 Finestres de Ca la Teta 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 31 Fons documental de l'Arxiu Municipal 3.2 Patrimoni documental Fons documental 9 Fons documental de l'Arxiu de la Passió 3.2 Patrimoni documental Fons documental 8 Fons documental de l'Arxiu de les Manufactures Sedó 3.2 Patrimoni documental Fons documental 11 Fons documental de l'Arxiu Parroquial 3.2 Patrimoni documental Fons documental 10 Font de Can Golart o del Lleó 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 94 Font de la Plaça de l'església 2.1 Patrimoni moble Element urbà 96 Font de l'ermita de Sant Salvador de les Espases. 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 98 Font del Torrent Mal 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 99 Font d'en Pemán o de l'ermità 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 97 Font Rosada 1.1 Patrimoni immoble Edifici 100 Font-safareig de Can Tobella 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 95 Geòtop de les discordances progressives de Sant Salvador de les 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès 101 Espases Geòtop de les falles de la fossa del Vallès a la Colònia Sedó 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès 102 Goig del Beat Domènec Castellet 3.2 Patrimoni documental Fons documental 103 GR 6-1 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 105 GR-6 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 104 Gravat de Can Batlló 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 106 Habitatge a la plaça de l'Ajuntament, 3 1.1 Patrimoni immoble Edifici 120 Habitatge a la Plaça Sant Magí 1.1 Patrimoni immoble Edifici 121 Habitatge al carrer Cavallers, 18 1.1 Patrimoni immoble Edifici 108 Habitatge al carrer Cavallers, 2 bis 1.1 Patrimoni immoble Edifici 107 Habitatge al carrer Cavallers, 45 1.1 Patrimoni immoble Edifici 109 Habitatge al carrer dels Arbres, 46 1.1 Patrimoni immoble Edifici 110
66
Habitatge al carrer dels Arbres, 48 1.1 Patrimoni immoble Edifici 111 Habitatge al carrer Gran, 31 1.1 Patrimoni immoble Edifici 112 Habitatge al carrer Gran, 46 1.1 Patrimoni immoble Edifici 113 Habitatge al carrer Montserrat, 18 1.1 Patrimoni immoble Edifici 115 Habitatge al carrer Montserrat, 39 1.1 Patrimoni immoble Edifici 117 Habitatge al carrer Montserrat, 88 1.1 Patrimoni immoble Edifici 119 Habitatge al carrer Montserrat,10-12 1.1 Patrimoni immoble Edifici 114 Habitatge del carrer Montserrat, 58 a 1.1 Patrimoni immoble Edifici 118 Jardí de Can Comelles 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics 123 La Caixa 1.1 Patrimoni immoble Edifici 124 La Casa Blanca 1.1 Patrimoni immoble Edifici 125 La Fleca 1.1 Patrimoni immoble Edifici 126 La Passió 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 127 La Vinyavella 1.1 Patrimoni immoble Edifici 128 Les Roques Blaves 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès 129 Les setze fonts 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 130 Llentiscle arbori de la Vinya Vella 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics 131 Mas de la Torre 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 133 Mas del Roure 1.1 Patrimoni immoble Edifici 132 Mas Oliva 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 134 Mas Vidal 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 136 Mercat Municipal 1.1 Patrimoni immoble Edifici 137 Molí de la Riera de Piera 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 138 Molins de la costa de la Gorgonçana. 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 139 Monument al Mil·lenari vil·la d'Esparreguera 2.1 Patrimoni moble Element urbà 86 Monument de la Passió a la Sardana 2.1 Patrimoni moble Element urbà 141 Monument en homenatge als terrissers d'Esparreguera 2.1 Patrimoni moble Element urbà 140 Mostra de pessebres 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 142 Mostra de teatre "GEST" 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 144 Mostra de teatre "Lola" 4.1 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 143
67
Necròpolis del Bosquetó 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 146 Nucli antic d'Esparreguera 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 147 Olivera dels jardins de la piscina municipal 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics 148 Oliveres a l'entrada de la Plaça de la Serralada 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics 149 Oliveres de la Plaça de l'Església 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics 151 Oliveres del Mirador del Rector Garriga 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics 150 Palmera del carrer Gorgonçana 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics 152 Palmera del pati de Can Tobella 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics 156 Palmera dels Jardins de la piscina municipal 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics 153 Palmera dels Jardins Via del Mil·lenari 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics 154 Palmera sota el canal de la Colònia Sedó 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics 157 Palmeres del pati de Can Pasqual 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics 155 PEIN Montserrat-Sant Salvador de les Espases 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès 171 Pins del Pla del Puig 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics 158 Plaça de l'església 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 116 Plàtans de la carretera a la Colònia Sedó 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics 166 Plàtans de la Colònia Sedó 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics 161 Plàtans de la Font de la Barona 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics 167 Plàtans de l'entorn de Casa Cordelles 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics 159 Plàtans de l'entorn de la Font del Torrent Mal 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics 160 Plàtans del camí semicircular a la carretera de la Colònia Sedó 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics 162 Plàtans del carrer Barcelona 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics 163 Plàtans del carrer del Bruc 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics 164 Plàtans del Passeig de la Colònia Sedó 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics 165 Pont de Ca n'Estruc 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 169 Pont de les Pells o de la Barca 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 170 Pont d'Olesa 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 168 Pont medieval del Cairat 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 172 Riera d'Alfàbrega 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès 173 Riera de Magarola 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès 174
68
Roures de Can Tobella 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics 175 Safareig públic de la Gorgonçana 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 176 Sant Salvador de les Espases 1.1 Patrimoni immoble Edifici 82 Santa Coloma de la Gorgonçana 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 177 Santa Eulàlia 1.1 Patrimoni immoble Edifici 89 Santa Margarida del Cairat 1.1 Patrimoni immoble Edifici 178 Santa Maria del Puig 1.1 Patrimoni immoble Edifici 179 Santa Victorina 1.1 Patrimoni immoble Edifici 88 Serra de Mas Manader o Serra de Rubió 1.4 Patrimoni immoble Jaciment 180 Terrisseria Cal Sedó 4.2 Patrimoni immaterial Tècniques artesanals 181 Terrisseria Encinas 4.2 Patrimoni immaterial Tècniques artesanals 182 Tossal rodó 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès 183 Trobada de puntaires 4.2 Patrimoni immaterial Tècniques artesanals 184 Túnel dels Ferrocarrils Catalans 1.5 Patrimoni immoble Obra civil 185 Turó de la Socarrada 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès 186 Xemeneia de la Fàbrica Montané i Font 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic 187 Xiprers de Can Tobella 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics 188 Xiprers de Santa Maria del Puig 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics 189 Xiprers del cementiri municipal 5.2 Patrimoni natural Espècimens botànics 190 ZEPA Montserrat-Roques Blanques-riu Llobregat 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès 191 Zona boscosa de la Vinya Vella 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès 192 Zona geològica de la Puda 5.1 Patrimoni natural Zones d’interès 193
69
5. BIBLIOGRAFIA. ACHÓN, Oriol (2003): “Aprofitament dels recursos hidràulics d’Esparreguera. Els molins de la Costa de la Gorgonçana”, dins de Actes del II Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a
Catalunya, vol. II, celebrat a Sant Cugat del Vallès del 18 al 21 d’abril de 2002. ALERT, Mireia (2000): L’Abans, Esparreguera. Recull gràfic 1880-1965. Ed. Efadós AMADES, Joan (1950): Costumari Català. El curs de l’any, Vol. I, II, III, IV i V. Salvat Editores, Barcelona. AMIGÓ, J. (2001): El franquisme al Baix Llobregat. Barcelona: Abadia de Montserrat. ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de
Sitges i del Garraf. Ajuntament de Sitges.
BERTRAN Y BROS, Pau (1885): Cansons y follíes populars (inèdites) recullides al peu de
Montserrat. Llibrería d'A. Verdaguer, Barcelona. BERZOSA, Julián (2005): Iglesias rupestres. Cuevas artificiales, necròpolis rupestres y otros
horadados rupestres de Valderredible (Cantabria), Burgos. BOLÒS, Jordi (2004): Els orígens medievals del paisatge català. L’arqueologia del paisatge com
a font per a conèixer la història de Catalunya. Ed. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona. BONASSIE, Pierre (1979): Catalunya mil anys enrera (Segles X – XI). Economia i societat pre-
feudal. Barcelona: Edicions 62. BORBONET, Anna (1996): La masia. Col·lecció Terra Nostra. Editorial Columna, Barcelona.
70
BORBONET, Anna; PLADEVALL, Antoni; CURÓS, Joan; MALUQUER, Joan (2006): Masies que
cal conèixer. Editorial Barcanova, Barcelona. BOSCH,J (1997). “Cendres de la pintura. Antoni Rovira i Pau Torrent al retaule de Sant Miquel d'Esparreguera”, dins de Locus Amoenus. N.3, pp.79-96. CANALS, Rosa; TORRES, Salvador (1996). Vuit camins que porten a Sant Salvador de les
Espases. Olesa de Montserrat: Ajuntament d’Olesa de Montserrat. Pp. 49. Carta Arqueològica Baix Llobregat: Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. CASTELLS, J.; CASTELLS, F., SERRA ALERT, J. (1983): Esparreguera. Cent anys d’història
gràfica 1880-1980. Ajuntament d’Esparreguera.
CATALÀ, P.; BRASÓ, M. (1967). Els castells catalans, vol. I. Ed. Rafael Dalmau, pp. 395-407. (1997): Càtaleg d'arbres d'interès local. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. CENTRE MUNTANYENC I DE RECERQUES OLESÀ (1984). Butlletí d’Informació per als socis.
Octubre, any IV, núm. 28. Olesa de Montserrat: CMRO. CHING, Francis D. K. (1997): Diccionario Visual de Arquitectura. Editorial Gustavo Gili, Barcelona. COL·LECTIU ESPARREGUERÍ DE RECERQUES (1995): Església de Santa Coloma
d'Esparreguera.
COL·LECTIU ESPARREGUERÍ DE RECERQUES (1996a): Santa Maria del Puig. Col·lecció Arrels 1.
71
COL·LECTIU ESPARREGUERÍ DE RECERQUES (1996b): El castell de les Espases i l'ermita de
Sant Salvador. COL·LECTIU ESPARREGUERÍ DE RECERQUES (2003): Esglésies i capelles d'Esparreguera. COROMINES, Joan (1996): Onomasticon Cataloniae, vol. II, III, IV, V, VI, VII i VI. Curial Edicions Catalanes, Barcelona. DD. AA. (2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit. DOREL-FERRER, Gràcia (1992): Les colònies industrials a Catalunya. El cas de la colònia Sedó. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Biblioteca Abat Oliba, 112. Barcelona. ENRICH, Jordi; ENRICH, Joan; SALES, Jordina (2000): “Eremitoris rupestres alt-medievals a la Catalunya central: una recerca sobre el cristianisme rural”, dins de les Actes del Primer Congrés
d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, Ed. Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval (ACRAM), pp. 260-281. ENRICH, Mª Teresa; MIRET, Mª Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l'Anoia. Col·lecció Claramonte 1, Ajuntament de la Pobla de Claramunt. FATÁS, Guillermo; BORRÁS, Gonzalo M. (1980): Diccionario de términos de arte y elementos de
Arqueología, Heráldica y Numismática. Alianza Editorial, Madrid. FERRER, Mª Teresa; MUTGÉ, Josefina; RIU, Manuel (Eds.) (2001): El mas català durant l’Edat
Mitjana i la Moderna (segles IX-XVIII), Actes del col·loqui celebrat a Barcelona, del 3 al 5 de novembre de 1999. Ed. Consell Superior d’Investigacions Científiques, Institució Milà i Fontanals, Departament d’Estudis Medievals, Barcelona. FULLANA, Miquel (1974): Diccionari de l’Art i dels Oficis de la Construcció. Col·lecció Els Treballs i els Dies, 11. Editorial Moll, Mallorca.
72
GALLARDO, David (2003): "Feixes i barraques: el llegat cultural que se'ns fa invisible", dins de El
paisatge de la vinya, actes del congrés celebrat a Manresa (Bages) el 24, 25 i 26 d'octubre de 2003. Ed. Centre d'Estudis del Bages i el Consell Regulador de la D. O. Pla de Bages, pp.157-162. GALI, David (2000): “El campanar de l'església de Santa Eulàlia d'Esparreguera”, dins de Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, 11. Diputació de Barcelona, pp. 111-165. GARCIA TARGA, Joan; LÓPEZ MULLOR, Albert (1998): Memòria de l’excavació duta a terme al
Puig d’Esparreguera (Baix Llobregat) durant l’any 1997. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. GARCIA TARGA, Joan; LÓPEZ MULLOR, Albert (2000). “La primera campanya d’excavació al despoblat del Puig d’Esparreguera (Esparreguera, Baix Llobregat)”, dins de Quaderns Científics i
tècnics de Restauració Monumental 11. Estudis científics i tècnics. Barcelona: Diputació de Barcelona. Pp. 167-181. GAVÍN, J. M. (1988): Inventari d'esglésies. Baix Llobregat. Núm 21. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1995). Legislació sobre el
patrimoni cultural. Legislació Temàtica, 7. Barcelona. GIBERT, Josep (1985): La masia catalana: origen, esplendor i decadència. Editorial Millà, Barcelona. GONZÁLEZ, Antoni et alii (2005): La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració.
Col·lecció: Arquitectura Tradicional 1, Brau Edicions. HERNÁNDEZ, Ángel; LLORT, Joan; NAVARRO, Eleuteri (2003): Les plantes d’Esparreguera. Ajuntament d’Esparreguera.
73
HURTADO, Víctor; MESTRE, Jesús; MISERACHS, Toni (1995): Atles d'Història de Catalunya. Edicions 62, Barcelona. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: Esparreguera. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya: Esparreguera. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya: Esparreguera. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. JUNYENT, Eduard (1983): L’arquitectura religiosa a Catalunya abans del romànic. Curial edicions Catalanes – Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 82. MAÑÉ i SÀBAT, A (1989). Els pobladors prehistòrics de Montserrat i les seves rodalies. Barcelona: Unió Excursionista de Catalunya. Pp. 14-15. MARCET BARBÉ, R. (1981): El Neolític Antic (Cardial-Epicardial) a Catalunya a El Neolític Antic
a Catalunya. Taula Rodona de Montserrat. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 25-26. MARISTANY, Manuel (1998): Els ponts de pedra de Catalunya. Editorial 92, Barcelona. MORAN, Josep (1982): “Els noms de lloc al Baix Llobregat”, dins de I Jornades d’estudis sobre el
Baix Llobregat. Martorell, pp. 31-44. MORAN, Josep; PLADEVALL, Antoni; RIERA, Sebastià (1982): Gran Geografia Comarcal de
Catalunya, vol. VIII: El Barcelonès i el Baix Llobregat. Fundació enciclopèdia catalana. Barcelona. MONTORIOL, Josep (1906): Notes per a una monografia d’Esparreguera.
74
PAGÈS, Montserrat (1983): Les esglésies pre-romàniques a la comarca del Baix Llobregat, Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, XXXII. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, pp. 135-149. PAGÈS, Montserrat; SUBIRANA, Francesc; SOLER, Joan (1991): “Esparreguera”,dins de Gran
Geografia de Catalunya, vol. I: Introducció, Barcelonès i Baix Llobregat. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pp. 369-375. PAGÈS, Montserrat (1992a): “Castell d’Esparreguera”, dins de Catalunya Romànica, vol XX: El Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 355.
PAGÈS, Montserrat (1992b): “Santa Maria del Puig”, dins de Catalunya Romànica, vol XX: El Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pp. 355-359. PAGÈS, Montserrat (1992c): “Castell de les Espases”, dins de Catalunya Romànica, vol XX: El Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pp. 359-360. PAGÈS, Montserrat (1992d): Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Biblioteca Abat Oliba, 108. (2004): Pla d’Ordenació Urbanística Municipal d’Esparreguera. Ajuntament d’Esparreguera. PLANS, Jaume (2003): "Vocabulari a l'entorn de la vinya a la comarca del Bages al segle XVIII", dins de El paisatge de la vinya, actes del congrés celebrat a Manresa (Bages) el 24, 25 i 26 d'octubre de 2003. Ed. Centre d'Estudis del Bages i el Consell Regulador de la D. O. Pla de Bages, pp. 255-265. PAULO, Josep (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera. PAULO, Josep (1995): La barca i altres mitjans de comunicació entre Esparreguera i Olesa.
75
PAULO, Josep (1997): La primitiva església de Santa Eulàlia. La casa de Salvador Cordelles. El
Fossar Vell. El Fossar Nou. L’Hospital. El tint del carrer d’en Volta. Inèdit.
PAULO, Josep; CREUS, Joaquim (1998): Terrissers i terrisseries d'Esparreguera.
PÉREZ, Jordi (1989): “La Cova de la Puda (Esparreguera)”, dins de les Pre-actes, vol. I de les I
Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat, celebrades a Castelldefels entre el 28 i el 30 d’abril de 1989. RIBAS, Benet: Història de Montserrat (888-1258). Curial edicions catalanes. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona. RIERA CAMPS, F.X. (2001): El cantoral de Santa Maria del Puig de 1593. Manuscrit 755 de la Biblioteca del Monestir de Montserrat. RIERA, Antoni (2003): "La red viaria de la Corona Catalanoaragonesa en la Baja Edad Media", dins de Acta Historica et Archaelogica Mediaevalia, 23/24. Publicacions de la Universitat de Barcelona, pp.441-463. ROVIRA, J. (1985): Jaciments prehistòrics. La Cova de can Paloma, Esparreguera. Ajuntament d’Esparreguera. ROVIRA PORT, J. (1985): L’Esparreguera vàries vegades mil.lenària: La Cova de Can Paloma a
Jaciments prehistòrics. La Cova de Can Paloma, Esparreguera. Ajuntament d’Esparreguera. SALES, Jordina (e. p. a): "L'Antiguitat Tardana al Baix Llobregat (1989-2003). Balanç de 15 anys de recerques arqueològiques i propostes de futur" dins de les II Jornades d'Arqueologia del Baix
Llobregat, celebrades a Sant Boi de Llobregat a l’octubre de 2003. SALES, Jordina (1997): Seguiment arqueològic al solar de Can Cortadelles, Esparreguera, Baix Llobregat. Inèdita.
76
SALES, Jordina (e. p. b): "Manifestaciones rupestres del cristianismo antiguo en el noreste hispánico: iglesias, monasterios y eremitorios. Visión de conjunto y valoración", dins de I
Congreso sobre monacato rupestre en Arnedo. Múrcia. SERRA, Jordi (2003): Cultura popular de Montserrat. A partir de textos recollits per Pau Bertran i
Bros. Col·lecció Vila d'Olesa,10. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. SOLÀ, Joan (1929): Història de Sant Salvador de les Espases, Terrassa. SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca
del Bages, Quaderns, 9. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. SUBIRANA, Rafael (1987): Esparreguera ibèrica. Sabadell. SUBIRANA, Rafael (s.d.) : Notes prehistòriques d’Esparreguera. SUBIRANA, Rafael (1987): Persones, records i coses d’Esparreguera. SUBIRANA, Ll. (2000): Els aplecs de la sardana a les comarques de Barcelona. TO, Lluís; MONER, Jeroni; NOGUER, Berta (Eds.) (1998): El mas medieval a Catalunya, Actes del col·loqui de tardor celebrat els dies 12 i 13 de desembre de 1998 a Banyoles, Quaderns,
num. 19, Ed. Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles. VALLS, Orenci (1936): Topografia mèdica d’Esparreguera. Esparreguera. VALLS, Orenci (1961): La vila d’Esparreguera i el seu terme
VILA, Marc-Aureli (1980): La casa rural a Catalunya. Edicions 62, Barcelona. VILA, G. (2003): Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguera. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita.
77
VILANOVA, A.; MOYA, S. (2005): Plan Director de la Colonia Sedó en Esparreguera. Inèdit. VILLALBA, M.J; BLASCO,A;EDO,M (1989): “La prehistòria al Baix Llobregat. Estat de la qüestió”, dins de Ies Jornades del Baix Llobregat. Vol. II. Ponències. Castelldefels. CARTOGRAFIA EN FORMAT DIGITAL Topogràfic 1:5 000, Ajuntament d’Esparreguera. CARTOGRAFIA EN PAPER Atles Comarcal de Catalunya, vol. 11: Baix Llobregat. Institut Cartogràfic de Catalunya,
Barcelona, 1995.
78
AAnnnneexx 11:: ppllaanniimmeettrriiaa
Ri e
r ad e l
P
ui g
Ca
rrete
rade
laColòn
iaS
edó
Cas e de uiget s l P
la Colònia Sedó
Font de la Ba onar
Castelld'E p rre ues a g ra
Museu de laC lòn Se óo ia d
R s lo ee c sa dC n S dóa e
S n a aa t M riad l ue P ig
e l Ll o b r e g a
tCarre
rdeFerran
Puig
Carrer del B
ruc
Carre
rdeMon
tserrat
re u aEspar g er l a B a r o n a
H o r t s d e l a F o n t
l a
Plaçade
Sant Magí
CarrerdePauBertran
Carrerd'Am
adeuVives
rd
Car er el Llobregat
i
e
Av
nguda de Fr
ncsc M
acià
a
C.d
elM
es
treT
o màs
Cab
eza
s
Carrerde
laVinya
Carrerde lBeatDomènech
To
rr
en
tM
al
Ca
rrerd
'Ànge
lGu
ime
rà
Ca
rrerde
l'Empo
rdà
Carrerde lVallesp ir
Carre
rdePom
peuFab
ra
Carre
rdeJoanM
aragall
CarrerdeMossènC
into Verdaguer
Plaçade
Cata unyal
Car
rerd
eJa
cinto
Ben
aven
te
Cam
íde
laC
asan
ova
Carrerde l'Om
Ca
rrerde
lMestre
Feliu
Av
ingudade
Fran
cescM
acià
Carrerde Balmes
Carre
rdeFe
rranPu
ig
Carre
rGran
Carre
rdeS
ant Jaum
e
Sa ta Eulàn lia
Carre
rdeMon
tserrat
Carre
rdelsA
rbres
E col E tels a s
Carre
rdeSan
tAnton
i
Carrerde
l'Hospita
l
A nta nju me t
Carre
rdeC
avalle
rs
Carre
rdeB
aix
Carre
rdeS
antM
iquel
Plaçade
a Sant Anna
Ca
rrerd
eP
auFon
t
Carrerde lP i
CarrerdelD
octorFlem
ing
Ca
rrerde
Ba
rcelona
Car
rerd
eL
luísH
ugue
t
Carrerd
eRam
onTo
rruella
Carrerd
ela Font d
e lVidal
s gE parre uera
Ca
rrerde
Go
rgonçana
Carrerde lesHortes
CEIP Ta u ra Gar aq íg f rig
H o r t s d e l a F o n t
la Miranda
Hospital Vell
e l F a b r i c ó
CEIP Mar de éue Dde l Muntana ya
I S Ca tE El ira
M r a u icipe c t M n al
Plaçadel
C treen
Carrer de Sant J
oan
A
F
m
vinguda de rancesc
Mari
on
arer
ro
Cr
d'Eupa
Pass
eig
de
lsJo
cs
Olím
pics
Pavelló Po iesport l iu
Passe ig de lCaste ll
Carrerde laMiranda
C
P
t
arrer del rincipa
Carre
rde
lMes
treTo
rren
ts
SIE El Castell
Ca
rrerde
lCam
íRa
l
Font delTor alrent M
T a dee trela Passió
Carre
rde
lPinto
rFo
rtuny
C. de B
rcelon
a
a
. delsPara
ires
C
o e lesC rd l
CarrerdePauCasals
CarrerdelM
il·lenari
Estaci infe io de l'Aerió r r
el
Ll o
br e
ga
t
Coll de Rubió
l a C o n c a
Camíde laSerra deRub ió
T
or r e
nt
de l a S
a
l ut
O b a g a d e R u b i ó
To
rre
n
td e
lC
o
l l
de
Ru
bió
S e r r ad
e
Ru
bi ó
Cam íde Esparreguera aCo llbató
Jo
an
Camíde
laPlana
Tubsa
s b a cCa a l n a
Ca Ron ca
C a n ' À n g e l
elCa n'Àng
aC n Roca
C a n R o c a
Fi hetc
Carretera deM adrid a FrançaN -IIa
Can Roca
Se
rr
at
de
ls
Ga
te
ll
s
E ectrò ica B sica, A (E B S )l n à S L A A
e l T o r r e n t M a l
Camíde
laP lana
Can Ru iób
Cedema
Camíde
laVinyaVe lla
Cam íde ls Fontanals
Cam íde laV inyaVe lla
e l s F o n t a n a l s
P l a d e l a V i n y a V e l l a
l Vi Vel aa nya l
Cam
ídeC
ollba
tó
F nla o tde la Mola
Cam
ídeCa n 'Ànge l
Cam
ídeC
anRub
ió
Cam
ídeC
ollba
tó
Se
r r ad
e R ub
i ó
R
ie
r ad e
C a n Da lm
a se s
rre
nt
d e
laG
ale tx a
C a n R u b i ó
V i n y a V e l l a
T o rr e n t M
a l
eu
To
r ren t de C an P ere l lon
To r r e n t d e l s
F o n t a n al s
T o r r en td e
l 'Al f à b r ega
To
r ren t de
C
an
Gu in eu
P l a d e l s F o n t a n a l s
Tor ren t de C an C
a
rdú s
Autovia deMadrid aFrançaN
-II
ó
oT
or
r en
td
eC
an
Tr eco
C a n T r e c o
a T ecC n r o
C n Car sa dú
t aColle de Can C rdús
P l a d e C a n C a r d ú s
To r ren t d e C
a nC
a r d ú s
In tal ac ons po ti ss ·l i es r veCan Cardús
' lel Mas d en Gal
Ca
rrer d
eC
ollba
tó
Carrerd
elaM
argarida
CarrerdeCanCardús
CarrerdelaRose
lla
Carrer dela L ila
Carrerd
elaRosa
Carrerd
ela Tu
lip
a
Carrerd
eCan
Treco
Carrerde laCaro lina
Carrerde laCaro lina
Ca
rrerd
elL
liri
Carrerde laDàlia
Ca
rrerd
elC
lavell
Carrerd
'en PauDuran
Carre
rd'en
Pau
Du
ran
Carrerde lGeran i
Carre
r de la
Petú
nia
Carre
r de la
Gard
ènia
Ca
rrer d
elaG
ines
ta
Ca
rrerde
lTrag
iner
Carretera delM
as d'enG
all
Carretera de lM as d 'enGall
T o r r en
td e l S a l t
T o r r e n t d e l Sa
l t
Cam íantic de lM as d 'enGall
Gra a Canu snj de
Cam
íde
lsA
leman
ys
CO
ST
AD
EL
S
AL
EM
AN
YS
SE
RR
A
DE
L
M
AS
D' E
N
GA
LL
V i n y a d e l F l am e n c
C a n G o l a r d
T o r rent
d e
Can
Go la rd
oSerral dels M rros
C a n P a r e n t N o u
C a n P a r e n t N o u
Carrerde laCamè lia
Carrerdel'Hortèns ia
Carrerde
l'Hortèns ia
Carrerde lJac in t
Carrerde lGessam í
Carrer del Crisantem
Carre
rdelB
lat
Can P rea nt Nou
C a n R i a l
l a M a s i a
S
E
R
R
A
D
E
L
D
U
C
S
Carre
rdelCe ller
Carre
rdel'O
rquíd
ia
CarrerdelaBegòn
ia
Carrerde Santiago Rusiño lCarrerdeCarlesB
ohigas
To
r r e nt
de
l s
Du c
s
Carrerde lPedraforca
Carrerde lM ontb lanc
Carrerd 'Ape l·lesM estres
Carrerde Pau C laris
Carre
r delP
uigm
al
Carrerd'Anse
lmC
lavé
Carre
rdeJosep
Clarà
Carrerde lDoctorPerePons
Ca
rrerd
'An
ton
iG
aud í
Carrerde lDoctorRobert
Carrerd'Anton
iTàpies
Carrerde JosepMariaSert
Carrerde L lu ísM illet
Carrerd
'Edua
rdTo
ldrà
Carrerd 'EnricGranados
Carrerd 'Isaac A lbén iz
CarrerdeR icardOp isso
C. dePep Ventura
Can Ri la
To
r r ent
de
l
S ab
a t ó
R i e r a d e P i e r o l a
T o r r e n t
de
l s
Du c
s
e fa
ú on eT nel de M ts rrat
F nt R me ao e r
F nt de Gu nardello l i
oll del oC R ure
ol l BruiC l de es xes
Font Freda
F n Fo do t n a
T or ren t de l Gu inardel l
l a P o r t a d o r a
l ' E r a
d e
l e s B r u i x e s
Cam
íde
lPla
de
les
Bru
ixes
alB
ove
t
T l Socuró de a arrada
S
e
rr
at
d e l'
Ab
at
R a c ó d e l s B o i x o s
To
rren
td
eC
an
To
be
l la
Coll de la Por dora ta
Ferroca
rrildeB
arcelona
aMan
resa
P l a d e l e s B r u i x e s
Camíd
eSan
tSa
lvado
rl o br e
ga
t
Coll de la Portadora
H
o
s
c
i
e l L l ob r ega t
el
Llo
br e
ga
t
e l L
lob
r ega
t
Ferro
carrilde
Barce
lonaaM
anresa
Cam
íde
Mon
istro
l
Cam ídeM on istro l
R a c ó de l s B o
i xo
s
P l a d e l e s B r u i x e s
Tossal Rodó Torr
ent d
eC
an
Tove
l la
T orren t de
Can
T
ovel la
Can Tovella
C a n T o v e l l a
Can Benet
deCollan ov laC T el
Coves de elCan Tov la
S
E
R
R
A
D
E
L
C
A
I
R
AT
CamídeSan
tSa
lvadorde les Espases
Coll deS lv rant Sa ado
Cam
íde SantS
alvadora laFont d
el'H
osp
ici
Font d l'Ermite à
Torren t deSan t Salvador
T
orrentde
San
t Sa
lvador
S n a d ra t S lva o E a sde les sp se
B-113
B-113
B-1
13
Ca n'Astru Noc u
e l C a i r a t
Fo l Rou ent de r
cCa n'Astru Vell
Congostdel Cairat
Resclosad l C irate a
CamídeCan Tove lla
l a P u d a
la Pu a dn rde Mo tse rat
Coll del Cassot
l ' A r a n g a
To
rr e
nt
d
el 'A
f r au
Cam
íde
laS
erra
deR
ubió
Santa Ma arida rg d Cel airatC n P lo aa a m
C a n P a l o m a
C
amídeCanC
aste
lls
l '
nt deFo Sant Salvador
Pui de l'H spicig o
C-55
C e east ll dle Espasess
S E R R AD
E
CA
N
R
U
B
IÓ
Cam íde SantSalvadorde les Espases
Cam
ídeC
an
l a B r a m o n a
R i e r ad
el P
ui g
Ri e
r ad e l
P
ui g
To
r r e nt
d
el
Pu
ig
T o r r e n t d e l Pu
i g
l'E raCa spe nça
el Puig
To
r r en
t
d e P
r u ne
r e s
Can Vinyals
Can CastellsT o r ren
t d e
C an V i n ya l s
Cam
íde
Can
Caste lls
C a n C a s t e l l s
C a n F o n t R o s a d a
C Fo t Ro daan n sa
C Vin lsan ya
e l
e l Ll o b r e g a t
el
Ll
ob
re
ga
t
C
e al B tlló
Ca Sa t Jo nn n a
e l s B l a u s
C a n C o m e l l e s
Ca Com llesn e
Carre
rdeFerran
Puig
ruc
Carrer del B
Cam
íde
Can
Com
elles
Carre
rdeMon
tserrat
Ca
rrete
rade
laColòn
iaS
edó
p r gEs ar e uera
P l a d e l P u i g
Casetes del Puig
la lònia edó Co S
l BarFont de a ona
l a B a r o n a
H o r t s d e l a F o n t
l a
P ARC N A TURA L D E LA M U N TA N YA D E M ON T S ERRA T
Can Roca
Polígon indus rit alCan Comelles
Car
er
Can
o
a
rde
Rc
are
de
t eó
Cr
rl P
er
c
Cr er
el Bo
ar
d
ix
Plaça
de
a l Serralda
Carrer de
alvador Cortade
las
S
l
Cae
de
i on
rrr
Gra
ar e de
tFo
ts
Cr
rSe ze
n
Carrer d
el Saig
l aP açde
Sant Magí
CarrerdePauBertran
Carrerd'Am
adeuVives
r er del lob et
Ca r
Lr ga
teCas lld'Esparreguera
Mu eu de lasò SCol nia edó
Resclosa deC S óan ed
A-2
Cov dea let eP r có
S ta riaan Mael igd Pu
o F nt delsPescadors
C.de lGreso l
C. d
e l
Pre
sa
a
m
A
cs
i
vinguda de Fran
ec M
acà
C.d
elM
es
treT
o màs
Cab
eza
s
T o r ren t de l S a ig
CamídeCan Roca
C.d
eS
alva
do
rDa
lí
C. d S
lvador Espriu
ea
C.d
el'E
rmita
de
Sta
.Ma
rga
rida
C. del M
i ador de Mntserrat
r
o
C
C. de an Castells
d C
rm
l·ci
ó
C.
eicu
vala
C. d S
t. Salvado de le
Espases
e
r
s
P
C. d
e la
ud
a
. d C
n Tobl
Ce
a
e la
C. d
e Jo
se M
. de
Sagar
ra
p
Carrerde
laVinya
Carrerde lBeatDomènech
. del Fr
al
C
on
C de
Re
ló
.l
b
C. de l'E
nclusa
dC.
el Tre
pant
C. dl
Pr
ee
n
C. de la
Farga
To
r r en t Ma
l
Camíde
lsAlem
anys
T
or
re
nt
de
l aF
àb
r eg
a
To
rr e
nt
de
l aF
à
b r ega
P l a d e l a V i n y a V e l l a
CEI au VilP P a
a Pl nl a a
To
rr
en
tM
al
Ca
rrerd
'Ànge
lGu
ime
rà
Ca
rrerde
l'Empo
rdà
Ca
rrerde
lRipo
llès
Carrerde lVallesp ir
Carre
rdePom
peuFab
ra
Carre
rdeJoanM
aragall
CarrerdeMossènC
into Verdaguer
Carre
rdeJoan
XXIII
Carre
rdelsP
ríncepsd
'Espanya
CarrerdeLlevant aPlaç
deCatalunya
Car
rerd
eJa
cinto
Ben
aven
te
l a C r e u e t aCa Golan rd
Carrete
rad'Esp
arregue
raB
-231
Cam
íde
laC
asan
ova
Carrerde lRoure
Carrerde l'Om
Ca
rrerde
lMestre
Feliu
Av
ingudade
Fran
cescM
acià
Carrerde Balmes
Carre
rdeFe
rranPu
ig
Carre
rGran
Carre
rdeS
ant Jaum
e
Santa Eu lialà
Carre
rdeMon
tserrat
Carre
rdelsA
rbres
Escola Estel
Carre
rdeSan
tAnton
i
Carrerde
l'Hospita
l
t tAjun amen
Carre
rdeC
avalle
rs
Carre
rdeB
aix
Carre
rdeS
antM
iquel
Plaçade
Santa Anna
Ca
rrerd
eP
auFon
t
Carrerde lP i
Ca
rrerd
elR
ose
r
CarrerdelD
octorFlem
ing
Ca
rrerde
Ba
rcelona
Car
rerd
eL
luísH
ugue
t
Carrerd
eRam
onTo
rruella
Carrerd
ela Font d
e lVidal
a aEsp rreguer
Ca
rrerde
Go
rgonçana
Carrerde lesHortes
q f CEIP Ta uígra Garriga
H o r t s d e l a F o n t
la Miranda
Hospital Vell
e l F a b r i c ó
Cam ídeCan C laramunt
e l C e m e n t i r i
Vidal San artítm
nceme tiri
S
E
R
R
A
T
D
EL
T
R
U
Q
U
E
LL
Pon d l Tru ue lt e q l
To
rren
tde
l T
ruque l l
Ba
ga
de
l
Tr
uq
ue
ll
Ca la Miquela
Cal Mates
nCa l'A drés
aCal P z l a F o n t
d e
l a T e u l a
la ínia S
el
Ll o
b
r eg
at
Carre
tera
d'O
lesadeM
ontse
rratC-1414
o l í
Can Rial
T
or r e n t d e l S a l t
T o r r e n td e l
S a l t
Carrerd 'EnricM orera
Carrerde L lu ísMille t
Carrerd 'Eduard To ldrà
Carrerd'EnricG
ranados
Carrerd
'Isaac A lbén iz
CarrerdePep Ventura
Carrerde PauC laris
Carrerde lM ontb lanc
Avinguda deRogerde L lúria
RCan ial
C a n R i a l
B o s q u e t d e C a n G a l c e r a n
l ' O l a n a
l a C a s a n o v a
vla Casano a
t e g lPon d Ma aro a
T o rren
t
d e
Ma
ga
r ol a
Camíde lCementiri
P l a n s
d e
C a n C l a r a m u n t
C Cla a ntan r mu
C a n ' A s t r u c d e l a R i e r a
Ca stru n'A ce la erad Ri
sel Ma et
e l M a s e t
o t 'F ra de l Embut
CEIP are de Déu Mde la Muntanya
EIES l Cairat
r
Carrer d
ela
Cedanya
Cr
rd
'r
ll
are
e l Uge
t Merca Municipal
l aP açdel
Centre
a e Sa
to
n
Crre
r d
n Ja
u
deFr
ncesM
mon
Avingda
a
c ari
Carrer d'Europa
Pass
eig
de
lsJo
cs
Olím
pics
ve olie rtiuPa lló P spo
Passe ig de lCaste ll
Carrerde laMiranda
rr
ni
Ca
redel Pri
cpat
Carre
rde
lMes
treTo
rren
ts
Carrerde lD r.Barraquer
CarrerdeRamonCasas
Carrerde Josep Carner
CarrerdeRamon Rogent
Carre
rdeJosep
Llim
ona
Car
rer d
el C
àntir
arre
r dle
Rer
es
C
e
sTre
s i
er
a
Carr de la Ceràmic
Crre
r e
l'Arg
i
ad
la
I El Ca llES ste
r
Carre
del Cam
í Ral
Ca
rrerde
lCam
íRa
l
M a g a r o l a
l e s T r e s R i e r e s
A-2
A-2
Font de Go ardCan l
dFont elTorrent Mal
Teatre dela assió P
entFont del TorrM olade agar
CarrerdeRamonMuntaner
Av
inguda deCasanova
Ca
rrerd
eN
arc
ísMon
turio
l
R i e r a d e P i e r o l a
Ca
rrete
rad
'Esp
arre
gu
eraB-231
C.d
el'A
ba
t Esca
rré
Rie ra d e M aga ro
la
Rie
rade M
asquefa
Carretera de lM as d 'enGall
Torren t de C an G olard
Carre
rde
lPinto
rFo
rtuny
To
r rent M
al
P í industrialol gon L'Olana
ol gon industrialP ídel S ud
an
er
C de B
rcelon
.
a
a
R ie ra d e M aga ro la
T o r ren tde l M
a
se t
e
Pai
C. dls
arre
s CamídeCan C laramunt
dCor elles
Carre
tera
d'O
lesadeM
ontserratC-1414
P í indust ialol gon rS Magarolaud
CarrerdeR icardOp isso
Carrerde Ju liGarreta
CarrerdePauCasals
CarrerdeRam
ón yCajal
CarrerdelM
il·lenari
C a m p
d e l s
S o l d o n s
P l a n a d e C a n F e b r e r
Carretera
d 'EsparregueraB-231
B o s q u e t d e C a n G a l c e r a n
P l a n s d e C a n G a s p a r
la Cova
e l s C r e
B
n eCa F brer
Rie ra
de
Ma
squ
efa
P l a n s d e C a n C l a r a m u n t
H o r t s d e l ' O c a t a
n r e lCa Co tad l a
C a n 'A s t ru c
d e
la R ie ra
Rie
rade
M
ag
aro
la
Cam íde Can Cortade lla
e l L l o b r e g a t
185
186
174
158
193
17
16
84
85
187
121
48
122 125
188
179
144127
89
87
49
162166
167
145
161
157
16570
88
77
18981
64
7
64
91
163141
143
181
79
152
155
32
137
160
99
177
139176159
148
6978
184
154
93
59142
182
153
96147
11692
57
151
140
103
74
146
61
102
4
10
12
19 20
21
22
23
24
25 26
27
28
29
30
31
41
42
43
45
46
58
60
62
63
83
107
108
109
110 111
112
113
114
115
117
118
119
120
126
170
4
8
9
10
12
19 20
21
22
23
24
25 26
27
28
29
30
31
41
42
43
45
46
58
60
62
63
83
107
108
109
110 111
112
113
114
115
117
118
119
120
124 126
170
82 98
94
13
132
171
138
190
191
168
164
150
130
66
86
5 123
149
131
192
90
10532
135
180
178104
68
172
169
75
156
175
95
97
101
76
1
6
14
15
18
33
34
35
36
37
38
39
44
47
50
51
52
53
54
56
67
71
72
73
100
106
128
129
133
134
136
173
183
1
14
15
18
33
34
35
36
37
38
39
40
44
47
50
52
53
56
65
67
71
72
73
100
106
128
129
133
134
136
173
183
80
Esc 1:2500
Esc 1:2500
COLÒNIA SEDÓ
COLÒNIA SEDÓ
NUCLI URBÀ
NUCLI URBÀ
20080 250 m
1:5000
ArqueoCatArqueologia i Patrimoni
EscalaDIGITALITZACIÓ:Ignasi Camps
Mapa del Patrimoni Local d’Esparraguera - Situació dels béns inventariats.
PLANIMETRIA: Natalia SalazarJuliol
80
AAnnnneexx 22::
íínnddeexx dd’’iimmaattggeess iinncclloosseess aa lleess ffiittxxeess
81
Fitxa 1: Aigües Termals Sulfurades de la Puda Fotografia 1: Pamflet publicitari. Fotografia 2: Vista del riu,amb el centre termal al fons. Fitxa 2: Alzinar de l’entorn del restaurant “Les Alzines” Fotografia 1: Vista general de l’alzina. Fotografia 2: Vista General de l´ interior de l’alzinar. Fitxa 3: Alzina del camí de Ca n`Àngel Fotografia 1: Vista general de l’alzina. Fitxa 4: Anagrama del gremi de paletes Fotografia 1: Vista frontal de l’anagrama. Fitxa 5: Aplec de la Sardana Fotografia 1: Sardanes a la Plaça de Santa Anna, l´any 1906. Extret d´Anuari d´Esparreguera´06. p. 372. Ajuntament d´Esparreguera. Fotografia 2: Sardanes actualment. Extret d´Anuari d´Esparreguera ´06, p. 160. Fitxa 6: Aplec de Santa Margarida del Cairat Fotografia 1:Vista general de l´esglèsia de Santa Margarida del Cairat. Fitxa 7: Aplec de Santa Maria del Puig Fotografia 1: Aplec a l´Ermita de Santa Maria del Puig, l´any 1925. Extret de BORRÀS, Josep; CASTELLS, Joan; PAULO, Josep; SERRA, Joan; SITJÀ, Andreu; SITJÀ, Xavier: Cent anys a Esparreguerra 1890-1993.Ajuntament d´Esparreguera, p. 293. Fotografia 2: Fent Castells a Santa Maria del Puig. Fitxa 8: Fons Documental de l’arxiu de la Passió Fotografia 1: Vista Exterior del l’arxiu. Fotografia 2: Vista d´un grup d’actors, principis del s.XX. Fotografia 3: Grup de gent a l’entrada a l´Ateneu.
82
Fitxa 9: Fons documental de l´Arxiu Municipal Fotografia 1: Vista general de l’exterior de l’arxiu. Fotografia 2:Vista general de l´interior de l’arxiu. Fitxa 10: Fons Documental de l´Arxiu parroquial Fotografia 1: Vista general d´on es troba l’arxiu. Fotografia 2: Porta d’entrada a l’arxiu. Fitxa 11: Fons documental de l´arxiu de de les Manufactures Sedó. Fotografia 1: Les Primeres obreres a la Colònia Sedó. Extret de BORRÀS, Josep; CASTELLS, Joan; PAULO, Josep; SERRA, Joan; SITJÀ, Andreu; SITJÀ, Xavier: Cent anys a Esparreguerra 1890-1993. Fotografia 2: Els primers obrers de la fàbrica Sedó. Extret de BORRÀS, Josep; CASTELLS, Joan; PAULO, Josep; SERRA, Joan; SITJÀ, Andreu; SITJÀ, Xavier: Cent anys a Esparreguerra 1890-1993. Fotografia 3: Primers planols de la Colònia Sedó. Extret de BORRÀS, Josep; CASTELLS, Joan; PAULO, Josep; SERRA, Joan; SITJÀ, Andreu; SITJÀ, Xavier: Cent anys a Esparreguerra 1890-1993. Fitxa 12: Ateneu Fotografia 1 : Vista General. Fotografia 2: Representació Felipe Derblay , any 1942. Extret de BORRÀS, Josep; CASTELLS, Joan; PAULO, Josep; SERRA, Joan; SITJÀ, Andreu; SITJÀ, Xavier: Cent anys a Esparreguerra 1890-1993.Ajuntament d´Esparreguera, p 185. Fotografia 3: El Nou Orfeo Gorgonçana,l’any 1950. Extret de BORRÀS, Josep; CASTELLS, Joan; PAULO, Josep; SERRA, Joan; SITJÀ, Andreu; SITJÀ, Xavier: Cent anys a Esparreguerra 1890-1993.Ajuntament d´Esparreguera, p 104. Fitxa 13: Balma de la Riera de Masquefa Fotografia 1: Vista general Fotografia 2: Vista general de l´interior de la Balma. Fitxa 14: Balma de Can Paloma Fotografia 1: Vista general de l’entrada a la Balma.
83
Fotografia 2: La Balma situada està a la part inferior de la cinglera. Fotografia 3: Plànol de les excavacions de la Balma nº1 de Can Paloma. Campanya de 1987. Escala original a 1:30(Carpeta arqueologia R-234. Arxiu Municipal Esparreguerra.) Fitxa 15: Balmes de Can Tobella Fotografia 1 : Vista de la balma de Can Tobella n.2 des de la balma núm. 1. Fotografia 2 : La balma de Can Tobella n. 1. Fotografia 3 : Una altra perspectiva de la balma de Can Tobella n. 1. Fitxa 16: Balmes de la Gorgonçana Fotografia 1: Les balmes de la Gorgonçana s’estenen de sud-est a nord-oest i es troben arran de l’antic Hospital (molí de la Costa de la Gorgonçana). Fotografia 2: Detall de la balma localitzada sota l’antic Hospital (molí de la Costa de la Gorgonçana. Fitxa 17: Balneari de la Puda Fotografia 1: Vista general. Fotografia 2: Vista general. Fotografia 3: Cartell a l’entrada. Fitxa 18: Bassa de Can Cardús Fotografia 1: Vista general de la Bassa de Can Cardús. Fotografia 2: Cartell informatiu del parc de la Bassa de Can Cardús. Fitxa 19: Biblioteca Beat Domènech Castellet Fotografia 1: Vista general de la Façana. Fotografia 2: Detall de la Façana. Fitxa 20: Ca l´Idilio Fotografia 1: Vista de la façana. Fitxa 21: Cal Bacallaner Fotografia 1: Vista general de la façana.
84
Fotografia 2: Vista del Finestral interior. Fotografia 3: Vista de una de les finestres. Fitxa 22: Cal Campaner Fotografia 1: Vista general de la façana. Fitxa 23: Cal Cuc Fotografia 1: Vista general de la façana. Fotografia 2: Vista del balcó de la façana. Fotografia 3: Detall de la façana Fitxa 24: Cal Fàbregas Fotografia 1: Vista general façana. Fotografia 2: Finestra amb la llinda decorada. Fotografia 3: Detall de la façana. Fitxa 25: Cal Gerrer Fotografia 1: Vista de la façana de la casa. Fotografia 2: Vista de la façana principal de la casa. Fotografia 3: Vista de la façana posterior. Fitxa 26: Cal Gerrer (botiga) Fotografia 1: Vista general de la façana lateral de la casa. Fotografia 2: Vista de la façana principal de la casa. Fotografia 3: Grup de treballadors de Cal Gerrer. Extret de PAULO, Josep; Creus, Joaquim: Terrissers i Terrisseries d´Esparreguera. P, 50. Fitxa 27: Cal Pau Canterer Fotografia 1: Vista general de la façana. Fotografia 2: Detall de la porta de mig punt.
85
Fotografia 3: Treballant a l´interior. Extret de BORRÀS, Josep; CASTELLS, Joan; PAULO, Josep; SERRA, Joan; SITJÀ, Andreu; SITJÀ, Xavier: Cent anys a Esparreguerra 1890-1993. Fitxa 28: Cal Pitangó Fotografia 1: Vista general façana. Fotografia 2: Detall de la façana. Fotografia 3: Entrada a Cal Pitangó a principis de s.XX. Extret de BORRÀS, Josep; CASTELLS, Joan; PAULO, Josep; SERRA, Joan; SITJÀ, Andreu; SITJÀ, Xavier: Cent anys a Esparreguerra 1890-1993. Fitxa 29: Cal Sant Fotografia 1: Vista General façana. Fitxa 30: Cal Trempat Fotografia 1: Vista general. Fotografia 2: Vista de la façana principal. Fotografia 3: Vista de un lateral de la casa. Fitxa 31: Finestres de Ca la Teta Fotografia 1: Vista general de la façana. Fotografia 2: Finestra amb la llinda decorada. Fotografia 3: Altre perspectiva de la finestra. Fitxa 32: Camí Ral Fotografia 1 : Vista del carrer actualment. Fotografia 2: Carrer dels Cavallers l’any 1916. Extret de BORRÀS, Josep; CASTELLS, Joan; PAULO, Josep; SERRA, Joan; SITJÀ, Andreu; SITJÀ, Xavier: Cent anys a Esparreguerra 1890-1993. Fotografia 3: Final del Carrer del Bruc, l’any 1900. Fitxa 33: Ca n`Àngel Fotografia 1: Vista general.
86
Fitxa 34: Ca n´Estruc de la Riera Fotografia 1: Vista general. Fitxa 35: Ca n´Estruc Vell Fotografia 1: Vista general panoràmica (Ca n´Estruc Vell al nord i Ca n´Estruc Nou al sud). Fotografia 2: Vista general Ca n´Estruc Vell. Fitxa 36: Ca n´Estruc Nou Fotografia 1: Vista general. Fitxa 37: Can Cardús Vell Fotografia 1: Restes d’un contrafort. Fotografia 2: Restes d’un dels murs. Fitxa 38: Can Cardús Nou Fotografia 1: Vista general. Fitxa 39: Can Castells Fotografia 1: Vista general. Fotografia 2: Vista general façana. Fitxa 40: Can Comelles Fotografia 1: Vista general façana i pati. Fotografia 2: Detall façana. Fitxa 41: Can Cordelles Fotografia 1: Vista general façana. Fotografia 2: Porta d´ entrada. Fitxa 42: Can Cortadelles Fotografia 1: Dibuix del material ceràmic aparegut durant l´intervenció arqueològica. Seguiment arqueològic al solar de Can Cortadelles .SALES;Jordina .ArqueoCat S.L.1997. Fotografia 2: Dibuix del perfil d’una rasa. Seguiment arqueològic al solar de Can Cortadelles. Jordina Sales .ArqueoCat S.L.1997.
87
Fotografia 3: Dibuix d’uns murs. Seguiment arqueològic al solar de Can Cortadelles. SALES;Jordina. ArqueoCat S.L.1997. Fitxa 43: Can Fortimarc Fotografia 1: Vista general façana. Fotografia 2: Detall de la porta. Fitxa 44: Can Golart Fotografia 1: Vista general. Fitxa 45: Can Mata Fotografia 1: Vista general. FITXA 46: Can Mossèn Casimiro Fotografia 1: Vista general Façana. Fotografia 2: Vista de detall de porta i finestres. Fitxa 47: Can Paloma Fotografia 1: Vista general. Fotografia 2: Camí d’entrada. Fitxa 48: Can Parent Fotografia 1: Vista General. Fotografia 2: Vista general de la façana. Fotografia 3: Detall de la façana. Fitxa 49: Can Pasqual Fotografia 1: Vista general de la façana. Fotografia 2: Porta de la façana principal. Fitxa 50: Can Rial Fotografia 1: Vista general de la façana. Fitxa 51: Can Roca
88
Fotografia 1: Façana nord. Fotografia 2: Façana sud. Fitxa 52: Can Rubió Fotografia 1: Vista general façana principal. Fotografia 2: Porta de la façana principal. Fitxa 53: Can Santjoan Fotografia 1: Vista general. Fotografia 2: Vista general de la façana principal. Fitxa 54: Can Tobella Fotografia 1: Vista general. Fotografia 2: Una de les portes d’entrada. Fitxa 55: Cantoral de Santa Maria del Puig Fotografia 1: Primera pàgina del Cantoral. (Arxiu de la Biblioteca de l’Abadia de Montserrat: Document manuscrit n. 755). Fotografia 2: Pàgina de dins del Cantoral. (Arxiu de la Biblioteca de l’Abadia de Montserrat: Document manuscrit n. 755). Fitxa 56: Capitell de creu de terme Fotografia 1: Vista del Capitell. Fotografia 2: Vista de la creu a principis s. XX. Extret de BORRÀS, Josep; CASTELLS, Joan; PAULO, Josep; SERRA, Joan; SITJÀ, Andreu; SITJÀ, Xavier: Cent anys a Esparreguerra 1890-1993. Fitxa 57: Caramelles Fotografia 1: Grup de Caramellaires als anys vint. Extret de BORRÀS, Josep; CASTELLS, Joan; PAULO, Josep; SERRA, Joan; SITJÀ, Andreu; SITJÀ, Xavier: Cent anys a Esparreguera 1890-1993.Ajuntament d´Esparreguera, p 295. Fotografia 2: Caramellaires a l’actualitat.
89
Fitxa 58: Casa Castells Fotografia 1: Vista general de la façana. Fotografia 2: Porta de mig punt. Fitxa 59: Casa Marimon Fotografia 1: Vista general de la façana. Fitxa 60: Casa natal Taquígraf Garriga Fotografia 1: Vista general de la façana. Fitxa 61: Col·lecció de Material arqueològic de la Biblioteca Municipal Fotografia 1: Vista d’un esquelet infantil. Fotografia 2: Diversos materials arqueològics. Fotografia 3. Restes d’una tomba. Fitxa 62: Casa Ramon Ramon Fotografia 1: Vista general. Fitxa 63: Can Vinyals Fotografia 1: Vista general façana. Fotografia 2: Porta de la façana principal. Fitxa 64: Castell d´Esparreguera Fotografia 1 : Restes visibles del Castell d´Esparreguera. Fotografia 2: Vista general del Castell d´Esparreguera des de la Colònia Sedó. Fotografia 3 El Castell d´Esparreguerra i restes de construccions localitzades sota aquest actualment visibles. Fitxa 65: Castell de les Espases Fotografia 1: Vista del congunt de Sant Salvador de les Espases. Fotografia 2: Restes del Castell de les Espases, del qual es conserva la torre de planta circular. Fotografia 3 : Planta de fases de les construccions d Sant Salvador de les Espases.
90
Fitxa 66: Cedre de Can Comelles Fotografia 1: Vista general. Fitxa 67: Cementiri municipal Fotografia 1: Vista general exterior. Fotografia 2: Església de l´interior del Cementiri. Fitxa 68: Central Hidroelèctrica del Cairat Fotografia 1: Vista general. Fotografia 2: Vista de detall de la resclosa. Fitxa 69: Col.lecció de pintures municipals Fotografia 1: Cartell del XIIIè concurs de pintura ràpida d´Esparreguerra. Fotografia 2: Cartell del 15è concurs de pintura ràpida d´Esparreguera. Fitxa 70: Colònia Sedó Fotografia 1: Vista general de la colònia. Fotografia 2: Vista de les Xemeneies. Fotografia 3: Vista general des de un altre angle. Fitxa 71: Cova de Can Paloma Fotografia 1: Estat actual de l’entrada a la Cova de Can Paloma. Fotografia 2: Vista de la cinglera on es troba la cova. Fotografia 3: Material ceràmic de les excavacions dels 80. Fitxa 72: Cova del Patracó Fotografia 1: Entrada a la Cova del Patracó. Fotografia 2: Topografia de la Cova del Patracó realitzada per Albert Roig i Joan Arisa amb la col.laboració de J. Carreras. Fitxa 73: Cova del Senecó Fotografia 1: Vista general de la cova.
91
Fitxa 74: Cova de les Pells Fotografia 1: Cova de les Pells des de l´interior d’aquesta. Fotografia 2: Entrada de la cova, d´on s’extreia travertí. Fotografia 3: Detall de les marques deixades pels picapedrers en el procés d´estracció de pedra. Fitxa 75: Coves del Prim Fotografia 1: Vista de la cova. Fitxa 76: Cul de la Portadora Fotografia 1: Vista des del cim del Cul de la Portadora. Fotografia 2: Material ceràmic i amfòric Ibèrics procedents de les intervencions realitzades pel Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Fotografia 3: Vista del Cul de la Portadora des de la Serra de Rubió. Fitxa 77: Despoblat del Puig Fotografia 1: Vista general de la Cisterna. Fitxa 78: Diada de la Colla castellera Fotografia 1 Pilars aixecats. Extret d´Anuari d´Esparreguera´06, p 92. Fotografia 2: Castell aixecat. Fotografia 3: Aixecant un Castell. Fitxa 79: El Castell o Serrat de la Guardiola Fotografia 1: Vista durant les obres d’urbanització de la zona, realitzades als anys 90. Fotografia 2: Treballs a pic i pala dels voluntaris mentre esperaven ser mobilitzats. Les restes que sobresurten poden pertànyer als fonaments d’una torre de telègraf del s.XIX, que va acabar donant nom a la zona. Fitxa 80: Els Tres Tombs Fotografia 1: Festa a l’actualitat. Fotografia 2: Misa el dia dels Tres Tombs. Fotografia 3: Pamflet que anuncia els Tres Tombs. Extret d´Anuari d´Esparreguera´06, p 27.
92
Fitxa 81: Eremitori del Puig Fotografia 1: Vista general de la zona. Fotografia 2: Vista de la boca de l’eremitori. Fitxa 82: Ermita de Sant Salvador de les Espases Fotografia 1: Vista general de Sant Salvador. Fotografia 2: Una altra vista general de Sant Salvador. Fotografia 3: Petita Capella que podria tractar-se de les restes d’una cisterna. Fitxa 83: Escola Mare de Deu de la Muntanya Fotografia 1: Vista general de la façana principal a principis de segle XX. Extret d´Anuari d´Esparreguera´06, p 351. Fotografia 2: Vista de la façana actualment. Fitxa 84: Escola Municipal de Música Fotografia 1: Vista general. Fitxa 85: Escorxador . Fotografia 1: L´Escorxador, l’any 1925. Extret de BORRÀS, Josep; CASTELLS, Joan; PAULO, Josep; SERRA, Joan; SITJÀ, Andreu; SITJÀ, Xavier: Cent anys a Esparreguera 1890-1993. Ajuntament d´Esparreguera, p 32. Fotografia 2: Vista general de la façana principal. Fitxa 86: Monument al Mil·lenari vila d´Esparreguera Fotografia 1: Vista general. Fotografia 2: Detall de les mans. Fitxa 87: Església del Puig Fotografia 1: Vista general. Fotografia 2: Vista de l’absis romànic des de l´interior de la nau. Fotografia 3: Musealització de l´absis preromànic, després de la seva troballa en les darreres excavacions de 2002.
93
Fitxa 88: Santa Victorina Fotografia 1: Porta de la façana lateral. Fotografia 2: Façana principal. Fotografia 3: Vista elevada. Fitxa 89: Santa Eulàlia Fotografia 1: Vista del Campanar al fons del carrer. Fotografia 2: Vista d’una de les portes d’entrada. Fotografia 3: Vista del Campanar. Fitxa 90: Falla inversa del Paleozoic Fotografia 1: Vista general. Fitxa 91: Festa Major d’estiu Fotografia 1: Cartell de la Festa Major. del 2006. Extret d´Anuari d´Esparreguera ´06, p. 164. Fotografia 2: Rua de Festa Major. Extret d´Anuari d´Esparreguera ´06, p. 168. Fotografia 3 : Antics programes de Festa Major. Extret d´Anuari d´Esparreguera ´06, p. 176. Fitxa 92: Festa Major d´Hivern Fotografia 1: Cartell de la Festa Major de l’any 2006. Extret d´Anuari d´Esparreguera ´06, p. 32. Fotografia 2: Primera actuació Castellera de la Colla d´Esparreguera. Fitxa 93: Finestra de Cal Massana Fotografia 1: Finestra amb la llinda decorada. Fitxa 94: Font de Can Golart o del Lleó Fotografia 1: Vista general. Fotografia 2: Vista de detall de la font. Fitxa 95: Font-Safareig de Can Tobella Fotografia 1: Detall de la font.
94
Fitxa 96: Font de la Plaça de l´església Fotografia 1: Vista general. Fotografia 2: Placa a Cristòfol Vidal i Castells. Fotografia 3: Detall de la font. Fitxa 97: Font d´en Pemán o de l´ermità Fotografia 1: Vista general. Fitxa 98: Font de l´ermita de Sant Salvador de les Espases Fotografia 1: Vista general. Fitxa 99: Font del Torrent del Mal Fotografia 1: Vista general de la zona. Fotografia 2: Vista de la font. Fitxa 100: Font-Rosada Fotografia 1: Vista general. Fitxa 101: Geòtop de les discordances progressives de Sant Salvador de les Espases Fotografia 1:Vista general. Fitxa 102: Geòtop de les falles de la fossa del Vallès a la Colònia Sedó Fotografia 1: Vista general Fitxa 103: Goig del Beàt Domenech i Castellet Fotografia 1: Estampa del Goig del Beat Domenech i Castellet. Extret de l´Anuari d´Esparreguera ´06, p. 43. Fitxa 104:GR-6 Fotografia 1: Vista general. Fitxa 105: GR-6-1 Fotografia 1: Detall del cartell del sender.
95
Fitxa 106: Gravat de Can Batlló Fotografia 1: Vista del gravat. Fotografia 2: Vista general de Cal Batlló al s.XIX. Extret de l´Anuari d´Esparreguera ´06, p. 387. Fitxa 107: Habitatge al carrer Cavallers, 2 bis Fotografia 1: Vista de la façana principal. Fotografia 2: Vista de la porta de mig punt de la façana principal. Fitxa 108: Habitatge al carrer Cavallers, 18 Fotografia 1: Vista general façana principal. Fitxa 109: Habitatge al carrer Cavallers, 45 Fotografia 1: Vista general de la façana principal. Fotografia 2: Vista general d’un balcó de la façana principal. Fitxa 110: Habitatge al carrer dels Arbres, 46 Fotografia 1: Vista general façana principal. Fotografia 2: Una altra vista general. Fitxa 111: Habitatge al carrer dels Arbres, 48 Fotografia 1: Vista general. Fitxa 112: Habitatge al carrer Gran, 31 Fotografia 1: Vista general de la façana. Fotografia 2: Vista de la porta i la finestra de la façana principal. Fotografia 3: Detall de la façana. Fitxa 113: Habitatge al carrer Gran, 46 Fotografia 1: Vista general de la façana. Fitxa 114: Habitatge al carrer Montserrat 10-12 Fotografia 1: Vista de la façana principal.
96
Fitxa 115: Habitatge al carrer Montserrat 18 Fotografia 1: Vista de la façana principal. Fotografia 2: Vista de la porta de la façana principal. Fitxa 116: Plaça de l´Església Fotografia 1: Vista del campanar. Fitxa 117: Habitatge al carrer Montserrat, 39 Fotografia 1: Vista general de la façana. Fitxa 118: Habitatge al carrer Montserrat, 58 a Fotografia 1: Vista general de la façana. Fotografia 2: Vista de la tanca de l’entrada. Fitxa 119: Habitatge al carrer Montserrat, 88 Fotografia 1: Vista de la façana. Fitxa 120 : Habitatge a la Plaça de l´Ajuntament, 3 Fotografia 1: Vista general de la façana. Fitxa 121: Habitatge a la Plaça Sant Magí 8-10 (Santa Cecília) Fotografia 1: Vista general. Fotografia 2: Vista general de la façana principal. Fotografia 3: Balcó de la façana principal. Fitxa 122: Can Roca, jaciment Fotografia 1: Vista general. Fitxa 123: Jardí de Can Comelles Fotografia 1: Vista general del jardí. Fotografia 2: Vista dels pins de l’entrada.
97
Fitxa 124: La Caixa Fotografia 1: Vista de la façana principal. Fotografia 2: Vista del balcó i les finestres de la façana principal. Fitxa 125: La Casa Blanca Fotografia 1: Vista de la façana principal. Fotografia 2: Vista general. Fitxa 126: La Fleca Fotografia 1: Vista general de la façana. 127: La Passió Fotografia 1: Façana principal del Teatre. Fotografia 2: Escena del davallament de la creu. Extret de www.lapassio.net. Fotografia 3: Escena del sermó a la muntanya. Extret de www.lapassio.net. Fitxa 128: La VinyaVella Fotografia 1: Vista del pati posterior. Fotografia 2: Vista de la façana lateral. Fotografia 3: Vista del edifici i els voltants. Fitxa 129: Les Roques Blaves Fotografia 1: Vista general. Fitxa 130: Les Setze Fonts Fotografia 1: Vista del trencadís frontal. Fotografia 2: Una altra vista frontal. Fotografia 3: Vista de principis segle XX. Extret de BORRÀS, Josep; CASTELLS, Joan; PAULO, Josep; SERRA, Joan; SITJÀ, Andreu; SITJÀ, Xavier: Cent anys a Esparreguera 1890-1993.
98
Fitxa 131: Llentiscle arbori de la Vinya Vella Fotografia 1: Vista general de la zona boscosa. Fotografia 2: Il·lustració del llentiscle extreta www.viquipediacat. Fitxa 132: Mas del Roure Fotografia 1: Vista de les restes d’una paret. Fitxa 132: Mas de la Torre Fotografia 1: Vista de Can paloma des del Mas de la Torre. Fotografia 2: Porta d’ingrés localitzada a la sala central amb vistes al nord-est i al camí de la Puda. Fotografia 3: Detall del parament intern d´un mur de la sala central amb vistes al sud i a les cingleres de Can Paloma. Fitxa 134: Mas Oliva Fotografia 1: Estat actual del Mas oliva, amb l’arrencament conservat d’algunes voltes que haurien sostingut el sostre abovedat de la planta baixa de l’edifici. Fotografia 2: Una de les sales antigues de l’edifici. Fotografia 3: Estructura excavada a la roca de planta rectangular. Fitxa 135: Barraca de Vinya Fotografia 1: Vista general. . Fotografia 2: Imatge de detall. Fitxa 136: Mas Vidal Fotografia 1: Vista del Mas Vidal. Fotografia 2: Vista de Mas Vidal amb passeres de fusta per no malmetre les restes. Fotografia 3: Altra vista de Mas Vidal. Fitxa 137: Mercat Municipal Fotografia 1: Vista de la façana principal. Fotografia 2: Vista del interior. Extret de l´Anuari d´Esparreguera ´06, p 240.
99
Fotografia 3: Vista a principis de s. XX. Fitxa 138: Moli de la Riera de Piera Fotografia 1: Restes del casal, la façana del qual queda emmascarada per la construcció d’una cabana que hi ha adossada al davant. Fotografia 2: A l´interior de la cabana i podem veure els paraments de les antigues construccions del casal. Fotografia 3: Murs del molí vistos des del mateix llit de la riera. Fitxa 139: Molins de la costa de la Gorgonçana Fotografia 1: Vista general. Fotografia 2: Altre Vista general. Fotografia 3: Vista general a principis de S.XX.. Extret de BORRÀS, Josep; CASTELLS, Joan; PAULO, Josep; SERRA, Joan; SITJÀ, Andreu; SITJÀ, Xavier: Cent anys a Esparreguera 1890-1993. Fitxa 140: Monument en Homenatge als terrissers d´Esparreguera Fotografia 1: Vista frontal. Fitxa 141: Monument de la passió a la Sardana Fotografia 1: Vista frontal del teatre. Fotografia 2: Vista del monument. Fotografia 3: El monument al fons amb el seu autor davant. Extret de l´Anuari d´Esparreguera ´06, p 74. Fitxa 142: Mostra de Pessebres Fotografia 1: Vista de diferents pessebres a la 24a Mostra de Pessebres. Extret de l´Anuari d´Esparreguera ´06,p 182. Fitxa 143: Mostra de teatre “LOLA” Fotografia 1: Cartell de la mostra de teatre. Extret de l’Anuari d´Esparreguera ´06, p 319. Fitxa 144: Mostra de teatre “Gest” Fotografia 1: Escena de una de les obres. Extret de l´Anuari d´Esparreguera ´06
100
Fotografia: Escena de “Que mal se te ve”.Extret de l´Anuari d´Esparreguera ´06, p 302. Fitxa 145: Col.lecció del Museu de la Colònia Sedó Fotografia 1: Vista general de la façana. Fotografia 2: Cartell a l’entrada del museu. Fitxa 146: Necròpolis del Bosquetó Fotografia 1:Vista de la zona on es localitzà la Necròpolis del Bosquetó, amb Olesa de Montserrat en un segon terme. Fotografia 2: Plànol de la situació de la Necròpolis del Bosquetó realitzat per Rafael Subirana l´any 1947. En aquest indica la localització de les restes i explicació del tipus de troballes. Arxiu Municipal d´Esparreguera. Caixa carpeta, Arqueologia R234. Fotografia 3: Rafael Subirana va deixar en dipòsit una de les sepultures de tègula localitzades a la Biblioteca Beat Domènech Castellet d´Esparreguera, ubicació que s’ha mantingut fins avui. Fitxa 147: Nucli antic d´Esparreguera Fotografia 1: Vista de l’església des del carrer Cavallers. Fotografia 2: Vista del campanar. Fitxa 148: Olivera dels Jardins de la Piscina Municipal Fotografia 1: Vista frontal. . Fitxa 149: Oliveres a l’entrada a la Plaça de la Serralada Fotografia 1: Vista general. Fitxa 150: Oliveres del Mirador del Rector Garriga Fotografia 1: Vista general. Fitxa 151:Oliveres de la Plaça de l´Església Fotografia 1: Vista general. Fitxa 152: Palmera del carrer Gorgonçana Fotografia 1: Vista general. Fitxa 153: Palmera dels Jardins de la Piscina Municipal Fotografia 1: Vista frontal.
101
Fitxa 154: Palmera dels Jardins de la Via del Mil.lenari Fotografia 1: Vista general. Fitxa 155: Palmeres del Pati de Can Pasqual Fotografia 1: Vista general. Fitxa 156: Palmera del Pati de Can Tobella Fotografia 1: Vista de l’exterior. Fitxa 157: Palmeres sota el canal de Can Sedó Fotografia 1: Vista general. Fitxa 158 : Pins del Pla del Puig Fotografia 1: Vista general. Fotografia 1: Vista general. Fitxa 159: Plàtans de l’entorn de Casa Cordelles Fotografia 1: Vista general del passeig de l’entrada a la casa. Fotografia 2: Altre angle del passeig d’entrada a la casa. Fitxa 160: Plàtans de l´entorn de la Font del Torrent del Mal Fotografia 1: Vista general dels arbres més propers a la font. Fotografia 2: Arbres de l’altre banda de la font. Fitxa 161: Plàtans de l´interior de Can Sedó Fotografia 1: Vista de l’entrada a l´actual polígon. Fitxa 162: Plàtans del camí semicircular de la Colònia Sedó Fotografia 1: Vista general dels arbres des de la carretera. Fotografia 2 : Vista des de d’interior del camí. Fitxa 163: Plàtans del carrer Barcelona Fotografia 1: Vista general.
102
Fotografia 2: Altre vista dels plàtans. Fitxa 164: Plàtans del carrer del Bruc Fotografia 1: Vista general. Fitxa 165: Plàtans del Passeig de la Colònia Sedó Fotografia 1: Vista general de tot el passeig. Fotografia 2: Altre vista general dels arbres del passeig. Fitxa 166: Plàtans de la carretera a Can Sedó Fotografia 1: Vista general. Fotografia 2: Una altra vista general. Fitxa 167 : Plàtans de la Font de La Barona Fotografia 1: Vista general dels plàtans. Fotografia 2: Vista general amb la font en primer terme. Fitxa 168 : Pont d´Olesa Fotografia 1: Vista general des del riu. Fotografia 1: Pont d´Olesa l’any 1915. Extret de BORRÀS, Josep; CASTELLS, Joan; PAULO, Josep; SERRA, Joan; SITJÀ, Andreu; SITJÀ, Xavier: Cent anys a Esparreguera 1890-1993. Ajuntament d´Esparreguera, p 56. Fotografia 3: Dia de la inauguració. Extret de PAULO, Josep. LA BARCA i altres mitjans de comunicació entre Esparreguera i Olesa, p 176. Fitxa 169: Pont de Ca n´Estruc Fotografia 1: Vista general del pont. Fitxa 170: Pont de les Pells o de la Barca Fotografia 1: Un dels estreps del pont de les pells es conserva amagat sota la vegetació. Fotografia 2: Restes del Pont de les Pells, del qual l’observem pràcticament només el volum d’un dels pilars. Fotografia 3: Molí de baix i Pont de les Pells l’any 1900. LA BARCA, unió d´Esparreguera i Olesa durant més de sis segles.(AADD,1994:67).
103
Fitxa 171: PEIN Montserrat-Sant Salvador de les Espases. Fotografia 1: Vista aèria de la zona de Sant Salvador de les Espases. Fotografia 2: Sant Salvador de les Espases. Fitxa 172: Pont Medieval del Cairat Fotografia 1: Vista general. Fotografia 2: Restes del pont. Fotografia 3: Restes del pont Fitxa 173: Riera d´Alfàbrega Fotografia 1: Vista general. Fotografia 2: Vista de la fauna de la zona. Fitxa 174: Riera de Magarola Fotografia 1: Vista general. Fitxa 175: Roures de Can Tobella Fotografia 1: Vista general exterior. Fotografia 2: Vista d’un altre roure. Fotografia 3. Vista d’un altre roure. Fitxa 176: Safareig Públic de la Gorgonçana Fotografia 1: Vista general. Fotografia 2: Vista de detall del safareig. Fitxa 177: Santa Coloma de la Gorgonçana Fotografia 1: Zona de la Gorgonçana. Fotografia 2: Vista de detall. Fitxa 178 : Santa Margarida del Cairat Fotografia 1: Vista frontal. Fotografia 2: Vista general de lluny.
104
Fotografia 3: Vista general de lluny. Fitxa 179 : Santa Maria del Puig Fotografia 1: Vista general. Fotografia 2: Vista posterior. Fotografia 3: Vista general més propera. Fitxa 180: Serra de Mas Manader o Serra de Rubió Fotografia 1: Vista general. Fotografia 2: Camí al Mas Manader. Fotografia 3: Restes del Mas. Fitxa 181: Terrisseria de Cal Sedó Fotografia 1: Detall de la façana principal. Fotografia 2: Vista actual de l´interior de Cal Sedó. Fotografia 3: Vista de l´interior de Cal Sedó. Extret de PAULO, Josep; Creus, Joaquim: Terrissers i Terrisseries d´Esparreguera. P, 119. Fitxa 182: Terrisseria Encinas Fotografia 1: Vista exterior de la terrisseria. Fotografia 2: Vista del material ceràmic. Fotografia 3: Vista del material ceràmic i del ceramista. Extret de PAULO, Josep; Creus, Joaquim: Terrissers i Terrisseries d´Esparreguera. P. 60. Fitxa 183: Tossal Rodó Fotografia 1: Vista general. Fitxa 184: Trobada de puntaires Fotografia 1: Puntaires al carrer dels Arbres. Fotografia 2: Puntaires a la Plaça. Fotografia 3: Més puntaires.
105
Fitxa 185: Túnel dels Ferrocarrils Catalans Fotografia 1: Vista general. Fotografia 2:Una altra vista general. Fotografia 3:Foradant un dels túnels de la propietat de can Tobella. Extret de PAULO, Josep. LA BARCA i altres mitjans de comunicació entre Esparreguera i Olesa, p 274. Fitxa 186: Turó de la Socarrada Fotografia 1: Vista general. Fotografia 2: Vista general. Fitxa 187: Xemeneia de la Fàbrica Montané i Font Fotografia 1: Vista general. Fitxa 188: Xiprers de Can Tobella Fotografia 1: Xiprer del costat de la porta d’entrada. Fotografia 2: Una altra vista del xiprer. Fitxa 189: Xiprers de Santa Maria del Puig Fotografia 1: Vista dels xiprers de davant de la façana lateral de l’ermita. Fotografia 2: Vista del xiprers dels voltants. Fitxa 190: Xiprers del Cementiri Municipal Fotografia 1: Vista exterior del cementiri. Fitxa 191: Zepa Montserrat-Roques Blanques-Riu Llobregat Fotografia 1: Vista general. Fitxa 192: Zona boscosa de la Vinya Vella Fotografia 1: Vista dels boscos amb la masia al fons. Fotografia 2: Detall del sotabosc. Fitxa 193: Zona geològica de la Puda Fotografia 1: Vista general de la zona.
20 i 22 OPC resums A3-A4 7/4/08 15:09 P�gina 3