"el motor econòmic del paisatge vitivinícola. l'enoturisme", pere lleonard i Àlvar garola

8/6/2019 "El motor econmic del paisatge vitivincola. L'enoturisme", Pere Lleonard i lvar Garola

1/10

EL MOTOR ECONMIC DEL

PAISATGE VITIVINCOLA:

L'ENOTURISMEIII Congrs d'Art i Paisatge Vitivincola

Pere Lleonart, lvar Garola, ngels Garca

GABINET ESTUDIS ECONMICS S.A.

2 de juny de 2011


2/10

El motor econmic del paisatge vitivincola. L'enoturisme

GABINET ESTUDIS ECONMICS S.A. 2

INTRODUCCI

Aquesta ponncia es basa en un treball que vam portar a terme l'any 2010 per encrrec de la

Cambra de Comer de Barcelona sobre El potencial econmic del turisme a lAlt Peneds, el

Baix Llobregat i el Garraf.

En aquest estudi s'analitzava la importncia del turisme a les comarques del sud de Barcelona,

tres comarques amb caracterstiques socioeconmiques i atractius turstics molt diferents, per

complementaries en el seu potencial turstic, impulsat a ms per la proximitat de Barcelona, un

focus datracci de turisme urb.

En aquesta ponncia sexpliquen alguns dels principals resultats que es varen obtenir per lAlt

Peneds, i es posa en relleu que lenoturisme s un dels atractius bsics de la seva oferta

turstica.

L'ENOTURISME

El turisme s una alternativa per portar a terme estratgies de desenvolupament i regeneraci

econmica i social en zones rurals. El turisme del vi, com a model de desenvolupament econmic

sostenible i integrador de determinades rees, s capa de dinamitzar la competitivitat dun

territori, incrementar la producci vincola, respectar el medi ambient i millorar les condicions de

vida dels ciutadans.

El Napa Valley californi, lexemple ms reeixit de turisme vitivincola

Napa Valley s un territori duns 2.000 km2 i uns 125.000 habitants (l'Alt Peneds t 592 km2 i uns 100.000habitants). T unes 12.000 hectrees de vinya (l'Alt Peneds 17.000) i est especialitzat en vins de granqualitat. La seva producci, noms el 4% del vi de Califrnia, representa el 27% en valor de venda. La sevaeconomia est en plena expansi.

Napa Valley atrau 4,7 milions de turistes anuals; 2 milions sn visitants de dia i 2,7 hi pernocten. Es tracta devisitants delevat nivell de renda que resulten atrets de forma absolutament majoritria per la viticultura i que

no acostumen a viatjar amb nens.

La seva despesa mitjana diria s de 197/233 dlars segons siguin visitants o hi pernoctin i, en conjunt,deixen a la zona 1.000 milions de dlars anuals (22% en hotels, 25% en restauraci, 4% en tasts, 18% encompres de vi, i el 30% restant en comer i serveis varis).

El Napa Valley Council calcula que cada dolar invertit en marketing turstic es multiplica per vuit en ingressos.

L'enoturisme sha desenvolupat en base a rutes turstiques que es caracteritzen per lexistncia

datractius naturals (paisatge) i fsics (bodegues, museus del vi...). Aquestes rutes incorporen

aspectes culturals, mediambientals i socials: la visita a la bodega, la contemplaci de les vinyes i

del paisatge, la entrada a un museu o a un centre dinformaci vitivincola, la degustaci


3/10



gastronmica, la compra de vi i lallotjament en llocs relacionats. En definitiva, la ruta enolgica es

la suma de lesfor de moltes empreses publiques i privades.

El perfil del turista del vi correspon a una persona resident en ciutats mitjanes, que viatja en grups

petits, en perodes curts i que organitza personalment el viatge amb informacions damics id'Internet. El seu nivell de despesa se situa per sobre de la mitja nacional i el seu nivell de

satisfacci s molt elevat.

EL MODEL DE L'ALT PENEDS

Amb una superfcie de 592,7 km2, lAlt Peneds tenia, l'any 2010, una poblaci de 104.353

habitants i una densitat urbana de 176 Habitants per km2. Es tracta duna economia que t unaimportant base industrial, degut duna banda a la indstria del vi i el cava, i duna altra a larribada

dimplantacions que aprofiten la proximitat a Barcelona, les bones comunicacions i la disponibilitat

de sl industrial.

El sector primari ha experimentat un important procs de concentraci de les explotacions i una

forta mecanitzaci, que ha redut molt la seva ocupaci directa. Amb unes 17.000 hectrees, la

vinya s una activitat molt rellevant i constitueix el perfil distintiu de la comarca. La indstria

vitivincola aporta directament un 14/16% del PIB comarcal, per a ms cal tenir en compte el pes

de les activitats primries (1,7%) i de les activitats complementries (terciries i industrials) del

clster que gira entorn del vi.

Evoluci del creixement anual del PIB

Alt Peneds

BaixLlobregat

Garraf

Total

-6,0%

-5,0%

-4,0%

-3,0%

-2,0%

-1,0%

0,0%

1,0%

2,0%

3,0%

4,0%

5,0%

02 03 04 05 06 07 08 09 10

Font: El potencial econmic del turisme a lAlt Peneds, el Baix Llobregat i el Garraf, Cambra de Comer, 2010.


4/10



Levoluci econmica recent est marcada pels efectes de la crisi actual, que han estat molt

intensos a l'Alt Peneds degut a la caiguda de la construcci i a la ja esmentada especialitzaci

industrial, molt sensible en uns primers moments al cicle recessiu.

El vi i el cava han donat la seva identitat a lAlt Peneds, a la vegada que lhan projectatinternacionalment. La zona vincola del Peneds forma part de la gran Depressi Prelitoral

Catalana, de paisatge suau i ondulat, cobert de vinyes, on sescampen els cellers i els allotjaments

rurals arreu dels vint-i-set municipis de la comarca. Lelaboraci del vi es distribueix de forma

dispersa pel territori, mentre que la del cava es concentra a Sant Sadurn i a Subirats. Sant

Sadurn dAnoia i, especialment, Vilafranca, la seva capital, estructuren la comarca, acullen un

patrimoni arquitectnic notable i ofereixen activitats ldiques i culturals molt arrelades, moltes

delles relacionades amb la prpia dinmica del vi.

Les dades globals mostren que la ruta dEnoturisme Peneds (Ruta del vi i del cava) ha estat la

ms visitada a Espanya, amb 458.454 visites1. Cal tenir en compte que l'Alt Peneds t el factor

diferenciador que suposa la proximitat d'una ciutat amb la capacitat turstica i demogrfica de

Barcelona. Aix fa que al Peneds predomini la figura del visitant dun dia, front al perfil de turista

que pernocta a la zona que es dna a daltres indrets.

Si ens limitem a l'Alt Peneds, els principals centres denoturisme varen rebre el 2008 un total de

340.000 visitants, una xifra remarcable, molt concentrada en les 2 grans caves que es troben a

Sant Sadurn (Freixenet i Codornu) i a la bodega Torres de Pacs del Peneds.

El grfic mostra levoluci de cada una delles i cm, desprs duna xifra mxima, el nombre de

visitants va retrocedir, especialment per la davallada dels grups que aporten les agncies i que

suposen el percentatge ms alt de visitants, entre el 60-70 % del total. El visitant particular s el

que es mant i, tot i l'actual crisi, ha evitat una davallada ms important.

1 Segons dades del Observatorio de Rutas del Vino de Espaa, elaborat per la Associaci de Ciutats del Vi (ACEVIN) queintegra autntics referents d'enoturisme s a dir, bodegues i caves que reben ms de 100.000 visitants/any. Aquest xifra es

superior en 90.000 visitants als nostres clculs. Aquesta diferncia sexplica pel fet que les dades d'ACEVIN es refereixen aun any anterior i a que inclou tamb bodegues del Baix Peneds i el Garraf.

Vijazz (Vilafranca del Peneds):Esdeveniment que combina la cultura del vi amb la musica de jazz i que haestat un gran xit. Es combina amb visites a cellers, trobada de colleccionistes de plaques de cava,maridatges, tast de vins, exposicions...Visitants aproximats 2.009: 42.000. Bona part dels assistents es queden a dormir en allotjaments delmateix municipi o rodalies i la meitat dels visitants ja hi havien assistit en anteriors edicions.

Cavatast (Sant Sadurn dAnoia): Esdeveniment organitzat pel Patronat de Turisme de lAjuntament quees celebra coincidint amb la Setmana del Cava. Consisteix en una mostra de caves i gastronomia al carrerque es complementa amb daltres activitats.Visitants aproximats: 35.000. Atreu molts visitants dorigen estranger.


5/10



Principals centres denoturisme


De visites particulars es nodreixen la majoria de les caves mitjanes i petites, que mouen uns

50.000 visitants, una xifra encara relativament modesta per remarcable i amb una evoluci

creixent, a mesura que forces daquestes caves han ampliat i modernitzat les seves installacions.

Una de les sinrgies de lenoturisme es produeix amb el turisme rural, com sha mostrat en models

com el de la Toscana. A l'Alt Peneds hi ha un total de 59 establiments de turisme rural i 479

places, el que representa el 3% de l'oferta de Catalunya.

Establiments rurals a Catalunya


Establiments Places %

Alt Peneds 59 479 3,12%

Prov. Barcelona 498 3.998 26,07%

Catalunya 1.960 15.334 100,00%


6/10



Atraure els visitants de Torres, Codorniu i Freixenet cap als cascs urbans, i tamb una major

integraci amb la resta de loferta turstica de la comarca s el gran repte pendent per a impulsar el

turisme i, de retruc, activitats complementaries com el comer, la restauraci i els hotels rurals. La

posta en marxa definitiva del Vinseum de Vilafranca i del complex de la Fassina de Can Guineu,de Sant Sadurn, hauran de ser la locomotora daquesta transformaci, que tamb requerir un

major esfor dels petits cavistes dels nuclis urbans per ampliar els horaris de visita i ser ms

receptius al potencial turstic de la viticultura.

EL PES ECONMIC DEL TURISME A LALT PENEDS

El turisme s un sector econmic no tradicional de fet no apareix com a tal en les classificacions

per sectors productius que sutilitzen en lmbit econmic sin que t un carcter transversal. s

a dir, que est format per moltes empreses grans, mitjanes i petites, que engloben diferents

branques dactivitat (restauraci, hoteleria, comer, transport, activitats culturals, txtil, serveis de

tot tipus...) el que fa que shagi de fer una estimaci per avaluar la seva aportaci a leconomia

dun determinat territori, a travs defectes directes i indirectes. El turisme, com qualsevol sector

econmic, es pot analitzar des de lptica de la demanda i de loferta.

Per estimar quin s el pes del turisme a la zona, sha fet una anlisi des de lptica de la demanda

que ens permetr posteriorment obtenir les magnituds econmiques del turisme de manera

acurada, i fer estimacions sobre el futur del sector.

El punt de partida ha estat estimar la despesa generada a la zona pels visitants que hi arriben.

Aquests shan dividit en tres tipologies:

Els que pernocten a la comarca (que anomenarem turistes) Els que es desplacen en excursions dun sol dia sense quedar-se a dormir (visitants) Els que disposen duna segona residncia

Per cadascun dels collectius sha fet una estimaci independent, el que ens ha perms estimar la

despesa turstica que sha fet a la zona. Lany de referncia s el 2009, aquest s un fet

significatiu, ja que la conjuntura econmica ha estat molt negativa, amb un descens molt

considerable de lactivitat i la despesa respecte dels anys anteriors.

Aquest s un fet que cal tenir en compte quan es valoren els resultats a escala global. Cal tenir en

compte, a ms, que una part de la despesa dels turistes que pernocten es fa fora de la zona, fet

que s habitual en un territori proper a Barcelona.


7/10



Distribuci de la despesa turstica a la zona el 2009


La despesa turstica a lAlt Peneds el 2009 va ser de 99 milions deuros, amb un repartiment

fora equilibrat entre turistes, visitants i els que tenen una segona residncia. En valor absolut s

una xifra molt inferior a la que es dna a les altres dues comarques que van participar en el treball.

Per conixer limpacte sobre leconomia comarcal, sha utilitzat la metodologia input-output quepermet distingir entre tres tipus defectes: directes, (producci de bens i serveis turstics)

indirectes (efectes que t lincrement de lactivitat econmica del turisme i la inversi sobre

activitats complementries) i induts (els ocasionats per laugment de lactivitat econmica

generada per la despesa de les persones vinculades directament o indirectament al turisme...).2

Per tant, la suma dels tres efectes permetr valorar limpacte global del turisme a lAlt Peneds.

Cal tenir en compte que el resultat no s el valor de la producci hotelera, sin la repercussi del

turisme sobre totes les activitats econmiques de la comarca, s a dir, el que es perdria si el

turisme no exists.

2 Catalunya disposa actualment de les TIO corresponents a lany 2005 amb una desagregaci en seixanta-cinc sectorsproductius, i que distingeix entre els fluxos interiors, els que tenen per origen i dest la resta dEspanya i les relacions amblestranger. Aix permet conixer com es distribueix territorialment el PIB i els llocs de treball generats per la inversi.Daquesta manera, es pot quantificar, per tant, lefecte spillover. Ats que no hi ha taules input-output per a nivellsterritorials inferiors a Catalunya, sha fet un exercici que consisteix a estimar-ne unes de parcials i resumides a escalacomarcal, calculades a partir del pes de cada sector en la seva estructura productiva. Utilitzant aquest instrument es podencaptar els efectes de lactivitat turstica en una comarca concreta. A ms, permet calcular quina part de lincrementeconmic i de locupaci es queda a la zona que sest analitzant i quina va a la resta de Catalunya o a daltres indrets.Igualment, permet calcular la distribuci dels efectes indirectes i induts per sectors, amb una desagregaci econmica devint-i-dos sectors, que ja es prou significativa.


8/10



Efectes del turisme sobre l'economia de lAlt Peneds el 2009

En percentatge sobre el PIB de la comarca Distribuci i efectes spillover de la producci

100%

32% 43%

41%

49%

27%

8%

Directe Indirecte Indut

Resta

Resta Catalunya

Alt Peneds

57

milions

17

milions

25

milions


Fent aquesta anlisi sobt que les activitats turstiques generen un PIB a la zona valorat en uns

60 milions deuros, cosa que significa un 3,1% de leconomia de tota lrea. Lefecte multiplicador

se situa en un 1,33, que vol dir que per cada euro de valor afegit que es crea a la zona en

activitats estrictament turstiques, es generen, tamb a la zona, 0,33 euros ms en segments

productius que abasteixen el turisme o derivades de la renda generada pel turisme.

La xifra anterior fa referncia exclusivament a lactivitat que es porta a terme dins la zona. Cal tenir

en compte tamb lanomenat efecte spillover, s a dir, la incidncia que genera la despesa

realitzada en activitats turstiques fora daquesta zona.

Efectes del turisme sobre les comarques analitzades el 2009(en % sobre el PIB i els llocs de treball de cada comarca)


1,1%

0,5%

0,9%

Alt Peneds

Segones residncies

Visitants

Pernoctacions

60 milions euros3,1% del PIB de la comarca


9/10



Si es compara amb les altres dues comarques de lestudi, el pes estimat per lAlt Peneds s molt

inferior al del Garraf, amb una vocaci turstica que gira al voltant de Sitges, per supera al Baix

Llobregat, una zona molt ms gran, amb una economia molt complexa i variada, tot i comptar amb

un motor turstic com Castelldefels i la zona del Delta del Llobregat.

El turisme acaba generant a l'Alt Peneds un total de 1.400 llocs, que sn els que depenen que es

porti a terme aquesta activitat, la qual cosa significa un 3,5% del total de locupaci de la zona.

Ats que la productivitat de moltes de les activitats vinculades al sector turstic s inferior a la

global de leconomia, els efectes sobre locupaci, en termes relatius, sn superiors als que donen

sobre el PIB.

EL FUTUR DEL TURISME A L'ALT PENEDES

A partir del pes del turisme actual es pretn fer un exercici de prospectiva per tal davaluar quin pot

ser el seu potencial. Per fer-ho, sha dissenyat un model que utilitza la tcnica dels escenaris, un

instrument que permet quantificar lestat futur dun determinat territori o sector productiu a partir

destablir hiptesis de comportament sobre les variables que es consideren ms significatives. En

aquest cas, per definir el futur del turisme a lAlt Peneds. Es tracta dun mtode especialment til

quant al nombre de factors a considerar i el grau dincertesa sn alts, i es pretn construir imatges

de futur alternatives per tal dorientar la presa de decisions.

En aquest exercici sha tingut en compte levoluci de les variables de lentorn (el creixement de

leconomia catalana i de levoluci de lrea metropolitana). Per hi ha un marge dautonomia prou

important pels agents locals i, per aix, en definir les variables motriu del model, hem cercat

aquelles on es pot incidir ms des de linterior de la comarca (nombre de places hoteleres,

ocupaci, preus per pernoctaci).

Lhoritz temporal considerat s lany 2020, perode suficient per posar en marxa totes les

actuacions que justifiquen la viabilitat de cadascun dels escenaris. En aquest cas, hem definit tres

escenaris possibles per la zona.

Un escenari proactiu, que inclou els projectes i les iniciatives en curs, el tendencial, que significa

que es mant la tendncia recent en levoluci del sector turstic a les comarques de lAlt Peneds,

el Baix Llobregat i el Garraf, i el tendencial exogen, que es basa en qu lnic creixement del

turisme a la zona es produeix a causa de laeroport i lefecte de la proximitat a Barcelona. Aquests

tres escenaris marcarien els lmits del turisme a la zona, s a dir, els que van entre que lactivitat

es mantingui per factors purament exgens, i el que es deriva daprofitar al mxim el potencial dels

atractius i recursos turstics.


10/10



Lescenari proactiu es basa en aprofitar el potencial turstic i treballar conjuntament les tres

comarques per aprofitar les sinergies que es donen, i utilitzar la fora de la ciutat de Barcelona

com a destinaci turstica per atraure visitants. De fet, la zona ha enregistrat en els darrers anys

una canvis importants i disposa de projectes que, quan es posin en marxa, poden fer incrementar

la seva capacitat datracci. L'enoturisme, a ms, s un sector emergent com posa en relleu elsinformes de lOrganitzaci Mundial del Turisme.3

En aquest escenari, el turisme a lAlt Peneds podria arribar a aportar un 6,3% de la generaci de

riquesa a la comarca, considerant tant els impactes directes, indirectes i induts, el que mostra el

potencial daquesta zona.

El pes del turisme a l'Alt Peneds en els tres escenaris(en % sobre el PIB)

2,18%2,68%

6,35%

Tendencial Exgen Proactiu

Pes actual:3,1% del PIB


A nivell de llocs de treball es passaria dels 1.400 actuals que depenen dactivitats turstiques a uns

2.900.

Totes aquestes xifres mostren limpacte que pot tenir a la zona una estratgia adequada en el

sector turstic, ms en una poca actual caracteritzada per les incerteses sobre lestructuraproductiva. Si b el turisme no s actualment el motor econmic del paisatge vitivincola, com diu

agosaradament el ttol, s que t un potencial important de creixement, una gran capacitat de

generar sinrgies amb altres activitats i un model productiu ms integrat.

3Veure per exemple World Tourism Organization Tourism 2020 Visions WTO 2003, on es feia una reflexi global i

prospectiva a escala mundial, o World Tourism Organization City tourism and Culture WTO 2005, i que posen en relleulaparici de segments emergents

"el motor econòmic del paisatge vitivinícola. l'enoturisme", pere lleonard i Àlvar garola

Documents