Download - "El motor econòmic del paisatge vitivinícola. L'enoturisme", Pere Lleonard i Àlvar Garola
-
8/6/2019 "El motor econmic del paisatge vitivincola. L'enoturisme", Pere Lleonard i lvar Garola
1/10
EL MOTOR ECONMIC DEL
PAISATGE VITIVINCOLA:
L'ENOTURISMEIII Congrs d'Art i Paisatge Vitivincola
Pere Lleonart, lvar Garola, ngels Garca
GABINET ESTUDIS ECONMICS S.A.
2 de juny de 2011
-
8/6/2019 "El motor econmic del paisatge vitivincola. L'enoturisme", Pere Lleonard i lvar Garola
2/10
El motor econmic del paisatge vitivincola. L'enoturisme
GABINET ESTUDIS ECONMICS S.A. 2
INTRODUCCI
Aquesta ponncia es basa en un treball que vam portar a terme l'any 2010 per encrrec de la
Cambra de Comer de Barcelona sobre El potencial econmic del turisme a lAlt Peneds, el
Baix Llobregat i el Garraf.
En aquest estudi s'analitzava la importncia del turisme a les comarques del sud de Barcelona,
tres comarques amb caracterstiques socioeconmiques i atractius turstics molt diferents, per
complementaries en el seu potencial turstic, impulsat a ms per la proximitat de Barcelona, un
focus datracci de turisme urb.
En aquesta ponncia sexpliquen alguns dels principals resultats que es varen obtenir per lAlt
Peneds, i es posa en relleu que lenoturisme s un dels atractius bsics de la seva oferta
turstica.
L'ENOTURISME
El turisme s una alternativa per portar a terme estratgies de desenvolupament i regeneraci
econmica i social en zones rurals. El turisme del vi, com a model de desenvolupament econmic
sostenible i integrador de determinades rees, s capa de dinamitzar la competitivitat dun
territori, incrementar la producci vincola, respectar el medi ambient i millorar les condicions de
vida dels ciutadans.
El Napa Valley californi, lexemple ms reeixit de turisme vitivincola
Napa Valley s un territori duns 2.000 km2 i uns 125.000 habitants (l'Alt Peneds t 592 km2 i uns 100.000habitants). T unes 12.000 hectrees de vinya (l'Alt Peneds 17.000) i est especialitzat en vins de granqualitat. La seva producci, noms el 4% del vi de Califrnia, representa el 27% en valor de venda. La sevaeconomia est en plena expansi.
Napa Valley atrau 4,7 milions de turistes anuals; 2 milions sn visitants de dia i 2,7 hi pernocten. Es tracta devisitants delevat nivell de renda que resulten atrets de forma absolutament majoritria per la viticultura i que
no acostumen a viatjar amb nens.
La seva despesa mitjana diria s de 197/233 dlars segons siguin visitants o hi pernoctin i, en conjunt,deixen a la zona 1.000 milions de dlars anuals (22% en hotels, 25% en restauraci, 4% en tasts, 18% encompres de vi, i el 30% restant en comer i serveis varis).
El Napa Valley Council calcula que cada dolar invertit en marketing turstic es multiplica per vuit en ingressos.
L'enoturisme sha desenvolupat en base a rutes turstiques que es caracteritzen per lexistncia
datractius naturals (paisatge) i fsics (bodegues, museus del vi...). Aquestes rutes incorporen
aspectes culturals, mediambientals i socials: la visita a la bodega, la contemplaci de les vinyes i
del paisatge, la entrada a un museu o a un centre dinformaci vitivincola, la degustaci
-
8/6/2019 "El motor econmic del paisatge vitivincola. L'enoturisme", Pere Lleonard i lvar Garola
3/10
El motor econmic del paisatge vitivincola. L'enoturisme
GABINET ESTUDIS ECONMICS S.A. 3
gastronmica, la compra de vi i lallotjament en llocs relacionats. En definitiva, la ruta enolgica es
la suma de lesfor de moltes empreses publiques i privades.
El perfil del turista del vi correspon a una persona resident en ciutats mitjanes, que viatja en grups
petits, en perodes curts i que organitza personalment el viatge amb informacions damics id'Internet. El seu nivell de despesa se situa per sobre de la mitja nacional i el seu nivell de
satisfacci s molt elevat.
EL MODEL DE L'ALT PENEDS
Amb una superfcie de 592,7 km2, lAlt Peneds tenia, l'any 2010, una poblaci de 104.353
habitants i una densitat urbana de 176 Habitants per km2. Es tracta duna economia que t unaimportant base industrial, degut duna banda a la indstria del vi i el cava, i duna altra a larribada
dimplantacions que aprofiten la proximitat a Barcelona, les bones comunicacions i la disponibilitat
de sl industrial.
El sector primari ha experimentat un important procs de concentraci de les explotacions i una
forta mecanitzaci, que ha redut molt la seva ocupaci directa. Amb unes 17.000 hectrees, la
vinya s una activitat molt rellevant i constitueix el perfil distintiu de la comarca. La indstria
vitivincola aporta directament un 14/16% del PIB comarcal, per a ms cal tenir en compte el pes
de les activitats primries (1,7%) i de les activitats complementries (terciries i industrials) del
clster que gira entorn del vi.
Evoluci del creixement anual del PIB
Alt Peneds
BaixLlobregat
Garraf
Total
-6,0%
-5,0%
-4,0%
-3,0%
-2,0%
-1,0%
0,0%
1,0%
2,0%
3,0%
4,0%
5,0%
02 03 04 05 06 07 08 09 10
Font: El potencial econmic del turisme a lAlt Peneds, el Baix Llobregat i el Garraf, Cambra de Comer, 2010.
-
8/6/2019 "El motor econmic del paisatge vitivincola. L'enoturisme", Pere Lleonard i lvar Garola
4/10
El motor econmic del paisatge vitivincola. L'enoturisme
GABINET ESTUDIS ECONMICS S.A. 4
Levoluci econmica recent est marcada pels efectes de la crisi actual, que han estat molt
intensos a l'Alt Peneds degut a la caiguda de la construcci i a la ja esmentada especialitzaci
industrial, molt sensible en uns primers moments al cicle recessiu.
El vi i el cava han donat la seva identitat a lAlt Peneds, a la vegada que lhan projectatinternacionalment. La zona vincola del Peneds forma part de la gran Depressi Prelitoral
Catalana, de paisatge suau i ondulat, cobert de vinyes, on sescampen els cellers i els allotjaments
rurals arreu dels vint-i-set municipis de la comarca. Lelaboraci del vi es distribueix de forma
dispersa pel territori, mentre que la del cava es concentra a Sant Sadurn i a Subirats. Sant
Sadurn dAnoia i, especialment, Vilafranca, la seva capital, estructuren la comarca, acullen un
patrimoni arquitectnic notable i ofereixen activitats ldiques i culturals molt arrelades, moltes
delles relacionades amb la prpia dinmica del vi.
Les dades globals mostren que la ruta dEnoturisme Peneds (Ruta del vi i del cava) ha estat la
ms visitada a Espanya, amb 458.454 visites1. Cal tenir en compte que l'Alt Peneds t el factor
diferenciador que suposa la proximitat d'una ciutat amb la capacitat turstica i demogrfica de
Barcelona. Aix fa que al Peneds predomini la figura del visitant dun dia, front al perfil de turista
que pernocta a la zona que es dna a daltres indrets.
Si ens limitem a l'Alt Peneds, els principals centres denoturisme varen rebre el 2008 un total de
340.000 visitants, una xifra remarcable, molt concentrada en les 2 grans caves que es troben a
Sant Sadurn (Freixenet i Codornu) i a la bodega Torres de Pacs del Peneds.
El grfic mostra levoluci de cada una delles i cm, desprs duna xifra mxima, el nombre de
visitants va retrocedir, especialment per la davallada dels grups que aporten les agncies i que
suposen el percentatge ms alt de visitants, entre el 60-70 % del total. El visitant particular s el
que es mant i, tot i l'actual crisi, ha evitat una davallada ms important.
1 Segons dades del Observatorio de Rutas del Vino de Espaa, elaborat per la Associaci de Ciutats del Vi (ACEVIN) queintegra autntics referents d'enoturisme s a dir, bodegues i caves que reben ms de 100.000 visitants/any. Aquest xifra es
superior en 90.000 visitants als nostres clculs. Aquesta diferncia sexplica pel fet que les dades d'ACEVIN es refereixen aun any anterior i a que inclou tamb bodegues del Baix Peneds i el Garraf.
Vijazz (Vilafranca del Peneds):Esdeveniment que combina la cultura del vi amb la musica de jazz i que haestat un gran xit. Es combina amb visites a cellers, trobada de colleccionistes de plaques de cava,maridatges, tast de vins, exposicions...Visitants aproximats 2.009: 42.000. Bona part dels assistents es queden a dormir en allotjaments delmateix municipi o rodalies i la meitat dels visitants ja hi havien assistit en anteriors edicions.
Cavatast (Sant Sadurn dAnoia): Esdeveniment organitzat pel Patronat de Turisme de lAjuntament quees celebra coincidint amb la Setmana del Cava. Consisteix en una mostra de caves i gastronomia al carrerque es complementa amb daltres activitats.Visitants aproximats: 35.000. Atreu molts visitants dorigen estranger.
-
8/6/2019 "El motor econmic del paisatge vitivincola. L'enoturisme", Pere Lleonard i lvar Garola
5/10
El motor econmic del paisatge vitivincola. L'enoturisme
GABINET ESTUDIS ECONMICS S.A. 5
Principals centres denoturisme
Font: El potencial econmic del turisme a lAlt Peneds, el Baix Llobregat i el Garraf, Cambra de Comer, 2010.
De visites particulars es nodreixen la majoria de les caves mitjanes i petites, que mouen uns
50.000 visitants, una xifra encara relativament modesta per remarcable i amb una evoluci
creixent, a mesura que forces daquestes caves han ampliat i modernitzat les seves installacions.
Una de les sinrgies de lenoturisme es produeix amb el turisme rural, com sha mostrat en models
com el de la Toscana. A l'Alt Peneds hi ha un total de 59 establiments de turisme rural i 479
places, el que representa el 3% de l'oferta de Catalunya.
Establiments rurals a Catalunya
Font: El potencial econmic del turisme a lAlt Peneds, el Baix Llobregat i el Garraf, Cambra de Comer, 2010.
Establiments Places %
Alt Peneds 59 479 3,12%
Prov. Barcelona 498 3.998 26,07%
Catalunya 1.960 15.334 100,00%
-
8/6/2019 "El motor econmic del paisatge vitivincola. L'enoturisme", Pere Lleonard i lvar Garola
6/10
El motor econmic del paisatge vitivincola. L'enoturisme
GABINET ESTUDIS ECONMICS S.A. 6
Atraure els visitants de Torres, Codorniu i Freixenet cap als cascs urbans, i tamb una major
integraci amb la resta de loferta turstica de la comarca s el gran repte pendent per a impulsar el
turisme i, de retruc, activitats complementaries com el comer, la restauraci i els hotels rurals. La
posta en marxa definitiva del Vinseum de Vilafranca i del complex de la Fassina de Can Guineu,de Sant Sadurn, hauran de ser la locomotora daquesta transformaci, que tamb requerir un
major esfor dels petits cavistes dels nuclis urbans per ampliar els horaris de visita i ser ms
receptius al potencial turstic de la viticultura.
EL PES ECONMIC DEL TURISME A LALT PENEDS
El turisme s un sector econmic no tradicional de fet no apareix com a tal en les classificacions
per sectors productius que sutilitzen en lmbit econmic sin que t un carcter transversal. s
a dir, que est format per moltes empreses grans, mitjanes i petites, que engloben diferents
branques dactivitat (restauraci, hoteleria, comer, transport, activitats culturals, txtil, serveis de
tot tipus...) el que fa que shagi de fer una estimaci per avaluar la seva aportaci a leconomia
dun determinat territori, a travs defectes directes i indirectes. El turisme, com qualsevol sector
econmic, es pot analitzar des de lptica de la demanda i de loferta.
Per estimar quin s el pes del turisme a la zona, sha fet una anlisi des de lptica de la demanda
que ens permetr posteriorment obtenir les magnituds econmiques del turisme de manera
acurada, i fer estimacions sobre el futur del sector.
El punt de partida ha estat estimar la despesa generada a la zona pels visitants que hi arriben.
Aquests shan dividit en tres tipologies:
Els que pernocten a la comarca (que anomenarem turistes) Els que es desplacen en excursions dun sol dia sense quedar-se a dormir (visitants) Els que disposen duna segona residncia
Per cadascun dels collectius sha fet una estimaci independent, el que ens ha perms estimar la
despesa turstica que sha fet a la zona. Lany de referncia s el 2009, aquest s un fet
significatiu, ja que la conjuntura econmica ha estat molt negativa, amb un descens molt
considerable de lactivitat i la despesa respecte dels anys anteriors.
Aquest s un fet que cal tenir en compte quan es valoren els resultats a escala global. Cal tenir en
compte, a ms, que una part de la despesa dels turistes que pernocten es fa fora de la zona, fet
que s habitual en un territori proper a Barcelona.
-
8/6/2019 "El motor econmic del paisatge vitivincola. L'enoturisme", Pere Lleonard i lvar Garola
7/10
El motor econmic del paisatge vitivincola. L'enoturisme
GABINET ESTUDIS ECONMICS S.A. 7
Distribuci de la despesa turstica a la zona el 2009
Font: El potencial econmic del turisme a lAlt Peneds, el Baix Llobregat i el Garraf, Cambra de Comer, 2010.
La despesa turstica a lAlt Peneds el 2009 va ser de 99 milions deuros, amb un repartiment
fora equilibrat entre turistes, visitants i els que tenen una segona residncia. En valor absolut s
una xifra molt inferior a la que es dna a les altres dues comarques que van participar en el treball.
Per conixer limpacte sobre leconomia comarcal, sha utilitzat la metodologia input-output quepermet distingir entre tres tipus defectes: directes, (producci de bens i serveis turstics)
indirectes (efectes que t lincrement de lactivitat econmica del turisme i la inversi sobre
activitats complementries) i induts (els ocasionats per laugment de lactivitat econmica
generada per la despesa de les persones vinculades directament o indirectament al turisme...).2
Per tant, la suma dels tres efectes permetr valorar limpacte global del turisme a lAlt Peneds.
Cal tenir en compte que el resultat no s el valor de la producci hotelera, sin la repercussi del
turisme sobre totes les activitats econmiques de la comarca, s a dir, el que es perdria si el
turisme no exists.
2 Catalunya disposa actualment de les TIO corresponents a lany 2005 amb una desagregaci en seixanta-cinc sectorsproductius, i que distingeix entre els fluxos interiors, els que tenen per origen i dest la resta dEspanya i les relacions amblestranger. Aix permet conixer com es distribueix territorialment el PIB i els llocs de treball generats per la inversi.Daquesta manera, es pot quantificar, per tant, lefecte spillover. Ats que no hi ha taules input-output per a nivellsterritorials inferiors a Catalunya, sha fet un exercici que consisteix a estimar-ne unes de parcials i resumides a escalacomarcal, calculades a partir del pes de cada sector en la seva estructura productiva. Utilitzant aquest instrument es podencaptar els efectes de lactivitat turstica en una comarca concreta. A ms, permet calcular quina part de lincrementeconmic i de locupaci es queda a la zona que sest analitzant i quina va a la resta de Catalunya o a daltres indrets.Igualment, permet calcular la distribuci dels efectes indirectes i induts per sectors, amb una desagregaci econmica devint-i-dos sectors, que ja es prou significativa.
-
8/6/2019 "El motor econmic del paisatge vitivincola. L'enoturisme", Pere Lleonard i lvar Garola
8/10
El motor econmic del paisatge vitivincola. L'enoturisme
GABINET ESTUDIS ECONMICS S.A. 8
Efectes del turisme sobre l'economia de lAlt Peneds el 2009
En percentatge sobre el PIB de la comarca Distribuci i efectes spillover de la producci
100%
32% 43%
41%
49%
27%
8%
Directe Indirecte Indut
Resta
Resta Catalunya
Alt Peneds
57
milions
17
milions
25
milions
Font: El potencial econmic del turisme a lAlt Peneds, el Baix Llobregat i el Garraf, Cambra de Comer, 2010.
Fent aquesta anlisi sobt que les activitats turstiques generen un PIB a la zona valorat en uns
60 milions deuros, cosa que significa un 3,1% de leconomia de tota lrea. Lefecte multiplicador
se situa en un 1,33, que vol dir que per cada euro de valor afegit que es crea a la zona en
activitats estrictament turstiques, es generen, tamb a la zona, 0,33 euros ms en segments
productius que abasteixen el turisme o derivades de la renda generada pel turisme.
La xifra anterior fa referncia exclusivament a lactivitat que es porta a terme dins la zona. Cal tenir
en compte tamb lanomenat efecte spillover, s a dir, la incidncia que genera la despesa
realitzada en activitats turstiques fora daquesta zona.
Efectes del turisme sobre les comarques analitzades el 2009(en % sobre el PIB i els llocs de treball de cada comarca)
Font: El potencial econmic del turisme a lAlt Peneds, el Baix Llobregat i el Garraf, Cambra de Comer, 2010.
1,1%
0,5%
0,9%
Alt Peneds
Segones residncies
Visitants
Pernoctacions
60 milions euros3,1% del PIB de la comarca
-
8/6/2019 "El motor econmic del paisatge vitivincola. L'enoturisme", Pere Lleonard i lvar Garola
9/10
El motor econmic del paisatge vitivincola. L'enoturisme
GABINET ESTUDIS ECONMICS S.A. 9
Si es compara amb les altres dues comarques de lestudi, el pes estimat per lAlt Peneds s molt
inferior al del Garraf, amb una vocaci turstica que gira al voltant de Sitges, per supera al Baix
Llobregat, una zona molt ms gran, amb una economia molt complexa i variada, tot i comptar amb
un motor turstic com Castelldefels i la zona del Delta del Llobregat.
El turisme acaba generant a l'Alt Peneds un total de 1.400 llocs, que sn els que depenen que es
porti a terme aquesta activitat, la qual cosa significa un 3,5% del total de locupaci de la zona.
Ats que la productivitat de moltes de les activitats vinculades al sector turstic s inferior a la
global de leconomia, els efectes sobre locupaci, en termes relatius, sn superiors als que donen
sobre el PIB.
EL FUTUR DEL TURISME A L'ALT PENEDES
A partir del pes del turisme actual es pretn fer un exercici de prospectiva per tal davaluar quin pot
ser el seu potencial. Per fer-ho, sha dissenyat un model que utilitza la tcnica dels escenaris, un
instrument que permet quantificar lestat futur dun determinat territori o sector productiu a partir
destablir hiptesis de comportament sobre les variables que es consideren ms significatives. En
aquest cas, per definir el futur del turisme a lAlt Peneds. Es tracta dun mtode especialment til
quant al nombre de factors a considerar i el grau dincertesa sn alts, i es pretn construir imatges
de futur alternatives per tal dorientar la presa de decisions.
En aquest exercici sha tingut en compte levoluci de les variables de lentorn (el creixement de
leconomia catalana i de levoluci de lrea metropolitana). Per hi ha un marge dautonomia prou
important pels agents locals i, per aix, en definir les variables motriu del model, hem cercat
aquelles on es pot incidir ms des de linterior de la comarca (nombre de places hoteleres,
ocupaci, preus per pernoctaci).
Lhoritz temporal considerat s lany 2020, perode suficient per posar en marxa totes les
actuacions que justifiquen la viabilitat de cadascun dels escenaris. En aquest cas, hem definit tres
escenaris possibles per la zona.
Un escenari proactiu, que inclou els projectes i les iniciatives en curs, el tendencial, que significa
que es mant la tendncia recent en levoluci del sector turstic a les comarques de lAlt Peneds,
el Baix Llobregat i el Garraf, i el tendencial exogen, que es basa en qu lnic creixement del
turisme a la zona es produeix a causa de laeroport i lefecte de la proximitat a Barcelona. Aquests
tres escenaris marcarien els lmits del turisme a la zona, s a dir, els que van entre que lactivitat
es mantingui per factors purament exgens, i el que es deriva daprofitar al mxim el potencial dels
atractius i recursos turstics.
-
8/6/2019 "El motor econmic del paisatge vitivincola. L'enoturisme", Pere Lleonard i lvar Garola
10/10
El motor econmic del paisatge vitivincola. L'enoturisme
GABINET ESTUDIS ECONMICS S.A. 10
Lescenari proactiu es basa en aprofitar el potencial turstic i treballar conjuntament les tres
comarques per aprofitar les sinergies que es donen, i utilitzar la fora de la ciutat de Barcelona
com a destinaci turstica per atraure visitants. De fet, la zona ha enregistrat en els darrers anys
una canvis importants i disposa de projectes que, quan es posin en marxa, poden fer incrementar
la seva capacitat datracci. L'enoturisme, a ms, s un sector emergent com posa en relleu elsinformes de lOrganitzaci Mundial del Turisme.3
En aquest escenari, el turisme a lAlt Peneds podria arribar a aportar un 6,3% de la generaci de
riquesa a la comarca, considerant tant els impactes directes, indirectes i induts, el que mostra el
potencial daquesta zona.
El pes del turisme a l'Alt Peneds en els tres escenaris(en % sobre el PIB)
2,18%2,68%
6,35%
Tendencial Exgen Proactiu
Pes actual:3,1% del PIB
Font: El potencial econmic del turisme a lAlt Peneds, el Baix Llobregat i el Garraf, Cambra de Comer, 2010.
A nivell de llocs de treball es passaria dels 1.400 actuals que depenen dactivitats turstiques a uns
2.900.
Totes aquestes xifres mostren limpacte que pot tenir a la zona una estratgia adequada en el
sector turstic, ms en una poca actual caracteritzada per les incerteses sobre lestructuraproductiva. Si b el turisme no s actualment el motor econmic del paisatge vitivincola, com diu
agosaradament el ttol, s que t un potencial important de creixement, una gran capacitat de
generar sinrgies amb altres activitats i un model productiu ms integrat.
3Veure per exemple World Tourism Organization Tourism 2020 Visions WTO 2003, on es feia una reflexi global i
prospectiva a escala mundial, o World Tourism Organization City tourism and Culture WTO 2005, i que posen en relleulaparici de segments emergents