!! el ! de vuit DIVENDRES, !" DE MAIG DEL !#$!

OPINIÓ

president de la DO Catalu!nya, el Sr. Xavier Pie, es posi!cioni contra la Marca de vins Barcelona "La Vanguardia, # de maig $%&$' quan ells van néixer basant!se en criteris iguals o pitjors.Com per tothom és sabut, l’Associació de Viticultors del Penedès,(des d’un bon inici, es va oposar a la creació de la DO Catalunya pel mal que prevè!iem que faria a la DO Penedès. El mal ha estat molt superior

al que tant nosaltres com fins i tot la resta de sindicats agraris pensaven en un principi. Denunciem i reclamem de nou una revisió urgent d’aquesta denominació, que té una normativa molt més permissiva, un producte d’una qualitat inferior i para!doxalment és tractada i publi!citada com si es tractés d’una denominació tradicional,(està fent una competència total!ment deslleial a la resta de DO tradicionals "no només la DO Penedès' i posa en perill

la subsistència(de certes de!nominacions tradicionals i de llarga història.Des de l’Associació, d’altra banda, ens alegrem que hi hagi hagut un canvi de crite!ri en el consell de la DO Ca!talunya i convidem als que representen els viticultors que aprofitin l’avinentesa per compensar tot el mal que aquesta DO està provocant al sector.Joan PascualPresident de l’Associació de Viticultors del Penedès

Pacte Fiscal, amb qui?Per les converses, movi!ments polítics i tertúlies que estem veient aquests dies, comença a semblar que el pacte fiscal sigui alguna cosa a decidir entre els polí!tics catalans.No és així, senyors, no, el pacte real s’hauria de fer amb Madrid i tots sabem que això no es produirà mai. A Madrid no pacten amb els catalans, a Madrid imposen.Perquè, doncs, els nostres polítics s’entesten a fer!nos

creure que estan fent quel!com que sigui profitós? Ens estan enganyant. Ells saben que això no ens porta enlloc. Molts d’ells ja van fer tota aquesta comèdia en el darrer Estatut i tots sabem com va acabar.Estan perdent el temps(amb els nostres diners. Reuni!ons, trobades…, i tot, per ni ells posar!se d’acord. Però qui dia passa, poltrona que conserva.Deixem!nos de pactes im!possibles i comencem a

>> Ve de la pàgina anterior

Fe d’erradesEn la pàgina !% de l’anterior edició

del setmanari vam afirmar que l’administradora que havia dissen&yat el domàs era Maria Josep Azor quan en realitat es diu Maria Jesús Azor. El domàs està dissenyat per

l’emrpesa Azor Creatius Gràfics.

EDITAPublicacions Penedès, SAPapiol, $ & #'%!#Vilafranca del Penedèsel(devuit@el(devuit.cat

Els escrits que publiquem a les planes d’opinió, així com qualsevol altre article signat, no són forçosament compartits pel setmanari i només reflecteixen el parer de qui els signa.

PRESIDENTPere Montserrat i Ferrer

CONSELLER DELEGATXavier Freixedas i Domènech

DIRECTORRicard Rafecas i Ruiz

REDACCIÓ:Joan Raventós )Cap de redacció*, Judit Benages, Cristina París, Xavi Gonzàlez, )Redacció Vilafranca*, Eva López )Redacció Sant Sadurní*, Ricard Vinyals )RedaccióEl Vendrell*,

Eloi Miralles, Biel Senabre, Jordi Mir )Castells*, Tito Boada, )Esports*, FèlixMiró )Fotografia*, Àngels Ventura,Nati Ceballos, Sandra Bermúdez )Maquetació*, RoserFigueras )Correcció*.

Editat amb la col·laboració de

El descregut

Gerard AlcázarPeriodista gerard@alcalleop.cat

Violència...Es parla molt de violència. Aquest mot té el seu origen en dues paraules llatines: vis "força' i el participi latus de la paraula fero "carrejar, portar'; juntes expressen “força inten!sa”. Aquest concepte dóna peu a la paraula violentia.La societat occidental és here!va del logos o pensament grec, el ius o ordre jurídic romà i la ètica jueva!cristiana. Els tres elements contenen violentia perquè els tres han permès, han justificat i han exercit la violència. L’ésser humà, com tantes espècies, és un ésser violent. Som fills d’una Na!tura violenta: terratrèmols, volcans, tsunamis, inundaci!ons... el planeta es va formar a partir de violentes col·lisions amb d’altres cossos sorgits de l’explosió violenta d’una su!pernova que originà l’estrella que anomenem Sol, que ens dóna vida perquè bàsicament és un forn on es produeixen violentes explosions nucle!ars. A l’Univers tot és violèn!cia i no hi ha res segur, només estabilitat i inestabilitat. Ho dic per aquells que parlen, per exemple, “de l’energia nu!clear segura”. Fals. Concepte equivocat. Al Cosmos no hi ha res segur, ni tan sols néixer o morir. L’Univers es va crear d’una violenta gran explosió. I segueix havent!hi violència en el naixement i desaparició d’estrelles i galàxies senceres. Cada dia. A la Naturalesa l’im!porta un rave que existim o deixem d’existir. No som res. Ni tampoc signifiquem res, en termes cosmològics. Som pri!mats depredadors, conseqüèn!cia d’una combinatòria físico!química en un context hostil i violent, per formar un depre!dador que ha sobreviscut grà!cies a una “intel·ligència” uti!litzada majoritàriament per destruir el que li feia nosa. Un ésser perillós, vanitós, que es

creu la culminació de l’anome!nada “Creació”. Un ésser que segueix exercint la violència: guerres, conflictes, baralles. L’única espècie que necessita d’un déu perquè li perdoni els pecats. I a déu, d’existir, no li toca més remei que perdonar, reconèixer que, sent el Crea!dor de Tot, també ho ha estat de l’error de crear!nos. La violència és un compor!tament deliberat que provo!ca danys físics o psicològics a d’altres éssers "no només persones'. Generalment s’as!socia amb l’agressió física, psi!cològica o emocional. Moltes agressions són sancionades per llei. Moltes altres no. Les constitucions dels estats re!gistren que “l’Estat exerceix el monopoli de la violència”. Això empara, per exemple, el nostre ínclit conseller senyor Felip Puig. No oblidem que la Generalitat, per més catalana que sigui i més barretina que porti, és un òrgan més de l’Es!tat espanyol. Sí. El mateix que ens ha retallat l’Estatut. El ma!teix que fabrica i ven armes a qui les hi vulgui comprar, no importa perquè. El mateix que permet “guerres localitzades”, rendibles per tots els “aliats”, en nom dels “nostres interes!sos exteriors”. El mateix que permet que banquers i finan!cers inverteixin en negocis que no es poden saber, a can!vi de pagar campanyes elec!torals de polítics corruptes. El mateix que permet desno!naments d’hipotecats que no poden pagar; el mateix que permet la misèria, la insídia, l’engany, la mentida podrida “en nom de”. Això també és violència.Així que quan jutgem la vio!lència, per favor, siguem hu!mils: rebutgem!la i, tot seguit, pensem en els seus orígens i causes. Potser caldrà llegir una mica d’història, però.

Al Cosmos no hi ha res segur, ni tan sols néixer o morir

Dimarts, mentre veia Ter!reny Personal de TV# em preguntava on hauria por!tat jo les càmeres del pro!grama, buscant estampes bucòliques i que facin jus!

meu Penedès. És que el meu Penedès té sorra de platja i tenia vinyes vora el mar. Almenys així ho recordo, quan cada diumen!ge anàvem a Segur amb els pares i els canyissars sepa!raven les vinyes de la sorra de la platja. Ara no hi ha ni canyes ni ceps, només file!res d’apartaments fins a les muntanyes on s’inicia el Massís del Garraf. Per Set!mana Santa anava a bus!car farigola a la Masia Sant Romà, on tot eren camps de roselles, oliveres, algun gar!rofer i una riera. Ara, davant la masia no hi ha espàrrecs ni camps de pastura, només asfalt i naus del polígon. Els dissabtes amb la mare anàvem a mercat, a Vilafran!ca; això sovint sorprenia els meus companys d’escola del Vendrell que no tenien ti!rada a anar gaire amunt de l’N!#)%. M’agradava la capi!tal de l’Alt Penedès, la seva gent, els carrers del centre, el tracte que rebíem a les parades. Potser per això ara visc a Vilafranca i encara puc gaudir dels dissabtes de mer!cat. El meu Penedès és a ca!vall de les dues comarques, i sovint no sabria dir!vos quan acaba una i comença l’altra.

Mentre s’emetia Terreny Personal, els que estimem el Gran Penedès ens vam sentir una mica ofesos per!què no hi sortia el mar, ni els camps de garrofers i oli!veres de l’interior del Baix Penedès, ni les vinyes més boniques de la Bisbal o de Sant Jaume. Però amics, és el que tenim. Per una ban!da, en nom del progrés i per la "bona' comunicació de la comarca, a cavall de Tarra!gona i Barcelona, hem des!figurat el nostre paisatge, hem fugit del nostre passat agrícola i hem pujat al carro del totxo i el turisme mas!sificat; i, per l’altra, no hem sabut trobar el potencial de l’interior del Baix Penedès, que és el que més ens uneix a la comarca veïna, centrant els esforços en la promoció de les nostres platges. No sé si els aragonesos que vénen a Coma!ruga o a Calafell co!neixen el paisatge que hi ha més enllà del Vendrell...I enlloc d’enfadar!nos per!què al programa ha sortit només Vilafranca i la comar!ca de l’Alt, podríem pregun!tar!nos per què quan algú de fora parla del Penedès, les estampes que té són les que es van poder veure al progra!ma. Potser perquè no hem acabat de construir bé el Baix Penedès, potser perquè no hem buscat els punts que ens uneixen a l’Alt Penedès i sumar esforços, i potser també perquè no l’hem sa!but explicar bé.

El meu Penedès

Bufar i fer ampolles

Gemma Urgellwww.viniesfera.com

El meu Penedès és a cavall de les dues comarques, i sovint no sabria dir&vos quan acaba una i comença l’altra