el medi terrestre. el bosc
DESCRIPTION
El Medi Terrestre. El Bosc.TRANSCRIPT
El medi terrestre. El bosc.
Jordi:Jordi:
La definició
Un bosc és una agrupació natural d’éssers vius en que hi destaquen per la seva grandària, els arbres, però en la qual també hi ha un sotabosc, amb arbustos, mates, lianes, plantes herbàcies, etc.
El bosc
Factors biòtics Factors abiòtics
PlantesAnimalsAltres éssers vius
Tipus de sòlPendentAlçadaMeteorologiaTemps i climaInsolació...
Els estrats del bosc
arbori
lianes
arbustiu
herbaci i edàfic
El bosc més característic de la regió mediterrània
és
L’alzinar o bosc d’alzines
En l’alzinar l’arbre principal és l’alzina (Quercus ilex)
L’alzinar o bosc d’alzines
En un alzinar com el del bosc de Collserola hi ha:
- 1000 espècies de plantes- 150 espècies d’ocells- 10 espècies d’anfibis- 12 espècies de rèptils- 20 espècies de mamífers- milers d’espècies d’invertebrats
No tots els alzinars són de Quercus ilex
Hi ha alzinars de Quercus suber (alzina surera).Hi ha alzinars de Quercus rotundifolia (carrasca), de fulla més petita.
Boscos de suredes a l’alt Empordà
L’alzinar pot degradar-se i ser substituït pel bosc més estès als Països Catalans
La pineda de pi blanc (Pinus halepensis)
En les pinedes de pi blanc destaca també l’alzina.Durant el darrer segle les pinedes s’han expandit molt arran de l’abandó de conreus i pastures.
L’alzina (1)
És un arbre de creixement lent.Adaptat a la sequera i al clima
mediterrani (planta esclerofil·la)
Fulles petites, amb punxes i peludes
L’alzina (2)
L’alzina és una planta fanerògama
Té flors i fruits com a òrgans reproductors
El fruit de l’alzina és la gla i té flors unisexuals, és a dir masculines i femenines
El pi blanc
És una espècie adaptada a la sequera i al foc.
Fulles en forma d’agulla
- Escorça protectora- Pinyes que en escalfar-se disseminenels pinyons- Creixement ràpid
- Espècie piròfita- Espècie oportunista
Fulles
Pinyes
Espècie piròfita: Pinus halepensis (pi blanc)
L’escorça de l’alzina surera (Quercus suber), és un altre exemple d’adaptació al foc (espècie piròfita)
Les sequoies de Califòrnia (Sequoia serpervirens)són un exemple de plantes piròfites.La seva adaptació és l’alçada (fins a 100 m!!!).
L’incendi forestal és una característica dels boscos de clima mediterrani: regenera el bosc i ha estat un element clau en la seva evolució i diversitat.
Estrat arbori de l’alzinar
Alzina (Quercus ilex)
Pi blanc (Pinus halepensis)
Pi pinyoner (Pinus pinea)
Roure (Quercus robur)
Estrat arbustiu de l’alzinar
MarfullViburnum tinus
ArboçArbutus unedo
AladernRhamnus alaternus
LlentisclePistacia lentiscus
Lianes de l’alzinar (1)
HeuraHedera hèlix
EsparragueraAsparagus acutifolius
LligaboscLonicera implexa
RogetaRubia peregrina
Lianes de l’alzinar (2)
ArítjolSmilax aspera
VidalbaClematis vitalba
VidiellaClematis flammula
Estrat herbaci (edàfic) de l’alzinar
Falgueres
FongsAmanita phalloidesfarinera borda
GalzeranRuscus aculeatus
La fauna de l’alzinar (1)
La fauna de l’alzinar (2)Els mamífers.herbívors:- ratolí de bosccarnívors:- teixó- mustela- guineu- fagina- geneta o gat mesqueromnívors:- rata cellarda- liró- eriçó- porc senglar
HivernacióEstivació
Els ocells:- pinsà- mallerengues- xoriguer- esparver- òliba- mussol- gamarús
MigracionsSedentaris
Pardal
Mallarenga
La fauna de l’alzinar (3)
Els rèptils i els amfibis:- granotes- gripaus- salamandra
Els invertebrats- els insectes- la processionària del pi
La diapausa estival
La màquia, la brolla i la garriga Quan en una formació vegetal hi ha pocs arbres o cap,
es parla d’una bosquina.Si els arbustos són tant alts com una persona: màquia.Si els arbustos són més baixos que una persona, amb
predomini de les mates: brolla.Definició de garriga: és una bosquina intermèdia entre
la brolla i la màquia, amb arbustos que no superen el metre d’alçada i molt freqüent al nostre país. Es caracteritza per l’abundància del garric (Quercus coccifera).
Espècies característiques de les màquies i les garrigues
La xarxa tròfica del bosc
llum
C02
fotosíntesi
productors
matèria inorgànicasals minerals
matèria orgànica
descomponedors: fongs i bacteris
matèria orgànica
consumidors primaris
consumidors secundaris