el lloc on vivim 1 - grec.net · la formiga i el porc senglar 8 via 3 cÈrcol 1 en quÈ...

63

Respon i raona aquesta pregunta:

Observa la fotografia i explica si aquest paisatge és un indret adequat

perquè hi visquin els éssers vius:

Ara, contesta:

• Quins éssers vius se t’acudeix que hi podrien viure?

Animals:

Plantes:

Observa la fotografia, busca informació i contesta:

Ara, explica per què en aquest paisatge no hi poden viure els éssers vius.

• Què es veu en la fotografia?

• Quin lloc és?

• Coneixes altres indrets ambcaracterístiques semblants?

Quins?

3

2

1

1 via 3

CÈRCOL 1

1El lloc on vivim

COM SABEM SIUNA COSA ÉS

VIVA?

Observa la fotografia i inventa’t un possible paisatge anterior a les

modificacions fetes per les persones. Fes una llista amb els canvis:

Ara, fes un dibuix del paisatge que t’has imaginat:

Finalment, descriu un dels aspectes que han canviat i que et sembla

negatiu, i un de positiu. Raona el perquè.

• Ara hi ha , no m’agrada perquè

• Ara hi ha , m’agrada perquè

4

64

El lloc on vivim1via 3

CÈRCOL 1

carretera, carrer,

pont, cases

abansara

65


Observa les fotografies i contesta:2

1

2 via 3

CÈRCOL 1

L’aigua

QUÈ ÉS ELGEL?

• Quina situació presenta la

fotografia?

• Quan es produeixen situacions

d’aquest tipus?

• En quina època de l’any se solen

produir?

• Quins danys es produeixen?

• Quin paisatge es veu a lafotografia?

• Com són les roques?

Per què són així?

• On han anat a parar els materialsque abans formaven partd’aquestes roques?

Observa el dibuix i pinta segons la llegenda els diferents tipus de

canonada d’aigua:

Ara, llegeix la informació següent i pinta i escriu els noms en el dibuix:

Aixeta de pas: és l’aixeta que permet l’entrada d’aigua a tota lacasa. Quan està tancada, l’aigua no pot entrar.

Escalfador: és l’aparell que escalfa l’aigua que després surt per lesaixetes d’aigua calenta.

Finalment, busca informació i contesta:

• D’on ve l’aigua que entra a les cases per les canonades?

• Com ha de ser l’aigua per tal que les persones se la puguin beure?

• Quin procés passa l’aigua abans que ens la puguem beure?

• On va a parar l’aigua de les cases un cop s’ha fet servir?

• Quin procés ha de passar l’aigua abans de tornar al medi ambient?

• Si s’espatlla la rentadora i l’hem de portar a arreglar, què cal fer abans detreure la mànega d’entrada d’aigua, si no volem tenir una inundació acasa?

3

66

L’aigua2via 3

CÈRCOL 1

canonades d’aigua calenta canonades d’aigua freda desguàs

67


Observa les fotografies i contesta:

• Per què el cactus té la tija tan gruixuda?

Com són els indrets on viu?

• Com és el medi on viu el nenúfar?

Té necessitat d’estalviar aigua? Com són les seves fulles?

• De què els serveixen les espines a les roses?

• Quina característica especial té l’espígol?

De què li serveix aquesta característica?

2

1

3 via 3

CÈRCOL 1

Els éssers vius i l’entorn

PER QUÈ

ELS GIRA-SOLS

S’ORIENTEN CAP

AL SOL?

espígol

rosacactus

nenúfar

68

Els éssers vius i l’entorn3via 3

CÈRCOL 1

Com viuen els pingüins

Els pingüins són ocells que viuen majoritàriament en indrets freds, prop del mar,

on neden i d’on obtenen el seu aliment.

El pingüí emperador és una classe de pingüí que viu en un medi molt hostil, a

l’Antàrtida, al pol sud del planeta, on fa moltíssim fred.

Quan s’acosta l’època de cria (a la tardor), els pingüins emperador s’agrupen

formant colònies de moltíssims individus i s’aparellen. A la colònia, els pingüins es

col·loquen un al costat de l’altre, això els ajuda a protegir-se del vent i del fred.

De cada parella de pingüins que es forma dins el grup en resulta la posta d’un ou,

just quan arriba l’hivern a l’Antàrtida i encara fa més fred i tot és cobert de gel. El

mascle s’encarrega d’incubar l’ou, bo i retenint-lo ben calent entre les seves

potes, mentre la femella se’n va al mar i no torna fins que el pollet ha nascut.

Quan la femella torna, porta el pap ben carregat de menjar per al nounat.

Aleshores és la femella qui s’ocupa de cuidar el poll, i el mascle se’n va al mar a

pescar. No tornarà fins al cap d’un mes per rellevar de nou la femella en la cura de

la cria. Continuen així fins que la cria té cinc mesos d’edat i és capaç d’alimentar-se

tota sola. Això succeeix quan ja s’acosta el bon temps i el gel es comença a desfer.

Gràcies a aquesta manera d’actuar, els pollets tenen moltes possibilitats de

sobreviure al fred i als depredadors.

Observa, llegeix i contesta:

• Quin tipus d’animal és el pingüí?

• Com es desplaça?

• Quina forma tenen les seves extremitats? . Per què tenen

aquesta forma?

• Com tenen recobert el cos? . De què els serveix tenir-lo recobert

d’aquesta manera?

• Per què tenen les cries entre les potes?

• Creus que si la femella del pingüí emperador s’encarregués tota sola de

l’ou i del pollet, podrien sobreviure? Per què?

• Per què creus que els pingüins emperador formen grups grans durant

l’època més difícil de l’any?

3

69


Observa els esquemes de la pell i de l’oïda i contesta:

• Quina part de la pell et cobreixes amb la crema protectora, quan vas a la

platja? Què passa si no ho fas?

• Què vol dir posar-se moreno?

Quina part del cos s’hi posa?

• Quina part de l’orella es pot lesionar si hi introduïm un llapis?

Què creus que passaria si es lesionés?

• Per què no hi sentim bé quan tenim taps a les orelles?

2

1

Els sentits via 3

CÈRCOL 1

TOTS ELS ANIMALS HI VEUEN I HI SENTEN TAN BÉ

COM LES PERSONES?

4

ossets

cargol

timpàpavelló

conducte auditiu

pèl

dermis

epidermis

Observa les fotografies i completa en cada cas com ens avisen els sentits.

Després subratlla amb vermell el sentit o sentits que et semblen més

importants en cada situació:

M’assabentaria que hi ha foc gràcies el fet queels sentits m’alertarien de la manera següent:

• La vista:

• L’olfacte:

• El tacte:

• L’oïda:

• El gust:

M’assabentaria que ve el tren gràcies al fet queels sentits m’alertarien de la manera següent:

• La vista:

• L’olfacte:

• El tacte:

• L’oïda:

• El gust:

M’assabentaria que la taronja està en mal estatgràcies al fet que els sentits m’alertarien de lamanera següent:

• La vista:

• L’olfacte:

• El tacte:

• L’oïda:

• El gust:

3

70

Els sentits4via 3

CÈRCOL 1

71


Observa el dibuix, busca informació i completa:

Ara, escriu el nom d’altres animals invertebrats que s´hi assemblin en

algun aspecte:

2

1

5 via 3

CÈRCOL 1

Els animals invertebrats

• És un animal

del grup dels

• Té el cos

• Viu

• S’alimenta de

• Neix

NOM:

QUÈ TENEN A

VEURE UNA ERUGA I

UNA PAPALLONA?

72

Els animals invertebrats5via 3

CÈRCOL 1

Els crustacisEls crustacis són un grup molt gran d’invertebrats amb potes articulades, elsegon després dels insectes quant a número d’espècies (més de 30.000). Lamajoria dels crustacis són aquàtics, tret del grup dels porquets de Sant Antoni,que es poden reconèixer perquè es caragolen dins la seva closca, formant unaboleta, quan noten algun perill.Molts dels crustacis es caracteritzen per tenir el cap amb dos parells d’antenes iel cos dividit en diferents parts, a més d’estar recoberts d’una closcaimpregnada de sals.Els crustacis neixen d’ous.Pertanyen al grup dels crustacis les puces d’aigua, els glans de mar, les galeres,els escamarlans, les gambes, les llagostes de mar, els crancs, els llagostins, etc.Les gambes, els crancs, els escamarlans i altres crustacis semblants escaracteritzen, a més, per tenir deu potes.

Llegeix i contesta:

• Quins dels crustacis anteriors coneixes?

Per què els coneixes?

On viuen?

• Quines diferències pots veure entre una gamba i un porquet de

Sant Antoni?

Ara, dibuixa en un full a part un llagostí cru, fresc i, si pot ser, del natural,

i pinta’l del color que té. Després, dibuixa’l i pinta’l un cop cuit.

Finalment, contesta:

• Quin canvi principal has observat?

• De quin color és el llagostí quan és viu?

3

Porquet deSt.Antoni Cranc Escamarlà Galera Gamba

73


Llegeix:La vida del salmó

El salmó comú és un peix força gran, pot pesar més de 10 kg. Viu al’oceà Atlantic (en aigua salada), però en el moment de la posta dels ouses desplaça riu amunt fins al lloc on va néixer, als rius d’Europa.Els salmons neixen d’ous, als rius (aigua dolça), i quan assoleixen unallargada de 9 a 18 cm, quasi un pam, es cobreixen d’escates i baixen riuavall fins al mar, on creixen molt de pressa. Després d’uns cinc anystornen al riu on van néixer. Mentre remunten el riu, els salmons nomengen i viuen de les reserves que han acumulat al mar. Per aremuntar el riu, sovint han de saltar i nedar llargues distàncies a contracorrent. Molts animals, com l’ós, aprofiten aquest moment per afer-los servir d’aliment. Alguns salmons moren després de la posta,però altres tornen al mar i al cap d’un any repeteixen el ritual.

Ara, busca més informació, si et cal, i contesta:

• Quin tipus d’animal és un salmó?

• On viu?

• Quins animals s’alimenten del salmó?

• En quin moment t’imagines que pot ser fàcil, per a un ós, atrapar un

salmó?

• Has vist alguna vegada salmó? On?

• Quin altre peix de riu és molt semblant al salmó?

• Quin altre peix coneixes que passi part de la seva vida en aigua salada i

part en aigua dolça?

2

1

6Els animals vertebrats via 3

CÈRCOL 1

PER QUÈ ELS OCELLS TENEN

DUES POTES I DUES ALES?

74

Els animals vertebrats6via 3

CÈRCOL 1

Compara les parelles d’animals de les fotografies:

S’assemblen en...

Es diferencien en...

S’assemblen en...


3

ratapinyada òliba

dofí tauró

75


Observa la fotografia i escriu els músculs, els ossos i les articulacions que

intervenen en el moviment que fa el ciclista amb les cames:

Ara, contesta:

• Ens adonem que pedalem?

• Quin òrgan és el que s’encarrega que aquest moviment es produeixi i

que es faci correctament?

articulacionsmúsculsossos

2

1

7Les persones i el moviment via 3

CÈRCOL 1

QUÈ ÉS EL

QUE EM PERMET

MOURE’M AIXÍ?

Observa les radiografies i dibuixa les parts de l’esquelet que hi

reconeguis. Després, posa-hi els noms:

3

76

Les persones i el moviment7via 3

CÈRCOL 1

77


Observa el mapa de distribució del porc senglar a Catalunya i contesta:

• Segons el mapa, es poden trobar senglars a tot

Catalunya?

• En quines zones es troba només ocasionalment?

Ara, busca informació sobre la distribució del porc senglar a la teva

comarca o comarques pròximes i elabora un mapa com l’anterior.

Fes-ho de la manera següent:

- Dibuixa la teva comarca o lescomarques d’on tens informació.

- Escriu els noms dels pobles on hi haporcs senglars.

- Pinta en el mapa la zona on saps quese’n troben.

Llocs on hi ha porcs senglars:

2

1

8La formiga i el porc senglar via 3

CÈRCOL 1

EN QUÈ S’ASSEMBLEN

LA FORMIGA I EL PORC

SENGLAR?

presència de senglars

presència ocasional de senglars

78

La formiga i el porc senglar8via 3

CÈRCOL 1

Les formigues i els pugons

Algunes espècies de formiga tenen una relació ben especial amb un altre

insecte, el pugó.Quan aquestes formigues toquen amb les antenes l’extrem de l’abdomen

dels pugons, aquests emeten una goteta de líquid que les formigues

xuclen. El líquid que emeten els pugons està format per sucres i altres

substàncies nutritives que serveixen d’aliment a les formigues. Hi ha

formigues que només s’alimenten d’aquesta manera.

Els pugons, per la seva banda, són protegits per les formigues, les quals,

de vegades els guarden els ous al formiguer durant l’hivern.

Llegeix:

Ara, encercla en els dibuixos respectius les antenes de la formiga i

l’abdomen del pugó. Després, dibuixa una línia que els relacioni les dues

parts, tal com diu el text que succeeix a la natura.

Contesta i, si et cal, busca més informació:

• Com és la relació que tenen algunes formigues amb el pugó?

• En treu profit la formiga d’aquesta relació? Per què?

I el pugó? Per què?

• On viu normalment el pugó?

N’has vist alguna vegada? On? .

És un animal que es consideri beneficiós o perjudicial, des del punt de

vista de les persones?

• Quins altres aliments coneixes que agradin a les formigues?

Finalment, fes un dibuix en un full a part, a partir dels dibuixos anteriors,

on es vegi una formiga que s’alimenta del líquid que segrega el pugó.

3

79


Llegeix i contesta:

El paper de les plantes

Les plantes són éssers vius que es fabriquen el propi alimentgràcies a la llum del Sol i a partir de les substàncies que hi ha al’aire, l’aigua i el sòl.Juntament amb les algues, són les úniques capaces de transformarl’energia del Sol i la matèria sense vida en matèria viva.El procés pel qual les plantes elaboren l’aliment és la fotosíntesi.Quan fan la fotosíntesi, les plantes purifiquen l’aire.Les plantes són molt importants perquè serveixen d’aliment amolts altres éssers vius, els herbívors, que alhora són alimentd’altres éssers vius, els carnívors, etc.

• Quins animals poden viure gràcies al fet que les plantes existeixen?

Quins animals s’alimenten directament

de les plantes?

I indirectament?

• Quan fan la fotosíntesi les plantes?

• Per què les plantes no fan la fotosíntesi durant la nit?

• Les plantes purifiquen sempre l’aire? En quin moment ho fan?

• És convenient tenir sempre plantes en una habitació?

En quin moment és més convenient? Per què?

2

1

9Les plantes i l’entorn via 3

CÈRCOL 1

QUÈ PASSARIA SI NO HI HAGUÉS

PLANTES?

La resposta de les plantesLes plantes demostren de moltes maneres que poden respondre a lesvariacions del medi. Sembla que poden “entendre” el que passa a l’entorni respondre amb el “comportament” adequat.El desenvolupament de les plantes es relaciona amb el canvi de lesestacions. Sembla que les plantes tinguin una mena de calendari intern.Però perquè les plantes no s’equivoquin s’han de poder adonar d’algunamanera dels canvis i del fet que s’acosta el bon temps o el mal temps. Peraixò moltes plantes reconeixen els canvis a través de la durada del dia ide la nit. Això els permet preparar-se per als canvis de les estacions.

Llegeix:

Ara, contesta:

• Què passa amb la durada del dia en el pas de la tardor a l’hivern?

Què els passa a moltes plantes?

Per a què es preparen?

• Què passa amb la durada del dia quan s’acosten la primavera i l’estiu?

Què els passa a moltes plantes?

Per a què es preparen?

Finalment, observa les fotografies i descriu com són les plantes, en quin

estadi de creixement es troben i en quina estació estan fetes les

fotografies:

3

80

Les plantes i l’entorn9via 3

CÈRCOL 1

Molses

Les molses són un dels organismes més simples que viuen en el medi

terrestre. No tenen un sistema de vasos conductors ben desenvolupat, com

la resta de plantes, i perden fàcilment l’aigua que contenen.

Per aquest motiu la majoria de molses viuen en indrets

humits i poc assolellats. Les molses no tenen veritables

fulles, ni tiges ni arrels. Tenen una estructura molt més

senzilla que la resta de plantes.

Es reprodueixen per espores.

FalgueresLes falgueres són plantes més complexes, tenenvasos conductors i ja tenen arrels, fulles i tija. Sónplantes molt antigues. Resisteixen més bé la faltad’aigua que no pas les molses, però també viuenmillor en llocs humits. Les falgueres es diferencien dela resta de plantes complexes perquè esreprodueixen per espores i no fan flors.

81

10Les plantes que no fan flor via 3

CÈRCOL 1

SI LES MOLSES

I LES FALGUERES NO FAN

FLORS, COM ES

REPRODUEIXEN?

semblances


Observa i llegeix:

Ara, compara les molses i les falgueres. Escriu les semblances i les

diferències:

2

1

diferències

SI LES MOLSES I LESFALGUERES NO FAN

FLORS, COM ESREPRODUEIXEN?

Observa, busca informació i escriu totes les diferències i semblances que

hagis descobert entre els fongs i les plantes que fan flor:

Ara, escriu les semblances i les diferències entre un fong i una molsa:

S’assemblen en...


S’assemblen en...


3

82

Les plantes que no fan flor10via 3

CÈRCOL 1

Quant viuen les plantesPer a classificar les plantes, a part de fixar-nos en la seva alçada i en l’estructuraque tenen, també ens podem fixar en la durada del seu cicle vital.Hi ha plantes que viuen només un any. Són les anomenades plantes anuals, quecompleten tot el seu cicle, des de la llavor fins a fer llavors i morir, en només unany, sovint en només dues estacions. Són plantes anuals els enciams, el gira-sol,la tomaquera, etc.Altres plantes necessiten dos anys per a completar el seu cicle. El primer anynomés creixen, fan fulles i comencen a desenvolupar reserves en un bulbsubterrani. A l’hivern del primer any la part aèria mor, però la resta esperaamagada l’arribada de la primavera següent, que és quan creix de nou i floreix.Després de fer llavors, mor. S’anomenen plantes biennals i en són exemples lespastanagues.Les plantes que viuen més de dos anys s’anomenen plantes perennes. Aquestesplantes fan flors i fruits diverses vegades al llarg de la vida. Totes les plantesllenyoses són perennes. Hi ha també plantes herbàcies que ho són, com ara laprímula, la maduixera, les violes, les tulipes, etc.

83


Llegeix i escriu si les afirmacions següents són certes o falses:

• Totes les plantes herbàcies són anuals.• Tots els arbres són perennes.• Tots els arbusts són perennes.• Algunes plantes herbàcies són biennals.• Algunes plantes herbàcies són perennes.• Algunes plantes herbàcies són anuals.• Els pins són biennals.• Els rosers són biennals.• La pastanaga és biennal.

2

1

11Les plantes que fan flor via 3

CÈRCOL 1

QUÈ SURT ABANS, LA FLOR O EL FRUIT?

Escriu a cada casella el número de la planta que li correspon:

Ara, compara les tres plantes i classifica-les en arbre, arbust i planta

herbàcia. Raona el perquè.

És perquè

maduixera

esbarzer

pi pinyer

3

84

Les plantes que fan flor11via 3

CÈRCOL 1

1 2 3

3arrel

tija

fulla

fruit

85


Llegeix:

Ara, relaciona cada fruita amb el que se’n fa. Tingues en compte que pot

fer-se més d’un producte:

maduixa •

préssec •

carabassa •

poma •

raïm •

albercoc •

taronja •

codony •

figues •

prunes •

cireres •

• melmelada

• s’assequen

• cabell d’àngel

• compota

• panses

• orellanes

• almívar

• confitura

2

1

12L’aprofitament de les plantes via 3

CÈRCOL 1

QUÈ CAL PER AFER UN HORT?

Fruites tot l’anyA cada estació de l’any tenim fruites diferents. De préssecs n’hi ha a l’estiu, detaronges a l’hivern, de cireres i maduixes a la primavera, etc. De pomes, però,se’n troben tot l’any. Cada cop més es poden trobar fruites fresques de tots elstipus tot l’any. Això és perquè es porten de països amb climes diferents, esconreen espècies diferents que fan fruits en diferent època, es planten enhivernacles, es guarden les fruites en cambres, etc. Abans, però, també es podien menjar fruites tot l’any; això sí, no erenfresques, sinó confitades o seques.

Fixa’t en els dibuixos que encapçalen les unitats d’informació:

Ara, busca informació, dibuixa detalladament i contesta:

• Quin tipus de planta és la mongetera?

• Quant de temps viu?

• Quina part de la mongetera aprofiten les persones?

• Quins animals en perjudiquen el conreu?

• Quan se sembra?

• Quan es cull?

• Quins menjars es preparen fent servir aquesta hortalissa?

Finalment, dibuixa la planta sencera de la mongetera en un full a part.

el fruit de la mongeterala fulla de la mongeteral’arrel de la mongetera

3

86

L’aprofitament de les plantes12via 3

CÈRCOL 1

87


Observa aquest dibuix, busca informació i contesta la pregunta:

• Ara sabem que la Terra gira al voltant del Sol, però per què creus que,antigament, les persones es pensaven que el Sol es movia al voltant dela Terra?

2

1

1 via 3

CÈRCOL 2

1La Terra

PER QUÈ NOMÉSVEIEM EL SOL DE

DIA?

Observa aquesta fotografia:

Ara, a l’aula, representa el dia i la nit, seguint els passos següents:

A. Agafa una llanterna i una pilota grossa.

B. Encén la llanterna i dirigeix el feix lluminós que en surt cap a la pilota. La pilota l’ha de sostenir un company o companya a unadistància tal que en permeti diferenciar clarament la part il·luminada dela part fosca. Això és més complicat del que sembla: trobar la distànciaidònia entre la llanterna i la pilota per a aconseguir dues parts bendiferenciades, una d’il·luminada, que representa el dia, i una de fosca,que representa la nit, demana apropar-se i allunyar-se diverses vegades.

Tot seguit, dibuixa uns territoris a tota la superfície de la pilota i demana al

company o a la companya que la sosté que la faci rodar sobre si mateixa.

Per acabar, llegeix:

3

88

La Terra1via 3

CÈRCOL 2

Els diferents territoris s’il·luminen o nosegons si estan encarats a la llanterna o no.El mateix passa a la Terra: és de dia quans’està encarat al Sol, i de nit quan no s’hiestà.

89


Estudia una mostra de sòl tot observant-la i completant aquesta fitxa:2

1

2 via 3

CÈRCOL 2

El sòl i el subsòl

PER QUÈ HI HAPLANTES AMB ARRELS

MOLT LLARGES I PLANTES AMB ARRELS

MOLT CURTES?

• Lloc d'on has obtingut la mostra:

• Hi ha vegetació: sí no

• Enumera algunes de les espècies vegetals

que hi observes:

• La mostra és d'un sòl:

sorrenc argilós húmic

• Hi ha trossets de roques: sí no

• Descriu com són els trossets:

• Hi ha restes d'animals i plantes: sí no

• Descriu com són les restes:

• Escriu altres observacions:

estudi d'una mostra de sòl

dibuix

90

El sòl i el subsòl2via 3

CÈRCOL 2

A Catalunya, hi ha diverses explotacions de carbons.Algunes són subterrànies. Als municipis de Cercs iVallcebre hi ha la més important.Les mines subterrànies o mines d’interior encara fan servirun mètode força antic que consisteix a deixar-hi els pilarsque aguanten els sostres. Hi ha, però, tècniques mésmodernes: una d’aquestes tècniques utilitza gats hidràulicsque aguanten el sostre i es van desplaçant a mesura que elcarbó es va extraient. La profunditat màxima de les minesde carbó és de 1.500 m, encara que quasi mai no es passadels 1.000 m, per problemes de temperatura (és moltelevada) i estabilitat de les excavacions.

Observa aquesta fotografia i llegeix:

Ara, busca al diccionari i escriu les definicions de les paraules següents:

• pilar:

• gat hidràulic:

• explotació:

• hulla:

• antracita:

• lignit:

Per acabar, investiga i contesta:

• Quants i quins tipus de carbó es poden extreure de les mines?

• On se situa la mina més important de carbó de Catalunya?

3

91

3 via 3

CÈRCOL 2

L’aire

PER QUÈ

ELS GIRA-SOLS

S’ORIENTEN CAP

AL SOL?

Les persones necessiten l’aire per a viure. Per això han

inventat aparells, com les bombones d’aire o els

escafandres, que els permeten respirar en medis en què no

poden obtenir oxigen, com el fons del mar o l’espai, fora

dels límits de l’atmosfera.


Llegeix:

Ara, observa els bombers d’aquesta fotografia i contesta:

• Per què creus que duen una bombona amb aire si estan a l’atmosfera, on

ja hi ha aire respirable?

2

1

PER QUÈ NO PODEM RESPIRAR

SOTA L’AIGUA, SI HO FANALTRES VERTEBRATS,

COM ELS PEIXOS?

92

L’aire3via 3

CÈRCOL 2

Llegeix:

Ara, observa aquestes fotografies i contesta les preguntes:

• En quina d’aquestes dues fotografies hi ha el paisatge més modificat per

l’acció del vent?

• Quina de les dues fotografies correspon a un terreny amb vegetació?

• Quina relació hi pot haver entre la presència de vegetació i l’erosió del

sòl per acció del vent?

3

El vent és molt important perquè pot modificar el relleu del

paisatge. La força del vent erosiona el sòl i les roques i

transporta i diposita en altres llocs els fragments

erosionats.

93


Llegeix:

Ara, col·loca un mirall en el rectangle ratllat, perpendicularment al full de

paper, i hi podràs llegir el text del requadre:

2

1

La llum via 3

CÈRCOL 2

4

Els miralls són uns objectes que tenen una superfície molt

plana, fina i brillant. Tenen la propietat de reflectir la llum.

Els fem servir per a reflectir la imatge de qualsevol cosa

que hi posem al davant.

Els miralls reflecteixenimatges.

Aquestes imatges sónsimètriques de les originals,

és a dir,de les imatges que s’hi

posen al davant.

PER QUÈ TÉ TANTS

COLORS, L’ARC DE

SANT MARTÍ?

Llegeix:

Ara, fes una creu en els noms dels animals bioluminescents:

cuca de llum eriçó falcó sardina

peix destral luminescent serp verda peix abissal amb fotòfor

cuc de terra gripau comú gat salvatge

Per acabar, contesta:

• Quin criteri has seguit per a fer la tria?

3

94

La llum4via 3

CÈRCOL 2

La luciferina és una substància de tonalitat blanc-grogosa

que, en barrejar-se amb una substància especial que tenen

els animals que poden emetre llum, allibera energia sense

produir gens de calor.

El tema de la bioluminescència, la generació de llum perpart d’éssers vius, és molt interessant; és un sistema méseficient que cap dels inventats per les persones. És, però,molt difícil de treballar a classe. L’únic que podem fer ésintentar capturar una cuca de llum i retenir-la uns quantsdies en un terrari que contingui la vegetació de la zona ons’ha trobat, i esperar que vulgui comunicar-se amb altrescuques de llum. Caldrà, a més, tenir molta sort, ja que sino s’hi troba molt bé, no emetrà llum.

De la mateixa manera que les cuques de llum, hi ha altres

animals que també són capaços d’emetre llum, com

alguns escarabats i peixos abissals amb fotòfors, que són

uns òrgans lluminosos.

95


Comprova la teva capacitat pulmonar agafant tant aire com puguis durant

una inspiració i inflant un globus durant l’expiració.

Ara, compara les dimensions del globus que has inflat amb les d’altres

globus inflats pels teus companys i companyes, i contesta:

• S’ha inflat molt, el globus? Hi has pogut introduir molt aire?

• Tens una bona capacitat pulmonar?

2

1

5 via 3

CÈRCOL 2

La respiració

PER QUÈ LES GRANOTES PODEN

RESPIRAR TANT DINS COMFORA DE L’AIGUA?

Llegeix:

Ara, identifica cada un dels amfibis adults següents tot relacionant-los

amb les característiques de cadascun:

Granota: No té cua, té el cos esvelt, laseva pell és llisa i les dues extremitatsposteriors són molt desenvolupades.

Gripau: No té cua, té el cos robust, laseva pell és rugosa i les dues extremitatsposteriors són desenvolupades, però notant com en la granota.

Salamandra: Té cua, té el cos llarg irobust, la seva pell és llisa i lluent i és decolor negre amb taques grogues oataronjades.

Tritó: Té cua, té el cos llarg i robust, laseva pell és més rugosa que la de lasalamandra i de colors diversos (sobretotverds i marrons) i els mascles de certesespècies tenen una cresta dorsal.

3

96

La respiració5via 3

CÈRCOL 2

Els amfibis són animals molt interessants. Des del punt devista del tipus de respiració, cal destacar que, al llarg detota la vida d’un amfibi, incloent la fase larvària (decapgròs) i la metamorfosi, un amfibi respira de tresmaneres diferents:

• Mitjançant l’aparell respiratori pulmonar: els amfibisadults tenen pulmons.

• Mitjançant l’aparell respiratori cutani: els amfibis adults,tot i que tenen pulmons, també respiren a través delsporus. La pell d’aquests animals ha d’estar semprehumida.

• Mitjançant l’aparell respiratori branquial: els amfibis queencara no han fet la metamorfosi (els capgrossos)respiren per brànquies.

97


Llegeix, investiga i respon:

Segons el tipus de glòbuls vermells, podem diferenciar quatre

classes de sang, que corresponen a grups sanguinis diferents.

Aquests grups sanguinis són l’A, el B, l’AB i el 0. És important

saber el grup sanguini quan es fa una transfusió, és a dir, un

transvasament de sang d’una persona a una altra. Les transfusions

de sang només es poden fer entre persones del mateix grup

sanguini, si bé les que són del grup AB en poden rebre de tothom.

Per contra, els individus del grup 0 només poden rebre sang del

mateix grup, però en poden donar a tots els altres. Amb un

senzillíssim anàlisi de sang (amb una gota que s’extregui d’un dit

n’hi ha prou) se sap el grup sanguini d’una persona.

• De quin grup sanguini ets?

• I els teus pares?

• I els teus germans?

• A quines persones (segons el grup sanguini) pots donar sang?

• De quines persones en pots rebre?

2

1

6La sang via 3

CÈRCOL 2

PER QUÈ LA SANG ÉS VERMELLA?

98

La sang6via 3

CÈRCOL 2

Llegeix quins són els primers auxilis davant d’una ferida:

1. Treure la roba que cobreixi o pugui cobrir la lesió.

2. El socorrista s’ha de rentar les mans amb abundant aigua i sabó per talde no infectar més la ferida.

3. Rentar la ferida sota un bon raig d’aigua freda o de sèrum fisiològicestèril.

4. Si la ferida sagna molt i no s’atura l’hemorràgia, cal aixecar la part delcos on es localitza la ferida i fer-hi pressió amb els dits durant unsquants minuts. Si al cap d’uns deu minuts de compressió l’hemorràgiano s’ha aturat, la persona afectada ha d’anar a un centre mèdic.

5. Si l’hemorràgia s’atura o si pràcticament no n’hi ha hagut, es neteja laferida, des del centre cap a fora, amb una gasa humitejada amb aigua isabó neutre, o bé amb aigua oxigenada.

6. Esbandir les restes de sabó o d’aigua oxigenada amb aigua o sèrumfisiològic.

7. Eixugar la ferida amb gases estèrils.

8. Aplicar-hi un antisèptic, preferiblement a base de povidona iodada (noconvé utilitzar alcohol ni pomades), amb una gasa estèril.

9. En cas necessari, tapar la ferida amb gases estèrils.

Ara, treballant en parelles, enganxeu-vos un gomet vermell en alguna part

del cos, que representi una ferida petita, i apliqueu-vos els primers auxilis.

3

99


Observa aquesta fotografia d’un ocell que podem trobar a totes les

contrades, investiga i contesta:

• De quina espècie d’ocell es tracta?

• Quin tipus d’alimentació té?

• Per què es diu que en els nuclis de població humana són animals

perjudicials?

2

1

7L’alimentació via 3

CÈRCOL 2

QUANTS METRES DE LLARGADA POT

ARRIBAR A FERL’INTESTÍ PRIM?

Relaciona i justifica:

1

2

3

4

5

Marca amb una creu les funcions corresponents a cada una de les parts de

l’aparell digestiu:

4

3

100

L’alimentació7via 3

CÈRCOL 2

trastorns del cos

1. debilitament ossi

2. obesitat

3. càries

4. debilitament general

5. refredats

tipus d’alimentació

cal evitar greixos

cal menjar fruita

cal menjar aliments rics en ferro

cal evitar sucres

cal menjar llet i derivats

masticació transport transformació absorció secreció expulsió

boca x

esòfag

estómac

fetge

pàncrees

intestí prim

intestí gros

101


Llegeix i contesta:

• Quins d’aquests aliments són d’origen mineral?

• Quins dels aliments de la llista anterior contenen, en una quantitatnotable, algun dels dos aliments que hi ha d’origen mineral?

2

1

8Els aliments via 3

CÈRCOL 2

ÉS MÉS SA MENJAR UN OU DURQUE UN OU FERRAT?

Gairebé tots els aliments són d’origen animal o vegetal,

però n’hi ha algun que és d’origen mineral. Encara que són

pocs, la seva ingestió és fonamental i imprescindible si es

vol seguir una dieta equilibrada.

lletcarn

cigrons

llimona

aiguaoli

peix

mostassaiogurt

tomàquetsal

sucre

102

Els aliments8via 3

CÈRCOL 2

Observa els menjars que componen cada una de les dietes:

Ara, classifica els aliments de cada una de les dietes i contesta:

• Quina creus que és la dieta més equilibrada? Per què?

• Quines mancances observes en les altres dues dietes?

1

dieta 1

dieta 2

dieta 3

aliments constructors aliments energètics aliments reguladors

• Esmorzar:ensaïmada

• Dinar:arròspizzabatut

• Berenar:pa amb melmelada

• Sopar:pa amb tomàquet i truita

dieta 1

• Esmorzar:pa amb tomàquet i pernilllet

• Dinar:amanidabistec amb patatesfruita

• Berenar:pa amb melmeladallet

• Sopar:verdurapeixiogurt

dieta 2

• Esmorzar:llet

• Dinar:sopamacarronspastís

• Berenar:pa amb xocolata

• Sopar:pa amb tomàquet i pernil

dieta 3

103


Tria una planta que visqui a l’exterior, observa-la i completa la fitxa

segons les condicions del medi que necessita per a créixer:

2

1

9Les plantes amb flor via 3

CÈRCOL 2

LES PATATES, SÓNTROSSOS D’ARREL O

DE TIJA?

nom:

• Temperatura:

• Exposició al sol:

• Tipus de sòl:

• Regatge:

• Exposició al vent:

ambient càlid

a ple sol

sorrenc

molt sovint

la tolera

ambient fresc

sol i ombra

argilós

sovint

no la tolera

ombra

equilibrat

poc

dibuix

Llegeix:

Ara, busca al diccionari aquestes paraules i escriu-ne la definició:

Altitud:

Latitud:

Humitat:

Temperatura:

Per acabar, defineix la paraula clima i, després de fer-ho, busca-la també al

diccionari i compara les dues definicions:

Clima:

3

104

Les plantes amb flor9via 3

CÈRCOL 2

El clima condiciona la distribució de les espècies vegetals.

Un bon exemple d’aquesta afirmació són els estatges de vegetació, és adir, les diferents franges de vegetació d’una regió muntanyosa. Aquestavariació es deu sobretot als canvis de temperatura existents entre zonessituades a diferents altituds. Així, per exemple, els alzinars solen créixerper sota dels 1.000 metres, on les temperatures no són gaire baixes. Encanvi, els avets poden arribar a créixer en zones situades prop dels 2.000metres, perquè són capaços de resistir les temperatures baixes i lesnevades freqüents que es produeixen en aquesta altitud.

Un altre exemple són els diferents ecosistemes que trobem segons la

latitud d’una zona. Com més a prop dels pols, més fred hi fa i la

vegetació està constituïda per espècies de plantes de poc

desenvolupament vertical. A prop de l’equador les temperatures són

molt més altes i, si hi ha aigua, la vegetació és exuberant.

105

10L’alimentació de les plantes via 3

CÈRCOL 2


Llegeix:

Ara, compara els dibuixos de les fulles de les plantes que poden créixer

perfectament a la solana amb les que ho fan a l’obaga i contesta:

• A quin lloc les fulles tenen la superfície més gran?

• Per què?

• A quin lloc les fulles tenen la superfície més petita?

• Per què?

2

1

EM PUC ALIMENTARNOMÉS PRENENT ELSOL I BEVENT UNA

MICA D’AIGUA?

Les plantes capten la llum del Sol através de la superfície de les fulles.

solana obaga

Observa aquestes dues fotografies i llegeix:

Ara, classifica aquests fruits segons si són secs o carnosos:

pruna, gra de blat, poma, fruit de l’om, mandarina, móra, gra d’arròs,oliva, taronja, pèsol, avellana, pera, gla, meló

3

106

L’alimentació de les plantes10via 3

CÈRCOL 2

Tots sabem, o pensem que ho sabem, què és un fruit. Unapoma, una pera, una cirera, un préssec o una taronja sónfruits; però un tomàquet, un pebrot i una mongeta també hosón. Totes les plantes amb flor produeixen fruits. En algunscasos, com els que acabem d’anomenar, aquests fruitstenen característiques que fan que siguin comestibles per ales persones i un recurs alimentari importantíssim per amolts animals. Però hi ha fruits que no són comestibles pera ningú; actuen, senzillament, com a receptacles de lesllavors. Hi ha dos tipus de fruits: els carnosos i els secs. Elsfruits carnosos tenen la coberta de la llavor o les llavorscarnosa; els fruits secs tenen la coberta eixuta.

Fruits secs Fruits carnosos

107


Llegeix:

Ara, digues per a què creus que es fan servir aquests dos tipus de plantes

aromàtiques:

Herbes de cuina:

Herbes perfumeres:

Per acabar, contesta:

• Quines altres herbes de cuina coneixes?

• Quines altres herbes perfumeres coneixes?

2

1

11Aprofitament de plantes i algues

via 3

CÈRCOL 2

LES ALGUES ESMENGEN?

Les plantes aromàtiques són plantes riques en essències. En l’ecosistema mediterrani són molt abundants. En podem diferenciar les herbes de cuina, com la farigola,l’orenga i la menta, i les herbes perfumeres, com l’espígol, el romaní o la sàlvia.

Llegeix el següent text sobre alguns usos industrials de les algues:

Ara, busca al diccionari les paraules següents:

• Additiu:

• Gelificant (gelificar, gel):

• Emulsionant (emulsionar, emulsió):

• Digestibilitat:

• Cosmètica:

Per acabar, observa la fotografia d’unes algues i respon:

• Quina d’aquestes tècniques de conservació d’aliments creus que s’haaplicat a aquestes algues per a preparar-les per al consum humà?

• Com ho has deduït?

• Quin avantatge té aquest procés?

conservació amb sal envasament assecament congelació

3

108

Aprofitament de plantes i algues

11via 3

CÈRCOL 2

Algunes espècies d’algues es fan servir en el camp delsadditius alimentaris. Hi ha alguns productes que s’obtenend’aquestes algues que fan, entre altres, les funcions degelificants i emulsionants. El seu valor nutritiu, en canvi, éspràcticament nul, a causa de la seva presència en elsproductes alimentaris en quantitats molt petites i de la sevaescassa digestibilitat. Aquestes i altres aplicacions en elcamp de la cosmètica o la indústria farmacèutica mostren lapresència creixent de les algues en la vida quotidiana demolts països.

109


Llegeix i contesta:

• Creus que està bé repoblar amb pins els alzinars que es cremen o es talen?

• Quins avantatges té?

• Quins inconvenients?

2

1

12Les pinedes via 3

CÈRCOL 2

PER QUÈ LES FULLESDELS PINS SÓN TAN

FINES I PUNXEGUDES?

Un pi pot créixer en menys de lameitat del temps que triga a créixeruna alzina. Això sí, la fusta del pi noés de tan bona qualitat com la del’alzina.

Observa aquesta fotografia i llegeix:

Ara, busca la definició d’aquestes paraules al diccionari:

• Piròfit:

• Piròfil:

• Plàntula:

• Disseminar:

Per acabar, investiga i contesta:

• Per què creus que hi ha pins que tenen essències inflamables, si això els

fa cremar molt de pressa?

3

110

Les pinedes12via 3

CÈRCOL 2

El pi blanc és un arbre piròfit. Quan hi ha un incendi, comque les pinyes esclaten en cremar-se, es disseminen lesllavors, que són resistents al foc. Les pinedes, després delfoc, es colonitzen ràpidament amb una gran quantitat deplàntules de pi que reconstrueixen una nova pineda. Moltsovint, els pins creixen abans que qualsevol altre arbre.

CÈRCOL 1

137

solucionsV I A 2

El lloc on vivim

PÀGINA

Herba Sol, aire, aigua, sòlConill herbaGuineu conill

L’herba obté el seu aliment del Sol, l’aire, l’aigua i el sòl. Elconill menja herba. La guineu es menja el conill.

PÀGINA

Han de relacionar:rosa – plantabolet d’esca – fongmicroscopi – bactericonill – animalalga en l’aigua – alga

Han de ratllar:ratolí, carpa, gat, mussol, sargantana, aranya.

L’aigua

PÀGINA

Han de pintar de color groc la neu i els glaçons; de color blauel got d’aigua, el núvol (són gotetes d’aigua en suspensió) i elllac; de verd el vapor d’aigua de sobre el llac i el vapor que surtde l’olla.

Estat sòlid: glaçons, neu.Estat líquid: llac, got d’aigua, núvol.Estat gasós: vapor d’aigua de sobre el llac, vapor de l’olla.

Han de relacionar:1. El Sol...2. El vapor d’aigua...3. Quan l’aigua dels...4. L’aigua de la pluja...

PÀGINA

L’aigua és necessària per als éssers vius, com les persones,els animals i les plantes.


PÀGINA

Quan no tenen aigua, les plantes es marceixen i moren.

Hi ha plantes, com la falguera, que es marceixen si no esreguen sovint. En canvi, altres plantes, com el cactus,resisteixen força temps sense aigua, ja que emmagatzemenaigua a la tija.

Resposta oberta.

PÀGINA

Tenen aletes: lluç, balena.Tenen potes: llangardaix, aranya.Tenen ales. mussol, gavina.

Es desplacen per l’aigua: lluç, balena.Es desplacen per terra: llangardaix, aranya.Es desplacen per l’aire: mussol, gavina.

Camaleó – canvia de color...Tortuga – s’amaga dins la closca.Llebre – fuig...Rinoceront – ataca...

5

4

221

3

2

1

121

3

4

1 L’aigua arrencamaterials.

2 L’aigua transportamaterials.

3 L’aigua dipositamaterials.

3

021

2

1

911

2

5

4

811

alimentséssers vius3

2

1

911

1

1

2

3

Sol aire

aigua sòl

solucionsV I A 2

Els sentits

PÀGINA

Nen al telèfon – oïda.Home menjant – gust.Nena olorant rosa – olfacte.Nena llegint – vista.Nena amb gos – tacte.

Resposta model:Vista – mirar un quadre.Oïda – escoltar música.Tacte – notar el fred del gel.Olfacte – olorar el menjar.Gust – llepar un caramel.

Han de relacionar vista amb el ulls, oïda amb l’orella i olfacteamb el nas del personatge.

El sentit de la vista es localitza als ulls.El sentit de l’oïda es localitza a les orelles.El sentit de l’olfacte es localitza al nas.El sentit del gust es localitza a la llengua.El sentit del tacte es localitza a la pell.

PÀGINA


PÀGINA

Cargol, estrella de mar, papallona, medusa, aranya, cuc deterra.

Els animals que no tenen ossos s’anomenen animalsinvertebrats.

PÀGINA

• La vespa té sis potes i quatre ales.• La vespa té el cos dividit en tres parts.

La vespa és un invertebrat que té sis potes que sónarticulades. Pertany a la classe dels insectes. Té el cos dividiten tres parts. Al cap hi ha els ulls i les antenes.

La medusa i el cargol són animals invertebrats que no tenenpotes articulades. La medusa, que té el cos en forma deparaigua o ombrel·la, té molts tentacles. El cargol té part delcos dins d’una conquilla i fa servir el peu per a desplaçar-se.

Els animals vertebrats

PÀGINA

Per ordre:camina salta vola neda

1

721

6

3

2

621

1

521

5

4

3

421

2

1

321

4

138

CÈRCOL 1

olfacte tacte

gust

oïda

vista

solucionsV I A 2

PÀGINA

Per ordre de lectura:A R PP O AM O R

Les persones i el moviment

PÀGINA

PÀGINA

Ossos del cap: crani.Ossos del tronc: costelles, columna vertebral (vèrtebres).Ossos de les extremitats superiors: húmer, cúbit i radi.Ossos de les extremitats inferiors: fèmur, tíbia i peroné.

Han de marcar amb una creu:– Prendre llet i derivats.– Fer esport regularment.– Seure a la cadira amb l’esquena recta.

Per ordre:Per l’aire, pel terra, per l’aigua, pel terra.

La formiga i el porc senglar

PÀGINA

Resposta oberta.

PÀGINA

Resposta oberta.

Les plantes i l’entorn

PÀGINA

– L’arrel subjecta la planta. Absorbeix substàncies del sòl.– La tija sosté les fulles i les flors de la planta.– La fulla fabrica l’aliment i respira.– La flor és l’òrgan reproductor de la planta.

PÀGINA

Alzina Esbarzer Falguera Corretjola Ametller Molsa

Les plantes que no fan flor

PÀGINA

Per ordre:molsa falguera fongfalguera fong fongfong molsa falguera

1

531

10

SA

AS

AA2

431

arrel

tija

flor

fulla

1

331

9

4

3

231

2

1

131

8

5

4

3

2

031

• Protegeix el cervell i lamajoria del òrgansdels sentits.

• Participen en elmoviment dels braços.

• Protegeixen elspulmons i el cor.

• Serveix de sostenimentdel cos.

• Participen en elmoviment del cos.

1

921

7

2

821

139

CÈRCOL 1

cap

bocaull

antenatòrax

abdomen

pota

orella

ull

morro

ullal

potadit (peülla)

cua

solucionsV I A 2

PÀGINA

Les plantes que fan flor

PÀGINA

Arbres: alzines, pins, pollancres, roures, tarongers.Arbustos: boix, esbarzers, ginesta, grèvol.Plantes herbàcies: rosella, càrex, malves, sembrats,margarides*.

*Les margarides també es podrien considerar arbustos, segons l’espècie.

PÀGINA

Flor d’ametller: grossa, solta, vistosa, parts ben diferenciables(5 pètals...).Flor de trèmol: petita, agrupada amb altres, poc vistosa, partspoc diferenciables.

Han de pintar les flors del color que correspongui: cirerer blanc, ginesta groc, ravenissa blanc o groc,segons l’espècie

L’aprofitament de les plantes

PÀGINA

Elements necessaris per a la vida: aire, aigua, sòl i Sol.Elements vius: plantes (tomaquera, enciams, cebes, cols...),cargol, cuc de terra.Elements artificials: hivernacle, caixes, casa, canal de rec,tanques de fusta.

• No totes les plantes de l’hort creixen igual a l’hivern que al’estiu.

• El fred fa que moltes plantes no creixin o bé es morin.• El granís pot fer malbé les fulles de les plantes, les flors i els

fruits.• El fred no afecta les plantes de l’hivernacle perquè estan

protegides per les parets i el sostre de plàstic o vidre.

PÀGINA

Per ordre:

enciam (H P E T)carxofes (H P )cebes (E)pebrots (E T)

carbassons (E T)tomàquets (E T)pastanagues (P)faves (P)

mongeta tendra (T)albergínies (E T)raves (H P E T)espinacs (T)

2

041

1

931

12

3

2

831

1

731

11

Hi ha fongs paràsits queviuen sobre els animals iles plantes i els causen

malalties.

Hi ha fongs molt petitsque s’han de mirar amb

lupa per tal de veure’ls bé.

Hi ha fongs que formenbolets que surten quan

les condicions són bones.

3

631

140

CÈRCOL 1

capçada tronc

flor

flor

ti ja

flor

ti ja

fulla

solucionsV I A 3

El lloc on vivim

La definició de vida és una de les qüestions més difícils que esplanteja la ciència. La vida i els éssers vius són complexos itambé molt diferents i això fa difícil trobar una definició ques’adigui a tots i a la qualitat que els fa ésser vius. Aquestapregunta, al principi del llibre i del cicle, s’ha proposat com aintroducció i per crear un debat a la classe, per incitar els nensa reflexionar sobre fet de la vida, que normalment no ensqüestionem.La resposta pot ser, doncs, molt àmplia i complexa, peròpodem dir, en general, que els éssers vius neixen, s’alimenten,creixen, es relacionen, es reprodueixen i, finalment, moren. Espot dir també que una de les característiques dels éssers viusés la capacitat de canvi, el fet que canvien, en molts aspectes,al llarg de la vida, també la mobilitat d’alguns, com els animals,etc.

Perquè hi ha aigua, aire i sòl i rep la llum del Sol.

Animals: peixos, ocells, mamífers, amfibis, rèptils, insectes,aràcnids, cucs, etc.

Plantes: arbres, arbusts, plantes herbàcies de diferent classe.També poden anomenar les algues i els fongs.

• Es veu la Lluna.• És un astre, un satèl·lit de la Terra.• Resp. model: els planetes i els satèl·lits del sistema solar.

A la Lluna no hi poden viure éssers vius, perquè no hi ha aiguani aire.

Resposta oberta.

L’aigua

El gel és aigua en estat sòlid.

• La fotografia representa la inundació d’una rambla d’unapoblació.

• Les inundacions es produeixen en una zona quan plou moltfort i seguit, de manera que el sòl no té prou tempsd’absorbir l’aigua que cau.

• En zones de clima mediterrani, es produeixen a la primavera i a la tardor, que és quan plou més.

• La fotografia representa un paisatge de costa.• Les roques tenen formes dures, afilades, amb esquerdes,

i són nues. És així per la forta erosió que provoca l’aigua delmar.

• Al fons del mar i a les platges.

• L’aigua de les canonades ve dels dipòsits que tenen lesciutats i els pobles. L’aigua arriba als dipòsits procedent depous d’aigua subterrània o bé de rius o embassaments.

• L’aigua que beuen les persones ha de ser potable, és a dir, noha de tenir microbis ni substàncies que perjudiquin la salut.

• L’aigua es potabilitza afegint-hi substàncies com el clor ol’ozó.

• L’aigua feta servir va a parar a les clavegueres.• Ha de ser depurada. La depuració consisteix a treure de

l’aigua les substàncies que poden ser perjudicials per al mediambient i es fa en depuradores.

• Abans de treure mànegues o aixetes d’entrada d’aigua, caltancar l’aixeta de pas, si no, l’aigua, que entra a pressió, notrobaria cap fre i ho inundaria tot.


Els gira-sols s’orienten cap al Sol perquè responen a la maneracom els arriba la llum del Sol. Quan capten la llum, que ved’una zona diferent a cada moment del dia, la planta pateixuns canvis que fan que la flor s’hi orienti. Això és perquè lesdiferents parts de la planta creixen d’una manera diferentsegons com els ve la llum.

• El cactus té la tija gruixuda perquè hi emmagatzema aigua.El cactus viu en indrets on l’aigua és escassa, com elsdeserts.

• El nenúfar viu dins l’aigua.No té necessitat d’estalviar aigua, disposa sempre de la quenecessita. Les seves fulles són grosses.

• Li serveixen perque els animals no se les puguin menjar tanfàcilment.

• L’espígol és una planta que fa molta olor.Les substàncies oloroses fan que els animals no es menginla planta perquè els resulta desagradable.

• És un vertebrat, un ocell.• Es desplaça per terra (amb dificultat) i per l’aigua.• Les seves extremitats davanteres (les ales) tenen forma

d’aleta. Les potes, situades molt endarrere, tenen els ditsunits per una membrana, com els ànecs.Les aletes permeten nedar al pingüí, però no volar; les potesfan de timó i de fre.

• Tenen el cos recobert d’un plomatge molt dens iimpermeable.

• Els protegeix del fred i del fet que l’aigua els mulli el cos.• Per a protegir-les.• Si la femella s’encarregués sola del pollet, segurament no

sobreviuria, perquè el pollet quedaria desprotegit mentre lamare li aniria a buscar el menjar.

• Els pingüins formen grups grans per protegir-se del vent i delfred, es donen escalfor els uns als altres.

3

2

1

3

3

2

1

2

4

3

2

1

1

141

CÈRCOL 1

solucionsV I A 3

Els sentits

No tots els animals tenen els sentits desenvolupats de lamateixa manera.(Resposta model: l’àguila, per exemple, té molt bona vista,mentre que els cucs de terra no tenen ulls. Els conills, encanvi, tenen molt bona oïda, mentre que les serps quasi no hisenten, etc.)

• La crema protectora es posa sobre l’epidermis.Si no es posa protecció, la pell pot patir cremades.

• Posar-se moreno vol dir que la pell es torna de color mésfosc. La pell es protegeix d’aquesta manera del Sol, gràciesa un pigment, la melanina. Tota la pell que està exposada al sol es posa més o menysmorena.

• Si s’introdueix un llapis a l’orella, es pot lesionar el timpà, queés una membrana fina.

• Si es lesiona el so no es transmetria correctament fins al’orella interna i fins al cervell.

• Quant tenim taps a les orelles, no hi sentim bé perquè elstaps impedeixen que el so es transmeti correctament del’exterior a l’orella interna.

Resposta model.– Situació de foc: la vista permet que es vegin les flames o la

llum que desprenen i també es pot veure el fum; l’olfactecapta l’olor de cremat i del fum; el tacte nota l’escalfor; l’oïdapot captar el soroll de l’espurneig...

Són més importants la vista, l’olfacte i el tacte.

– Pas del tren: la vista permet veure el tren des de lluny; l’oïdacapta el soroll que fa el tren en circular per la via i el xiulet; eltacte pot notar l’aire que es mou en passar el trenràpidament...

Són més importants la vista i l’oïda.

– Taronja en mal estat: la vista permet apreciar que el color il’aspecte de la taronja són diferents del normal; l’olfactecapta l’olor fort i desagradable de la floridura; el gust nota elcanvi de sabor, el sabor desagradable; el tacte nota el canvide consistència de la taronja.

Són importants la vista, l’olfacte, el gust i el tacte.


L’eruga i la papallona són dues fases del desenvolupamentd’un mateix grup d’insectes: les papallones, abans i desprésde la metamorfosi.

Resposta model.NOM: cuc de terra• És un animal invertebrat sense potes articulades del grup

dels cucs (el cuc de terra és un anèlid).• Té el cos allargat, tou i sense potes. El seu color és semblant

al de l’entorn on viuen. No té ulls. Es desplaça arrossegant-se, estirant i arronsant el cos.

• El cuc de terra excava galeries a terra, té un paper moltimportant en la ventilació i la formació del sòl.

• S’alimenta de restes d’éssers vius, de matèria orgànica quetroba en el sòl.

• Neixen a partir d’una mena de capoll que es forma en el cosdel cuc després que cada individu s’aparelli. Aquest capollés abandonat a terra o al llim i té forma de llimona, d’unamida d’uns 4 fins a 6 mm. Dins el capoll hi ha diversos ous.

Les sangoneres també són cucs, però viuen en l’aigua dolça,on esperen els animals als quals s’enganxen i dels qualss’alimenten. També hi ha cucs marins de formes diverses.Les erugues o les larves de molts insectes poden semblarcucs però no ho són.

• Resposta oberta.• La gamba viu a l’aigua i el porquet de Sant Antoni viu al

terra. La gamba té les diferents parts en què està dividit elcos molt diferenciades i té deu potes. El porquet de SantAntoni té les parts del cos sembants i té més de deu potes.

• El llagostí cuit ha canviat de color, agafa un color rosat.• El llagostí viu té color gris translúcid.

Els animals vertebrats

Els ocells tenen les extremitats anteriors en forma d’alesperquè es desplacen per l’aire, volen. Les ales tenen unamorfologia adequada al vol.

• És un animal vertebrat, un peix.• Viu principalment a l’oceà Atlàntic i, durant la posta, als

rius d’Europa.• Els óssos, les persones, etc.• Els óssos aprofiten els moments que els salmons salten a

contracorrent per a atrapar-los.• Resposta oberta.• La truita és un peix molt pròxim al salmó, són dues

espècies de la mateixa família.• L’anguila.

Resposta model:– La ratapinyada i l’òliba es diferencien en el següent: la

ratapinyada és un mamífer i l’òliva és un ocell; per tant, esreprodueixen i crien els petits de manera diferent. Les extremitats anteriors de l’òliba són ales, recobertes deplomes. Les ratapinyades tenen les potes davanteresrecobertes per una membrana de pell nua que forma unamena d’ales. Tenen uns dits molt llargs que ajuden aconformar l’estructura de l’ala. La ratapinyada té pèl i boca il’òliba te plomes i bec, etc.Ambdues s’assemblen perquè es desplacen per l’aire, viuenbé en la foscor i s’alimenten de carn.

– El dofí i el tauró es diferencien perquè el dofí és un mamífer iel tauró un peix; per tant, es reprodueixen i crien els petitsde manera diferent.Ambdós s’assemblen en el fet que viuen al mar i tenen el cosadaptat per a fer-ho: cos allargat, fusiforme, extremitats enforma d’aletes i cua.S’alimenten de peixos.

2

2

1

6

3

2

1

5

3

2

1

4

142

CÈRCOL 1

solucionsV I A 3

Les persones i el moviment

Les persones ens podem moure gràcies al fet que tenim unaparell locomotor format per ossos, articulacions, músculs,tendons... L’òrgan que controla el moviment és el cervell.

Ossos: fèmur, tíbia i peroné.Articulacions: maluc i genoll.Músculs: quàdriceps, bíceps crural i bessons.

• Sí• El cervell.

Resposta procedimental.

La formiga i el poc senglar

La formiga i el porc senglar s’assemblen perquè són animals,són omnívors, viuen en societat, són força comuns...

• Sí.• A les comarques del Segrià i part de la Noguera, i a la part

del Montsià i el Baix Ebre que correspon al delta.

Resposta oberta.

• La formiga toca amb les antenes l’extrem de l’abdomen delpugó, de manera que el pugó emet un líquid que lesformigues xuclen.

• Les formigues en treuen profit perquè s’alimenten del líquidque xuclen dels pugons.Els pugons en treuen profit perquè les formigues elsprotegeixen.

• Sobre les plantes.Resposta oberta.Es considera perjudicial per al conreu de plantes comestibleso de jardí.

• Les formigues s’alimenten també de restes d’animals, fruits,fongs, etc.

Resposta oberta.

Les plantes i l’entorn

Si no hi hagués plantes, la vida a la Terra no seria com laconeixem ara. Les plantes i les algues són els únics éssers viusque poden aprofitar l’energia del Sol per a transformar-la enmatèria viva. Sense plantes no hi hauria animals herbívors niels carnívors que se n’alimenten, etc.

• Tots els animals en general.Els herbívors i els omnívors.Els carnívors.• Durant el dia.• Perquè no hi ha llum.• No. Ho fan durant el dia, quan fan la fotosíntesi.• Durant la nit no és tan positiu tenir plantes com durant el dia.

però tampoc no és perjudicial. Això és degut al fet quedurant el dia purifiquen l’aire, ja que prenen l’anhídridcarbònic de l’aire per fer la fotosíntesi i emeten oxigen. A lanit només respiren, no fan la fotosíntesi; per tant, nomésconsumeixen oxigen, com les persones quan respirem, i noen produeixen.

• El dia es fa més curt i la nit més llarga.Moltes plantes perden les fulles i entren en estat de repòs;altres perden les parts superficials o moren i deixenllavors.Es preparen per a suportar les condicions adverses del’hivern: poca llum, fred, neu...

• El dia es fa més llarg i la nit més curta.Moltes plantes floreixen i els neixen noves fulles. Lesllavors germinen, etc.Les plantes es preparen per a reproduir-se: fan flors, fruit i llavor.

Foto 1: Paisatge de tardor, es veuen arbres que han perdutles fulles o les estan perdent. Les fulles formen catifesque cobreixen el sòl...

Foto 2: Paisatge de primavera, es veuen tulipes en flor. Lesflors de les tulipes es formen a partir de bulbs queresten enterrats a l’hivern. Són tulipes de colorsdiferents.

Les plantes que no fan flor

Les molses i les falgueres es reprodueixen a partir d’espores.

Semblances: Són plantes primitives. No fan flors. Esreprodueixen per espores. Viuen en llocs humits i ombrívols.

Diferències: Les molses no tenen veritables fulles, tiges i arrels i les falgueres sí. Les falgueres resisteixen millor lafalta d’aigua.

– Els fongs i les plantes que fan flor es diferencien pel fet queles plantes fan la fotosíntesi i els fongs no. Els fongss’alimenten d’altres éssers vius. Les plantes són quasisempre de color verd; els fongs poden tenir diferents colors,però no són verds, ja que no tenen clorofil·la. Les plantestenen arrel, tija, fulles i flors, i els fongs, en canvi, són moltmés simples. Molts fongs són com una mena de filamentsque, de tant en tant, fan fructificacions: els bolets, etc.

– Els fongs i les plantes que fan flor s’assemblen pel fet queviuen fixes en un substrat.

3

2

1

10

3

2

1

9

3

2

1

8

3

2

1

7

143

CÈRCOL 1

solucionsV I A 3

– Els fongs i la molsa es diferencien pel fet que les plantes fanla fotosíntesi i els fongs no. Les molses tenen clorofil·la i, pertant, són verdes; els fongs no ho són.

– Els fongs i la molsa s’assemblen perquè viuen fixes en unsubstrat. Els fongs s’assemblen a les plantes sense flors pelfet que es reprodueixen per espores. Els fongs i la molsas’assemblen en el fet que no tenen una veritable estructurad’arrel, tija, fulles i flors.

Les plantes que fan flor

Primer surt la flor. A partir de la flor es forma el fruit i les llavors.

• Totes les plantes herbàcies són anuals.

• Tots els arbres són perennes.

• Tots els arbustos són perennes.

• Algunes plantes herbàcies són biennals.

• Algunes plantes herbàcies són perennes.

• Algunes plantes herbàcies són anuals.

• Els pins són biennals.

• Els rosers són biennals.

• La pastanaga és biennal.

Pi pinyer: És un arbre perquè té la tija llenyosa i la capçadadiferenciada del tronc. Té una alçada considerable.Esbarzer: És un arbust perquè té la tija llenyosa i la capçadano es diferencia del tronc. Té menys alçada que un arbre.Maduixera: És una planta herbàcia perquè té una consistènciatendra i poca alçària.

L’aprofitament de les plantes

Per a fer un hort cal un sòl o un suport per a les plantes, adob,aigua, plantes d’horta (llavor o plançons), aire, llum i escalfordel Sol.

Resposta procedimental.• És una planta herbàcia.• Un any.• Els fruits i les llavors.• Insectes com el pugó, la mosca blanca, alguna eruga...• Se sembra de maig a juliol.• La mongeta tendra o bajoca es cull aproximadament un més

i mig després de la sembra i la mongeta seca o fesol desprésde tres mesos i mig.

• La mongeta tendra es pot preparar com a verdura, bullida osaltejada, amb patates, com a acompanyament de segonsplats, etc.; la mongeta seca pot formar part d’escudelles,acompanyament de segons plats (mongetes amb butifarra),etc.

3

maduixa •

préssec •

carabassa •

poma •

raïm •

albercoc •

taronja •

codony •

figues •

prunes •

cireres •

• melmelada

• s’assequen

• cabell d’àngel

• panses

• orellanes

• almívar

• confitura

2

1

12

3

C

F

F

C

C

C

C

C

F2

1

11

144

CÈRCOL 1

3 1 2

3 1 2

3 2 1

1 3 2

157

solucionsV I A 2

Els paisatges naturals

PÀGINA

Roda, baldufa, hèlix o hèlice, pilota.

S’han d’assenyalar tots els astres que giren al voltant del Sol.

PÀGINA

1 Mercuri, 2 Venus, 3 Terra, 4 Mart, 5 Júpiter, 6 Saturn, 7 Urà, 8 Neptú, 9 Plutó

El Sol.


PÀGINA

Sòl Subsòl

• La fotografia A correspon a una mina: s’hi veuen duesentrades a un jaciment subterrani.

• La fotografia B correspon a una pedrera: es veu que és unjaciment superficial, ja que es tallen blocs de roca des de lamateixa superfície.

Or anell

Coure fils conductors

Mercuri termòmetre

Pissarra teules

Marbre marbre de la cuina

PÀGINA

Les plantes herbàcies del dibuix obtenen aigua i sals mineralsdel sòl. El teixó i el conill hi fan caus per descansar-hi, amagar-se dels depredadors i tenir-hi les cries. El cuc de terra filtra laterra per obtenir-ne aliments (la matèria orgànica que conté).La vaca, com tot animal herbívor, s’alimenta de plantes quedepenen del sòl.

Tots els animals herbívors: vaca, cavall, be, cabra, cérvol,daina, isard, cargol, etc.

Les persones necessitem molts aliments. Els d’origen vegetaldepenen directament del sòl, i els d’origen animal depenendels vegetals o dels animals herbívors. Sense un sòl fèrtil no hihauria gaires vegetals, i sense aquests hi hauria pocs animalsherbívors, i sense herbívors, pocs carnívors que s’alimentendels herbívors. Hi hauria poca diversitat i pocs aliments. Un sòlfèrtil és fonamental per a obtenir una bona diversitat d’alimentsi altres productes que les persones fan servir.

L’aire

PÀGINA

L’oxigen és el gas que els animals i les plantes han de respirarper a poder viure. El diòxid de carboni és un altre gasimprescindible per a les plantes. Aquest gas, juntament amb lallum del Sol, l’aigua i les substàncies del sòl, els és necessariper a fabricar-se els aliments.

Un windsurf es mou perquè el vent fa força sobre la vela, quanaquesta se situa en una posició determinada, encarada al vent.Si la persona que fa windsurf manté la vela en aquesta posició,aconsegueix que la planxa llisqui per la superfície aquàticaimpulsada pel vent. Si es deixa que el vent mogui la vela iaquesta se situï de tal manera que no ofereixi cap resistència,es perd velocitat fins a aturar-se.

PÀGINA

Dia assolellat; dia plujós; dia amb tempestes; dia plujós i ambneu als Pirineus; dia assolellat excepte en els Pirineus, onplourà; dia plujós i amb tempestes als Pirineus.

4

021

3

2

1

911

3

6

5

4

811

3

2

1

711

2

6

5

4

611

3

2

1

511

1

O E

S

13

2

46

89

7 5

CÈRCOL 2

solucionsV I A 2

La llum

PÀGINA

• El Sol sempre fa llum; és una font natural de llum. • La bombeta i l’espelma només fan llum quan es

connecten o s’encenen.

• Els vidres són transparents. • Les cortines són translúcides. • Els finestrons són opacs.

PÀGINA

Les fonts de llum natural són: llamp, estrella, foc, cuca dellum.

Les fonts de llum artificial són: bombeta del projector,bombeta de la llanterna, bombeta de la làmpada i fluorescent.

Ratapinyada i mussol.

La respiració

PÀGINA

PÀGINA

Símptomes propis d’un refredat: esternuts, nas tapat,mucositat, malestar general, febre i mal de cap. Aquestssímptomes no són els mateixos per a tothom. Per exemple, hiha persones que tenen refredats sense alguns d’aquestssímptomes, com la febre o el mal de cap; altres persones, encanvi, poden presentar, precisament, aquests dos símptomesamb més intensitat que qualsevol dels altres.

La sang

PÀGINA

S’ha de pintar tot l’esquema circulatori que hi ha a l’interior deldibuix i que s’ha deixat en blanc.

2

1

521

6

4

3

421

libèl·lula

respira l’oxigen de l’airerata

respira l’oxigen de l’aiguapeix

cuc de terra2

1

321

5

5

4

3

221

2

1

121

4

158

CÈRCOL 2

Aparell respiratori pulmonar.Format a dins del cos per dues

bosses, els pulmons, que s’inflen ies desinflen per mitjà demoviments musculars.

Aparell respiratori branquial.Aquest aparell està adaptat pera captar l’oxigen de l’aigua. És

format per unes làmines oreplecs anomenats brànquies.

Aparellrespiratori

cutani. Compost peruns forats molt petits

de la pell, que had’estar sempre

humida, anomenatsporus.

Aparellrespiratori

traqueal. Format peruns forats que hi ha en

determinats llocs del cos,d’on surten uns tubsinteriors anomenats

tràquees.

Les fosses nasals sónels conductes interiorsdel nas, que escalfen ihumitegen l’aire i en

retenen la pols.

Els bronquíols sónconductes cada

vegada més petits quees ramifiquen a partir

dels bronquis.

Els bronquis són duesramificacions de la

tràquea.

Els pulmons són duesmasses esponjoses irosades que hi ha adins del cos, darrere

les costelles.

La tràquea és un tubformat per anells quecomunica la laringeamb els bronquis.

Els alvèols pulmonarssón uns sacs molt

petits, rodons, que hiha al final dels

bronquíols més fins.

pulmons fetgeronyó

cor

ull

solucionsV I A 2

PÀGINA

Les plaquetes són els orgànuls més petits. Els glòbuls vermellssón els rodons. Els més grossos i de forma més amorfa, ambun nucli, són els glòbuls blancs.

Fotografia superior plaquetes (també es veuen glòbulsvermells que s’han acolorit de blau).

Fotografia central glòbuls blancs que s’han acolorit de groc.

Fotografia inferior glòbuls vermells.

L’alimentació

PÀGINA

Els animals carnívors són: guineu, gavina (que pot tenir hàbitsomnívors), orca, pop, cranc, serp, peix (que pot tenir hàbitsomnívors), libèl·lula, granota, aranya i sargantana. De formiguesn’hi ha de carnívores, d’herbívores i d’omnívores. El senglar ésomnívor. El conill i el cargol són herbívors. L’abella pren pol·leni nèctar. La papallona menja molt poc, i també s’alimenta denèctar. Hi ha mosques de molts tipus: algunes són herbívores ialtres mengen de tot. El cuc de terra és filtrador, s’empassa laterra i n’aprofita la matèria orgànica.

PÀGINA

Els aliments

PÀGINA

Aliments d’origen animal: mató, pernil, iogurt, formatgets,mantega, ous, formatge, paté,sobrassada i mel.

Aliments d’origen vegetal: melmelada, sucre, oli, tomàquet,col, mongetes, mel, pastanaga,enciam, mostassa, ceba, pèsols,patates, api.

PÀGINA

Les plantes amb flor

PÀGINA

1

131

9

Quantitat deproducte que conté

l’envàs.

Consells per a poderconsumir el producte en bones condicions.

Data màxima en quèes pot consumir el

producte

Components ambquè s’ha elaborat el

producte.

2

031

1

921

8

2

821

1

721

7

4

3

621

159

CÈRCOL 2

La boca és la cavitatper on entren elsaliments i on espreparen per ser

empassats.

La faringe és la zonade l’aparell digestiu quecomunica la boca amb

l’esòfag.

L’esòfag és un tubque, per mitjà d’uns

moviments, empeny elsaliments que arribenper la faringe fins a

l’estómac.

L’intestí prim és el trosde tub digestiu que va

des del pílor fins al’intestí gros.

L’intestí gros és el trosde tub digestiu que vades del final de l’intestí

prim fins a l’anus.

El fetge és la glàndulamés grossa del cos. Éssituat a la banda dretadel ventre, a sota del

diafragma.

L’estómac és unacavitat en forma de

bossa situada a sotadel diafragma.

El pàncrees és unaglàndula rosada situada

a sota de l’estómac.

Ingredients: espàrrecsblancs, aigua, sal i àcid

cítric. Pes: 340 gr.

Consum preferent: abans del 31 de desembre

de 2005.

Ingredients: llet sencera,ferments làctics.

Pes: 150 gr. Conservació: en fred

(entre 0°C i 8°C). Consum preferent:

abans del 24 de març.

pètal (corol·la)

estam

pistil

pecíol

peduncle

tija

pell del fruit

pinyol del fruit

limbe

zona de creixement

pèls absorbents

glòbuls vermells plaquetes

polpa

solucionsV I A 2

PÀGINA

Tija llenyosa. Fulla ovada i entera. Flor amb cinc pètals decolor blanc (fixeu-vos en la fotografia de la pàgina 84),encara que en aquesta només se’n veuen quatre.

L’alimentació de les plantes

PÀGINA

L’aigua i les sals minerals es capten per les arrels. El diòxid decarboni, la llum solar i l’oxigen es capten per les fulles.

S’han de pintar les fulles. També es poden pintar les tiges.S’haurien de pintar de color verd.

PÀGINA

L’alga verda és la superior, la bruna és la central i la vermella,la inferior.

• Se segueix el criteri del color.

• Sí que té sentit classificar les algues segons el color, ja quecada color correspon a un pigment. Es poden classificar lesalgues segons el pigment més important que contenen i, pertant, segons el color.


PÀGINA

Tija suro, fusta, paper.

Fruit cotó.

Flor i fulla (i tija) ram de flors.

Armari, calaixera, agulla d’estendre roba, porta, prestatgeria.

PÀGINA

Capsa de sabates, fulls, sobre, llibre.

Objectes fets de cotó: cotó fluix higiènic, jersei. Objectes fetsde suro: tap de suro, plantilla, flotador per a pescar.

Les pinedes

PÀGINA

• Són pinedes perquè els arbres tenen una capçada deforma cònica.

• La capçada és cònica per a resistir les nevades: s’hi acumulapoca neu i no fa malbé les branques.

• En una pineda pots trobar: esquirol, ratolí de bosc, cargol iformiga.

PÀGINA

•

• Pins color verd. • Bedolls color groc. • Faigs color vermellós.

Els bedolls i els faigs són caducifolis i perden les fulles durant latardor. Abans de perdre-les, canvien de color perquè la clorofil·ladeixa de ser el pigment més important i, en canvi, són altrespigments, de colors grocs i bruns, els que s’encarreguen de fer lafotosíntesi durant les setmanes prèvies a l’hivern. Els pins tenenfulles de color verd tot l’any; sempre tenen fulles amb clorofil·lacom a pigment principal.

2

831

1

731

12

4

3

631

2

1

531

11

3

431

2

1

331

10

2

231

160

CÈRCOL 2

pins

bedolls

faigs

solucionsV I A 3

La Terra

Només veiem el Sol de dia, perquè és quan hi estem encarats.La Terra dóna voltes sobre si mateixa. Quan està encarada alSol és de dia, hi arriba la llum dels rajos solars, i, és clar, elpodem veure. Però atenció!, no s’ha de mirar mai el Soldirectament, sense cap protecció, ja que els ulls podrien patirlesions greus.

Ens fa riure pensar que, antigament, tothom estava convençutque el Sol es movia al voltant de la Terra. Però cal fer la reflexiósegüent: si no ens ho ensenyessin, tots ens ho pensaríemencara ara. Des de la nostra posició, veiem que el Sol surt perl’est, cada matí, i es desplaça fins a l’oest, on es pon cadavespre. És fàcil suposar que és el Sol qui gira al voltant de laTerra si no tenim més informació ni cap altra referència. QuanCopèrnic, al segle XVI, i Galileu, al segle XVII, van defensar unsistema cosmològic heliocèntric, van tenir una oposició mésque contundent. Els avenços en astronomia i en la tecnologiaaplicada als telescopis van acabar de demostrar que en totsels sistemes solars, són els planetes els astres que giren alvoltant de les estrelles.

Activitat procedimental.


La longitud de les arrels de les plantes depèn de dos factors.D’una banda, depèn de la grandària de les plantes: els arbreshan de tenir arrels més fortes i llargues que no pas les herbes;per tal de quedar ben fixats al sòl. Però hi ha un segon factormolt important: la disponibilitat d’aigua; si no hi ha aigua ben aprop d’una planta, aquesta desenvolupa les arrels fins que elsseus extrems arriben a zones de sòl humit, d’on podràabsorbir l’aigua que necessita. Les plantes de sòls quecontenen més aigua i que la tenen ben a prop no necessitenarrels tan llargues.

Resposta oberta.

• Pilar: element arquitectònic vertical, de suport, aïllat imassís, sobre el qual descansa, en el cas d’una minasubterrània, el sostre dels túnels.

• Gat hidràulic: aparell que es fa servir per a elevar càrreguesfeixugues.

• Explotació minera: conjunt d’instal·lacions disposades a fid’extreure un tipus de mineral.

• Hulla: un tipus de carbó mineral.

• Antracita: el carbó mineral més antic i més ric en carboni,amorf, homogeni, fràgil i de fractura irregular, de colornegre o gris brillant.

• Lignit: el carbó mineral més pobre en carboni.

• Tres tipus de carbó: hulla, antracita i lignit.

• La mina més important és la de Cercs i Vallcebre.

L’aire

Les persones no podem respirar sota l’aigua sense algunaparell especial, perquè no tenim el cos adaptat per a fer-ho.El sistema respiratori pulmonar està preparat per a captar l’aireatmosfèric i aprofitar-ne l’oxigen, però no està preparat per acaptar el que hi ha dissolt a l’aigua. Per a fer això ens caldriadisposar d’un altre sistema respiratori, com el branquial.

• Perquè els bombers sovint han de treballar en condicionsde manca d’oxigen, com quan apaguen focs d’edificis oincendis forestals on l’aire està ple de fums i gasos tòxicsque els ofegarien si el respiressin. Per això duen lesbombones amb aire comprimit que els permeten respirarl’aire que contenen.

• En la fotografia que correspon a un desert.

• La fotografia d’un bosc.

• La presència de vegetació en un sòl està directamentrelacionada amb l’erosió que pot patir aquest sòl peracció del vent (i de l’aigua), ja que la capa de vegetacióprotegeix el sòl. Sense vegetació, el sòl està descobert i amercè dels agents erosionadors com el vent. En el casdels deserts, els paisatges que s’hi troben depenen engran mesura de l’acció del vent, des dels paisatges dedunes dels deserts de sorra fins als de roques ambformes molt particulars de deserts més pedregosos.

La llum

L’arc de Sant Martí té tots els colors de què està format el raigblanc: vermell, taroja, groc, verd, blau, indi i violeta. Els téperquè quan els raigs de sol penetren a les gotes, es desvienen el seu interior i es descomponen en tot l’espectre cromàticde la llum blanca. Quan els raigs de sol surten de la gota,tornen a desviar-se, però mantenen tot l’espectre i, per tant,en veiem tots els colors.

El text del mirall diu:

Els miralls reflecteixen imatges.Aquestes imatges són simètriques de les originals, és a dir,

de les imatges que s’hi posen al davant.

Els animals bioluminescents són: cuca de llum, peixdestral luminescent, peix abissal amb fotòfor.

• Per a fer la tria cal seguir el següent criteri: triar elsanimals que en el nom tenen algun mot relacionat amb lallum. Cuca de llum, peix destral luminescent i peixabissal amb fotòfor són els tres noms d’animals quecontenen algun d’aquests mots.

3

2

1

4

3

2

1

3

3

2

1

2

3

2

1

1

161

CÈRCOL 2

solucionsV I A 3

La respiració

Els amfibis adults poden respirar tant a dins com a fora del’aigua, perquè tenen dos tipus de sistema respiratori que elsho permeten: el sistema respiratori pulmonar, adaptat per acaptar l’oxigen de l’aire atmosfèric, i el sistema respiratoricutani, adaptat per a captar el que hi ha en l’aigua.

Resposta oberta.

Granota: No té cua, té el cos esvelt,la seva pell és llisa i les duesextremitats posteriors són moltdesenvolupades.

Gripau: No té cua, té el cos robust,la seva pell és rugosa i les duesextremitats posteriors sóndesenvolupades, però no tant comen la granota.

Salamandra: Té cua, té el cos llarg irobust, la seva pell és llisa i lluent iés de color negre amb taquesgrogues o ataronjades.

Tritó: Té cua, té el cos llarg i robust,la seva pell és més rugosa que la dela salamandra, de colors diversos(sobretot verds i marrons) i elsmascles de certes espècies tenenuna cresta dorsal.

La sang

La sang és vermella perquè conté una gran quantitat deglòbuls vermells. Els glòbuls vermells són els que confereixenel color vermell a la sang, i són d’aquest color a causa del ferrode l’hemoglobina que contenen.

Resposta oberta. En tot cas cal saber que no es pot rebresang que tingui uns antígens en els eritròcits diferents als delreceptor, ja que aquests glòbuls vermells s’identificarien com acossos extranys i serien eliminats. Cal tenir present, a més, elfactor Rh.

Activitat oberta. Si algú situa un gomet en alguna zonadelicada del cap, com l’orella o l’ull, s’ha d’estar molt atent acom realitzen els primers auxilis: a l’orella i a l’ull no s’ha deprémer gens ni mica i, si se suposa que hi ha una hemorràgiaque no s’atura, la persona ferida s’ha de traslladar ràpidamenta un centre d’assistència sanitària.

L’alimentació

L’intestí prim pot arribar a fer uns set metres de llargada. Tot iser tan llarg, ocupa poc espai perquè està molt caragolat.

És un colom. Encara que és originàriament granívor (té un beccurt i dur que li permet trencar les llavors, i el pedrer, unengruiximent del tub digestiu, abans d’arribar a l’estómac, onemmagatzema petites pedretes que ajuden a esmicolar lesllavors), en els nuclis urbans s’ha acostumat a menjar tot tipusd’aliments, de manera que es pot considerar omnívor. Es podenconsiderar perjudicials quan formen colònies molt nombroses, jaque amb els seus excrements embruten edificis i carrers. Tambépoden fer malbé teulades i terrats on fan els nius.

Debilitament ossi cal menjar llet i derivats, aliments quecontenen molt calci, element fonamental en la construcció delsossos.

Obesitat cal evitar greixos i sucres, ja que l’excés d’aquestsdos principis immediats orgànics s’acumulen en el teixit adipósdel cos.

Càries cal evitar sucres, ja que faciliten l’activitat delsbacteris responsables de les càries.

Debilitament general cal menjar elements rics en ferro, ja quela manca d’aquest element es tradueix en el tipus d’anèmiamés freqüent.

Refredats cal menjar fruita, que conté vitamina C i prevé elsrefredats.

Els aliments

Sí, és més sa menjar un ou dur, perquè, en no ser fregit, no téoli i, per tant, no té tants greixos (tot i que no s’ha d’oblidarque els ous contenen colesterol i, per tant, no se n’had’abusar). En general, tot aliment natural, escaldat o bullit ésmés sa que no pas fregit.

• La sal i l’aigua.

• Contenen molta aigua: llet, carn, tomàquet, iogurt, llimona.

• La dieta més equilibrada és la segona perquè és la queproporciona aliments de característiques més diverses.

• Les altres dues dietes es caracteritzen per fer una aportaciómolt escassa d’aliments constructors i reguladors.

3

2

1

8

4

3

2

1

7

3

2

1

6

3

2

1

5

162

CÈRCOL 2

masticació transport transformació absorció secreció expulsió

boca x

esòfag x

estómac x

fetge x

pàncrees x

intestí prim x

intestí gros x

dieta 1 truitaensaïmada, pa,

arròs, melmelada,pizza i batut

tomàquet

dieta 2 pernil, bistec, peix,iogurt i llet

pa, patates imelmelada

tomàquet, fruita,amanida i verdura

dieta 3 llet i pernil sopa, macarrons,pastís, pa i xocolata tomàquet

aliments constructors aliments energètics aliments reguladors

solucionsV I A 3

Les plantes amb flor

Les patates, tot i estar sota terra, són trossos de tija. Lespatates són tiges subterrànies que s’anomenen tubercles, i són òrgans de reserva d’aliments per a la planta.

Resposta oberta.

Altitud: altura d’un punt de la terra respecte al nivell delmar.

Latitud: distància des d’un punt de l’esfera terrestre al’equador.

Humitat: quantitat de vapor d’aigua contingut a l’atmosfera.

Temperatura: grau de calor d’un cos en relació amb eld’un altre.

Clima: conjunt de condicions d’humitat, temperatura, etc.,que caracteritzen l’atmosfera d’un lloc determinat i encondicionen la vida.

L’alimentació de les plantes

És evident que no. Això ho podríem fer en cas de ser plantes ipoder realitzar la fotosíntesi: amb Sol, aigua i aire sintetitzensucres gràcies a la presència de clorofil·la.

Les fulles tenen la superfície més gran a les obagues, ja quehi arriba poca llum i les fulles de superfície petita no serienprou eficients. A les solanes les fulles són més petites; noels cal més superfície, ja que hi arriba molta llum, tanta, quefins i tot es podrien cremar en cas de tenir molta superfície ipoc gruix.

Fruits secs: gra de blat, fruit de l’om, gra d’arròs, pèsol,avellana i gla.

Fruits carnosos: pruna, poma, mandarina, móra, oliva,taronja, pera i meló.


Hi ha algues comestibles, però no es mengen a tot arreu. Lesalgues brunes es mengen en grans quantitats al Japó i altrespaïsos costaners de l’Àsia més oriental. A la Mediterrània, hi haalguna alga comestible, però com que tradicionalment nos’han inclòs en els àpats diaris no es comercialitzen per alconsum humà. Se’n troben, això sí, en els restaurants xinesos,japonesos, etc., els de cuina tradicional oriental.

Herbes de cuina: es fan servir per a aromatitzar iaugmentar el gust de plats cuinats o amanides. Algunesherbes aromàtiques es fan servir per a fer infusions i licors.

Herbes perfumeres: es fan servir de base per al’elaboració de productes de perfumeria i farmacèutics.

• Additiu: substància que s’afegeix a un producte deconsum industrial per a millorar-ne les característiquessense alterar-ne fonamentalment la natura.

• Gelificant: substància que en transforma una altra en gel(massa semirígida, gelatinosa).

• Emulsionant: substància que permet d’obtenir unaemulsió (dispersió estable d’un líquid que conté ensuspensió partícules diminutes d’un altre líquid) estable.

• Digestibilitat: qualitat de digerible (que pot ser digerit).

• Cosmètica: Preparació i aplicació de cosmètics (producteque serveix per a conservar i embellir les parts superficials–pell, cabells, etc.– del cos).

• Assecament.

• Perquè les algues tenen una aparença deshidratada.

• L’avantatge d’aquest procés és que els aliments tractats sónmolt difícils de contaminar; l’aigua és imprescindible per aqualsevol forma viva, per a qualsevol agent infecciós.

Les pinedes

Les fulles dels pins són fines i punxegudes, en forma d’agulla,com a adaptació a l’acció directa dels raigs solars: això evitaque s’escalfin excessivament i s’arribin a cremar, cosa quepodria passar si fossin grans i planes, sobretot durant elsmesos d’estiu. Els arbres que tenen aquest altre tipus defulles, planes i grosses, viuen en zones menys exposades alsol: a la cara nord de les muntanyes, en boscos més humits oprotegits per altres arbres més alts i de fulles més resistents.

• Repoblar amb pins està bé si no es fa d’una manerasistemàtica. No s’han d’oblidar les altres espècies vegetals.S’ha de replantar una mica de tot el que es crema o es talaper no perdre biodiversitat.

• El principal avantatge de replantar pins és el creixement ràpidd’aquests arbres.

• Els inconvenients principals són la qualitat de la fusta que sen’obté (no és gaire bona) i l’excés de pinedes en detrimentd’altres plantes.

• Piròfit: planta piròfila.

• Piròfil: planta que resisteix el foc o que ressorgeixdesprés dels incendis.

• Plàntula: embrió de la llavor en germinació / planta moltjove.

• Disseminar: posar en un espai extens llavors (o altrescoses) a distància les unes de les altres.

• Perquè tot i cremar de pressa quan hi ha un incendi, lesllavors dels pins sobreviuen i germinen ràpidament en un sòlcremat i nu, fet que els dóna avantatges vers moltes altresespècies vegetals i els permet recolonitzar les zonescremades i mantenir les pinedes.

3

2

1

12

3

2

1

11

3

2

1

10

3

2

1

9

163

CÈRCOL 2

solucionsV I A 3

164

CÈRCOL 2

el lloc on vivim 1 - grec.net · la formiga i el porc senglar 8 via 3 cÈrcol 1 en quÈ...

Documents