el lligall - icavor · 2015. 1. 23. · els passats nadals ens va deixar en pere. va ser el matí...
TRANSCRIPT
EL LLIGALL
Est iu 2014 · I l·lustre Col·legi d ’Advocats de Granol lers · www.l l igal l .cat
PERE CANAL I BALIU. . . I N M E M O R I A M ( 1 9 2 4 - 2 0 1 3 )
P E R E C A N A L I B A L I U. . . IN MEMORIAM (1924-2013)
PERE CANAL I BALIU. . . I N M E M O R I A M ( 1 9 2 4 - 2 0 1 3 )
03
Els passats Nadals ens va deixar en Pere. Va ser el
matí del dijous 26 de desembre de 2013, el dia de
Sant Esteve, quan ja tenia 89 anys.
Amb aquest número especial de la revista El Lligall
la Junta de Govern, en nom de tots els col·legiats i
col·legiades a Granollers vol retre un sentit
homenatge a qui va ser advocat durant quasi 60
anys, membre actiu de la Junta del Col·legi durant
28 anys, inclosos els darrers en què va exercir com
a degà, i personalitat destacada de la ciutat de
Granollers. En vida, va rebre moltes distincions i
reconeixements: la Medalla de la Ciutat, el títol de
degà honorari, la Creu de l’Ordre de Sant Raimon
de Penyafort. Però per damunt de tot, l’apreciació i
estima de tots els seus companys a la professió i de
tots els seus conciutadans.
Com ha succeït amb altres degans (l’Albert
Compte, el Joan M. Xiol, el Carles Font i la Lídia
Condal) el Col·legi que tenim actualment no seria
el mateix –o fins i tot no hi seria- sense la seva
actuació en els vuit anys de mandat. A més de la
seva constant defensa de la professió i de
l’organització col·legial a Catalunya, sempre va
alçar la veu amb fermesa en favor del Dret Civil de
Catalunya i de les competències de la Generalitat
en matèria de Dret i Justícia. Al Col·legi, va ser
l’impulsor de la creació de l’Escola de Pràctica
Jurídica i va instaurar la festa patronal que
celebrem cada any.
En Pere ha estat i serà un exemple per a tots els
advocats i totes les advocades del Col·legi i amb la
seva aposta per la formació inicial i continuada ha
deixat una empremta que ens serveix de guia als
que ara tenim l’honor de dirigir una Institució que
gràcies als esforços de tots s’ha convertit en un
referent a la comarca i a Catalunya.
Tots els reconeixements que podem organitzar des
de el Col·legi per al Pere són insuficients per agrair-
li la seva dedicació i compromís per la institució i
per la professió, posant el llistó per a tots nosaltres
molt amunt i obligant-nos a treballar més i més en
millorar la nostra activitat professional i sobre tot
en millorar la Justícia i la vocació en l’ajuda i el
servei a les persones, màxim exponent del servei
de l’advocacia.
També volem aprofitar aquest número especial de
la nostra revista per recordar dos companys que
ens han deixat en aquest any 2014, el Pere Font i
Padró i en Josep Anglada i Cardona, dels qui tots
guardem un record molt entranyable. Les paraules
de’ n Pere en el seu discurs de reconeixement als
seus 50 anys de col·legiació, en el decurs de la festa
de les togues de 2006, encara ressonen emotives
en les nostres oïdes.
I què podem dir del nostre Josep Anglada, que ens
ha deixat amb 52 anys i un munt de companys que
l’enyorarem cada cop que ens acostem a les sales
de vistes on sempre te’l podies trobar amb un
somriure i ganes d’arribar a un bon acord.
P E R E C A N A L I B A L I U
04
Josep Medina i Padial · Degà I l·lustre Col·legi d´Advocats de Granollers
“EN PERE HA ESTAT I SERÀ UN EXEMPLE PER A TOTS ELS ADVOCATS I TOTES LES
ADVOCADES DEL COL·LEGI I AMB LA SEVA APOSTA PER LA FORMACIÓ INICIAL I
CONTINUADA HA DEIXAT UNA EMPREMTA QUE ENS SERVEIX DE GUIA ALS QUE ARA
TENIM L’HONOR DE DIRIGIR UNA INSTITUCIÓ QUE GRÀCIES ALS ESFORÇOS DE TOTS
S’HA CONVERTIT EN UN REFERENT A LA COMARCA I A CATALUNYA.”
En Pere Canal és un granollerí de cap a peus. És cert que va destacar com a advocat, com a polític, com a impulsor de la cultura i de la vida social, però sempre
ho va fer des del seu Granollers natal. Aquí va néixer el 12 de juny de 1924, fill de Josep Canal i Cortés (1887-1978) i de Teresa Baliu i Gabarró. Ho veiem
ressenyat en la relació que publicava La Gralla en l’edició del dia 6 de juliol d’aquell any llunyà (al final de la columna esquerra):
Va ser el tercer dels fills, tot i que el seu germà Antoni havia mort, només amb
20 mesos el novembre de 1921, uns anys abans que ell naixés. L’altra filla, la
Teresa (1914-2002), era deu anys més gran.
Segons havia dit ell mateix en més d’una ocasió, va “arribar” a Granollers “un
dia de mercat de primavera, a les vuit de mati”. Com a curiositat hem de
destacar que encara no feia un any de la fundació del nostre Col·legi, el mes de
juliol de l’any anterior, el 1923. El seu pare tenia la botiga de sabates del carrer
Sant Roc 25, i per això en Pere recordava que “En obrir els ulls, vaig veure, a
l’altra banda del carrer, el finestral gòtic de la casa del Conestable”.
A Granollers va créixer i va estudiar: primària a l’Escola Pereanton i secundària
a l’Institut Elemental de Segona Ensenyança. Després de la Guerra, sota el
nou règim, el batxillerat al Col·legi Oficial de Segon Ensenyament que -en
paraules que feia seves- “fou un oasi de cultura, de l’ensenyament en majúscula
i, també, i no és el menys important, de la llibertat”, fins i tot en els foscos i durs
anys quaranta. De la seva infantesa s’han explicat diverses anècdotes: les
aventures -excavacions arqueològiques incloses- amb la secció d’infants de
l’Agrupació Excursionista de Granollers; l’edició, quan només tenia 11 anys,
amb el seu amic Josep Sala i Segalés d’un setmanari estiuenc, de nom “L’Infant
Català”, publicat els estius de 1935 i 1936 (fins el 18 de juliol amb l’inici de la
Guerra Civil). Segons els coneguts estudis sobre la premsa local de Granollers,
aquest setmanari publicava noticiari local, de cinemes, biografies de
personatges cèlebres, contes, entreteniments, aventura per remeses
setmanals, concursos, esports, etc. En Pere i en Josep el redactaven, l’escrivien
a màquina, l’imprimien i el repartien. Com que vivien davant per davant al
carrer de Sant Roc, es passaven els originals de balcó a balcó mitjançant una
capsa de sabates lligada amb un cordill. El primer número, de l’11 de juny, va
tenir fins i tot ressò a La Vanguardia del dia 8 d’agost de 1935.
Va estudiar la carrera de Dret a la Universitat de Barcelona, entre 1943 i
1946, i una vegada llicenciat va començar a exercir al despatx barceloní de
l’advocat Eusebi Isern i Dalmau (1896-1981), fins que l’any 1948 –amb el
servei militar ja fet a Canàries- va obrir un despatx propi a Granollers amb
Gaietà Rahola Escofet (1899-1990). Es va col·legiar al Col·legi de Granollers
el dia 30 de març de 1948, en un moment en què la ciutat tenia menys de
quinze mil habitants, i va exercir durant 58 anys, fins que es va jubilar el 30 de
juny de 2006.
P E R E C A N A L I B A L I U
05
. . . IN MEMORIAM (1924-2013)
Fon
t: A
rxiu
Dig
ital
de
Gra
no
llers
. HM
JM
De l’àmbit familiar hem de destacar el seu
matrimoni amb Carme Iglesias i Pujol, la seva
companya i suport constant durant més de
seixanta anys. La Carme és filla de Pere Iglesias i
Viadé, qui va ser alcalde de Granollers a la
República (de 1937 a 1939) i d’Àngela Pujol i
Murtra; per això havien estat uns anys a l’exili a
França, fins que varen poder tornar, segurs, a
Granollers. En Pere i la Carme, que es coneixien
des de l’any 1947, es van casar el 1951 a la
parròquia de Llerona, quan ell tenia 27 anys i ella
21. Han tingut quatre fills: la Roser, el Pere, el
Josep i l’Eulàlia. El matrimoni vivia al carrer Anselm
Clavé 46, edifici en el qual el Pere tenia el despatx
professional.
Hem vist que la seva trajectòria vital ha
transcorregut entre el món del Dret, la seva gran
passió, la participació política i els moviments
socials i culturals. Són moltíssimes les coses que
podem destacar en cadascun d’aquests àmbits.
Dins la professió d’advocat, abans dels deu anys
d’haver-se col·legiat va ser elegit membre de la
Junta de Govern del Col·legi, amb l’Albert Compte
com a degà, el 23 de desembre de 1957, ocupant el
càrrec de tresorer. L’any 1972, ja amb Joan Maria
Xiol com a degà, va passar a ser diputat segon. I
finalment, el 18 de desembre de 1986 va ser elegit
degà amb candidatura única, és a dir, sense cap
oposició. Va prendre possessió del càrrec,
juntament amb la resta de companys integrants de
la Junta (Joan Mayol, Carles Font, Maurici
Masjuan, Santiago Sáenz i Josep Ma. Baró) el 5 de
febrer de 1987, rellevant en el càrrec al degà Xiol.
Durant nou anys va exercir el càrrec de degà, fins
que va decidir no tornar-se a presentar a les
eleccions. El va succeir, el gener de 1996 en
Carles Font i Ausió, que havia compartit amb ell
anys a la Junta.
En el seu mandat com a degà del Col·legi són
moltes les coses que podem destacar. L’aposta
per la formació dels advocats, tant en iniciar el
seu exercici com de manera continuada, a través
de l’Escola de Pràctica Jurídica que es va crear
en el si del Col·legi. També va recuperar la
celebració del patró dels advocats, Sant Ramon
de Penyafort, i l’acte solemne d’imposició de
togues. Durant els primers anys del seu mandat
va haver de fer front a les noves necessitats
judicials, i en destaca la constant reivindicació de
mesures legals per aconseguir la tan desitjada
estabilitat judicial, entre elles l’atorgament de la
categoria de magistrats als jutges destinats a
Granollers, que ja havia impulsat en els seus anys
de regidor: en el Ple del 13 de maig de 1982 es
va aprovar per l’Ajuntament efectuar una petició
al Ministeri de Justícia, perquè fossin elevades a
la categoria de plaça coberta per Magistrat les
dues places de Jutge de 1a. Instància de
Granollers. També durant el seu mandat es va
crear, amb la Llei de Demarcació i Planta Judicial
de 1988, el partit judicial de Mollet del Vallès,
que va quedar integrat en l’àmbit territorial del
Col·legi gràcies a la ràpida reforma dels Estatuts
per a preveure que “En cas de modificació de
partits judicials que afectin a l’actual partit de
Granollers, l’àmbit territorial del Col·legi
comprendrà els partits judicials que tinguin la
capitalitat a la comarca del Vallès Oriental”. No
obstant, la valoració de la reforma de la
demarcació judicial, que va en Pere va donar a
conèixer en un article publicat al periòdic Plaça
Gran el 19 de gener de 1989 sota el títol “Notícia
de l’Administració de Justícia”, no va ser del tot
positiva: criticava la desmembració de la
comarca i l’increment de la provincialització de
l’Administració de Justícia, amb el consegüent
retrocés, en ambdós casos, de l’activitat judicial
radicada a Granollers. A Granollers es preveien
nou Jutjats i a Mollet tres, i en Pere considerava
que l’agrupació dels dotze Jutjats en una sola
localitat hauria permès, ja en aquells anys,
l’especialització, com s’ha produït temps
després. També va reivindicar una Secció de
l’Audiència Provincial i Jutjats Socials i
Contenciosos Administratius.
P E R E C A N A L I B A L I U
06
. . . IN MEMORIAM (1924-2013)
Pere Canal pren possessió a la sala de vistes dels Jutjats de l’Avinguda del Parc, en presència del degà Xiol, febrer de 1987 (Foto: ICAVOR)
Pere Canal en rebre la medalla commemorativa de la seva presidència del Consell en els actes dels 30 anys dela fundació. Tortosa, juny de 2008(Foto: CICAC)
El novembre de l’any 1989 en Pere va convocar
un acte, a les dependències del Col·legi a l’edifici
dels Jutjats per a denunciar juntament amb els
procuradors i personal dels Jutjats de la ciutat la
greu situació “sota mínims” que vivien els jutjats
del Partit Judicial de la comarca.
A finals dels anys 80, amb la desaparició dels
Jutjats de Districte, Granollers comptava amb sis
Jutjats de Primera Instància i Instrucció, tots ells
a l’edifici judicial de l’Avinguda del Parc. Tot i això,
les necessitats dels col·legiats de disposar d’una
seu més digna, amb més espai i amb més mitjans
varen portar a la Junta a proposar a l’Assemblea
General l’adquisició d’una seu estable, en els
pisos de la Rambla Josep Tarradellas núm. 5,
inaugurada l’any 1995.
P E R E C A N A L I B A L I U
07
. . . IN MEMORIAM (1924-2013)
Pere Canal presidint els actes de la Festa de Sant Ramon de Penyafort, 1993 a la Sala Tarafa (Foto: ICAVOR)
Pere Canal presidint els actes de la Festa de Sant Ramon de Penyafort, 1994 (Foto: ICAVOR)
Inauguració de les noves instal·lacions col·legials a la Rambla Tarradellas, 1995 (Foto: ICAVOR)
Pere Canal presidint els actes de la primera Festa de Sant Ramon de Penyafort, a l’Hotel Ciutat, 1993 (Foto: ICAVOR)
Durant el seu mandat, l’Ajuntament de Granollers
va atorgar la Medalla d’or de la Ciutat a l’anterior
degà, en Joan Maria Xiol Gasset. El Col·legi,
juntament amb l’Ajuntament va organitzar un acte
de lliurament de la medalla, que va tenir lloc el 30
d’octubre de 1987. És de destacar que a l’acte
varen assistir tots els membres del Consell de
Col·legis d’Advocats, amb Josep Minguella com a
president per l’especial estima que es tenia al degà
Xiol.
Precisament des del Consell, del qual en va formar
part durant el seu mandat de degà de Granollers
(1987-1996), va ser un dels degans encarregats
d’organitzar les Jornades de Juntes de Govern que
varen tenir lloc l’octubre de 1990 a Manresa. Al
Consell va assumir les tasques de deontologia i de
relacions amb l’Administració de Justícia, i també
va formar part de la Comissió d’Informació i
Activitats, des de la qual es volia obrir el Consell a
la societat i informar a tot el col·lectiu professional
de la tasca realitzada. Sota el seu mandat com a
president, aquesta Comissió del Consell va passar
a denominar-se de Relacions i Serveis Col·legials.
Quan el juny de 1989 es va valorar la proposta del
CGPJ de creació de Jutjats Penals en els partits
judicials de Mataró, Manresa i Sabadell, en
aplicació de la recent aprovada Llei de Demarcació
i Planta Judicial abans esmentada, en Pere va ser
dels degans que varen mostrar el seu malestar,
juntament amb Terrassa, Figueres, Reus, Tortosa i
Vic, pel fet que en el nostre partit judicial no es
preveiés la creació de Jutjat Penal. L’acord del
Consell va ser de sol·licitar la creació de Jutjats
Penals en tots aquests partits. L’any 1990, amb
Josep L. Calderó, degà del Col·legi de Tarragona,
com a president, va ocupar el càrrec de
vicepresident del Consell. I el dia 7 de març de
1991 va ser elegit president del Consell, per un
mandat d’un any, en la reunió que va tenir lloc a la
sala de plens de l’Ajuntament de Salomó, a
Tarragona.
Sota la seva presidència, el Consell es va oposar al
projecte de llei de seguretat ciutadana; va defensar,
al costat de la Generalitat, la constitucionalitat de
la Llei de filiacions, aprovada pel Parlament de
Catalunya el 10 d’abril de 1991, davant del recurs
d’inconstitucionalitat interposat pel Govern
central, integrant-se en la Comissió per a la
Defensa del Dret Civil Català formada per diversos
juristes i institucions, sota la presidència de Lluís
Figa Faura, i amb l’adhesió al Manifest en Defensa
del Dret Civil de Catalunya el 26 de novembre de
1991; va participar en el Congrés de l’Advocacia
Basca; va organitzar unes noves Jornades de
Juntes de Govern, aquesta vegada a Reus. També
es varen aprovar les Normes sobre publicitat dels
advocats, per tal d’adaptar aquesta matèria,
tradicionalment molt restringida, a les novetats
que establia la normativa europea, i es va treballar
en favor de la regulació de la justícia gratuïta amb
garanties de llibertat i independència per als
advocats adscrits al torn d’ofici. Igualment, el
Consell es va adherir a la campanya de
normalització lingüística en l’àmbit jurídic i judicial
propulsada pel Departament de Justícia. Va ser
també l’impulsor de l’edició d’una guia judicial de
Catalunya, amb les dades de contacte de tots els
advocats catalans.
Hem de destacar que en Pere va voler de manera
expressa que la darrera reunió del Consell que ell
presidia, prevista per al març de 1992, tingués lloc
a la ciutat de Granollers. En aquest sentit, es va
organitzar amb l’Ajuntament, que va cedir la sala
de la Comissió de Govern. En les seves paraules de
comiat, en Pere va transmetre a la resta de degans
la seva convicció que “havia arribat ja a
consolidar-se plenament el Consell, que és un
organisme relativament nou comparat amb la
llarga història dels Col·legis”. Prengué el relleu a la
presidència del Consell el degà de Barcelona,
Eugeni Gay.
P E R E C A N A L I B A L I U
08
. . . IN MEMORIAM (1924-2013)
“SOTA LA SEVA PRESIDÈNCIA, EL CONSELL ES VA OPOSAR AL PROJECTE DE LLEI DE SEGURETAT CIUTADANA; VA
DEFENSAR, AL COSTAT DE LA GENERALITAT, LA CONSTITUCIONALITAT
DE LA LLEI DE FILIACIONS, APROVADA PEL PARLAMENT DE CATALUNYA EL 10 D’ABRIL DE 1991, DAVANT DEL RECURS
D’INCONSTITUCIONALITAT INTERPOSAT PEL GOVERN CENTRAL”
En finalitzar el seu mandat, la nova Junta de
Govern va prendre l’acord de nomenar-lo degà
honorari. A més, va rebre també la Creu
Distingida de primera classe de l’Ordre de Sant
Ramon de Penyafort, atorgada pel Ministeri de
Justícia a petició de l’Advocacia Catalana.
P E R E C A N A L I B A L I U
09
. . . IN MEMORIAM (1924-2013)
Junta General Ordinària en què es produeix el relleu de Pere Canal com a degà, el gener de 1996 (Foto: ICAVOR), i el seu comiat com a membre del Consell (Foto: CICAC)
Pere Canal rep de mans del nou president del Consell, Eugeni Gay, la Creu de Sant Ramon de Penyafort, (Foto: ICAVOR)
Pere Canal i els altres degans membres del Consell, en la reunió a Granollers amb què finalitzava el mandat d’en Pere com a president, març 1992 (Foto: ICAVOR)
Com a advocat i degà nostre, ens va anar deixant
molts consells, dels quals tots hem de prendre
bona nota:
“Un bon advocat ha de ser honrat, bona
persona, estar ben preparat -formar-se
contínuament i mirar-se les coses des
de tots els punts de vista-, saber fer
una bona defensa davant del jutge i els
companys, i, sobretot, mantenir la
confidencialitat”;
“Sempre he entès la figura de l’advocat
com un pacificador”;
“El millor plet és el que no comença”.
Fins aquí el més destacat de la vida professional.
Però paral·lelament en Pere va dur a terme una
intensa tasca en els àmbits cívic i cultural. Segons
ha escrit Joan Garriga, advocat i historiador,
durant el franquisme en Pere va formar part d’un
grup de granollerins que tenien prou prestigi,
habilitat i paciència per plantejar una oposició
cultural -altra forma era molt difícil de fer-la- a les
postures oficials, i ell es va anar perfilant com una
de les persones mes idònies per encapçalar-la.
D’aquesta manera, ja l’any 1947 va fundar amb un
grup de companys l’Associació Cultural d’Antics
Alumnes de Segon Ensenyament, que amb el
temps passaria a ser l’Associació Cultural de
Granollers. En Pere va, Pere Canal va presidir el
Centre d’Estudis, que era una secció de l’Associació
Cultural constituït el 1952, per a estudiar i
difondre temes d’interès científic i cultural,
sobretot de l’àmbit local i comarcal. En les seves
pròpies paraules,
“Eren uns anys de desert cultural, els
joves érem conscients de les mancances
d’informació i formació en el marc de la
postguerra, ens calia un espai de trobada
... Volíem fer de pont entre abans i
després de la guerra”.
Des de l’Associació també va contribuir a promoure
el Patronat de l’Escola de Música de Granollers,
inicialment instal·lada a l’edifici de la font de la
plaça de la Porxada, així com a la formació de
l’Orquestra de Corda de Granollers, que dirigí el
mestre Josep Maria Ruera.
El 1952 impulsa, conjuntament amb altres
persones, la creació de la Mutualitat Nostra
Senyora del Carme, La Mútua, per satisfer un buit
en l’atenció sanitària de la comarca. Va ser secretari
de la primera Junta Directiva, el juny de 1953, en
les primeres oficines que va tenir la Mutualitat
entre aquell any 1953 i 1965 a Anselm Clavé 62, ja
que l’any 1965 es va traslladar a Can Puntas, al
carrer Santa Elisabet.
El 1954 va promoure la constitució de la Fundació
Maspons i Camarasa, entitat que gestiona
actualment la Casa de Cultura Sant Francesc, de
Granollers.
Va ser també president del Casino de Granollers, i
va impulsar la seva fusió amb el Club de Ritme,
presidit per Jaume Clusella i Sala, l’any 1958. Amb
aquesta fusió, en benefici de les dues entitats, el
Casino, fundat l’any 1880, aportava el seu magnífic
local a la cantonada entre Agustí Vinyamata i el
carrer Girona, i uns dos-cents socis, i el Club de
Ritme un miler de socis.
Pel que fa el periodisme i la difusió d’opinió, en
Pere va participar activament en les publicacions
P E R E C A N A L I B A L I U
10
. . . IN MEMORIAM (1924-2013)
“EL MILLOR PLET ÉS EL QUE NO
COMENÇA”
“Acción Católica” (editada entre 1941 i 1960)
“Granollers Comunidad Cristiana” (editada
entre 1960 i 1977) i “Plaça Gran” (editada entre
1978 i 1990). Als anys cinquanta va ser membre
de les Juntes d’Acció Catòlica, amb Josep Verde
Aldea de president, i redactor del seu butlletí-
setmanari parroquial. A més, va ser un dels
impulsors, durant l’any 1953, de la creació des
de l’Associació Cultural de la “Revista de
Granollers”, projecte finalment fallit i que no va
arribar a veure la llum. L’octubre de 1975 va
signar, juntament amb altres advocats catalans
un escrit, que va ser publicat a la premsa,
demanant la col·laboració de la resta del
col·lectiu en defensa de la creació del diari AVUI,
com a primer mitjà escrit de la premsa en català.
De Granollers, varen signar amb ell en
Bonaventura Canellas, Josep Maria Font
Llopart, Pere Font Padró, Joan Mayol, Josep
Verde Aldea, Joan Maria Xiol Gasset. També
hem de ressaltar els nombrosos articles jurídics
i conferències del Pere, que podeu trobar a la
bibliografia annexa, amb els quals contribuí a
difondre el coneixement del Dret i sensibilitzar
la gent. Com exemple tenim la conferència que
va pronunciar el novembre de 1974 al Centre
d’Estudis de l’Associació Cultural d’Antics
Alumnes de Segon Ensenyament sobre “La
concurrència de culpes en el dret penal de la
circulació”, i que va acabar-la tot recordant als
presents que en aquest món no hi ha una
justícia perfecta.
En Pere va ser secretari del Patronat de l’Escola
Municipal de Música de Granollers, membre del
patronat de la Fundació Privada Vallès Oriental
per a disminuïts psíquics, i de la Fundació LAR
Obrint Fronteres per a familiars de persones
amb malaltia mental. Va ser el primer president
de la Delegació Comarcal del Vallès Oriental
d’Òmnium Cultural, que es va constituir a
Granollers el 15 de desembre de 1970, amb
participació de Jaume Camp i Lloreda, els
germans Amador i Josep Garrell i Soto, Joan
Vemet i Batet, Ramon Casanovas i Tresserres i
Salvador Casanova i Grané. Posteriorment en va
ser vicepresident (el desembre de 1972), amb
Martí Suñol i Genís de president. Des d’aquesta
entitat, va promoure l’organització, l’any 1971,
de les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra
a Granollers, en el decurs de les quals es va retre
un homenatge al pedagog i geògraf Pau Vila i
Dinarès (1881-1980), autor de la divisió de
Catalunya en comarques, feta per encàrrec de la
Generalitat republicana l’any 1936, a iniciativa
del conseller de Cultura, Ventura Gassol. Els
actes d’homenatge, el mes de novembre, varen
consistir en una exposició a la Casa de Cultura i
una trobada literària a la sala d’actes de l’Institut
de batxillerat, en el decurs de la qual en Pere va
pronunciar un discurs.
De la seva vinculació amb altres entitats
granollerines, hem d’indicar que va ser secretari
del Club de Balonmano de Granollers, fundat
l’any 1944, i un dels fundadors de la Fundació
Balonmano Granollers, l’any 1999.
Cal destacar també la seva afició a la poesia, i
que va ser autor del text de l’obra coral “A
l’Estendard”, a la que va posar música el mestre
Felicià Maresma i Bosch i que va ser interpretada
per les corals claverianes, de la Societat Coral
Amics de la Unió, el febrer de 1979.
En l’àmbit polític, va ser militant de Convergència
Democràtica de Catalunya, membre del seu
Consell Nacional i regidor a l’Ajuntament de
Granollers durant la primera legislatura de la
democràcia (1979-1983), en la que fou nomenat
també Diputat provincial.
P E R E C A N A L I B A L I U
11
. . . IN MEMORIAM (1924-2013)
“EN PERE VA SER SECRETARI DEL PATRONAT DE L’ESCOLA
MUNICIPAL DE MÚSICA DE GRANOLLERS, MEMBRE DEL PATRONAT DE LA FUNDACIÓ PRIVADA VALLÈS ORIENTAL
PER A DISMINUÏTS PSÍQUICS, I DE LA FUNDACIÓ LAR OBRINT FRONTERES PER A FAMILIARS DE PERSONES AMB MALALTIA
MENTAL.”
L’octubre de 1989 es va presentar a les llistes de
CiU com a candidat al Senat. El nombre de vots
rebut per la coalició no va ser suficient per a què
obtingués l’escó.
L’any 1997 va rebre l’encàrrec de pronunciar el
pregó de la Fira i Festes de l’Ascensió: hi va
destacar que la Fira i Festes de l’Ascensió havien
nascut del mercat dels dijous, mercat que era un
fet econòmic, en essència, però sobretot un fet de
civilitzada i pacífica convivència. Com a tema
central del pregó va elegir el naixement i primers
anys de l’Associació Cultural, que havia tingut lloc
50 anys enrere i en la que havia participat
activament. Algun esment va incloure, també, a la
persecució que havia patit la llengua catalana
durant el franquisme. El text del pregó l’ha publicat
l’Ajuntament de Granollers. També va formar part
de la Comissió cívica del 70è aniversari del
bombardeig de Granollers de 1938.
Finalment, a finals d’aquell mateix any 2008 va
rebre l’homenatge cívic en reconeixement a la seva
trajectòria vital: l’Ajuntament de Granollers li va
atorgar la Medalla de la Ciutat, destacant el seu
caràcter de “mestre de l’advocacia a la ciutat” i per la
seva implicació en l’àmbit social, cultural i esportiu.
L’acte de lliurament va tenir lloc al Teatre Auditori de
Granollers el divendres 19 de desembre.
P E R E C A N A L I B A L I U
12
. . . IN MEMORIAM (1924-2013)
Pere Canal i els altres candidats de CiU a les eleccions municipals de 1979 a Granollers (Ramon Casanovas, Josep-Oriol Muntanya i Josep Garrell). Foto: Pere Espaulella (Arxiu Municipal de Granollers)
Pere Canal i la resta de guardonats, amb l’alcalde de Granollers a l’Ajuntament, 2008 Foto: Ajuntament de Granollers
Pere Canal visitant el refugi en els actes del 70è aniversari del bombardeig de Granollers, que varen tenir lloc el 31 de maig de 2008 Foto: Arxiu Municipal de Granollers
En els darrers anys ha continuat sent membre de
diversos patronats de tipus social.
Tota aquesta activitat cívica i social, que amb pou
feines ha quedat resumida en les pàgines anteriors,
el varen fer mereixedor de la Medalla de la Ciutat
que l’Ajuntament de Granollers li lliurà l’any 2008.
També el nostre Col·legi li va retre un darrer
homenatge en designar una de les aules de formació
de la seu de Rambla Tarradellas amb el seu nom.
L’acte va tenir lloc el dia de la Junta General, el 21 de
març de 2014, amb presència de la seva vídua
Carme i altres familiars.
Acabem. Crec que com a degà del nostre Col·legi
estaria totalment d’acord en aplicar a la nostra
institució, sobretot ara que acaba de complir
els seus primers 90 anys, les paraules que en el
pregó de l’Ascensió de 1997 va usar amb relació
a l’Associació Cultural de Granollers:
“no val l’entusiasme i la il·lusió d’un
dia en crear una obra o una empresa si
després es deixa morir, sinó que el que
val és el treball constant, dia a dia; i,
quan cal, recollir la torxa d’aquells que
ens han precedit i passar-la als que ens
seguiran, si bé imprimint-hi a cada pas i
a cada relleu el propi estil.”
Que serveixin de guia i far per a tots nosaltres i
per als que ens segueixin.
A reveure, degà, company, amic.
P E R E C A N A L I B A L I U
13
. . . IN MEMORIAM (1924-2013)
“EL NOSTRE COL·LEGI LI VA
RETRE UN DARRER HOMENATGE EN
DESIGNAR UNA DE LES AULES DE
FORMACIÓ DE LA SEU DE RAMBLA
TARRADELLAS AMB EL SEU NOM”
La vídua de Pere Canal destapant la placa que dóna nom a l’aulael 21 de març de 2014 (Foto: ICAVOR)
Dels diversos llibres, articles i ponències de i sobre
Pere Canal, en podem destacar els següents:
Pròleg a l’estudi de Joan Vernet i Batet “Escriptors
granollerins”, ponència al Centre d’Estudis de
l’Associació Cultural d’Antics Alumnes de Segon
Ensenyament, Granollers, 1959.
“Unes notes sobre l’adopció”, ponència al Centre
d’Estudis de l’Associació Cultural d’Antics Alumnes
de Segon Ensenyament, Granollers, 1959.
“La concurrència de culpes en el dret penal de la
circulació”, ponència al Centre d’Estudis de
l’Associació Cultural d’Antics Alumnes de Segon
Ensenyament, Granollers, 1974.
“Les causes de separació conjugal i divorci al partit
judicial de Granollers”, ponència a la Sala de cultura
Sant Francesc, Granollers, 14 de febrer de 1983.
Hi ha un resum a “Revista del Vallès”, núm. 357, 26
febrer 1983, p. 13.
“Les defenses d’ofici”, ponència a la Sala de cultura
Sant Francesc, Granollers, 7 d’abril de 1986.
“Es necessari un segon jutjat de districte”, ponència
al Centre d’Estudis de l’Associació Cultural de
Granollers, el 20 octubre 1980. Hi ha un resum per
Ferran Salamero a “Revista del Vallès”, núm. 246, 1
novembre 1980, p. 11.
“L’administració de justícia al Vallès”, article publicat
a “L’Abella d’or” núm. 3, maig 1991, pàgs. 58-62,
Barcelona.
“Reforma del règim econòmic matrimonial”, article
publicat a “Plaça Gran”, Granollers, el 25 de gener
de 1990.
“L’actualitat té un nom: La galleda”, article publicat a
“Granollers Comunidad Cristiana”, núm. 845, el 31
d’agost de 1967, p. 25.
“De la unió del Casino de Granollers i el Club de
Ritme”, article publicat a “Plaça Gran”, núm. 100, 21
febrer 1981, p.12. Granollers.
Pregó de la Fira i Festes de l’Ascensió 1997,
Ajuntament de Granollers, 1998
Conversa amb Pere Canal i Baliu, per Albert
Jordana, publicada a “Associació Cultural de
Granollers” núm. 0, maig 1989, p. 37-42.
Text de l’obra coral “A l’Estendard”, amb música del
mestre Felicià Maresma i Bosch
“Medalles de la ciutat 2008: Pere Canal i Baliu,
Miquel Montané i Molina, Margarita Tintó i Sala,
Associació Cultural de Granollers”, de Míriam
Torres Medalla i Imma Juncà, Ajuntament de
Granollers, 2008.
P E R E C A N A L I B A L I U
14
. . . IN MEMORIAM (1924-2013)
B IBLIOGRAFIA
La matinada del dimarts 11 de març de 2014 va
morir en Pere Font Padró, a l’edat de 84 anys. En
Pere va néixer a Granollers el 15 de novembre
de 1929, i era fill de Joan Font Domènech
(1901-1988), el registrador de la propietat més
famós de Granollers, entusiasta de la fotografia
i que tantes imatges ens ha deixat, i de Josefa
Padró Aguilar. Els pares del Pere s’havien casat
l’abril de 1928, i varen tenir tres fills: en Pere,
en Joan i la Maria. En Pere s’incorporà al nostre
Col·legi d’Advocats el 8 de setembre de 1955 i
va ser membre de la Junta de Govern entre els
anys 1972 i 1981, amb el degà Joan Ma. Xiol,
ocupant el càrrec de tresorer. El desembre de
1981 va finalitzar el seu mandat a la Junta.
Estrada, pioner de I’arqueologia a Granollers
i al Vallès”, i precisament l’any 1946 va ajudar
a Estrada a donar vida al modest museu local
de Granollers, creat I’any 1932 a l’antiga
casa Molina. A inicis dels anys seixanta va ser
president de l’Associació Cultural. I no podem
oblidar la seva vocació de poeta: va presentar
diverses composicions a les festes majors
de Cubelles: “Joguina” (1962), “Cara i Creu”
(1964), “Jovenívola” (1965) i “Gòlgota” (1966).
Tancat ja aquest número especial, el dissabte
31 de maig de 2014 rebíem la trista noticia de
la mort d’un altre company, en Josep Anglada,
encara jove, als 52 anys. S’havia incorporat
al nostre Col·legi l’abril de 1986. De les tres,
la mort més injusta, que ens arrabassa un
company, un amic, amb qui encara hauríem
d’haver compartit molts anys.
P E R E C A N A L I B A L I U
15
I EN PERE FONT PADRÓ TAMBÉ MARXÀ. . .
I EN JOSEP ANGLADA CARDONA TAMBÉ. . .
. . . IN MEMORIAM (1924-2013)
Pere Font en el seu discurs a la festa de Sant Ramon de Penyafort de 2006 en rebre la distinció pels seus 50 anys
de col·legiació.Foto: Col·legi d’Advocats de Granollers
Pere Font garbellant a Bigues, el 1967.(Fotografia: arxiu Pere Font)
Pere Font assistint als actes de commemoració del70è aniversari del bombardeig de Granollers,
a la Sala Tarafa.Foto: Arxiu Municipal de Granollers
A nivell familiar, en Pere es va casar en
primeres núpcies amb Lourdes Prat Boix, que
malauradament va morir als trenta anys, el 5
de setembre de 1964, deixant-lo vidu i amb el
fill Pere Eugeni, de quatre anys. D’un posterior
matrimoni en va ser fruit la seva altra filla. Tots
recordareu el Pere Eugeni com actor de teatre,
cinema i sèries de televisió.
En Pere, a més d’advocat era molt aficionat a
l’arqueologia. Va ser coautor de l’estudi “Josep
PERE CANAL I BALIU. . . I N M E M O R I A M ( 1 9 2 4 - 2 0 1 3 )