D es del passat 2003som el govern de laciutat. I aquest govern

ha dut a terme un munt d’ac-tuacions, grans i petites, totesdirigides a la millora de la ciu-tat i, per tant, a la millora dela qualitat de vida de les per-sones que hi viuen.Des de la implantació delModel de Gestió Sostenible deResidus fins a les berlinesesdel trànsit; des de l’ampliaciódel Parc de Vallparadís fins ala renovació del mobiliariurbà; des de les Esglésies deSant Pere fins a la il·luminaciódels carrers; des del Pacte perla Ciutadania fins a l’incre-ment de l’atenció domiciliàriadiària.

Els grans projectes de ciu-tat són els que fan queTerrassa sigui cada dia méscapital del seu entorn i queprengui un paper rellevant enla cursa per ser la millor ciu-tat del país en qualitat devida. A Terrassa li cal un granrecinte firal, cultural i espor-tiu, que la converteixi en unreferent de fires i de congres-sos, de turisme de negocis i deconferències científiques isocials, culturals i manifesta-cions esportives. Cal queTerrassa sigui pionera en lacreació de clústers que posinen contacte, que impulsin eltreball conjunt de les empre-ses, de les universitats i de lesescoles de formació professio-nal. Terrassa ha de ser capitalsanitària del seu entorn i lide-rar polítiques de salut, primà-ria i hospitalària, que generisinergies entre els proveïdorsde salut, les empreses farma-cèutiques i els hospitals uni-versitaris, com també de lesuniversitats. I aquests sónalguns dels reptes queTerrassa ha d’assumir per sercapital.

Però són els projectes quo-tidians els que milloren cadadia la vida de les persones i elsque fan que els terrassencs iles terrassenques valorin posi-tivament la ciutat.

La cohesió de la ciutat, elbenestar de les persones, esdesenvolupa des de les políti-ques socials; des de salut, desd’educació, des de serveissocials, des de joventut. Peròtambé des d’urbanisme, desd’obres públiques, des de gentgran i des de les polítiques d’i-

a les actuacions i treballs tra-dicionals de Terrassa (el tèxtil,l’aigua, la producció de begu-des i de menjar…). Per aixòhem desenvolupat noves espe-cialitats tècniques al Campusde la UPC; hem creat novespolítiques ambientals i de ges-tió dels residus; hem desenvo-lupat noves formes de treball id’explotació dels recursosexistents; hem implantatnoves rutes de turisme, indus-trial i cultural.

I per això seguirem treba-llant per mantenir els grausuniversitaris existents iampliar-los, per facilitar lainserció laboral dels universi-taris i dels estudiants de for-mació professional, per incre-mentar el nombre de pràcti-ques laborals en empreses,per garantir que el creixe-ment serà sostenible, perimpulsar l’ús d’energies reno-vables, per minimitzar la pro-ducció de residus.

El civisme és la garantiaque la ciutat és viva, que lespersones se senten acollides,còmodes, amb ganes de parti-cipar amb les entitats, quegeneren propostes, que donenvida a projectes, que partici-

gualtat d’oportunitats. Perquèla ciutat és una i cal quegarantim que els serveis esti-guin dimensionats per a lagent que hi és i per a la que hade venir; cal garantir que s’a-basteixi tothom. Per això hemfet dues noves Oficines deBenestar i Família; hem cons-truït dos nous Casals de laGent Gran; hem aconseguit lainstal·lació després de trentaanys d’una nova residència icentre de dia per a personesgrans, creant l’equipamentsociosanitari més gran de lacomarca; hem dut a termeuna nova política de gestió dela matriculació als centresescolars a través de la finestre-ta única; hem construït vuitnoves escoles; tres llars d’if-nants i hem dut a terme unincrement de les atencionsdomiciliàries, no només agent gran sinó a totes les per-sones que ho han necessitat.

Però això no és suficient.La ciutat continua rebentgent, tant de fora com de l’à-rea metropolitana, que volviure a Terrassa per la sevaqualitat de vida. I per aixòhem de seguir treballant.Hem de preveure quinesseran les necessitats, no a 28de maig de 2007, que també,sinó a 28 de maig de 2025. Ihem de veure què ens caldrà iquè tindrem. I per això cal tre-ballar des d’ara. Més equipa-ments, més escoles, més llarsd’infants, més casals de gentgran. Però preveient on cal-dran i com caldran.

La competitivitat és undels elements diferenciadors ide projecció de futur de la ciu-tat. Però la competitivitat velligada, intrínsecament, a ladefensa del medi ambient i dela ciutat compacta. La mobili-tat, les infraestructures ferro-viàries, la reducció de la des-pesa energètica, la millora dela connectivitat de barris i dela ciutat, la creació de polsd’atracció d’activitat econòmi-ca, amb la prestació dels ser-veis necessaris, els eixoscomercials potents de comerçindependent, el turisme denegoci i de congressos….

La creació dels clústersespecialitzats és una de lesoportunitats que té Terrassaper esdevenir capital de la tec-nologia, especialment referida

Número 33 - Abril 2007 Publicació trimestral Distribució gratuïta

pen de la presa de decisió.Participació i joventut, peròtambé gent gran, sostenibili-tat, cooperació, solidaritat,benestar, urbanisme i habitat-ge. Totes aquestes actuacionssón cabdals per a construir unprojecte comú de ciutat. Peraixò hem incrementat el nom-bre de consells municipals, enels quals hi ha la participacióde les entitats de la ciutat,hem donat veu a entitats i aparticulars en fòrums de novacreació, hem col·laborat en eldisseny de les polítiques departicipació ciutadana, hemdesenvolupat reglamentstransparents per a la conces-sió de subvencions, ajuts iconvenis, hem descentralitzatequipaments a territoris de laciutat, hem inaugurat placesde nova urbanització, hemobert nous punts de participa-ció ciutadana, hem incorporatinternet a la gestió de tràmitsadministratius.

Hem de permetre que laciutat sigui de tothom i peraixò crearem eines per donara conèixer les diferents reali-tats que conviuen a la ciutat,impulsarem l’associacionismeentre la ciutadania, donant a

El futur és Terrassaconèixer les activitats que esduen a terme des de les dife-rents entitats, col·laboraremamb els diferents cossos deseguretat per afegir les nor-mes de seguretat personalbàsiques a l’ensenyament pri-mari, per evitar riscos a lainfància, generarem novesmaneres de relació entre dife-rents col·lectius, mitjançantel coneixement i el reconeixe-ment, crearem més pisos deprotecció oficial.

La identitat és l’elementque fa que una ciutat siguiúnica, diferent, que faciliti elsentiment de pertinença.Cultura, esports, educació,medi ambient, turisme,comerç… I el reconeixementde la pròpia identitat s’ha fetamb nous actes de reconeixe-ment nacional, com la com-memoració del 3 i 4 de setem-bre, el monument a LluísCompanys, la plaça de laRepública, la recuperació dela memòria històrica, lareconstrucció d’elementsarquitectònics, la publicacióde llibres de la nostra ciutatper conèixer-la millor.

Però hem de generar mésorgull de ciutat, més voluntatde ser de Terrassa. I per aixòfarem una ciutat capdavante-ra amb els centres d’estudisartístics, l’Institut del Teatre il’ESCAC; amb un turisme dequalitat basat en les especifi-citats de Terrassa, amb uncentre d’estudis permanentper a l’estudi i la divulgaciódel Parc Natural de SantLlorenç i l’0bac, per seguirrecordant la nostra història idonant-la a conèixer, ambmostres culturals de primerafila, com la Fira Modernista,més programes d’integracióde les persones nouvingudes;més cursos al Centre deNormalització Lingüística.

Som el catalanisme útil.Som la garantia del governd’esquerres i catalanista a laciutat. Tenim moltes propos-tes noves i, sobretot, tenimidees per millorar les ja exis-tents, perquè el que s’ha fetfins ara és obra nostra, tam-bé. L’empremta d’Esquerra algovern de la ciutat és evidenti cal mantenir-la. Perquè elfutur és Terrassa. Suma-t’hi.

ISAAC ALBERT I AGUT

ESPECIAL ELEC

CIONS

MUNICIPALS2007

Esquerra Republicana de Catalunya es presenta a les elec-cions municipals del 27 de maig de 2007 amb una llista reno-vada i amb un projecte actualitzat, però que ve d’una arrel anti-ga i profunda.

Els valors del republicanisme, de la centralitat de la ciutadaniacom a valor fonamental, com a subjecte polític, actualitzats, por-ten a un discurs de construcció de la ciutat que es basa en quatreeixos: la cohesió, la competitivitat, el civisme i la catalanitat.

Però aquests eixos són eminentment complexos i transver-sals. Si les formes antigues de fer política i de fer programes degovern creien en programes estancs i individuals, des d’Esquerrapensem i defensem que les aproximacions a la realitat no es fandes d’una sola vessant, sinó des de la multiplicitat d’actuacionscoordinades, treballades en equip i dialogades.

Així, per posar un exemple, l’urbanisme és un element quepermet la sostenibilitat, que una ciutat sigui més competitiva queuna altra, però que també incorpora elements de cohesió i d’iden-titat. La decisió de quins equipaments s’han de construir aTerrassa en els propers anys per donar resposta a les necessitatsno són exclusius de la competitivitat. L’urbanisme també és cohe-sió, des del moment en què dissenyem i dimensionem els equi-paments socials que necessitem i decidim en quins llocs de laciutat en necessitarem més. I preveure el creixement de la pobla-ció també implica el creixement del nombre d’equipaments des-tinats a serveis. I també és civisme, quan plantegem l’urbanismecom a eina d’integració, trencant les barreres arquitectòniques, oamb el disseny de places que permetin un espai de trobada i d’in-teracció entre les diferents persones que viuen a la ciutat.

El mateix passa amb l’educació, que és un element importan-tíssim per a la cohesió, però també per a la transmissió delsvalors de la ciutat, per a conèixer la pròpia història i la identitat,tant dels que ja hi són com dels que van arribant; amb la cultu-ra, font d’identitat i alhora ciment per a relacions entre grups depersones, que es coneixen, que es reconeixen, que intercanvienexperiències i coneixements, que mantenen relacions de solida-ritat, o amb la salut, amb el medi ambient, amb la innovació tec-nològica, amb la mobilitat…

Cap àrea de l’Ajuntament no pot ser governada per una solapersona cal treballa conjuntament amb la resta de l’equip degovern, amb la resta de regidories i àrees del govern de la ciutat.

Per això, des d’Esquerra, proposem també una nova organit-zació municipal. Una organització en la qual hi hagi tres gransàrees, a banda de l’alcaldia. Una organització que efectivamentapliqui el principi de subsidiarietat, que doni pes i importància

Un projecte deciutat moderna

2 ELECCIONS MUNICIPALS 2007 Abril 2007

COMPETITIVALa Terrassa

Persones + valor afegit + sostenibilitat

La competitivitat és l’ele-ment que fa que una ciu-

tat sigui capdavantera del seuentorn i del seu espai d’in-fluència. On es combina capa-citat de lideratge econòmicamb la recerca i el desenvolu-pament. On la sostenibilitatés un dels factors bàsics en eldesenvolupament econòmic iurbanístic. On la velocitatdels creixements sigui infe-rior a la velocitat de creacióde serveis i equipaments. Onel món empresarial, el mónuniversitari i l’administraciótreballin conjuntament. En definitiva, la Terrassa com-petitiva és la Terrassa on elsprojectes econòmics i de desen-volupament punter són compa-tibles amb la qualitat de vida iamb la sostenibilitat, amb launiversitat i amb la formacióprofessional, amb l’especialit-zació i amb el saber fer tradi-cional d’una ciutat industrial.

+ Elaborarem normatives pergarantir un urbanisme sosteni-ble a la ciutat, que no malmetil’entorn natural ni les condi-cions de vida de la ciutadania.

+ Crearem una unitat de tre-ball de Paisatge Urbà, que do-narà coherència a la tramaurbana consolidada i generaràuna construcció sostenible idins uns paràmetres coneguts.

+ Desplegarem el sòl industrialcontemplat en el POUM, perpotenciar la ubicació d’activi-tats econòmiques netes, quegaranteixi la ciutat compacta.

+ Promourem la revisió delPOUM per assolir una reservade sòl que garanteixi la possi-bilitat de la construcció d’e-quipaments socials, de mane-ra que els creixements de laciutat no suposin una dismi-nució de la qualitat de vida.

+ Garantirem que el planeja-ment urbanístic es faci ambmesures de sostenibilitat, nonomés dels vectors ambien-tals (energia, llum, aigua, sòl,…) sinó també de vectorssocials i culturals.

+ Elaborarem un pla d’actua-ció d’obres, que ha de servirper preveure totes les actua-cions que s’han de dur aterme en casos d’obres degran format (clavegueram,energies renovables i dolces,mobilitat, aigua…).

+ Mobilitzarem el parc d’ha-bitatges buits amb ajuts a larehabilitació, especialmentper lloguer, per facilitar l’arri-bada a la ciutat a la poblacióque s’hi trasllada.

+ Col·laborarem en els estudisde programes de flexibilitza-

ció horària, de teletreball, dediversitat horària laboral, pertal de facilitar la conciliaciólaboral i incrementar l’efi-ciència de les hores de treball.

+ Impulsarem la ciutat en l’entorn sòcio-econòmic l’Eu-roregió Pirineus–Mediterrània.

+ Impulsarem l’intercanvid’estudiants i professorat dediferents universitats, ambtitulacions similars, i escolesprofessionals per garantirl’excel·lència en l’estudi i enels programes de formació.

+ Fomentarem la participacióen xarxes europees i mun-dials per a l’intercanvi d’expe-riències, informació i talent,així com la cooperació ambaltres ciutats de mida similar,especialment europees.

+ Crearem tres grans planslocals concertats (Innovació,Formació, Internacionalitza-ció), per tal de fomentar lainstal·lació d’empreses com-petitives en aquests sectors.

+ Donarem un impuls real alConsell Local de Formació,per tal de fer-ne una einarealment útil, mitjançant lainterconnexió de tots els sis-temes de formació, el mapareal de la formació professio-nal i acords amb empreses.

+ Treballarem per accelerar eldisseny i la implementaciódel Segon Cinturó Ferroviarid’ample europeu, que ha depermetre una major competi-tivitat a empreses que neces-sitin el transport ferroviariamb Europa per al trasllat deles seves mercaderies.

+ Garantirem que la conne-xió de Terrassa amb Abrera esfaci amb criteris de sostenibi-

la Terrassa com-petitiva és la

Terrassa on elsprojectes econò-mics i de desen-volupament pun-ter són compati-

bles amb la quali-tat de vida i ambla sostenibilitat,

amb la universitati amb la formacióprofessional, ambl’especialització iamb el saber fertradicional d’unaciutat industrial

litat i de protecció mediam-biental i paisatgística.

+ Crearem bonificacions enl’IAE de les empreses queincentivin l’ús de la bicicletao del cotxe compartit entreels seus treballadors.

+ Fomentarem l’estalvi i l’efi-ciència energètica, l’ús d’e-nergies dolces i de materialsno contaminants (autobusos,edificis, xarxa viària…), pergarantir un desenvolupamentsostenible.

+ Mantindrem les actuacionsper garantir els principis dereducció, reutilització, reci-clatge i reús dels residus, permillorar la competitivitatd’empreses i privats.

+ Ampliarem i afavorirem lesinversions en transportpúblic, davant les inversionsen transport privat.

PUBLICACIÓ TRIMESTRALD’INFORMACIÓ MUNICIPALESQUERRA REPUBLICANA DETERRASSA

Consell de Redacció: Isaac Albert,Ramon Arribas, Jordi Centelles,Montse Pujol, Alexandra Vallugera.Maquetació: Alexandra Vallugera,Joan LluchCorrecció lingüística: Anna Parés.Fotografies: Joana Arribas.

D.L. B-20396-97Els articles signats no representen necessària-ment l’opinió de la redacció d’aquesta publicació.Imprès a Catalunya i en paper ecològic perImpremta Dit i Fet. Terrassa

als barris i als districtes, amb la figura de la regidoria de distric-te amb entitat pròpia. Una organització on no hi hagi espais per-duts ni responsabilitats difuses. Una organització eficient, efi-caç, àgil, que s’anticipi a les necessitats i que no sigui reactiva,sinó proactiva. Una organització que tingui mecanismes per ferrecerca del futur i que pugui preveure la realitat a curt, mig i llargtermini. Una organització, una institució, en definitiva, que siguipropera a la ciutadania, que és qui l’ha de fer seva. I també unadescentralització efectiva de l’administració.

Aquestes tres grans àrees són: Promoció de la ciutat, Serveisa les persones i Territori i Sostenibilitat. Cada una d’elles incor-pora diverses actuacions, diverses regidories, diverses aproxima-cions a la realitat.

Promoció de la ciutat inclou, de manera principal, la promo-ció econòmica, el turisme, el comerç, la projecció exterior de laciutat, la societat de la informació i el coneixement.

Serveis a les persones té com a puntals salut, serveis socials,educació, cultura, esports, joventut i igualtat d’oportunitats,seguretat i solidaritat i cooperació.

Territori es basa en els eixos de sostenibilitat, mobilitat, urba-nisme, comerç, habitatge, parcs i jardins i manteniment urbà.

Però són elements que han de funcionar des de la transver-salitat, des de l’intercanvi, des de la complicitat. Per això, laquarta àrea, l’Alcaldia, ha de ser qui faci de locomotora, qui lide-ri els projectes de ciutat, qui cerqui els punts d’equilibri per feruna ciutat compacta, complexa, cohesionada, competitiva. I non’hi ha prou amb l’alcalde. Cal una persona, una regidoria, quecol·labori en aquesta tasca, i que, a més, faci de portaveu delgovern.

A més a més, la descentralització que volem dur a terme s’hade basar en una descentralització política, no només de serveistècnics. Per això proposem que es creïn sis regidories de distric-te, que han de ser reals, efectives, amb capacitat de gestió id’impuls dels Consells de Districte. Els Consells de Districte hand’esdevenir autèntics òrgans de participació ciutadana, tantd’entitats com de persones a títol individual, per fer efectiu elprincipi de subsidiarietat, per fer real la idea que participar ésdecidir. Els Consells de Districte han de ser el referent de lapoblació dels districtes a l’hora de dirigir-se a l’Ajuntament i hande permetre l’agilització dels tràmits que hagin de fer a la admi-nistració local. Cada seu de districte, en aquest cas, cada centrecívic de districte, ha de fer d’espai de recepció de l’Ajuntamenta la ciutat. És a dir, volem que si un ciutadà té un problema espugui dirigir a la regidoria del districte, que estarà físicamentinstal·lada en el Centre Cívic i que aquesta sigui la via de relacióamb l’Ajuntament.

Les regidories de districte són els desplegaments del’Ajuntament a cada punt de la ciutat. És l’inici de la descentra-lització dels equipaments municipals a la ciutat, al territori. Ésla proximitat a cada una de les persones de la ciutat. I per aixòels regidors i les regidores de districte no han de tenir cap altracartera que el seu propi districte.

Abril 2007 ELECCIONS MUNICIPALS 2007 3

COHESIONADALa cohesió és l’element que

fa que una ciutat sigui unespai de relació, viu, dinàmic;un lloc per viure i desenvolu-par-se. On el coneixement i elreconeixement de l’altre sig-nifiquen una relació comple-ta, en peu d’igualtat, de drets,de deures, d’oportunitats. Onla importància no rau en l’o-rigen, sinó en la voluntat defer, conjuntament, una ciutatde totes i tots. On els serveisestan dimensionats per a lagent que hi ha i per a la queha de venir, garantint que s’a-basteixi tothom. On la lliber-tat, la justcia, la seguretat,basen les relacions humanes.

En definitiva, la Terrassacohesionada és la Terrassa quepermet el benestar i la convi-vència de gent diversa, de dife-rents llengües, de diferentscultures, de diferents sexes,però amb igualtat d’oportuni-tats, de drets i de deures.

+ Treballarem per adequar elshoraris laborals amb els hora-ris escolars, per tal de perme-tre la conciliació entre la vidapública i la vida privada.

+ Crearem auditories de gène-re, per valorar l’impacte queles polítiques públiques tenensobre homes i sobre dones.

La Terrassa

Persones + benestar + convivència

+ Dimensionarem els equipa-ments sanitaris de primària ales necessitats de creixementde la ciutat, incorporant-nequatre més a les zones nord-oest, sud-oest, sud-est i est dela ciutat.

+ Crearem programes de pro-moció de la salut (programesanti-obesitat infantil, progra-mes de salut bucodetal…)especialment a les escoles,per prevenir malalties i situa-cions de risc en els infants ien els seus pares i mares.

+ Dotarem de més pressupostl’Escola de Pares i Mares del’IMSABS, per poder dur aterme més programes pre-ventius de bona alimentació isalut als seus fills.

+ Incrementarem les partidesdestinades a l’atenció primà-ria de serveis socials, per per-metre una millor i mésàmplia atenció.

+ Desenvoluparem progra-mes de prevenció i d’informa-ció entre la gent gran-jove (60– 75 anys) per evitar situa-cions de risc (onades de fred,cops de calor, …)

+ Promourem la pràctica del’esport entre la gent gran-jove (60-75) per prevenirmalalties i per evitar el seden-tarisme.

+ Crearem espais de trobadaintergeneracionals en equipa-ments existents (biblioteques,casals de gent gran, casals debarri), per fer que gent gran igent jove es coneixi.

+ Donarem suport a les famí-lies extenses que tinguin

membres de diferents genera-cions a casa, especialment enels casos de famílies ambalgun membre amb depen-dència.

+ Crearem programes espor-tius per poder realitzar enfamília, per poder donar res-posta a les necessitats de lleu-re i de compartir espais de lesfamílies.

+ Aprofundirem en els pro-grames esportius orientats ala millora de la salut de lespersones, per permetre unamillor qualitat de vida.

+ Farem que els serveis quees presten des de benestarsocial estiguin pensats per atot tipus de situacions: famí-lies monoparentals, gent

La cohesió ésl’element que faque una ciutat

sigui un espai derelació, viu,

dinàmic; un llocper viure i

desenvolupar-se.

gran sola, gent gran ambdependència, cuidadores,…

+ Descentralitzarem elsespais administratius a dife-rents punts de la ciutat, per-què tota la ciutat tingui equi-paments de referència i millo-rarem l’accés al’Administració Virtual, viainternet.

+ Mantindrem el ritme deconstrucció d’escoles bressol,escoles de primària i desecundària, per tal de respon-dre a les necessitats educacio-nals que presenta la ciutat.

+ Crearem més habitatgepúblic amb serveis per a per-sones grans, a preus assequi-bles, per tal de garantir laindependència i la llibertatd’elecció de les personesgrans.

+ Buscarem eines per garan-tir que les persones puguinviure en pisos amb tots elssubministraments i amb unmínim de metres quadratsper persona, i per evitar quehi hagi pisos sobreocupatsper persones sense vinclesfamiliars entre elles.

+ Promourem la creació depisos de protecció i de lloguerper a joves, per a facilitar larealització dels seus projectesvitals

4 ELECCIONS MUNICIPALS 2007 Abril 2007

Cesc Poch i Ros.35 anys. De La Maurina

Montse Prat i Sagalés.50 anys. Del Centre

Carles Caballeroi Peña.

22 anys. De Sant Pere Nord

Gemma Flò i Canalís.35 anys. De Can Palet

Josep Sellarès i Fabrés.51 anys. Ca n’Anglada

Mireia Bercial iParellada.

18 anys. Del Centre

Josep Sales i Ortega.43 anys. Del Torrent

d’en Pere Parres

Concepció Garriga iSetó.

51 anys. Del Centre

Cèlia Ros i Gasset.65 anys. De Vallparadís

Marcel Bas i Roigé.42 anys. De Sant Pere

Ramon Arribas iQuintana.

49 anys. Del Centre

Lluís Pujol i Ribera.28 anys. De Ca n’Aurell

Isaac Albert i Agut.38 anys. De Sant Pere

Josep M. Sansi Escolà.

56 anys. De Sant Pere

Jesús Viñas i Cirera.53 anys. Del Centre

Laura Piñol i Puig.27 anys. Del Centre

Montse Soler iCastellví.

44 anys. Del Centre

Xavi Lera i Alavedra.36 anys. De l’Antic Poble

de Sant Pere

Anna Parés i Puntas.58 anys. De Ca n’Aurell

Anabel Arjona iCarreño.

36 anys. Del Centre

Màrius Massallé iBainad.

54 anys. De Sant Pere

Sílvia Grau iFontanals.

45 anys. D’Ègara

L’equip d’Esquerra Republica

Primera foto de família, amb

Abril 2007 POLÍTICA MUNICIPAL 5

Carles Massallé i Puig.49 anys. De Ca n’Aurell

Josep Aced i Masjoan.58 anys. De Sant Pere

Rafel Boada Delgado.20 anys. Del Centre

Jordi Navarro iCortiella.

33 anys. Del Segle XX.

Jordi Centelles i Amela.45 anys. De Can Parellada

Montse Pujol i Soler.27 anys. Del Centre

Montserrat Farré iSilvestre.

44 anys. Del Centre

Joan Lluch i Puig.49 anys. De l’Antic Poble

de Sant Pere

Pepe Ruiz Rodriguez.59 anys. De Ca n’Anglada

Montse Roca i Marcet.55 anys. De Sant Pere

Carles Llonguerasi Morera.

44 anys. Del Centre

Carme Josa i Sagarra.56 anys. Del Sant Pere Nord

Rosa Sucarrats i Font.61 anys. Del Ca n’Aurell

Fina Fontanals i Sáez.63 anys. De Ca n’Anglada

Montse Àvila i Gras.39 anys. De Sant Pere

ana per fer avançar Terrassa

algunes absències

La Terrassa6 ELECCIONS MUNICIPALS 2007 Abril 2007

CÍVICA

El civisme és l’element quefa que una ciutat sigui còmo-da, accessible, acollidora, con-fortable, dinàmica, viva... Onla relació amb la resta de laciutadania es basa en paràme-tres de respecte, responsabili-tat i llibertat. On la vida esdesenvolupa a través de lli-gams i vincles en igualtat d’o-portunitats i condicions. Onl’espai públic és de tothom,sense usos excloents per partde ningú. On els drets i deuressón els mateixos, amb lagarantia de la seva defensa.On la participació ciutadanaen els afers públics és real i nonominal. On les entitats ciuta-danes són dinàmiques i vitals.On les associacions de tottipus permeten que la societatcivil doni respostes ràpides.On qualsevol persona pot tro-bar un espai de convivènciaque s’adapti als seus interes-sos i necessitats.

+ Estudiarem la possibilitatde crear una ordenança regu-ladora dels usos dels espaispúblics, per garantir-ne l’ús atothom.

+ Impulsarem l’associacionis-me entre la ciutadania,donant a conèixer les activi-tats que es duen a terme desde les diferents entitats.

Persones + diàleg + col·laboració

+ Seguirem col·laborant demanera transparent amb lesentitats de la ciutat, mitjan-çant els convenis i les subven-cions consensuades amb laresta d’actors polítics i cívicsdels seus àmbits d’actuació.

+ Crearem eines per donar aconèixer les diferents reali-tats que conviuen a la ciutat,sense paternalisme, peròsense dogmatisme.

+ Col·laborarem en els estudisde programes de flexibilitza-ció horària, de teletreball, dediversitat horària laboral, pertal de facilitar la conciliaciólaboral i incrementar l’efi-ciència de les hores de treball.

+ Promourem un sistema departicipació ciutadana on esfaci realitat el lema “partici-par és decidir”.

+ Obrirem la participació real ala ciutadania, garantint que lesdecisions seran respectades.

+ Col·laborarem amb els dife-rents cossos de seguretat perafegir les normes de segure-tat personal bàsiques a l’en-senyament primari, per evi-tar riscos a la infància.

+ Crearem plans de seguretat

viària, amb la intenció dereduir la sinistralitat viària ala ciutat.

+ Treballarem per reforçar laxarxa de relacions internacio-nals, especialment amb lesciutats agermanades i els paï-sos d’origen de moltes de lespersones que actualment jasón terrassenques, però queno volen perdre els seus vin-cles amb el país d’origen.

+ Garantirem que es faci lareserva de places de matrículaviva a totes les escoles de laciutat, públiques i concertades.

+ Promourem la creació d’en-titats d’intercanvi culturaldins la mateixa ciutat.

+ Donarem suport a les enti-tats que duguin a terme acti-vitats obertes a la resta de laciutadania en els centrescívics de la ciutat.

+ Garantirem l’urbanismesense barreres arquitectòni-ques i que incorpori la pers-pectiva de gènere, per evitardiscriminacions i situacionsde perill.

+ Crearem un hotel d’entitatsper permetre que les associa-cions es puguin reunir enespais dignes i adients.

El civismeés l’element

que fa que unaciutat sigui

còmoda,accessible,acollidora,

confortable,dinàmica,

viva... On larelació amb la

resta de laciutadania esbasa en parà-metres de res-pecte, respon-sabilitat i lli-

bertat.

Construir la TERRASSAcompacta,urbanísticament,cohesionada socialment,complexa, en els usos,competitiva,econòmicament, icatalana,identitàriament, ha estati és la nostra proposta dela Terrassa del segleXXI.Ha estat la nostracontribució en aquestgovern, d’esquerres icatalanista, des de lesnostres àrees (MediAmbient i Sostenibilitat,Serveis Socials, Salut,Solidaritat i CooperacióInternacional iNormalitzacióLingüística) des de lanostra capacitatd’influència (recuperaciódels referents nacionals irepublicans) en els socisde govern, teixintcomplicitats amb elteixit associatiuterrassenc, en el governde la Generalitat.Terrassa ha guanyat ambuna Esquerra al Raval i ala Plaça Sant Jaume.I hoés amb una nova llista iprograma renovat. Quecombina il·lusió ambexperiència, i que té clarque és teixintcomplicitats ques’avança.Estem convençuts queho hem fet bé i encaraho farem millor, si somcada vegada més. Cadavegada més forts.Suma-t’hi.

Abril 2007 ELECCIONS MUNICIPALS 2007 7

CATALANALa Terrassa

Persones + diversitat + identitat

de la ciutat, vetllant perquètotes les persones puguin ferús de la seva llengua maternaen els seus espais privats.

+ Crearem un programa esta-ble d’activitats lúdiques, cul-turals i d’oci als espais de lec-tura pública, i també als cen-tres cívics.

+ Crearem una línia d’ajuts ibosses d’estudi i treball perals nous valors de les discipli-nes artístiques.

+ Potenciarem els centresd’estudis actuals (Institut delTeatre, ESCAC…) per conver-tir-los ens espais de referèn-cia per a estudiants de laresta del país.

+ Posarem en marxa infraes-tructures específiques desuport a la cultura popular itradicional, d’aquí i de méslluny, amb especial atenció ala disponibilitat d’espais d’as-saig i reunió.

La identitat és l’elementque fa que una ciutat siguiúnica, diferent, que faciliti elsentiment de pertinença. Ones pugui venir de lluny i alho-ra ser d’aquí. On la culturasigui l’espai de trobada dediferents orígens, però d’unaúnica destinació, Terrassa. Ésterrassenc qui vol ser-ho, i serterrassencs és la nostramanera de ser catalans.

Ningú no ha de renunciaral que és, ni al que el fa ser. Laidentitat catalana es basa enla voluntat de ser, en el desigde pertinença, i, per tant, encap cas és excloent. Es pot sercatalà i terrassenc. Evident-ment. I colombiana i terras-senca, i senegalès i terras-senc, i marroquina i terras-senca, etc. I ser terrassencsserà la seva forma de ser cata-lans. I aquest és l’èxit i aques-ta és la complexitat. Ja novivim en una societat diversa.Vivim en una societat com-plexa, on hi ha moltes mane-res de ser terrassenc, on hi hamoltes maneres de ser catalài on ser terrassenc ja no voldir el mateix en molts delscasos, i on ser català, per sort,tampoc no ho és. Per això par-lem de futur.

+ Reforçarem el Consorci deNormalització Lingüística iampliarem els cursos quesiguin necessaris perquètotes les persones que ho vul-guin puguin estudiar català.

+ Promourem el català com allengua de cohesió i d’identitat

+ Potenciarem la marcaTerrassa com a centre de refe-rència de les xarxes de turis-me industrial i modernista,per liderar les respectives xar-xes territorials i temàtiques.

+ Impulsarem la ruta turísti-ca “Terrassa, ciutat literària”.

+ Generarem i liderarem lacreació del segell de qualitat“Turisme Industrial aCatalunya”, especialmentcurós amb la indústria tèxtil.

+ Convertirem Terrassa en uncentre permanent d’estudi idivulgació dels valors natu-rals del Parc de Sant Llorenç.

+ Potenciarem el Parc deVallparadís com a eix culturali turístic, amb propostesatractives i innovadores(musicals, teatrals, gastronò-miques…) on hi tingui unpaper destacat el patrimoniterrassenc limítrof d’aquestparc: Esglésies de Sant Pere ,Museu Tèxtil, CastellCartoixa, Casa Baumann.

+ Instarem el govern perquèfaci les inversions necessàriesper tal de garantir el bonmanteniment de les Esglésiesde Sant Pere.

+ Obrirem, a tota la gent joveque vingui a Terrassa,l’Alberg de Joventut i l’ade-quarem al funcionamenthabitual d’aquest tipus d’ins-tal·lacions.

+ Farem de Terrassa la prime-ra plaça castellera del país.

+ Impulsarem el lideratge deTerrassa en els festivals euro-peus de jazz.

+ Col·laborarem amb les enti-tats d’esport de base, pergarantir que tots els infantsde la ciutat que ho vulguinpuguin practicar algun tipusd’esport.

+ Reforçarem la competitivi-tat de les empreses comer-cials, estimulant els proces-sos cooperatius, sectorials iterritorials, per garantir quela implantació del negocisigui suficientment atractiva.

+ Impulsarem la creació demés eixos comercials, perreforçar el teixit comercial debarri i la creació de nous polscomercials a la ciutat.

+ Potenciarem els elementsidentificadors de la ciutat pera fer-ne icones que identifi-quin Terrassa com a ciutatcultural i de qualitat: el jazz,l’hoquei i els castells.

+ Donarem suport a les ini-ciatives culturals que es pre-

sentin des de la societat civil ique tinguin la intenció dedonar a conèixer Terrassa a laresta del país i del món.

+ Promourem la publicacióde llibres que tinguinTerrassa com a escenari o quedonin a conèixer el seu patri-moni cultural, arquitectònic iartístic.

És terrassencqui vol ser-ho, iser terrassencs

és la nostramanera de ser

catalans.

Ja no vivim enuna societat

diversa. Vivimen una societatcomplexa, on hi

ha moltesmaneres de serterrassenc, onhi ha moltes

maneres de sercatalà

8 L’ENTREVISTA Abril 2007

La d’Esquerra és la llistaelectoral amb més caresnoves de la ciutat. A què res-pon aquesta renovació?

El nostre és un projecte quedes de la continuïtat es reno-va i s’actualitza. Els bons pro-jectes polítics, i el nostre hoés, són la suma, l’assumpciódels anteriors, i això és el quehem fet: sumar l’experiència ila il·lusió, la tradició i la nove-tat, el saber i les ganes de fermés. Esquerra és un partitque en els últims quatre anysha duplicat la militància, hagovernat la ciutat, s’ha donata conèixer. I ha demostratque és útil, seriós i complidor.La llista reflecteix aquestanova realitat, i això és bàsic.

Quines novetats aporta elprograma electoral d’Esquer-ra, respecte a l’última vega-da?

Esquerra seguirà treballantpel foment del benestar i lamillora de la qualitat de vidade tota la ciutadania. Això ésuna aposta ferma i decididad’Esquerra. Ara bé, les neces-sitats dels municipis i les polí-tiques locals ja no són les quehan regit fins ara. Hem de ferfront als nous reptes. El pro-cés de globalització econòmi-ca i la immigració comportencanvis importants en el nos-tre país i, evidentment, aTerrassa. Hem de saber donarrespostes. Hem d’estar prepa-rats per fer front a les novessituacions i problemàtiquesd’una societat cada cop méscomplexa i diversa. La gestióde l’espai públic, l’envelli-ment de la població, els ser-veis socials, l’educació, lespolítiques de seguretat, d’ha-bitatge i les comunicacionssuposen desafiaments defutur importants. Volem, pernecessitat, però també perconvenciment, seguir impul-sant polítiques per a les per-sones, insistint en la cohesió,en les polítiques socials, en elcreixement sostenible, en laconvivència i en la identitatmunicipal i de país. La rígidaestructura actual no nomésno aporta solucions, sinó quelimita i complica les accionspolítiques. La immigració,l’habitatge, la seguretat i lamobilitat són realitats quehan de ser analitzades i plan-

tejades des de la transversali-tat, ja que només podemdonar solucions des de plan-tejaments polítics que tin-guin en compte totes lesactuacions de l’Ajuntament. Volem modernitzar l’estruc-tura i el funcionament delnostre Ajuntament. Volemtraslladar els nostres valors ala gestió política de la ciutat.Cal que vetllem per tal que lamodernitat, l’eficiència, latransparència, l’agilitat admi-nistrativa, la proximitat, lainformació, la comunicació il’eficàcia siguin els valors quela nostra actuació municipaltransmeti a la ciutadania.

Com a cap de llista, què has

descobert a nivell de ciutat,que abans no coneixies?

Com a president de la SeccióLocal ja coneixia moltes enti-tats, molta gent. En el seumoment ja em va sorprendrela gran quantitat de vidaassociativa que hi ha a la ciu-tat. Les ganes de treballar demolta gent pel seu barri, enti-tat o projecte. Tot això, com acap de llista, es multiplica it’adones de la sort i de la res-ponsabilitat que tens depoder compartir projectes,idees, necessitats, il·lusionsamb gent que, moltes vega-des des de la discrepànciapolítica, treballen amb tumillorar la ciutat.

Com planteges tots els can-vis que se’t presenten en elteu futur immediat?

La meva és una aposta clara,conscient i meditada perdedicar-me uns anys a treba-llar per la ciutat. Fins ara hohe fet des del partit; ara hofaré des de l’Ajuntament. Emfa molta il·lusió. És evidentque això comporta canvis enla meva vida, sobretot enl’àmbit professional. Hauréd’aparcar la meva feinaactual durant els anys que emdediqui a la política. Això,que pot semblar arriscat, ésl’exemple més clar que elmeu pas per la política seràtemporal. La política no és un

ofici, sinó una etapa durant laqual penso dedicar totes lesmeves il·lusions, els coneixe-ments i els esforços per ferd’aquesta ciutat no la segonaciutat de Catalunya, comvolia un exalcalde, sinó la pri-mera ciutat del país en quali-tat de vida.

Un dels temes que més enspreocupen avui és el de laconciliació familiar. En el teucas, d’aquí a un parell demesos aquesta serà una tascaben difícil. Ja t’has plantejatcom ho afrontaràs?

Suposo que com el 90% delstreballadors i treballadoresdel país! La vida laboral quede la meva dona i jo, fins aldia d’avui, ja feia molt com-plicada la conciliació familiar.Ara, sobretot els caps de set-mana, encara serà més difícil.Ara bé, no tinc intenció dedeixar de fer de pare ni dedeixar de ser parella de lameva dona; o sigui que hau-rem d’organitzar-nos més efi-cientment. L’agenda, encaraque sembli impossible, dónacabuda a tot.Això no treu, però, que l’ob-jectiu no sigui estirar l’agen-da, sinó mirar de buscarmaneres de fer que la vidapública i la vida privadapuguin anar alhora i quel’una no trepitgi l’altra. És adir, que s’arribi a un equilibrientre l’esfera personal i l’esfe-ra professional. I això dema-na molta voluntat política inoves maneres de fer-la,aquesta política.

Quins creus que seran elsresultats del 27 de maig?

Hem de treballar per consoli-dar l’espai polític d’esquerresi catalanista que hem anataconseguint al llarg de lesanteriors eleccions. Hem pas-sat de 8.500 vots, a les elec-cions on hem tingut menysvots, a més de 13.500 a d’al-tres, de manera que tenim unespai ample per córrer. Lesenquestes només marquentendències, les que tenimsom de fa uns mesos, i enaquest país en pocs mesoshan passat moltes coses. Al’últim cicle electoral ens vanvotar 8.500 persones a leseleccions municipals del2003, 11.800 a les catalanesdel 2003, 13.500 a les elec-cions espanyoles del 2004 i8.900 a les últimes catalanesdel 2006. En percentatge, queen definitiva és el més impor-tant, hem passat del 10,8% deles municipals del 2003, a unmàxim del 14,1% de les catala-nes del 2003, i un 11,6% en lesúltimes catalanes. Crec que,com ja he dit, estem en unescenari de consolidació i queaquestes eleccions ho demos-traran.

MONTSE PUJOL

Entrevista amb

Radicalment normalAlcaldable d’Esquerra

Esquerra és un partit que en els últims quatre anys haduplicat la militància, ha governat la ciutat, s’ha donat aconèixer. Ha demostrat que és útil, seriós i complidor.

Isaac Albert i Agut