per una europa plural per una europa social per...
TRANSCRIPT
Número 6Juny de 2009
Agència Catalana de la Joventut Posant Catalunya a EuropaGovern Dues lleis per poder dir sí: la Llei del cinema i la Llei de consultes
Comarca La crisi al Solsonès Entrevista Oriol Junqueras
ORIOL JUNQUERAS
Pròxima estació, Europa
PER UNA EUROPA SOCIAL
sostenible i més competitiva, queenforteixi i actualitzi el model
d'Estat de benestar
PER UNA EUROPA DEMOCRÀTICA
que comporti la simplificacióinstitucional i burocràtica, la
transparència en els processos dedecisió i l'aprofundiment delsmecanismes de participació
PER UNA EUROPA UNIDA
amb una política exterior pròpia,compromesa amb els drets humans,la pau, la cooperació i la solidaritat
internacional
PER UNA EUROPA PLURAL
que respecti la diversitat nacional,cultural i lingüística de la Unió iprotegeixi la identitat nacional
catalana
Número 6 Juny de 2009
Agència Catalana de la Joventut
Posant Catalunya a EuropaQualsevol àmbit de treball és una oportunitat per la construcció d'un estat propi
Durant molts anys, una part important del'independentisme català va posar en l'Europa de lesNacions l'esperança de la consecució d'un estatpropi per a Catalunya. Però la realitat de l'Europadels Estats, exemplificada per la proposta de Tractatper a una Constitució Europea, ha anorreat lesprevisions de què, aprimant Madrid per dalt(Brussel∙les) i reforçant el principi de subsidiarietat(apropar les decisions al territori), reforçarial'autogovern de Catalunya culminant amb la nostraindependència.
En Xavier Castellana col∙labora en projectesd'àmbit europeu. “Quan treballes a nivell europeuaprens a batzacades com ens veuen des de fora”,comenta. “Des dels que et diuen que tothom sapque Catalunya és gairebé independent fins els queno poden entendre com algú pot identificarse ambla seva identitat regional en lloc de la seva identitat anivell de l'Estat.
Tot va començar el 2005, en ocasió d'unaConferència Europea del Carnet Jove. “Explicar queno ets espanyol era inútil. La invisibilitat deCatalunya era frustrant”. Va ser llavors quan vasorgir un projecte per a combatre aquestainvisibilitat. Un projecte que, per a compensar lamanca d'estat propi —que és el què compta, la resta
és paper mullat—, s'ha basat en crear una xarxacol∙laborant en projectes de valor afegit amborganitzacions d'altres països. “A aquests nivells nohi ha solidaritats ni simpaties possibles: es tracta dequè pots oferir per compensar que ets una cosarara, un nopaís”.
Avui dia, en Xavier Castellana és membre de ladirecció de l’European Youth Card Association(EYCA) —el Carnet Jove Europeu— com a membremés votat. Això obre les portes a contactes a nivellde Comissió Europea i Consell d'Europa i de quèCatalunya presenti ponències sobre les sevespolítiques de joventut al costat dels principals estatsd'arreu d'Europa. I malgrat que encara a vegadesintenten posarli l'etiqueta d'Spain, a molts llocs jatenen clar que Catalonia is not Spain.
El futur? Aquesta posició pot facilitar laintroducció a d'altres xarxes d'abast europeu imundial, normalitzant relacions bilaterals amb estatsd'arreu i tenir una interlocució fluida amb la ComissióEuropea i el Consell d'Europa. El camí és llarg idifícil mentres la resta de països (els que tenenestat) això ho tenen tan bon punt surten de casa.Però a hores d'ara aquesta és una manera, malgrattot, de posar Catalunya al mapa, sigui el d'Europa oel del món.
Govern
Dues lleis per poder dir SíLa Llei del cinema i la Llei de consultes
El Govern ha presentat dues de les lleis mésdestacades d’aquesta legislatura: la Llei delcinema i la Llei de consultes. Es tracta de dosprojectes de país impulsats per dues conselleriesd’Esquerra que tenen per objectiu aprofundir en laqualitat democràtica del nostre sistema.
La primera, perquè permetrà, d’una vegada pertotes, que puguem veure cinema en la nostrallengua. La segona, perquè obre la porta aconsultar per via d’un referèndum tot allò que ensafecta. És a dir, per primera vegada disposaremd’una eina legal per a la concreció de l’expressiódel dret a decidir.
No hem d’oblidar però, que més enllà dedisposar de l’instrument legal per plantejar algundia un referèndum d’autodeterminació, caltreballar per construir una majoria social que,arribat el moment decisiu d’escollir entre malviure
en un estat que li ofereix serveis de segona tot ipagar impostos de primera o construir un país noui sobirà, vulgui dir Sí.
Això vol dir que amb els que som avui aCatalunya, necessitem 4 milions de voluntats. Quivulgui fer política, té molta feina per fer. Hem detreballar amb un projecte potent i de futur, ambgent rigorosa, carregada de raó i de credibilitat.
Alguns diran que en aquests moments hi hacoses més importants que el dret dels ciutadans aaccedir amb normalitat a productes culturals en laseva llengua o que fer lleis perquè algun diapuguem decidir sobre si volem continuar en unestat que ens considera un problema o volemesdevenir un subjecte històric sobirà. Davantd’això, em quedo amb la resposta que va donar elconseller Tresserras: «Les batalles per aconseguirmés democràcia, mai no prescriuen».
Número 6 Juny de 2009
Comarca
La crisi al SolsonèsÉs evident que la comarca no travessa per un bon moment econòmic, per això,cal saber aprofitar al màxim les oportunitats de desenvolupament que tenim
Al Solsonès hem tancat el mesd’abril amb 726 aturats, dels quals596 són a Solsona, amb unrepartiment força igualat entre elsaturats als sectors de la construcció i la indústria, i lleugerament superior en el sector serveis. La tasa interanual d’atur alSolsonès d’abril del 2008 a abrildel 2009 s’ha incrementat en un113%. Tanmateix, en comparacióamb les dades de març, les d’abrilmostren un estancament enl’increment de l’atur i, per tant,indueixen a pensar que, potser, elpitjor ja està vist.
Tot i així, la conjuntura econòmica actual a la comarca es percep amb preocupació. És evidentque la crisi afecta tot el territoridels Països Catalans i tot el món.Però, per què al Solsonès ensafecta d’una manera tan especialment dura?
Ens podem excusar dient queaixò s’explica, en part, per l’elevatnivell d’ocupació d’aquesta comarca donada també la sevapoca població. I és veritat, però hiha més factors que cal considerar:
Un d’aquests factors és la situació enel mapa. Aquelles comarques més allunyades de les capitalsde província pateixenuns índexs d’increment de l’atur interanual més elevats queles que hi són mésproperes.Precisament,aquestes són les més competitives perquè és on hi ha unamajor concentració de població,capital, serveis i infraestructures.
Un altre factor és la qualificació de la mà d’obra. Cal dirque el perfil majoritari d’una persona a l’atur al Solsonès és eld’una persona jove (entre 20 i 40anys), amb un nivell d’estudis baixi que treballa en empreses que
aporten poc valor afegit al seuproducte.
Una altra condició que ha afavorit l’aguda incidència de lacrisi al Solsonès ha estat l’augede la construcciódels darrers anys. Laconstrucció constitueix una manera fàcil iràpida de guanyar diners quan l’economiava bé, però és un malrefugi quan aquestapateix qualsevol sotragada.
A més, en el sector industrial, les empreses queviuen situacions més dramàtiques són empreses multinacionals que no tenen el seucentre de decisió a Catalunya. Iaixò és decisiu quan aquestes fanun replantejament global del seunegoci. El cas de Remco (o EGO)és ben clar.
La nostra és una comarca relativament poc competitiva. Segons l’índex de competitivitat deles comarques catalanes, el Solsonès ocupa el lloc 28è de 41. Cal
tenir en compte queper mesurar aquestíndex es considerendiferents paràmetres,entre els quals hi ha lacohesió demogràfica,la qualificació de la màd’obra, les comunicacions, la innovació idesenvolupament tecnològic i la provisió desòl existent.
No s’han sabut aprofitar lesoportunitats econòmiques queofereix la comarca. L’exemplemés clar el constitueix el sectorturístic. Amb un Patronat Comarcal de Turisme que no ha acabatde funcionar mai i que va provocar que empresaris del sectorpromoguessin la creació del desafortunat Consorci Turístic. Després d’anys de desídia, Solsona
s’ho ha pres seriosament i haelaborat un Pla de DinamitzacióTurística que ha comportat la creació d’una empresa de promociódel turisme a la ciutat. Els
resultats a un projecte seriós ja comencena ser visibles.
No hi ha receptesmàgiques per a unasituació com la queestem vivint, però síque sabem quineshan de ser les actituds que han d’afavorir la superació del
moment actual.
QUÈ CAL FER?
A curt termini: una sortidapodrien ser les feines que tenen aveure amb l’atenció a les persones. La llei de la dependènciaobre noves possibilitats d’ocupació en aquest camp. La Generalitat ja ha començat a posarsea la feina i promourà cursos deformació en aquest àmbit. Tambédes de l’Ajuntament de Solsonas’ha promogut la realització d’uncurs de canguratge d’infants queha assolit un èxit d’inscripcions.
A mig i llarg termini: cal apostar per empreses que fabriquinproductes amb un alt valor afegit(preferentment amb capital català), i això és difícil d’aconseguirquan s’han de resoldre situacionsd’urgència. Les administracionshan de tenir un plantejament econòmic seriós de la comarca enmoments de bonança econòmica.
Per tant, doncs, tot i que lasituació no és la millor, sí quetenim eines per a treballar, i quanhaguem superat l’actual situació,de ben segur en sortirem reforçats. Ens ho hem de creure.
Una sortidapodrien ser
les feines quetenen a veureamb l'atencióa les persones
Cal apostar perempreses que
fabriquinproductes amb
un alt valorafegit
Número 6 Juny de 2009
Agència Catalana de la Joventut
Posant Catalunya a EuropaQualsevol àmbit de treball és una oportunitat per la construcció d'un estat propi
Durant molts anys, una part important del'independentisme català va posar en l'Europa de lesNacions l'esperança de la consecució d'un estatpropi per a Catalunya. Però la realitat de l'Europadels Estats, exemplificada per la proposta de Tractatper a una Constitució Europea, ha anorreat lesprevisions de què, aprimant Madrid per dalt(Brussel∙les) i reforçant el principi de subsidiarietat(apropar les decisions al territori), reforçarial'autogovern de Catalunya culminant amb la nostraindependència.
En Xavier Castellana col∙labora en projectesd'àmbit europeu. “Quan treballes a nivell europeuaprens a batzacades com ens veuen des de fora”,comenta. “Des dels que et diuen que tothom sapque Catalunya és gairebé independent fins els queno poden entendre com algú pot identificarse ambla seva identitat regional en lloc de la seva identitat anivell de l'Estat.
Tot va començar el 2005, en ocasió d'unaConferència Europea del Carnet Jove. “Explicar queno ets espanyol era inútil. La invisibilitat deCatalunya era frustrant”. Va ser llavors quan vasorgir un projecte per a combatre aquestainvisibilitat. Un projecte que, per a compensar lamanca d'estat propi —que és el què compta, la resta
és paper mullat—, s'ha basat en crear una xarxacol∙laborant en projectes de valor afegit amborganitzacions d'altres països. “A aquests nivells nohi ha solidaritats ni simpaties possibles: es tracta dequè pots oferir per compensar que ets una cosarara, un nopaís”.
Avui dia, en Xavier Castellana és membre de ladirecció de l’European Youth Card Association(EYCA) —el Carnet Jove Europeu— com a membremés votat. Això obre les portes a contactes a nivellde Comissió Europea i Consell d'Europa i de quèCatalunya presenti ponències sobre les sevespolítiques de joventut al costat dels principals estatsd'arreu d'Europa. I malgrat que encara a vegadesintenten posarli l'etiqueta d'Spain, a molts llocs jatenen clar que Catalonia is not Spain.
El futur? Aquesta posició pot facilitar laintroducció a d'altres xarxes d'abast europeu imundial, normalitzant relacions bilaterals amb estatsd'arreu i tenir una interlocució fluida amb la ComissióEuropea i el Consell d'Europa. El camí és llarg idifícil mentres la resta de països (els que tenenestat) això ho tenen tan bon punt surten de casa.Però a hores d'ara aquesta és una manera, malgrattot, de posar Catalunya al mapa, sigui el d'Europa oel del món.
Govern
Dues lleis per poder dir SíLa Llei del cinema i la Llei de consultes
El Govern ha presentat dues de les lleis mésdestacades d’aquesta legislatura: la Llei delcinema i la Llei de consultes. Es tracta de dosprojectes de país impulsats per dues conselleriesd’Esquerra que tenen per objectiu aprofundir en laqualitat democràtica del nostre sistema.
La primera, perquè permetrà, d’una vegada pertotes, que puguem veure cinema en la nostrallengua. La segona, perquè obre la porta aconsultar per via d’un referèndum tot allò que ensafecta. És a dir, per primera vegada disposaremd’una eina legal per a la concreció de l’expressiódel dret a decidir.
No hem d’oblidar però, que més enllà dedisposar de l’instrument legal per plantejar algundia un referèndum d’autodeterminació, caltreballar per construir una majoria social que,arribat el moment decisiu d’escollir entre malviure
en un estat que li ofereix serveis de segona tot ipagar impostos de primera o construir un país noui sobirà, vulgui dir Sí.
Això vol dir que amb els que som avui aCatalunya, necessitem 4 milions de voluntats. Quivulgui fer política, té molta feina per fer. Hem detreballar amb un projecte potent i de futur, ambgent rigorosa, carregada de raó i de credibilitat.
Alguns diran que en aquests moments hi hacoses més importants que el dret dels ciutadans aaccedir amb normalitat a productes culturals en laseva llengua o que fer lleis perquè algun diapuguem decidir sobre si volem continuar en unestat que ens considera un problema o volemesdevenir un subjecte històric sobirà. Davantd’això, em quedo amb la resposta que va donar elconseller Tresserras: «Les batalles per aconseguirmés democràcia, mai no prescriuen».
Número 6 Juny de 2009
Comarca
La crisi al SolsonèsÉs evident que la comarca no travessa per un bon moment econòmic, per això,cal saber aprofitar al màxim les oportunitats de desenvolupament que tenim
Al Solsonès hem tancat el mesd’abril amb 726 aturats, dels quals596 són a Solsona, amb unrepartiment força igualat entre elsaturats als sectors de la construcció i la indústria, i lleugerament superior en el sector serveis. La tasa interanual d’atur alSolsonès d’abril del 2008 a abrildel 2009 s’ha incrementat en un113%. Tanmateix, en comparacióamb les dades de març, les d’abrilmostren un estancament enl’increment de l’atur i, per tant,indueixen a pensar que, potser, elpitjor ja està vist.
Tot i així, la conjuntura econòmica actual a la comarca es percep amb preocupació. És evidentque la crisi afecta tot el territoridels Països Catalans i tot el món.Però, per què al Solsonès ensafecta d’una manera tan especialment dura?
Ens podem excusar dient queaixò s’explica, en part, per l’elevatnivell d’ocupació d’aquesta comarca donada també la sevapoca població. I és veritat, però hiha més factors que cal considerar:
Un d’aquests factors és la situació enel mapa. Aquelles comarques més allunyades de les capitalsde província pateixenuns índexs d’increment de l’atur interanual més elevats queles que hi són mésproperes.Precisament,aquestes són les més competitives perquè és on hi ha unamajor concentració de població,capital, serveis i infraestructures.
Un altre factor és la qualificació de la mà d’obra. Cal dirque el perfil majoritari d’una persona a l’atur al Solsonès és eld’una persona jove (entre 20 i 40anys), amb un nivell d’estudis baixi que treballa en empreses que
aporten poc valor afegit al seuproducte.
Una altra condició que ha afavorit l’aguda incidència de lacrisi al Solsonès ha estat l’augede la construcciódels darrers anys. Laconstrucció constitueix una manera fàcil iràpida de guanyar diners quan l’economiava bé, però és un malrefugi quan aquestapateix qualsevol sotragada.
A més, en el sector industrial, les empreses queviuen situacions més dramàtiques són empreses multinacionals que no tenen el seucentre de decisió a Catalunya. Iaixò és decisiu quan aquestes fanun replantejament global del seunegoci. El cas de Remco (o EGO)és ben clar.
La nostra és una comarca relativament poc competitiva. Segons l’índex de competitivitat deles comarques catalanes, el Solsonès ocupa el lloc 28è de 41. Cal
tenir en compte queper mesurar aquestíndex es considerendiferents paràmetres,entre els quals hi ha lacohesió demogràfica,la qualificació de la màd’obra, les comunicacions, la innovació idesenvolupament tecnològic i la provisió desòl existent.
No s’han sabut aprofitar lesoportunitats econòmiques queofereix la comarca. L’exemplemés clar el constitueix el sectorturístic. Amb un Patronat Comarcal de Turisme que no ha acabatde funcionar mai i que va provocar que empresaris del sectorpromoguessin la creació del desafortunat Consorci Turístic. Després d’anys de desídia, Solsona
s’ho ha pres seriosament i haelaborat un Pla de DinamitzacióTurística que ha comportat la creació d’una empresa de promociódel turisme a la ciutat. Els
resultats a un projecte seriós ja comencena ser visibles.
No hi ha receptesmàgiques per a unasituació com la queestem vivint, però síque sabem quineshan de ser les actituds que han d’afavorir la superació del
moment actual.
QUÈ CAL FER?
A curt termini: una sortidapodrien ser les feines que tenen aveure amb l’atenció a les persones. La llei de la dependènciaobre noves possibilitats d’ocupació en aquest camp. La Generalitat ja ha començat a posarsea la feina i promourà cursos deformació en aquest àmbit. Tambédes de l’Ajuntament de Solsonas’ha promogut la realització d’uncurs de canguratge d’infants queha assolit un èxit d’inscripcions.
A mig i llarg termini: cal apostar per empreses que fabriquinproductes amb un alt valor afegit(preferentment amb capital català), i això és difícil d’aconseguirquan s’han de resoldre situacionsd’urgència. Les administracionshan de tenir un plantejament econòmic seriós de la comarca enmoments de bonança econòmica.
Per tant, doncs, tot i que lasituació no és la millor, sí quetenim eines per a treballar, i quanhaguem superat l’actual situació,de ben segur en sortirem reforçats. Ens ho hem de creure.
Una sortidapodrien ser
les feines quetenen a veureamb l'atencióa les persones
Cal apostar perempreses que
fabriquinproductes amb
un alt valorafegit
Com vius aquests dies la campanya a les eleccions europees?
Estic animat perquè veig a lagent molt contenta, al Consell Nacional també va anar molt bé: 148vots a favor, 6 abstencions i capen contra.
És evident, però, que el paíss'està enfrontant a problemes moltgreus i molt severs, com el delfinançament, i això genera unasituació molt difícil a la qual ens hienfrontem amb poc poder polític.Al Govern, els grans instrumentsde política econòmica no els tenim. En canvi Espanya, pel sol fetde ser un Estat, disposa d'einesmolt més poderoses i això fa queens costi molt avançar positivament.
I com vius aquesta campanyaenfront el Ramon Tremosa?
Hem treballat junts moltesvegades. També hem anat aexplicar conflictes junts i no crecque ho haguem de convertir en unduel JunquerasTremosa.
Convergència no és el nostre enemic, és el nostre adversari polític, però sobretot, forma part d'unfutur pròxim en el camí cap a lanostra llibertat. Perquè els necessitarem algun dia, a ells o a lesseves bases, per guanyar unParlament Europeu.
Quan ens preguntin si d'ERC ode Convergència, jo crec que elque hem de respondre és que ésuna campanya a favor del país i,en tot cas, en contra de l'absten
ció. Perquè el nostre gran enemicés l'abstenció.
Ens hi juguem molt a Europa, ino ens podem permetre el luxe derenunciar a estar a tots els àmbitsinstitucionals que puguem. La nostra posició és prou fotuda comperquè, a sobre, regalem la nostrarepresentació institucional i ens laneguem a nosaltres mateixos lliurantla al PP i al PSOE.
En quins aspectes afecta la UnióEuropea a la nostra comarca?
De vegades, la UE ens potsemblar un àmbit institucional moltallunyat dels problemes dels nostres ciutadans, però el cert és quehi afecta en moltíssims exemples,com el mar de les relacionslaborals, el model comercial, ladirectiva de l'aigua, la forma enquè fem festes pels carrers o elPla Bolonya.
A la comarca del Solsonès, perexemple, hi pesa molt el PIB alsector ramader. El 50% del pressupost comunitari es destina a Política Agrària Comuna, per tant, hiha moltes coses que des d'Europaes decideixen i que poden afectarals nostres pagesos i als nostresramaders.
La frase: “La política no feta per nosaltres, serà feta contra nosaltres.La política, o la fas o te la fan” Joan Fuster
Editat en programari lliure LinuxScribus Imprès en paper 100% reciclat en Apunts Gràfics Solsona
El Trabucaire
Edita: Fundació Josep IrlaRedacció i maquetació: Gerard BajonaCol∙laboradors: Oriol Junqueras, XavierCastellana i David Rodríguez
Pàgina Web: www.esquerra.cat/solsonaCorreu electrònic: [email protected]ça Sant Pere 3, 1r.25280 SolsonaTelèfon i fax: 973 48 14 11
Oriol JunquerasL'Oriol és el candidat d'Esquerra a les properes eleccions europees.Ha participat en diversos programes culturals de ràdio i televisió.
EDAT: 40 anysPROFESSIÓ: Professor d'històriaAFICIONS: M'agrada llegirUNA CITA: “Els únics protagonistes del nostre alliberament hem deser nosaltres mateixos. Aquest protagonisme, però, només serà possible en un context adequat que hem de crear posanthi tota la nostra voluntat".
Despesa social de la GeneralitatDespesa en euros per habitant en els pressupostosde la Generalitat. Font: Generalitat de Catalunya
infoGràfica