el fuero universitario en la valencia del xvi. · catedratico dederecho miguel angel corts, ......

28
EL FUERO UNIVERSITARIO EN LA VALENCIA DEL XVI La documentaci6n referida al siglo xVl, en relaci6n con la vida universitaria valenciana, es muy escasa y fraccionada . No se conserva memoria de las juntas, claustros o acuerdos de las auto- ridades academicas, faltan libros de matricula, es mucho to que no se sabe de este primer siglo de existencia de la universidad . Por ello, es preciso rastrear en cualquier tipo de documentaci6n paralela a la estrictamente universitaria, recopilando datos que, si aisladamente no parecen tener importancia su conexi6n, pueden aclarar algunos extremos que, de otra forma, quizas seria imposi- ble reconstruirlos . Un ejemplo de este tipo de informaci6n to encontramos en un acta referida al colegio de Na Monforta, creado en 1561, por An- gela Almenar viuda de Berthomeu Monfort, prestigioso abogado valenciano que tuvo dificultades en tiempo de germanias y que se libr6 de ser ajusticiado mediante el pago de una fuerte sanci6n 1 . El Colegio de Na Monforta o de la Asuncion de Nuestra Senora, segi:tn su constituci6n, debia estar dirigido por una junta integrada por el obispo auxiliar, los dos Jurats en cap de la ciudad de Va- lencia, el sotasacristd de la catedral y el Rector de la Universi- dad 2 . La penuria de su instalaci6n inicial se puede comprobar, ocasionalmente, a traves de hechos aislados como puede ser un 1 . V GRAULLERA SANZ, «La ensenanza y practica del derecho en la Valen- cia foral», en Claustros y estudiantes, Valencia, 1989 . Monfort aparece entre los junstas que pagan mas tacha en 1510 . 2 . Francisco ORTI y FIGUEROLA, Memonas histoncas de la fundac16n y progressos de la insigna universidad de Valencia, Madrid, 1730, p . 71 .

Upload: tranhanh

Post on 26-Sep-2018

223 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

EL FUERO UNIVERSITARIO EN LAVALENCIA DEL XVI

La documentaci6n referida al siglo xVl, en relaci6n con lavida universitaria valenciana, es muy escasa y fraccionada . No seconserva memoria de las juntas, claustros o acuerdos de las auto-ridades academicas, faltan libros de matricula, es mucho to queno se sabe de este primer siglo de existencia de la universidad .Por ello, es preciso rastrear en cualquier tipo de documentaci6nparalela a la estrictamente universitaria, recopilando datos que, siaisladamente no parecen tener importancia su conexi6n, puedenaclarar algunos extremos que, de otra forma, quizas seria imposi-ble reconstruirlos .

Un ejemplo de este tipo de informaci6n to encontramos en unacta referida al colegio de Na Monforta, creado en 1561, por An-gela Almenar viuda de Berthomeu Monfort, prestigioso abogadovalenciano que tuvo dificultades en tiempo de germanias y que selibr6 de ser ajusticiado mediante el pago de una fuerte sanci6n 1 .El Colegio de Na Monforta o de la Asuncion de Nuestra Senora,segi:tn su constituci6n, debia estar dirigido por una junta integradapor el obispo auxiliar, los dos Jurats en cap de la ciudad de Va-lencia, el sotasacristd de la catedral y el Rector de la Universi-dad 2 . La penuria de su instalaci6n inicial se puede comprobar,ocasionalmente, a traves de hechos aislados como puede ser un

1 . V GRAULLERA SANZ, «La ensenanza y practica del derecho en la Valen-cia foral», en Claustros y estudiantes, Valencia, 1989 . Monfort aparece entre losjunstas que pagan mas tacha en 1510 .

2 . Francisco ORTI y FIGUEROLA, Memonas histoncas de la fundac16n yprogressos de la insigna universidad de Valencia, Madrid, 1730, p . 71 .

958 Documentos

acta, que figura recogida en la documentacibn del Justicia Civilde 1573 ', en la que los citados miembros rectores se reAnen a finde proveer la mejor ubicac16n de los tres estudiantes becados . Con-cluyendo que, en vez de intentar el acomodo de estos en una ha-bitacibn del Estudio, con todos sus inconvenientes y falta de es-pacio, la mejor solucion es la de comprar una casa, para to queel municipio ofrece la ayuda de 400 libras . Tan interesante como6ste puede ser otra acta, tambien del Justicia Civil 4, en la que elcatedratico de derecho Miguel Angel Corts, ante la posible nega-tive del Estudi a renovarle el contrato, haciendo efectivo el fuerode las Cortes de 1547 5, que solo podian ensenar en la Universidadde Valencia los que estaban graduados en determinadas facultades,protesta alegando ser doctor por Bolonia to que demuestra exhi-biendo su titulo, ab privilegi en forma de pergami y sagell auten-tich, com es costum en data del any MDXXXXIIII. Teixidor serefiere a esta cuestibn, mencionandola por primera vez en la pro-vision de catedras de 1557, y senalando que se repetiria en mu-chisimas de las siguientes provisiones 6 .

Otro documento, relacionado con el Estudi General, quemerece ser estudiado, es un acta o ferma de dret en la que elrector solicita del Justicia Civil que, tras oir los testimonios con-venientes, se reconozca la facultad y jurisdiccion del rector de launiversidad sobre sus siubditos -estudiantes, maestros y catedra-ticos- para disciplinar las conductas incorrectas de cada uno delos infractores .

La jurisdiccion civil y criminal, incluidas todas las cuestionesde disciplina en el recinto de la universidad quedan atribuidas alRector, por la constitucibn del Estudi General de 1499' . El rec-

3. ARV. Justicea Civil 1201, Requestes del ano 1573, mano 13 ultimo foliorecto y verso. Con fecha de 23 de marzo elevan la petlci6n Pedro de CoderosOblspo de Valencia, el sotasacnsta Hierom Coves, Blay Navarro rector del Es-tudi y los Jurats en cap Bernat Joan Grau, caballero, y Miguel Joan Camos,cludadano.

4. ARV. Justicia Civil 1186, mano 38, Requestes del ano 1571 .5 . Furs, capitols, provisions e actes de tort fets per to serenissemo Don

Phelipprincep eprimogenit. Monz6n 1547, Valencia 1555, folio VI v.°., capitulo32 : Que en to Estudi General de Valencia no sia admes en examinador ni ca-thedratlch en ningun afacultat que no sia graduat en Studi General approvat

6 . Jose TEIXIDOR TRILLES, O . P ., Estudios de Valencia (Historia de la Uni-versidad hasta 1616), Valencia, 1976, p. 213,7 : Abpacte que se alguns dels ditsCathedratichs no serd graduats per Universitats se hajen de graduar per Uni-versitat, ans de leqir dites Cathedres.

7 . Jose TEIXIDOR TRILLES, O. P., Estudtos de Valencia (Historia de la Uni-versidadhasta 1616), Valencia, 1976 . Edici6n, introducc16n, notas e indices porLaureano Robles . En las pp . 151 a 159 recoge estas Constituciones de 1499

para la Historia del Derecho Espanol 959

for 8, debe ser elegido cada tres anos, entre los maestros en Teo-logia o doctores en derecho Can6nico, Civil o Medicina -caps. Va VIII-. Tanto la autoridad eclesiastica como la civil y la crimi-nal, deben reconocer al Rector la facultad para corregir y castigara quienes vayan a oir al Estudio, multando o aprisionando a losalborotadores, dentro de un ambito territorial que se extiende aveinte pasos alrededor del Estudi. Un verguer se encarga de man-tener el Orden, guardando la puerta para que no se introduzcanarmas y que nadie pueda salir del recinto sin permiso del Rector .Para mayor control de la delincuencia, se instal6 im cepo -...unCep de fusta o preso en to qual puxen estar presos tots aquellsque to Rector volrd e manaM per tant temps com aquell ordena-rd-. Contra las resoluciones del Rector s61o cabia el recurso antelos Jurados de la ciudad, de quien dependian los cargos universi-tarios a efectos de su nombramiento .

El transcurso del tiempo y la consolidaci6n de la Universidadvalenciana, hicieron ver la necesidad de otorgar unas Constitucionesmas amplias y minuciosas, to que no se haria hasta 1561 9 . Coincideesta Constituci6n con el fin del dilatado rectorado de Salaya, de 1529a diciembre de 1558 en que falleci6 . En este periodo la universidadvalenciana se cosolid6 definitivamente, y algunas de sus facultadesadquirieron merecida fama, como es el caso de la de medicina, todoello en gran parte gracias a la labor de Salaya que logr6 mejorarsensiblemente la actividad universitaria 10 . A partir de 1559, se da un

8. Rectores en el siglo xvl :1499 Jeroni Bolx 1525 Luis Cabater1502 Hleroni Dasslo 1525 Juan Salaya1503 Ram6n Orts 1559 Frances Joan Castro1505 Jaime Roca 1559 Miquel Joan Luviela1506 Luis Crespi 1563 Joan Joachim Mijavila1509 Frances Ros 1565 Jaume Meseguer1510 Jaume Comll 1572 Joan Blai Navarro1511 Joan Vllanova 1574 Joachim Molina1515 Berbat Alcala 1581 Joan Joachim Mijavila1521 Joan Andreu Strany 1585 Pere Joan Mono1523 Pere Marti 1591 Jaume Ferruz1524 Tom" Real 1603 Crist6bal Frigola de Gay

A. FELIPO ORTS, «E1 rectorado de la Universidad de Valencia durante elsiglo XVI», en Estudis, 151, Valencia, 1989, pp. 67-92, nos da una n6mina derectores con alguna vanaci6n como el doble rectorado de Joan Blai Navarro(1577-1580) o el de Bartolome Jose Pasqual en 1587, que segiun Teixldor deb16morir a fines de 1592 .

9. Andres GALLEGO BARNEs, «La Constituci6n de 1561 . Contribuc16n a lahistoria del Studl General de Valencial», en Estudis.1. Valencia, 1972, pp . 43-84.

10 . Justo PASTOR FESTER, Biblioteca Valenciana, Valencia, 1827, t . 1,p . 107 : El fue quien comenzo a desterrar la barbarie y sofisteria, que teniatiramzada a la un:versidad, . . .

960 Documentos

corto periodo en el que los rectores se suceden, sin llegar a terminarsu mandato minimo de tres anos -asi en 1559 encontramos a dosrectores, Castro y Luviela-. La constituci6n de 1561, respecto a laautoridad del Rector en materia disciplinaria, no anade gran cosa .En su articulo XI le reconoce -al Rector- toda autoridad en rela-cibn con los doctores, maestros, licenciados, bachilleres y estudiantes,pudiendo imponer sanciones como la p6rdida de la catedra, o que sele implda la entrada en el Estudi, por tres meses, o permanezca tresdias en el cepo -asi en el articulo XII-. No se permite llevar armasen el reclnto universitario ni vender libros u otros productos-arts . XIV y XV-. En relaci6n con los maestros, se les prohibeleer fuera del Estudi sancionandoles, en caso contrario, con la perdidade la catedra .

En este periodo tambien se va a producir un hecho an6malo, enrelaci6n con las Constituciones de la Universidad, pues si las de 1499permanecieron en use unos sesenta anos, las de 1561 solo van a estarvigentes dos anos ya que en 1563 se dan unas nuevas, sin que seofrezca la menor explicaci6n del cambio . Por nuestra parte, conoce-dores de los problemas de disciplina que se estan dando, hemos que-rido ver en esta renovaci6n de constituciones, un intento de imponermayor dureza, pero la lectura del texto no permlte mantener estecriterio .

La Constituci6n de 1563, se encuentra recogida,en el Manual deConsells ". En este periodo era rector de la universidad Joan JoaquinMijavila, te6logo, sacerdote de gran austeridad . La nueva constitu-ci6n, dedica su primera parte a to que podriamos denominar normassobre el orden y la disciplina dentro del Estudi. El articulado esta-blece que todos aquellos que residan en el Estudi deben reconoceral rector como a su superior . Someterse a sus ordenes, jurar manteneresta obediencia y si son menores de catorce anos quedan obligadosa jurar su sometimiento cuando alcancen esta edad . En el articulo 2se renueva la prohibicion de entrar armas en el Estudi, a los gradua-dos y estudiantes, con riesgo de perderlas y si las usaren, de serexpulsados de la universidad -a beneplacit del rector- . Recibensancibn expresa las faltas de respeto al rector, el exponer conclusio-nes sin previo visado del rector, o el recitar oraciones sin que elrector las haya revisado, para evitar paraules perjudicials o scan-daloses- . De todo ello parece evidenciarse un fortalecimiento de lafigura del rector .

La segunda mitad del xvi es un periodo de cierta agitacion uni-versitaria . Felipe 11, el 22 de noviembre de 1559, firma en Aranjuez

11 . Amparo FELIPO ORTS, «Las constituciones de la Universidad de Valen-cia de 1563», en Escritos del Vedat, X11, Valencia, 1983, pp . 233-259 . Aproba-das el 5-10-1563

para la Histona del Derecho Espanol 961

la pragmatica por la que se prohibe a los estudiantes espanoles ma-tricularse en universidades extranjeras'z . En estos anos se va a pro-ducir el nombramiento de Juan de Ribera como arzobispo de Valen-cia . El suyo sera un episcopado singular, en raz6n de la f ierte per-sonalidad del prelado, que intervendra como canciller de laUniversidad. El arzobispo Ribera tuvo un duro enfrentamiento conel profesorado de la Universidad en los anos 1569-1572, que ha re-sumido Robres y Garcia Martinez'3 . Enfrentamiento que ha sido ana-lizado profundamente, viendo en 61 una lucha entre la Universidady el Colegio de San Pablo, de los Jesuitas, o entre tomistas y notomistas, erasmistas y antierasmistas . En realidad creemos que setrata de dos posturas, una fundamentalmente continuadora de lasideas de Joan de Celaya y que habia llevado a la Universidad va-lenciana a alcanzar un prestigio mas ally de las fronteras, el otro, eldel arzobispo Juan de Ribera, innovador pero en algunos aspectosregresivo, y que se deja ver a traves de su amistad con los jesuitasy el caracter autoritario con que intenta imponer sus ideas en la uni-versidad .

El profesor Gallego Barn6s '°, se refiere a este periodo comoel del «Alboroto en el Studi General», presentando el enfrenta-miento de los rectores del Estudi y el municipio, frente a las delarzobispo Juan de Ribera. En realidad la disputa se llego a endu-recer de tal modo que intervino la misma Inquisici6n y aunque nohubo condenas, el conflicto dej6 a todos bastante amargados . En1570, los estudiantes lanzaron pasquines contra el arzobispo, perose acus6 de ser los instigadores a los tres nltimos rectores delEstudi -Luviela, Mijavila y Monqo-, que fueron procesados,junto con otras cuarenta personas, culpadas por la Inquisicion, perotodos saldrian absueltos o con condenas pequenas . Lo que mas sedeterior6 fueron las posteriores relaciones entre el Arzobispo y laInquisici6n'S . Pese a que Blay Navarro fue uno de los procesados,incluso fue encarcelado, seria nombrado Rector de la Universidaden 1572 .

12 Nueva Recopilacion 1-7-XXV. (Edic16n Madnd, 1640, t 1, fol. 35, v.°y Sig.) .

13 . Ram6n ROBRES LLUCH, San Juan de Ribera, Patriarca de Antioquia,arzobispo y virrey de Valencia, 1533-1611, Barcelona, 1969 .

Sebastian GARCiA MARTNEZ, «San Juan de Ribera y la primera cuest16nuniversitaria (1569-1572)», en Contrastes, Murcia, 1985, vol . 1, pp . 3-50 .

14 . A . GALLEGO BARNES, «La constitucion de 1561», en Estudis 1, Valen-cia, 1972, pp . 43-84

15 . Ricardo GARCIA CARCEL, Herejia y sociedad en el siglo XVI La Inqui-sicton en Valencia (1530-1609) Barcelona, 1980, p . 68 .

962 Documentos

A partir de este momento las relaciones entre la Universidad yotras instituciones parecen desarrollarse sin grandes dificultades . Laconflictividad parece alejarse de la ciudad, los problemas surgen ex-tramuros, son cuestiones sobre moriscos, salteadores de caminos,bandoleros . . . a los que hace frente el virrey don Francisco de Mon-cada, Marques de Aytona (1580-1595) . Pero la Universidad no habiasuperado todos sus problemas, la profesora Miralles 16 opina que ladecada de 1580-1590 es un periodo de dificultades economicas y dedesorganizacibn, con incumplimiento sistematico de las normas, tantopor profesores como por alumnos . Sin embargo, la unica medida decaracter disciplinario que hemos visto aplicada en este periodo es laexpulsi6n, el 11 de marzo de 1581, del catedratico de Retorica GasparGuerau de Montemayor, culpado de ser hombre de mal ejemplo,descarado y pernicioso " .

El escrito que transcribimos, es to que se denominaba un manifestde dret, por el que alguien solicitaba del Justicia Civil el reconoci-miento de un hecho, o un derecho, del que se daba constancia, previacitacion de testigos y hechas las averiguaciones oportunas . La soli-citud que nos ocupa se presenta el 7 de marzo de 1585 en nombredel rector, Pere Monqo, con la intencign de que se reconozca que,desde la creacion del Estudi General, los rectores han tenido sobresus alumnos, profesores y demas personal, jurisdiccion civil y cri-minal. Han condenado a penas de cepo, azotes o destierro, no per-mitiendo armas en el recinto estudiantil, castigando su incumplimien-to con la perdida de las mismas ; las armas se solian romper y exhibirpublicamente, clavandolas en el muro del Estudi . Para reprimir a losdelincuentes existia, en el recinto universitario, un cepo con cadenasy un local destinado a carcel . Esta jurisdiccion fue reconocida y res-petada por jueces y autoridades, tanto civiles como eclesiasticos ycontra sus resoluciones cabia el recurso ante el propio rector . Losoficiales de justicia colaboraban en la captura de estudiantes delin-cuentes, dentro y fuera del Estudi, cuando eran requeridos para ellopor el Rector . Por ultimo, cuando se daba algiun enfrentamiento, elRector solia hacer firmarpau y treua a los contendientes, ante notariopiublico .

Para confirmar cuales habian sido las atribuciones del rector, eljusticia civil cita a diversos testigos . Son diez los que concurren, seisde ellos profesores universitarios :

16 . Franclsca MIRALLES VIVES, «Nuevos docurnentos para la historia de laUniversidad : los desordenes de 1580-1590», en Saitabl, XXXV, Valencia, 1985,pp . 111-125 .

17 . Jose TEIXIDOR, Estudios de Valencia, p. 230,12 . El cese se produjoprevio informe del rector Mijavila.

para la Historia del Derecho Espanol 963

Juan Bautista Ugo, doctor en medicina, de 70 aftos . Blay Nava-rro, maestro en teologia, de 57 anos . Juan Torrella, maestro en gra-matica, de 60 aftos . Gaspar Aldana, maestro en teologia, 41 anos.Joan Joaquin Mijavila, maestro en teologia, 59 aftos . Agesilao Pal-mireno, catedratico de gramatica, 37 anos .

El resto de testigos son :Mateo Sanchis, sacerdote, beneficiado catedral, 52 aftos . Pere

Roig, doctor en medicina, 66 aftos . Jaime Honorato Pomar, doctoren medicina, 45 anos . Mateo Balaguer, bedel de la Universidad, 52aftos .

En la mayoria de los testimonios se recuerda el rectorado deSalaya, quizas por ser el mas dilatado -treinta y tres anos-, perotambien por su decidida postura frente a los alborotadores e indisci-plinados universitarios, tanto alumnos como profesores . Asi, se men-cionan casos como el de un capellan, maestro del Estudi, que sehacia acompanar por una amiga, disfrazada de estudiante, que le ayu-daba a decir misa, y al que conden6 a ser expuesto a la verguenzapfiblica, en el cepo . El mismo tratamiento les dio a ciertos estudian-tes, por frecuentar la casa publica . A un estudiante, que le peg6 unapunalada a otro, le conden6 a estar en el cepo mientras no sanase elherido -permaneci6 quince dias encadenado- . En realidad Salayano se fren6 ante el rango o condici6n social del infractor; por el cepopasaron alumnos, maestros y catedraticos . Desarmo y rompio las ar-mas de quien las introdujo en el Estudi y para ejemplarizar su acci6nlas hizo clavar en la pared. En una ocasi6n se enter6 de que algunosestudiantes solian it al trinquete en donde se jugaban hasta la ropaque vestian ; con resoluci6n, pese a estar fuera de su jurisdiccion,llam6 al justicia criminal haciendolos detener y llevar al Estudi, endonde permanecieron encarcelados . En los testimonios, tambien serecuerda al rector Luviela (1559-1562), aunque se le reconoce uncaracter mas conciliador que el de Salaya, pese a ello se recuerdauna ocasi6n en la que, como castigo, hizo que a un alumno le cla-varan la mano y permaneciera asi en el patio . Igualmente se cita elcaso de Guerau, catedratico ; detenido fuera del recinto universitarioy llevado alli para ser puesto en el cepo, se resistia y tuvieron queintervenir dos bedeles para convencerle de que se dejara sujetar, aun-que dias despues se fugase .

Hay mas ejemplos, mas testimonios, quiza no muy precisos nien el tiempo ni en los hechos, pero que parecen confirmar la exis-tencia de una jurisdicci6n universitaria que se ejerci6 en toda suamplitud, que nadie neg6 y que fue aceptada por las autoridadestanto civiles como eclesiasticas .

No parece que el documento obedezca a una circunstancia con-creta, ni que el rectorado pretenda defenderse de alguna acusaci6n .Pese a encontrarse en medio de un periodo de gran conflictividad

964 Documentos

universitaria, no hemos encontrado pruebas de que se cuestionase lacapacidad o jurisdicci6n del rector, aunque to cierto es que todaviaexisten bastantes cuestiones pendientes de aclarar en este mismo pe-riodo . Esperemos que se publiquen otros documentos que nos per-mitan un mayor conocimiento de la vida universitaria valenciana enla edad moderna.

VICENTE GRAULLERA SANZ

para la Historia del Derecho Espanol 965

1575, marzo, 7

MANIFEST DE DRET POR EL QUE EL RECTOR DEL ESTUDI GENERAL PERE MONCOSOLICITA

SE RECONOZCA LA JURISDICCI6N CIVIL Y CRIMINAL DE LOS RECTORES SOBRE LAS PER-

SONAS SOMETIDAS A SU AUTORIDAD

Del molt Reverent mossen Pere Mono en cert nom. '8 .Die septlmo menses martii anno MDLXXXV. Joan Diones Perplnya No-

tari 19 . Procurador.Davant la presencia de vos, magmfich Justlcla en to Civil de la present

clutat de Valencia, personalmente constltuhit Joan Dionys Perpinya, notan, pro-curador del molt Reverent mossen Pere MonVo 2° doctor en sacra theologia,rector de la umversitat y estudi general de la dlta present clutat la qual oadfuturam rei memonam» e a tots los efectes que mes de justicla puguen al ditson principal en dlt nom aprofitar, com millor pot e deu, fa, diu, e posa to quesseguelx-

I . Pnmerament dlu e posa que, los rectors qul per temps son estats de ladlta umversltat y estudl general, del temps que aquell fonch eregit en Universitatauctoritatlbus aplicls etc., regla que fonch en los anys MDI e MDII respectivey to que de present es contmuament ban exerclt entre los estudiants de dltauniversltat, doctors, mestres y graduats de aquella, com a subdits tota jurisdlctlocivil y criminal us y exercici de aquella segons la contingencia dels fets, casosy negocis que han ocorregut y axi es ver.

II . Item diu ut supra que axi matex los dits rectors oiler dlcto tempore»en execuci6 de ditajurisdicti6 civil y criminal, als estudlants e persones subditesa daquells, segons los demerits de ses culpes y dehctes, han condemnat a unsen pena de a~ots e altres en pena de bandeig y a altres tenmntlos presos en tocep, les quals penes per orde y manament de dlts rectors son estades ab totefecte executades, e axi es ver.

111 . Item dlu ut supra que tambe los dits rectors han acostumat, per be-neficls y quietut de dita universitat, fer desannar los estudlants e altres personessubdites, que venien a dita schola annats y fent rompre les espases y dagues

18 . ARV. Justicla Civil, 1279 . Requestes, 1985, mano 15, f. 1 y s. Eldocumento se ha transcnto textualmente, con las minimas correcclones para sucomprensi6n.

19 . Joan Dioms Perpinya, nacido en Valencia alrededor de 1540 . Reclbi6el titulo de notano de la cludad el alto 1566 . Protocolos : en ARV. el periodo de1564-15687 y en Patriarca los alftos 1577-1578.

20 . Pere Joan Mono, valenclano, catedratico en artes de 1545 a 1588(TEIXIDOR, Estudlos, p. 284) . Fue lector en la Umversldad de Coimbra (ORTIFIGUEROA, Memorias, p. 262) . Rector de la Umversidad de Valencia en 1585,luego Canciller, Parvorde en 1588 y Can6mgo en 1599 Fallecl6 en Valencia en1605 (Vicente XIMENO, Escritores del Reyno de Valencia, Valencia, 1747, t. 1,pp . 233-234) .

966 Documentos

que portaven / y a fixarles a la porta principal de dit estudi, hon son estadespublicament de moltissims anys segons que de present estan clavades e axi esver .

IV . Item diu ut supra, que axi matex los dits rectors contmuament bantengut y de present tenen dins to estudi un cep ab sos forats encadenat peratenir presos y encarcerats los estudiants e subdits delinquentes y de poch tempsen 4;a per als que cometen majors e mes graves delictes han tengut y tenendins to matex estudi pres6 tuta y segura e molt ben tancada ahon ban acostumaty acostumen tenir presos y tancats los majors delinquents, e axi es ver.

V. Item diu ut supra que attentantse de fer algun greuge e perjuhi peralguns oficials e justicies axi eclesiastichs com reals de la present ciutat alsrectors qui per temps son estas de la dita universitat, e la jurisdicti6 civil ycriminal que tenen us y exercici de aquella inter suos subditos valentse de la-conservatoria que tenen de sa santedad en conservaci6 dels privilegis graciesy exempcions a dita universitat legitimament otorgades se ha recorregut perdits rectors al jutge conservador nomenat to qual a mstancia de dits rectors haprovehit letres inhibitories ab censures e altres semblants. o portants contra losdits jutges los quals per co de dites provisions e manaments. cessaren e hancessat de impedir als dits rectors en la dita junsdicti6 que han hagut e teneninter subditos e axi es ver.

VI . Item diu ut supra que exercint tambe los dits rectors tota jurisdicti6civil inter subditos han ohit y acostumat ohir preceint citacions davant de aquel-les totes diferencies e plets que los dits subdits entre si han tengut per raho dedeutes, e interessos civils e ohides les pretensionas de aquells oin forma judici»ham absolt a uns y comdemnat a altres en pagar diverses quantitats segons lacontingencia dels casos y negocis les quals / provisions son estades ab tot efecteexecutades e axi es ver.

VII. Item diu ut supra que sentintse alguns estudiants de les damunt ditesprovisions lesos y prejudicats haventse de aquelles apellat per davant to moltReverent oficial y vicari general del Illustrisim archebisbe de Valencia a ins-tancia del dit rector administrant iusticia fonch restituida la dita causa e la potapellar per to dit oficial al tunc rector de dita universitat to matex se provehien altre negoci que en grau de apellacio se volgue introduhir en la Real Au-diencia de la present ciutat e axi es ver.

VIII. Item diu ut supra que ofenntse necessitat de haver de pendre eencarcerar alguns estudiants e subdits per execuci6 de provisions fetes por losdits rectors haventse de fer dites captures fora to territori de dit estudi quantlos dits rectors ham demanat conforme los pnvilegis apostolichs y real auxili yfavor, per a pendre dites persones, al Real Consell de dita ciutat la qual perexecuci6 de dits privilegis ban provehit to dit favor y auxih donant alguazils,verguetes e altres ministres e oficials necessans pera pendre y encarcerar ditsestudiants los quals presos ham portat dits ministres del Real Consell al ditestudi e Universitat a orde y disposicio dels dits rectors, e axi es ver.

VIIII. Item diu ut supra que tenint entre si los mestres, estudiants de ditauniversitat, diferencies bregues e questions, los dits rectors ham acostumat yacostumen per pacificacio de dites persones subdites provehir y manar queaquelles fennassen pau y treua per so de les quals provisions se ham fermat erebut per notans publichs diversos actes de pau y treua de la manera quen losaltres tribunals que tenen jurisdictio civil y cnmmal se acostuma fer, e axi es ver.

para la Historia del Derecho Espanol 967

Sobre els quals capitols requir to dlt Joan Dionis Perpinya, notari, en ditnom que oad futuram rei memoriam>> y als efectes dessus referits li / sien rebutstestlmonis per to scriva de la cort de V.S . y que per aquell satisfet de soncondecent salari li sla donada copia e trellat autentich et osi opus fuent» , abla certlficatona de la sua cort axi de la present escriptura, provisi6 de aquella,com de les deposiclons dels testimonis, certificant etiam a universes e senglesoficials del present regne e fora de aquell de la se bondat e legalitat de lespersones de dits testimoms corn axi procehexca de lusticia e ferse deia com-pllmentes.

E posada la dita escntura to dit magnifich Justicia aconsellat etc. feu laprovis16 seguent.

Fiant legltlme requisita. .etc . Andreas Valleriola 2l .Per executi6 de la dita provis16 fonch rebuda la informaci6 de testlmonis

del thenor seguent.

INFORMACO DE TESTIMONIS REBUDA EN VALENCIA

DIE XV MENSIS MARTIIS ANNO MDLXXXV

Lo magnifich Juan Batiste Ugo, mestre en arts ZZ y doctor en medicinahabitant de Valencia de edat que dlx ser de setanta anys poch mes o menysTestlmom produhit y donat per part e instancia del discret Juan Diones Perplnyanotari, procurador del molt reverent monsen Pere Mongo 21, mestre en sacratheologia, rector de la umversitat y estudl general de la dita e present ciutat ene sobre to contenguit en una escnptura per aquell, en dit nom posada, davantsa senyoria eo en sa cort y audiencla, posada en chalendan de set dies del mesde mars MDLXXXV la qual jur a nostre senyor Deu Ihesuchnst y als SamsQuatre Evangells de aquell de la sua ma dreta corporalmente tocats dlr y tes-tlficar del que sabra e just sera e to qual vlrtute dicti jurament deposa e feuson testlmoni . Valencia predictls die mense et anno m medum sequentem.

L Dix super primo capttulo

E dlx que ell, dlt testimoni, haura quaranta / huyt anys, poch mes o menysque comenqa a legir curs de arts y philosophia en to estudl general de la presentclutat de Valencia y que deu o dotze anys en ans corn a estudiant entrava adit estudl e axi per les dessus dites rahons dell testlmoni sab que los rectors

21 . En las Cortes de 1585 asiste, como Sindico de la ciudad de Valencia,Andreu Valeriola, doctor en ambos derechos .

22 . TEIXIDOR, Estudios Cita a Juan Bautista Ugo, como catedrathco deQuestiones y de Fllosofia en los altos 1536 y 1537, pp. 201,5 y 202,7.

23 . Pere Joan Monqo, valenciano, catedratlco en artes 1545-1588 (TEtxl .DOR, Estudios, p 284) fue lector en la Universidad de Coimbra (F . ORTI FIGUE-ROA, Memorias hist6ricas de la fundaci6ny progressos de la insigne Universt-dad de Valencia . Madrid, 1730, p. 262) . Rector de la Universidad de Valenciaen 1585, luego Canciller, Pavordre en 1588 y Can6nigo en 1599, falleci6 enValencia en 1605 (Vicente XIMENo, Escritores del Reyno de Valencia, Valencia,1747, t. I, pp. 233-234)

968 Documentos

que del dessus dit temps en qa son estats, e huy es, et maxime to doctor Sala-ya z°, contmuament ban exerclt entre los estudlants de dita universitat, doctors,mestres y graduats en aquella la jundlcti6 civil y criminal, segons los negoclsque de corrent et interalia es recordant ell, dit testlmoni, que exercint to carrechde rector to dit ((quondam)) doctor Salaya prengue un mestre del estudi, to qualera eclesiastich y terra sa habltaci6 en la casa Sempere, ciutada, pera mestrede sos fills per to que tingue notlcia que dit capella terra una amiga y conti-nuament la portava vestida coin a estudiant ab aquell ajudantli dlta dona a dirmissa y axi posy aquell en to cep y convocats los mestres y tota la universitat,son6 campanes en to general hon se tenen los actes publichs, alli fonch deter-minat que al dit capella h fos donat castich e penitencia publica segons queell testimom veu le fonch donada confonne to poder que dits rectors tenen ensemblants casos e trames recordant ell testimoni que en to matex temps de ditquondam rector Salaya havent hi certa questl6 en dit estudi per parcialitat entrelos mestres to dit rector Salaya feu pendre entre altres a mestre Castro Z5, amestre Jover, mestre Caldero, mestre Angel y altres pertrngue aquells per tempsde tres o quatre dies en to cep fins tant dites questions foren apazlguades y tomatex ha vest en coses clvils, e ago es . etc.

II. Item super secundo capitulo, etc.

Dix que es ver to dit capitol e contengut en aquell per to que dit ha testlficatdessus, en to precedent al qual se refir ago, empero ajustat quera vist bandejare tenir en to cep y donar de agots e altres castlchs segons en dit capitol seconte e ago es ver etc. /

III. Item super tertio

Dix que to que en dit capitol se conte passa en ventat e ago dix saber, elltestimoni, per haverho axi vist per tot to dessus dit temps e ago es, etc.

IIII Item super quarto, etc

DIx que es ver to dit capitol en respecte del cep per haverho vest per ento als de la pres6 nova no y pot dir res, ell testimom, e aco es, etc .

V. Item super quinto etc.

Dix que es ver to dit capitol to que dix saber ell, dit testimom, per go quehaventse, provehit les cathedres de arts en greuge dell testlmom y havent de-

24 . Vicente XIMENO, Escntores del Remo de Valencia, Valencia, 1747, t .1, p . 107 Juan Lorenzo de Salaya o Celaya, natural de Valencia, fue catedraticode Artes en la Umversldad de Paris . En 1525 fue nombrado rector perpetuo dela Universidad de Valencia, puesto que desempen6 hasta 1558, ano de su falle-cimlento .

25 . Francisco Joan Castro, Catedratico de Filosofia, cursos de 1529 a1559, falleciendo a fines de este ano, cuando ocupaba el cargo de Rector (TEIxI-DOR, Estudtos, 214,11)

para la Historia del Derecho Espanol 969

terminat molta part dels estudiants que ell testimoni liggues una condicta, perlos magnifichs jurats qui tunc eren, li fonch fet contrast e impediment de talmanera que li manaren que no liggues en to estudi ne sexanta passes en tornde aquell e axi, ell testimoni, vent to greuge que se li feya, valentse de laconservatoria que tenen de Sa Santetat, recorregu6 en virtud de dita conserva-toria, grades e privilegis, excepcions a data universistat otorgades, al Reverentblsbe de Sogorb, to qual era conservador, servant de dret in sua possession eaxi per que entengueren sajusticia y la forga de les conservatories fonch restltultal estudi y liggue y acaba to dit curs en aquells, graduantse de dit curs moltsbachillers y fentse mes-tres en arts e axi en apres veu ell, dit testimom, que envirtut de dlta conservadoria y privilegis millors y per to que ell testimom ob-tingue molts altres liggeren en dit estudl, e ago es, etc .

VI. Item super sexto

E dix que sobre to present capitol to que y sab ja u ha dit, testificant sobreto primer al qual se refir, e ago es, etc.

VII. Item super septimo

E dix que no sab sobre to dit capitol mes de que continuadament, segonsdlt ha dessus ha vist que los / rectors que per temps son estats, e huy es, hanexercit dites jurisdictions civils y criminals, e ago es etc.

VIII Item supert VIII, etc

E dix que es ver to dit capitol to que dlx saber ell dlt testimom per haverhovast moltes vegades axi coin en to dit capitol se cont6, e ago es . . etc.

VIIII. Item super nono

. E dlx que es ver to dlt capitol to que dix saber ell, dlt testlmoni, per havervest dltes coses axi coin en to dlt capitol se diu ferse quant hi hagut y se hanesdevengut bregues entre los estudiants y mestres del estudl y umversitat, eago es . . etc

Interrogat de loch temps e presents, e dix que to que sab jau ha dlt dessus .Generaliter autem fonch interrogat, etc. ell dit testimoni de parenthela oy

amor, temor, preceptechs, inductio, subordinacio, dadives, amenases, bona emala voluntad e a totes les dites coses dix e repos que no .

Fuit sibi certum perseveravit.Ugo medlcus.

DICTIS DIE ET ANNO

Lo Magmfich Blay Navarro 26 mestre en sacra theologla, e habltador dela present clutat de Valencia, de edat que dlx ser de smquanta set anys poch

26 . Joan Blay Navarro, nacido en Valencia en 1526, fallecldo en 1595 .Maestro en Artes y Doctor en Teologia. Catedratlco desde 1551 . Form6 parte del

970 Documentos

mes o menys, testlmom produhit y donat etc. to qual, more sacerdotali, jura anostre senyor Deu a dir ventat, etc.

I Primo super. etc .

E dix que ell testimoni ha mes de quaranta anys que tracts en to estudlgeneral y universitat de present ciutat y continuadament per tot to dessus dittemps ha vist que los rectors que per to dessus dit temps son estats, e huy essignanter al oquondam» doctor Salaya que fonch to primer rector que ell tes-tlmom conegue y als altres qul opro tempore» son estats que han exerclt entrelos estudiants, mestres e graduats en dit estudi la junsdlctl6 civil y criminal,com se diu en dlt capitol, de tai manera que ha vest en temps del doctor Salayaque per~o com alguns estudlants eren inmodests e deshonests / que sollen fre-quentar la casa publics aquell los castiga fentlos pendre en dlta casa publlca eposar en to cep y preso del estudi general ternnt les dos Games en dit cep honlos tingue per molts dies fins que II plague de traurels oet etlam» es recordantque en to matex cep, axi matex dit doctor Salaya, feu pendre a molts mestresdel estudi axi artistes corn dels que legien latmitat, a Saleres, a mestre Declo 27,mestre Caldero, mestre Castro y altres per qo com aquells havlen tractat malde paraules y havien mogut certa remor y scandel en dit estudi contra un mestreflamench que en dit temps era vengut a la present ciutat e la matexa jundictibcriminal ha vist exerclr als altres rectors que fins a huy son estats y ell, dlttestlmoni, per dos trienms que es estat rector axi matex la ha exerclda encar-cerant, bandejant y en altra manera castigant a altres molts mestres cathedratichsgraduats y estudiants per to semblant quexantse a ell, dit testlmom, molts es-tudlants per quant que altres los deixen per diverses causes ell testimom losfeya pagar aquelles et etiam fent restitur coses que indebltament se havlenusurpat los uns als altres, e aqo es . etc.

II. Item super secundo

E dix que sobre to present capitol y contengut en aquell to que y sab elltestimom ja ho ha dlt dessus en to precedent al qual se refir, e aco es ..etc .

III. Item super tercio

E dix que to dit capitol e contengut en aquell conte veritat coin en aquellesta posat axi per haver vest fer les coses contengudes en dlt capitol coin encaraper so que essent ell, dlt testimoni, segons dit ha dessus rector de dita umversitat

grupo opuesto a Rlbera, procesado por la Inqulslci6n, fue nombrado rector alsalir de la carcel, en 1572 ; aunque 6l mismo dice haberlo sido por dos tnenios,s61o se to encontramos entre 1572-1574 (XIMENo, Escrltores, t . I, p. 197, y PAS-TOR FusTER, Biblioteca. . ., p. 160) . AMV. K3.6 Tacha Real ano 1552, En la pa-rroquia de San Andres se mcluye a: Joan Navarropare de Blay Navarro, doctoren Theologia, que paga 4 sueldos de Tacha.

27 Francisco Decio, valenciano, profesor de Retbrica de 1534 a 1549, almenos, segun recoge Teixldor. Fue orador de fama reconocida, asi to afinnanXlmeno y Pastor Fuster .

para la Historia del Derecho Espahol 971

moltes e diverses vegades ab auxili que li donava la justicia Criminal destapresent ciutat entrava per les aules entenent que los estudiants, axi metges,artistes com altres y levava / les armes a daquells fentles trencar y posantles ala porta del estudi general de la present ciutat clavades ahon enten ell, dittestimom, que huy estan to que ha fet ell, dit testimoni, moltes e diverse ve-gades, e aqo es ..etc .

IIII. Item super quart

E dix que to dit capitol conte ventat en respecte de to que en aquelles soncertes per que ell, testimoni, to ha vist y ha fet possar a estudiants, mestres egraduats en aquell y en to que toca a les presons noves no y sab mes elltestimoni de haverho ohit dir publicament, e aro..etc .

V. Item super quento . etc.

E dix que les coses contengudes en dit capitol son veres axi corn en aquellestan posades to que dix saber ell testimoni per haver entes y sabut que altresrectors, que per temps son estats, han usat de la conservatoria, privileges, gradesy exempcions a data universitat donades corn encara per to que es recordant,ell testimoni, que volent molestar essent ell, dit testimom, rector a certs estu-diants en theologia per part dels bisbes de Sogorb y Elna respectivament perqo corn pretement que per ser beneficiats havien de residir personalment endits bisbats, pagar certa quantitat de diners per rah6 de data absentia dits estu-diants se valgueren de ell, dit testimoni, corn a rector y axe to conservador quillavors era del nom del qual ell testimom nos recorda, escrigue als dits bisbes,informa inhibmtlos ab censures y altres manaments dels enantaments queaquells, eo cascu de aquells, entement que proceyen a fer contra dits estudiantsper qo que dites coses eren contra pnvilegia et mmunitates dicte universitatisconcedides en data bulla de erecth6 y fundati6 de dita umversitat per to PapaAlexandre Sese y entengue ell, dit testimoni, apres dels dits estudiants corn jahavien cessat les molesties y manaments que per part dels dits bisbes les eranestades fetes, e aro es . .etc .

VT Item super sexto, etc.

E dix que to que sab ell, dit testimoni, ja u ha dit dessus / en los precedentscapitols als quals se refir, e ado es..etc .

VII. Item super septimo, . . . etc.

E dix que no sab mes sobre to present capitol de to que jadessus to dit eado es . etc.

VIII Item super octavo,. . etc.

E dix que ell dit testimom ha vist y essent rector corn dit habia praticatque tots temps y quant ha convengut demanar auxili als officials reals ell tes-timoni ho ha fet pera pendre alguns estudiants fora del territori del dit estudigeneral et signanter e to recordant ell dit testimoni que per ~o, corn tingue

972 Documentos

noticia que en un tnnquet de pilota de la present ciutat solien acudir moltsestudiants a hores de estudl y alli se jugaven to que temen fins jugarse la roba,implora to auxill del Justlcla Criminal to qual It dons a son Lochtinent to qualse nomenava Camachojuntament ab altres mmlstres y aquells prengueren moltapart de dits estudiants hi es portaren presos al dit estudi ahon ell testimom losfeu encarcerar y posar en to cep hi estigue en aquell per diversos dies y tomatex auxill ente, ell test[mom, se ha donat als demes rectors quel ha demanat,e aqo es, . . . etc.

VIIII Item super nono,. . . etc.

E dix que ell testimoni algunes vegades havent en dlferencies y questionsentre alguns mestres y estudlants de dlta umversltat pera pacificacio de aquellslos manaba fermassen pau y tregua segons que ell, dit test[moni, sab que perexecucto de dlts mandatos se han acostumat de fermar jatsia ell, dit testlmom,nos recorda en poder de quins notans mes de ques feyen y fennaven in segumtlos tals manaments del rector, e ado es, . . . etc .

Interrogat del dit temps e presents e dix que to / que sab jau ha dit dessusGenerallter autem, . . . etc. ha tot d[r que noJ.Blay Navarro fuit slbi . . . .

DICTO ET EODEM DIE

Lo reverent e magmfich Joan Torrella Z$ prevere, habltador de la present,ciutat de Valencia e mestre de Gramatlca de dita umversltat de Valencia deedat que dix ser de sexanta anys poch mes o menys. Testimoni produhit ydonat. . . . etc. to qual jura a nostre senyor Deu Iesuchnst, . . . etc. more sacer- 1dotall, . . . etc. dir ventat etc.

L Item primo super primo

E dix que ell dit testtmom haura trenta anys poch mes o menys que tractaen to estudi general e universltat de la present clutat de Valencia y per tempsde vint y cinch anys continuos ha legit latm[tat y huy en dia lig en dita um-versltat y axi per dita raho es recordant que los rectors qul opro tempore» sonestats e huy es hab exerclt entre los estudiants de dita universltat, mestres,doctors y graduats en aquella la junsdlctio civil y criminal tauter que es recor-dant ell dit testimom que los primers anys que comenqa a legir latrnitat, coind[t ha, en dlt estudl per Co que certs estudiants aragonesos volien rntentar certescoses contra un estudiant de la sua aula per qo que pretemen que per causa dedit estudlant, ell test[moni, havia castlgat a un germa de aquells y axl to voliendamnificar to rector qui lavors era, qul era to oquondam» mestre Luviela 29,

28 . Juan Torrella : solo dlsponemos de los datos que nos ofrece TEIXIDORen Estudios, citandole poi prnmera vez en 1577 como profesor de gramatica yseguia en 1581 .

29 . Mlguel Joan Luvlela, natural de Valencia, teologo, catedratlco entre1545 y 1579 (TEIXIDOR, Estudios, 214,11) El 15 diciembre 1559 fue nombrado

para la Histona delDerecho Espanol 973

dons orde en que los dit estudlants aragonesos los quals oyen medicina fossenpresos y axi posaren aquells en to cep, eo presos, y tmgue aquells per algunsdies fins tant que 11 demanaren perdo a ell, dit testimom, y portaren al dlt songerms pera que si, ell testimoni, volia to tornas a castigar, e to via mes recordantque que poch apres veu y entengue que to rector qui tunc temporis era de ditaumversitat, feu cas-/ tigar a un estudlant fentli clavar la ma dins to primer patidel estudi usan de dlta junsdlctlo y tambe sap ell, dit testlmoni, que per qo queun mestre de arts fonch descomedit en cer negocl contra ell testimoni donantneraho al rector, aquell to feu pendre y posar en preso castigantlo de manera quedit mestre de arts vingue a demanar perd6 e ell, testimoni, del que se haviaseguit y continuament per to dessus dit temps que ha dit dessus que ha vist yentes que los rectors que son estats de dita universitat han usat de dlta junsdicti6civil y criminal usant del exerclci de aquella segons la contrngencla dels fetsrequena e aco es, . . . etc

Interrogat de loch, temps e presents e dix que to que sab ja u ha dlt dessus .Generahter, autem, . . . etc . e a tot dix que no .Joan Torrelles Fuit sibi certum . . .

DIE XVIII MENSIS MARCH ANO MDLXXXV

Lo Reverent e Magnifich Gaspar Aldana 3°, prevere, mestre en sacra theo-logia, habltador de la present ciutat de Valencia de edat que dlx ser de quarantaun any poch mes o menys, testimom produhlt y donat, . .etc to qual, moresacerdotah, aura a nostre senyor deu, . . . etc. dir veritat, . . . etc.

1 Item primo'supre primo capitol, . etc.

E dix que to que ell, dlt testimom, pot dir sobre to present capitol es quede trenta anys a esta part, poch mes o menys, que, ell testlmom comen~a atemr notlcla de dita universltat y en la qual case per tot to temps de sos estudls,ha estudlat y legit arts y theologia, ha vist que continuament los rectors que.per to dessus dlt temps son estats e huy es han exerclt y acostumat de exerclraxi entre los estudlants / corn entre los doctors, mestres y graduats jurisdlctiocivil y criminal oslcut inter subditos talltem que ha vist ell, dit testlmoni, enquant toca a la jurisdictio criminal dlts rectors respective haver tengut presosen les presons del dlt estudi molts estudlants, mestres y doctors, axi lechs corneclesiastichs, per alguns casos y fets criminals et slgnanter es recordant ell dittestimoni que essent rector to reverent mestre Blay Navarro y regent to ditcarrech, per absencia de aquell, to reverent mestre Xea 11 hl hague una questioentre los estudlants y mestres en la qual hi hague molts nafrats y to dit mestre

Rector por tres anos, por muerte de Francisco Juan Castro . Falleclo en 1580, alos clncuenta y tres anos (ORri FIGUEROA, Memornas, p. 211) .

30 Gaspar Aldana, ocupo catedra de Teologia desde 1572 (TEIXIDOR, Es-tudios, 223.8) y slgulo hasta su muerte, en 1594 .

31 Gerommo Exea, suponemos que se trate de este, que Telxldor cltacomo profesor de 2.° de Sumulas en 1549 . Tal como senala el texto, sustituyo alrector Blay Navarro en su ausencla, debio ser en 1572 .

974 Documentos

Xea presumint que los mestres serien estats consents o que ab orde de aquellsse havia mogut dita questi6 feu captura de tots los mestres en arts dels qualsalguns eren lechs y altres eren eclesiastichs hi es tmgue presos molts dies yprengu6 informac16 inscriptis contra aquells a efecte de castigarlos si constaretde delicto e com segons per les informacions contra dits catedratichs respecti-vament rebudes resulta foren alguns de aquells per to dit mestre Xea liurats ealtres punits segons a ell testimom 1i par, et etiam es recordant ell, dit testimom,que havent travat de paraules dos cathedratichs de arts en to general y venintsea descomedir en presencia del rector que llavors era to dit Reverent mestreBlay, en unes conclusions publiques que In havia dit rector feu posar presosdits cathedratichs y tingu6 aquells presos fins tant 1i paregue en axi que ha vistell, dit testimom, que essent rector to <(quondam)) mestre Molina 11 y descome-dmtseli un mestre en arts y exammador, aquell to feu pendre y tingue en samera voluntat pera castigarlo conforme to que havia fet y per go que exercitto dit ofici de exammador dit cathedratich se descomedi contra dit mestre Mo-lina, los magnifichs jurats que preveheren dites examinatures entenent to fet eque jatsia to rector tingues en aquell jurisdict16 to castigaren en primarlo / dedita examinatura ad tempus y en to als remeteren al dit rector pera que aquellfes de dit cathedratich oad liberas voluntates» per go com to dit cathedratichse havia apellat als dits magmfichs jurats y coses semblants y altres mes havist ell, dit testimoni, per tot to dessus dit temps que dit ha y en respecte dela junsdict16 civil ha vist ell, dit testimoni, que los rectors quae tempore sonestats han exercit continuament la jurisdicio civil mterdictos fent pagar deutes,restituir e tomar libres e altres coses que uns de altres tenen usurpades y regentell, dit testimoni, de rector haventse de fer un bachiller y estant ya en la aulapera haverse de graduar prentengue to mestre de dit estudiant que li devia certespagues y que per dita rah6 no havia de ser graduat fins tant to pagas y ell,testimoni, provehi que per go que estaven congregats en to general que «propterdictam petitionem non retardaretur gradus» reservantli dret al dit mestre oslaliquod illi competebat» apres del dit grau y axe en apres per to que to estudiantpretengue que era pobre y que non habebat alciun de hon pagar per to que losdiners del grau los hi havien donat, per amor de deu, ell testimom provehit queto dit estudiant donas testimonis los quals en presencia de Miquel Andreu 33,scriva de dita universitat foren verbo rebuts y entes per aquells la pobrea del ditestudiant fonch absolt et similia cada dia ses devenen dit estudi, ago es, . . . etc.

II Item super secundo

E dix que to que sab ell testimom sobre to present capitol ja u ha ditdessus en to precedent al qua] se refir, e ago es, . . . etc.

32 . Juan Joaquin Molma, nacido en Bocairente en 1526, fallec16 en Valen-cia en 1576. Maestro en Artes desde 1542, fue catedratico de Filosofia de 1546a 1576 y rector desde diciembre de 1574 (TEIXIDoR, Estudios, p. 283) . Fue sim-patizante de Ribera en la polemica contra la universidad (GARCis CARCEL, Here-jes, p. 66).

33 . Miquel Andreu, nacido en 1533 y fallecido en 1599, fue notario de laciudad de Valencia desde 1557 . Protocolos en ARV, anos 1593-1596.

para la Historia del Derecho Espanol 975

111. Item super tercio capitulo

E dix que es ver to dlt capitol com en aquell / se conte to que dix saberell, dit testimoni, per havero vist moltes y diverses vegades desarmar a moltsdels dlts estudiants y enten ell, dit testimoni, que devien rompre les armes,perque les ha vistes moltes vegades clavades a les portes e ago es . ,

HII. Item super quarto, . . . etc

E dix que es ver to dit capitol per haver ho vast ell, dlt testimom, e agoes, etc.

VI Item super sexto, . etc.

E dlx que sobre to present capitol to que sab ya u ha dlt dessus en toprimer capitol deposant sobre la jurisdict16 civil, e ago es, etc.

VIII Item super octavo, . . . etc.

E dix que to que sab es que haventse de pendre alguns estudiants y altressubdits al dlt rector axl eclesiastichs com seculars per raho de alguns casos quehavien fet ha vest ell, dit testimoni, que los dlts rectors han costumat de demanarauxili a la justlcia secular y aquella haver donat moltes vegades dit auxili etsignant es recordant ell, testtmoni, en to cas que ha dlt en to primer capitol dedit mestre Xea demanant auxlll pera fer captura de dits mestres y li fonch donaty en particular volent to dit mestre Xea que to hu de dlts mestres tingues guardade vista se valgue de ministres del Rey per via de auxlli, per al dit efecte yes recordant tambe donar dlt auxili moltes vegades en diversos casos e agoes, . . . etc.

VIIII. Item super nono, etc

E dlx que es ver to dit capitol e dix ho saber ell testimoni, axl per haverho vist com per haver ho usat regent de rector sogons dlt ha dessus, e agoes, etc.

Interrogat del loch, temps e present, e dix que to que sab ya u ha dltdessus .

Generaliter autem, . . . etc . e a tot dix que no . Gaspar de Aldana Fult sibilestlme /.

DICTIS DIE ET ANNO

Lo Reverent mestre Matheu Sanchis, prevere, beneficiat en la Seu de lapresent ciutat de Valencia, de edat que dlx ser de sinquanta anys poch mes omenys. Testlmoni produhlt e donat. . . . etc. to qual, omore sacerdotali», jura anostre senyor Ihesuchrist dlr ventat . . . etc.

976 Documentos

I. Item super primo capitulo, etc

E dlx que ell dlt testimonl es recordant en to temps del quondam doctorSalaya rector perpetuo del dit estudl que aquell 25 solla castlgar y los castigavamolt estudiants, mestres, doctors y graduats, subdits a daquell, per rah6 dealguns casos que havien succelt a daquells posantlos presos en to cep e pres6que y ha en dlt estudl bandejant per temps a dalguns y finalment exercmt totaiurisdicti6 Criminal de tal manera que haventse seguit que dos estudlants dearts argumentant de phllosophla hu pegA un bufet al altre y to que rebe to ditbufet arranca de un punyal y li pega una punyalada, to dit rector y prengud alqui pegs la dita punyalada hil posy pres en to cep ahon to tlngue per tempsde quinse dies, fins que to qul rebe la dita punyalada estlgue bo y dessospltatde la nafra y enseguida de aqo to dit rector desarma molts estudiants y trencales armes de aquells y les clavaren en la porta del estudl, e aqo es ver.

II Item super secundo, etc.

E dix que to que sab Jau ha dlt dessus en to precedent al qual se refir .

III. Item super tertio

E dix que to que sab eau ha dlt dessus 1111. Item super quartoE dix quye es ver to dlt capitol e dix ho saber ell testlmom pere haver

vist to dit cep y esser estat en aquell y haver entes de la dlta pres6 / nova, delmatex bedell del estudi general e aqo. . . etc.

Interrogat de loch temps e presents, e dlx que to que sab ya u ha dlt dessus .Generaliter autem. . . etc. a tot dlx que no .Matheu Sanchis Fuit slbi .

DICTIS DIE ET ANNO

Lo molt reverendlsim mestre Joan Joachim MFavila 3°, canonge de la Seude Valencia e mestre en sacra Theologia, habltador de Valencia de edat desinquanta y nou anys poch mes o menys, testimom produhlt y donat etc . toqual omore sacerdotalls» jura . . etc., dir veritat . . . etc.

I. Primo super primo capitulo

E dix que ell, dit testlmom, per tot to temps de son recort y memona haque tracta en to estudl general de la present clutat y axi ha tengut y to noticiade a1guns negocls que se han esdevengut en aquell y per dlta rah6 es recordantque del temps del doctor Salaya en ga ha vist usar y praticar to contengut endit capitol e aquell dit testimonl trobantse rector com ho es estat dos vegades

34 . Juan Joaquin Mijavila, nacido en Valencia en 1526 Maestro en Artesy doctor en Teologia, fue catedratlco desde 1546 . Rector en dos periodos 1563-1565 y 1581-1584. En 1563 mtervino en la aprobaci6n de la Constitucl6n y en1581 expuls6 de su catedra a Gaspar Guerau.

para la Historia del Derecho Espanol 977

en la primera feu pendre a mossen Alexo Figueres, que huy es capella, dexebleque era de mestre Gil li era pres per haverse desacatat contra mestre Palmtrenofora de to estudi e fonch portat de sa casa a les presons del estudi general ycomdemna a daquell que to dit mestre Palmireno jatsia «Illo tunc>> no 1I fosmestre en que li donas publlcament en la aula de amts essent com era to ditmestre Figueres home de vint anys e mes, per ~o que tal Pellicer, estudlant,estant a la porta del general se mofa dels que portaven borles en los actespublichs to feu manar a pendre com de fet to prengueren en casa de la marede aquell yl feu encarcerar ahon estlgue per alguns dies e axi matex essent elldit testlmoni ara ultimament rector, a un mestre en arts, dit mestre Grau 3s,cathedratich de rethorica per dlverses quexes que de aquell hi havla, 1I feu /proces, del qual fonch escnva Miguel Andreu, notari, de la dita universltat yper to que de dit proces resulta los magmfichs Jurats «qui tunc eren>> to pnvarende la cathedra y classe yl remeteren a ell testimom pera que en to als to castigase axi mans al loctinent del Justlcia Criminal to portas pres a les presons deldit estudi general e dit lochtment ab efecte to prengue en la plaqa de SantNicholau, fora de temtori del estudl e ports a mig jom publicament pres a ditestudi e per orde dell dit testimom fonch posat en to cep y detengut molts diesde hon en apres sen fuyggue e axi matex sab ell, dit testimom, que haventarrestat dins to di-t estudl a un mestre en arts nomenat Roca per paraules quepubllcament en un acte publich de conclusions havla dit desacatades cert juratamich del dit Roca no podent acabar ab ell dit testlmom que volgues soltarlilos en arrests tan prest usant del poder que aquell no tenia to trague del estudiab contradlctl6 dell testlmoni hi quexantse als altres magmfichs jurats tmguerenper be de restituhlrlo a ell testimom pera quel castlgas e axi ab tot efecte 1Ifonch restituit y en to que toca ala junsdicti6 civil ell testimom ha usat y vistusar de aquella sumariament fent pagar inter subditos to que per part de unsse pretema y absolent a altres .

II Item super secundo

E dix que to que sab eau ha dit dessus en to precedent capitol, al qual serefir, e ago es, . . . etc .

III. Item super tercio

E dix que es ver to dit capitol y contegut en aquell to que dix saber elldit testlmom axi per haverho vest fer als altres Rectors con encara per haverhofet ell, dit testimom, en los temps que es estat Rector de dlta umversitat e agoes, . etc./

35 . Gaspar Guerau de Montemayor, nacldo en Ontemente, Valencia, 1577,a los 20 anos gano la catedra de Ret6rica (XIMENo, Escruores, t. 1, p. 213) . Seenfrent6 a Lorenzo Palmlreno Por su msolencla y desacato file pnvado de lacatedra por el rector Mijavila (PASTOR FusTER, Biblioteca, t . 1, p. 190) March6a la Universldad de Alcala como catedratlco, en 1589 regres6 a Valencia comoprofesor de Gramatica, falleclendo en 1600 (ORTi FIGUEROLA, Memorias,pp 245-247)

978 Documentos

HIT Item super quarto

E dix que es ver to di-t capitol per to que dit ha dessus en los precendents,e aclo es, . . . etc

V Item super quinto

E dix que sobre to present capitol ell, dit testlmom, to que pot dir es quehavent ell, testlmoni, declarat sobre certes pretensions de mteressos que hi havlaentre un mestre de gramatlca ques deya Vidal y los altres classichs pe go compretengues era greujat convingue a ell, dit testimoni, davant to Reverent oficialy venint, ell testimom, a veure to que era, to dit oficlal se desengana que aquellno era jutge del Rector, m terra que entrometres de coses del estudi y en apresperseverant to dit mestre Vidal, torrid a convemr a ell, dit testimoni, davant laaudiencia verbal ahon entenent to que pretema fonch despedit, e ago es, . . . etc.

VI. Item super sexto

E dix que sobre to present capitol to que sab ja u ha dit dessus, testificantsobre to primer capitol, e ago es, . . . etc

VII. Item super septimo

E dix que to que sab jau ha dit dessus en to precedent al qual se refir, eago es, . . . etc.

VIII. Item super octavo

E dit que es ver to dit capitol per to que dit ha dessus en los precedents,e ago es,. . . etc.

VIIII. Item super nono

E dix que es ver to dit capitol to que dix saber ell, dit testimom, per havervest que per execucions de provisions fetes per alguns rectors se han fermatpaus y treues entre estudlants y mestres per paclficatio de aquells y esta praticaes estada inconcussament observada, e ago es, . . . etc.

Interrogat de loch temps e presents e dix que to que sa ya u ha dit dessus ./Generaliter autem, . . etc. e a tot dix que no,. . . etc.Mlchavila fuit slbl . . . etc.

DICTIS DIE ET ANNO

Lo magmfich Pere Roig, doctor en medlcma e habltador de la presentclutat de Valencia, de edat que dix ser de sexanta sis anys poch mes o menys,testimoni produhlt e donat, etc . to qual aura a nostre senyor Deu Ihesuchrist . .etc. dir veritat.

para la Histona del Derecho Espanol 979

1 Primo super pr:mo capitulo

E dix que ell, testimoni, desde 1'any trenta y dos enqa continuamente hatractat en to estudi general de la present ciutat de Valencia y ha tengut noticiay sabiduna de molts casos y negocis que han sucehit en aquella e axi per ditaraho sab que axi to oquondam>> rector Salaya, que fonch to primer 29 rectorque conegue, ell testimoni, en dit estudi, com los demes rectors qui opro tem-pore» son estats e huy es continuament winter suos» subditos a saber es entrelsestudiants, doctors, mestres y altres graduats haver exercit la junsdicio civil ycriminal taliter que ha vist pendre molts estudiants e posar aquells en les presonsdel dit estudi y de temr aquells presos per algun temps, bandejant a algunsdaquells segons la contmgentia dels fets, casos y negocis ques devemen ya queesta es estada y es la practica y costum inconcussament per tot to temps quedit ha dessus observada en to dit estudi e umversitat e los rectors qui oprotempore>> son estats han exercit dites jurisdiccions libera y pacificament sensempaig ne contradictio de persona alguna ans es recordant, ell testimoni, havervist que tot temps y quant per algun Rector, dels qui son estats, sels estatdemanat auxili a la justicia secular to han donat per a prendre axi estudiants,doctors com mestres dins to territon del dit estudi com fora de aquell, e agoes, . . . etc .

IL Itemn super secundo

E dix que sobre to present capitol y con-/ tengut en aquell, to que pot dirya u ha dit dessus en to precedent al qual se refir, e aqo es, . . . etc.

III Item super tercio

E dix que es ver to dit capitol com en aquell se conte to que dix saber elldit testimoni per haverho vast axi fer per tot to dessus dit temps del modo ymanera que en dit capitol se conte, e aqo es, . . etc.

IIII. Item super quarto

E dix que es ver to dit capitol per haverho vist com en aquell se conte.

V. Item super guinto

E dix que sobre to present capitol to que sab ya u ha dit dessus .

VIII. Item super octavo

E dix que es ver to dit capitol y contengut en aquell per to que dit hadessus en los precedents als quals se refir, e ado es, . . etc.

VIIII. Item super nono capitol

E dix que to contengut en dit capitol passa axi en ventat e dix ho saberell, dit testimom, per haverho vast axi fer per to temps que dit ha dessus co-munament en dit estudi e universitat e ado es . etc.

980 Documentos

Interrogat de loch temps e presents e dix que to que sab ya u ha dit dessus .Generaliter, . . etc. e dix a tot que no .Pere Roig fuit sibi certum

DICTO ET EODEM DIE

Lo magmfich Jaume Honorat Pomar 36, doctor en medicina, habitador dela present ciutat de Valencia, de edat que dix ser de quaranta y cinch anys,poch mes o menys. Testimom produhit y donat, etc. Lo qual Jura a nostresenyor Deu, etc. Dir veritat, etc

I. Item super primo, . . etc.

E dix que ell, dit testimom es recordant / que en temps del uquondam))rector Salaya, primer rector que ell testimom conegue del dit estudl, veu cornaquell exercia la Jurisdicio criminal inter subditos, es a saber entre estudiants,doctors, metges y graduats, castlgantlos crnmmalment conforme la contmgenciadels fets y casos ques devemen signanter es recordant, ell testimom, que perto que en un curs de arts que legia mestre Nunyes hi havia certs estudiants queinquietaven to auditon y perturbaven les liqons foren desterrats de tal maneraque, ell testimom, veu quels impedi dit rector que no entrassen en dita lig6 . Etedam es recordant que en to temps que to Reverent mestre Mi~avila fonchrector de drta universitat, per certes mquietuts y desacatos que un estudiant feu,veu corn dit rector feu pendre aquell y posar pres en to cep hon estigue peralguns dies fins tant que de provisio del dit rector fonch hurat e tambe que tomatex mestre Mtjavtla per go que pretema que un germs dell testimoni nomenatmestre Pomar hauna cabut en certa inquietut, feu pendre aquell y detemr endit estudi fins tant se sabe la Immumtat y desculpa de dit mestre Pomar, econtinuament desdel dit temps del oquondam» doctor Salaya, fins a huy e huyen dia ha vest que los rectors qui opro tempore» son estats e huy es han exercitinter suos subditos la dita junsdict16 criminal pacificament encarcerant a unsposantlos en to cep y bandejant a altres oad suss liberas voluntates», y en toque toca a la junsdicti6 civil ha ohit dir ell dit testimoni jatsia no u haja vistque molts negocis juridicament los han determinat y determinen los rectors dedata umversrtat condemnant a uns y absolvent a altres, e ago es, etc

II. Item super secundo /

etc.E dix que sobre to present capitol to que sab ya u ha dit dessus, e ago es,

III. Item super tercio, . etc.

E dix que es vere to dit capitol y contengut en aquell to que dix saber elltestimom per go que en temps del quondam doctor Salaya segons 1i par a ell

36 . Jaime Honorato Pomar, de 1584 a 1598 ocup6 la catedra de Yerbas ySimples (TEIXIDOR, Estudeos, p . 289) .

para la Historia del Derecho Espanol 981

dit testimoni, o en temps del <<quondam)> mestre Sabater, o mestre Castro en-tenent que en dit estudl hi havia gradisslmes mquletuts entrels doctors y estu-dlants de medicina demanaren auxill al Justlcia Criminal «qui tunc era» y axide facto)) tingueren dit auxth y tanca les portes del dit estudi entrantsen en

les aules de aquells desarmaren tots los estudlants publlcament levantlos totesy qualsevol manera de armes que portassen y ha entes dir ell, dit testimom,publicament que axi los dlts rectors corn los demes sucessors a daquells hanacostumat de fer trencar dites armes en conservac16 de la suajunsdictib criminaly a ficarles segons que ell testlmom les ha vistes afixes ahon huy In ha a lesportes de dlta universitat, e aro es, etc.

IIIL Item super quarto

E dix que es ver to dit capitol y contengut en aquell, to que dix saber ell,dit testlmom, per haverho vest y haver vest presos en dit cep y presons, e ~oes, etc.

VIII Item super octavo, etc

E dix que to dit capitol conte veritat per haverho vest axi usar y praticarper tot to temps que dit ha dessus, e aqo es, etc . ,

VIIIL Item super nono, etc

E dix que les coses contengudes y artlculades en to dit capitol les ha oydesy enteses du ell, dit testlmoni, publlcament en to estudl general y present ciutata moltes persones tenmt notlcia de dites coses, e aqo es, etc.-

Interrogat de loch temps, presents, e dix que to que sab ya u ha dit dessus ./Generaliter, autem. A . etc . e a tot dix que no .Jaume Honorat Pomar Fuit slbi certum . . .

DICTIS DIE ET ANNO

Lo honorable Matheu Balaguer, vedell del estudl general de la presentclutat de Valencia, habitador de Valencia de edat que dix ser de sinquanta dosa smquanta tres an_ ys, poch mes o menys, testlmoni produhit y donat, . . etc. toqual jura a nostre senyor Deu Iesuchrist, . . . etc . dir veritat .

1 Primo super prima

E dix que to quell, dit testlmom, pot dir sobre to contengut en dit capitoles que en to any MDLXXXI, essent vedell de estudl Lorens Gostanti ", onclede la muller dell, dit testlmoni, un dia de dlumenge anant ell, dit testlmom, a

37 . Coses evengudes en la ctutat y regne de Valencia. Dietario de mosenPorcar, capelldn de San Martin (1589-1629) . Transcripci6nyprologo de Vicen-te Castaneda Alcover (Madrid, 1934), num . 8 : aA 13saner 1586 soterraren ensant marts 6 llorens qostanti, vedell del studi general)) .

982 Documentos

dit estudi a visitar al dit Gostank, troba en la placa de dit estudi al Lochtinentdel Justicia Criminal de la present ciutat nomenat Alegre y demananth ell tes-timoni de hon venia aquell li dix que de portar un pres al estudi per orde delrector de aquell, y axi entrantse, ell testimom, en la casa del dit Gostanti, laqual esta dins to estudi general, troba coin aquell estava en guarda de un mestreen arts nomenat Grau 38, que tenia cuydado y pena per qo que to dit mestreGrau deya que no volia muntar al cep ni a les presons y axi al cap de moltesrahons que ell testimoni passa juntament ab to dit Gonstanti, al dit mestre Graumuntaren aquell pres y posaren en to cep ahon ell testimoni to veu tenir peralguns dies fins tant que entengue que sen era fugit de dites pressons y axi perdits respecte coin per altres entengue, ell testimoni, que to reverent mestreMyavila, que llavors era rector de dit estudi, bandeja aquell, e per to que matexany en Ant entra ell testimom a exercir dit ofici de vedell per orde y provisioaxi del reverent / mestre Myavila coin del reverent mestre Mono, qui ara esrector ha pres molts estudiants y ha posat aquells en to cep y presons del ditestudi ahon ha vast estar a molts de aquells molts dies, fins tant que per ordedels matexos rectors respectivament los traya de dites presons y en to anyproxim passat haventse seguit certa questio entre dos estudiants de medicinavolent, ell testimom, capturar aquells per orde del rector, troba que to hu delsdits dos estudiants venia armat portant un jaco y una daga y axi, ell testimoni,to desarma levantli to jaco y la daga y posa aquell en to cep y de manamentdel dit rector clava a les portes del dit estudi to jaco y la daga e tambe prengueal altre contrari levanth la daga y posantlo en dates presons y to dit rector feurebre mformacions oin escnptis» per medi del scriva de la universitat contradits delinquents assumintse en assessor en dit fet al magmfich mizer Ausina yen apres a cap de quinse o vint dies per les causes ben vistes al dit rector lostrague de dates presons arrestant a cada hu de aquells en lurs cases respective,ab acte rebut per to scnva de dita umversitat, prestant to jurament de guardardits arrests en poder dell testimoni, coin a vedell y oficial de drta umversitate per to dit temps ques estat vedell en molts e diversos casos que ha sucehiten dita universitat entre los estudiants, doctors, mestres y graduats de aquellaha vast ell, dit testimoni, que los dits rectors han exercit sens contradictib algunala ,lunsdict16 civil y criminal, carcerant a uns, bandejan a altres, segons la con-tingencia dels fets e negocis que ses devenien en to que toca a la juridicti6civil, ell testimoni, ha citat diversos estudiants, mestres y doctors davant dedits rectors yha vist fer / provisions per aquells absolvent als uns y comdemnantals altres axi rebent testimonis verbo coin in scrnptis y es recordant, ell testimoni,que havent certa persona donat quantitat de diners a un estudiant pera que licompras un cafis de forment e no haventlo comprat ni tornat drts diners deprovisio del dit rector to ports pres a peu davant de aquell y ohides les pre-tensions de les parts veu ell, dit testimoni, coin to dit rector condemns al es-tudiant que dins tres dies restituhis y tornas la quantitat que havia rebut de ditatercera persona e no cumplint to dit estudiant, dins los tres dies, a dits mana-ments, fonch arrestat per ell, dit testimoni, en dit estudi de hon no hixque finstant ell testimoni fonch encantat de la quantitat que la tercera persona preteniacobrar de dit estudiant y ha ohrt dir ell, dit testimoni, publicament desde que

38 . Debe tratarse de Gaspar Guerau, ya citado antenormente .

para la Historia del Derecho Espanol 983

exercir to dit ofici de vedell'a molts doctors de la umversitat y persones antiguesque la pratica y costum inconcussament en dit estudl ses observat y guardatper los rectors qui opro temporeo son estats es exercir osine contradictioneoles jurisdictions civil y criminal pacifica y quietament del modo y manera queell, dit testimom, to dit e deposat dessus e ago es, . . . etc.

II. Item super secundo

E dix que to que sab ya u ha dit dessus, ell testimoni, sobre to precedental qual se refir, e ago es, . . . etc.

III. Super tercio

E dix que ell, dit testimom, segons dit ha dessus ha desarmat molts ediversos estudiants dins del dit estudl per orde y manament de dlts rectors ejatsia en son temps no se hajen trencat / espases ni dagues pero segons sab ellse pot veure a les portes del estudi general de la dita universltat nI ha ys vehuenalgunes trencades y afixes per orde dels rectors qul opro tempore» son estats,e ago es, etc .

Interrogat de loch temps e presents, e dix que to que sab ya u ha dlt dessus .Generallter autem etc. e a tot dix que noMatheu Balaguer, vedell del estudl general. Sunt sibi certum. . .

DICTIS DIE ET ANNO

Lo magnifich Agesilao Palmireno, catedratlch de gramatlca en to estudlde general de la present ciutat de Valencia, de edat 39 que dix ser de trenta setanys poch mes o menys. Testlmoni produhi-t e donat. . . etc. to qual jura a nostresenyor Deu Ihesuchrist etc . dir veritat.

I E dix super primo capitol dicte scripture to gual, etc.

E dlx que to que ell testimoni pot dir sobre to present capitol y coses enaquell contengudes es que desde que pratlca y tracta, entra y hlx en to estudigeneral e universitat de la present ciutat de Valencia, que ha vint anys pochmes o menys, tostemps ha vist que los rectors que son estats y huy es del ditestudi han exercit y usat, exerceren y exerceyx la jurisdictio civil y criminalentre subdits, go es entre mestres, doctors, graduats y estudlants, castlgant, em-presonant, desterrant e finalment fent tot go, e quant los qui semblants juris-dictions tenen usen y exercissen, solen usar y exerclr y entre altres es recordantell, dit testimonl, que en temps del rector Mcjavila, rector qui fonch del ditestudl, havent hi un acte publlch en la dita umversltat de unes / conclusionsgenerals se segui que los mestres y altres estudlants tingueren certa dlscordia

39 . A . GALLEGO BARNES, Juan Lorenzo Palmireno (1524-1579). Un huma-msta aragones en el Studl General de Valencia, Zaragoza, 1982 Agelisao Pal-mireno, era hljo de Lorenzo Palmlreno, nacldo alrededor de 1550 . Fue catedra-tlco de gramatica de 1577 a 1592 .

984 Documentos

y moti per hon vmgueren a descompondres en gran manera molts de aquellsy vist aqo to dit rector feu tancar les portes de dit estudi e umversitat y desar-mant los estudiants questaven e,venien armats prengue molts de aquells alsquals feu encarcerar y retenir- en les presons de dit estudi fins tant el dit rector1i plague de traure aquells y axi matex es recordant eli, dit testimoni, que certestudiant matnculat en los libres de data umversitat per ser corn era casat enexecucio de la Constitucio que en la present ciutat en hia de que los qui soncasats hajen de anar a la guarda del Grau quant los cau la tanda, to dit estudiantfonch manat per un capita de les companyies de la present ciutat que anas adata guarda del Grau to qual vest, dit mestre corregue al rector qui tune era deldit estudi to qua] sabent que aquell era estudiant y questava matrnculat en loslibres de dita universitat mans al vedell del dit estudi antis a dir al dit capitacorn to dit estudiant no era de sa jurisdictio smo de la de dit rector per sercorn era estudiant entes to qual per to dit capita borra a daquell de sa ceda delsque de la sua companyia eren soldats y anaven a dita guarda del Grau y tomatex enten, ell testimoni, que es en to exercici de la junsdictio civil per qocorn entenga que to dit rector qui huy es y los qui pro temps son estats interdictos subditos «auditis partibus» han absolt a uns y comdemnat a altres entomarse y pagarse to que uns de altres tenien usurpat y devien e fet altres,provisions conforme la contingentia / dels fets e negocis axi en respecte decoses civils corn criminals, e aqo es,. . . etc .

Interrogat de loch temps e presents, e dix que to que sab ya u ha dit dessus .Generaliter autem, etc. e a tot dix que no . font sibi certum . . .