Guillem Abelló Guimet Grup:15

HISTÒRIA No es té una certesa absoluta de quan es

va descobrir o inventar el formigó, hi ha força hipòtesis.

El més provable és que fou inventat a la prehistòria ja que s’han trobat terres de vivendes fets d’un formigó rupestre.

Més tard vingueren les grans civilitzacions com l'egípcia (piràmide de keops), la grega (temples), la romana (el coliseu) y la maia (piràmides maies) que l’utilitzaren amb les seves monumentals construccions.

El formigó ha anat evolucionant constantment a la història i el seu ús cada cop ha estat més gran. Però el seu avanç més gran a la història fou a la revolució industrial on el seu ús es disparà, juntament amb la invenció del formigó armat.

Avui en dia el paper que juga el formigó a la societat és importantíssim sobretot en el món de la construcció.

OBTENCIÓ El formigó, com la resta de conglomerats, s’obté

de la barreja de diferents materials. En el cas del formigó: Conglomerant: s’utilitza el ciment, que és un

conglomerant hidràulic. S’ha utilitzat molts tipus de ciment com el lent o l’aluminós però a l’actualitat el més utilitzat és el ciment pòrtland.

Àrids: es tracta d’una barreja de sorra (àrid fi) i grava (àrid gruixut). La seva mescla s’ha de fer en la proporció adequada per aconseguir una barreja compacte i alhora prou treballable. Aquests àrids garanteixen resistència i durabilitat per tant, no han de ser reactius amb el ciment.

Aigua: Barrejada amb la pols del formigó inicia les reaccions químiques que provoquen la transformació dels elements i el seu enduriment. S’ha de vigilar que l’aigua no porti substàncies perjudicials pel formigó, ni per l’acer en el cas del formigó armat.

Additius: s’afegeixen abans d’amassar per tal de modificar algunes característiques del formigó.

Acer: només s’afegeix en l’armadura del formigó en el cas del formigó armat per donar més resistència.

TRANSPORT El transport del formigó es pot fer de diferents

maneres depenent de la quantitat necessària: Per a un ús no gaire gran de formigó

s’utilitzen sacs de formigó que s’aboquen a una formigonera petita i es mescla amb l’aigua per poder ser utilitzat.

Quan la quantitat de formigó emprada és més important la mateixa empresa que fabrica el formigó també el transporta, ja barrejat amb aigua en camions formigoneres que ho porten fins al lloc on ha de ser utilitzat.

PROPIETATS Les propietats del formigó són molt variades, depenent de

l’estat en què es troba o dels additius que porti. Quan encara no és rígid la propietat més important del

formigó la plasticitat per poder-li donar la forma adequada per al seu ús.

La incorporació de la sorra i la grava fa que un cop endurit el formigó obtingui una gran resistència.

La densitat del formigó és de 2350 kg/m3 (molt alta). La propietat més important que té és la resistència a la

compressió (de 150 a 500 kg/cm2 (formigons normals) fins a formigons amb additius de fins a 2000kg/cm2 (200Mpa).

La resistència a la tracció és aproximadament deu vegades més petita que la resistència de compressió. Per tant per millorar aquesta propietat s’introdueixen unes barres d’acer al formigó, creant així el formigó armat.

El formigó armat també millora la resistència al vinclament.

Temps d'enduriment: progressiu, en funció de molts paràmetres. En 24 o 48 h la meitat de la resistència a llarg termini, en una setmana 3/4 parts i en 4 setmanes pràcticament la resistència total.

APLICACIONS El formigó és un material que

s’usa únicament en el camp de la construcció, però dins d’aquest camp té moltes aplicacions: Per a fer els fonaments i

estructures dels edificis. Per a fer recobriments en edificis,

per a les façanes. Important en construccions

marines ja que el seu enduriment no es veu afectat per l’aigua.

Per a fer recobriments en l’estructura metàl·lica de l’edifici per tal d’evitar l’envelliment, augmentar la resistència i en cas d’incendi per aïllar de les altes temperatures

També pot ser utilitzat per a fer totxos de formigó.