durabilitat formigÓ

Upload: f-juan-nicolau

Post on 08-Mar-2016

222 views

Category:

Documents


0 download

DESCRIPTION

DURABILITAT ESTRUCTURES FORMIGÓ

TRANSCRIPT

  • 1

    TEMA 4: DURABILITAT

    INTRODUCCI

    La durabilitat dun element de formig (armat, pretensat o en massa) s la seva capacitat per suportar les condicions ms o menys agressives (de tipus fsic o qumic) previsibles durant la seva vida til, sense degradar-se.

    La EHE estableix la vida til per a la que sha de dissenyar cada tipus destructura:

    La degradaci dun element estructural pot venir per dues vies:

    - Corrossi de les armadures.

    - Degradaci del formig, per motius qumics o fsics.

  • 2

    CORROSSI DE LES ARMADURES

    La corrossi (oxidaci) de les armadures s un problema per un doble motiu:

    - El ferro que passa a ser xid no t cap resistncia mecnica es perd secci resistent darmadura. - Lxid ocupa un volum molt major que el ferro inicial fa saltar el formig superficial acceleraci del procs de corrossi i

    prdua de secci resistent de formig.

    Una de les causes de la corrossi s latac per clorurs:

    - Elements en contacte amb aigua de mar o salada. - Elements propers a la costa. - Piscines. - Plantes potabilitzadores. - Elements situats a zones de nevades freqents, que poden entrar en contacte

    amb la sal que es llena per evitar el gel. - Etc.

    Laltra causa de corrossi s la carbonataci del formig: el CO2 de laire penetra al formig el CO2 reacciona amb la portlandita, donant carbonat clcic el medi bsic, que protegia les armadures, es torna cid (despassivaci) armadures no protegides qumicament corrossi.

  • 3

    DEGRADACI DEL PROPI FORMIG

    Ja hem indicat que el formig (independentment de si duu armadures o no) pot veures atacat per qestions qumiques o fsiques.

    El deteriorament qumic del formig es produeix per la presncia de substncies agressives, normalment contingudes a laigua o al sl en contacte amb lelement de formig (atenci a elements enterrats, fonaments, dipsits, canalitzacions, murs de contenci, depuradores)

    Un exemple de deteriorament qumic del formig s latac per sulfats continguts a laigua o al terreny en contacte amb el formig. Els sulfats reaccionen amb lhidrxid clcic lliure present al ciment portland, resultant sulfoaluminat clcic, anomenat etringita o sal de Candlot, que ocupa un volum molt major que els components inicials fenmen expansiu destrucci del formig, tal com es veu a la segent imatge:

    [www.lecture.civilengineeringx.com]

  • 4

    El formig pot fer-se malb tamb per raons fsiques: erossi superficial en paviments i conductes, atac pel gel que es pugui formar als porus superficials

    TIPUS DAMBIENT

    La EHE estableix una classificaci del tipus dambient en qu es troba un element estructural: El tipo de ambiente viene definido por la combinacin de: - una de las clases generales de exposicin, relativa a la corrosin de las armaduras - las clases especficas de exposicin relativas a los otros procesos de degradacin que procedan para cada caso. En el caso de que un elemento estructural est sometido a alguna clase especfica de exposicin, en la designacin del tipo de ambiente se debern reflejar todas las clases, unidas mediante el signo de adicin "+".

    O sigui: CLASSES GENERALS DEXPOSICI ( corrossi armadures): Se nha descollir UNA. CLASSES ESPECFIQUES DEXPOSICI ( processos diferents de la corrossi: atac al formig): Se nha descollir 0, 1 o ms.

  • 5

  • 6

  • 7

  • 8

    RECOBRIMENTS

    El recubrimiento de hormign es la distancia entre la superficie exterior de la armadura (incluyendo cercos o estribos) y la superficie del hormign ms cercana.

    rnom = rmin + r rnom Recubrimiento nominal rmin Recubrimiento mnimo r Margen de recubrimiento, en funcin del nivel de control de ejecucin, y cuyo

    valor ser: 0 mm en elementos prefabricados con control intenso de ejecucin 5 mm en el caso de elementos ejecutados in situ con nivel intenso de control de ejecucin, y 10 mm en el resto de los casos.

    Per garantir els recobriments, cal fer servir separadors:

  • 9

  • 10

  • 11

  • 12

    ALTRES PRESCRIPCIONS DE EHE-08

    Tipo de hormign

    CLASE DE EXPOSICIN I IIa IIb IIIa IIIb IIIc IV Qa Qb Qc H F E

    mxima

    relacin

    a/c

    masa 0,65 __ __ __ __ __ __ 0,50 0,50 0,45 0,55 0,50 0,50

    armado 0,65 0,60 0,55 0,50 0,50 0,45 0,50 0,50 0,50 0,45 0,55 0,50 0,50

    pretensado 0,60 0,60 0,55 0,50 0,45 0,45 0,45 0,50 0,45 0,45 0,55 0,50 0,50

    mnimo contenido

    de cemento (Kg/m3)

    masa 200 __ __ __ __ __ __ 275 300 325 275 300 275

    armado 250 275 300 300 325 350 325 325 350 350 300 325 300

    pretensado 275 300 300 300 325 350 325 325 350 350 300 325 300

    Tipo hormign

    CLASE DE EXPOSICIN

    I IIa IIb IIIa IIIb IIIc IV Qa Qb Qc H F E

    Resistencia fck mnima (N/mm2)

    masa 20 __ __ __ __ __ __ 30 30 35 30 30 30

    armado 25 25 30 30 30 35 30 30 30 35 30 30 30

    pretensado 25 25 30 30 35 35 35 30 35 35 30 30 30