el diari de recerca 1

LARGUMENTACI EN CINCIES

OLGA ESPADA

UPF 2015

2

Olga Espada Argumentaci cientfica UPF 2015

PART 1. DURANT LA FASE DOBSERVACI DEL PRCTICUM

1. LA MEVA IMATGE DEL CENTRE INSTITUT EUROPA

Linstitut a elecci s lInstitut Europa situat al barri de Bellvitge. Bellvitge s un barri molt

peculiar que va ser construt als anys 60 per larribada immigrant daltres punts dEspanya

i avui en dia, acull a una poblaci de classe social i econmica mitjana, baixa amb gran

diversitat cultural. Linstitut representa una mostra daquest barri a petita escala. Molta diversitat cultural i intellectual. La meva imatge del centre s en general positiva, tot i que

molt diferent a l'institut on jo vaig estudiar. Veig que s un centre respectus amb les altres

cultures, que simplica amb lensenyament dels seus alumnes, ja que disposen de projectes especfics per comprendre tots els nivells intellectuals (aula dacollida i oberta) i que est

a lltima en tecnologia, ja que els alumnes han de comprar un porttil el primer curs

de l'ESO que faran servir al llarg de tot el seu aprenentatge. Linstitut tamb sadapta als diferents nivells econmics i socials possibles, ja que si les famlies no disposen de diners

per a pagar aquests ordinadors, lescola els facilita ordinadors propis i els permet fer els

pagaments en diferents quotes.

No obstant ser diferent a l'institut on jo vaig estudiar, no t cap connotaci negativa. Ben al contrari, m'ha servit per descobrir un aspecte de la professi docent que sabia que existia,

com s la gesti de la diversitat, per que no l'havia experimentat mai, ja no noms com a

professor, cosa evident perqu encara no ho sc, sin a la meva experincia. De fet, magradaria poder treballar en ms profunditat aquest aspecte de diversitat intellectual

potser s aviat per dir-ho, per crec que podria orientar el Treball Final del Mster cap a

aquest aspecte, en primer lloc perqu s la realitat ms evident amb la que podr treballar

durant la resta del Prcticum i en segon lloc perqu crec que em ser til en un futur

aprofundir en aquest aspecte. L'acollida que ens han brindat els responsables del centre ha

sigut diferent de la resta de companys, com b detallo en el dia a dia del diari personal, la

nostra mentora es va fer mal a la m i va agafar la baixa l'ltima setmana i mitja del nostre

perode dobservaci. Des de la directora al conserge, passant per la mentora i els altres

professors, han sigut cordials en tot moment, per aquesta situaci no a facilitat el nostre

aprenentatge com a futurs professors. M'he emportat tamb una molt bona impressi dels alumnes del centre. Semblava que ells estaven acostumats a tenir alumnes en prctiques i

la nostra presncia no ha sigut desagradable per a ells. Tot el contrari. Respecte al

funcionament del centre, sempre mhe basat en les meves percepcions i la meva recerca dinformaci. Malauradament no hi ha hagut reunions especfiques per lexplicaci del seu

funcionament. S que puc percebre que la feina del professor no acaba noms a laula sin

que la tasca va molt ms enll. Hi ha altres tasques del professorat que passen

desapercebudes, com sn les gurdies de pati o de passads, les reunions de departament, els claustres, etc. I en general valoro la magnitud de la tasca que realitzen els professors, la

seva dedicaci total i absoluta de lensenyament dels seus alumnes perqu aquests

aprenguin amb eficincia i assolint unes competncies bsiques. Degut aix, mha recordat a l'institut on jo estudiava, perqu all tamb eren els professors els ms implicats

en el nostre aprenentatge. Tot i aix a vegades semblava que hi hagus una falta de

comunicaci entre professors, a causa de lexcessiva feina docent.

3


Pel que fa a la imatge, diguem-ne "fsica", de l'institut, tamb hi ha fora diferncies

amb el centre on jo vaig crixer. Si b l'edifici s petit i modern i el meu centre era lantiga masia i dos edificis ms. El primer que sorprn s la presncia de tecnologia, a totes les aules

i a tots els laboratoris. Les pissarres digitals i els ordinadors porttils sn presents a tot

arreu, cosa inimaginable en el meu centre, on si volies utilitzar recursos audiovisuals, o b anaves a l'aula corresponent, o b havies de portar a l'aula concreta un projector i una

pantalla, o un moble transportable amb televisor antic. Hi sn, i els utilitzen cada dia.

Tenen biblioteca i tres laboratoris, tenen bar i els alumnes poden anar a comprar all. El

material que tenen tot sembla ser nou (pissarres digitals, els laboratoris, taules de treball, material, ...). Sobre les aules en si, he observat que la distribuci s sempre la mateixa, a les

classes que he assistit no hi ha disposici de taules en forma de "U" o de manera que es

pugui fer treball en grup, sn taulells immbils que no permeten canviar la distribuci. Els alumnes imparteixen les classes principalment al laboratori de cincies amb tamborets

sense suport a l'esquena, fet que incomoda treballar all. Per tant la disposici s sempre

la de classe magistral. Pel que fa a la diversitat present en elles, he observat que depn del grup dalumnes que tinguem s una tasca ms o menys difcil de gestionar per atendre els

diferents tipus de diversitat. Pel que fa al model de cincia que utilitzen els professors, s

aviat per dir-ho per crec que s que intenten en alguns aspectes que hi hagi sintonia entre

el que s'ensenya i el que l'estudiant es troba a la vida quotidiana. s de contextualitzaci pel seu aprenentatge i experimentaci al laboratori, treball per projectes interdisciplinaris,

usos d'eines CTS., etc. Per sobre la manera de construir el coneixement cientfic no he vist

que s'hi faixi massa mfasi.

2. FOCALITZANT L'OBSERVACI

2.1. L'ARGUMENTACI I L'S DE PROVES COM A PART ESSENCIAL DE

L'APRENENTATGE DE LES CINCIES

Al llarg de la fase dobservaci, he pogut dirigir el meu inters cap als alumnes de 1r

de Batxillerat a les classes de Cincies del Mn Contemporani. He pogut percebre que la

classe daquests 30 alumnes queda dividit per aquells que tenen motivaci pels continguts que sestan explicant i aquells que no. Aquells que estan motivats pels continguts de la

matria es mostren ms participatius i curiosos que no pas els que sembla que no entenen

res. D'entrada em refereixo a la participaci en el concepte ms ampli possible, que implica

una responsabilitat tant de l'alumne com del professor, participaci que ha de servir per evitar que el model de classe magistral sigui sempre predominant. Els alumnes que no estan

adquirint un bon aprenentatge significatiu, que sn aquells que no comprenen els

continguts o que no tenen inters, em preocupen, ja que es troben a primer de Batxillerat, i potser no s un problema de falta de motivaci sin una falta de comprensi cap a

lassignatura. Per altra banda, tenim alumnes amb coneixements previs en cincies, que

amb la seva actitud passiva a classe, els mals resultats a les avaluacions i la xerrera de classe, no direm pas que sn del Batxillerat cientfic, ja que no sembla motivals-el la

cincia. La falta de comprensi de la mateixa naturalesa de la cincia dels coneixements de

nova incorporaci: per norma general esdev en aquells alumnes de 1r de Batxillerat que

procedeixen de Batxillers socials i artstics. Aix genera la necessitat de transmetre la cincia d'una manera ms globalitzadora i integrada. D'aquesta manera, facilitem la

4


comprensi i aprenentatge de les cincies per tots els alumnes. Aquesta situaci de

"desaprenentatge" i descontrol s incentivat a mesura que arribem a les sessions finals d'una unitat didctica. A ms hi ha una carncia clara en l'mbit competencial com sn les

competncies d'aprendre a aprendre i la seva prpia regulaci, pensament crtic com

distingir opini de conclusi i cultura cientfica com coneixements provisionals. Amb la intenci de treballar la Naturalesa de la cincia i valorant quin context seria el ms adequat

per a treballar largumentaci cientfica, magradaria treballar-ho des de la unitat didctica

i des d'assignatures que complementen la tasca de comprensi de largumentaci com a

catal. Aquest tema tan ampli i complex s un pretext a generar controvrsies sociocientfiques a l'aula, per treballar el tema disposem de 8 sessions.

En general, podem observar que seleccionar les cincies com a branca al Batxillerat, no s la preferncia pels alumnes. Noms hi ha 7 alumnes que estiguin estudiant cincies

Biolgiques a primer de batxillerat i 11 que pertanyen a batxillerat cientfic. Per tant, podem

dir que no sembla ser interessant investigar segons la seva perspectiva.

2.2. ARGUMENTACI I S DE PROVES

Per argumentaci es coneix aquesta capacitat de relacionar explicacions i proves, en altres

paraules, avaluar el coneixement d'acord amb proves disponibles. La rellevncia de les proves representa, una de les tres capacitats que formen part de la competncia cientfica,

avaluada tant al marc d'avaluaci PISA, com als currculums de primria i

secundria. L's de proves s una dimensi central de l'argumentaci, encara que no l'nica, doncs tamb formant part d'ella la persuasi, la articulaci d'un argument

convincent, o la resposta als arguments oposats al propi. Els objectius de l'educaci en

sentit ampli van ms enll de l'ensenyament i l'aprenentatge d'una matria concreta,

tamb implica formar ciutadans i ciutadanes crtics amb el mn on viuen, que siguin

capaos de detectar les contradiccions i inconsistncies al discurs de diferents instncies

socials, per exemple a la publicitat d'aliments, cosmtics o subministres energtics.

Ambdues qestions, la capacitat d'avaluar el coneixement i el desenvolupament del pensament crtic, sn part de les contribucions de l'argumentaci a les competncies

bsiques i als objectius de l'educaci. Aquesta rellevncia de l'argumentaci, a l's de

proves i raonament es reflecteixen, per una part, a estudis internacionals, com els estudis PISA, on una de les capacitats avaluades s l's de proves, on un dels dominis explorats s

el raonament. Per altra banda, els documents curriculars del Ministeri d'Educaci i les

comunitats autnomes incloent referncies a l'argumentaci i a l's de proves. En canvi, l'argumentaci rep poca atenci a la major part de les classes. Per tant, s important

proporcionar eines als alumnes per comprendre correctament i implementar

l'argumentaci com una eina ms i l's de proves com a part de les competncies que hem

de desenvolupar a les seves classes. L'argumentaci tamb est connectada amb la comunicaci, perqu es tracta d'un procs social en el qual es pretn convncer a una

audincia, persuadir. Quan argumentem en debat o dileg amb altres persones, o escrivint

informes i articles per exposar quines conclusions extraiem d'unes proves. L'argumentaci contribueix al desenvolupament de la competncia cientfica i a alguns objectius generals

de l'educaci com aprendre a aprendre, desenvolupar el pensament crtic o una cultura

cientfica.

5


2.3. PROCS PRODUIT PER L'ARGUMENTACI EN RELACI AMB EL

CONEIXEMENT

. Coneixement de comunicaci dialgica o informe escrit que dna lloc a l'argumentaci. D'avaluaci central en argumentaci contribueix al pensament crtic com distingir opini

de conclusi.

I dins d'aquesta argumentaci ha d'existir una justificaci per defensar proves.

I com a persuasi significa convncer a l'audincia.

L'argumentaci contribueix a les segents competncies:

Competncia d'aprendre a aprendre com a regulaci.

Pensament crtic com a distingir opini de conclusi.

Competncia en la cultura cientfica com a coneixement provisional.

Els objectius generals que crec que t la cincia sn:

Transmetre coneixement cientfic, producte de les inferncies humanes, la imaginaci i

la creativitat.

Comprendre la mateixa naturalesa de la cincia i la seva rigorositat.

Comprendre a valorar proves i resultats.

El coneixement cientfic t una base emprica, basada en l'observaci i l'experimentaci.

Saber argumentar davant dun argument que no t pes.

El coneixement cientfic s temptatiu i subjecte a canvis.

Els models cientfics no sn cpies idntiques de la realitat.

Implica un cicle rpid i creatiu i contrast d'hiptesis i disseny d'experiments breus

(sospesar) per consensuar un model.

Te certs nivells de certesa.

Al mster, vam estar treballant l's de proves i la argumentaci mitjanant un dossier

anomenat -Mind the Gap-. Concretament l'activitat de la confirmaci de la troballa de

l'esquelet de Coprnic. Lactivitat consistia a valorar, mitjanant les evidncies que s'havien

trobat amb el seu ADN, si realment podem dir que s'havia trobat l'ADN de Coprnic o no,

per tant, el meu plantejament ser treballar largumentaci des del vessant ms

competencial possible per a ells, treballar-ho des de les classes de cincies i a classes de

llenges.

A les sessions de cincies pel mn contemporani tamb he pogut observar la falta de

concentraci general, ja que la sessi s interrompuda en reiterades ocasions, per aquesta

situaci sagreuja si a la sessi es corregeixen els deures proposats per la professora el dia

anterior. De manera que, la resoluci de deures dificulta laprenentatge, perqu no ho

6


preparen per a l'endem, i aquesta situaci de desmotivaci, falta daprenentatge, prdua

del fil conductor de la classe per no haver fet els deures, es va agreujant a cada unitat

didctica proposada. Aquesta seria la explicaci de perqu les primeres sessions de cada

unitat didctica semblen ser ms exitoses que les ltimes, els alumnes han perdut el fil.

Perqu aquests alumnes aprenguin cincies cal que fem mfasi n'expressin les idees de les

cincies i que el coneixement de les formes de parlar i d'escriure cincies s una condici

necessria per a la seva evoluci. El patr lingstic i temtic s'aprenen al mateix temps.

(Sutton, 1997; Lemke 1997): ensenyar a parlar i escriure cincies.

2.4. DESENVOLUPAMENT DE QESTIONS RELACIONADES AMB LA MEVA

INVESTIGACI

Un dels aspectes ms importants a largumentaci sn els aspectes que permeten que es

desenvolupi una bona argumentaci:

Perqu aquestes qestions es desenvolupin cal que existeixin una srie de condicions,

dades, afirmaci/tesi, justificaci, refutaci i fonamentaci. El model que explica de forma

ms adequada s el Model de Toulmin.

Model de Toulmin. El ms ajustat

Hi ha diferents models sobre els elements que construeixen largumentaci. El ms utilitzat

en els articles que he revisat s el model de Toulmin (1993) que s un model til per veure

lestructura formal de largumentaci, s a dir de les parts que constitueixen un text

argumentatiu, tot i que s menys vlid per avaluar la validesa dels arguments.

Cincies al Mn contemporani: potencials dels alumnes

La importncia del treball cooperatiu per laprenentatge de largumentaci escrita com a

competncia essencial per a aprendre i comprendre millor les cincies. Lacci educativa es

desenvolupar a lInstitut deducaci secundria Europa a Bellvitge. La mostra est

formada per un grup de 29 alumnes de 1r de Batxillerat que cursen lassignatura obligatria

de Cincies pel mn Contemporani, format per 15 noies i 14 nois de 16 i 17 anys. Dins

daquest grup trobem 11 alumnes del batxillerat cientfic, 6 alumnes del tecnolgic, 6

alumnes de l'humanstic i 6 del social. La recerca inclou un pretest i posttest on es recullen

els arguments escrits produts pels alumnes abans i desprs dhaver participat en una

seqncia de tasques daprenentatge per afavorir largumentaci i aprofitar aquest

potencial per considerar si pot ser avantatjosa alhora de treballar les cincies.

7


Factors que poden afectar a la millora de largumentaci dels alumnes

Coneixements previs.

Especialitat del batxillerat escollida.

Aptituds a l'hora de donar explicacions coherents i justificades.

Motivaci envers les tasques.

Assistncia a classe.

Entregues i qualitat daquestes.

Comprensi i interioritzaci de la mateixa pauta aplicada.

Treballar largumentaci de manera individual o en grup.

Rendiment del mateix grup.

Hores dedicades a lestudi.

Professor.

Hores dedicades a treballar largumentaci en cincies.

FACTORS A AVALUAR

Factor especialitat de batxillerat.

Factor treball individual o grupal.

PUNTS CLAU DUNA BONA ARGUMENTACI

Qualitat del llenguatge

Organtizaci i claderat de les idees

Exposici devidncies amb el text i fets

s de contrarguments

PREGUNTA A RESOLDRE

Podem millorar les argumentacions cientfiques escrites dels alumnes de primer de

Batxillerat mitjanant pautes treballades en grup a Cincies pel Mn Contemporani tenint

en compte la seva procedncia de batxillerats?

8


En l'mbit d'avaluaci aquells alumnes de Batxillerat no-cientfic obtenen pitjors resultats

que els del cientfic?

Tenen realment dificultats daprenentatge els alumnes de no-cientfic amb les cincies?

Hi ha una general desmotivaci i desconfiana envers el coneixement de les cincies

abans de comenar cada unitat didctica?

Per tant podria ser qu, la contextualitzaci no sadeqs als alumnes amb baixos

coneixements de la cincia o necessiten major mfasi a la mateixa Naturalesa de la

Cincia?

Tampoc per aquells que provenen de majors coneixements de les cincies?

Shauria densenyar a argumentar cientficament per promoure major comprensi de

l'assignatura?

s important el context en l'aprenentatge en el desenvolupament d'aprendre a

argumentar?

Hi ha una aparent falta de confiana de si mateixos com a nous alumnes de cincies als

seus nous aprenentatges?

Aquest "desaprenentatge" i falta de confiana davant l'assignatura, pot ser generat per

una falta de comprensi de la mateixa naturalesa de la cincia?

Aix promour a la capacitaci de competncies bsiques com aprendre a aprendre, a

formar ciutadania responsable, capa de participar en les decisions socials exercint el

pensament crtic i a conixer millor les formes de treball de la comunitat cientfica?

Aquest estat de no saber com gestionar la assignatura, pot, ser degut a una falta de

coneixement de com han d'expressar les seves idees cientfiques i falta de comprensi de

la mateixa naturalesa de la cincia?

Podria ser til una pauta d'anlisi d'un text i dargumentaci?

Atorgant un espai per a qu els alumnes expressin els seus arguments respecte a un tema

a desenvolupar, podrem donar un aprenentatge ms significatiu?

Desenvolupant tasques d'argumentaci cooperatives, formant grups amb alumnes de

cincies i no cincies podrem aconseguir una major comprensi?

9


Proposta innovadora

Anlisi qualitativa pretest, entretest, posttest de les argumentacions realitzades pels alumnes de batxillerat a cincies pel mn contemporani. Aplicar una pauta per facilitar

largumentaci dels alumnes i treballar-la en grups dalumnes de diferents batxillerats com

a punt fort per a potenciar les aptituds dels alumnes.

PLA DACCI

Magradaria realitzar una anlisi qualitatiu respecte les argumentacions cientfiques dels

alumnes de 1r de batxillerat a Cincies pel Mn Contemporani, mitjanant ls de pautes i el treball en grup amb alumnes de diferents especialitats.

Dins de l'aprenentatge significatiu dels alumnes de Cincies del mn contemporani, tenint

en compte la procedncia del batxillerat al qual pertanyen, el contingut que estan treballant i l'argumentaci oral i escrita que fan els alumnes de 1r.

Primer de tot, valorar mitjanant activitats realitzades amb la mentora, el tipus d'argumentaci escrita cientfica que fan els alumnes abans de cap tipus de pauta o guia

per l'argumentaci. (valorar activitats que fan els alumnes amb la mentora que siguin de

reflexionar i argumentar i les tasques treballades amb la professora de catal relacionades amb largumentaci)

Activitat prvia dinici on han de reflexionar amb una notcia que afirma que el canvi

climtic s beneficis per les rutes martimes per lrtic grcies al seu desgel (Cicle de

Recerca- Acci).

Treballarem largumentaci amb la visualitzaci de dos vdeos que ens parlen del canvi climtic on els alumnes tindran dues taules com a pautes per a treballar largumentaci

amb la visualitzaci daquests dos vdeos. El primer vdeo correspon a la visualitzaci dun

resum del Documental de lAl Gore i laltre vdeo es El vdeo que es va publicar com contraargument al primer vdeo, "El fraude del cambio climtico".

Treballar largumentaci dins de la tasca dargumentaci en grup de la Unitat Didctica de

Canvi climtic, on han de treballar a partir de dades cientfiques 4 conseqncies del Canvi Climtic (Cicle de Recerca- Acci).

Argumentaci individual sense pauta de la mateixa tipologia que la treballada a la unitat, a lexamen final (Cicle de Recerca- Acci).

A ms valorar una tasca de treball de largumentaci amb una notcia que ens parla de la Biotica des de lassignatura de Catal.

10


HIPTESIS

La pregunta de recerca plantejada es troba inclosa a la unitat didctica de Cincies pel mn contemporani del canvi climtic:

Podem millorar les argumentacions cientfiques escrites dels alumnes de primer de Batxillerat mitjanant pautes treballades en grup a Cincies pel Mn Contemporani tenint

en compte la seva procedncia de batxillerats?

Si podem valorar l'argumentaci cientfica com a punt clau d'xit en el bon aprenentatge

dels alumnes de 1r de Batxillerat, preparar un escenari don es construiran els diferents

coneixements construcci del coneixement, Taxonomia de Bloom. s important plantejar tasques on els alumnes treballin de manera cooperativa per grups heterogenis per poder

resoldre la meva pregunta. La meva hiptesi s que en treballar largumentaci en grups

heterogenis els arguments dels alumnes milloraran, ja que tindran el suport dels alumnes

cientfics que estan ms habituats al llenguatge cientfic i els continguts que es treballen i els alumnes de l'humanstic que presenten estructures de llenguatge ms clares i fluides

per la seva prctica.

el diari de recerca 1

Documents