el diari de recerca fase 2
DESCRIPTION
Part 2. Previ a la fase d’intervenció autònoma del Practicum: definint la pregunta de recerca.TRANSCRIPT
MÀSTER DE FORMACIÓ DE PROFESSORAT DE SECUNDÀRIA DE
CIÈNCIES NATURALS
EL DIARI DE RECERCA
DEL PRÀCTICUM
Part 2. Previ a la fase d’intervenció autònoma del
Practicum: definint la pregunta de recerca
Raquel Segura Tubau
2015-2016
U N I V E S I T A T P O M P E U F A B R A
2
Part 2. Previ a la fase d’intervenció autònoma del Practicum: definint la pregunta
de recerca
1. Reformula les teves primeres preguntes d’indagació: A la fase d’observació
vas identificar un aspecte de les classes de ciències en el que t’interessava
aprofundir o millorar. Ara que ja estàs participant com a docent has d’escollir-ne
un que vulguis treballar durant la teva intervenció en el pràcticum.
Durant la primera fase del pràcticum vaig identificar problemes greus de motivació en
els alumnes de l’aula oberta de 3r, per això vaig voler focalitzar la meva recerca en
aquests estudiants. La meva idea principal era que la motivació afectava a
l’aprenentatge, per això la pregunta inicial era:
La motivació de l’alumnat de l’aula oberta de 3r d’ESO, fomenta el seu aprenentatge?
Aquesta pregunta ha anat evolucionant, i durant la creació de la Unitat Didàctica, s’ha
transformat en:
La creació d’un joc de taula, fomenta la motivació i l’aprenentatge dels alumnes de l’aula
oberta?
Penso que la motivació, en general, és fonamental per tal que hi hagi un bon
aprenentatge. Per aquest motiu vull continuar treballant aquest aspecte en la meva
recerca. No obstant això, he modificat la pregunta per tal d’introduir-la millor en la unitat
didàctica que treballaré amb els alumnes de l’aula oberta, i a més poder investigar
aspectes que abans no em plantejava.
Segons la bibliografia consultada i les classes del màster, puc afirmar que hi ha moltes
maneres de motivar els alumnes. Amb aquest ciclet d’innovació i recerca, i el posterior
treball de màster, vull establir una relació entre una creació d’una producció final
atractiva (un joc de taula), amb la motivació i, a la vegada, amb un aprenentatge
significatiu dels alumnes.
2. Contrasta, valida i fonamenta la solució o la hipòtesi pensada: contrasta les
pròpies idees amb els resultats de la recerca educativa.
La meva hipòtesi és que la creació d’un joc de taula i el fet de jugar al finalitzar la unitat
didàctica, augmenta la motivació dels alumnes i, a més, aquesta fomenta un millor
aprenentatge.
En base a la bibliografia consultada i als continguts del Màster treballats a classe, queda
clar que la motivació dels alumnes fomenta el seu aprenentatge. No és l’únic aspecte,
però la motivació és molt important per tal d’assolir un aprenentatge significatiu. Aprèn
tothom qui estigui motivat i posseeixi les aptituds o capacitats necessàries. Tot i així, el
fet d’estar motivat pot compensar altres dificultats (Mallart, 2007). S’aprèn únicament
allò que ens genera interès (Lobrot, 1976).
En diversos articles s’aporten possibles estratègies per tal d’augmentar la motivació dels
alumnes. Les activitats properes a la vida quotidiana dels alumnes, les activitats
pràctiques i que es puguin manipular, les activitats creatives, les activitats adaptades
segons el nivell cognitiu i les activitat TIC, són tipus d’activitats que poden millorar la
motivació dels alumnes (Mallart, 2007; Noguer, 2011). En la realització d’aquesta unitat
didàctica es vol implementar aquesta tipologia d’activitats així com l’ús del joc com a
eines per a desenvolupar la motivació dels alumnes.
3
L’ús del joc per a motivar els alumnes pot ser una bona estratègia ja que promou la
participació, la socialització i el treball en equip. Amb el joc es creen valors i es potencia
el respecte mutu i la cooperació. Fa guanyar autoestima i confiança en un mateix.
Disminueix l’ansietat i la tensió ajudant a crear un clima d’aula més relaxat. Promou el
desenvolupament de competències i de les intel·ligències múltiples. Ajuda als estudiants
amb una intel·ligència més visual o auditiva a interactuar amb la resta de companys. Els
jocs ajuden a desenvolupar la creativitat, la resolució de problemes i la comunicació oral.
En la major part dels jocs, a més, es potencia el pensament crític ja que s’ha d’extreure
informació, analitzar-la, codificar-la i descodificar-la. (Mora, 2001; Urrutia, 2010). El joc
activa el pensament i motiva als estudiants a mantenir un interès per l’assignatura.
(Wright et alt. 1984; Díaz, 2009).
Malgrat tots els aspectes positius que proporciona el joc a la motivació, potser aquests
no es veuen del tot reflectits en la meva recerca ja que es tracta de només una petita
unitat didàctica seguint aquesta metodologia, comparat amb tot el curs escolar seguint
una metodologia diferent. Potser, els resultats no són prou significatius com per valorar
si hi ha hagut un canvi rellevant de motivació i d’aprenentatge.
Cal dir, també, que la major part d’articles de la bibliografia consultada sobre com el joc
afecta a la motivació dels alumnes, són en matèries de llengua, concretament en
expressió oral i comunicació (Wright, 20016; Díaz, 2009; Urrutia, 2010). L’ús del joc en
matèries de ciències està poc referenciat (Rico, 2011). Això em fa pensar en dues
possibilitats, que els professors de ciències no veuen la utilitat ni la viabilitat del joc a les
seves classes, o que a les classes de llengua és més fàcil aplicar el joc. En la realització
d’aquesta recerca es podrà comprovar, entre d’altres aspectes, la viabilitat de l’ús del
joc a les classes de ciències.
3. Aclareix termes. En l’àmbit educatiu, sovint hi ha diferents definicions per a un
mateix terme i és important que definiu bé els termes que utilitzeu per a que es
pugui entendre exactament la recerca que dureu a terme. (per exemple, què
entens exactament per aprenentatge col·laboratiu? O per avaluació autèntica?)
Per tal de dur a terme la meva recerca, cal definir alguns conceptes claus que
apareixeran al llarg del ciclet d’innovació i del posterior treball de final de màster.
Motivació. El concepte de motivació és força difícil de definir, i a més, diferents autors
han aportat diverses definicions durant els últims 30 anys (Mallart, 2007). En aquest
treball, utilitzaré el terme motivació com a l’actitud que tenen els alumnes davant les
tasques a que s’enfronten diàriament., és a dir, la necessitat d’aprendre, l’esforç i la
perseverança.
La motivació, l’empatia, l’autoconeixement, l’autocontrol i les habilitats socials són les
cinc capacitats en que se subdivideix la intel·ligència emocional de les persones
(Goleman, 1995), i totes, es poden treballar mitjançant l’educació (Mallart, 2007).
La motivació és un dels elements fonamentals de l’ensenyament-aprenentatge, ja que sense motivació no hi pot haver aprenentatge. Tothom que estigui motivat i posseeixi les aptituds o capacitats necessàries pot aprendre. El rendiment acadèmic depèn de la motivació, de les capacitats individuals i de l’ambient. Per tant, el fet d’estar motivat pot compensar dificultats o baixes capacitats i fer que els alumnes també assoleixin un aprenentatge significatiu (Mallart, 2007). S’aprèn únicament allò que ens genera interès (Lobrot, 1976).
4
En la realització d’aquest treball, s’analitzaran tres aspectes claus sobre la motivació
dels alumnes davant les tasques proposades:
La participació. Si un alumne està motivat, aquest participarà més activament a
l’aula.
L’interès. Si un alumne està motivat, aquest tindrà un interès per aprendre més
coses, per seguir les classes, etc.
L’esforç. Si un alumne està motivat, aquest farà un esforç per entendre les
explicacions, ajudar als companys, etc
Aprenentatge significatiu. És l’aprenentatge que relaciona conceptes nous de manera substancial i no arbitrària amb conceptes que ja es tenien prèviament, generant una xarxa de coneixements. L’aprenentatge escolar, concretament, es pot dividir en diverses dimensions: aprenentatge significatiu, memorístic, receptiu, per descobriment guiat i per descobriment autònom. (Martí, 1997). En base a la classificació sobre l’aprenentatge escolar d’Ausubel (1963, 1968) citat per Martí (1997), i a les activitats que posa d’exemple, he fet una adaptació amb les activitats que realitzarem durant la unitat didàctica.
Durant la unitat didàctica, s’intenta promoure (marcat amb un cercle vermell)
l’aprenentatge significatiu i l’aprenentatge per descobriment guiat, on els alumnes
puguin arribar al seu propi aprenentatge amb ajuda dels docents. L’elaboració de
preguntes i respostes del jocs, les faran els alumnes treballant amb petits grups
heterogenis amb l’ajuda del docent. I la creació del joc, la treballaran la major part de la
unitat per comissions guiant-los puntualment.
Joc. El joc es descriu com a una experiència entre el nen i l’entorn, lligat íntimament al
seu nivell de desenvolupament, una experiència lligada a l’aprenentatge. Quan juga amb
altres companys, el nen desenvolupa la seva zona de desenvolupament proper,
involucrant-se en activitats més complexes que les que normalment faria sol durant el
dia a dia (Muñoz, 2014).
Aula oberta. L’aula oberta és una mesura dins del Pla de Diversificació Curricular per
atendre la diversitat dels alumnes del segon cicle de l’ESO, és a dir 3r i 4t d’ESO. Segons
el Document d’Orientació sobre l’Atenció a la Diversitat a l’ESO del Departament
d’Educació, l’objectiu del pla és aconseguir que els alumnes assoleixin els objectius i les
competències bàsiques de l’etapa i obtinguin el títol de graduat en educació secundària
Aprenentatge significatiu
Aprenentatge memorístic
Aprenentatge
receptiu
Aprenentatge
per
descobriment
guiat
Aprenentatge
per
descobriment
autònom
Llibre de text
Aclariment de
relació entre
conceptes
Treball al
laboratori
Creació del
joc de taula*
Elaboració de
preguntes i
respostes
Il·lustració 1 Adaptació de la classificació de l’aprenentatge (Ausubel, 1963) *Activitat classificada
entre l’aprenentatge per descobriment guiat i per descobriment autònom.
5
mitjançant una organització de continguts i matèries del currículum diferent a l’establerta
amb caràcter general i una metodologia específica i personalitzada. Hi ha dues
modalitats (A i B), on a la primera tot l’horari lectiu es fa a l’escola, i la segona hi ha una
part de l’horari lectiu on els alumnes fan pràctiques a una altra institució o empresa. La
modalitat que segueixen els alumnes de 3r a l’Ins Joan Oró, és la modalitat A, els
alumnes de 4t ja fan la modalitat B. Els 10 alumnes de 3r que formen part de l’aula
oberta, cursen tres assignatures (anglès, educació física i música) a l’aula ordinària i les
altres assignatures les fan en grup reduït a l’aula oberta.
Piràmide de Maslow. La motivació és condicionada per necessitats que poden variar
segons el moment de la vida de cada individu (Maslow, 1991). La piràmide de Maslow inclou tres tipus de necessitats que s’han de satisfer en ordre ascendent. Primer, les necessitats de l’àrea personal, és a dir les necessitats bàsiques per viure (biològiques, de seguretat, i d’amor i pertinença); un cop s’han cobert aquestes, hem de satisfer les necessitats de l’àrea social (necessitat d’autoestima i d’autorealitzacó), i només quan hem cobert aquestes, podrem satisfer les necessitats de comprensió i de saber, les de l’àrea intel·lectual.
Il·lustració 2 Necessitats humanes de Maslow. Font: Mallart, 2007
Treball cooperatiu. És un sistema de treball en grup que garanteix un aprenentatge de
qualitat, facilitant la creació d’un ambient de treball, impulsant un coneixement i un
domini dels procediments d’estudi, fomentant la indagació i síntesi en els alumnes,
permeten que els alumnes construeixin el seu propi aprenentatge, i augmentant la seva
motivació (Gavilán, 2001; Mateo, 2005 i Pujolàs, 1997). Durant la realització del present
treball, els alumnes treballaran en petits grups de 2 o 3 alumnes en el moment d’elaborar
les preguntes i les respostes del joc, així com en el moment de prendre decisions sobre
el seu disseny, d’aquesta manera aconseguiran un aprenentatge de qualitat.
6
4. Dissenya un pla d’acció a l’aula fonamentada
La UD de l’aula oberta de 3r de ciències naturals es farà mitjançant la creació d’un joc
de taula (tipus trivial) sobre el cos humà, concretament sobre la nutrició i l’aparell
digestiu. Aquest joc, després, es podrà utilitzar per jugar en altres cursos, o fins i tot
crear a posteriori més preguntes i respostes d’altres aparells i sistemes del cos, com si
es tractés de les extensions d’un joc d’ordinador.
Els alumnes hauran d’inventar-se les preguntes a partir dels recursos que els hi
proporcionarem els docents. Aquests recursos tindran diversos formats (vídeo, textos,
àudios, animacions, jocs, pràctiques) per atendre la diversitat a l’aula, a més seran
recursos sobre aspectes propers a la vida quotidiana dels alumnes (malalties digestives
que poden patir, fast-food, begudes alcohòliques, etc.) Les preguntes hauran d’estar
ben elaborades, amb l’ajuda d’una base d’orientació que farem entre tots. A més, hauran
de trobar les respostes a les preguntes, i aquestes també hauran d’estar elaborades
correctament. Part de l’avaluació dels alumnes d’aquesta UD, concretament l’anàlisi de
les preguntes i les respostes elaborades, em permetrà obtenir evidències sobre si hi ha
un augment de la motivació i de l’aprenentatge dels alumnes. A més, el joc final servirà
per avaluar-los d’una manera diferent, jugant al joc creat. També utilitzaré aquestes
evidències en la meva recerca.
Penso que implicar-los directament en la creació d’un objecte físic i que els serà útil per
ells mateixos i per cursos posteriors, pot fer que augmenti la seva motivació i la seva
implicació en l’institut.
Durant la meva recerca, utilitzaré diversos instruments que em permetran recollir certes
evidències:
Qüestionaris als alumnes. Tres qüestionaris realitzats abans, durant i després de la
realització de la UD, em serviran per valorar l’evolució de la motivació i
l’aprenentatge, així com les opinions dels alumnes vers el mètode de treball. (Veure
pàg. 8-10)
Entrevista final a la mentora. Al finalitzar la unitat didàctica, faré una entrevista a la
mentora per saber com ha vist l’evolució dels seus alumnes, i si considera que han
après i els ha estat útil el que hem fet. (Veure pàg. 11)
Anàlisis de la producció dels alumnes. Mitjançant una rúbrica senzilla (Veure pàg.
12), que proporcionaré als alumnes a l’inici de la UD, avaluaré la qualitat de les
preguntes i les respostes elaborades per cada alumne. Aquest anàlisi em servirà per
determinar si han aconseguit un aprenentatge significatiu o no.
Guia d’observació de l’aula. Amb un llistat d’aspectes rellevants, em podré fixar millor
amb allò que vull analitzar posteriorment (Veure pàg. 13-14). Podré analitzar els tres
aspectes clau de la motivació: participació, esforç i interès. Les notes que vagi
prenent durant la UD em serviran per anar analitzant aspectes que sorgeixin
diàriament relacionats amb la motivació i l’aprenentatge, així com opinions dels
alumnes vers el mètode de treball.
Avaluació dels alumnes durant el joc final. Valorant la quantitat de preguntes
encertades per cada alumne i el nivell de dificultat d’aquestes, podré saber si han
assolit un aprenentatge significatiu.
7
Bibliografia
Ausubel, D.P. (1963). The psychology of meaningful verbal learning. Nova York: Grune Stratton.
Ausubel, D.P. (1968). Educational Psychology: A cognitive view. Nova York: Holt. Boyce, A., & Barnes, T. (2010, June). BeadLoom Game: using game elements to
increase motivation and learning. In Proceedings of the Fifth International Conference on
the Foundations of Digital Games (pp. 25-31). ACM.
Díaz, L. R. (2009). Actividades comunicativas para promover el uso de una lengua
extranjera: el juego como punto de partida. Foro de Profesores de E/LE, (5), 1-6.
Gavilán, P. (2001). El trabajo cooperativo: una alternativa eficaz para atender a la
diversidad. Editorial GRAO. Barcelona.[Links].
Goleman, D. (2006). Emotional intelligence. Bantam.
Lobrot, Michel. (1976) Teoría de la educación. Barcelona: Fontanella.
Loukomies, A., Pnevmatikos, D., Lavonen, J., Spyrtou, A., Byman, R., Kariotoglou, P., &
Juuti, K. (2013). Promoting students’ interest and motivation towards science learning:
The role of personal needs and motivation orientations. Research in Science
Education, 43(6), 2517-2539.Mallart i Navarra, J. (2007). Didàctica de la motivació com
a motor de l'aprenentatge en una pedagogia humanista. Revista Catalana de Pedagogia,
75-99.
Mallart i Navarra, J. (2007). Didàctica de la motivació com a motor de l'aprenentatge en
una pedagogia humanista. Revista Catalana de Pedagogia, 75-99. Mateo Sánchez, J. (2005). La atención a la diversidad en ciencias a través de materiales
curriculares adaptados. Revista Eureka sobre Enseñanza y Divulgación de las
Ciencias, 2(3), 416-429.
Martí, E., & Onrubia, J. (1997). Les teories de l’aprenentatge escolar.Psicología de la
instrucció (mod. 4, pp. 3-91). Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.
Maslow, A. H. (1991). Motivación y personalidad. Ediciones Díaz de Santos.
Mora, R. A., & Gómez, M. C. L. (2001). Games in the classroom: More than just having
fun. HOW Journal, 8(1), 75-82.
Muñoz, C., & Valenzuela, J. (2014). Escala de motivación por el juego (EMJ): estudio del
uso del juego en contextos educativos. RELIEVE-Revista Electrónica de Investigación y
Evaluación Educativa, 20(1).
Noguer Vila, N. (2011). Elaboració de materials, activitats i recursos dirigits a l’alumnat
de matemàtiques de l’aula oberta. Pujolàs, P. (1997a). Los grupos de aprendizaje cooperativo: una propuesta metodológica
y de organización del aula favorecedora de la atención a la diversidad. In Motivación,
tratamiento de la diversidad y rendimiento
Rico, E. C. (2011). Juguem amb la taula periòdica. Ciències: revista del professorat de
ciències de Primària i Secundària, (19), 9-13.
Urrutia Leó, W., & Vega Cely, E. (2010). Encouraging teenagers to improve speaking
skills through games in a Colombian public school. Profile Issues in
TeachersProfessional Development, 12(1), 11-31.
Wright, A., Betteridge, D., & Buckby, M. (2006). Games for language learning. Ernst Klett
Sprachen.
8
Enquesta inicial als alumnes de 3r de l’INS Joan Oró
Hola nois! Com ja sabeu estic estudiant per ser professora, sóc una alumna com
vosaltres i també m’avaluen, com a vosaltres. Per això necessito la vostra ajuda!
He de valorar com van les classes, què us semblen i què apreneu durant aquests
dies. Avui és el primer dia i m’agradaria saber què us ha semblat. No patiu, no és
una enquesta molt llarga, i durant tots aquests dies només en farem 3.
Nom de l’alumne: ..............................................
T’agrada jugar? SI NO
A què jugues
normalment?
Penses que pot ser útil fer un joc de taula per aprendre?
No, ho trobo una tonteria no servirà per res.
No, prefereixo les classes de sempre.
No, ...................................................................
Quan fas activitats a classe, què t’agrada fer més? (Pots posar més d’una
opció)
Veure vídeos
Escoltar àudios
Fer pràctiques
Digues una cosa de la classe d’avui que t’hagi agradat? (sobre la classe, els
companys, els professors, l’activitat, etc.)
...............................................................................................................................
...............................................................................................................................
Ara, digues una cosa que no t’hagi agradat. Què faries per millorar-ho?
...............................................................................................................................
...............................................................................................................................
De les PREGUNTES que has elaborat a la classe d’avui, escriu la que pensis
que està millor escrita:
...............................................................................................................................
..........................................................................................................................................
...........................................................................................................................................
Sabries respondre-la?
Moltes gràcies! M’esteu ajudant moltíssim contestant aquesta enquesta.
Raquel
Jocs de taula
Jocs de rol Jocs del mòbil Jocs d’ordinador, Playstation, etc
No Si, una mica
Si, bastant bé
Si, i la podria explicar a un company
Si, és més divertit i segur que així aprendrem més.
Si, pot ser molt interessant però no sé si aprendrem més.
Si, ..........................................................................................
Llegir textos Altres:
Escriure
Parlar i debatre amb els companys
9
Segona enquesta als alumnes de 3r de l’INS Joan Oró
Nom de l’alumne:
T’ajuda treballar en petits grups per millorar les respostes que has
elaborat?
Si, em va molt bé. Entre els tres hem fet una bona feina.
No, prefereixo fer-ho sol. No crec que sigui útil fer una posada en comú.
Altres ...............................................................................................................................................
Digues un aspecte de la classe d’avui que t’hagi agradat molt? Per què? (sobre la classe, els companys, els professors, l’activitat, etc.)
...............................................................................................................................
...............................................................................................................................
Ara, digues una cosa que no t’hagi agradat. Què faries per millorar-ho?
...............................................................................................................................
...............................................................................................................................
De les TEVES RESPOSTES que avui has llegit en petit grup, escriu la que
pensis que està millor escrita:
...............................................................................................................................
..........................................................................................................................................
...........................................................................................................................................
A quina pregunta responia?
...............................................................................................................................
..........................................................................................................................................
Moltes gràcies!
Raquel
10
Enquesta final als alumnes de 3r de l’INS Joan Oró
Nom de l’alumne: ......................................
Dels recursos treballats a classe, quins t’han agradat més? Posa’ls en
ordre. (1 el que més t’ha agradat, 7 el que menys)
Vídeo “La dieta americana”
Vídeo “Sucre i la seva indústria”
Pràctica cacauet + vídeo refrescos
T’ha agradat que l’examen d’aquesta unitat hagi sigut jugar al joc de taula
que heu creat? Si/No Per què?
...............................................................................................................................
..........................................................................................................................................
...........................................................................................................................................
Penses que treballar en petits grups t’ha anat bé? SI/ NO, per què?
...............................................................................................................................
..........................................................................................................................................
...........................................................................................................................................
Si et donessin l’opció de continuar el joc de taula amb altres aparells com
l’aparell excretor o el reproductor, ho faries?
No, ho trobo una tonteria no m’ha servit per res
No, prefereixo les classes de sempre.
No, ...................................................................
De les PREGUNTES que HAS elaborat durant totes les classes, escriu la
que pensis que està millor escrita:
...............................................................................................................................
..........................................................................................................................................
...........................................................................................................................................
Ara, sabries respondre-la?
Hi ha alguna cosa que canviaries d’aquesta UD? Quina?
...........................................................................................................................................
...........................................................................................................................................
...........................................................................................................................................
Moltes gràcies!!
Raquel
No Si, una mica
Si, bastant bé
Si, i la podria explicar a un company
Pràctica dels combinats Vídeo “gana i sacietat”
Àudio sobre l’anorèxia
Vídeo sobre l’evolució dels aparells digestius (animals)
Si, és més divertit i he aprés molt.
Si, és interessant però no sé si he aprés més.
Si, .............................................................................
11
Entrevista final a la mentora
A continuació hi ha un llistat de preguntes orientatives que faré a la mentora al finalitzar
la unitat didàctica per saber com ha vist l’evolució dels seus alumnes, i si considera que
han après i els ha estat útil el que hem fet.
Com has vist els teus alumnes durant la UD?
Penses que estaven prou motivats? Que els hi ha agradat la UD?
Consideres que han après força?
Creus que ha estat útil el mètode que hem seguit en aquesta unitat?
Seguireu amb la mateixa metodologia per les properes unitats?
Tens alguna proposta de millora?
12
Rúbrica per avaluar les preguntes i les respostes
Rúbrica per avaluar la qualitat de les preguntes
Molt bé (3) Correcte (2) Millorable (1)
Transversalitat (10%)
La pregunta s’aplica a més de dos temes, és molt transversal.
La pregunta s’aplica a dos temes, és força transversal.
La pregunta només es pot aplicar a un tema en concret, no és transversal.
Gramàtica (35%)
La frase es gramaticalment correcte. No hi ha cap falta ortogràfica. La frase té subjecte, verb i complements.
Hi ha entre 1 i 4 faltes d’ortografia o falta una part de la frase (subjecte, verb o complements).
Hi ha més de 4 faltes d’ortografia i/o falta més d’una part de la frase (subjecte, verb o complements).
Claredat (35%) La pregunta és curta, precisa, concisa i s’entén. Es pot contestar sense tenir el recurs al davant. L’enunciat no dóna la resposta a la pregunta.
La pregunta es pot contestar sense tenir el recurs al davant i l’enunciat no dóna la resposta, però no és gaire precisa i no s’acaba d’entendre.
La pregunta fa referència a un recurs sense el qual no es pot respondre la pregunta. O en l’enunciat queda implícita la resposta a la pregunta. No és precisa, ni concisa. És molt llarga o no s’entén. Es contesta amb un “si” o un “no”
Interès (20%) La pregunta genera dubtes reals, és rellevant pels alumnes.
La pregunta pot generar dubtes no reals, però és rellevant pels alumnes. Els hi crida l’atenció.
La pregunta no genera cap dubte real, és irrellevant i no fa pensar massa.
Rúbrica per avaluar la qualitat de les respostes
Molt bé (3) Correcte (2) Millorable (1)
Gramàtica (40%)
La frase es gramaticalment correcte. No hi ha cap falta ortogràfica. La frase té subjecte, verb i complements.
Hi ha entre 1 i 4 faltes d’ortografia o falta una part de la frase (subjecte, verb o complements).
Hi ha més de 4 faltes d’ortografia o falta més d’una part de la frase (subjecte, verb o complements).
Claredat (60%)
Les respostes són curtes, precises, concises i s’entenen. Hi ha una resposta verdadera i dues de falses. Les respostes no són òbvies.
Alguna resposta no és prou curta, o no és prou precisa ni concisa, no s’acaba d’entendre o no es compleix la relació 1 resposta verdadera- 2 de falses. Les respostes no són òbvies.
Les respostes no són curtes, o precises, o concises. Les respostes no s’entenen. O no es compleix la relació 1 resposta verdadera- 2 de falses. Hi ha alguna resposta que és massa òbvia.
13
Guia d’observació de l’aula
(P) Participació ( E) Esforç i (I) Interès dels alumnes. Aspectes per valorar la motivació dels alumnes.
Aspectes a observar
Sessions
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13
Els alumnes pregunten el que no han entès? (P)
Realitzen les tasques proposades? (P)
Ajuden als companys? (dins el treball en petit grup) (E)
Estan desorientats amb el que se’ls demana que facin? (E)
Contesten a les preguntes que se’ls hi planteja? (P)
Es senten comentaris de l’estil “quin avorriment”. (I)
Es detecten conductes disruptives i interrupcions a la classe? (I) (E)
Els alumnes demanen silenci si algú interromp la classe? (I) (E)
14
S. Observacions S. Observacions
1
8
2 9
3 10
4 11
5 12
6 13
7