el delta de l’ebre › inselstresturons › wp-content › ... · hectàrees més de regadiu en...
TRANSCRIPT
El Delta de l’Ebre des d’Arenys de Mar
TREBALL DE SÍNTESI DE PRIMER D’ESO
Institut Els Tres Turons Curs 2017-2018
Nom i cognoms : Curs i grup : Nom i cognoms : Curs i grup :
Índex
NORMATIVA GENERAL 1
MATERIAL NECESSARI 1
QUÈ S’AVALUARÀ? 1
QUÈ S’HA DE FER EL DIA DEL TRIBUNAL AVALUADOR? 2
AGENDA DE L’ESTADA A L’INSTITUT 2
DIMARTS 29 DE MAIG
ON SOM I CAP ON ANEM 3
MAPA DEL DELTA DE L’EBRE 6
PLA HIDROLÒGIC NACIONAL 2016 7
LO CARRILET I EL VAPORET 10
LA GÈNESI DEL DELTA 12
DIMECRES 30 DE MAIG
DECORA LA PORTADA 15
ITINERARI PEL PORT D’ARENYS 15
DIJOUS 31 DE MAIG
EL PARC NATURAL 25
L’ARRÒS 26
EL CARGOL POMA 27
L’EMBARCACIÓ DE PERXAR 29
LES SALINES 29
FEM UNA MAQUETA DEL DELTA DE L’EBRE 30
DIVENDRES 1 DE JUNY
HI HAVIA UNA VEGADA UN MUSCLO ZEBRA 31
COMPARTEIX LA TEVA EXPERIÈNCIA 34
EL JOC DEL DELTA 34
DILLUNS 4 DE JUNY
AVALUACIÓ DEL TREBALL DE SÍNTESI 35
1
NORMATIVA GENERAL Realitzareu el Treball de Síntesi en parelles, i presentareu un dossier únic. Al final, haureu de fer una exposició oral davant d’un tribunal avaluador seguint les pautes que trobareu més endavant.
Durant el Treball de Síntesi les normes de comportament del centre continuen vigents, Els alumnes heu de respectar l’horari establert i acomplir de manera responsable les activitats que l’equip de professors ha programat.
Els alumnes que infringeixin qualsevol norma rebran la sanció que el professorat decideixi oportuna.
MATERIAL NECESSARI
- Estoig amb bolígraf, llapis, goma, maquineta, tisores i cola. - Colors (llapis i retoladors) - 1 cartolina gran. - 2 o 3 cartolines petites de colors diferents. - Un dau i fitxes. - Mòbil o tauleta - Brúixola (si en teniu) - Carpeta (no cal que sigui classificadora)
QUÈ S’AVALUARÀ?
Què es puntua?
Qui ho puntua?
Punts màxims
Hàbits i actituds
Puntualitat, assistència, participació en les activitats, col·laboració amb els companys, respecte a les normes, capacitat d’organització. I també, pels que marxeu: exposició del que heu après al Delta, respecte a les instal·lacions i al descans a l’alberg.
Professors acompanyants/ del centre
4
Presentació del dossier
Netedat, dossier complet, correcció en l’expressió, ortografia.
Tribunal 2
Exposició organitzada de les idees: tema, estructura (presentació, contingut i conclusió).
Tribunal 2 Exposició oral i qüestions
Correcció lèxica, fluïdesa, entonació verbal i llenguatge gestual.
Tribunal 1
Material addicional
Maqueta, tríptic, fotografies, dibuix... Tribunal 1
2
QUÈ S’HA DE FER EL DIA DEL TRIBUNAL AVALUADOR?
El dia de l‘exposició oral davant del tribunal avaluador haureu de lliurar el dossier
complet, net i polit. En cas que perdeu algun full o en vulgueu alguna altra còpia,
podeu trobar el fitxer en format PDF al web de l’Institut
(http://agora.xtec.cat/inselstresturons/credit-de-sintesi/).
Heu de preparar una exposició oral d’una durada aproximada de cinc minuts repartits entre els membres del grup.
L’estructurareu en tres parts:
• Presentació: qui sou i de què parlareu.
• Contingut/Cos:
a) Comenteu dues activitats que us hagin agradat, i expliqueu els motius de la tria.
b) Feu una valoració global del que heu après a nivell acadèmic. c) Reciteu l’estrofa memoritzada. d) Mostreu la maqueta i el joc. e) Si voleu millorar la nota, podeu presentar algun material addicional, com
pot ser un tríptic, una maqueta, un pòster, alguna fotografia, un making off de la realització de les feines...
● Conclusions: comenteu allò que heu extret de la vostra experiència a nivell
personal.
Per això cal pensar bé què dirà cada component, evitant repetir el que ha dit l’altre. Per
tal d’organitzar bé les idees podeu escriure un guió/esquema.
Com ho direu?
• Utilitzareu correctament el vocabulari específic o tècnic que hàgiu après en l’activitat.
• Evitareu utilitzar paraules poc definides: cosa, allà, allò.
• Mantindreu una pronunciació correcta.
• El to de veu i l’entonació serà adequada. Les altres persones us han de sentir i ntendre.
• Parlareu a poc a poc. Cal que el professorat us pugui seguir.
• Evitareu encallar-vos. Cal desterrar els mots “crossa“ (repetitius).
• Motivareu els que us escolten explicant la vostra activitat amb agilitat, com si
expliquéssiu una anècdota.
• Mostrareu seguretat tenint control del vostre cos: evitareu moure-us endavant i
endarrere, posar els peus a la paret... Quan les mans us molestin, podeu buscar un estri
per tal que us doni suport. Si és un bolígraf, evitareu fer sorolls.
AGENDA DE L’ESTADA A L’INSTITUT
Dimarts 29 de maig
Inici del Treball de Síntesi a l’Institut. L‘horari és l’habitual (8h-14.30h) Dimecres 30 de maig
Sortida al port i la platja
Dijous 31 de maig
Cerca d’informació del Delta i creació d’una maqueta Divendres 1 de juny
Activitats sobre el Delta i creació d’un joc. Dilluns 4 de juny
Exposició oral davant del tribunal avaluador i lliurament de la feina.
3
DIMARTS 29 DE MAIG
ON SOM I CAP ON ANEM
Observa el mapa mut de les comarques de Catalunya i realitza les activitats
següents:
- Posa el nom a la comarca del Maresme i a les dues del Delta de l’Ebre.
- Situa Arenys de Mar i Sant Jaume d’Enveja.
- Escriu el nom de les comarques que cal travessar per anar d’Arenys de Mar a
Amposta, costejant la mar Mediterrània.
- Pinta amb color les dues comarques que formen part del Delta de l’Ebre.
- Fes una estimació en Km de la distància que hi ha entre Arenys de Mar i
Amposta i comprova el resultat a escala.
- Dibuixa el recorregut de l’Ebre al seu pas per Catalunya fins a la
desembocadura.
4
5
6
MAPA DEL DELTA DE L’EBRE A partir dels dos mapes anteriors, dibuixa un sol mapa del Delta de l’Ebre on
figurin els noms de les poblacions i les vies de comunicació. Pinta’l.
7
PLA HIDROLÒGIC NACIONAL 2016
El Pla Hidrològic Nacional (PHN) és un instrument jurídic de planificació. És una llei que regula i coordina les accions necessàries per la gestió de l'aigua, un recurs natural, que al territori espanyol és desequilibrat.
Les pluges es concentren al nord, aquesta és l'anomenada Espanya humida i la resta del territori, anomenada, Espanya seca, pateix grans sequeres. Aquesta és la raó per la qual el PHN té l'eix principal d'actuació en els transvasaments. Això implica la construcció de grans infraestructures hidràuliques com canalitzacions i embassaments.
Aquest mes de gener el consell de ministres espanyol ha aprovat per reial decret setze nous plans hidrològics que tenia pendents, entre ells el de l'Ebre.
L'Ebre és és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que aboca a la Mediterrània. Neix al vessant sud de la serralada Cantàbrica, des d'on segueix una trajectòria ESE amb una longitud d'uns 910 km i 83.093 km² de conca fins a la Mediterrània, on desemboca formant un ample delta de 500 km².
El seu cabal, però, és molt variable, segons les estacions de l’any, amb uns màxims a la primavera i uns mínims a l’estiu. En circumstàncies climatològiques determinades hi pot baixar molta aigua en poc temps i formar el que es diu “riuada” fet que pot produir la inundació temporal d’algunes terres pròximes al riu.
Les seves aigües s'aprofiten en nombrosos punts per al regadiu mitjançant canals com l'Imperial, el Tauste i, al tram final, els canals de la Dreta i l'Esquerra de l'Ebre, que neixen a l'assut de Xerta. El seu cabal es regula pels embassaments de Mequinensa i Riba-roja. Aquests embassaments fan que actualment el delta de l'Ebre pateixi un fenomen de regressió, ja que aturen els sediments que haurien d'arribar a la desembocadura i, per tant, la mar va guanyant espai a la terra.
Aquest és el principal problema que ha portat a la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) a considerar que la nova proposta de cabals d'aquest pla és insuficient. La PDE ja va anunciar que recorrerà la decisió davant el Tribunal Suprem (TS) i ho denunciarà a la Comissió Europea. El nou PHN contempla una previsió d'aigua per abastir 465.000 hectàrees més de regadiu en el període 2016-2031, que s'afegirien a les 950.000 previstes en l'anterior pla i la construcció de 56 embassaments nous. Això deixaria el tram final del riu, és a dir, el Delta de l'Ebre, sense un cabal suficient.
1. Tot seguit veuràs 2 vídeos:
1r. Enregistrament fet al 2002 quan el Govern del Partit Popular volia
transvasar les aigües del riu Ebre cap al sud del país.
http://www.segulafilms.com/bloc/aigua-la-font-de-la-vida/
8
2n. Notícia de la manifestació que va tenir lloc el 7 de febrer de 2016 a
Amposta un cop el govern actual va aprovar el nou PHN.
http://www.ccma.cat/324/multitudinaria-manifestacio-a-amposta-contra-el-nou-pla-hidrologic-de-la-conca-de-lebre/noticia/2711995/
a) Omple les columnes següents amb els pros i contres d'un transvasament al riu
Ebre.
AVANTATGES INCONVENIENTS
2. Busca l'eslògan que la Plataforma per la Defensa de l'lEbre va utilitzar en les
manifestacions del 2001 i la que utilitzen actualment. Crea’n un de nou.
9
3. CASTELLÀ. Tu primo de Zaragoza siempre dice que “los catalanes se llevan el
agua”. Escribe un texto expositivo, de unas 10 líneas, en que le expliques lo que
has aprendido en estos dos vídeos sobre el Plan Hidrológico Nacional y sus
consecuencias para el Delta del Ebro.
10
LO CARRILET I EL VAPORET Lo Carrilet de la Cava era una línia ferroviària que uní Tortosa i les poblacions
del Delta de l'Ebre entre els anys 1926 i 1967. El grup musical de les Terres de
l’Ebre Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries ha dedicat una cançó al
trenet titulada Lo Carrilet i el Vaporet (lletra i música d'A. Bonet). Escolta-la
amb molta atenció (https://www.youtube.com/watch?v=bOPRmy20CzE) i després
respon les qüestions que tens a continuació.
Lo Carrilet i el vaporet
Lletra i música: A. Bonet De quan els transports fluvials i ferroviaris unien el Delta amb les terres de dalt.
Antes la gent del Baix Ebre per poder-ne viatjar van fer-ne un vaporet i riu amunt van anar. Després van fer el Carrilet per a més poder carregar i va ser una maravilla. I va ser la maravilla, hasta que els el van llevar.
Lo Carrilet del Baix Ebre va fer un transport molt actiu, portant persones i bultos igual d’hivern com d’estiu. També ho va fer el vaporet, hasta que el van jubilar; allà a Jesús i Maria a la punta de l’Illa enganxat se va afonar.
Lo Carrilet recorria de Tortosa a Campredó per carrils de via estreta i a Amposta feia estació. I allà a Jesús i Maria xulava amb gran emoció, que prop n’estava la Cava! Que ja arribava la Cava, final de la trajecció.
Los treballadors del camp mai lo podrem oblidar perquè ell xulava a les nou que era l’hora d’enganxar. També xulava a la una quan sortíem a dinar, i a les sis tornava a vindre, i a les sis tornava a vindre, que era l’hora de plegar.
A estacions i apeaderos ells s’havia de parar, tant en diumenges com festes sempre et venia a buscar. Ell mai va fer-ne cap festa, ell sempre va treballar, perquè la gent del Baix Ebre, perquè la gent del Baix Ebre, ne poguessa viatjar.
1. Quantes estrofes hi ha? Quants versos hi ha a cadascuna?
11
2. Escriu en la forma estàndard els mots dialectals subratllats.
3. Relaciona cada un dels temes següents amb una estrofa:
a) Explica el recorregut que feia.
b) Ens diu la utilitat que tenia el Carrilet i el vaporet.
c) Ens diu els dies que funcionava.
d) Explica l'evolució del transport a l'Ebre.
e) Concreta l'horari que feia.
4. Situa en el mapa el recorregut (5 llocs) del Carrilet.
5. Memoritza una estrofa de la cançó, la que tu vulguis. Durant l’exposició oral,
hauràs de recitar-la amb la fonètica amb què ho faria una persona del Delta de
l'Ebre.
12
LA GÈNESI DEL DELTA
El Delta de l’Ebre és la zona humida més gran de Catalunya, amb 320 Km2 de
superfície emergida i gairebé 30 Km endinsada en el mar. Està situada al sud de
Catalunya prop del límit amb la Comunitat Valenciana.
La relació riu-mar-terra, en tots els seus aspectes, és la que ha determinat la
gènesi del Delta. En la seva formació han tingut gran importància factors
dinàmics com l’onatge o el vent i quasi la total absència de marees a la
Mediterrània.
La gènesi del Delta ha estat condicionada per l’aportació de sediments per part
del riu, primer amb l’augment i en els darrers anys amb la disminució, i també
per l’acció de l’home sobre el medi. Cal analitzar doncs, quins factors són els
que han fet disminuir en aquesta proporció l’aportació de terra al riu
(embassaments, canals, etc.). També influencia la disminució del cabal del riu,
que en 50 anys ha suposat uns 100 m3/s.
L’inici del Delta fou durant la glaciació Würmiana fa uns 18.000 anys. En aquell
moment, a causa de les grans extensions de gel que cobrien la major part
d’Europa, el nivell de la mar es trobava uns 100 m per sota del nivell actual. Des
d’aleshores hi ha hagut dues estabilitzacions: la primera fa uns 8.000 anys, a uns
deu metres per sota del nivell actual del mar; la segona, fa uns 5.000 anys, a uns
cinc metres per sota del nivell actual del mar. Fa uns 2.500 anys ja assolí un nivell
semblant a l’actual i s’ha mantingut sense variacions importants.
En cada estabilització es formà una plana deltaica, posteriorment submergida
per la transgressió marina, que servia després de base d’assentament de la
següent.
1. Compara aquests dos dibuixos i escriu les diferències que hi veus.
DELTA ESTUARI
13
2. Aquí tens un esquema de la conca hidrogràfica del riu Ebre, que té uns 88.835
Km2.
Esbrina quin percentatge representa del total de la superfície peninsular (607.107
Km2).
3. Mira aquests dibuixos de la formació i evolució del Delta de l’Ebre
14
a) A què corresponen els colors...
Blanc
Negre
Gris clar
Gris fosc
b) Quin és l’element que fa créixer la zona de color gris fosc? Per què?
c) I l’element que les fa recular? Com?
d) Quin creus què és el tret geològic més característic dels deltes?
Des del punt de vista de la dinàmica marina, els processos més importants a les
costes catalanes són els que no succeeixen de forma periòdica. Així l’efecte de
les marees, amb màxims de 20 cm, és inapreciable per al delta a no ser que s’hi
afegeixin altres elements.
4. Uns dels elements que accentuen l’acció del mar són els temporals de
Llevant:
a) De quina direcció vénen?
b) Quins efectes tenen sobre el Delta?
c) Les onades, el vent i les marees, han afavorit o han perjudicat la formació
del Delta? Raona-ho.
15
DIMECRES 30 DE MAIG
DECORA LA PORTADA
Com que aquests dies coneixeràs moltes coses sobre el Delta i el mar, aprofita una estona per fer la portada d’aquest dossier amb algun aspecte que hi estigui relacionat.
ITINERARI PEL PORT D’ARENYS Arenys de Mar, tal com el nom indica, neix en un areny o sorral, llit de la riera,
arran de mar. Així, la vila neix de cara al mar i la seva història i el seu
desenvolupament giren entorn a les activitats marineres. Al segle XIII hi ha
notícies del comerç per mar des de la platja, i al segle XV hi ha referències de la
construcció de vaixells. Un segle més tard, la població tenia quatre drassanes i
indústries complementàries.
Entre els segles XVI i XVIII va augmentar el comerç per la Mediterrània i es va
obrir cap a Amèrica. En aquest període, es va crear l’Escola de pilots per formar
tècnics en nàutica.
Al segle XIX l’arribada del tren, la pèrdua de colònies a ultramar, l’aparició de
vaixells a vapor i el tancament de l’Escola de pilots van portar la decadència de
la navegació a vela, i sols es construïen vaixells de poc tonatge. Malgrat això, la
indústria naval ha continuat fins avui i s’ha ampliat amb l’activitat de reparació i
manteniment de vaixells, dos sectors amb gran projecció internacional.
1. A continuació tens un mapa del port d’Arenys. Primer de tot situa amb un
punt vermell on ens trobem.
16
Ara que ja estàs una mica més orientat, pots situar els altres punts d’interès:
- Marca amb una fletxa cap a on està Canet i cap a on està Caldetes. - Les Drassanes (lloc on es reparen vaixells i se’n construeixen de nous). - Les casetes de pescadors. - La llotja de pescadors. - El far. - La 3a platja d’Arenys.
Pinta de color groc la zona del port on hi ha els vaixells de pesca i de color verd
la zona del port on hi ha els vaixells esportius.
2. Ara passarem pel costat de les casetes dels pescadors, quantes n’hi ha? Per
què creus que les deuen utilitzar els pescadors?
3. Els següents dibuixos indiquen els processos pels quals passa el peix des que es
pesca fins que arriba a mans del consumidor. Relaciona els dibuixos amb els
processos que hi tenen lloc. Després ordena’ls per tal que tinguin sentit.
Subhasta
Comercialització i distribució Classificació pesada i etiquetatge
Descàrrega del peix
Ordre: 1r: 2n: 3r: 4t
17
4. Escriu en cadascuna de les següents arts de pesca menors el tipus de peix que es captura:
Marisc: cloïsses i petxines Peix blau (bonítols, tonyines) Tot tipus de peixos, crustacis i mol·luscs Pops
Nanses Xarxes ________________________________ _________________________________
________________________________ _________________________________
Marisqueig Palangre ________________________________ _________________________________
________________________________ _________________________________
_________________________________
_________________________________
Cadups o caducs o catúfols
18
5. A continuació tens una imatge d’un vaixell de pesca, com els que pots veure
al Port d’Arenys de Mar. Relaciona els números de les diferents parts del vaixell
amb les definicions que tens a continuació:
_______ BABORD: Part esquerra d’un vaixell mirant a proa.
_______ POPA: Part del darrere del vaixell, on hi ha l’hèlix per propulsar la
navegació.
_______ MÀNIGA: Amplada d’un vaixell, de babord a estribord.
_______ CASC: Cos del vaixell.
_______ ESLORA: Longitud d’un vaixell, de proa a popa.
_______ ESTRIBORD: Part dreta d’un vaixell mirant a proa.
_______ COBERTA: Superfície del vaixell.
_______ LÍNIA DE FLOTACIÓ: Separa la part submergida de la que no ho està.
_______ PROA: Part del davant del vaixell que trenca les aigües per facilitar la
navegació.
_______ GABIETA: Cabina de les embarcacions de pesca des d’on es
governa el vaixell.
_______ GIGRE: Torn doble on s’enrotllen els cables que serveixen per hissar i
calar la xarxa.
19
6. Amb l’ajuda del plafó sobre el marisc que es pesca en aquest port: a) Dibuixa, pinta i descriu 2 animals crustacis. No t’oblidis de dir com es diu!
Escriu també com es diuen en castellà i en anglès.
b) Dibuixa, pinta i descriu un animal cefalòpode. No t’oblidis de dir com es diu!
Escriu també com es diu en castellà i en anglès.
c) Dibuixa, pinta i descriu un animal bivalva. No t’oblidis de dir com es diu! Escriu
també com es diu en castellà i en anglès.
20
7. Amb l’ajuda dels plafons sobre els peixos que es capturen en aquest port: a) Quina és la principal diferència entre els peixos blancs i els peixos blaus? b) Digues 5 espècies de peixos blaus i dibuixa’n un. Escriu també com es diuen
en castellà i en anglès.
c) Digues 5 espècies de peixos blancs i dibuixa’n un. Escriu també com es diuen
en castellà i en anglès.
d) Explica una de les curiositats que tenen alguns dels peixos blancs que hi ha
fotografiats al plafó.
e) T’agrada algun d’aquests peixos? Quin o quins? Com el cuineu a casa teva?
21
8. Alguns dels peixos que acabes d’estudiar a l’altre exercici, es pesquen amb la
tècnica de l’encerclament. Ordena els següents dibuixos per tal que tinguin
sentit:
9. A tot el món, 8 milions de tones de residus arriben al mar cada dia. Tota
aquesta brutícia s’origina per l’activitat humana. Són residus no reciclables
llençats al vàter, al carrer, a les rieres, a la sorra de la platja o al mar, que es
converteixen en veritables destructors de la vida marina. Però tu pots evitar-ho!!
Fixa’t el temps que tarden aquests residus a degradar-se en el mar!!
22
Ves a la platja i busca deixalles entre la sorra, classifica-les en els grups de dalt: Fusta
Bossa de plàstic
Boia
Llauna
Envàs de plàstic
Xarxes
Vidre
Ara, pensa, què podem fer nosaltres per reduir els residus? 10. NUSOS MARINERS Un bon nus ha de ser fàcil de fer i de desfer. Per ser un bon navegant, primer has
de saber fer tots els nusos bàsics. Per a cada situació o maniobra del vaixell, se
n’utilitza un nus concret.
Amb les cordes que us hem donat i seguint els passos que tens a continuació,
intenta fer aquests quatre nusos mariners que més s’utilitzen en un vaixell.
Després els pots enganxar en una cartolina per mostrar-los bé durant l’exposició
oral.
Omple els espais buits amb el nom del nus que correspongui per saber la seva
funció:
1. El nus del _______________ es fa servir quan vols unir dos caps del
mateix gruix.
2. La __________________ serveix per amarrar un vaixell al moll.
3. El nus del ___________________ serveix per fer de “tope”.
23
11. ROSA DELS VENTS
Els pescadors i els navegants, són bons meteoròlegs per que han de conèixer
molt bé l’estat del mar i el temps que hi haurà durant les hores que estaran mar
endins. Per aquest motiu, coneixen molt bé els tipus de vent segons la direcció
d’on provenen.
a) Situa els vents següents a la rosa dels vents segons la direcció d’on vénen:
GREGAL: vent que prové del Nord Est.
TRAMUNTANA: vent que prové del Nord.
LLEVANT: vent que prové de l’Est.
MIGJORN: vent que prové del Sud.
GARBÍ: vent que prové del Sud Oest.
MESTRAL: vent que prové del Nord Oest.
XALOC: vent que prové del Sud Est
PONENT: vent que prové de l’Oest.
b) Sabries dir avui d’on bufa el vent? (Ajuda’t amb una brúixola!)
24
25
DIJOUS 31 DE MAIG EL PARC NATURAL
Consulta la pàgina www.baixebre.cat i respon: Sobre l’Actualitat: 1. Explica què faran a l’antic traçat del carrilet. Sobre Turisme: 2. Quins municipis engloba el Parc Natural del Delta de l’Ebre? 3. Què hi fan els ocells a l’hivern? Consulta la pàgina www.totparc.cam (apartat d’Història) i contesta: 4. Quin ús tenia la típica barraca del Delta? 5. Amb quins materials la construïen? 6. Dibuixa’n una.
26
L’ARRÒS
Consulta la pàgina web www.arrossaires.com i mira el vídeo d’El procés del cultiu de l’arròs al Delta de l’Ebre (https://www.youtube.com/watch?v=vKxEh0TpVfQ).
Fes en aquest full un pòster resum del que creguis més rellevant sobre el conreu i les varietats de l’arròs del Delta.
27
EL CARGOL POMA Llegeix aquesta notícia apareguda a l’edició digital de Ràdio Barcelona el 8 d’octubre de 2012.
El cargol poma apareix al marge esquerre de l'Ebre i la Generalitat parla de sabotatge
La comunitat de regants de la dreta de l'Ebre ha detectat la presència de cargol
poma en quatre sèquies que es fan servir per portar l'aigua als caps d'arròs i això els
ha obligat a tancar el reg de forma immediata.
La pregunta del milió és com han travessat els cargols el riu. Segons la comunitat de
regants està clar que algú ha portat els animals d'un costat a l'altre i de fet el
departament d'Agricultura ha reconegut avui que es tracta d'un acte premeditat, és a
dir d'un sabotatge, per la qual cosa els Agents Rurals i els Mossos d'Esquadra han
iniciat ja una investigació. El cargol poma es va detectar per primera vegada al Delta
de l'Ebre l'any 2009 i des d'aleshores s'ha treballat per controlar la plaga però no s'ha
pogut eradicar.
El caragol poma és un mol·lusc gasteròpode aquàtic (d'aigua dolça) de la família dels
Ampullariidae, procedent d'una extensa àrea de l'Amèrica del Sud. Està considerada
una de les 100 espècies invasores més perjudicials del món i ha causat estralls en
cultius de zones humides, sobretot en arrossars, arreu dels llocs del món que ha
colonitzat. Va començar a envair els camps d'arròs l'any 2010 pels voltants de l'ermita
del municipi de l'Aldea i es va anar estenent per la sèquia mare i des d'allí, per
reinfestació a través dels desguassos, per l'hemidelta esquerra.
Es desplaça activament contra corrent pel fons o passivament tancant l'opercle i
surant, on el porta el corrent. Els caragols estan presents en bona part de la xarxa
hidràulica de l'hemidelta esquerre, i afecta part del riu, amb el riscs conseqüents de
passar a la dreta i anar pujant pel riu.
28
1. Busca i escriu el nom científic del cargol poma.
2. Subratlla la paraula sèquies del text i busca el seu significat.
3. Quan es va detectar per primera vegada el cargol poma al Delta de l’Ebre?
4. Busca informació per explicar com es va introduir el cargol poma al Delta de
l’Ebre.
5. Busca en el text quin tipus d’animal és el cargol poma.
6. Què és una espècie invasora?
7. Què és l’opercle del cargol? Com es desplaça el cargol poma?
8. Quines conseqüències té la presència del cargol poma en el conreu de l’arròs? Com pot afectar la seva presència en l’ecosistema del Delta en el futur? 9. Cerca si hi ha alguna espècie que pugui aturar aquesta plaga.
29
L’EMBARCACIÓ DE PERXAR Cerca a la pàgina www.monnaturadelta.com aquestes informacions (clica Què és MonNatura Delta):
Sobre les barques de perxar:
1. Quin nom tenen aquestes embarcacions?
2. Per a què s’utilitzaven i per quin motiu eren les adequades?
3. En quin tipus d’aigües es fan servir?
4. Com es propulsen?
LES SALINES
A la mateixa pàgina web (i/o en altres) cerca:
1. Què són les salines?
2. Quins cinc usos té o ha tingut la sal?
3. On se situen les salines actuals ?
4. Quina producció anual tenen?
5. Es fan exportacions? On?
30
6. Dibuixa al requadre una barca de perxar o bé unes salines.
FEM UNA MAQUETA DEL DELTA DE L’EBRE
Seguint el plànol adjunt i amb ajuda de les làmines fes una maqueta a escala
del delta de l’Ebre.
El que has de fer és:
1.- Enganxar cada una de les làmines en un cartró.
2.- Un cop enganxades, retalla-les per les línies i enganxa una sobre l’altra, de
manera que la làmina 1 quedi sota de la 2, després la 2 sota de la 3 i així fins
enganxar la última làmina.
3.- Finalment, has de pintar cada un dels nivells del color que triïs. Tingues en
compte que sempre queda millor començar en un blau fosc a la part més
profunda de la mar fins un blau clar per a la part menys profunda. En la part de
la terra un color fosc a la part més elevada i un color més clar per a la part
menys elevada.
31
DIVENDRES 1 DE JUNY
HI HAVIA UNA VEGADA UN MUSCLO ZEBRA Llegeix aquesta història.
Hi havia una vegada el musclo zebra... Una espècie invasora dels nostres rius i embassaments.
Els musclos zebra són petits, poden fer fins a 4 centímetres de llarg. Són grisos, amb ratlles negres en la petxina i de formes molt variades. Viuen en rius i embassaments, enganxats a les pedres del fons mitjançant uns filaments, perquè no se'ls emporti el corrent. Creixen en grans grups, formant colònies molt nombroses, enganxats uns amb els altres. Abans, vivien molt lluny d'aquí, en uns mars llunyans: el mar Negre i el mar Caspi. Un dia, diversos musclos zebra es van enganxar al casc d'un vaixell, en comptes d'enganxar-se a les pedres del fons. El vaixell va viatjar, d'un lloc a un altre, deixant musclos zebra per molts llocs. Alguns van arribar al riu Ebre. I com que en el riu Ebre i els seus tranquils embassaments es van trobar a gust, es van quedar i van començar a multiplicar-se. Als animals (i plantes) que han arribat o han estat portats d'altres llocs, i que s'instal·len aquí, a les nostres zones naturals, se'ls anomena espècies invasores. Els musclos zebra no haurien d'haver arribat a l'Ebre. En el seu hàbitat natural vivien en equilibri i controlats per altres espècies. Però aquí ocupen un lloc que no és el seu i causen problemes al medi ambient, a altres espècies i a les persones. Per exemple, l’Antonio rega el seu hort amb aigua de l'Ebre. Els musclos s'han ficat a la canonada i l'han tapat completament. L’Antonio ja no pot regar. La senyora alcaldessa està molt preocupada perquè la presa d'aigua potable del poble en l’embassament està plena de musclos zebra. Caldrà netejar-la bé o fer-ne una de nova. Si no, el poble no tindrà aigua a les aixetes. La indústria que hi ha al costat del riu necessita aigua per fabricar els seus productes: la reixa està taponada pel musclo zebra i amb prou feines hi passa l'aigua. Cal canviar-la per una de nova cada poc temps. En el fons del riu Ebre viuen nàiades, que són com musclos grans. Existeixen fa molt temps en els nostres rius; algunes són escasses i estan en perill d'extinció. Doncs bé, els musclos zebra s’enganxen damunt i no els deixen menjar ni respirar, de manera que es moren. Els musclos zebra formen colònies enormes, amb milions d'individus: filtren contínuament l'aigua, com per un colador, i s'alimenten de les partícules que hi ha, de manera que es redueix el menjar disponible per a altres espècies. Ocupen el jaç i les pedres del riu impedint a altres animals viure o reproduir-se. Tants musclos filtrant l'aigua canvien les seves característiques. L'aigua, en tenir menys partícules, deixa passar més llum; això fa créixer plantes que, al seu torn, consumeixen l'oxigen de l'aigua, necessari per als peixos i altres éssers vius aquàtics. Què podem fer perquè aquesta història acabi bé? Hem d'impedir que els musclos
32
zebra arribin a aigües netes i les colonitzin. Si tu i la teva família navegueu en rius o embassaments, o hi pesqueu, heu de seguir unes normes per evitar portar-los com a hostes no desitjats a aigües lliures d’aquesta espècie.
Cal inspeccionar, desinfectar i assecar! 1. Inspeccionar i netejar bé embarcacions, remolcs i baixos de cotxes amb aigua
calenta a pressió en una estació de rentatge. 2. Netejar tots els utensilis de pesca amb aigua clorada amb lleixiu.
Així, els nostres rius i embassaments estaran a resguard del musclo zebra i d’altres espècies invasores, i fomentarem la conservació i la cura de les nostres espècies de flora i fauna. El musclo zebra no és l'única espècie invasora de l'Ebre. Aquí en tenim algunes més:
- Silur: Originari del Centre d'Europa. Peix de fins a 2 metres de llarg; amb boca grossa, es menja qualsevol altre peix d'aigua dolça.
- Cranc de riu americà: Ataca capgrossos de granotes i tritons i acaba amb ells. Transmet una malaltia al cranc autòcton.
- Jacint d'aigua: Planta amazònica flotant que impedeix el pas de la llum del sol i l'oxigen a altres plantes i les acaba desplaçant. Pot arribar a ocupar tot l'ample de la llera del riu.
- Tortuga de Florida: Originària dels Estats Units. Treu el menjar i els llocs per prendre el sol a les tortugues de l'Ebre. Mai deixis la mascota del teu petit aquari en un riu o embassament! Cuida-la, és la teva responsabilitat.
RESPON AQUESTES PREGUNTES: 1. Per què creus que es diu musclo zebra?
2. D'on vénen els musclos zebra?
3. Com han arribat a les nostres aigües?
4. Com s'anomenen els animals i les plantes que han arribat d'altres llocs i s'instal·len a les nostres zones naturals?
5. Quins problemes causen els musclos zebra al medi ambient i a les persones?
33
6. Dibuixa les espècies invasores dels nostres rius (inclòs el musclo zebra) i posa’ls
el nom.
7. Activitat opcional. Busca informació sobre una espècie invasora del nostres
ecosistemes i elabora un mural indicant:
Nom comú
Nom científic
Origen
Motiu de la introducció als nostres ecosistemes
Problemes generats
Solucions
8. Què hi podem fer, nosaltres?
Bona pràctica
Mala pràctica
Abandonar qualsevol animal a la natura.
Comprar espècies exòtiques com a mascotes o animals de companyia.
Utilitza preferentment espècies vegetals autòctones com a plantes ornamentals a casa nostra.
En els teus viatges a l'estranger, portar amb tu éssers vius.
Desfer-te de les teves tortugues deixant-les anar al costat d'un riu o un llac.
Interessar-se per conèixer les principals espècies exòtiques invasores que hi ha a la teva comunitat.
Netejar bé les soles de les teves botes abans de fer senderisme en una àrea nova.
Informar-te dels llocs de recollida d'animals que hi ha a la teva localitat i fer-ne ús .
Deixar anar els teus peixos o plantes d'aquari en un curs d'aigua.
Si ets pescador, usar esquers vius, especialment de peixos o mol·luscs exòtics.
Apuntar-te a un programa de voluntariat ambiental a la teva localitat.
Si tens animals exòtics, conèixer la seva procedència i estudiar la manera de vida de la seva espècie.
34
COMPARTEIX LA TEVA EXPERIÈNCIA
Write your family a 120-word postcard in English. Describe life at the school camp
(activities, tutors, likes and dislikes...). Is the school camp very different from your
normal family life?
To do this activity, you can find lots of examples and vocabulary in your Student’s Book (p. 66, p.
76, p. 78, p.84), and in your Workbook (p. 40, p. 50, p.52, p. 60, p. 61, 62).
EL JOC DEL DELTA
En grups de 4 persones, creeu un joc on mostreu tot allò que heu après
aquests dies sobre el Delta de l’Ebre.
Heu de seguir els passos següents:
1. Confeccioneu el tauler de joc. Pinteu en un mapa DIN-A3 els colors del delta. Després, afegiu-hi un recorregut amb diferents caselles, com si fos un joc de l’oca o similar.
2. Elaboreu les preguntes del joc. Cada alumne haurà de redactar 5 preguntes (amb les corresponents respostes) relacionades amb tot el que heu treballat sobre el Delta. A continuació, les preguntes s’han d’escriure en targetes individuals. Jugueu. En grups de 2 o 3 persones, estrenareu el joc i anireu fent i resolent les preguntes.
35
DILLUNS 4 DE JUNY
AVALUACIÓ DEL TREBALL DE SÍNTESI
Nom i cognoms: Curs i grup:
Hàbits i actituds (4)
Presentació del dossier (2)
Exposició oral Organització (2)
Exposició oral Correcció (1)
Material addicional (1)
Nota global
Nom i cognoms: Curs i grup:
Hàbits i actituds (4)
Presentació del dossier (2)
Exposició oral Organització (2)
Exposició oral Correcció (1)
Material addicional (1)
Nota global
Observacions
Membres del Tribunal avaluador:
-
-
Arenys de Mar, 4 de juny de 2018