el currículum dels alumnesblogs.escolacristiana.org/casos/files/2015/01/05-currículum-2011.pdf ·...

El currículum dels

alumnes

Postgrau en direcció de centres escolars.

Escola de Directius

5

Escola de Directius 2

Introducció el currículum:

Els ensenyaments que són objecte del concert estan definits per uns continguts i una quantitat d’hores a la setmana. Formen el currículum. Són ensenyaments reglats.

El currículum és elaborat per les Administracions educatives (les comunitats autònomes) a partir d’uns mínims establerts per l’Estat; són els ensenyaments mínims.

Els ensenyaments mínims s’estableixen mitjançant:

– Unes hores mínimes per setmana.

– Uns continguts mínims.


Introducció el currículum:

ENSENYAMENTS MÍNIMS

GOVERN DE L’ESTAT

CURRÍCULUMS

ADMINISTRACIONS EDUCATIVES


Introducció el currículum: Tenim l’obligació de separar clarament allò que és

curricular d’allò que no ho és. El currículum ha de ser impartit de manera gratuïta i realitzat per docents que reben la remuneració mitjançant el procediment de pagament delegat.

Les escoles concertades acostumen a afegir a aquestes hores un complement educatiu. Reben el nom d’activitats complementàries. Aquest complement ha servit en el passat per:

– Introduir la informàtica quan aquesta encara no era curricular.

– Introduir la llengua estrangera quan aquesta no és curricular.

– Impartir àrees instrumentals a l’ESO quan en els trimestres no havia crèdit comú de l’àrea.


Introducció: el marc legal: El marc legal està format per:

– Les lleis educatives (LOE) que estableixen les grans finalitats del sistema educatiu.

– Els reals decrets d’ensenyaments mínims que estableixen uns continguts mínims per a tot l’Estat:

• Uns objectius per etapes i cicles. També unes competències bàsiques.

• Uns continguts d’ensenyament més o menys concrets.

• Uns criteris d’avaluació.

• Unes hores mínimes (el 65 % dels temps si la comunitat té llengua pròpia, 55% si no en tenen).

– El MECD també publica un currículum (com si es tractés d’una altra Comunitat Autònoma) per a les escoles de Ceuta i Melilla i de l’estranger (Andorra inclosa)

Gràficament ho podem representar així:


Competència de l’EstatParlament

Currículum de les etapes(Publicat per l’Administració educativa)

Competència de l’Administració autonòmica

El Projecte Educatiu adapta el currículuma la realitat del centre:

Responsabilitat del centre educatiu

I les editorials

publiquen els

seus materials

Reals Decrets d'Ensenyaments Mínims (publicats en el BOE):

Competència de l’Estat: MECD

- LOE:


Introducció: les activitats

complementàries: Les activitats complementàries tenen una regulació molt

estricta:– No es pot oferir com a activitats complementàries coses que són

curriculars: lectura, matemàtiques, etc.

– Quan el camp de coneixement és molt ampli (informàtica, per exemple), cal especificar que són altres continguts no curriculars.

– De vegades, trobar noms a les activitats complementàries es converteix en un exercici absurd. Acostuma a utilitzar-se l’expressió “Taller de ...”.

– La normativa de currículum de primària i ESO (LOE) permet que les activitats complementaries puguin contribuir a l’assoliment de les competències bàsiques.

– En general estem d’acord en que la millor manera d’emprar el temps de les activitats complementàries és dedicar-les a treballar les àrees instrumentals, llengua i matemàtiques.

– Està especialment prohibit posar noms com per exemple: • Atenció tutorial individualitzada o biblioteca.


Introducció: activitats

complementàries:

Podríem representar-ho així:

•Definit el contingut

•Definida la durada: 25 h/st a l’EP

•Impartides de manera gratuïta

•Amb unes titulacions clarament establertes.

•Gratificades mitjançant pagament delegat

• No definides però

diferenciades del

currículum.

• No està definida la

durada (hab. 5 h./st.)

• No gratificades per

l’Administració sinó

per l’escola

directament).

• Titulacions no

definides.

Currículum establertActivitats

complementàries


Introducció: les activitats

complementàries i la 6a hora:

En el cas de Catalunya, l’Administració ha establert un espai d’indefinició legal a l’hora de definir aquella hora de més que es fa a les escoles d’EP. Només està regulat a la normativa d’horari i a les Instruccions.

No en diuen activitats complementàries, sinó 6a hora. Formalment, és una cosa diferent.

En aquesta hora es fa currículum, és impartida pels propis mestres i la fan en qualsevol moment del dia.

Una escola concertada podria fer 6a hora? En quines condicions?


1. El currículum a l’educació infantil: la llar d’infants i el parvulari:

El currículum de la llar d’infants i del parvulariestà definit en termes amplis i poc precisos.

Hi ha quatre àrees i àmbits d’aprenentatge: • Descoberta d’un mateix.

• Descoberta de l’entorn.

• Intercomunicació i llenguatge.

• Religió al parvulari.

A la llar no s’han plantejat problemes per les activitats complementàries (és un cicle amb una petita subvenció).


No sempre en el parvulari està definit que l’extensió del currículum (en el cas de Catalunya no; es fan 25 hores per analogia a l’EP).

Així, podem considerar que el currículum al parvulari ocupa 25 hores a la setmana. Tot el que sobrepassi aquestes hores tindrà la consideració d’activitats complementàries.

1. ... la llar d’infants i el parvulari:


La normativa de currículum és:

València:

– Orden ECI/3960/2007, por la que se establece el currículo y se regula la ordenación de la educación infantil.

– Decret 37/2008 del Consell, pel qual s'establixen els continguts educatius del primer cicle de l'Educació Infantil a la Comunitat Valenciana.

– Decret 38/2008 del Consell, pel qual s'establix el currículum del segon cicle de l'Educació Infantil a la Comunitat Valenciana.

Catalunya:

– Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació infantil.

Balears:

– Decret 71/2008, de 27 de juny, pel qual s'estableix el currículum de l'educació infantil a les Illes Balears

– Hi ha un altre Decret (el 67/2008) que estableix aspectes generals de les etapes concertades

1. ... la llar d’infants i el parvulari:


Decret 181/2008 pel qual s’estableix

l’ordenació dels ensenyaments del 2n

cicle de l’educació infantil. I el Decret

101/2010 ... 1r cicle de l’educació

infantil (Catalunya)

Àmbit de l’Estat

Àmbit de Catalunya

El Marc

normatiu:

Les “instruccions de curs” recullen gran part d’aquesta normativa, la completen amb orientacions i, en algun

cas, s’afegeixen aspectes nous. Sempre es pot trobar a la pàgina web del Departament.

Real Decret 1630/2006 pel qual s’estableixen els ensenyaments mínims

corresponents a l’educació infantil (parvulari).

LOE:

L’article 6 defineix currículum. Els articles 12 a 15 són dedicats a establir els principis,

els objectius, etc. de l’educació infantil.

Són el document de

currículum. L’annex conté

els objectius, continguts,

etc. de cada una dels àmbits

d’ensenyament.

Decret 37 i 38 /2008 ... Pel qual

s’estableixen els continguts educatiu

del 1r i 2n cicle ... (València)

Decret 67 i 71/2008 pel qual

s’estableix l’ordenació general ...

(Balears)


El currículum està definit en termes més precisos.

La seva durada és de 25 hores a la setmana, incloent-hi els esbarjos. Tot el que sobrepassi aquestes hores tindrà la consideració d’activitats complementàries (...o 6a hora).

S’estableixen unes àrees d’ensenyament: – Llengua catalana / valenciana i literatura, llegua castellana i literatura.

– Llengua estrangera.

– Coneixement del medi natural, social i cultural.

– Educació artística.

– Educació física.

– Matemàtiques.

– Educació per la ciutadania.

– Religió (voluntària).

2. El currículum a l’educació primària:


Els decrets estableix un total d’hores que cal fer en tot el cicle.

Les assignacions horàries estan fetes pensant que l’EP té 3 cicles de 2 cursos i que cada curs té 35setmanes. Així, si volem saber la mitjana d’hores per setmana, caldrà dividir per 70 (2 x 35).

S’estableixen unes hores per a cada una de les àrees i unes hores per a completar qualsevol d’aquestes.

Entre les assignacions horàries s’inclou l’esbarjo.



2. El currículum a l’educació primària: Les assignacions horàries són

Àrees Hores etapa Mitjana

Setmana

Llengua i literatura Catalana 420 2

Castellana 420 2

Estructures comunes 245 1,16

Llengua estrangera 420 2

Coneixement del medi 630 3

Educació artística 525 2,5

Educació física 385 1,83

Matemàtiques 665 3,16

Ed. Ciutadania 35 0,16

Religió 315 1,5

Esbarjo 525 2,5

Completar currículum 665 3,16

TOTAL 5250 25


2. El currículum a l’educació primària: Així doncs, l’escola ha de decidir com es fan aquestes hores al llarg

de l’etapa.

Per fer la distribució caldria utilitzar criteris pedagògics, laborals, etc.

La normativa també estableix un mínim d’hores que s’han de fer d’algunes àrees cada cicle (annex 4).

Àrees Cicle inicial Cicle Mitjà Cicle Superior

Llengua i literatura catalana 140 140 140

Llengua i literatura castellana 140 140 140

Estructures comunes 105 70 70

Llengua estrangera 70 105 140

Coneixement del medi natural, social i cultural 140 175 140

Educació artística 70 105 70

Educació física 105 70 70

Matemàtiques 175 175 175

Educació per la ciutadania i els drets humans 35

Religió 105 105 105

TOTAL 1051 1085 1085


Els alumnes que no fan l’àrea de Religió rebran la “deguda atenció educativa”. Aquesta expressió pretén superar un problema molt antic plantejat per diferents col·lectius segons el quals el fet de fer o no aquesta àrea no havia de comportar cap avantatge ni discriminació.

No es pot obligar un alumne a fer classes de religió.

2. El currículum a l’educació primària: l’àrea de Religió:

Si els que no fan religió

fan currículum, aleshores

estan amb avantatge res-

pecte dels que no la fan

Si els que no fan religió

no fan currículum què

poden fer?


És un tema que ha estat regulat de forma voluntàriament ambigua.

Hi ha una única àrea de Llengua i literatura catalana i castellana. Per tant s’han de programar conjuntament.

Durant uns anys ha estat una pràctica habitual fer la immersió lingüística. Aquesta metodologia es pot fer sempre i quan: – Cap família reclami el dret de “... els infants tenen dret a rebre el primer

ensenyament en llur llengua habitual, ja sigui el català o el castellà”.

– Es compensin les hores que els alumnes no fan en castellà en el cicle inicial amb més hores a la resta de cicles.

La normativa obliga a: – Fer un projecte lingüístic.

– Fer les estructures comunes en català.

– Per norma general, fer l’aprenentatge de la lectoescriptura en català.

La normativa permet:– D’acord amb el Projecte lingüístic, impartir àrees no lingüístiques en

castellà o llengua estrangera.

– D’acord amb el Projecte lingüístic, distribuir les hores de les àrees de llengua entre els cicles tot i respectant el global establert per a l’etapa.

2. El currículum a l’educació primària: el català:


La recent publicació d’unes sentències del Tribunal Suprem posa en qüestió, a més, dues pràctiques habituals: – Que les famílies dels alumnes que vulguin rebre el primer ensenyament

en castellà, rebin una atenció individualitzada.

– Que la llengua vehicular sigui el català.

L’escola s’organitza segons la normativa de l’Administració. No pot pretendre aplicar sense més resolucions judicials.

Caldrà veure com es desenvolupa el tema.

2. El currículum a l’educació primària: el català:


Catalunya: la normativa de currículum és:

– Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària (DOGC de 29-6)

– També l’Ordre EDU/221/2007, de 29 de juny, pel qual s’estableixen (...) per a l’aplicació de l’article 4.4 del Decret 142/2007. Aquest document normatiu aprofundeix en el tema del projecte lingüístic i el tractament que cal donar al català i al castellà. El trobareu al Manual de Direcció.

– A més, una normativa específica regula les adaptacions curriculars.

S’han de respectar els ensenyaments mínims



Balears: la normativa de currículum és:

– Decret 72/2008, pel qual s’estableix el currículum de l’EP a les Illes Balears.

– Ordre de ... del dia 27 d’abril de 2009, sobre el desenvolupament de l’EP a les Illes Balears.

València:

– Decret 111/2007del ... Pel qual s’estableix el currículum de l’EP a la Comunitat Valenciana.

– Orde de 28 d’agost de 2007, de ... per la qual es regula l’horari de l’EP.

S’han de respectar els ensenyaments mínims



Algunes qüestions:

– Caràcter global de l’etapa.

– S’estableixen hores de 1r cicle, 2n

cicle i de 5è i 6è.

– Les hores s’estableixen en mitjana

per setmana.

– Hi ha temps reservat a l’esplai.

– Es regula la impartició del

currículum en llengua estrangera.

– Horari intensiu (prèvia sol·licitud)



2. El currículum a l’educació primària: Balears

Àrees 1r c. 2n c. 5è 6è

Coneixement del medi

Educació artística

Educació física

Ciutadania

Castellà

Català

Llengua estrangera

Matemàtiques

Religió/ Activitats alter.

Temps d’esplai

3

2,5

2,5

-

4

4

1,5

3,5

1,5

2,5

3,5

2,5

2

-

3,5

3,5

2

4

1,5

2,5

2

2

2

1,5

3,5

3,5

3

3,5

1,5

2,5

3,5

2

2

-

3,5

3,5

3

3,5

1,5

2,5

Total 25 25 25 25


Algunes qüestions: – Caràcter global de l’etapa.

– S’estableixen hores de 1r cicle, 2n cicle i de 5è i 6è.

– Es pot modificar el nombre d’hores assignada a cada àrea però cal respectar la proporcionalitat.

– Hi ha temps reservat a l’esplai.

– Es regula la impartició del currículum en llengua estrangera.

– Diferents opcions d’immersió lingüística i diferents distribucions horàries.



2. El currículum a l’educació primària: València (Annex I)

Àrees 1r i 2n 3r i 4t 5è 6è

Coneixement del medi

Educació artística

Educació física

Castellà

Valencià

Llengua estrangera

Matemàtiques

Ciutadania

Religió/ Activitats educativa

3

3

3

4

4

1,5

5

-

1,5

4

3

2

4

4

2,5

4

-

1,5

3

2

2

3,5

3,5

3

5

1,5

1,5

4

2

2

4

4

3

4,5

-

1,5

Total 25 25 25 25


A tot l’estat el currículum i l’organització dels ensenyaments de l’ESO tenen unes característiques comunes.

Els cursos de 1r, 2n i 3, són molt semblants. A 4t hi ha un ampli espai (9 h) per a fer matèries optatives específiques que es poden organitzar en forma d’itineraris.

La concepció del currículum també és comuna: s’entén per currículum:– el conjunt de competències bàsiques,

– objectius,

– continguts (no es mantenen els diferents tipus de continguts),

– mètodes pedagògics i

– criteris d’avaluació.

3. El currículum a l’ESO: el currículum


De cada matèria s’estableixen els objectius de l’etapa i els continguts i criteris d’avaluació de cada curs. Cal recordar que els criteris d’avaluació relacionen els objectius i les competències bàsiques.

Els centres poden desenvolupar i completar el currículum, que formarà part del seu Projecte Educatiu (veure el PE).

Els continguts ja estan seqüenciats per cursos.



Els documents de currículum, a més, estableixen altres aspectes, alguns interessants. – Principis generals, una mena d’orientacions per a l’etapa.

– Finalitats, grans objectius.

– Objectius, llarga llista.

– Principis metodològics: l’atenció a la diversitat, la participació, etc.

– L’organització curricular.

– Tutoria i orientació.

– Avaluació, promoció i graduació.

– Atenció a la diversitat.

A més, depenent de cada territori, es desenvolupa més o menys aspectes específics de l’etapa: diversificacions, PQPI



És una novetat que les competències bàsiques

formin part del currículum. Té antecedents

diversos (PISA entre d’altres).

S’entén per competència la capacitat d’utilitzar

els coneixements i habilitats, de manera

transversal i interactiva, en contextos i

situacions que requereixin la intervenció de

coneixements vinculats a diferents sabers.

Són determinades en el currículum.

3. El currículum a l’ESO: les competències bàsiques:


Hi ha unes CB generals de l’etapa i unes CB que es treballen (més) en cada matèria. Les matèries contribueixen de manera diferent a l’assoliment de les CB.

Les activitats complementàries i extraescolars poden contribuir a la consecució de les CB.

L’organització de les activitats a l’aula i el funcionament del centre, ... les formes de relació i de comunicació, ... la relació amb l’entorn contribuiran a la consolidació de les CB

3. El currículum a l’ESO: les competències bàsiques:


El Marc

normatiu:LOE:

Estableix els objectius generals del sistema educatiu.

Àmbit de l’Estat

Àmbit autonòmic

Real Decret 1631/2006, de 29 de desembre, pel qual s’estableix els

ensenyaments mínims corresponents a l’ESO (BOE de 5-1).

Decret 143/2007, de 26 de

juny, pel qual s’estableix

l’ordenació dels

ensenyaments de l’ESO:

Catalunya


juliol, pel qual s’estableix el

currículum de l’ESO a la

Comunitat Valenciana


juny, pel qual s’estableix el

currículum de l’ESO a les

Illes Balears

Ordre de 29 d’abril de 2008,

per la qual es regula l’horari

de l’ESO.


juliol, pel qual es modifica el

Decret 73/2008 ... Que

estableix el currículum de

l’ESO ...

Ordre de la Conselleria

d’Educació i Cultura del dia

27 d’abril, sobre el

desenvolupament de l?ESO

a les Illes Balears


En totes les matèries:

– es posarà especial atenció en les competències lingüístiques.

– es treballaran la comprensió i l’expressió oral i escrita, la comunicació audiovisual, les TIC i l’educació en valors.

Les competències bàsiques es desenvolupen per mitjà d’activitats específiques en diferents matèries i d’activitats interdisciplinàries ...

Els centres podran organitzar programes de reforç per afavorir l’èxit escolar. Encara que no és un programa específic, cada centre hauria de buscar el procés que li sigui més adequat.

3. El currículum a l’ESO: les matèries


Article 11.2: “A l’annex 4 d’aquest Decret es concreta la

distribució de les matèries i l’horari, en hores setmanals

de mitjana, per a cada curs de l’etapa.” Hem d’entendre,

doncs, que aquesta distribució és prescriptiva, a no ser que

el centre faci, aprovi i demani autorització per fer una cosa

diferent.

S’estableixen 30 hores curriculars per setmana.

En el tercer curs, la matèria de Ciències de la naturalesa

podrà desdoblar-se en Biologia i geologia i Física i

química.

Una escola podria fer distribucions diferents de les hores

per setmana de cada matèria sempre i quan es mantingui la

mitjana.



Matèries optatives de 1r a 3r:

– El centre podrà proposar i organitzar matèries optatives en els tres primers cursos, dins de l’horari establert. Un centre pot crear una matèria, sense cap formalitat més.

– Oferta obligada: Segona llengua estrangera i Cultura clàssica. En les instruccions es diu 105 i 35 hores respectivament, però no quan ni com s’ha de fer l’oferta.

– No menys de 2 hores a la setmana (és a dir, només una matèria optativa simultàniament).

– Les escoles podran organitzar l’oferta si està recollida en el PE.

– Es podran organitzar anualment, quatrimestralment o trimestralment:

2 o 3 hores setmanals

2 o 3 hores setmanals 2 o 3 hores setmanals

2 o 3 h/st 2 o 3 h/st 2 o 3 h/st



Distribució de

1r a 3r d’ESO

(prescriptiva):

1r 2n 3r

Llengua catalana 3 3 3

Llengua cast. 3 3 3

Llengua est. 3 3 3

CCSS, geo. i ha. 3 3 3

Matemàtiques 3 3 3

Ciències natu. 3 3 4

Tecnologies 2 2 2


Educació plà. Vi. - 3 1

Música 3 - 1

Educació ciuta. - - 1

Religió 2 1 1

Optatives 2 3 2

Tutoria 1 1 1

TOTAL 30 30 30



4t curs és diferent:

Hi ha matèries que fan tots els alumnes (“comunes?”):

– CCSS geografia i

història.

– Educació ético-

cívica.

– Educació física.

– Llengua i literatura catalana i

castellana.

– Matemàtiques.

– Llengua estrangera.

Biologia i

geologia

Física i

química.

Llatí.

Segona

llengua

estrangera

Informàtic

a

Tecnologia

– Música

– Ed. Visual i

plàstica

A més, tres matèries optatives d’entre les següents:

Els centres d’una línia hauran d’oferir un mínim de 4 matèries. Els altres, un mínim de 6. Els centres orientaran l’alumnat (sempre és l’alumne qui escull!). Les matèries optatives de 4t curs es podran agrupar en opcions.



Distribució a 4t:

– Totes les comunes i ...

– 3 matèries d’opció: Com oferir-les?

– Hi ha la possibilitat d’oferir les matèries trimestralment.

– L’escola orienta, però és l’alumne qui escull (sempre!).

Comunes Optatives específiques

Llengua catalana 3

Llengua cast. 3

Llengua est. 3 Segona Ll. 3

CCSS, geo. i ha. 3 Llatí 3

Matemàtiques 3 Física i quím 3

Biologia i ge 3

Tecnologia 3

Informàtica 3

Educació física 2 Música 3

Educació èt-civ. 1 Educ. Vi i pl. 3

Religió 1 Recerca 1

Tutoria 1

TOTAL 20 10



Distribució de

1r a 3r d’ESO

(prescriptiva):

1r 2n 3r

Llengua catalana 4 4 3

Llengua cast. 4 4 3

Llengua est. 3 3 3


Matemàtiques 3 4 3


Tecnologies - 3 3


Educació plà. Vi. 3 - 2

Música 3 - 2

Educació ciuta. - 1 -

Religió 1 2 1

Optatives 2 2 2

Tutoria 1 1 1

TOTAL 32 32 32

3. El currículum a l’ESO: les matèries: Balears:


Distribució a 4t:


– 3 matèries optatives específiques, que es poden agrupar ...

Comunes Optatives

Llengua catalana 3

Llengua cast. 3




Biologia i ge 3

Tecnologia 3

Informàtica 3



Religió 1

Tutoria 1

TOTAL 23 9

32



Característiques: – La distribució no és exactament la mateixa. Quina és

la millor i per què?

– Hi ha la possibilitat de fer distribucions diferents (prèvia autorització)

– Llista de matèries optatives establerta per l’Administració, amb orientacions per a l’oferta en cada curs. Hi ha matèries d’oferta obligada: segona llengua estrangera i cultura clàssica. També l’obligació d’oferir un nombre determinat.

– Els programes de diversificació curricular estan molt desenvolupats normativamens.



Distribució de

1r a 3r d’ESO

(prescriptiva):

1r 2n 3r

Llengua valenciana 3 3 3

Llengua cast. 3 3 3

Llengua est. 3 3 3


Matemàtiques 3 4 3


Tecnologies 2 - 3


Educació plà. Vi. 3 - 2

Música - 3 2

Educació ciuta. - 1 -

Religió 1 2 1

Optatives 2 2 1

Tutoria 1 1 1

TOTAL 30 30 32

3. El currículum a l’ESO: les matèries: València:


Distribució a 4t:


– 3 matèries optatives específiques, que es poden agrupar ...

Comunes Optatives

Llengua valenciana 3

Llengua castellana 3




Biologia i ge 3

Tecnologia 3

Informàtica 3



Religió 1

Optativa 1

Tutoria 1

TOTAL 22 10

32

3. El currículum a l’ESO: les matèries: València:


Característiques: – La distribució no és exactament la mateixa. Quina és

la millor i per què?

– S’estableixen criteris per a la distribució de les matèries en l’horari (no una mateixa matèria dues hores seguides ...).

– Hi ha la possibilitat de fer distribucions diferents (prèvia autorització)

– Hi ha matèries optatives d’oferta obligada: segona llengua estrangera, informàtica i cultura clàssica.



La normativa de les diferents autonomies contemplen la possibilitat de fer distribucions diferents del currículum i de les hores per setmana establertes amb caràcter general.

La que ho té més específicament regulat és la normativa de Catalunya (annex IV del decret de currículum). Els centres poden fer altres distribucions tenint en compte les següents qüestions: – S’han de respectar un mínim d’hores per setmana de cada

matèria.

– Han de ser aprovades pel titular i autoritzades per l’Administració.

– S’ha de demanar autorització.

– S’han de mantenir durant 4 cursos com a mínim i s’ha d’avaluar la seva eficàcia.

Tot i que no és freqüent, alguns centres fan ús d’aquesta possibilitat.

3. El currículum a l’ESO: l’autonomia pedagògica:


Treball de síntesi (no crèdit!):– Format per un conjunt d’activitats ...

– realitzades en equip ...

– per comprovar si s’ha aconseguit ... relacionar les competències bàsiques.

– El treball ha d’integrar diverses matèries ...

– I admet diverses concrecions temporals. Organització temporal:• En cas d’organitzar-se de manera extensiva, es durà a terme dins de l’horari

de les matèries optatives (annex 4).

• En cas d’organitzar-se de manera intensiva, es durà a terme concentrat en uns dies.

– L’alumne ha de mostrar capacita d’autonomia i cooperació i col·laboració en el treball en equip.

– S’ha de fer un treball de síntesi en cadascun dels tres primers cursos de l’etapa.

– A efectes de qualificació, tindrà una consideració dins de les matèries optatives (i per tant, els efectes corresponents a efectes de promoció).

3. El currículum a l’ESO: el treball de síntesi i el projecte de recerca:


Projecte de recerca:

– En 4t curs.

– Realitzat en equip.

– Constituït per un conjunt d’activitats de descoberta i

recerca.

– Entorn d’un tema escollit i acotat, en part, per ell

mateix, sota el guiatge del professor.

– L’alumne ha de mostrar capacitat d’autonomia

– El projecte de recerca tindrà la consideració d’una

matèria (consideració horària, d’avaluació?).

3. El currículum a l’ESO: el treball de síntesi i el projecte de recerca:


Les hores totals setmanals:

– 30 a tota l’ESO (de 1r a 4t).

– Això té implicacions en les activitats complementàries.

No són contats els patis (problemàtica!)

A 1r i 2n el nombre de matèries no ha de superar en dues a les

(àrees) del CS d’EP. Quines hi ha de més?

• Medi = CCSS i CN.

• Ed. Artística = Ed. V i P i Música.

• I a més: Tecnologia + Optativa - Ciutadania

3. El currículum a l’ESO: l’horari


Principi d’organització: AD i educació comuna.

Objectiu: atendre els alumnes per assolir les competències bàsiques i ...

La diversitat no pot suposar cap discriminació per assolir els objectius i la titulació.

Mesures d’AD:– Agrupaments flexibles.

– Reforç en grups ordinaris.

– Desdoblaments.

– Adaptacions curriculars.

– La integració de matèries en àmbits.

– Els programes de diversificació curricular.

– I altres programes personalitzats ...

Les adaptacions curriculars “que s’allunyin significativament dels continguts i dels criteris d’avaluació” tindran un procediment adequat establert pel DdE (requeriran una autorització expressa).

3. El currículum a l’ESO: l’atenció a la diversitat:


Alumnes d’incorporació tardana:

– Tindrà e compte les seves circumstàncies, l’edat, coneixements i l’historial acadèmic.

– Si té grans carències en llengua, rebrà atenció específica.

– Podrà ser escolaritzat en un o dos cursos inferiors sempre que això comporti poder acabar l’etapa en els límits establerts. S’establiran mesures de reforç.

Per a l’alumnat amb altes capacitats:

– Es podran fer tan adaptacions curriculars com la flexibilització del temps de la permanència. El Dd’E ho regularà.

Alumnat amb discapacitat o transtorns greus:

– Es podran fer tan adaptacions curriculars com la flexibilització del temps de la permanència. El Dd’E ho regularà.

3. El currículum a l’ESO: l’atenció a la diversitat:


Els centres podran organitzar ...

per l’alumnat que necessiti una organització diferenciada de l’establerta pel que fa als continguts i als criteris d’avaluació ...

per tal que assoleixi els objectius i les competències bàsiques ... i obtingui el GESO.

Si el PDC ha de comportar una organització curricular i un horaride permanència diferents (escolaritat compartida o altres), hauran de ser autoritzats pel DdE (si no, no).

Adreçat a alumnes:– Des del 3r curs (en qualsevol moment del 3r curs).

– També alumnes que han cursat (i acabat) 2n curs, però no poden promocionar a 3r (pel nombre de matèries suspeses) i que ja han repetit curs en aquesta etapa (en l’ESO, no diu res de primària). En aquest cas cal escoltar l’alumne i la família (escoltar no implica fer-li cas). En aquest cas tindrà una durada de dos cursos.

Durada: un o dos cursos.

3. El currículum a l’ESO: els programes de diversificació curricular (PDC):


Contingut dels PDC:

– Tres àmbits:

• De caràcter lingüísitic i social: llengües, CCSS.

• Científic i tecnològic: matemàtiques, CN i Tecno.

• Pràctic.

• Aquests àmbits es podran agrupar mitjançant projectes interdisciplinaris.

– I tres matèries del currículum ordinari que es cursaran en el grup ordinari.

– Caldrà especificar la metodologia (és a dir caldrà que hi hagi una planificació ...). És a dir, un document.

– Caldrà especificar els criteris d’avaluació (amb els objectius i les competències bàsiques com a referència).

– L’alumne que en finalitzar el PDC no pugui obtenir el GESO (“suspengui”) i compleixi els requisits d’edat (no més gran de 18 anys), podrà continuar (si ell vol) un curs acadèmic més el programa (“podrà repetir el PDC”?).

– L’avaluació de l’alumnat que cursi PDC tindrà com a referent l’assoliment de les CB i els objectius de l’etapa, i també els criteris d’avaluació específics del programa.

3. El currículum a l’ESO: els programes de diversificació curricular (PDC):


4. El currículum al batxillerat:

El currículum està definit en la part comuna (matèries comunes) i en una part de la diversificada (matèries de modalitat i optatives tipificades).

S’estableix unes matèries comunes (que han de fer tots els alumnes), altres de modalitat (l’escola ha de fer la seva oferta als alumnes) i altres d’optatives que han de servir per a completar el currículum. També hi ha la tutoria (2 hores per setmana) i el treball de recerca (al que no se li assignen unes hores).

La distribució de matèries és la següent:


1r 2n

Llengua catalana i literatura 2 2

Llengua castellana i literatura 2 2

Llengua estrangera 3 3

Ciències pel món contemporani 2 -

Filosofia i ciutadania i Ha. Filosofia 2 3

Història - 3

Educació física 2 -

Religió (voluntària) (2)* -

Tutoria 1 1

TOTAL

14 14

28

4. El currículum al batxillerat:el currículum comú:

*L’alumne que no faci Religió farà una matèria optativa més


4. El currículum al batxillerat:el currículum diversificat:

Modalitat d’Arts

(4 h/st.)

... d’Humanitats i CCSS

(4 h/st)

... de Ciències de la

naturalesa /salut (4 h/st.))

Dibuix artístic Matemàtiques I i II Biologia I i II

Història de l’art I i II Geografia Química I i II

Dibuix tècnic I i II Economia empresa I i II Física I i II

Cultura audiovisual Economia Matemàtiques I i II

Disseny Literatura catalana Ciències Terra I i II

Tècniques ex. gràfico plàstic Literatura castellana Dibuix tècnic I i II

Volum Grec Electrotècnia

Anàlisi musical I i II Història de món contemporani Tecnologia Indust. I i II

Anatomia aplicada Literatura universal

Arts escèniques Llatí I i II

Cultura audiovisual Història l’Art

Hº música i dansa

Llenguatge i p. Musical

Literatura (Cat, Cas, Uni)

Matèries optatives es pot substituir un bloc de matèries de modalitat per matèries optatives.

Treball de recerca: no té hores de currículum assignades.

Total: 32 hores per setmana


4. El currículum al batxillerat: Les escoles fan una oferta “d’itineraris” o

“opcions” que inclou una determinada combinació de matèries de modalitat.

S’estableixen matèries de 1r, matèries de 2n, altres de 1r i 2n i altres que es poden fer indiferentment a 1r o a 2n.

El total d’hores per setmana entre 1r i 2n és de 60, quasi sempre 30 + 30.


Com en les altres etapes hi ha un document estatal que estableix el Ensenyaments Mínims:

– REAL DECRETO 1467/2007, de 2 de noviembre, por el que se

establece la estructura del bachillerato y se fijan sus enseñanzas

mínimas.

I el document que estableix el currículum a Catalunya:

– Decret 142/2008, de 15 de juliol, pel qual s’estableix l’ordenació

dels ensenyaments del batxillerat.

Els trobareu al Manual de Direcció.




les PAU:

El currículum de batxillerat està molt mediatitzat per les PAU (selectivitat). Dos de cada tres alumnes continuen el batxillerat amb estudis universitaris.

Fins ara, la normativa de les PAU ha tingut modificacions cada any. Aquest any tornen a haver-hi modificacions (alumnes de Psicologia i alumnes que volen passar de GS a la universitat).


LA QUALIFICACIÓ DEL BATXILLERAT

1. La qualificació del batxillerat pot tenir un pes

important en el futur acadèmic de l’alumne; però no

cal angoixar-se abans de temps.

2. Per obtenir-la, es sumen les qualificacions de les

matèries i es divideix pel nombre d’aquestes (totes

les matèries compten igual!).

3. La qualificació de les matèries (amb un pes del 90 %)

més la qualificació del treball de recerca (amb un pes

del 10 %) configuren la Qualificació mitjana de

batxillerat.

Qualificació de les matèries

90 %

Qualificació mitjana

de batxillerat

TR

10%=


LA SELECTIVITAT (les Proves d’Accés a la

Universitat, PAU):

1. Molts alumnes que acaben el batxillerat després

volen estudiar a la universitat. Per a això, han de fer

les PAU. Com NO caben tots, hi ha un sistema per

seleccionar els millors estudiants; quins? Aquells

que tinguin les millors NOTES D’ADMISIÓ.

2. La NOTA D’ADMISIÓ s’obté del 60 % de

l’expedient de batxillerat i del 40 % de la PAU (fase

general).

=Qualificació mitjana de

batxillerat

Qualificació de la

fase general

Nota

d’admissió


LES PROVES D’ACÉS A LA UNIVERSITAT (PAU):

LA PAU té dues fases: GENERAL i ESPECÍFICA

3. GENERAL: Obligatòria. Consta de 5 proves:

1. Exercici de llengua catalana i literatura.

2. Comentari de text relacionat amb continguts de Llengua

castellana i literatura.

3. Exercici sobre els continguts d’Història de la filosofia o

Història

4. Exercici de llengua estrangera. S’avaluarà la

comprensió i expressió oral i escrita (la prova oral no es

farà fins els curs 2011-2012).

5. Exercici d’una matèria de modalitat de 2n de batxillerat

a escollir per l’alumne.

• Es fa una mitjana de les 5 proves.


LES PROVES D’ACÉS A LA UNIVERSITAT (PAU)

FASE ESPECÍFICA:

4. ESPECÍFICA:

• L’alumne pot escollir examinar-se (o no) d’una, dues o

tres matèries més,

• La qualificació d’aquesta/es prova/es es sumarà a la

qualificació de la fase general si les matèries de la fase

ESPECÍFICA estan relacionades amb allò que vulguis

estudiar. Hi ha unes taules que ho relacionen.

5. En principi, es pot accedir des de qualsevol batxillerat i

qualsevol PAU a qualsevol estudi universitari. Una altra cosa

és tenir nota i que la universitat et vagi bé.

Si l’alumne sap què vol fer, és important que esculli una

modalitat i unes matèries que li vagin bé.

I és important que treballi en el batxillerat!


5. El currículum a la formació professional: (cicles): El currículum de la formació professional està constituït

per ensenyaments teòrics i pràctics quasi tots de 2000 hores (dos cursos acadèmics).

Hi ha dos tipus de cicles:

– Grau mitjà, desprès de l’ESO i dóna el títol de ´Tècnic en ....”

– Grau superior, desprès del batxillerat i dóna el títol de “Tècnic superior en ...”

Els cicles estan organitzats en 22 famílies (sectors productius). Hi ha una enorme diversitat: més de 63 de grau mitjà i de 78 de grau superior.

Des del punt de vista normatiu, hi ha un Decret marc de la formació professional i un decret per a cadascun dels cicles formatius.

El contingut dels cicles és completament professionalitzador.


Títol: Muntatge i manteniment d’instal·lacions de fred, ... calor

Família professional: Manteniment i serveis a la producció

Durada: 2000 hores (1850 en l’escola i 350 en l’empresa) = 2 cursos.

Crèdits hores

Electrotècnia 180

Màquines i equips frigorífics 200

Instal·lacions de producció de calor 110

Instal·lacions de climatització i ventilació 130

Instal·lacions frigorífiques 170

Instal·lacions d’aigua i gas 100

Instal·lacions elèctriques i automatismes 110

Tècniques de muntatge 220

Seguretat en el muntatge d’instal·lacions 60

Administració i gestió de l’empresa 60

Formació i orientació laboral 60

Crèdit de sintesi 60

Formació en centres de treball 350

Total 2.000

5. El currículum dels cicles:


6. Els plans individualitzats:

A totes les etapes hi ha la possibilitat de saltar-se el currículum i les normativa d’avaluació mitjançant l’elaboració dels plans individualitzas (PI)


7. El currículum de l’educació especial en els centres d’EE: Lògicament, no hi ha un currículum d’educació especial. L’escola ha d’oferir

a l’alumnat l’escolaritat corresponent a les edats dels alumnes als que va destinat, amb les adaptacions corresponents, dins de les edats d’educació infantil i d’educació bàsica establertes per llei (entre el 3 i els 16 anys).

A partir dels 16 anys es poden oferir programes de garantia social (PGS) amb continguts professionalitzadors, d’inserció laboral, d’autonomia personal, etc.

L’escola ha de realitzar el projecte curricular de centre tot prioritzant els continguts d’acord amb les edats dels alumnes, el seu procés educatiu, etc.

La normativa que el regula és la següent:

– Decret 117/1984, de 17 d’abril, d’ordenació de l’educació especial per a la sea integració dins del sistema educatiu (DOGC del 18.V).

– Decret 299/1997, de 25 de novembre sobre l’atenció educativa als alumnes amb necessitats educatives especials (DOGC del 28-XI).

Podeu trobar aquests dos documents al Manual de Direcció.


Llei 13/1989, de 14 de desembre, d’organització,

procediment i règim jurídic de l’Administració de la

Generalitat de Catalunya

Article 16:

Els Secretaris Generals i els Directoris Generals poden dictar

circulars i instruccions per dirigir l’activitat de llurs

subordinats en relació amb l’organització interna dels

Departaments. Aquestes circulars i instruccions es poden

publicar en el DOGC de la Generalitat de Catalunya, però en

cap cas no constitueixen una manifestació de l’exercici de la

potestat reglamentària.


Administració

educativa

Congregació

...

Centre públic Centre privat

TITULAR

ESCOLA

L’Administració, com a titular d’un centre públic, té una

autoritat en aquests centres que no és igual en el centres

privats, que tenen una altra titularitat.Tornar


8. Finalment:

Els problemes normatius més freqüents en temes de currículum són de

dos tipus:

– Per no fer el que s’ha de fer. Cal comprovar si fem les hores que toquen

en cada etapa, nivell o cicle.

– Per confondre activitats curriculars amb activitats complementàries.

Cal que algú en el centre les tingui clarament identificades. No sempre és

fàcil distingir-les, algú pot pensar que és només una qüestió de papers,

però se’n poden derivar conseqüències molt greus.

– De tant en tant, tenim problemes amb alumnes que no volen fer Religió.

– De tant en tant, tenim problemes amb el català.

el currículum dels alumnesblogs.escolacristiana.org/casos/files/2015/01/05-currículum-2011.pdf ·...

Documents