el currículum a l’escola i a l’aula en el marc d’un sistema...

El currículum a l’escola i a l’aula en el marc d’un sistema inclusiu

Octubre i novembre 2016

“La societat catalana aspira a proporcionar la millor educació a les noves generacions i, més enllà, a continuar donant oportunitats educatives a tothom durant tota la seva vida”

Preàmbul de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació

Dades del sistema educatiu

+ 7.822

491.218educació primària

+ 4.010

296.9701r i 2n cicle infantil

- 11.216

1.570.011total d’alumnes

matriculats

78.3671r cicle infantil

- 600

218.6032n cicle infantil

- 10.616

3

Línies prioritàries

4

Potenciar un sistema educatiu de qualitat que garanteixi la igualtat d’oportunitats� Reducció de la ràtio i increment de recursos de professorat en centres

d’alta complexitat� Accés en condicions d’igualtat al servei de menjador escolar

Promoure un sistema educatiu inclusiu i d’atenció a la diversitat

Impulsar una educació competencial per afavorir que tots els alumnes aprenguinmés i millor

Aprofundir en l’autonomia dels centres i en el seu treball en xarxa

� Nous perfils professionals que permeten als centres plantilles més ajustades a les necessitats dels PEC

� Desenvolupament del Decret de currículum de primària� Ordre d’avaluació de l’educació primària

� Futur Decret de l’atenció a l’alumnat en el marc d’un sistema inclusiu

Una educació bàsica de qualitat

és el fonament necessari per

aprendre al llarg de la vida en un

món complex i ràpidament

canviant.

Una escola ...

Una avaluació Una avaluació Una avaluació Una avaluació formativa i formativa i formativa i formativa i

formadora en els formadora en els formadora en els formadora en els processos processos processos processos

d’aprenentatged’aprenentatged’aprenentatged’aprenentatge

Que garanteixin la presència, la participació i els aprenentatges valuosos per a tots els alumnes

Un projecte Un projecte Un projecte Un projecte educatiu educatiu educatiu educatiu

adequat a cada adequat a cada adequat a cada adequat a cada contextcontextcontextcontext

Recerca i tradició

pedagògica

L’escola ha estat vista com una

oportunitat per a oferir a les

noves generacions de ciutadans

uns nivells més elevats de

cultura i de benestar individual

i col·lectiu.

LEC 2009

Normativa Catalunya

UNESCO 2015

Directrius europees i

internacionals5

Creences, coneixements,

valors i conviccions

Normatives, marcs d’actuació i

planificació de recursosOrientacions per

a la pràctica

Un marc compartit...

POLÍTIQUES PRÀCTIQUESCULTURES

Principis i valors compartits que

determinen la concepció de l’educació i l’acció

educativa

Decisions que es concreten en

normatives que afecten metodologies, canvis organitzatius, previsió

de recursos...

Documents d‘orientacions,

acompanyament i oferta formativa per als centres i el professorat

Adaptat de Booth i Ainscow, 2002 6

CULTURES Principis i valors compartits que determinen la concepció de l’educació i l’acció educativa

Reconeixement de la diversitat com un fet

universal

Escola inclusiva: una escola per a tothom i

un projecte per a cadascú

Escola, espai de convivència, acollidor, estimulant en el qual

tothom se senti valorat

Aprenentatges competencials perquè els alumnes

esdevinguin persones competents en tots els àmbits

Aprenentatge centrat en l’alumne

Educació al llarg de la vida

...

Lideratge compartit i autonomia de

centre

Equip docent que es constitueix en

comunitat de pràctica per millorar els

resultats de les seves actuacions

7

Igualtat d’oportunitats i

equitat

Normatives, marcs d’actuació i planificació de recursos

POLÍTIQUES

Escola inclusiva

Currículum competencial

Formació professorat

Innovació pedagògica

...

� Futur Decret de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema inclusiu

� Resolució per a l’escolarització

� Planificació del mapa territorial de recursos

� ...

� Decret 119/2015, de 23 de juny d’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària

� Ordre ENS/164/2016, de 14 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d'avaluació en l'educació primària

� ...

� Marc comú per a la formació

� Línies de formació

� Modalitats formatives� Formació en centre

� Formació individual

� ...

�ORDRE ENS/303/2015, de 21 de setembre, sobre el reconeixement de la innovació pedagògica

�Resolució ENS/1767/2016, de 14 juliol, per la qual es fa pública la relació de programes d’innovació impulsats pel Departament d’Ensenyament

�Àmbits per afavorir la innovació pedagògica en els centres educatius

�...

8

Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius

Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la direcció dels centres educatius públics i del personal directiu professional docent

Decret 39/2014, de 25 de març, pel qual es regulen els procediments per definir el perfil i la provisió dels llocs de treball docents

Llei d’Educació de Catalunya (2009)

Orientacions per a la pràctica

...

� El currículum a l’escola i a l’aula: metodologia, programació i avaluació

� Aprenentatge inicial de la lectura

� Orientacions 3-6

� De camí a l’escola rural

� ...

� Plans de formacióde zona

� Oferta del Departament d’Ensenyament

� Reconeixement d’activitats

� ...

Tot a la

9

PRÀCTIQUES

Documents d’orientacions

Marcs d’actuació

Recursos i materials

Oferta formativa

� Marc d’actuació de les USEE

� Marc d’actuació de les aules integrals de suport (AIS)

� ...

� Documents d’identificació i desplegament de competències bàsiques dels diferents àmbits

� Document “De l’escola inclusiva al sistema inclusiu”

� Col·lecció de documents d’escola inclusiva

� ...

10

« No hi ha respostes iguals per a tots ni existeix una única excel·lència »

Josep Maria Jarque

1. L’escola inclusiva: una escola per a tothom, un projecte per a cadascú

2. Un currículum per a tots els alumnes:l’avaluació competenciall’avaluació del sistema educatiu

3. Del projecte educatiu a la proposta pedagògica: la programació

11

CULTURESPOLÍTIQUES

PRÀCTIQUES

El Decret 119/2015, de 23 de juny, d’ordenació dels ensenyaments de

l’educació primària

Reflexió pedagògica dels equips docents

Reflexió pedagògica dels equips docents

Per garantir l’adquisició de les competències bàsiques de l’alumnat en acabar l’etapa

obligatòria

Per garantir l’adquisició de les competències bàsiques de l’alumnat en acabar l’etapa

obligatòria

L’escola inclusiva: una escola per a tothom, un projecte per a cadascú

1

12

� Preveu tot el recorregut pel sistema educatiu.

� Garanteix la coherència entre totes les etapes, des de l’educació infantil fins a l’educació postobligatòria.

� Possibilita l’assoliment d’una vida de qualitat i uns resultats personals valuosos.

� Preveu tot el recorregut pel sistema educatiu.

� Garanteix la coherència entre totes les etapes, des de l’educació infantil fins a l’educació postobligatòria.

� Possibilita l’assoliment d’una vida de qualitat i uns resultats personals valuosos.

Perspectiva longitudinal


1

13

� Un currículum per a tots.

� Un projecte educatiu de centre que planifica les estratègies metodològiques i organitzatives.

� Es garanteix la participació i l’aprenentatge de tots els alumnes.

� Un currículum per a tots.

� Un projecte educatiu de centre que planifica les estratègies metodològiques i organitzatives.

� Es garanteix la participació i l’aprenentatge de tots els alumnes.

Perspectiva transversal


1

14


1

15

Projecte educatiu de centre


1

16

DUADisseny universalde l’aprenentatge

Resposta a la intervenció

. . .

Projecte de direcció

Garanteix una atencióeducativa inclusiva i de

qualitat per a tots els alumnes

PROPOSTA PEDAGÒGICA

17


1

Disseny universal de

l’aprenentatgeDUA

Un model per maximitzar les oportunitats d'aprenentatge per a tots

Xarxes afectives Xarxes de reconeixement Xarxes estratègiques

El PERQUÈ de l’aprenentatge

El QUE de l’aprenentatge

El COM de l’aprenentatge

Implicació Representació Acció i expressió

Presentar diferents estratègies per fomentar l’interès i la motivació per l’aprenentatge, mantenir l’esforç, la persistència, l’autoregulació...

ALUMNES MOTIVATS I AMB INICIATIVA

Presentar la informació de diferents maneres, oferir els continguts a través de diferents canals sensorials i de diferents mitjans.

ALUMNES INFORMATSI AMB RECURSOS

Oferir-los oportunitats per a l’acció, la manipulació i l’experimentació i possibilitar diferents formes d’expressió.

ALUMNES AMB ESTRATÈGIES

PER ASSOLIR ELS OBJECTIUS 17


1


18

100% dels alumnes

Mesures i suports universals

Mesures i suports addicionals

Mesures i suports intensius

15%

5%

• El Pla d’acollida i el Pla d’acció tutorial• L’organització flexible de les aules i del centre• La personalització dels aprenentatges• L’ aprenentatge col·laboratiu• L’avaluació formativa• La resolució participativa de situacions d’aula• ...

• L’atenció del mestre d’educació especial• L’atenció del professor d’orientació educativa• El suport escolar personalitzat (SEP) • Els programes intensius de millora (PIM)• Les aules d’acollida• Els programes de diversificació curricular• ...

• Les USEE- SIEI• Les unitats d’audició i llenguatge (UAL)• Els centres d’educació especial (CEE)• Les aules integrals de suport (AIS)• Les unitats d’escolarització compartida (UEC) • Els centres d’educació especial proveïdors de

serveis i recursos (CEEPSiR)• L’atenció de personal d’atenció educativa• ...


1


19

• El pla d’acollida i el Pla d’acció tutorial

• L’organització flexible de les aules i del centre

• La personalització dels aprenentatges

• L’ aprenentatge col·laboratiu• L’avaluació formativa• La resolució participativa de

situacions d’aula• ...

Mesuresi suports

universals

Per a tots els alumnes, en tots els entorns, accions preventives i proactives

100%


1


20

• L’atenció del mestre d’educació especial

• L’atenció del professor d’orientació educativa

• El suport escolar personalitzat (SEP)

• Els programes intensius de millora (PIM)

• Les aules d’acollida• Els programes de diversificació

curricular• ...

Mesuresi suports

addicionals

Atenció específica als aprenentatges, accions flexibles, temporals i preventives 15%

21


1


21

• Les USEE- SIEI• Les unitats d’audició i llenguatge

(UAL)• Els centres d’educació especial

(CEE)• Les aules integrals de suport (AIS)• Les unitats d’escolarització

compartida (UEC) • Els centres d’educació especial

proveïdors serveis i recursos (CEEPSiR)

• L’atenció de personal d’atenció educativa

• ...

Mesuresi suports intensius

Singularitats individuals, accions d’alta intensitat i llarga durada

5%

L’avaluació formativa i l’avaluació psicopedagògica


1

Identificació de necessitats

Identificar� les fortaleses de

l’alumne

� les barreres que li dificulten l’aprenentatge i la comunicació

Identificar� les fortaleses de

l’alumne

� les barreres que li dificulten l’aprenentatge i la comunicació

Per orientar� la presa de decisions sobre

la resposta educativa que afavoreixi més el seu desenvolupament personali l’aprenentatge [Pla de suport individualitzat -PI ]

Per orientar� la presa de decisions sobre

la resposta educativa que afavoreixi més el seu desenvolupament personali l’aprenentatge [Pla de suport individualitzat -PI ]

22


1

Canvi de mirada del

focus d’atencióAccessibilitat dels espais i

de les activitats

Múltiples maneres

d’accés a la informació

Instruccions amb brevetat

i precisió

Ambient tranquil

d’aprenentatge

Moments per a l’acció i per a la reflexió

Adequació als ritmes

vitals

Reconeixementde la persona

i del seu progrés

...

...

23


1

24

25

« L’avaluació ha de ser una experiència gratificant per a l’alumne. Sense avaluació no hi ha aprenentatge »

Neus Sanmartí


2. Un currículum per a tots els alumnes:l’avaluació competenciall’avaluació del sistema educatiu


CULTURESPOLÍTIQUES PRÀCTIQUES

26

Un exemple de com l’avaluació serveix per aprendre

Avaluació competencial

Un currículum per a tots els alumnes2

27

El vídeo “La barcassa”, a partir de l'experiència de l'escola Banús (Santa Coloma de Gramenet), mostra l'ús de bases d'orientació per compartir objectius amb els alumnes i ajudar-los a autoavaluar-se.

El vídeo “La barcassa”, a partir de l'experiència de l'escola Banús (Santa Coloma de Gramenet), mostra l'ús de bases d'orientació per compartir objectius amb els alumnes i ajudar-los a autoavaluar-se.

https://www.youtube.com/watch?v=taUJQWD8NhY

ORDRE ENS/164/2016, de 14 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d'avaluació en l'educació primària

ORDRE ENS/164/2016, de 14 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d'avaluació en l'educació primària

Avaluació competencial

Un currículum per a tots els alumnes2

orientació

28

Referents per a l’avaluació

Per a tots els alumnes

Un currículum per a tots els alumnes: l’avaluació competencial

2

29


2

Referents per a

l’avaluació


2

Referents per a

l’avaluació

31


2

Referents per a

l’avaluació

32

Avaluació de final de curs


2

Resultats de l’avaluació de les competències bàsiques pròpies de cada àmbit agrupades en dimensions.

1r, 2n, 3r, 4t, 5è i 6è

Resultats de l’avaluació de les competències transversals:� Digital

� D’aprendre a aprendre

� D’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria

2n, 4t i 6è

33

AE Assoliment Excel·lent

AN Assoliment Notable

AS Assoliment Satisfactori

NA No Assoliment

Expedient acadèmic

Acta d’avaluació de final de nivell

Historial acadèmic de l’educació primària

Informe personalitzat de final d’etapa

Informe personal de trasllat


2

Termes que identifiquen el nivell

d’assoliment

Avaluació final de curs

Documentsoficials

34


2

35

Avaluació dels alumnes amb Pla

de suport individualitzat

Sí

En els documents oficials d’avaluació dels alumnes amb un Pla de suport individualitzat, els resultats de l’av aluació faran referència als criteris d’avaluació establerts en a quest pla.

Esfer@Aplicació de suport a la gestió

administrativa, acadèmica i econòmica dels centres docents

públics

Aplicació que gestiona el Registre d’alumnes de

Catalunya

RALCGEDAC

Aplicació que gestiona el procés de preinscripció i admissió

d’alumnes

Esfer@

En fase de proves

En funcionament En funcionament

222

Mòdul d’avaluacions Esfer@:

• Recull l’Ordre ENS/164/2016: documentació oficial.

• Permet adequar les avaluacions trimestrals al model de l’escola.

SAGA:

• Es poden mantenir les avaluacions trimestrals amb el model propi del centre.

• Es podrà replicar l’avaluació final per qui ho vulgui utilitzar en les trimestrals.

• Es migraran les dades de l’expedient a Esfer@.

36

37

Portal de centre2

http://educacio.gencat.cat/portal/page/portal/Educa cioIntranet/Benvinguda

38

Portal de centre2

Informes


2

�Els resultats obtinguts en l’avaluació del procés d’aprenentatge de l’alumne.

�Els aspectes personals i evolutius que es consideri oportú esmentar.

�Les mesures complementàries o de reforç adoptades o previstes.

�Els resultats obtinguts en l’avaluació del procés d’aprenentatge de l’alumne.

�Els aspectes personals i evolutius que es consideri oportú esmentar.

�Les mesures complementàries o de reforç adoptades o previstes.

39

Cada centre elabora el seu model

A final de curs cal informar dels resultats que consten en l’acta d’avaluació del nivell.

a partir de

Avaluació diagnòstica

3r

L’avaluació del sistema educatiu2

Proves de 6è d’educació

primària

40

Decisions a l’Administració

educativa

Decisions al centre

Decisions a l’aula

• Avaluació diagnòstica de 3r

• Prova de 6è

PISA PIRLSTIMSS

� Programa internacional d’valuació d’alumnes

� Comprensió lectora

� Matemàtiques i ciències

Llengua catalana(n=69.928)

Llengua castellana(n=70.165)

Llengua anglesa(n=69.972)

Matemàtica(n=70.392)

Proves del sistema educatiu2

Distribució dels alumnes segons el nivell d’assolimentProva de 6è

41



42


43


44

« L’educació de qualitat és la que aconsegueix allò que és bàsic per a tothom i el màxim per a cadascú.»

Jaume Sarramona

CULTURESPOLÍTIQUES

PRÀCTIQUES

45


2. Un currículum per a tots els alumnes: l’avaluació competenciall’avaluació del sistema educatiu


Del projecte educatiu a la proposta pedagògica3

Canvi de paradigma

46

La programació


47

Referents


La programació

Característiques dels aprenentatges competencials

Característiques dels aprenentatges competencials

Característiques deles activitats d’avaluació

Característiques deles activitats d’avaluació

Parteixen de situacions de la vida quotidiana

Permeten valorar el procés de

raonament de l’alumne

Inclouen diferents formes de

representar la informació

Són coherents amb el treball que

s’ha fet a l’aula…

Requereixen per a la seva resolució

habilitats cognitives de nivells superiors

48

49


El currículum a l’escola i a l’aula

50



� Descripció general� Objectius� Lectura prèvia� Idees clau� Pràctica� Per saber-ne més

� Descripció general� Objectius� Lectura prèvia� Idees clau� Pràctica� Per saber-ne més


� Decisions de l’equip docent d’etapa:

oCompetències bàsiques

oObjectius de millora

� De cada àmbit:

oOrientacions metodològiques

oOrientacions d’avaluació

oSeqüenciació dels criteris d’avaluació

� Decisions de l’equip docent d’etapa:

oCompetències bàsiques

oObjectius de millora

� De cada àmbit:

oOrientacions metodològiques

oOrientacions d’avaluació

oSeqüenciació dels criteris d’avaluació

ETAPA

� Decisions de l’equip docent de cicle:

oDe cada àrea: continguts i criteris d’avaluació

� Decisions de l’equip docent de cicle:

oDe cada àrea: continguts i criteris d’avaluació

CICLE � Decisions de l’equip docent del grup classe:

oModel de programació del grup classe amb document de suport

� Rúbrica docent d’autoavaluació d’un treball per projectes

� Decisions de l’equip docent del grup classe:

oModel de programació del grup classe amb document de suport

� Rúbrica docent d’autoavaluació d’un treball per projectes

GRUP CLASSE

51

Característiques dels documents

� 8 tipus de documents distribuïts per etapa, cicle i grup-classe.

� Un document de suport per a cada document amb proposta de treball:o Per a què pot ser útil aquest document?o Què conté?o Com es pot formalitzar?o Quan s’hauria de revisar?o Quines han estat les fonts d’informació per a realitzar-lo?o Informació addicional

� Cada document és vàlid per a la reflexió pedagògica i per a l’acció a l’aula .

52



� Són documents pensats per abordar-los d’un en un i segons les necessitats de l’equip docent.

� Proposta de programació oberta i flexible , en constant construcció i revisió. No pretenen uniformar .

� Prioritzar l’acció a l’aula abans que la formalització del document.

� Es revisen i s’actualitzen periòdicament incorporant-hi millores.� Es poden compartir, permeten el treball en línia i es facilita la

col·laboració.� La formalització d'aquests materials necessita temp s. No són

documents pensats per emplenar de manera ràpida i mecànica. � Pretenen ser uns instruments que afavoreixin la ref lexió, el

debat i la presa de decisions .

53

Característiques dels documents




La programació

54

55

« Per tal de poder parlar de treball en equip autèntic, calen dues condicions indispensables: participació equitativa —que tots hagin aportat— i interacció simultània —discussió, diàleg…—»

Pere Pujolàs


Formació i innovació per a la

millora dels projectes

educatius dels centres

Formació i innovació per a la

millora dels projectes

educatius dels centres

Treball en equip, formació i innovació

Documentar

Consensuar

Aprendre

Compartir

PROCESSOS DEREFLEXIÓ-ACCIÓ PARTICIPACIÓ

TREBALL COOPERATIUI EN XARXA SOSTENIBILITAT

DINAMITZACIÓ

56

� El currículum a l’escola i a l’aula

El currículum i l’avaluació com a eines per afavorir l’assoliment de les competències bàsiques per part de l’alumnat

� Ser-hi, participar i aprendre

El paper dels mestres d’educació especial i d’audició i llenguatge dels centres d’educació infantil i primària públics


Trets característics de l’escola rural, concepcions pedagògiques i multigrau

� Educació infantil

Orientacions per al segon cicle d’infantil

� El primer cicle d’educació infantil a l’escola rural

� ...

� El currículum a l’escola i a l’aula

El currículum i l’avaluació com a eines per afavorir l’assoliment de les competències bàsiques per part de l’alumnat

� Ser-hi, participar i aprendre

El paper dels mestres d’educació especial i d’audició i llenguatge dels centres d’educació infantil i primària públics


Trets característics de l’escola rural, concepcions pedagògiques i multigrau

� Educació infantil

Orientacions per al segon cicle d’infantil

� El primer cicle d’educació infantil a l’escola rural

� ...

Impuls de la lectura

AraEscricoAprendre a escriureoEscriure per aprendreoEscriure per crear i

transmetre el pensament

AraMatMillorar la competència matemàtica amb actuacions adreçades al professorat i els centres, les famílies i l’alumnat.

Grup experimental plurilingüisme - GEP

Llengües estrangeres - AICLE


Formació i innovació

Àmbit general Per àmbits

57

Àmbits de la innovació


La innovació pedagògica

Procés planificat de canvi i renovació que es fonamenta en la recerca, que respon a l’evolució social, que condueix a obtenir una millora en la qualitat del sistema educatiu i que pot ser transferible a la resta de centres educatius

La innovació pedagògica

Procés planificat de canvi i renovació que es fonamenta en la recerca, que respon a l’evolució social, que condueix a obtenir una millora en la qualitat del sistema educatiu i que pot ser transferible a la resta de centres educatius

Innovació

Centre de Recursos

Pedagògics

Específics de Suport

a la Innovació i la

Recerca Educativa

Pràctiques educatives de referència

Projectes d’innovació pedagògica

Programes d’innovació

58

Centres de referència educativa

Modalitats de la innovació

Metodologies i recursos per a la millora de l’ensenyament i l’aprenentatge

Organitzaciói gestió educatives

Relació i cooperació amb la comunitat educativa i

l’entorn

Ordre de reconeixement de la innovació pedagògica Ordre ENSE/303/2015

Xarxa CB

COMUNITAT EDUCATIVA

Alumnes

Professionals d’atenció educativa

Equip directiu i equip docent

´Famílies

Xarxa de recursos

60

COMUNITAT EDUCATIVA

RECURSOS DEL CENTRE

Recursos digitals

Aula d’acollida

Aula integral de suport (AIS)

Suport Escolar Personalitzat (SEP)

Unitat de suport a l’educació especial

(USEE)

Mestre d’audició i llenguatge

Comissió d’Atenció a la Diversitat

Estratègies metodològiques i

organitzatives

Xarxa de recursos

COMUNITAT EDUCATIVA

RECURSOS DEL CENTRE

SERVEIS EDUCATIUS

Centre de Recursos Específics per a Alumnes

amb Trastorns del Desenvolupament i la Conducta (CRETDIC)

Centres de recursos pedagògics (CRP)

Camps d’aprenentatge

(CdA)

Equips de llengua, interculturalitat i cohesió social

(ELIC)

Centres de recursos específics per a deficients auditius –(CREDA)

Centre de Recursos

Específics per a Deficients Visuals

(CREDV)

Equips d’assessorament i orientació psicopedagògics (EAP)

Inspecció

Xarxa de recursos

Formació

62

COMUNITAT EDUCATIVA

RECURSOS DEL CENTRE

SERVEIS EDUCATIUS

ALTRES RECURSOS DEL DEPARTAMENT

Aules en centres de la DGAIA

Aules en centres dependents de Justícia Juvenil

Aules hospitalàries

Hospitals de dia per a

adolescents

Atenció domiciliària

Entitats conveniades i

serveis contractats

Xarxa de recursos

COMUNITAT EDUCATIVA

RECURSOS DEL CENTRE

SERVEIS EDUCATIUS


Entitats conveniades I

serveis contractats

SERVEIS SOCIO-SANITARIS

CDIAP

CJMIJ

ENTORN I COMUNITAT

Ajuntaments

Entitats i serveis del

barri, poble...

Xarxa de recursos

COMUNITAT EDUCATIVA

RECURSOS DEL CENTRE

SERVEIS EDUCATIUS


Entitats conveniades I

serveis contractats

SERVEIS SOCIO-SANITARIS

ENTORN I COMUNITAT

Xarxa de recursos

65

Sra. Carme Ortoll Grífols, directora general d’Educació Infantil i Primària

Sra. Mercè Esteve Balagué, subdirectora general d’Ordenació i Atenció a la Diversitat

Sra. Carme Mañà Escarihuela, cap d'Inspecció de la Subdirecció General de la Inspecció d'Educació

Sra. Montserrat Payés Marín, cap del Servei d’Ordenació Curricular d’Educació Infantil i Primària

Ens podeu enviar els vostres suggeriments

i propostes per avançar cap a una

escola per a tothom i un projecte per a

cadascú

[email protected]