Revista de l’Escola Pia de Granollers

Vida a l’escola · Escola-Empresa · La Teca · Portes obertes · Reporters en acció · Sabies que...

Nú

m. 8

2O

ctu

bre

20

11È

poc

a II

I

el Cr!t

2

Pàgina

Sumari . . . . . . . . . . . . . . . .2

Editorial . . . . . . . . . . . . . . .3

Infantil . . . . . . . . . . . . . . . .4

Primària . . . . . . . . . . . . . . .6

Secundària . . . . . . . . . . . .11

Batxillerat . . . . . . . . . . . . .19

Escola-Empresa . . . . . . . . .20

La Teca de la Mediateca . . .24

Mou-te . . . . . . . . . . . . . . .27

Extraescolars . . . . . . . . . . .28

Reporters en acció . . . . . . .30

Su

mar

i

Agraïm la col·laboració de totes les persones que han participat en la realitzaciód’aquesta edició de “El Crit”.

Realització:

Núria CanalPilar Estrada

Maquetació i disseny:

Jordi Sendra

Ajudants de realització:

Núria AsturgóTeresa SanmartínAnna ArgemíMarina FernándezRamon Bracons

Fotografia portada:

Rosa Maria Raich

3

Ed

itorial

EM SENTS?

És habitual en els darrers temps sentir entrucades d’oients a la ràdio, quan el telèfonno va gaire bé, que el locutor li diu a l’oient:“perdona, però és que no t’escolto”. El pobreoient podria dir-li, “si no m’escoltes, per quèvols que truquem?”. Evidentment, està con-fonent els verbs sentir i escoltar. Escoltar im-plica parar l’orella, fer atenció, mentre quesentir es refereix a percebre el que escoltes.Puc estar escoltant atentament i no sentirres. I puc dir que els meus fills em sentenperò fan el sord. Així mateix, podríem jugaramb el doble sentit de la paraula sentir i dirque “a vegades ens caldria escoltar més elque sentim”. O podríem recordar aquella ditaàrab: “ets esclau de les teves paraules i amodel teus silencis”.

L’equip de Pastoral i Tutoria ens pro-posa el lema “Escolta” per tal de treballar-lod’una manera transversal en totes les edatsi amb tot l’alumnat. L’escolta, el diàleg, elraonament, el silenci, la paraula, la interiori-tat són temes que de seguida ens vénen alcap; i el ventall de possibilitats que se’nsobren és molt ampli:Podem proposar-nos, encara que sigui perun lapse de temps, parlar poc i escoltar més,preocupar-nos més per entendre que no pasper respondre?De quina manera ens hem d’escoltar perquèsigui saludable tant per qui parla com per quiescolta?Podem frenar una miqueta i escoltar-nos pertrobar una porta cap a la interioritat?

Sabent que la paraula pot confortar, estimu-lar, motivar, alliberar ... per què no ho inten-tem també amb el silenci?Com ho podem fer per concentrar-nos mésen el que ens expliquen?Per què hem d’estar fent sempre algunacosa o altra i no podem fer un alto i sentir-nos a nosaltres mateixos?Quan entendrem que costa més i és més va-luós gestionar els silencis que no pas les pa-raules?Per què la majoria de la gent diu que sap es-coltar? Per què hi ha gent, però, que s’es-colta massa?Pot ser que el llenguatge sigui un instrumentimperfecte per poder-nos arribar a entendre?Quan ens escoltem, ja estem atents a la mi-rada, el to, la postura, el gest, el somriure ...?Pot ser que, si escoltem més, les coses si-guin alguna cosa més que boníssimes o do-lentíssimes?

L’escolta activa, la interioritat, l’auto-coneixement, la reflexió, el diàleg, l’educacióemocional, l’alteritat, la calma, els prejudicis,l’egocentrisme, la riquesa del llenguatge, elsilenci, la intolerància són temes que, de bensegur, aniran sortint a mesura que aprofun-dim en el lema. L’Equip de Pastoral i Tutoriaens convida, de nou, a parlar de qüestionsabsolutament claus que afecten a tots elsàmbits de la vida escolar. Mica en mica,doncs, els anirem escoltant i anirem pensanten el que ens proposen.

Xavier AmbròsDirector Gerent

4

Infa

nti

lMASCOTA A P3

Els nens i nenes que l’any passat anàvema l’escola bressol ja ens hem fet grans i arasom a l’Escola Pia.Ja fem p3...Baldufes. Globus, Picarols i Es-tels.A cada classe tenim una mascota que ensajuda en les tasques del dia a dia....ens ha

arribat a l’aula com un regal, ens l’ha por-tada la Pilar Jarque de la mediateca i haaprofitat per explicar-nos un conte.Aviat ens l’emportarem a casa per poder en-senyar-la als nostres pares, germans,avis.....

P3

LA MALETA VIATGERA

Els nens i nenes de P4 hem anat a la bi-blioteca a buscar la MALETA VIATGERA.La Pilar, que és la bibliotecària,ens ha ex-plicat què farem i com haurem de cuidar lamaleta .La podrem tenir una setmana sen-cera a casa per tal de mirar i llegir cada dia,juntament amb els pares ,un conte dels quetrobarem a dins de la mateixa .Com a record

podrem fer un comentari o bé un dibuix a lallibreta que hi haurà juntament amb els con-tes.

Finalment hem gaudit d’un conte quecada any ,la Pilar , ens prepara especial-ment per a nosaltres .

Segur que ho farem super bé !P4

5

Infan

tilJA SOM GRANS!

Ja som grans, som elsprotagonistes de P5!Tenim tot un curs perendavant per apren-dre moltes coses. ElsBOMBERS vigilaremels boscos, els AS-TRONAUTES viatja-rem a l’espai, elsPINTORS pintaremgrans quadres i elsPOLICIES farem com-plir la llei.Tots plegats, us desit-gem un bon curs.

P5

US HI HEU FIXAT? QUIN MUNT DE LLIBRES!

Quina feinada ens espera!!! És broma... Tenim molts llibres però els anem començant demica en mica. Estem molt il·lusionats i amb ganes d’aprendre coses noves ifer-nos grans.Ens han dit que ens esperen moltes sorpreses. Ja us ho aniremexplicant.

Nens i nenes de 1rde primària

Prim

ària

6

Pri

màr

iaEXCURSIÓ A GALLECS

alumnes 2n primària

7

Prim

àriaESTRENEM UN NOU CURS!

Aquest curs els nens i nenes de tercer es-trenen un nou curs, amb moltes novetats.Ells creuen que serà un curs difícil però demoment els agrada i el troben divertit.El que més els agrada de moment és teniruna agenda en la que hi escriuen les fei-nes que han de fer. Aquesta agenda elsajudarà a ser més treballadors i més res-ponsables.

També els agrada molt tenir una carpetaamb separadors per a cada assignatura.La carpeta els permetrà ser més ordenats.Una altra novetat que els entusiasma éstenir una pantalla amb un canó i fer-la ser-vir a medi, pels dictats, a plàstica...L’elecció de delegats, i tot el procés elec-toral, els emociona i captiva durant un pa-rell de setmanes. Al llarg del mes desetembre s’han sentit en plena campanyaelectoral com si fossin alcaldes, o presi-dents del govern. Finalment els seus desitjos són aprendremolt, anar de colònies, anar a una granja,treure bones notes, fer activitats divertides,però sobre tot, fer molts i molts amics.

3r A Primària

8

Pri

màr

iaTOTS CAP A PUIGGRACIÓS

El divendres 14d’octubre elsnens i nenes de4t vam fer lanostra primeraexcursió : eldestí va ser aPuiggraciós. Allàvàrem aprendrea orientar-nospel bosc.Quan vam ar-

ribar el primer que vàrem fer va ser esmorzar.Després ens van dividir en grups de treball ivam començar a fer els jocs. L’activitat estractava de buscar unes fletxes de color vermell isaber-nos orientar amb la brúixola. Gràcies atot el que hem estat estudiant aquests dies amedi vàrem poder resoldre aquesta activitat.Quan vam arribar tot el grup a dalt de la

muntanya vam comentar com ens havia anati vam observar el paisatge que ens envoltava.Ens van repartir una fitxa d’esquema i unaaltra que calia pintar.Un cop acabada aquesta feina vàrem anar adinar. El que ens va agradar més va ser com-partir el pica-pica amb els companys de laclasse. Després de dinar vàrem tenir una es-tona lliure que tothom va aprofitar, uns ju-gaven i els altres xerraven.

S’acostava l’hora de marxar i ens quedava eltram final de l’excursió a Puiggraciós. Ara elque quedava era baixar la muntanya. Quanvam ser a baix els autocars ja ens estaven es-perant per marxar cap a l’escola. Va ser unaexcursió genial !!

Cristina Lleonart 4tD primària

9

Prim

àriaEL PRIMER TREBALL DE TUTORIA

Aquest any el primer treball de tutoria ha con-sistit en resseguir la nostra mà sobre mitjacartolina. Llavors a cada dit de la mà vam es-criure cadascuna de les qüestions següents:

Títol i autor d’una cançó que ensagrada.

Una persona a qui admirem. Un tret característic nostre. Un aspecte que volem millorar. Quin és el nostre somni.

Un cop escrites ens vam decorar la mà. Méstard la tutora va fer un cercle al mural de laclasse amb totes les mans. Dins d’aquest cercle vam escriure les respos-tes que cada classe va donar a la pregunta:què esperes d’aquest curs? Les paraules que van sortir són: APRENDRE,ESCOLTAR, COMPARTIR, AJUDAR i RES-PECTAR A TOTHOM.

Els delegats de 5è

10

LA TARDORP

rim

ària Ja ha refrescat,

i la tardor ha arribat,les fulles canvien de color

groc, vermell i marró.

Menjarem bones magranes,i castanyes ben torrades.A casa farem panellets

amb ametlla i pinyonets.

Amb la pluja, cargols sortiran,i amb el sol s’amagaran

Al bosc aniremi de bolets, el cistell omplirem.

Roger Ventosa5è Primària

LES ANGULES DEL POBRE

Hola, sóc la Laia Sala i vaig a 5èD.És molt provable que als vostres pares elsagradin les angules a la bilbaïna; peròsegur que no els agrada gens el preu.Us proposo una recepta d’un llibre quetenim a casa. Espero que us agradi, és unaforma divertida i original, per preparar lesangules del pobre.Ingredients:pals de cranc1 o 2 grans d’all1 trosset de bitxooli d’oliva i salEstris:2 platsun ganivetuna paellauna cullera de fusta.

Elaboració:Descongelem els pals de cranc sobre unpaper de cuina. Després tallem els alls a là-mines.Descargolem els pals de cranc i els tallem atires ben fines.En una paella, posem una mica d’oli ambels alls i el trosset de bitxo.Quan els alls comencin a daurar-se hi afe-gim les “angules” i els hi donem un parell devoltes i, ja estaran a punt!No són com les de veritat, però sí que sónmolt bones i barates. Espero que us agradin.

Laia Sala5è D Primària

11

Prim

àriaKARTS

A finals del mes de setembre els alumnes de6è vam anar als karts, per posar en pràcticatot el que ens havien explicat al curs d’Edu-cació Vial a 5è. L’activitat la vam fer al Palau

d’esports deGranollers.Primerament,uns agents dela policia local,l’Anabel, enCarlos i enJesús,ens vanexplicar lesnormes del cir-cuit: no podíemcórrer, havíemde parar quanel semàfor es-

tava vermell. També ens van explicar comhavíem d’indicar cap a on volíem girar, quees podia anar amb doble sentit...Aleshores, per grups de 5 o 6, vam pujar alskarts i ens van explicar com havíem d’acce-lerar i com havíem de frenar. Després d’al-gunes proves, vam poder començar el circuit.Ens ho vam passar molt bé!Quan vam haver acabat tots de fer el circuit,vam tornar cap a l’escola.Va ser una experiència d’allò més educativa!

Delegats de 6è

12

Sec

un

dàr

iaPOEMES MATEMÀTICS

En el mercat, tres dotzenesd’ous i de peres vaig com-

prar.Una tercera part,

de peres vaig menjari mitja dotzena

d’ous vaig regalar.Podeu esbrinar

quants ous i peres m’hanquedat

després de tot el que m’hapassat?

Marc Rovira i Orts, 1r

ESO C

Amb el tres el món va delrevés,

amb el quatre sempre tincuna bona cadira,

amb el dos vaig conèixer elcigne,

i per nas el sis de la mevagermana.

Vaig veure a l’infinit aixecar-se,

i convertir-se en un vuit.Sempre és molt divertit

escriure el número infinit.Dos tresos es van enamo-

rar,i quan es van fer un petó

es van enganxar,i van decidir fer un vuit.El número nou, buff,

ja s’acaben els númerosd’una xifra,

i si li sumes un...ve el deu!!!!

El set és el germà bessó del’ú,

el que passa és que és mésestirat,

i li agrada portar corbata.I amb un tres i no resel poema ja no hi és!!

Quan sumen tots els nom-bres que surten al poema(excepte l’infinit!)?

Mireia Jurado Ramal

1r B d’ESO

ELS MESOS

1 Trimestre, fa una estació;2 Trimestres, fan mig;

3 Trimestres, fan mig curs;i 4 Trimestres, fan un any.

Els anys i els mesos estanmolt relacionats,

Ja que tot el que té l’any,compost de mesos està.

Però tothom sap que hi haun Trimestre molt espe-

cial...I que és el que a la majoria

li agrada aprofitar.

Aquest Trimestre s’ano-mena Estiu,

Fa calor i ens banyem al riu; No hem de treballar, ni anar

a l’escola, ni estudiar,Perquè és un Trimestre ple

de diversió;Però quan s’acaba...

Comencem la rutina un altrecop.

Si sumes tots els conjuntsde paraules en negreta,

quants mesos dóna?

Marta Bellet

1r ESO D

13

Secu

nd

àriaJA HEM COMENÇAT 2n d’ESO

Només fa unes poques setmanes que hemcomençat 2n d’ESO i sembla una eternitat detemps. Mirem enrere i ens sembla que lesvacances van tenir lloc fa un any.

Ha començat un nou curs. Ja fem 2n d’ESOi, per tant, no som els més petits de l’escola.Ara n’hi ha uns de més xics, els de 1r. La veritat és que 2n d’ESO és, en alguns as-pectes, diferent de 1r, però en altres cosess’hi assembla. És força igual, per exemple, al’hora d’haver d’estudiar, estar atents, fer elsdeures, portar-se correctament, dur el mate-rial... Però també hi ha diferències: algunsexàmens són més difícils, tenim assignatu-res noves (enlloc de plàstica fem música i elsvariables són de 3 hores. També hi ha unaassignatura obligatòria que és comprensiólectora).Una gran diferència respecte el curs passat,i que afecta a tots els cursos de l’ESO, ésque tenim la tarda de divendres lliure, a mésde la de dimecres. Però això ens obliga a en-trar més dies a les 8. També serà diferent eltreball de síntesi. Enguany hi haurà la possi-

bilitat de dur-lo a terme a Anglaterra. També volem comentar que a 2n d’ESO,com el curs passat, la majoria de llibres sóndigitals i hem d’emprar l’ordinador portàtil.Una de les coses que més ens va agradarde tornar a l’escola va ser retrobar-se ambels amics. Amb alguns vam coincidir a l’es-tiu, però a la majoria no els havíem vist desdel juny. Alguns alumnes, però, són nous, iaixò ens ha permès fer nous amics.El tema dels professors és un aspecte quetambé ha canviat força respecte els curspassat. A moltes assignatures els professorssón nous, la qual cosa ens agrada.Creiem que aquest curs segurament les as-signatures seran més difícils i tindrem mésdeures. Però un aspecte que no canvia maiés que tenim pati i aquesta és una de les mi-llors estones de l’escola.Tot i que fa poc que ha començat el curs, es-perem que 2n d’ESO ens vagi igual que pri-mer o millor i que siguem capaços d’aprofitarel temps i el GR al màxim.

Alumnes de GR de 2n d’ESO

TEXTOS NARRATIUS

A l’assignatura de català de 2n d’ESO estem treballant els textos narratius. A continuaciópresentem alguns d’aquests textos escrits per alumnes de la promoció. Tingueu presentque es tracta de redaccions de ficció.

14

LA VALL DELS SOMNISS

ecu

nd

ària Aquest estiu he anat a Osca, a unes colònies

que fa l’Escola Pia. Jo estava molt nerviosa i espe-rava passar-ho d’allò més bé a la màgica vall de Pi-neta. Vam sortir un dissabte des de Barcelona, a les8:30 del matí. Hi havien cinc autobusos esperant icada nen anava a un autobús diferent. Només pujara l’autobús ja vaig començar a fer amics. El viatgeera bastant llarg per això a les dues hores aproxi-madament van parar a esmorzar. Allà ja vaig anantconeixent a més gent que em presentaven. I fer fi,vam arribat!. L’autobús ens va deixar en el mateixprat que hi havia davant la casa. Era gegantina i moltmaca. La meva primera impressió de la casa va serfantàstica!. Ens vam ajuntar en ordre d’edats. Petits,mitjans 1, mitjans 2 i grans. A mi aquest any en to-cava a grans. Cada dia que passava era més genialencara que l’anterior. L’amistat que s’havia fet entretots plegats era encantadora. Ens ho explicàvem tot,per la nit ens escapàvem a altres habitacions i en-cara que ens havíem emportat alguns crits, valia lapena.

El segon dia d’estar a la casa, ens van co-municar que hauríem de fer una petita excursió i queens hauríem d’emportar roba d’abric, la cantimploraplena, gorra, crema solar, un aïllant i el sac, ja quepassaríem una nit fora. A mi al principi em va encan-tar la idea, vaig fer la motxilla molt il·lusionada peròno sabia el que m’esperava. Al començament del re-corregut no em vaig cansar molt, però ja una micamés endavant de la muntanya era diferent. Els pen-dents cada vegada eren més forts i el sol picavamolt, jo tenia una gana de llop i l’aigua començava aesgotar-se. Ens vam passar moltes hores caminant,paràvem a vegades però molt poc. Van anar a unpoble que es diu Tella, on acamparíem durant tota lanit. I així ho vam fer. Només arribar ens havien pujatel menjar en cotxe, van sopar sota les estrelles ipoca estona després van anar a buscar un lloc ondormir. Vam caminar una estona més amb les llan-ternes a la mà ja que no veiem res. Vam decidir pas-sar la nit en un gran prat. Jo estava molt cansada,vaig col·locar l’aïllant a terra, la motxilla com a coixíi em vaig disposar a dormir, però era impossible. Jo

estava congelada, mai havia passat tant fred!. Emva costar una bona estona però finalment el meu es-gotament va fer que m’adormís. Al dia següent ensvam tornar a posar a fer camí cap a la casa. Aquestaexcursió va fer que encara ens uníssim més, i ensféssim encara més amics.

Durant els dies que vam estar a la casa ensaixècavem a les 8, ens arreglàvem i baixàvem a es-morzar al gran menjador. Ja després d’esmorzar so-líem anar al riu Cinca, que estava a quatre passesdel prat i tenia l’aigua més freda del món. A mi m’a-gradava anar-hi a prendre el sol, però sempre aca-baven tirant-m’hi. Poques vegades em banyava perpròpia voluntat degut a la temperatura de l’aigua, peraixò, alguns dies caminaven fins a Bielsa per banyar-nos a la piscina municipal.

La segona excursió que vam fer va ser pujarla muntanya Astazou. Aquella tarda, amb la motxillaben preparada, vam anar fins una gran extensió degespa on hi havien preparades tendes de campa-nya. Després de dormir una estona, ens van aixecara les 5 del matí i ens van posar a caminar ja que elnostre objectiu era fer la meitat del camí previst a migmatí. No vam poder fer cim a causa del mal temps,però tots vam estar molt satisfets d’haver arribar albalcó de Pineta.

Els temps que ens quedava a la casa cadavegada es feia més i més curt. L’última nit ja havia ar-ribat i ens van preparar una discoteca.

No volia anar-me’n d’allà, les coses tan di-vertides, els moments tan bonics que havia passatno volia que acabéssim, però el que més pena emfeia era haver-me d’acomiadar dels amics que haviafet. Amb ells havia viscut dia i nit quinze dies inobli-dables, amb ells havia rigut, havia plorat i no voliaseparar-me d’ells. Però encara que no m’agradésvam haver de marxar de la màgica vall. Ara parlem imantenim contacte per Internet i encara que no ensveiem més no ens oblidarem d’aquells màgics i di-vertits dies.

Esther Navarro2n ESO C

15

Secu

nd

àriaAquesta és la història de l’Ahmed, un nen de 13anys que viu a Nablus, Palestina. Podria ser una his-tòria qualsevol d’un company meu de classe, us diriaque va a l’escola, que juga a futbol, que els caps desetmana va a veure el Barça o el mira per la tele.Peró malauradament no és així.La vida de l’Ahmed està envoltada de tristeses, por,avorriment, soledat, però no perquè ell sigui així, sino pel lloc on viu. L’Ahmed viu a Nablus, Palestina,on hi ha baralles habitualment entre jueus i i pales-tins, i molts palestins sobreviuen gràcies a l’ajuda del’ONU, perquè els jueus els fan fora. Entren habitu-alment a les seves terres, destrueixen les sevescases amb bombes, excavadores, etc. Fins i tot vanfer un mur, que a l’Ahmed i a molts companys seusels separa de la família. L’única estona que té peroblidar-se d’aquest malson és que hi ha un centreon fan uns cursos, xerrades pels més petits, per dis-treure’ls, fer que pensin en altres coses que no si-guin la trista vida que tenen allà. Perquè els atacs

són tant freqüents, que ja s’han acostumat a viureamb alerta, tant de dia com de nit. Que trist acostu-mar-se a tenir por! L’Ahmed les ha vistes de tots co-lors. Ha vist com una nit plujosa una bombaisraeliana matava a cinc dels seus familiars, un amicdel seu pare per desesperació es va immolar davantd’uns jueus, com a vegades no tenien prou per men-jar i han de demanar ajuda. Ha vist construir un murque els separa d’alguns dels seus familiars i amics.Això em recorda el mur de Berlín, on també es vanseparar famílies i amics, on la gent intentava fugir iels militars els mataven. L’Ahmed pensa sovint quetant de bo també caigui aquest mur i puguem tenir elnostre propi país. Tant de bo l’ONU ens digui que sí.Aquesta és l’història de l’Ahmed i de molts altresnens, nenes, dones, avis i avies del poble palestí.Tant de bo tot s’acabi i la pau arribi a aquell poble ia molts més.

Marta Garcia2n ESO B

DES D’AVUI SÓC PALESTÍ

PUC TRIAR EL CASTELLÀ O EL CATALÀ COM A LLENGUA VEHICULAR A L’ESCOLA

Estimat diari, avui ha passat un fet que mar-carà molt la meva vida. Ha passat a les tres, justquan he acabat de cruspir-me aquell gelat de xoco-lata tan bo. La mare i el pare han dit que m’haviend’explicar una important decisió sobre l’escola. Des-prés que el pare em preguntés com estava i comm’anava, la mare mare m’ha explicat aquella cosatan important, he de triar entre el català o el castellàcom a llengua vehicular a l’escola.

He nascut a l’hospital de Barcelona, peròvisc en un petit poble de l’Empordà, Sant Sadurní del’Heura. Els meus meus pares són de Madrid, igualque la meva germana Jenífer, tot i que ella viu a Ca-talunya des dels 3 anys. Era una decisió important im’havia de prendre-me-la molt seriosament. La Je-nífer va dir que triés el castellà ja que donava mésopcions a la vida. Els pares no deien res tot i que vo-lien que triés el castellà. Era una decisió difícil peraixò vaig decidr pensar-ho una mica. Vaig resoldreanar a fer un volt pel poble a veure si en treia alguna

cosa. Vaig anar a la plaça de l’església on allà comsempre hi havien els avis del poble, en Lluís i en Sil-vestre. Els hi vaig preguntar a ells. L’avi Lluís em varespondre que clarament havia de triar el català, jaque es una llengua molt petita i que si ningú la parlaacabara desapereixent. Tot i això encara dubtavafins que l’avi Silvestre va dir: - Recordes que vius a terres catalanes?

En aquell moment vaig sentir una sensacióque no havia sentit mai abans, era l’amor per Cata-lunya. Un petit país amb moltes meravelles com elPedraforca i Montserrat, la Sagrada Família i la ca-tedral de Girona,els castellers i les sardanes i degrans persones com Josep Guardiola, Mercè Rodo-reda, Ferran Adrià, Pau Casals... En aquell moment vaig veure que havia de triar elcatalà. Els hi vaig dir els pares hi van acceptar-ho.

Avui he descobert que estimo Catalunya.

Marc Ambròs- 2n ESO B

16

Sec

un

dàr

ia Sempre he pensat que no treballaria fins acabar launiversitat, però anava molt equivocada...Tot va començar en el meu primer any d’universitat,jo vivia a NY juntament amb la meva germana queanava a la mateixa universitat que jo, la Baruch Co-llege. Vivíem juntes en un apartament al centre dela ciutat que pagaven els meus pares. Sempre hemsigut una família amb prous “calers” per perme-tre’ns tot tipus de luxes. Així que els nostres paresdes de Madrid, que és d’on sóc, ens pagaven l’a-partament.A la que portava dos mesos de col·legi em va tru-car el meu pare i em va dir, amb veu tremolosa: -Laura, sento dir-te això però d’aquí poc haureu dedeixar l’apartament.-Per què? vaig preguntar jo molt amoïnada.-Doncs, perquè..., com t’ho diria..., mira Laura,m’han fet fora de la feina, ara per ara l’única queaporta calers a casa és la teva mare.-Però si la mama...-Ja, ja ho sé, ja sé que la mare només treballavaper gust, perquè segons ella a casa no feia res mésque planxar i rentar plats, però ara ha de treballaral màxim i jo m’he d’encarregar de les coses decasa, encara que a la botiga de productes naturalsno li paguin gaire, de moment és l’únic sou que ar-riba a casa. Laura, amb això t’estic dient que ja nopodem donar-vos més diners per pagar l’aparta-ment, ho sentim molt...-No, tranquil..., no passa res. Ho entenc, estem encrisi, i bé, doncs..., és igual, gràcies per tot papa, jabuscarem una altra manera de pagar-lo.-Laura, de veritat que ho sento molt, però és queara mateix no és bon moment...-Papa, tranquil, ens has ajudat en tot el que haspogut, no passa res -el va tallar la Laura- Nomésem falta dir-te que gràcies per tot, i que no et pre-ocupis per nosaltres, que ja ens les arreglarem,adéu i cuidat.-Que maca que ets, “carinyu”. Adéu, si hi ha algunproblema truque’ns de seguida.-Tranquil papa, ho faré.

La Laura va penjar el telèfon i va esclatar a plorar.A la tarda va arribar la seva germana a casa, l’He-lena, una noia alta, castanya, amb els ulls d’uncolor avellana, prima i amb pigues a la cara. De seguida li va explicar tot el que havia passat,tota la conversa amb el seu pare, ella l’escoltavaamb cara trista i quan va acabar li va dir:-I ara què farem?-Ho he estat rumiant i crec que el millor que podemfer és buscar feina, per després de l’ “UNI”. Icompaginar-ho tot.-Sí tens raó...-D’acord, doncs vaig a l’ordinador i posaré unanunci i demà em passejaré per la ciutat a veure sitrobo alguna cosa.-Sí, jo faré el mateix.Al cap d’una setmana, l’Helena ja havia trobat feinade dependenta a una botiga de roba. La Laura,però, no havia tingut tanta sort. Tot i així havia tro-bat feina de cambrera.Al fer un horari tan complicat a la Laura li va costarmolt poder-ho compaginar, i començava a suspen-dre. L’Helena se’n va adonar i li va demanar quedeixés la feina, que si feia falta ja llogarien algunahabitació.Al principi la Laura no volia, perquè pensava queper culpa seva, per culpa de què no era capaç detrobar una altra feina, la seva germana hauria demarxar de l’apartament que tant li agradava.Però al final la cosa va millorar, va trobar una feinala qual sí podia compaginar amb els estudis, tor-nava a ser la noia que treia bones notes. Feliç icontenta.I fins i tot al seu pare li van oferir una altra feina, ivan tornar a viure com abans, amb luxes. Però ambuna petita diferència, van començar a estalviar, persi de cas tornava a passar una cosa com aquella.Ara la Laura ha acabat la universitat, i és al capda-munt d’una gran empresa.

Nora Canal2n ESO C

JO SÍ QUE SÉ QUÈ ÉS AIXÒ DE LA CRISI!

17

Secu

nd

àriaNosaltres som dues alumnes de tercer d’ESOi us volem explicar què en pensem sobre elfet de que barregin les classes.Pensem que està molt bé perquè acabes lasecundària coneixent a la majoria de gent delcurs, aprens a relacionar-te amb tothom i sino et sents bé a la classe o tens problemes,és la manera de “començar de nou” i fernoves amistats.El que no ens agrada tant, és que sigui al capde dos anys d’haver-nos barrejat. Amb elsamics o amigues de fa temps, normalment etcontinues veient igual, però a vegades et dis-tancia d’algunes amistats que acabaves defer.

La nostra conclusió és que aquest canvi témés coses positives que negatives.Quan s’està acabant el curs i saps que et ba-rrejaran, penses que no cal, que ja estàs bécom estàs. Nosaltres també pensàvem així,però després de fer aquest canvi, ens hemadonat que val la pena.

Laia Roig ArnausElizabeth Vey Pericas

3r ESO B

CANVI DE CLASSE

NOU CURS A LA USEE

Aquest any comencem un nou cursdes de la USEE de l’escola. Enguany la for-mem 8 alumnes, 3 noies i 5 nois. Els profes-sors que tenim són nous. La Steffi i el Davidhan deixat la tutoria i s’han incorporat l’AlbertGarcia i el Marc Arenas, a més de la M.MarQuintana i la Isabel Izard. Ja tenim un anymés i la responsabilitat que se’ns demanacada vegada és més alta, tot i així, estemcontents de tenir aquest suport per tal de pro-gressar encara més en la nostra etapa esco-lar.

Durant el curs, farem molts projectesdiferents que seran molt engrescadors i queens ajudaran a millorar i a fer-nos més autò-noms. A part, els professors de la USEE es-taran amb nosaltres a les classes, per tald’explicar-nos millor el contingut que s’hi ex-plica. Altres hores, estarem en el grup treba-llant amb els nostres companys.

Serà el darrer any per alguns de nos-altres, cosa que fa que els professors ens co-mencin a preparar de cara als estudis quefarem l’any que ve, mentre que els altresestem començant 3r i 2n d’ESO.

Els alumnes de 4t ESO volem dir queés el darrer any que estarem a l’escola i ensagradaria donar les gràcies a tots els profes-sors que hem tingut al llarg d’aquests anysper l’educació que ens han donat i dir-vosque esperem que l’experiència que comen-çarem quan estiguem fora de l’escola siguiigual de positiva que aquí, tot desitjant quel’orientació que ens donin sigui l’adequadaper les nostres característiques.

En definitiva, esperem que el curs vagimolt bé i podem seguir aprenent com fins ara.

Equip de la USEE

18

Sec

un

dàr

ia

El dia 6 d’octubre, a les set del matí, vasonar el despertador. Vaig llevar-me correntspensant en l’excursió que faríem aquell dia aSant Hilari. Vaig sortir de casa i vaig anarcap a l’estació de trens. En arribar estavaquasibé tot el curs esperant el tren. A les9:15 vàrem pujar al tren. Tothom parlavadels seus temes, fins que vàrem arribar.

En sortir del tren tots començarem. Enarribar fins un parc molt gran tocava esmor-zar. Després de que tothom mengés, vàremcomençar a caminar un altre cop. Mentre ca-minàvem es podia observar unes vistes moltboniques amb arbres i flors. Unes quantesvegades vàrem haver de decidir quin camíagafar el de la dreta o el de l’esquerra.

Caminarem de sis a vuit quilòmetres.Fins arribar a Sant Hilari, però sense saberens vàrem dividir en dos grups, un grup vaanar cap a un costat i l’altre cap a l’altre. Alfinal els que van arribar al lloc on havíem d’

estar van contactar amb els que van anarper l’altre camí i explicar-los per on era.

Abanç de menjar els professors es vanposar de acord en fer dos jocs, un d’ells eljoc de la bandera. Després vàrem menjar,molta gent va decidir fer un pica pica ambels seus amics. Després vàrem jugar més.Ja era hora d’anar-se’n i vàrem decidir fer-nos una foto de grup, va sortir molt bé.Vàrem començar a caminar un altre vegadaen un camí més curt i varem arribar a l’esta-ció de trens de Cardedeu. Quan el tren ar-ribà a Granollers va ser el final de laexcursió.

Personalment em va agradar moltaquesta excursió. Varem passar un bontemps amb els nostres amics i companys.

Cristina Quincoces3r ESO A

EXCURSIÓ DE 3r d'ESO A SANT HILARI

19

Secu

nd

àriaSORTIDA A LLERONA

El passat 6 d’octubre els alumnes de 4t ESOvam anar d’excursió a Llerona. El motiu de lasortida era relacionar-nos amb els companysi conviure tots plegats.Vam trobar-nos davant l’Institut Antoni Cu-mella. Allà després de passar llista i haver-nos explicat quatre coses importants, ensvam reunir per grups formats prèviament al’escola.Els grups eren de set o vuit persones i esfeien amb la intenció de poder fer una activi-tat al llarg de la passejada. El joc era bensenzill: havíem de fotografiar arbres que hihavia pel camí per poder completar una fitxa

i fotografiar objectes que es podien trobar pelpasseig, també indicats en una fitxa. Els pri-mers grups que aconseguissin completar-hotot, tindrien una recompensa. Gràcies aaquest joc, la passejada es va fet mésamena.Al final del passeig des de Granollers fins Lle-rona vam parar a esmorzar i vam estar unaestona descansant ja que havíem recorregut8 quilòmetres. Al cap de vint minuts vamposar-nos a caminar cap a l’església de Lle-rona, el nostre destí principal. Vam pujar unallarga carretera fins arribar-hi.Un cop a l’església els alumnes ens vam re-unir amb els tutors corresponents i ens vanexplicar el joc que faríem amb tot el materialque havíem portat. El material era variat encada classe. Amb els objectes portats ha-víem de representar un mes de l’any ambuna frase feta, i quan tinguéssim el decoratpreparat ens faríem la fotografia. Van quedarmolt xules!Quan vam acabar l’activitat vam tenir estonalliure per dinar amb els companys i reposaruna estona. I si volíem, teníem l’opció dejugar a futbol o prendre alguna cosa al bar.Allà d’alt vam estar tres hores, i a les quatrede la tarda, vam enfilar el camí de tornadacap a l’escola.En definitiva, va ser una excursió per gaudiramb els companys i per millorar la relacióamb les persones amb les quals no ens rela-cionàvem.

Alba Quintana 4t ESO CNatxo Barranco 4t ESO B

20

Esc

ola

- E

mp

resa

21

Esco

la - Em

presa

22

Esc

ola

- E

mp

resa

23

Esco

la - Em

presa

24

La

Tec

a d

e la

Med

iate

caPORTES OBERTES

Els integrants de l’equip de mediatecaris del’escola us donem la benvinguda i us recor-dem que, des del primer dia de curs, teniu benobertes les portes de la biblioteca i la media-teca perquè vingueu i les utilitzeu.Tant la biblioteca de l’edifici de primària com lamediateca de l’edifici de secundària són ins-tal·lacions amb molts materials que podeu uti-litzar. La biblioteca la podeu fer servir durant leshores de classe venint amb la vostra mestra omestre, i de les 5 a les 7 de la tarda pel vos-tre compte.

La mediateca, per la seva banda, també es faservir en horari escolar venint amb el profes-sor, però de 8 a 9 del matí i les tardes a partirde les 5 (els dilluns, dimarts i dijous) i de les 3(els dimecres i divendres) està a la vostra dis-posició.Per acabar volem insistir en què els pares i lesmares també podeu fer ús de la biblioteca (enhorari extraescolar) i la mediateca (a qualse-vol hora).També podeu contactar amb nosaltres i co-nèixer-nos mitjançant el nostre bloc:http://mediateca.epiagranollers.cat/

LA PARAULA EN CATALÀ QUE MÉS ESTIMO

Des de la biblioteca i mediateca de l’EscolaPia de Granollers ens vam sumar a la pro-posta de la plataforma Somescola.cat: La pa-raula en català que més m’estimo i celebraraixi el Dia Europeu de les Llengües.

Aquesta jornada va tenir lloc el 26 de setem-bre i es tractava de triar, tal com indica el nomde l’activitat, la paraula en català més esti-mada per cadascú de nosaltres.D’aquesta manera també vam voler donar

suport al model d’escola catalana vigent, enel qual la immersió lingüística n’és un delselements cabdal i irrenunciable. Amb les paraules rebudes vam elaborar unmural a primària i a secundària vam fer mun-tatge que podeu visitar al bloc de la media-teca: http://mediateca.epiagranollers.cat/

25

La T

eca de la M

ediateca

ELS LLIBRES DE REUTILITZACIÓ

Els darrers cursos, l’escola ha potenciat elsllibres de reutilització (també anomenats desocialització). Es tracta d’un sistema en quèl’escola és propietària d’alguns dels llibresque els alumnes fareu servir durant el curs ius els cedeix temporalment. Aquests llibrestant poden ser de text com lectures.L’equip de mediatecaris de l’escola som elsencarregats del manteniment i de la conser-vació d’aquests llibres. Així, quan no es fanservir els tenim guardats i si un professor oprofessora els necessita els ve a buscar i usels deixa.La socialització dels llibres pensem que ésuna iniciativa molt positiva per múltiplesraons. Primer de tot redueix el preu de lacompra de llibres, cosa que en temps de crisi

com l’actual s’agraeix. I també perquè poten-cia la responsabilitat: cal tenir cura del mate-rial, conservar-lo i cuidar-lo i també tornar-loquan es demana. El fet de fer-se responsable del llibre de reu-tilització representa el punt clau d’aquest pro-cés: si vull gaudir dels avantatges de lasocialització cal que també eviti espatllar elllibre i el torni quan toca. En cas contrariperdo el dret a participar en el programa i, amés, perjudico la resta d’alumnes perquè esqueden sense llibre.En definitiva, perquè la socialització dels lli-bres es pugui continuar fent cal que tots enscomprometem a cuidar el material i a tornar-lo en el termini establert.

ACTIVITATS A LA BIBLIOTECA

A la biblioteca no parem de fer activitats.Un exemple són les maletes viatgeres. Jasabeu que a P4 repartim maletes viatgeres.De manera rotativa, els nens i nenes s’em-porten a casa una maleta plena de llibres que

llegiran amb els seus pares.A més, també hem inciat l’explorador de lli-bres, hem celebrat el Dia Europeu de lesLlengües, estem buscant informació per alsprojectes, hem presentat la mascota de la bi-blioteca als alumnes de P3, també hem pre-parat llibres perquè els tingueu a les classes,estem parlant amb escriptors perquè ens vin-guin a visitar...Vaja, que estem ben distrets i esperem conti-nuar així perquè us agradi llegir i disfruteuamb els llibres i tot allò que té a veure amb lalectura.

26

La

Tec

a d

e la

Med

iate

caRECOMENACIONS DE LLIBRES

Si us agrada llegir acontinuació trobareuuna selecció de lectu-res per a diferentsedats:

- Per a infantil: Un llibre,d’Hervé Tullet. Editorial:Cruïlla

Es tracta d’una pro-posta en forma de llibre(ja ens ho deixa benclar el títol, oi?), però

que al mateix temps és un joc i a sobre “interac-tiu”. És a dir, et convida a participar, et “respon”,tant si hi ha una única persona que el llegeix/hijuga, com si són vàries) i, a més, no s’acaba, per-què a la darrera plana se’ns convida a tornar a co-mençar. A més serveix per a totes les edats.Només amb un dit de la mà i una mínima pressióper tocar la primera rodona groga que apareix enla primera plana l’aventura comença per reiniciar-se sempre. L’infant, acompanyat per l’adult o ungermà o amic més gran que li llegeixi les indica-cions escrites (posa el dit damunt d’aquesta ro-dona groga i després gira la pàgina, Fantàstic! Aratoca cinc cops la rodona groga...) s’introduirà en eljoc tot llegint o llegirà tot jugant.

- Per a primària: ¿Puede volar un cangrejo?, deFlorencia Esses i Graciela Repún (per al text) i Ja-

vier Peña (per ales il·lustracions).Editorial: Oceanotravesía

Es tracta d’un con-junt de preguntesque, en principi,no tenen resposta

o bé la resposta és no. Però aleshores descobrei-xes que amb imaginació i una mica de bon humorsempre es pot donar la volta a allò que semblavaimpossible. Resa un provebi anònim que com nosabien que era impossible ho van fer. Es tractad’una màxima perfectament aplicable a l’obra queus recomanem. I així doncs, podeu respondre ala pregunta de si els crancs poden volar? Si soudels que creieu que sí aleshores busqueu una deles possibles explicacions en aquest llibre. Voleumés preguntes? Pot una granota fer un peto a unabella princesa? Pot una puça tenir polls? Pot...?

- Per a l’ESO: HISTÒRIES INCREÏBLES, d’ImmaPla i Montse Ganges. Editorial: Combel editorial

Al llarg d’aproximadament 60pàgines descobrirem cincaventures autèntiques d’atle-tes, nedadors, alpinistes, ex-ploradors i austronautesintrèpids: “històries protago-nitzades per homes i donesvalents que van perseguir unsomni, una idea que a la ma-joria els semblava inabasta-

ble i fins i tot absurda. Relats que demostren dequè som capaços o, almenys, de què en són al-guns”.

- Per al batxillerat i adults: Jo confesso, de JaumeCabré. Editorial Proa.

Es tracta de la darrera i esperada novel·la de l’au-tor de Les veus del Pamano. Jo confesso és unallarga carta d’amor d’algú que ha hagut de jugarsol durant molts anys, entre llibres vells i secretsinconfessats; d’algú que ha estimat de manera in-condicional; d’algú que se sent culpable d’unamort violenta, i d’algú que no entén el mal que re-corre la història d’Occident.

27

I a més... M

ou

-te!El cap de setmana del 8 i 9 de octubre

es va dur a terme a Calella la formació demonitors dels grups “Mou-Te!” de l’ Escola Piade Catalunya. Enguany es van realitzar 3 for-macions diferents: La formació bàsica I, peraquells que començaven a fer de monitors ino havien fet cap formació anterior, la forma-ció bàsica II, pels que ja tenien experiència ija havien realitzat la formació I i la formacióde coordinadors, per als majors d’edat que jatenien les dues formacions bàsiques i desit-javen coordinar els grups “Mou-Te!” de laseva escola.

Dos professors de la nostra escolahan fet diferents activitats durant la formació:El professor d’ educació religiosa a primària i

secundària i actual coordinador dels grups“Mou-Te!” de secundària i Catalunya AniolNoguera va fer “Què és el “Mou-Te!”?” a laformació I, “Els grups “Mou-TE!” i l’ Escola Piade Catalunya” a la formació II i una xerradasobre les novetats informàtiques del “Mou-Te!” a la de coordinadors i la professora debatxillerat Fina Jerez va explicar la “Gestió degrups” també a la formació de coordinadors.

Monitors del Mou-Te! de GranollersMarc Giralt 1r B Batxillerat

FORMACIÓ DE MONITORS DEL “MOU-TE”

La setmana del 26 al 30 de setembrealguns dels alumnes de 4t de l’ ESO i de 1r debatxillerat vam fer un curs de voluntariat queconstava de dotze hores. Durant aquestesdotze hores, dues noies de la Fundació Adarade l’Escola Pia de Granollers van venir a ferun curset sobre el voluntariat, que també caldir que és un títol oficial de la Generalitat.

En aquest curset ens van ensenyarque és el voluntariat, en els àmbits en que esmou aquest i les coses que et pot arribaraportar, ja sigui una acció voluntària en unmoment puntual de la teva vida, com un vo-luntariat dut a terme durant un any sencer.

Durant aquella setmana vam prendrereflexió sobre conceptes que sovint descui-dem, com és el ser voluntari, ja sigui perquèno tenim prou temps per dur-lo a terme amb

totes les ganes que voldríem o simplementperquè encara no em trobat el voluntariat queés més adequat per nosaltres. Tot això hovam aprendre a partir de petites dinàmiquesi de debats que van sorgir durant la classe oque les mateixes monitores proposaven.

En conclusió, aquest curset és unabona manera d’aprendre que és un volunta-riat a partir d’una sèrie de dinàmiques entrealtra gent de 4t de la ESO i 1r de Batxillerat.

Cristina DelgadoMarta Mayol

1rB Batxilerat

CURSET DE VOLUNTARIAT

28

El passat dimecres 28 de setembre, entre-nadores i jugadores de volei es van unir percelebrar la primera festa de volei pels méspetits de l’escola. La jornada anava dirigidaals nens de 1r a 6é de primària i es vacomptar amb més de 80 participants de di-ferents edats. L’objectiu d’aquesta activitat era promocio-nar el voleibol entre els nens i nenes de l’es-cola i fer-los conèixer un esport que cadacop guanya més importància a la ciutat,però que desafortunadament no coneixenmolts nens.

Durant la tarda, es van realitzar activitats devoleibol al pati de l’escola i, un cop finalit-zats, es va oferir berenar i beguda per totsels participants. La jornada va ser un gran èxit, gràcies a laqual es va crear l’equip pre-benjamí de vo-leibol, i esperem poder repetir-ho més en-davant.

Laura Ballestero2n A Batxillerat

FESTA DE VOLEI PELS MÉS PETITSE

xtra

esco

lars

29

EM DIC MARTÍ,TINC 6 ANYS I JUGO A VOLEIEL PRIMER EQUIP MIXT DE VOLEI

El passat 3 d’octubre van començar els en-trenaments de l’equip pre-benjamí de volei-bol de l’escola. Aquest és el primer equipmixt de volei i esperem que això animi a mésnens a provar el volei. L’equip està compostper 12 nens i nenes, la majoria dels qualsmai havien jugat a voleibol i han començat aaprendre des de zero.Les entrenadores, Mariona Casanovas iLaura Ballestero, jugadores del juvenil de laPia, han agafat l’equip amb moltes ganes i

amb l’objectiu d’acabar l’any amb un nivellbase de volei i havent creat un equip unitpels valors i l’amistat. Mariona: “Aquest any l’equip encara no com-peteix, tot i que tots tenen moltes ganes dejugar partits, els hi queda molt per apren-dre. Ara per ara, aprendre a gaudir del voleii a jugar en equip és el més important.”

Laura Ballestero2n A Batxillerat

Extraesco

lars

30

JUGADORES D’ALT RENDIMENT CATALÀ DE VOLEIBOL

MARIA GARCIA BARCELÓ I AINA VALLS SERRAL, JUGADORES DE L’ALT RENDIMENT CA-TALÀ DE VOLEIBOL

Aquest any l’ex-alumne Maria Garcia Barceló ha canviat l’equipació de la Pia per la de l’ARC volei-bol; ha passat les proves de voleibol per entrar a la Blume i aquest Setembre ja va començar a en-trenar amb l’equip d’Alt Rendiment Català de Voleibol. Però no ha sigut la única jugadora de la Piaque ha aconseguit entrar a la Residència de Joaquim Blume. L’any passat l’Aina Valls Serral va serseleccionada per les mateixes beques i aquest serà el segon any que resideix a la Blume. Hem tingut l’ocasió de parlar amb elles i això és el que ens han respòs:

1-Com us van dir que havíeu passat les proves per la Blume?Maria: Estava a l’ordinador, vaig obrir el correu i m’havien enviat un e-mail confirmant-me que haviaentrat a la Blume, i em vaig posar a cridar com una boja.Aina:Un divendres em va trucar i van demanar pels meus pares. La meva mara es va posar al telè-fon i li van dir. I jo em vaig posar a saltar i cridar per casa.

2-Va ser fàcil el canvi de la Pia a la Blume?Maria: És diferent, i vaig entrar molt espantada. Però ara estic molt contenta.Aina: Sí, perquè quan vaig entrar totes érem noves a l’equip i de seguida vam fer pinya i em van aco-llir molt bé.

Rep

ort

ers

en a

cció

31

3-Què és el que més trobeu a faltar?Maria: En els entrenamentss d’abans hi havia més caxondeo. I sobretot els amics, ah! I el meu llit!Aina: Tornar cada dia a casa i anar caminant a tot arreu. Estar connectada de tot, a tots els amics i ala classe. I en especial el llit i el menjar de l’àvia.

4-I el que més us agrada?Maria: Estar amb les amigues de la Blume sempre i sense els pares a sobre tot el dia.Aina: Poder jugar a volei cada dia i sentir-te independent.

5-Com us trobeu amb les companyes de l’equip i l’entrenador?Maria: Molt bé amb les companyes i de moment bé amb l’entrenador.Aina: Les companyes molt bé, tenim diferències però estem molt unides. I amb l’entrenador és dife-rent, però m’he adaptat bé, no és tan dolent i ens dóna molta canya.

6-Trobeu a faltar molt els amics i la família durant la setmana?Maria: Bé, és diferent, però no molt, perquè fem tantes coses que no hi pensem. Potser a la nit hi pen-ses però ja està.Aina: Penso el mateix, no tenim temps per pensar-hi.

7-Quantes hores al dia entreneu? I quantes hores de classe feu?Aina: Quatre hores d’entrenament i quatre hores i mitja de classe. I la resta del dia aprofitem per es-tudiar, recollir l’habitació, estar a la “resi” amb les altres o sortir a donar un vol per desconnectar.

8—Us va costar molt adaptar-vos al nivell escolar dels altres companys?Maria: No, el nivell és normal.Aina: És com a la Pia, hi ha gent que en sap més i gent que en sap menys, i els professors igual, n’hiha de millors i de pitjors, però van molt més a saco perquè hi ha menys temps i el programa és el ma-teix que els dels altres instituts.

9-En quina competició esteu? Ja heu guanyat algun títol?Aina: A primera catalana sènior. De moment hem guanyat tres partits de tres. I l’any passat vam que-dar primeres del campionat de Catalunya juvenil.

10-Quins són els vostres plans pel futur? Maria: Encara no m’ho he plantejar tot molt bé... en volei fins on pugui arribar, i m’agradaria estudiardisseny.Aina: M’agradaria poder entrar a un equip d’alt nivell on pogués aprendre, més igual on, per poder ar-ribar a ser jugadora professional. I estudiar medicina, i si no entrés, doncs enginyeria audiovisual o del’energia.

Laura Ballestero2n A Batxillerat

Rep

orters en

acció