Revista de l’Escola Pia de Granollers

Vida a l’escola · Escola-Empresa · La Teca · Portes obertes · Reporters en acció · Sabies que...

Nú

m. 9

0F

ebre

r 20

13È

poc

a II

I

el Cr!t

2

Pàgina

Sumari . . . . . . . . . . . . . . . .2

Editorial . . . . . . . . . . . . . . .3

Infantil . . . . . . . . . . . . . . . .4

Primària . . . . . . . . . . . . . . .6

Secundària . . . . . . . . . . . .12

Batxillerat . . . . . . . . . . . . .16

Cicles Formatius . . . . . . . . .18

Escola-Empresa . . . . . . . . .19

La Teca de la Mediateca . . .20

Portes obertes . . . . . . . . . .23

Extraescolars . . . . . . . . . . .25

Mou-te . . . . . . . . . . . . . . .29

Reporters en acció . . . . . . .30

Su

mar

i

Agraïm la col·laboració de totes les persones que han participat en la realitzaciód’aquesta edició de “El Crit”.

Realització:

Núria CanalPilar Estrada

Maquetació i disseny:

Jordi Sendra

Ajudants de realització:

Anna AgustíTeresa SanmartínAnna ArgemíMarina FernándezRamon Bracons

Fotografia portada:

Equip Reporters en acció

3

Ed

itorialQUALITAT ... MALGRAT LES RETALLADES?

La crisi ha fet que econòmicament s’hagin replan-tejat moltes situacions laborals en el nostre país ia nivell mundial. Vivim moments de queixes con-tínues, de notícies negatives i sovint indignants. Amoltes generacions anteriors a la nostra els hatocat viure moments difícils per diferents circums-tàncies (guerra, postguerra, dictadura...). A la nos-tra ens toca aquest moment. Actualment vivimsituacions que fa uns anys semblaven superades,gairebé impossible que succeïssin. Malgrat tot, nopodem caure en el pessimisme, hem d’encarar elpresent i el futur amb sentit positiu.Molts sectors són els afectats, entre ells, el nostre,el de l’ensenyament. Un sector que té una granresponsabilitat al capdamunt, per al futur i per alprogrés del país.

La nostra comunitat educativa, també ressentidaper la situació econòmica i per les conseqüèn-cies que ha generat, està conscienciada de la res-ponsabilitat que tenim a les nostres mans...Peraixò volem parlar del que oferim, dels aspecteseducatius que continuem mantenint i del tarannàhumà que continuem respirant: acollidor, respon-sable, professional..

...lluitant per a mantenir els desdoblaments delsgrups classe per tal d’atendre millor la diversitatde l’aula, ...lluitant per a mantenir projectes iniciats anys an-teriors i innovant altres programes (treball de l’ex-pressió escrita i l’avaluació, programa d’Ortografiasense esforç a 4t de primària, programa d’orto-grafia a P5 - 1 primària, ...)

....lluitant per a mantenir els recursos humans imaterials per atendre la diversitat en tot l’ equipde professionals,...lluitant per a mantenir la ràtio mestre/a -alumne/a i no deixar de fer substitucions quan cal-gui,...lluitant per a mantenir les tutories individualitza-des i fer un seguiment més acurat de l’evolució del’alumnat tant a nivell d’aprenentatges com perso-nal,...lluitant per a mantenir aspectes educatius quepodrien semblar substituïbles però per als qualsnosaltres continuem apostant perquè hi creiem.

I davant de tot això, les retallades no han estat encap moment motiu de justificació per minvar lamotivació, la il·lusió, la presència i la participaciódels nostres professionals. Valorem la constànciai l’esforç mantingut per l’equip docent malgrat serun sector dels més perjudicats per les retallades,valorem la col·laboració i la confiança que les fa-mílies han dipositat en nosaltres i valorem, també,el gran esforç de la xarxa de professionals del’àmbit no formal, extraescolar, més enllà de l’es-cola, que col·laboren en l’educació dels nostresinfants.A tots plegats, gràcies !

Mercè LeónNúria Asturgó

4

Infa

nti

lELS NENS I NENES DE P3, HEM EXPERIMENTAT AMB EL COLOR VERMELL

Els nens i les nenes de P3, hem experimentat amb el color vermell.Hem buscat objectes de la classe d´aquest color: un tovalló, un tomàquet de la cuineta, unapeça, un retolador.... Ho hem manipulat, hem treballat vocabulari, ho hem comptat...Despréshem fet una feineta del llibre i finalment hem fet pintura lliure en un full blanc.Ens ho hem passat molt bé! Encara que ens hem embrutat una mica la bata: - No passa res !!!!!!

5

Infan

tilJOQUINES DE REIS

Els nens i nenes de p4juguem amb les joguines dereis. Cadascú de nosaltres haportat una joguina per com-partir amb els companys.

Ens ho hem passatmolt bé i hem jugat tot el matí.Ens agrada compartir aixítenim més coses per jugar.

P4

GEOMETRIA A P5

Els nens i nenes de P5 ens estem fentgrans i a l’hora de matemàtiques se’nsestan complicant les coses. Ara fem ge-ometria i hem construït uns cossos ambvolum fent servir plastilina i canyes. Estracta d’un cub i una piràmide. Aquí enteniu una mostra, a veure si us atreviu aprovar-ho vosaltres !!!

P5

6

Pri

màr

iaDESCRIPCIONS DE FRUITES

Els nens i nenes de 1r estem fent unes descripcions de fruites molt xules. Aquí enteniu algun exemple.

1r Primària

7

Prim

àriaEL CIRC

Els nens i nenes de segon hem començatel nostre projecte d’aquest curs.El temaés, senyores i senyors....Ta,ta,ta,xan....ELCIRC!!!!És un tema divertit, ple de màgia, bromesi un munt de preguntes per resoldre.Per començar a endinsar-nos dins delmón del Circ, el dia 15 de gener vam feruna sortida de matí a la biblioteca de NouBarris de Barcelona, especialitzada en eltema.Després d’unes explicacions perpart d’una persona entesa , vam podermirar i llegir molts llibres.Podeu veure lesfotos a la mediateca de la nostra escola.A partir d’aquesta motivació, a la classe jaestem treballant amb grups de recerca totallò que volem saber i, fins i tot, a l’àreade plàstica ens estem atrevint a fer un dio-rama del circ.

2n Primària

8

Pri

màr

iaTREBALLEM LA POESIA

Els nens i nenes de 3r de Primària aquesttrimestre treballarem la poesia.Hem començat les sessions i ens han or-ganitzat per grups de 4 o 5 alumnes. La primera feina la vam fer individual. L’ac-tivitat consistia en mirar un cal·ligrama i ensvan fer escriure sobre el que sabíem o ima-ginàvem del poema.A la segona activitat ens han presentat di-ferentes exemples de frases o paraules dis-fressades i després hem hagutd’inventar-ne una.A la tercera sessió ens han portat un carroamb un munt de llibres de poesia. Hemestat llegint, comentant i hem escollit un pertreballar-lo. Ja tenim ganes de veure com segueix …Esperem que amb aquestes classes ensconvertim amb uns bons escriptors de poe-sia !!

3r Primària C

9

Prim

àriaSOM PERIODISTES!

Els nens de 4t, al llarg del primer trimestre vamtreballar la notícia. Vam aprendre que en una no-tícia sempre hi havia el titular, el subtítol, el cosde la notícia, qui l’escriu, des d’on s’escriu, quans’escriu.. i a vegades hi pot haver alguna imatge.Un dilluns ens van dir que entre tots hauríem defer un diari. Primerament triaríem un tema delsque hi havia a la pantalla: notícies del món, deltemps, de classe, de l’escola, d’extraesco-lars...Un cop triat el tema vam escriure l’articleen un full i després el vam passar a net a l’ordi-nador.I aquí teniu el resultat de les 4 classes: El diari de4t A, Notícies de 4tB, Món escolar de 4t C i Noti-ciari 4t D.Ens va agradar molt treballar la notícia. VA SERMOLT DIVERTIT!!!

4t Primària

10

EXPRESSIONS ORALS DE LENGUA CASTELLANA A CINQUÈP

rim

ària Hola companys i companyes!

Aquest curs de 5è, a llengua castellana ensvan dir que havíem de fer una expressió oralsobre una ciutat espanyola. Havíem de teniren compte diferents aspectes del guió queens van donar com: Comunitat a la que per-tany, on està situada, amb quins mitjans detransport podem arribar, per què l’hem triada,el seu relleu, com viuen, quin és el menjartípic, les seves tradicions...

Per realitzar l’expressió oral podíem buscardiferents fotografies per il·lustrar-la i facilitarl’expressió oral als nostres companys.

L’expressió oral s’havia de presentar per es-crit i es podia fer a mà o amb l’ordinador i enuna cartolina. Com tot treball que fem la pre-sentació és molt important.

Per organitzar aquesta activitat el nostre pro-fessor ens va dir que ens havíem de pensartres poblacions i així no coincidir amb altrescompanys que haguessin triat la mateixa ciu-tat.Per preparar una expressió oral hem de tenirpresent aspectes com:* Parlar amb seguretat ( vocalitzar, el to deveu ...)* Mirar el públic.* No fer moviments bruscos, provocats pelsnervis, perquè això et podria fer que no enssortís prou bé.

Hem explicat sobre les ciutats següents: Va-lència, Bilbao, Santander, Almería, Ante-quera, Oviedo, Madrid, Málaga, Las Palmas,Santiago de Compostela, Teruel, Huelva, Cór-doba, Granada, Santa Cruz de Tenerife, Lo-groño, Salamanca, Toledo, Valladolid,Segovia, San Sebastián, Vitoria-Gasteiz i Se-villa.

Després d’uns dies de preparació arriba el diade l’expressió oral. En sortir a la tarima estemnerviosos, et provoca mal de panxa i altrescoses. Al final ens sentim més tranquils elscompanys i companyes ens valoren i el mes-tre o la mestra ens diu alguns dels aspectesque podríem millorar.

A nosaltres ens encanta fer expressions orals,encara que passem uns nervis...Van ser unes expressions molt treballades ioriginals !

Júlia MasJudit Baldich

Guillem Maymó

11

Prim

àriaOLIMPÍADES DEL RECICLATGE

Aquest any, a Educació Física, els profes-sors Dani i Mercè han organitzat unes Olim-píades del reciclatge per sisè i cinquè. Cadaclasse, havia de fer grups per a les olimpía-des. S’havien de passar sis proves, ambcerts punts cada una. El grup amb més pun-tuació quedava campió. Les proves estavenfetes amb materials reciclats, i nosaltres, elsalumnes, les preparàvem. Algunes de lesproves eren recivórtex, iogurt basquet, fut-bol xapes... El primer, segon i tercer grup re-bien uns premis pel seu esforç, és clartambé fets amb materials reciclats. I així esvan fer les olimpíades, deixant una alegria iun somriure a cada alumne.

Quim Gabarrella SerraSergi Navarro Rebasa

EL MEU DIARI

Dissabte 12 de gener 2013

Avui ha estat un d’aquells dies que he anat adormir amb un gran somriure, i tot per unainoblidable experiència: Una visita a casa laLaura.Obrir la porta i trobar-se a una gran amiga,per mi ja és un regal. Diari, a que no sapsquants sentiments positius han recorregutpel meu cap aquells segons? Doncs molts:alegries, il·lusions... Bé, com ja et vaig expli-car, tenia moltes ganes que arribés aquellmoment de celebració amb moltes amistatsen especial la de la Laura, ja que avui era un

dia especial per a ella, el seu aniversari. A lafesta vam realitzar una gimcana en la qual hihavien sis proves, totes organitzades perella, un gran mèrit. I saps què diari? La Mariai jo vam guanyar les proves. Molt divertit. Ah!I l’àvia de la Laura va fer un pastís... Senseparaules, boníssim, per llepar-se els dits. Eraun pa de pessic amb una crema deliciosaque degotava pels costats...Avui no només he après que passar-ho béamb les amigues sempre va bé, sinó quel’estima que ens uneix és molt forta.

Tania Moya 6èC

12

Sec

un

dàr

iaLA DESCRIPCIÓ D’UN MONSTRE

Una de les tipologies textuals que hem treballat a l’assignatura de llengua catalana durantla 2ª avaluació ha estat la descripció. Aprofitant que a la unitat 5 hem llegit un fragment del’Odissea, una de les grans obres literàries d’Homer, en què Odisseu s’enfronta als ciclops(uns éssers superbs i monstruosos), els alumnes han hagut de descriure precisament elpitjor monstre que es poguessin imaginar. A continuació en teniu alguns exemples.

Un monstre per a no recordar

Ara us explicaré un fet que em vapassar ahir. Vaig arribar a l’escola comcada dia, amb la son als ulls. No m’imagi-nava que haver estudiat fins tan tard la nitanterior em portaria tants problemes. Es-tàvem fent classe de matemàtiques i laprofessora ens estava explicant les arrelsquadrades. Sincerament, no m’interes-sava gaire però, què hi podia fer?Haviad’escoltar o almenys, fer formes que es-tava atenta perquè si no... Un company liva demanar si ho podia tornar a explicar iem sembla que la mestra no s‘ho va pren-dre gaire bé perquè aleshores va comen-çar tot.

A davant dels meus ulls va aparèi-xer un ésser horripilant i fastigós. Eragras, era enorme, era un monstre. Des-prenia una curiosa aroma: una barreja depeix podrit, carn passada, aigües residu-als, ous en no gaire bon estat i ceba unamica passada. Tot ell estava cobert perpèls i fang que li regalimava cos avall, se-gurament era la causa de la pudor. Teniaels cabells llargs, negres i tan llardosos,que anaven deixant un rastre d’oli per onpassaven. La seva cara estava cobertaper grans plens de pus.

Tenia els ulls vermells, com injectats desang i el nas de patata. Les seves dentseren totes negres com el carbó, exceptealgunes que eren de color marró fosc.Tota l’esquena la tenia recoberta per but-llofes grosses i brillants, cosa bastant re-pugnant. En comptes de melic, tenia unforat ronyós que s’endinsava fins a ves asaber on. Hi podia viure algun cuc perfec-tament. Tenia les mans i els peus plens deferides sangonoses. Em va semblar veureque, entre els dits, hi havia algunes alguesben arrelades a la brutícia. Les seves un-gles eren totalment negres per culpa de labrutícia acumulada durant uns vint-i-tresanys.

En resum, que tenia el monstremés... (no hi ha paraules per descriure’l) aldavant i cridant el meu nom: Mercè!Mercè! Mercè! Fins que em vaig desper-tar. Mercè! Mercè! Mercè! Em deia la pro-fessora intentant que tornés a la classe.Vaig obrir els ulls i em vaig trobar 30 pa-rells de ninetes clavades a mi i les mevesgaltes que començaven a agafar color. Usho asseguro: a partir d’ara, estudiar, almatí!

Mercè Oliveras1r ESO C

13

Secu

nd

àriaEL GRAN HEROI

Hi havia una vegada un noi que es deia Josep,tenia 18 anys i vivia a Barcelona. La seva famí-lia econòmicament estava molt malament. Bus-cava treball desesperadament per aconseguirunes monedes d’or i poder treure la seva famíliade la pobresa.

Fins que un dia una mala bèstia va entrar a laseva protegida ciutat, Barcelona. Es feia dir Me-dusa i tenia unes serps màgiques al cap, que siles miraves a la cara, et converties en pedra.Aquesta mala bèstia en un dia va eliminar unaquarta part de la ciutat. L’endemà en Josep va sortir a passejar amb moltde compte i va veure penjat un cartell en el quedeia que s’oferia una bossa de monedes d’or alqui matés la Medusa. No s’ho va pensar duesvegades, en un tres i no res, va anar a buscaraquella mala bèstia, que estava destruint tota laciutat. I així ho va fer, l’endemà al mati va sortirben d’hora amb el seu pare i va anar a buscaraquella mala bèstia per eliminar-la. Van arribar aLa Rambla, semblava una ciutat deserta. En unacantonada van sentir un soroll d’un home cridant,era la Medusa que portava una bossa al cap pertapar les serps, estava torturant-lo fins que li vatallar el cap amb una espasa. Els dos herois,pare i fill, estaven molt espantats. El pare delJosep va mostrar la cara a la Medusa, i no vaparar de insultar-la fins que al final el monstrese’n va cansar, es va treure la bossa del cap i vatransformar-lo en pedra. En Josep es va posar aplorar com un boig. Es va posar una bena sobreels ulls i va confiar en el seu instint, una cosa queli havia ensenyat el seu pare molt abans quequedés petrificat. Va desembeinar l’espasa i vacórrer cap a la Medusa. Van començar a lluitarcos a cos. La Medusa li va fer un tall a la mà a enJosep.

Finalment ell es va escapar i es va amagar dar-rera d’una roca, on la Medusa no el veia. EnJosep es va enfadar i es va treure la vena delsulls.

Va sortir de l’amagatall, ella, la Medusa, estavagirada. En Josep va córrer cap a ella cridant iplorant, quan ja estava just al seu darrera vaagafar bé l’espasa i li va tallar el cap. La Medusahavia mort per sempre més. En Josep es va dei-xar caure a terra i es va posar a plorar de l’emo-ció. Va agafar la Bena que s’havia posat als ullsi va embenar els ulls de l’horrible monstre. Vamarxar cap al palau del rei de Catalunya. Li vaensenyar el cap al rei i aquest es va posar a cri-dar d’eufòria. Aviat ho va comunicar a tot Cata-lunya i tothom es va alegrar moltíssim, sobretotla mare i la germana d’en Josep, però aquestestambé estaven entristides per la mort del seu fa-miliar.

Al final el rei va donar ordres que donessin unabossa de monedes d’or al noi. D’aquesta maneraen Josep va treure la seva família de la misèria.Per sempre es va recordar el seu nom com “ElGran Heroi”.

Martí Duxans Ferran Iriondo

1r ESO-B

14

Sant Josep de CalassançVOLUNTARIAT

Sec

un

dàr

ia Sant Josep de Calassanç va crear la primeraEscola Pia. Nosaltres alumnes d’una d’a-questes escoles, per no oblidar la sevatasca, cada any, el 30 de novembre, cele-brem la diada realitzant diferents activitatsdurant el dia, ja poden ser activitats esporti-ves com voluntariats.Els alumnes de tercer d’ESO vam fer un vo-luntariat. Podies escollir anar a l’escola pri-mària, al geriàtric, al Xiprer o a l’escolaMontserrat Montero. El voluntariat de primà-ria tractava d’ajudar als nens petits a fer unsninots per al pessebre. També hi havienalumnes de batxillerat que eren allà per aju-dar-nos a nosaltres. El que vam fer primerva ser separar la plastilina, els papers de co-lors, els gomets... entre les diferents classes.Va ser molt divertit ja que feia molt tempsque no fèiem res manual i estar amb elsnens va ser molt satisfactori, i per ells tambéja que se’ls hi veia molt contents. Finalmentel ninots els hi van quedar molt bé i molt ori-ginals. Els altres alumnes que van anar al Montser-rat Montero van sortir a les 10:45 de l’escola,ja que anaven caminant fins allà. Van tardaruns 20 minuts i un cop allà, es van dividir enpetits grups per a que anessin , uns amb elsmés grans i els altres amb els mes petits,tots repartits per l’escola. En el meu grup,érem la Maria Cayuela, la Cristina Delgado,i jo la Berta Palou, ens va tocar amb nois inoies d’entre 15 i 21 anys.

Ens vam presentar, i ens van explicar queespecialment els divendres, feien “disco-teca”, i així ho vam fer, van posar música, ia ballar! Cada 50 segons, la música es pa-rava, i havia d’anar un dels membres de laclasse a prémer un botó per a que seguíssonant. Però l’estona és va acabar, i vammarxar un altre cop cap a la nostra escola.La veritat és que a mi em va agradar molt, ésuna experiència que la repetiria tots els copsque calgués.L’activitat de voluntariat, ens ha agradatmolt, ja que és una cosa diferent a tot el quefem els altres anys. A nosaltres ens agrada-ria poder repetir, aquest ha estat l’any quemillor ens ho hem passat!

Berta PalouGermán López

3r ESO C

15

Secu

nd

àriaSORTIDA COSMOCAIXA

Dimarts 11 de desembre els meus companysi jo vam anar al Cosmocaixa, on vam veurediverses exposicions i tallers molt interes-sants.El primer taller al qual vam assistir, tractavade la sostenibilitat del nostre planeta. Aquesttaller ens va donar a conèixer els greus pro-blemes que per culpa de l’home, pateix elnostre planeta.L’altre taller, referent a la pressió, ens va per-metre conèixer una mica més a fons, el temade la pressió atmosfèrica i també adonar-nosque la pressió és les 24 hores del dia, els 7dies de la setmana, els 12 mesos de l’any, lapressió sempre ens envolta.Vam veure una sala amb màquines amb lasuficient intel·ligència artificial per poder cal-car una imatge, d’altres que mesuraven lesones cerebrals i per últim un braç robotitzatque movia petites boletes per crear formes,com per exemple, un triangle.

Després, vam anar a una sala on hi haviauna exposició sobre epidèmies, on ens vanexplicar que la velocitat d’un esternut potoscil·lar entre 110 i 160 km/h. Abans percurar qualsevol tipus de refredat o grip unapersona s’havia de prendre moltes més dosisd’un medicament que actualment. Hi haviauna exposició en la qual, es mostraven els di-ferents tipus de preservatius. El més anticdels quals era fet de pell d’intestí de porc.

En aquesta sortida vam aprendre que si l’és-ser humà continua gastant tants recursos,amb el pas del temps no podrem evitar lanostra extinció i que en pocs anys la medi-cina s’ha desenvolupat molt.

Josep Bassa4t ESO C

16

Bat

xill

erat Aquest any la Marató de TV3 va dedi-

cada al càncer i així aconseguir, gràcies a larecerca científica de noves vies de tractamenti cura, que el càncer deixi de ser mortal i esconverteixi en una malaltia curable o crònica.Per aquest motiu, el passat dilluns dia 11 dedesembre de 2012 ens van fer una xerradasobre el càncer.

El càncer és una malaltia en la qual ungrup de cèl·lules desenvolupen un creixementdescontrolat, el conjunt d’aquestes cèl·lulesagrupades i sobreposades s’anomena tumor.Hi ha de dos tipus:Tumor benigne: les cèl·lules no envaeixen al-tres parts del cos, se solen treure i normal-ment no tornen a aparèixer.Tumor maligne: Les seves cèl·lules tenen lacapacitat d’envair teixits propers o bé disse-minar-se per altres parts del cos, aquestaacció s’anomena metàstasi. Les quals notenen perquè ser mortals ja que són curables.

Aquestes cèl·lules es diferencien deles altres perquè com he dit abans es repro-dueixen molt de pressa i tenen la capacitatd’envair altres parts del cos, pel fet de poder-se convertir en cèl·lules mare, però tambéperquè presenten una forma i mida diferent,és a dir, més irregular, amb protuberàncies,tan poden ser grans com petites, etc.

Hem de tenir en compte que el càncerno és solament una sola malaltia sinó que ensón moltes. Avui dia ja s’han identificat mésde dos-cents tipus de càncers diferents. Lesmés freqüents però, són: en homes, el càn-cer de pulmó i en dones, el de mama.

També destaquen el càncer de pell omelanoma maligne el qual és una piga lletjaamb un ràpid procés de reproducció. És deguta repetides exposicions solars sense protec-ció solar. Els llocs on es solen localitzar són ales cames i a l’esquena. Els nadons o nenspetits són els que tenen un perill més elevatpel que fa a les exposicions solars ja que lesseves cèl·lules s’estan formant i per tantestan en una contínua reproducció.I el càncer de colon, degut a la “dieta escom-braria”.

Les causes de la formació de tumors iconseqüentment del càncer poden ser, percauses hereditàries ja que el 10% dels càn-cers ho són, llavors, segons quins determi-nats càncers com el Papil·loma humà, potsser degut a l’acció d’un virus. També a errorscomesos durant la duplicació del DNA, per-què s’ha vist que, 6 errors seqüencials en unamateixa cèl·lula fa que aquesta es torni can-cerosa.

CONFERÈNCIA LA MARATÓ DE TV3

17

Batxillerat

En aquests casos, el nostre cos té moltssistemes per detectar i corregir aquestespossibles errades com pot ser la P-53. Unaproteïna que la seva funció consisteix en de-tectar les cèl·lules que han tingut errades ifer-les destruir, però tot i així, fins i tot, la ma-joria de persones amb càncers presentenaquesta proteïna deficient.

Una vida no saludable també pot pro-vocar l’aparició d’un càncer, com per exem-ple fumar que sol produir el càncer depulmó. L’acció de beure, si no ets un alco-hòlic crònic, actualment no seria causant en-cara que pot causar molts altres mals comderrames cerebrals a causa de la debilitacióde les artèries per l’acció de l’alcohol.

Els primers símptomes d’un procéscancerós són el cansament i la pèrdua depes, si un pacient els presenta al metge jase li ha d’encendre automàticament unabombeta i programar-li proves per descartarel càncer com ha possible opció.

Com que no hi ha dos tumors idèn-tics ni dos pacients iguals. Cada cas neces-sitarà ser tractat de manera individual ipersonalitzada.

Els principals tractaments utilitzatssón primerament la cirurgia, llavors la qui-mioteràpia i finalment la radioteràpia.

La cirurgia depèn molt de les carac-terístiques del tumor i del lloc on està loca-litzat. Normalment s’utilitza com a mesurapreventiva, per identificar el tipus de tumor,fent una biòpsia; per fer-lo més petit, etc.

Tant la quimioteràpia com la radiote-ràpia dificulten la reproducció cel·lular evi-tant la seva divisió fent vibrar les cèl·lules.

Actuen a totes les cèl·lules del cos encaraque les més perjudicades són les cancero-ses, que moren de velles. Per això a algunspacients de càncers se’ls hi cau el cabell en-cara que no totes les quimioteràpies tenenaquest efecte secundari. La radioteràpia adiferència de la quimioteràpia, s’utilitzenrajos d’alta energia que són aplicats encasos en els quals el tumor és molt localit-zat.

Actualment gràcies a les investiga-cions hem avançat molt, els resultats hanestat espectaculars i càncers que fa poc queeren mortals ara es poden controlar i tractaramb teràpies eficaces. Com pot ser la terà-pia gènica que ens permet saber quina haestat la errada que ha fet desencadenar elcàncer i trobar tractaments, medicamentsque lluitin contra aquestes alteracions, unexemple seria el medicament contra l’alte-ració de la P-53.

O l’anomenada medicina personalit-zada sorgida arran de la investigació de lacomposició dels tumors que ens permetràcrear fàrmacs específics, més adients per acada moment, per a cada fase, és a dir, enfunció de l’evolució de cada tumor i tracta-ments més útils i menys agressius per acada pacient.

Paula Marcé Jo2n Batxillerat B

Biologia

18

Cic

les

Fo

rmat

ius

19

Esco

la - Em

presa

20

La

Tec

a d

e la

Med

iate

caRECURSOS PER AL DENIP

Cada 30 de gener a l’escola celebrem el DENIP: Dia Escolar de la No Violència i la Pau. En-guany, l’equip de mediatecaris hem muntat una exposició a l ‘entrada de la mediateca (amb lli-bres i pel·lícules relacionats amb el tema) i una altra de virtual al bloc. En aquest darrer cas estracta d’un recull també de llibres, cançons, poesies, vídeos i recursos i propostes per treballarla pau. L’exposició virtual es pot consultar a l’adreçahttp://contespau.wikispaces.com/RECURSOS+PER+A+TREBALLAR+LA+PAU+A+L%27ESCOLA, mentre queper visitar la mediateca us haureu de desplaçar a l’edifici de secundària. En ambdós casos tro-bareu multitud de recursos que us poden interessar.

EL CIRC

La visita que cada curs duem a terme a labiblioteca de Nou Barris de Barcelona ésja una tradició a la nostra escola, però perals alumnes de 2n de primària sempre ésuna novetat i, a més, molt satisfactòria iengrescadora. Per a ells es tracta d’unafantàstica ocasió per aprofundir en el seuprojecte sobre el circ. Des de la bibliotecaels facilitem recursos (llibres, revistes,imatges, vídeos, webs, poesies...) perquèfacin dues sessions de recerca i també or-ganitzem la visita a la biblioteca de NouBarris perquè està especialitzada, preci-sament, en el món del circ.

21

La T

eca de la M

ediateca

“EL HILO DE LA VIDA”

“El hilo de la vida” és un petit llibre il·lustrat que parla, tal com s’apunta en el títol, de la vidai la seva evolució des del naixement fins a la mort. Com que es tracta d’una obra amb moltde missatge i que als mediatecaris ens va semblar molt interessant, vam ensenyar-lo al pro-fessorat de l’escola, de manera que s’ha treballat a les tutories. El resultat ha estat un recullde missatges escrits pels alumnes responent a la qüestió Espero...La mateixa activitat tambéla vam dur a terme amb els pares que van participar al Cafè literari del desembre.Les respostes a aquest espero estan penjades a l’entrada de la mediateca i valen la pena deser llegides.

NOVETATS A LA MEDIATECA

Els llibres, revistes, DVD... que adquirim al’escola es poden consultar al bloc i tambéagafar en préstec. Us fem cinc cèntims,però, dels darrers llibres, revistes i pel·lícu-les que hem incorporat al nostre fons:

- DVD:Intocable: un dels darrers èxits del cinemafrancèsWar horse: adaptació d’un llibre que, pre-cisament, es llegeix a l’Explorador de Lli-bres

Els jocs de la

fam: una altraadaptació cinema-togràfica d’un èxitliterari per a ado-lescents

- Llibres:Quan marxaran, aquests? Amb humor isensibilitat, l’autor d’aquest llibre il·lustratreflecteix la realitat de les famílies pluralsd’avui en dia

La vacant imprevista,de J. K. Rowling. Pri-mera novel·la per aadults de l’autora d’enHarry Potter

- Revistes:

Mètode: publicació de divulgació científicai culturalCavall Fort: què podem dir que no sapi-gueu d’una de les revistes amb més tradiciói qualitat de la nostra llengua?

22

La

Tec

a d

e la

Med

iate

caCENTENARI DE LA JOANA RASPALL

En motiu de la celebració del centenari de la poetessa Joana Raspall, des de la biblio-teca de l’escola hem proposat al nostre alumnat que se sumi a aquesta efemèride es-crivint poesies. Per això hem preparat per als nens i nenes de cicle mitjà i superior uncarro amb molts llibres de poesia perquè s’inspirin i li redactin una bona felicitació. Totes les produccions dels alumnes mirarem de recollir-les i fer-ne un petit llibre que espenjarà al bloc de La Teca de la Mediateca.

LLIBRES PER NADAL

Qualsevol moment i lloc és bo per llegir, peròel Nadal sempre convida a la lectura (comqualsevol època de vacances, vaja) perquètenim més temps, estem relaxats, etc.Aprofitant aquesta situació, els alumnes de1r i 2n d’ESO van anar a visitar la llibreria LaGralla els últims dies abans de vacances deNadal ja que, des del seminari de llengua,els darrers cursos demanem que un regald’aquestes festes sigui un llibre. La visitaserveix, precisament, perquè els alumnesconeguin títols que els poden agradar i que,així, fomentin el seu gust per llegir.

23

Po

rtes ob

ertesQuan llegiu aquestes ratlles mancaran pocsdies perquè s’obrin les inscripcions de la XIXedició de la caminada Granollers Montser-rat que organitza la nostra escola. Concre-tament, les inscripcions es podran fer del 4al 15 de març, és a dir, que durant les dues

primeres setmanes de març haureu depassar per la recepció d’algun dels dos edi-ficis de l’escola i omplir la butlleta que dónadret a participar-hi.Us recordem que el preu de la inscripció són10 euros, la qual cosa us garanteix, entre al-tres aspectes, una assegurança de respon-sabilitat civil, transport, avituallament, regalcommemoratiu, etc.També volem insistir en què les places sónlimitades i que, com a organitzadors, vetlla-rem perquè els assistents s’inscriguin al re-corregut per al qual estan preparats (jasabeu que es pot sortir des de Granollers,Castellar del Vallès o Monistrol).Ja per acabar sapigueu que per a aquestaedició hem preparat algunes novetats, comper exemple un sorteig de material (esportiui d’altres àmbits) entre tots els assistentsque arribin a Montserrat i els controls iacompanyants de la caminada.Trobareu tota la informació relacionada ambla caminada al bloc caminada Granollers

Montserrat, que està a la pàgina web del’escola. Fixeu-vos en la imatge!

INSCRIPCIONS OBERTES A LA CAMINADA GRANOLLERS-MONTSERRAT

24

Po

rtes

Ob

erte

sÉXHANGE METZ-GRANOLLERS 2012-2013

Le 26 novembre, quelques élèves de français detroisième et quatrième d’ESO sommes allés faireun échange avec Lycée Fabert, à Metz, au nordde la France. Nous avons pris l’avion jusqu’àBasel-Mulhouse-Freiburg et nous avons fait le tra-jet jusqu’à Metz en autocar. Quand nous sommesarrivés là-bas, il y avait tous nos correspondantset nous sommes allés chez eux.Mardi, nous sommes allés à Luxembourg avec lesFrançais et les professeurs. Nous avons visité laville et ensuite, la Commission Européenne. Mer-credi, nous avons visité Verdun, où nous avons eul’occasion de voir les tranchées et les forts utiliséspendant la Première Guerre Mondiale. Jeudimatin, nous sommes partis à la Maison RobertSchuman, l’un des pères-fondateurs de l’Europe.Nous avons aussi visité le musée qui porte sonnom. Ça a été très intéressant!

Après, nous avons mangé à la cantine avec noscorres. Vendredi on a fait un rallye-découverte deMetz et l’après-midi, nous sommes allés à la pati-noire. Le week-end nous avons tous fait des cho-ses différentes: nous sommes allés au bowling,restés en ville ou avec la famille. Le dernier journous avons suivi des cours, nous avons connul’histoire du lycée et nous avons vu la neige. Après une fantastique semaine, c’était l’heure departir. On a pris l’avion et nous sommes retournéschez nous.Nous avons passé ces jours avec des personnesqu’on n’oubliera jamais. Et maintenant, il manquejuste une chose à dire à nos correspondants: onvous attend avec beaucoup d’envie et impatience!Merci beaucoup aussi à toutes les personnes quifont possible cette échange!

INTERCANVI METZ-GRANOLLERS 2012-2013

El dia 26 del mes passat, alguns alumnes de fran-cès de tercer i quart d’ESO, vam participar en unintercanvi amb alguns estudiants del Lycée Fabertde Metz, al nord de França. Vam agafar l’avió finsa l’aeroport de Basel-Mulhouse-Freiburg i després,un autocar fins a la ciutat de Metz. Allà, ens esta-ven esperant els correspondants amb les famíliesi vam anar cap a casa seva.Dimarts, vam anar a Luxemburg amb els france-sos i les professores encarregades de l’intercanvi.Vam visitar la ciutat i després, la Comissió Euro-pea. Dimecres, vam anar a Verdun, on vam poderveure les trinxeres i els forts utilitzats durant la Pri-mera Guerra Mundial, concretament, durant el1916. Dijous al matí, vam anar al museu i a la Mai-son Robert Schuman, un dels fundadors d’Europa.Divendres, vam fer un ral·li per la ciutat de Metz idesprés, a la tarda, vam anar a patinar.

El cap de setmana vam fer diverses coses: vamanar a la “bolera”, ens vam quedar a la ciutat o bévam anar a fer alguna excursió amb la família. L’úl-tim dia, mentre ens explicaven la història de l’insti-tut, va començar a nevar. Quina sorpresa!Després d’una fantàstica setmana, va arribar l’horade marxar. Vam agafar l’avió i vam tornar cap acasa nostra.Hem tingut una fantàstica experiència. Hem pogutaprendre molt francès juntament amb personesque no oblidarem mai. I només queden dues cosesa dir: us esperem amb moltes ganes i moltes grà-cies a tothom qui fa possible aquest intercanvi!

Elizabeth Vey Pericas4t ESO B

25

Extraesco

larsTROFEU MOLINET DE BÀSQUET

Durant les vacances de Nadal els nens del’equip mini lila de bàsquet de l’Escolavàrem participar en el torneig de bàsquetmés antic del país, on hi participen els mi-llors clubs de Catalunya amb més de 80equips.Tots els jugadors i entrenadors ens ho vampassar genial jugant el nostre esport prefe-rit. Després de tres partits molt disputats eshavíem classificat per vuitens de final. Elsequips que arriben en aquest punt ja sóntots molt bons, estàvem molt contents d’ha-ver-ho assolit, però encara no s’havia aca-bat. Ens tocava amb el Sant Josep deBadalona, un dels millors equips de Catalu-nya. Va ser un gran partit, amb molts punts.

Vàrem veure que hi ha nois com nosaltresque juguen molt bé a bàsquet i que si tre-ballem amb ganes i ens esforcem al màxim,el curs vinent els ho posarem molt difícil siens volen guanyar. Els resultats dels partitsvan ser:

Pia 75 - Sese B 67 / Pia 71 - Verge de lesNeus 58 / Pia 70 - Aracena-Sant Josep A103L’Equip: Martí Mena, Juan Robledillo, PauFernàndez, Daniel Ochoa, Gerard Garre,Jan Pluvinet, Oriol Casadevall, AdriàAllande, Ariel Bosch, Pau Benito, Jan Ca-mats, Entrenadors: Francesc Pujadas,Sergi de la Pena i Marcel·li Camats.

26

Ext

raes

cola

rsTERTÚLIA AMB RÀDIO GRANOLLERS AL CASINO

El passat divendres 21 de desembre unarepresentació de jugadors i jugadores delsequips de l’Escola Pia van participar a ladarrera tertúlia esportiva de l’any, la nú-mero 107 amb Ràdio Granollers Esports. Ala Sala Joan Bretcha del Casino de Grano-llers.Va ser un programa en directe dirigit per enCarles Gil amb els contertulis: Josep Bach,Ernest Duarte, Miki Güell, Joan Garriga iJaume Ribell. També hi va participar, com aconvidat, el pare dels Espargarins, el pilotsde moto Pol i Aleix Espargaró.Duran el programa uns quants alumnes vo-luntaris van participar en un petit concurson es tractava d’ imitar algún famós o fer lalocució del espectacular gol de Messi ambel Getafe.Vàrem riure molt i els afortunats es van

endur regals de record. Al finalitzar el Ca-sino de Granollers ens va obsequiar ambun esmorzar per tots els assistents onvàrem aprofitar per parlar de forma distesaamb els tertulians i convidats.

27

Extraesco

larsEL CASAL DE NADAL

Més de 50 nens i nenes van participar en eltradicional Casal de Nadal que l’Escola ofe-reix any rere any als infants i joves de 3 a11 anys de tota la ciutat. Aquesta edició esva iniciar el 27 de desembre amb una grangimcana i l’ornament de les aules. De totesles activitats realitzades les preferides i quevan comptar amb més participació van serles sortides al Parc Infantil de Nadal, al Di-verpark, les activitats a la piscina, el taller defanalets i la sortida al Festival de la Infànciade Barcelona amb els més grans.Després de sis dies farcits d’activitats i sor-tides, el 4 de gener el Casal es va acomia-dar amb berenar i ball per a tots elsparticipants.

AINA VALLS DEBUTA A SUPERLLIGA

Alumna i jugadora de voleibol a l’Escoladurant les darrers 6 anys, l’Aina Vallsaquesta temporada fitxava pel CV Bar-celona “Barça” per ajudar a l’equip juve-nil i sènior B del Club. El seu esforç,treball continuat i talent ha fet que supe-rés les expectatives i el diumenge 27 degener va assolir un dels seus somnis,debutar a la màxima categoria estatal, laSuperlliga femenina de Voleibol. L’Ainava ajudar al seu equip a aconseguir lavictòria davant el CV Aguere de Tene-rife i s’ha convertit en la primera Grano-llerina en debutar a superlliga. FelicitatsAina i enhorabona als entrenadors i en-trenadores que amb la feina fetaaquests anys han fet possible aquestèxit.

28

TRES JUGADORS DE L’ESCOLA AL PDPDE LA FEDERACIÓ CATALANA DE BÀSQUET

Els jugadors dels equips Mini i alumnes de la nostra escola: JAN CAMATS, JUAN ROBLE-DILLO i ADRIÀ ALLANDE ( nascuts el 2001-2002) han estat triats per formar part del PDPde la Federació Catalana de Bàsquet. El Programa de Detecció i Perfeccionament de laFCBq compta amb 34 centres a tot Catalunya on hi entrenen, un cop per setmana, els 14millors jugadors de la comarca, en aquest cas del Vallès Oriental.Moltes felicitats a tots !

PARTIT FC BARCELONA B - R.MADRID CASTILLA

El passat 27 de Gener el FC Barcelona ensvan convidar als equips pre-benjamins i ben-jamí de futbol de la nostra escola a participaren una de les experiències més divertides iemocionants del futbol: Anar a veure un clàs-sic a can Barça. En aquest cas “El Miniclàs-sic”, que enfrontava al FC Barcelona B i el RMadrid Castilla. Va ser una experiència que molts no oblida-rem. Mentre esperàvem per entrar al campen Pol i L’Aleix Espargaró ens van venir a sa-ludar, després ens vàrem fer la foto amb elsjugadors a la gespa, i mentre sortíem a lagrada per veure el partit ens van regalar unabandera per poder animar l’equip. Va ser unpartit emocionant, amb el camp ple i que vaguanyar el Barça per 3 a 1. Gràcies FC Bar-celona per convidar-nos, ens ho vam passarmolt bé.

Ext

raes

cola

rs

29

Mo

u-te

Ara fa 50 anys, durant la celebració del ConciliSegon del Vaticà, un bisbe africà i un escolapi tin-gueren ocasió de conèixer-se. El bisbe era senega-lès i l’escolapi era el general de l’Orde. Me’ls imaginoparlant als passadissos vaticans, amb columnes demarbre, en els descansos entre les llargues sessionsdel Concili. Desconec com va anar la conversa, elcas és que el bisbe va demanar que els escolapisanessin al Senegal a donar un cop de mà. El gene-ral escolapi no va trigar gaire a reaccionar i el 10 degener del 1963 va arribar el primer escolapi a l’Àfricaprocedent de Catalunya.El viatge no degué ser gens fàcil, ni l’arribada ni l’a-daptació. Però estic convençut que aquells primersescolapis varen arribar carregats d’energia i de bonavoluntat. La zona escollida va ser la Casamance, alsud del Senegal, en concret, a la població d‘Husuy.Varen començar coneixent i donant-se a conèixer iaviat es posaren a fer algunes classes. Més tard vanéixer el Collège Joseph Faye i, de mica en mica,els projectes escolapis s’han anat extenent en altresllocs del Senegal, tant de la mateixa Casamance,com de la zona de Sokone i la capital, Dakar. Ambl’ajuda d’escolapis catalans, primer i, després, ambl’entrada de joves senegalesos, actualment hi ha di-verses escoles d’educació infantil, primària, secun-dària, formació professional, residències, centresculturals i parròquies. En total, ara hi ha al Senegaluns 3.000 alumnes, 60 escolapis i uns 150 laics quecol·laboren.L’any 2004 jo em trobava al Senegal fent un estudide Ciències Ambientals per la Universitat de Girona.Per mi, l’experiència d’haver conegut aquest país, laseva gent, la seva cultura i, especialment, el seuvalor humà, malgrat les dificultats materials, em vaobrir la ment i el cor, em va canviar. Va ser al Sene-gal on vaig comprendre la meva vocació i em vaigatrevir a dir que volia ser escolapi. Un cop acabat eltreball universitari, hi vaig continuar uns mesos i hihe tornat diversos cops col·laborant en projectes quepromouen les iniciatives juvenils.

Aquests dies, per celebrar aquest cinquantè aniver-sari, he tingut la sort de poder tornar a viatjar al Se-negal, cap a Husuy. Els escolapis senegalesoshavien organitzat una acte per iniciar l’any jubilar, ésa dir, el primer acte del cinquantenari. I varen assis-tir alumnes i exalumnes, pares, professors, escolapissenegalesos, també del Camerun, de Costa d’Ivori,i catalans. L’acte va consistir en una missa, un dinarpopular i una sèrie d’actuacions com el ball tradicio-nal “ekonkon”, les majorettes, teatre, cant...Malgrat la complicada situació econòmica i social delpaís, l’Escola Pia del Senegal avança amb passosferms. M’alegra saber que arreu del món hi ha grupsde persones que, a la manera de Calassanç, inten-ten fer més fàcil la vida dels altres, treballant per l’e-ducació per a tothom. Aquests cinquanta anysd’Escola Pia a l’Àfrica també ha estat possible grà-cies a tanta gent que, de manera anònima, ha apor-tat el seu gra de sorra (beques, fira de lasolidaritat...). Així que felicitats a tots plegats peraquest aniversari tant significatiu!

Aniol

50 ANYS A L’ESCOLA PIA DEL SENEGAL

30

Rep

ort

ers

en a

cció

31

Rep

orters en

accióDenip 2013