Revista de l’Escola Pia de Granollers

Vida a l’escola · Escola-Empresa · La Teca · Portes obertes · Reporters en acció · Sabies que...

Nú

m. 8

6M

aig

2012

Èp

oca

III

el Cr!t

Pàgina

Sumari . . . . . . . . . . . . . . . .2

Editorial . . . . . . . . . . . . . . .3

De cara endins . . . . . . . . . .4

Infantil . . . . . . . . . . . . . . . .7

Primària . . . . . . . . . . . . . . .8

Secundària . . . . . . . . . . . .14

Batxillerat . . . . . . . . . . . . .20

Mou-te . . . . . . . . . . . . . . .21

AMPA . . . . . . . . . . . . . . . .21

Escola-Empresa . . . . . . . . .22

La Teca de la Mediateca . . .26

Portes obertes . . . . . . . . . .28

Reporters en acció . . . . . . .31

Extraescolars . . . . . . . . . . .34

Especial viatge 4t ESO . . . .37

Su

mar

i

Agraïm la col·laboració de totes les persones que han participat en la realitzaciód’aquesta edició de “El Crit”.

Realització:

Núria CanalPilar Estrada

Maquetació i disseny:

Jordi Sendra

Ajudants de realització:

Núria AsturgóTeresa SanmartínAnna ArgemíMarina FernándezRamon Bracons

Fotografia portada:

Silvia Martín

2

Ed

itorial

CAP A UNA ESCOLA VERDA...

Quina escola somiem....? Somiem una escola on se separin selectivament les deixalles: cada cosa al seu lloc i en el seu con-

tenidor.Somiem una escola que no malbarata aigua perquè només s’utilitza la necessària (omplir els gots

a l’hora de dinar i no obrir les aixetes per jugar-hi). Somiem una escola que estalvia energia (aprofita la llum natural, apaga els llums quan no calen,

tanca portes i finestres, ....).Somiem una escola que participa en programes escolars ambientals (programa anella, tallers de

l’Ajuntament, escola verda, agenda 21...).Somiem una escola que reutilitza (llibres, fulls, envasos....).Somiem una escola que utilitza carmanyola, embolcall de roba i paper per portar l’esmorzar i el

berenar.Somiem una escola que viu el dia a dia tenint en compte el medi ambient i que tots i totes s’hi sen-

ten implicats : mestres, alumnes, pares i mares, monitors/es, PAS.

Per això aquest curs hem continuat treballant per fer una escola més sostenible.

Hem decorat l’entrada de l’escola amb fotografies d’arbres amb la participació de tothom (2011-Any delBoscos).Hem retolat els contenidors de deixalles del pati .Hem fet reunions amb la comissió de medi ambient d’alumnes per recordar el decàleg i fer una carta in-formativa adreçada als pares i mares.Hem fet reunions amb la comissió de mestres per preparar la jornada del Medi Ambient. Hem celebrat la Jornada de Medi ambient el dia 30 de març, amb activitats diverses:

Exposició cedida per l’Ajuntament de Granollers . “Abaixem els fums i estalvi d’energia”

Maleta pedagògica sobre energia solar.Exposició i tallers d’objectes construïts amb material reutilitzat.Taller de compostatge ( 4t de primària)Taller sobre l’energia( 6è primària)Exposició de contes i llibres de medi ambient a la biblioteca de l’escola.Explicació del conte del medi ambient a l’educació infantil: Anem a caçar un ós, Les tres

Bessones i el reciclatge i El drac Simó i el llac de xocolata.Vídeos : Els energèdits.Projecte “papereres” (ESO)TiC relacionat amb medi ambient.A més a més, els nostres alumnes estan fent els tallers que ens proporciona l’Ajuntament:Taller de separar deixalles amb el conte: El drac de colors i el taller “El joc de la compra”.

I...en la Festa de les Arts, el medi ambient ha estat motiu d’expressió artística.

Mercè León i Txon Reverter 3

De

cara

en

din

sESCOLA PIA CALASSANCI

Escola Pia Calassanci, una escola per recons-truir itineraris educatius i socials de joves en risc

“M’agrada treballar amb les mans i trastejar ambles màquines. El meu somni és ser mecànic” ex-plica l’Alan, un jove de 17 anys. El curs passat,però, l’Alan no va aprovar l’ESO i no va poderentrar al Grau Mig per fer-ho realitat. Encara noha desistit i, per això, agafa cada dia el tren desde Castelldefels a Barcelona, al barri del Raval,per anar a classe. Allà es troba amb el Jerry, quetambé espera fer de mecànic algun dia. Ell ar-riba caminant des del Centre d’Acollida on viu,però fa un parell d’anys va fer un viatge moltmés llarg: des de la seva Ghana natal, caminàdos anys per creuar el desert i navegà en pas-tera durant dies, perseguint una oportunitat.

Què tenen en comú l’Alan i el Jerry? Són jovesamb els seus itineraris educatius trencats i, ara,tots dos són alumnes a l’Escola Pia Calassanci.Allà, com explica en Joan Prat, escolapi i pro-fessor del centre, “és important oferir-los aque-lles competències que els seran necessàries pera millorar la seva ocupabilitat laboral i, en algunscasos, el trànsit a una formació més especialit-zada. Algunes competències són claramenttransversals com poden ser les d’àmbit relacio-nal o laborals i d’altres ja són clarament instru-mentals per a desenvolupar una professiódeterminada. Aquest itinerari és llarg i demanatemps ja que molts d’ells vénen de situacions defracàs personal i escolar -no tenen l’ESO aca-bada i sense l’ESO no tens res-. D’altres vénende processos migratoris i els falta un procés for-matiu bàsic”.

En Javier Pérez, coordinador del Calassanci,explica que aquests nois i noies “no es podendesenvolupar bé en el sistema educatiu tal comel tenim organitzat. No entren en el carril i enl’escola tradicional no se’n surten perquè nopoden aportar el que allà s’espera. Aquí treba-llem les persones des d’una vessant holística:els ajudem a aflorar les seves capacitats i a va-lorar-les”. Són joves en risc d’exclusió, per raonseconòmiques o socials i que arriben a l’escoladerivats dels Serveis Socials, dels Centres d’A-collida o des dels seus instituts.

I tanmateix, com explica la Núria Pallí, una deles seves educadores i que porta 12 anys tre-ballant amb ells, “són joves amb moltes capaci-tats. Fins ara, no se’ls han valorat i això els témolt tocats a nivell emocional. Necessiten su-port i orientació”. El seu company Javi Garcíadestaca que “em sorprenen constantment.Aquests joves i adults viuen a nivells molt dife-rents i han desenvolupat els seus propis meca-nismes per afrontar el present”.

4 L’Alan, amb un company, arreglantuna bicicleta al taller.

De cara en

din

sPerò tenen molt a aportar a la societat: tots el

defectes i virtuts de la joventut. L’energia, la vi-talitat, l’optimisme, la possibilitat d’equivocar-seperò també la d’aprendre per seguir millorant”.

Per això, “al Calassanci no treballem per apro-var o anar a la universitat. Preparem els jovesper a la vida del dia a dia, per relacionar-se ambel seu entorn i per al món laboral. Quan arriben,treballem aspectes com la intel·ligència emocio-nal per assolir una relació assertiva amb els seuscompanys o amb els seus superiors. O aprenema parlar en públic. Tots hem de tenir eines i re-conèixer els nostres punts dèbils per poder avan-çar” explica el Javier.

A part d’aquests tallers, el Calassanci ofereix cur-sos de cuina, cambrers, elèctrics, mecànics debicis o informàtica. L’objectiu d’aquests és de-tectar els interessos i capacitats innates quetenen. A partir d’aquí, se’ls ajuda a dibuixar un iti-nerari personalitzat, o bé formatiu a través d’unPrograma de Qualificació Professional Inicial –PQPI del Departament d’Ensenyament- o bé la-boral. Per a ells no són les aules ni les pissarres.Necessiten experiències.

Una de les claus de l’èxit és que els grups declasse són reduïts i l’atenció dels educadors, pro-fessionals experts, molt personalitzada. Segonsel Javier, és bàsic que “aquests educadors fruei-xin educant. Han de tenir una certa sensibilitat.

Per educar, cal escoltar i deixar-se tocar per l’al-tre”. La Núria creu que, a més, “hem de sabermantenir l’equilibri emocional. Hi ha factors ex-terns que no controles i que, de vegades, veusque els aboquen al fracàs vital. És tan difícil sor-tir-se’n sense les necessitats bàsiques emocio-nals i materials cobertes! Com a educadora, hede saber què puc fer i què no”.

Però els educadors de l’escola treballen per l’è-xit i no pel fracàs. Com ho mesuren ells? “Crecque tot va bé quan veig que se’n surten a nivelllaboral però també social amb les eines que elshem donat. Cal aprofitar cada moment, fins i totels espais més informals, per arribar a ells” ex-plica la Nuria. Per al Javier, “l’èxit és que el jovesigui ell mateix: desenvolupi les seves capacitatspersonals i les utilitzi per treballar. Que recordil’ensenyament rebut, els consells que li vamdonar i un lloc on se’l va apreciar”.

Com recorda, el Joan, “l’Escola Pia té per ob-jecte fer créixer les persones perquè esdevinguinautònomes i creiem que l’educació és una de lesmillors eines per afavorir la inclusió social. Peraixò, té sentit oferir iniciatives perquè les perso-nes que han tingut menys oportunitats puguinempoderar-se per traçar el seu propi itinerari, talcom fem al Calassanci”. Segons el Javi, “aquestssón projectes necessaris com a mecanisme deregeneració social. La societat és com un orga-nisme viu: necessitem cuidar totes les parts peraconseguir millorar.”

5

6

De

cara

en

din

s

En moments de crisi com l’actual, és quancreixen les necessitats socials i, en canvi, dis-minueixen els recursos. Cada dia més per-sones s’adrecen a les entitats socials enrecerca d’ajut i les subvencions i aportacionsper aquestes entitats descendeixen. Per això,si voleu saber més sobre els projectes delCalassanci o donar-nos suport pels tallers(materials, instrumental...) o ofertes laborals,podeu contactar amb nosaltres a calas-sanci@escolapia.cat. Si voleu fer una apor-tació econòmica, ho podeu fer a través delnúmero de compte 01280362590100006891(Bankinter).

Una factura de la llum pot servir per fer uncomentari de text; un albarà, per aprendrea sumar, i la nòmina, per comprendre comfunciona la proporcionalitat. Els educadorsdel Calassanci ho tenen molt clar: al seucentre no hi ha llibres de text ni se segueixun currículum formal. Però s’aprèn. Comexplica la Núria, “impartim les matèriesteòriques de manera transversal. Per ex-emple, davant d’un cartell que posa “20%Rebaixes” els pregunto als meus alumnes:Vull o no vull comprar? Em convé? Totsvénen d’una suma de fracassos acadè-mics i no volen sentir que estan estudiantmatemàtiques com fins ara els han inten-tat ensenyar. Volen sentir que estan apre-nent una cosa útil”. No guarden bonsrecords del seu pas pel sistema educatiuformal així que “mai diuen que van a l’es-cola. Ells i elles sempre diuen que vénenal centre” afegeix la Núria. El Calassanciés una escola que no és escola, on s’a-companya els nois i noies en el seu pro-cés personal, educatiu i professional; onno s’estudia per aprovar ni passar exà-mens; on no hi ha llibres de text però s’ad-quireixen coneixements. On els professorssón molt més que professors: “Som el seupunt de referència a nivell personal i labo-ral. No tenen altres referents en el seu en-torn per fixar-s’hi” afirma la Núria.

APRENDRE MATEMÀTIQUESAMB UN ALBARÀ

Alumnes del taller de mecànicade bicicletes

7

Infan

tilEXCURSIÓ!!

Per fi!!!Ha arribat el gran dia, els nens de P3 fem la nostra primera excursió. Hem anat a jugar tot elmatí al parc de l’Horta de Sta. Agnès i ens ho hem passat genial. Ha estat un dia radiant, primer l’au-tobús, tots ben asseguts, quan hem arribat un bon esmorzar i...a jugar!! Hem vist insectes, hemjugat amb els companys i hem corregut fins que no hem pogut més. En aquesta primera sortida tor-nem a l’escola per dinar i poder descansar una mica ja que encara ho necessitem, però ara ja estempreparats per marxar a passar tot un dia fora de l’escola.

Mestres de P-3

DIA VERD

P-5

Infa

nti

lTALLER DE TITELLES TEIA MONER

Com cada any, quan arriba la primavera, els nens i nenes de P4 anem a la Teia Moner. És un tallerde titelles , on hi passem tot el matí : ens ensenyen titelles d’arreu del món , ens les deixen tocar ,juguem amb elles, ens expliquen un conte i finalment en fem una per endur-nos a casa . Per dinar anem al parc de l’Hostal del Fum a dinar i jugar una bona estona fins l’hora d’anar a l’es-cola.Ens ho hem passat molt bé! Nens i nenes de P4

ELS GUPPYS

Com ja sabeu, els nens i nenes de 1r fadies que tenim uns nous companys declasse, ELS GUPPYS!A partir d’aquest trimestre començarema investigar com són, què mengen,com es reprodueixen...De moment us ensenyem una de lesnostres peixeres! Oi que és maca??!!!

1r Primària

Pri

màr

ia

8

Prim

àriaLA DIADA DE SANT JORDI A L’ESCOLA

2n primària 9

MASSATGES AMB PILOTESP

rim

ària El passat divendres 13 d’abril vam fer, a la classe de tutoria, uns massatges amb pilotes.

Aquesta activitat ens ajuda a saber-nos tranquil·litzar, a relaxar-nos, a notar les sensacions,a treballar amb parella. Va ser una activitat que ens va agradar més que ens ho fessin queno pas fer-la. Aquestes són les nostres sensacions:

Tranquil, alegre Es van adormir lesmans

Tristesa

Mig adormida, nerviosa A gust Amb pessigolles

Content, amb emoció Relaxada, amb ganesde seguir

Em feia gràcia...

Us recomanem que els practiqueu amb parella!! Classe de 3r A10

Prim

àriaHA VINGUT L’ALEGRIA JULIÀ

L’ Alegria Julià és l’autora del llibre que hemllegit els nens i nenes de 4t, que es titula Con-tes Verticals.

És un llibre molt divertit i diferent en compa-ració dels altres, perquè són contes verticals.L’Alegria ens ha explicat que la idea de fercontes verticals va ser que els seus alumnesestaven estudiant els acròstics i no podia ferun llibre d’acròstics perquè no se sap quinaparaula va primera, segona... I va decidir fercontes verticals.

Aquesta autora ha fet alguns contes de cosesque li han passat a ella.Li agrada molt llegir, tant que fins i tot fa lemescom per exemple:LLEGIR ÉS VIURE.

També, li agrada que les persones que llegei-xin el seu llibre els hi agradi molt.

El dibuixant Picanyol i ella són molt amics il’Alegria li va demanar a en Picanyol si li voliail·lustrar el seu llibre contes verticals i ho vaacceptar.

Ella ha escrit 7 llibres en total. El primer és“Un romà al segle xx”, el segon,” Gent demar”, el tercer,” De cop i volta”, el quart, “Con-tes de festa major”, el cinquè, “Contes numè-rics una mica histèrics” i per últim, el que hemllegit nosaltres:CONTES VERTICALS.

L’Alegria Julià va ser mestra, més de 45 anysi li va agradar molt però fa poc que es va ju-bilar. Ara es dedica més a escriure llibres decontes.

Viu a Moià. És molt simpàtica i alegre. Va sermolt amable amb nosaltres contestant-nostotes les preguntes que li vam anar fent.

Al final,li vam ensenyar el treball que vam ferdel seu llibre i li va agradar molt. Ens va sig-nar tots els treballs per així tenir un recordseu.

Ah!us volem recomanar aquest llibre perquèus ho passareu molt bé i segur que us agra-darà molt.

Els nens i nenes de 4t A de primària.

11

Pri

màr

iaJAUME COPONS EL MEU GERMÀ

Quan vam arribar a l’escola,el dimecres 18 d’abril, vambaixar a la biblioteca. Allàens esperava en Jaume Co-pons, l’escriptor de la Mà

Negra. Ens va explicar comva començar la història de laMà Negra i tot d’anècdotesque li havien passat a lavida, consells sobre com es-criure, com pensar les idees,com inspirar-te...

Quan ens va acabar d’expli-car tot això, vam ser nosal-tres qui li vam fer preguntesde les nostres curiositatssobre el llibre i sobre ell.

Finalment en Jaume ens vadedicar i signar els nostresllibres de la Mà Negra.

Una curiositat d’aquest es-criptor és la seva lletra: ésestranya i no gaire entene-dora.

5è Primària

El meu germanetpetit i bufonet.

Juga sempre amb mii per mi, serà sempre,

el petit.

Entremaliat o eixerit,ell em vol copiar

i sempre serà així.

Ell vol ser grancom un gegant.

De vegades em fa enfadar,de vegades tinc la raó

però sempre em queixo jo.

El meu germà, en Sergi.L’estimo molt .

Res en aquest mónem fa un somriure

tan gran.

Jan Mousavi

12

Prim

àriaVISITA DE LA MARCY RUDO (La nena nova)

L’altre dia va venir la Marcy Rudo, l’autora del llibreque hem llegit els alumnes de 6è:La nena nova.‘’La Marisa arriba a una escola nova, i ràpidamentfa nous amics. La Isobel, al veure que ja no és elcentre d’atenció, es posa gelosa de la Marisa i l’a-cusa de mentidera i lladre. Els amics, seguint laIsobel, deixen a la Marisa a part i sola’’.Sentiment semblant al que sent la Marcy en arribara Barcelona.Al començament, ens va parlar de com se sentiaquan va arribar, procedent de Nova York. Ens vaexplicar que en els seus primers dies se sentia unamica sola i diferent com la Marisa, la protagonista,i això la va inspirar per escriure aquest llibre.També ens va comentar sobre el seu ofici ,etc...Ens va parlar del significat del dibuix de la portadadel llibre. Ens va preguntar quin dels personatges

de la novel·la podien haver dibuixat a la Marisa alseu quadern. Què hi penseu vosaltres?L’escriptora ens va recomanar altres llibres tambéescrits per ella. Com per exemple un llibre sobre lamillor amiga de la protagonista, la ‘’Rachel ‘’, quesegons ella, era l’amiga perfecta. També ens vaparlar de la Isobel, l’antagonista de la història, deles opinions que tenia vers ella.Ens va semblar una dona molt simpàtica. Les nos-tres preguntes les va respondre amb seguretat icoherència, i s’expressava molt bé i ens va ajudara entendre millor el contingut de la història.Tot i ser nord-americana, parlava un català per-fecte.

Helena MartínezFerran Muntal

6èA primària

LA CARMANYOLA, UNA EINA SOSTENIBLE

El curs passat vàrem iniciar una sèrie d’accionsper tal d’aconseguir una Escola més sostenible:tenir un responsable verd a cada classe, l’elabora-ció entre tots d’un decàleg, disposar de contenidorsal pati per fer una recollida selectiva de deixalles...Seguint amb aquest projecte, us volem explicaruna activitat que tot just aquest mes hem iniciat ique esperem tingui una bona acollida. És el foment de la utilització de la carmanyola perals esmorzars, per evitar l’ús del paper d’alumini il’ús d’embolcalls excessius. Per aquest motiu, i després d’haver fet un sondeiga totes les classes de primària, per tal de saber elsalumnes que porten o portarien carmanyola per es-morzar, ens van reunir a tots els representantsverds i ens vam explicar que cada classe tindriauna bossa que baixaríem al pati i, on en acabard’esmorzar, podríem deixar la nostra carmanyola.D’aquesta manera, podem anar a jugar sense

haver d’estar pendents d’on deixar la nostra car-manyola. Quan s’acaba l’estona del pati, el nen onena que ha baixat la bossa, la retorna a la classe.Tots nosaltres sabem que el paper de plata, lesbosses de plàstic, els tetrabrics... en el millors delscasos, els llencem al contenidor groc, però creiemque la millor manera d’evitar la producció de dei-xalles és no fer-ne, molt més que no pas reciclar-les.Nosaltres hem calculat que per cada esmorzar esgasten 30 o 40 centímetres de paper d’alumini i, siaixò ho multipliquen per tots els nens de l’escolapodrem veure la quantitat de paper d’alumini queens podríem estalviar.

Val la pena pensar-ho i a partir d’ara: CARMA-NYOLA PER ESMORZAR!!

Responsables verds 13

DOS ALUMNES DE L’ESCOLA PREMIATS EN EL CONCURS DE LECTURALEXIT

Sec

un

dàr

iaEls germans Marc i Nil López han quedatentre els 10 primers classificats de tot Espa-nya en el concurs de lectura que el portalLEXIT ha organitzat per fomentar la lectura imillorar la comprensió lectora. Els dos alum-nes, que han guanyat cadascun d’ells un e-book amb connexió wifi, van haver de posara prova la seva capacitat lectora contestantun qüestionari per cada llibre llegit( i en vanser molts!). El fet que dos alumnes de la ma-teixa escola quedessin entre el deu primersva ser molt valorat per l’organització, que vapremiar també els següents alumnes per laseva participació:

Marc Armengol ,Toni Ramal, Marc Canudas,Laia Mestre, Francesc Sarrate, Pau Gonzá-lez, Mercè Mayol, kevin García, MarinaRubio, Anna Espín, Clàudia Ferrero, DiegoVera, Guillem Gabarró, Josep Vidal, LauraDanés, Maria Ayguasanosa i Jordi Garriga .

A tots ells/elles, i en especial al Marc i al Nil,moltes felicitats i seguiu llegint!

Podeu veure fotografies de l’entrega de pre-mis a la pàgina web de l’escola.

EL TEXT ARGUMENTATIU

Una de les tipologies textuals que es treballen a 2n d’ESO és el text argumentatiu. Com ja sabeu, els textos argumentatius són aquells que tenen com a objectiu expressar opi-nions o rebatre-les amb la intenció de convèncer el receptor (oient o lector) o bé persuadir-lo perquè actuï d’una manera determinada. Per aconseguir això, cal expressar amb claredatla idea (o tesi) que defensem i exposar els arguments amb rigor i convenciment.A continuació us presentem un parell d’exemples d’aquests textos elaborats per alumnesde la promoció.

14

Secu

nd

àriaCrec, sincerament, que durant el cap

de setmana els alumnes haurien de tenirmenys deures dels que tenen habitualment,ja que els dissabtes i diumenges haurien deser per estar tranquils, descansats i divertir-se. M’explicaré:

Per començar, necessitem el cap desetmana sense feina perquè es tracta delnostre descans després de l’estrès d’unallarga jornada escolar de cinc dies seguits.Durant aquests cinc dies escolars, els alum-nes estem molt carregats de feina i ambdeures (entenc que entre setmana els pro-fessors posin deures, ja que a classe nodóna temps de fer totes les activitats i tre-balls necessaris). Però durant el cap de set-mana tothom vol descansar i es vol relaxari no crec que sigui necessari manar tantsdeures i treballs per a aquests dos dies dedescans.

En segon lloc, els especialistes diuenque s’ha de tenir un hàbit d’estudi diari, iestic d’acord en què el alumnes no deixind’estudiar durant el cap de setmana, peròels treballs i les activitats es podrien fer per-fectament en horari escolar o entre set-

mana, ja que el cap de setmana ja es vaprou cansat com per a més a més haver defer més coses a part d’estudiar. I si els alum-nes estan estressats durant els set dies dela setmana i no tenen descans, podem bai-xar el nostre ritme d’estudis a causa de notenir un descans previ. De la mateixa ma-nera es recomana dormir entre vuit i deuhores, però si els alumnes han d’anar a dor-mir tard per culpa dels estudis, per suposatque aquestes hores perdudes de descanss’haurien de recuperar el cap de setmana.

Per acabar, rebutjo la feina del capde setmana perquè no només es refereix aldescans dels alumnes, sinó també el delprofessorat: els professors també van igualo més plens de feina que els alumnes alllarg de la setmana i també han de corregiri treballar durant aquests dos dies.

En definitiva, els alumnes han detenir menys feina durant el cap de setmana.D’aquesta manera tots tindrem més tempsper descansar.

Oriol Pujol2n ESO C

EL DESCANS DELS ALUMNES

15

Sec

un

dàr

ia A mi m’agrada la música. Toco el piano però ante-riorment he tocat la flauta dolça, el violí i la bateria.El meu estil és la música clàssica, però hi ha moltsaltres estils de música: la música clàssica, el jazz,el rap, el pop, el rock, el blues, el flamenc... Penso que la música és molt important per moltesraons. Per exemple, està científicament demostrat que lespersones que estudien música, gràcies a això,tenen menys probabilitat de tenir malalties neuro-lògiques. D’altra banda, els metges recomanen a les perso-nes que tenen alguna discapacitat, com ara el Sín-drome de Down, que facin música perquè els ajudaa desenvolupar el cervell d’una manera que elstranquil·litza i els agrada. També, quan toquem una peça amb qualsevol ins-trument, el nostre cervell ha de llegir molta infor-

mació i en molt poc temps, com ara la clau en quèestà escrita la partitura, el compàs, la tonalitat, lanota, el ritme, si és fortissimo o forte, mezzoforte o

mezzopiano, piano o pianissimo, si fa un crescendo

o un diminuendo... Una vegada has llegit el que hiha escrit a la partitura, has de saber-ho expressarde tal manera que tot ha de quadrar. Per tot plegat defenso que la música hauria d’estarmés present a les escoles, perquè et fa pensar iraonar, et torna més intel·ligent. La música és comles matemàtiques: el ritme, el compàs, tot va lligatentre si. Us animo a què tant si us agrada la música com sino us animeu a practicar-la perquè segur que usagradarà i us beneficiarà en molts aspectes.

Maria Sararols2n ESO B

NECESSITEM LA MÚSICA?

TENIM POC TEMPS LLIURE?

Sincerament, penso que tenim molt poc tempslliure i massa treball.En primer lloc, perquè fem moltíssimes hores d’es-cola i no podem gaudir del tot el poc temps quetenim lliure (si descomptem el temps que estemfent extraescolars). Després de sortir de l’escolaestem cansats i volem una certa tranquil·litat sensepensar en altra cosa que parlar amb amics, anar adonar una volta, escolta música, etc. Però totesaquestes coses no les podem realitzar a gust si asobre els professors ens posen deures.En segon lloc, perquè els dies que no tenim classea la tarda (en el meu cas, els dimecres i els diven-dres), ens posen moltíssims deures per al dia se-güent, perquè és clar, tots els professors pensen‘’com que avui tenen festa a la tarda, i tenen méstemps per fer deures i altres coses els hi poso més

deures’’, però és clar, no només ho pensa un pro-fessor sinó que ho pensen la majoria, i sortim de laescola ofegats de deures. I ens sembla que notenim la tarda lliure, perquè estem tota la tarda tre-ballant.

Per acabar, amb aquest escrit demano als profes-sors que ens posin deures, però amb mesura. D’al-tra banda també sol·licito tenir un examen per dia,perquè més d’un ja són massa. I és que els pro-fessors es podrien posar a la nostra pell, perquè hiha gent que no fa extraescolars, però altra gent sí,i fins i tot la gent que no en fa també s’estressa.Estic segur que la majoria dels alumnes estan d’a-cord amb mi.

Pau Castrelo2n ESO C16

Secu

nd

àriaA PAGÈS

EN DEFENSA DE LA PAGESIA

Al llarg de la història, la pagesia ha estat labase de l’economia dels pobles. Amb la in-dustrialització s’ha anat adaptant a les novestecnologies d’una forma adequada als noustemps. Però, amb l’arribada de la globalitza-ció, els avenços científics i l’afany de compe-titivitat també ha fet que el producte tradicionalse’n ressentís. No és normal que es puguimenjar un fruit de temporada qualsevol dia del’any, i que això passi pel fet de que pugui arri-bar a venir de l’altra punta del món. No penseu que hem de salvar tota la feina fetades de fa molts anys? Conservar uns paisat-ges com els que hi ha hagut fins ara? Què espot fer per preservar aquest estil de vida i al-hora estar adaptat als nostres temps i sercompetitiu? Per salvar la pagesia actual i sobretot ara entemps de crisi econòmica i davant de la crisienergètica que ens espera, una de les opcionsque té per la seva subsistència, és adoptar lafilosofia del moviment Slow Food, que va sor-gir al 1986 a Itàlia. Va començar per preservarl’alimentació natural i ecològica de proximitat.Les principals característiques d’aquest movi-ment són:KM 0, és a dir, productes que provenen dellocs propers, a un màxim de 100 km i quedóna lloc al mercat local i a un baix consumde combustible.Productes baixos en greixos i sense tractequímic. Productes frescos i de qualitat.Productes obtinguts a partir d’una agriculturatradicional i ecològica, sense l’ús de transgè-nics, ni adobs ni pesticides químics.Productes que arriben al consumidor a travésd’una cadena curta, sense intermediaris.

Redescobriment de gustos i sabors.Promoció d’aquesta filosofia.Per aconseguir tot això, és necessària lacol·laboració de tots nosaltres. Per aquestmotiu, necessitem que ens ajudeu a difondre-ho i estendre-ho al nostre entorn.

Ja sabeu, PRODUCTE DE PROXIMITAT,PRODUCTE ADEQUAT!!!

3r ESO BJordi Viñas Noguera

Elizabeth Vey PericasAndrea Navarro Barceló

Noelina Castellsagué ReverterAriadna Baldich Arroyo

17

Sec

un

dàr

ia

Els alumnes del grup de matemàtiques de4t, amb el permís de la nostra professora,hem fet un esmorzar - pica pica per cele-brar que per fi, hem fet 100 exercicis moltmacos, a la classe del divendres, just abansde l’hora del pati. Les úniques condicionsque ens va posar van ser que ho deixéssimtot net i que ella portaria el suc, que tot siguidit, estava molt bo. Va haver de tot, des desalat (pernil, minipizzes, fuet...) fins a dolç(pastissos, Filipinos...) a més a més, vamprovar un pastis típic del Marroc. I el suc!.També un parell de Fantes, (una de les

quals estava congelada), i per qui volguésaigua, de l’aixeta, que per cert, vam poderbeure ja que un company, per sort, va por-tar gots i plats. Va estar molt bé. Vam riuremolt tots plegats, i va ser un dels millorspica pica que hem fet. Ara esperem a fer150 exercicis més, per poder repetir-ho, ona petició de la nostra professora farem unpetit esmorzar de gala amb centre de taulai espelmes. Ja se’ns fa la boca aigua!

Arnau Sànchez - Miriam Muñoz

CLASSE DIFERENT

18

Secu

nd

àriaSORTIDA AL VOLCÀ CROSCAT

El passat dilluns, dia 29 de març, els alum-nes de l’optativa de biologia i geologia de 4td’eso van fer una sortida a la zona volcànicade la Garrotxa, amb l’objectiu de conèixeramb profunditat els volcans de la Garrotxa iles seves característiques i aplicar els con-ceptes i coneixements adquirits a les clas-ses.Vam sortir a les 8:00 del matí, i vam anaramb autocar fins a Olot, capital de la Gar-rotxa. En arribar vam esmorzar i vam iniciarel camí cap al Croscat, un dels principals vol-cans de la Garrotxa.

Allà, amb l’ajuda d’una vulcanòloga, vam fervàries activitats per conèixer l’activitat sís-mica que va patir aquesta zona.El primer que vàrem fer va ser una activitatd’orientació, que consistia en situar diversoselements a una mapa geològic. Més tard,vam emprendre la marxa cap al volcà Cros-cat, per visitar la seva mina a cel obert.Allà vam poder reconèixer els diversos tipusde roques volcàniques i els seus estrats. Elsmés afortunats van ser recompensats ambalguna mostra de pedra volcànica del parcnatural.Finalitzades les activitats, vam anar a unazona on vam dinar. El dia ens va acompanyaramb un esplèndid sol i un cel sense núvols,tot i que després de dinar va començar aploure amb força intensitat. En acabar dedinar vam emprendre la tornada cap a Gra-nollers.

Joel CejasGerard Resina

Xavier Calvo

19

El 19 de març de 2012 vam anar a Olot, ex-actament a la Fageda d’en Jordà. Aquestbosc es troba a la comarca de la Garrotxa, aprop del coll de can Batlle i Sant Miquel deSacot, que és una església romànica delsegle XI, al pla de Sacot i pel collet de Bas-sols. També el situem al sud-oest del volcà deSanta Margarida i a prop del Croscat. També cal dir que abans d’aquesta sortida ales classes de biologia vam fer un petit dos-sier per saber les condicions que es duen aterme a Olot. Quan vam arribar en aquest terreny, amb l’a-juda d’un guia vam estudiar una mica la zonaa partir d’un dossier que ens van donar. Nos-altres havíem de fer un estudi d’una àrea pri-vada i d’una pública, i al final a partir delsresultats obtinguts arribar a quina de les duesàrees era la millor. La fageda d’en Jordà forma part del Parc Na-tural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i per

això mateix al llarg d’aquesta zona no espoden dur a terme activitats com la cacera ola tala d’arbres, sense permís previ. També vam observar que en el terreny hi ha-vien unes protuberàncies que són provocadesper la colada de lava ja que hi ha una ascen-sió del vapor d’aigua, per això a dins d’a-questes, al interior són menys denses.Aquestes protuberàncies s’anomenen “tos-sols”. Aquesta sortida la vam fer ja que com feia unsmesos enrere havíem anat a estudiar l’eco-sistema del Montseny i també vam veure quehi havia un gran nombre de faigs, doncs perveure diversos terrenys amb diferents carac-terístiques, i per anar agafant poc a poc mésexperiència en l’estudi de diversos ecosiste-mes.

Cristina Delgado1rB batxillerat

20

Bat

xill

erat

SORTIDA A LA FAGEDA D’EN JORDÀ

21

Mo

u-te

SANT JORDI

La rosa creixia,

Sant Jordi l’ha agafat,

i a la princesa

ja li ha regalat.

Això és el que diu la tradició pel dia de SantJordi, el 23 d’abril, que el noi regali una rosaa la seva princesa, i ella un llibre al seu ca-valler. Això s’ha intentat des de l’Escola Piade Granollers amb la venda de roses i llibres.

El grup juvenil MOU-TE (fem pinya!) ha or-ganitzat aquesta activitat, on la gent, sobretotels pares que porten i recullen els fills de l’es-cola han pogut comprar esplèndides roses amolt bon preu. La venda de roses té unabona causa, que és la de poder finançar lesactivitats del MOU-TE, perquè així es podràaconseguir que tothom pugui participar enaquest grup.

A més a més, també s’han venut llibres, i ambuna bona finalitat, el projecte “recicla cultura”de la fundació Serveis Solidaris, una organit-zació d’ajuda a l’alfabetització -situada alRaval-, i el que es pretén amb aquesta vendaés donar una segona oportunitat als llibresque ens han estat donant aquestes últimessetmanes. També volem promocionar la lec-tura entre els joves i poder finançar les acti-vitat d’aquesta organització amb el guanysobtinguts.

Tot això s’ha estat preparant una setmanaabans i amb la col•laboració del grup Fènix,del grup MOU-TE i de molts alumnes quehan fet de Sant Jordi un dia molt especial.

Gerard ResinaAniol Noguera

AM

PA

SORTIDA CULTURAL

Com cada any l’AMPA de l’escola està pre-parant la SORTIDA CULTURAL adreçada apares, mares i familiars dels nostres fills d’in-fantil, primària, secundària i batxillerat.Es tracta d’una sortida que vol fomentar larelació entre les famílies, per tal que gaudei-xin d’una jornada lúdica on es combinen cul-tura i lleure.Ens agradaria que féssiu un forat a les vos-tres agendes el proper 3 de Juny, dia que tin-drà lloc la sortida.Aquest any visitarem el MUSEU DALI DE FI-GUERES on, acompanyats d’uns guies, re-

correrem els diferents espais i podrem gau-dir d’una forma dinàmica i activa de les obresde Salvador Dalí i tota la història que amagael seu museu.Després, tots plegats dinarem i prendremcafè i postres mentre intercanviem opinionsi suggeriments per a properes sortides.Estem segurs que per a grans i petits seràun gran dia.Esperem comptar amb vosaltres ja que l’à-nima de la sortida cultural som tots.

AMPA de l’escola Pia de Granollers.

Esc

ola

- E

mp

resa

22

Esco

la - Em

presa

23

Esc

ola

- E

mp

resa

24

Esco

la - Em

presa

25

La

Tec

a d

e la

Med

iate

caUna de les millors maneres d’a-proximar la lectura als nens inenes és fer conèixer la personaque hi ha darrere del llibre.Tant a primària com a secundària,sempre que podem (que no ésgaire sovint) intentem que ens vi-siti l’autor del llibre que llegim a lesaules.Concretament a primària i aprofi-tant la festivitat de St. Jordi, han

vingut a visitar-nos l’Alegria Julià (a 4t de primària), en Jaume Copons(a 5è de primària) i la Marcy Rudo (a 6è de primària).De l’Alegrià Julià s’ha llegit Contes verticals. La mà negra és l’obra d’enJaume Copons descoberta pels de cinquè, i la Marcy Rudo ha parlatdel llibre La nena nova.

Aprofitant les visites, els nens i nenes d’aquests cursos han buscat in-formació sobre els autors i la seva bibliografia i s’han endut un autògraf.

AUTORS A L’ESCOLA

FESTA DE LES ARTS

Ja anem per la dotzena festa de les arts!Com cada any, els treballs de la Festa de lesArts de les modalitats de dibuix, fotografia itecnologia s’han exposat a la mediateca.Durant vàries setmanes, els usuaris de lamediateca han pogut comprovar la capacitatartística de tots els nois i noies que han pre-sentat treballs a la festa. Els treballs mésnombrosos han estat els de dibuix, tant enblanc i negre com de color. També hem rebutmolts treballs de tecnologia: torres Eiffel, di-nosaures, cotxes i avions i helicòpters, aixícom també alguna fotografia en color i enblanc i negre.

En aquestes imatges vosaltres també podeufer un tastet d’aquests treballs.Des de la biblioteca i la mediateca felicitem atots els participants a la festa!

26

La T

eca de la M

ediateca

SETMANA VERDA A PRIMÀRIA

La biblioteca s’ha afegit a la Setmana Verda de pri-mària. Es tracta d’una activitat que enguany va tenirlloc la darrera setmana del 2n trimestre. L’objectiu ésconscienciar els nens i nenes de l’escola de la impor-tància del medi ambient i la seva preservació. Tambées vol aconseguir que el nostre centre esdevingui es-cola verda.Pel que fa a la participació de la biblioteca que anun-ciàvem a l’inici d’aquest escrit, va consistir en una ex-posició de llibres relacionats amb la natura i el mediambient. Els destinataris d’aquesta activitats van serels alumnes de tota la primària. D’altra banda, per alsmés menuts d’infantil, l’activitat proposada va ser l’ex-plicació del conte Anem a caçar un ós.

Tots plegats, començant pels bibliotecaris, ens ho vampassar molt bé.

TREBALL DE SÍNTESI

La darrera setmana de curs abans de SetmanaSanta, els alumnes de 1r, 2n i3r d’ESO van ela-borar el treball de síntesi. Es tracta d’una tasca en grup que s’ha de realit-zar durant 4 o 5 dies i en què es posen en pràc-tica alguns dels coneixements obtinguts al llargdel curs.Una de les competències que han d’aplicar elsnois i noies en el crèdit de síntesi és la de la com-petència informacional (és a dir, saber localitzar,organitzar i presentar la informació). I és enaquest sentit que la mediateca intenta ser unaeina útil durant el crèdit, tant facilitant els espaiscom el fons.

27

Ça fait déjà quelques années que les élèvesde 1ère et 2ème de Batxillerat, qui étudient lefrançais à l’école, présentent leurs produc-tions écrites et audio-visuelles au concoursMots Passants. “Mots Passants” homophone de “Maupas-sant” (pour ceux qui se connaissent en litté-rature française, Guy de Maupassant,écrivain du XIXème siècle), c’est un concourslittéraire en langue française organisé par ledépartement de Philologie Française et Ro-mane de l’UAB. Cette année on a participé à la 16èmeséance et journée pédagogique (avec projec-tion audio-visuels, concert et remise des prix)et nous avons eu beaucoup de succès dansla section d’audio-visuelles, en fait, troisgroupes d’élèves ont été finalistes et ils ontreçu, le premier, le deuxième et le troisièmeprix.

Marc Allande, Pol Canal et Xavier Giné(2ème batxillerat) Finalistes.Judit Bassa, Celeste Domínguez, MyriamMaza, Lídia Sánchez (1er Batxillerat)deuxième prix. Víctor Cepero, Ferran García, Marta Mayol etClara Roma (1er Batxillerat) premier prix.Félicitations à tous!!!

En espérant pouvoir encourager et continuerà présenter nos élèves à ce type d’événe-ments, les professeurs de français, noussommes très contents du travail et de l’effortfait par nos élèves.

Lourdes Rubio et Marta Ventura

JOURNÉE MOTS PASSANTSP

ort

es O

ber

tes

28

A FANTASTIC EXPERIENCE IN PAIGNTON

Some students went to England from 22nd to28th of March to do a culture project We met at the Parc Firal at half past nine. Wearrived at the airport at eleven o’clock. Wehad to wait for two hours before taking theplane. The plane landed at half past four but it washalf past three because in England it’s onehour before. We spent two hours on a bus toarrive in Paignton. There, the families werewaiting for us. We stayed in pairs with a host-family.

Next day we met at Devon School of English.Then we went to visit Paignton with a guide.We had lunch at school and we had some freetime and some students played volley-ball,table tennis... In the afternoon we had lessonsin small groups. When we finished the lessonswe went home. In the evening some studentsdid the family project with their families.The next day, the seagulls woke us up! In themorning we went to Plymouth, we visited thelighthouse, the pier, the harbor, the city andthen we had four hours to go shopping in theshopping centre.

Po

rtes Ob

ertes

29

On Sunday, we went to Dartmoor and wewalked around the National Park, guided bya ranger. After that we had lunch on thebeach. In the afternoon we saw “The HungerGames” in the Apollo Cinema, in Paignton. The fifth day we went to the Torquay Mu-seum. There we saw Agatha Christie’s roomand some books that she wrote. In the after-noon we had lessons, it was boring but in theevening we went to the “bowling” and it wasvery funny! On Tuesday when we arrived at Cockington,the teachers divided us into two groups. Onegroup played a gymkhana and the other

group went “Stream dipping”. To go “Streamdipping” we needed a net, a chart, a magni-fying glass, a piece of paper, and a pencil.In the morning of the last day we had lessonsand we did some expositions. After lunch we took the bus and we went toBristol Airport. We took the plane at seveno’clock and we arrived in Barcelona at teno’clock. Our parents were waiting for us.It was a fantastic experience! We would liketo do it again!

Clara CaballeroMarc Catot

Míriam Martín

Po

rtes

Ob

erte

s

30

Som un grupet de mestres de primària que ens vàrem proposar un petit repte: arribar a Mont-serrat a peu. Els nostres dubtes eren des d’on començar a caminar. Teníem clar que des de Granollers noarribaríem en condicions a Montserrat. Per això vam decidir començar a Vacarisses. L’experiència ha estat molt bona, divertida, enriquidora... Ens hem sentit part d’un grup formatper alumnes petits i grans, pares, mestres, i persones vinculades a l’Escola Pia.Ens ho hem passat pipa!! Per això us encoratgem, a la propera caminada, a participar-hi.També volem agrair a tot l’equip organitzador, especialment al Lluís Baella, per donar-nos l’o-portunitat de viure aquesta experiència tan positiva.

Fins a la propera caminada!! Us hi esperem!!!

Margarida, Pilar i Núria

UN DIA ESPECIAL

31

Rep

orters en

acció

Després de 4 anys sense caminada, els dies20 i 21 d’abril vam recuperar la CaminadaGranollers Montserrat de la nostra escolahttp://epiagranollersmontserrat.wordpress.com/. Quatreanys! Mires enrere i et preguntes com haestat possible que hagi passat tant de temps.D’una banda perquè a la darrera edició s’hihavia apuntat molt poca gent, la següent esva anul·lar per culpa del temps, a l’altra ja noestàvem motivats...Però va arribar el curs 2011-2012 i, amb en-ergia i il·lusions renovades, vam posar mansa l’obra per recuperar-la i organitzar-ne laXVIII edició.Primer vam començar muntant una comissióamb professors i gent de l’AMPA, a més delgrup Mou-te. Tots tres col·lectius, Escola PiaGranollers, AMPA i Mou-te n’han estat els or-ganitzadors, mentre que d’entitats col·labora-dores també n’hem tingut un munt.I al final, i gràcies a la implicació de moltagent, la XVIII edició de la caminada ha estatun èxit de participació i, sobretot, de passar-s’ho bé.També volem fer esment especial a tots elspares i mares que, amb els seus fills, es vanapuntar a la minicaminada (és a dir, pujar deMonistrol a Montserrat al costat de la gent queja venia de Granollers o Castellar del Vallès).Per a nosaltres, com a organitzadors, es trac-tava d’una proposta nova i estem encantatsque hagi tingut tan bona acollida (dels 110inscrits, un terç va començar a Granollers, unaltre terç a Castellar i el terç final a Monistrol).Podríem continuar escrivint moltes ratllessobre la caminada, però volem finalitzar ambdos comentaris que justifiquen tot l’esforç de-

dicat a preparar-la i recuperar-la: quan diven-dres portàvem una estona caminant i tambédissabte a l’autocar, dos alumnes diferents de2n de batxillerat ens van manifestar la sevaalegria per haver-hi participat. I és que quaneren alumnes de 1r cicle d’ESO tenien ganesde fer-la i no van poder accedir-hi per qües-tions d’edat; posteriorment, quan ja tenien l’e-dat, es va deixar d’organitzar i ja tenien collavall que marxarien de l’escola sense haver-la pogut fer.En definitiva, gràcies a tots per participar en larecuperació de la caminada Granollers Mont-serrat de l’Escola Pia.

Comissió caminada Granollers MontserratEscola Pia Granollers

XVIII CAMINADA A MONTSERRAT

32

Rep

ort

ers

en a

cció

33

Rep

orters en

acció

34

Més de 80 participants repartits entre el Campus Esportiu i el Casal varen aprofitar les Vacances desetmana Santa per realitzar les seves activitats preferides en companyia dels seus amics i amigues.Realitzat entre l’Escola i la Zona Esportiva Municipal de Granollers s’oferia campus de bàsquet, fut-bol, voleibol i activitats relacionades amb la Pasqua en el Casal de Vacances, a nens/es i Joves de3 a 18 anys de dilluns a divendres de les 9 del matí a les 5 de la tarda.

CAMPUS ESPORTIU I CASAL DE VACANCES SETAMANA SANTA 2012E

xtra

esco

lars

35

CROSS ANNA MOGAS 2011 Extraesco

lars

Aquest any sí! La pluja no va aparèixer, i mal-grat les previsions, un matí assolellat es vaacompanyar fins el lliurament de trofeus i la fotode família. El tradicional Cross Escolar AnnaMogas amb 80 alumnes participants de la nos-tra Escola i més de 800 escolars de tota la co-marca van córrer pels carrers que envoltenl’escola del Nord de Granollers. Un matí defesta esportiva, bon rotllo i esportivitat, quelluïa en tots els participants i famílies.

Cal destacar els alumnes que varen assolir ladifícil tasca de quedar entre els tres primersclassificats: Víctor Pérez de 1r d’ESO(1r),Dani Quintana (1r), Dani Natea (2n) i MireiaBoix (1a) de 6è, Isidre Gil(2n) i Blanca Miró (1a)de 2n de primària.

A més dels premiats, cal felicitar a tots els cor-redors i corredores del’Escola que hi van partici-par, perquè, com semprerecordem: “Quan ho inten-teu fer el millor possiblesempre sou guanyadors,encara que, de vegades,l’altre corredor serà mésràpid”. ( adaptació deJonh Wooden)

Felicitats a tots/es !!

36

Ext

raes

cola

rsL’ALEVÍ DE VOLEIBOL CAMPIÓ DEL VALLÈS ORIENTAL

L’equip aleví femení de la nostra Escola vaaconseguir el passat 14 d’abril en el Parquetde Granollers classificar-se per la fase sec-tor del Campionat de Catalunya en quedarcampió comarcal i vèncer clarament a totsels equips participants en final de la co-marca.En aquesta “final a tres” també hi van parti-cipar el CV L’Ametlla del Vallès i AE CarlesVallbona, 2n i tercer classificat respectiva-ment.Les jugadores que formen part de l’equipaleví són: Anna Guàrdia(1), Anna Grau(2), MireiaBoix(3), Marta Portillo(5), Laia Rodríguez(6),Marina González(7), Mercè Oliveras(11) iJúlia Gómez (15).

Moltes felicitats a totes !

37

Esp

ecialVIATGE 4t ESO

38

Esp

ecia

l

39

Esp

ecial