30 Núm. 35 MÈTODE

S i preguntem a un llaurador de l’Horta, ens dis-tingirà perfectament entre una alqueria, una ca-

sa de llaurador i una barraca o qualsevol altra edifica-ció. L’antiguitat de les alqueries i els seus trets cons-tructius marquen una gran diferència amb qualsevolaltra construcció, tot i que hui s’hageneralitzat el nom d’al-queria per a qualse-vol casa de l’hortallevat de les barra-ques. Conegudes

LES ALQUERIES DE L’HORTA, UNS VESTIGIS SENYORIALS EN PERILL

D’ENDERROC O RUÏNA

Agustí Hernàndez Dolç*

Les alqueries de l’Horta de València són un vestigi senyorial que ha

resistit el pas dels segles. Aquests habitatges nobles, en la seua

majoria estan en ruïna i han estat comprats per l’administració

amb la finalitat de convertir-los en edificis de serveis. No obs-

tant això, la protecció no garanteix evitar l’enderroc, com s’ha

demostrat en els darrers temps

L’alqueria de Fabonet (Orriols), ha estat enderrocadadurant els inicis del 2002. Ocupava part de l’espai ondiscorre la novel·la La barraca de Vicent Blasco Ibáñez.De fet, la Taverna de Copa (on discorre gran part dela novel·la) va ser enderrocada a principis de l’any2000, i estava molt prop de l’alqueria de Fabonet.

L’alqueria de la Campaneta (Albo-raia), va ser restaurada fa uns anys.Façana de cara-sol.A la banda de tra-muntana hi ha una sénia com les queantigament hi havia a l’Horta vella.

L’alqueria de Ricós, a la partida del Pouet de Campanar,data del segle XVII, segons l’arquitecte Miguel del Rey.La majoria de les alqueries del barri ja són pols, com ésel cas de la de Barberà. Unes altres estan a l’espera deser enderrocades.

Foto

:A.H

ernà

ndez

Dol

ç

Foto

:A.H

ernà

ndez

Dol

ç

Foto

:A.H

ernà

ndez

Dol

ç

Foto

:M.D

omín

guez

Núm. 35 MÈTODE 31

L’Alqueria Fonda, a Poble Nou. L’es-tructura data del segle XV, segons elRey. Està ubicada a l’eixida de la ciutatde València pel camí de Montcada, al’entrada mateixa de Poble Nou. Enels seus voltants es concentren elmajor nombre d’alqueries.

L’alqueria de la Campaneta (Racó de Sant Llorenç), unexemple d’abandó i pèrdua d’ús agrícola. Recentmentha sigut adquirida per un conegut empresari d’Almàs-sera, així com moltes terres dels voltants, per un preusuperior al de mercat per a la terra.

L’alqueria del Rei, a Campanar. Està condemnada a serenderrocada perquè es troba en sòl urbanitzable. Se-gons Del Rey, la seua estructura data del segle XV. Pelsseus voltants discorre el caixer principal de la séquia deRascanya, i sobre aquesta precisament trobem el molídel Sol.

Alqueria del Magistre (Alboraia).Data del segle XVII, i és la carta depresentació d’aquest municipi del’Horta Nord. Manté totes les carac-terístiques típiques de l’alqueria tra-dicional: entrada amb arc de migpunt, orientació al migdia, torreta, er-mita, emparrat en la porta, vivendesper als propietaris i per als estatgers,i gran quantitat de terres en arrenda-

ment pelsvoltants.

Foto

:A.H

ernà

ndez

Dol

ç

Foto

:A.H

ernà

ndez

Dol

ç

Foto

:A.H

ernà

ndez

Dol

ç

Foto

:M.D

omín

guez

Foto

:M.D

omín

guez

Foto

:M.D

omín

guez

Alqueria d’Al-Azraq (Masquefa), és un exemple de vi-venda reformada. En un dels llocs més encisadors del’Horta Nord, aquell conjunt d’horta és solcat per laséquia de Masquefa i es poden veure pràcticamenttots els elements de l’Horta vella com alqueries, casesde llaurador, barraques, tot tipus d’hortalisses, la sé-quies mare i braçals i caigudes, motors de rec, torns…

L’alqueria del Moro, a Benicalap, éspropietat de l’Ajuntament de Valèn-cia, però està a l’espera d’una urgentrestauració, tal i com va recordar elcol·lectiu Cercle Obert.

Alqueria del Pelegrí, o d’Estrems, al racó de Sant Llo-renç.Va ser acabada de construir l’any 1679, i està ubi-cada vora el camí vell d’Alboraia a València. Diu la lle-genda que Vicent Blasco Ibáñez la coneixia bé i la vavisitar. És un exemple d’alqueria típica amb façana a ca-ra-sol, unes grans dimensions, i terres arrendades pelsseus voltants.

Foto

:M.D

omín

guez

Foto

:M.D

omín

guez

Foto

:A.H

ernà

ndez

Dol

ç

Foto

:A.H

ernà

ndez

Dol

ç

Núm. 35 MÈTODE 33

com a “del temps dels moros”, la tradició de pares afills en l’Horta situa el seu origen segles enrere, i po-dem dir que no s’equivoca, si bé l’antiguitat varia se-gons els casos.

Els trets que identifiquen les alqueries, si seguim lesexplicacions de Josep Vicent Aguilar Sanz i Immacula-da Rubio Lluch en la seua obra L’arquitectura tradicio-nal d’Alboraia (I). Una aproximació al nostre patrimo-ni arquitectònic. Aspectes teòrics, així com l’obra del’arquitecte Miguel del Rey Arquitectura rural valen-ciana. Tipos de casas y análisis de su arquitectura, sónmolt clares. Aguilar i Rubio constaten que les alqueriessolen orientar la seua façana principal a migdia o lle-beig (la denominació que rep a l’Horta el sud-est), iaixò les diferencia de la gran majoria de construccions,que tenen l’orientació principal a l’est. Aquest tret sug-gereix una antiguitat d’uns quants segles (la majoriatambé són citades en documentació antiga), perquè lescases d’horta construïdes durant l’actual segle miren allevant, a fi d’aprofitar millor les brises i els seus efec-tes tèrmics. Alqueries com les de la Campaneta o Ma-gistre (Alboraia); Corda (Almàssera); Serra (Benima-clet); Pelegrí o Güiso (racó de Sant Llorenç), Tota (plade Sant Bernat), o les del camí de Montcada confirmenel que s’ha esmentat.

Un altre tret de les alqueries de l’Horta de Valènciaés la seua grandària en comparació amb la resta de lesconstruccions existents, aspecte que s’explica perquènormalment són formades per diverses cases, i dins laprincipal, una habitança (la superior) per als propieta-ris; i la planta inferior per als llogaters o casers. Lapreeminència de l’arrendament també és una constanten les terres que rodegen les alqueries.

Com a característiques distintives de les alqueries tro-bem l’antiga existència d’una torre (que pot mantindre’sencara, com per exemple l’alqueria de Falcó), l’entradaamb arc de mig punt, bé exterior (Serra) o interior (Pele-grí), així com l’existència d’una ermita o capelleta, més

o menys degradada o fins i tot desapareguda, i aprofitadaper a usos no religiosos en la majoria de casos.

Les alqueries actualment es distribueixen pels vol-tants de la ciutat, si bé els conjunts més representatiuses troben al nord i a l’oest. També hem de destacar unfactor aplicable a les barraques: n’hi ha una majorpresència d’alqueries com més prop del cap i casal.Els grups més significatius són els situats en l’eixidadel camí de Montcada des de València; la zona de Be-nicalap; l’antic camí de Godella; i la zona de Benimà-met-Beniferri. A Orriols i les partides d’horta contí-gües (Racó de Sant Llorenç i pla de Sant Bernat) enca-ra es poden localitzar una desena llarga d’alqueries, i aAlboraia n’hi ha sis o set més.

� CAUSES DE L’ABANDONAMENT

La principal causa d’abandonament de les alqueriesés la manca d’ús. El llaurador valencià de la comarcales concep com a construccions respectables, “deltemps dels moros”, però això no ha estat obstacle per ala reforma o l’enderroc, si s’ha pogut. La comfortabili-tat o els nous usos s’han imposat a qualsevol altre cri-teri d’identitat o tradició. Altres alqueries, propietatsencara senyorials, esperen les requalificacions de te-rrenys per a traure’n del solar un benefici econòmic.En aquesta conjuntura, mantindre l’alqueria en un estatde runa és garantia que no entrarà en cap catàleg ipodrà ser enderrocada.

Aquestes cases d’origen nobiliari han passat dels seuspropietaris originaris a llauradors fruit dels arrenda-ments històrics. En uns altres casos, el canvi de propie-tat ha tingut com a conseqüència l’enderroc, o la vendaa compradors que adquireixen la terra per a usos distintsa l’agricultura, a un preu superior al de mercat. Així éscom cap llaurador pràcticament pot comprar terra a propde València per a llaurar-la, i els usos del terreny es con-verteixen en merament especulatius.

L’alqueria de Falcó, del segle XVII,“envenda”. Com que se situa en zonaverda segons del PGOU de València,els seus propietaris no poden urba-nitzar sobre els terrenys que ocupa, il’han de conservar. Enfront d’aquestasituació, les úniques eixides són lavenda o la restauració.

Alqueria de Tomás el d’Aurrèlit, propietat de la conegu-da família d’Almàssera Lladró. La podem trobar vora elcarril bici de l’Horta Nord, entre Almàssera i Meliana,en un dels paisatges d’horta més encisadors de la co-marca.Al costat té una altra alqueria il·lustre, l’Hort deCapona.

Alqueria del Patach (partida de Masquefa,Alboraia), ésun exemple de restauració. No obstant això, la proxi-mitat de les obres de la ronda nord de València (Her-manos Machado) fa perillar la seua existència.

Foto

:A.H

ernà

ndez

Dol

ç

Foto

:A.H

ernà

ndez

Dol

ç

Foto

:A.H

ernà

ndez

Dol

ç

34 Núm. 35 MÈTODE

� SITUACIÓ DE LES ALQUERIES

La situació de les alqueries de l’Horta no és bona i,encara que hi ha diverses figures de protecció, no engaranteixen la conservació. D’altra banda, la majoriad’alqueries no tenen protecció de cap tipus, i escampa-des per l’Horta, tenen com a única garantia de super-vivència la voluntat de mantindre-les dels seus propie-taris (si és que hi ha voluntat), o la resistència de lesseues estructures. Excepte les que han estat incloses enels catàlegs del Pla General de València, o d’algun delspobles de la comarca, la majoria estan en ruïna, o hanestat restaurades a càrrec del propietari. Cal dir que laprotecció d’algunes d’aquestes construccions (perexemple l’alqueria del Pi de Cases de Bàrcena) no elsha assegurat l’ús social, o la restauració, i com a con-seqüència de la seua ubicació van caient a poc a poc opateixen freqüents expolis.

La situació de ruïna amenaça moltes alqueries. És elcas de la de Pino Hermoso (Bor-botó) o Tallarrós (Poble Nou).Unes altres alqueries esperen pro-jectes de rehabilitació, com la Ca-sa de la Sirena de Benifaraig; o esmantenen com a habitatge al cosde barris residencials (alqueriesd’Orriols). La majoria d’alqueries

patrimoni municipal també esperen les rehabilitacions,com per exemple la del Moro, a Benicalap. Com s’hadit, algunes són propietat particular i han estat restau-rades. Tenim en aquest cas l’alqueria del Magistre, ha-bitada i mantinguda pel caser, encara que propietatd’una família de Madrid. A Almàssera trobem el cas dedues conegudes famílies que mantenen dues alqueries.Una família té la casa en els voltants del camí de lesVinyes, ca Aureli; i l’altra a la vora del carril bici del’Horta Nord. La primera ha estat restaurada amb tot elluxe d’un antic casalot senyorial, i la segona mantél’antiga estructura.

Quant a les alqueries que darrerament s’han ende-rrocat, tenim els casos de la partida del Pouet de Cam-panar. Ni les denúncies judicials evitaren que l’alque-ria de Barberà, entre altres, caiguera, i unes altres comla del Rei (segle XVI, se-gons Miguel del Rey),

Alqueria del Sech (Massamardà,Albo-raia), també ha estat restaurada peruna coneguda família lligada a l’orxatai l’exportació de fartons: Fartons Po-lo. En els voltants es troba una autèn-tica joia de l’arquitectura rural valen-ciana: l’alqueria del Magistre.

L’alqueria de Tallaròs (Poble Nou) estroba esfondrada en la part nord.Dins encara es poden veure els an-tics criadors de cucs de seda. Està enles rodalies de la ronda nord deValència, i manté una ubicaciócontrària a la majoria d’alqueries: ca-ra a llevant.

Alqueria de Güiso el de Blàia (Racó de Sant Llorençde València, al nord de la cotxera). Es veu la grandàriade la vivenda, la qual té dos cosos, un enfront l’altre. Lavivenda roman deshabitada, en un paratge d'horta si-tuat a cavall entre l'antiga presó de Sant Miquel delsReis (hui Biblioteca Valenciana), i Benimaclet.

Foto

:A.H

ernà

ndez

Dol

ç

Foto

:A.H

ernà

ndez

Dol

ç

Foto

:A.H

ernà

ndez

Dol

ç

Foto

:M.D

omín

guez

Núm. 35 MÈTODE 35

estiguen condemnades. Tampoc no és estrany enaquesta dinàmica de destrucció que, en els darrers me-sos, a Campanar fins i tot s’haja destruït l’assut medie-val de la séquia de Rascanya. Una alqueria “il·lustre”,de les primeres a caure, va ser l’alqueria Cremada en laqual discorre La Barraca de Vicent Blasco Ibáñez, ique hui estaria dins l’estadi del Llevant UE.

A la zona dels Orriols recentment s’ha enderrocatl’alqueria de Fabonet, i durant 1999, poc després del’enderroc de les de Campanar, enfront de l’empresaLladró de Tavernes Blanques, caigueren diverses al-queries incloses en el PGOU de València amb nivell deprotecció 2 i 3. La del Moro, també protegida al PlaGeneral com a bé d’interès cultural, té un aparcamentafegit que degrada l’estètica de la construcció.

Actualment, en els voltants de la Biblioteca Valen-ciana també hi ha un parell d’alqueries ben significati-ves. Unes altres, com les de Barrinto (segles XIV al XVI),al parc municipal de Marxalenes, han estat aprofitadescom a edificis de serveis, en aquest cas Biblioteca Joa-not Martorell. No obstant això, la dinàmica actual és

l’enderroc o l’abandonament. També hi ha ca-sos de restauració a iniciativa privada i

per a un ús divers: durant tot

l’any, estival o de cap de setmana. És el cas de les delSec o la Campaneta (Alboraia), afegida a les vivendesd’Almàssera o algunes més perifèriques de València.

� FUTUR DE LES ALQUERIES

El futur de les alqueries passa necessàriament per do-nar-los algun tipus de vida. No es pot pretendre salvarallò que no té una funció que complir, siga monumental,o com a centre cívic o lloc d’esbargiment. És cert queles alqueries tenen més vida que qualsevol altra cons-trucció de l’Horta, i que la seua fortalesa ha estat testi-moniada al llarg dels anys, perquè no debades la majoriatenen estructures tardomedievals, o estan datades entreels segles XIV i XVIII. No obstant això, si no hi ha algunpla de restauració o canvi d’ús, més prompte o més tardcauran, com ja va apreciar el Consell Valencià de Cultu-ra a finals de 1998 després de l’enderroc de les alqueriesde Campanar. En aquest cas el Consell va desatendre lapetició de catalogar el patrimoni rural valencià.

Les alqueries tenen un futur incert. Entre la ruïna, l’a-bandó, l’oblit i la restauració. El que és clar és que les al-queries hui ja no cauen pel seu propi pes. Han aguantatmolts segles i poden continuar fent-ho. Si hui són ender-rocades, en la majoria de casos és perquè els ajuden.

*Periodista (Levante EMV)

Alqueria del Pi (Borbotó). Es troba enfranca ruïna, i és un dels edificis mésconeguts de l’Horta, i més antics.Tam-bé rep el nom d’alqueria de Pino Her-moso. El seu estat, enmig de l’horta dePoble Nou, Godella, Borbotó i la Ciu-tat de l’artista Faller, l’ha condemnadaal quasi segur esfondrament.

Alqueria de la Torre (Benicalap), és un dels conjuntsmés espectaculars. Situada al costat d’una altra alque-ria il·lustre, com la del Moro. L’alqueria de la Torreconserva el vell forn morú, i un estany artifical. És pro-pietat privada i es troba també vora el molí de la Sal(ubicat sobre la séquia de Tormos).

Alqueries d’Orriols. Detall d’un escutnobiliari en la façana, la qual estàorientada a cara-sol. A tramuntana hiha la biblioteca valenciana. La rondanord ha de discórrer necessàriamental nord de l’alqueria, a escassos me-tres.

Foto

:A.H

ernà

ndez

Dol

ç

Foto

:M.D

omín

guez

Foto

:A.H

ernà

ndez

Dol

ç