el congrés de sitges es tanca amb un ampli acord sobre els ... · amb un ampli acord sobre els...

El Congrés de Sitges es tancaamb un ampli acord sobre elsaspectes clau de la professió

Miquel Bruguera i Marina Geli, consellera de Salut,en l’acte de cloenda del Congrés.

Imatge de l'acte inaugural del Primer Congrés de la Professió Mèdica de Catalunya. Votacions de les ponències.

> Els delegats es fixen com a objectiulluitar contra la sobrecàrregaassistencial, la marginació en elsequips de govern i les retribucionsinadequades PÀGINA 4

Miquel Bruguera i Andreu Buenafuente a l’acte delliurament dels premis a l’Excel·lència Professional.

Auditori del Meliá Gran Sitges durant la celebració del Congrés.

> La convenció advoca pelcopagament i reclama un salariajustat a la responsabilitat de lafeina i la desjudicialització de lapràctica mèdica PÀGINA 9

> El 90 % dels delegats dónasuport als textos de ponènciaPÀGINA 4

> Resultats de les 141 preguntessobre propostes concretesPÀGINA 11

Torn de paraules en les ponències del Congrés.

> Bruguera: “No guanyarem espais,ni autonomia, ni poder,amb actituds victimistes” PÀGINA 3

> La consellera de Salut defensala necessitat de “desjudicialitzar”la relació metge-ciutadà PÀGINA 5

> La proposta d’actualitzaciódel Codi de Deontologia,aprovada per àmplia majoria PÀGINA 27

Suplement informatiu del SERVEI D'INFORMACIÓ COL·LEGIAL Número 113. Departament de Publicacions del Col·legi de Metges de Barcelona.Pg. Bonanova 47 1a Planta. 08017 Barcelona; Telèfon: 935 678 830 - Fax: 935 678 831 - E-mail: [email protected] - www.congresprofessio.org

El Congrés de Sitges va reunirdelegats de Barcelona, Tarragona,Girona i Lleida per examinar lasituació de la professió mèdica

1. Recollida de les acreditacions i comandaments de votació dels delegats del Congrés. 2. Xavier Avellanet, president del Col·legi de Metges d’Andorra; Eudald Bonet, president del Consell de Col·legis deMetges de Catalunya i del COMG; Miquel Bruguera, president del COMB; Guillermo Sierra, president del Consejo General de Colegios de Médicos; Xavier Rodamilans, president del COMLL, i Jaume Padrós,secretari del COMB i del Congrés, en l’acte inaugural. 3. Àngels Santesmasses, en la presentació de la primera ponència. 4. A la primera fila, Juli de Nadal, director de l’Institut d’Estudis de la Salut. A lasegona fila, Josep Antoni Bombí, president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears; Xavier Trias, regidor per Convergència i Unió a l’Ajuntament de Barcelona, i Patricio Martínez, secretaride Metges de Catalunya, votant una de les preguntes de la primera ponència. 5. Dolors Voltas al torn de paraula de la primera ponència. 6. Carme Gomar, en la presentació de la segona ponència. 7. De dretaa esquerra, a la primera fila: Hèlios Pardell, secretari executiu del CCFMC; Miquel Bruguera, president del COMB; Guillermo Sierra, president del Consejo General de Colegios de Médicos, i Ramon Torné,president de la Secció Col·legial d’Assegurança Lliure del COMB, durant la segona ponència. 8. Delegats del Congrés votant. 9. Jaume Padrós i Carme Mallorquí, en la presentació de la quarta ponència 10.Sala d’actes del Congrés durant la quarta ponència. 11. Miquel Vilardell, president del Grup de Treball per a la racionalització i el finançament de la despesa sanitària, amb dues delegades. 12. Josep Servat,conseller delegat del COMB, i Francesc de B. Ferrer, vicepresident del COMB, en la celebració del Congrés.

> Els dies 19 i 20 denovembre es va celebrar aSitges el Primer Congrés de laProfessió Mèdica deCatalunya amb l’objectiu defer una reflexió sobre lasituació de la professió al’inici del segle XXI

1 2

3

10

7

1211

98

64 5

FEBRER DE 20052CONGRÉS DE LA PROFESSIÓ MÈDICA DE CATALUNYA www.congresprofessio.orgServei d’Informació Col·legial

FEBRER DE 2005 3CONGRÉS DE LA PROFESSIÓ MÈDICA DE CATALUNYAwww.congresprofessio.org Servei d’Informació Col·legial

Miquel Bruguera,president del Comitè

Organitzador delCongrés de la Professió

Mèdica de Catalunya, enel discurs d'inauguració

del Congrés.

DISCURS ACTE INAUGURAL

Bruguera: “El Congrés ha de servir per comprometre'nssolemnement en el nostre deure cap als pacients i en elsprincipis de la justícia social”

Després de molts mesos de preparació ha arribat el dia en quèuna representació de la professió mèdica de Catalunya es reuneixper celebrar el seu Congrés, el Primer Congrés de la ProfessióMèdica que se celebra a Catalunya, convocat pel Consell deCol·legis de Metges de Catalunya perquè serveixi de punt departida per a una reflexió permanent dels metges i metgessesd'aquest país sobre la nostra professió, sobre com formar-se icom exercir-la.Aquest Congrés hauria de constituir un punt d'inflexió de l'estatde desencís i de frustració amb què viu la professió un gran nom-bre de metges, que troben que la seva pràctica professional s'haconvertit en feixuga i poc estimulant, que no troben cap gratificacióa fer de metges, sinó més aviat estrès, i que no creuen que elfutur els hagi d'aportaruna situació millor.L'ús repetit que es fa deparaules com desmoti-vació, insatisfacció o demetges cremats ja ens in-dica que molts companysviuen la seva feina ambinfelicitat. No estancontents perquè pensenque els paguen poc, queels gestors i els directiusde les empreses sani-tàries on treballen elstracten des de l'autoritat ivalorant poc la seva feina,com s'ha posat enevidència recentmentquan als metges de l'ICSa qui s'ha jubilat forço-sament en complir els 65anys no se'ls ha agraït el que han fet per donar credibilitat a unsistema sanitari que molts d'ells van contribuir a posar en marxa.Finalment, molts metges pensen que l'augment del nombre dereclamacions judicials per presumpta mala praxi indica que lasocietat ha perdut el respecte al metge.Companys, encara que els metges tinguem motius per a lainsatisfacció, voldria dir-vos que no augmentarà la nostra felicitat,ni millorarà la nostra credibilitat davant dels gestors, ni la gent ensvalorarà més, si ens manifestem des de la queixa, des de lareclamació o des de la protesta. No guanyarem espais, niautonomia, ni poder, amb actituds victimistes. No anirem enllocrecordant el que hem perdut, sinó que hem de pensar com recu-perar-ho, com tornarem a ser feliços fent de metge. Per això enscal una reflexió, una reflexió de com ha de ser el metge al segleXXI, de quin tipus de metge vol la societat del segle XXI, una societatmés informada, més culta i més exigent que no pas vint o quarantaanys enrera.Aquest Congrés ha de servir per a això, per reflexionar sobre quèesperen els ciutadans de nosaltres, sobre les nostres obligacions

ètiques davant dels nostres malalts i també davant de lesorganitzacions i les institucions sanitàries que ens contracten, idavant de la totalitat del sistema sanitari.No podem ser insolidaris d'un sistema dissenyat per satisfer lesnecessitats sanitàries de tota la població amb uns recursos limitats.La nostra responsabilitat ètica va més enllà de l'atenció al malaltindividual ja que som també coresponsables de la distribució jus-ta dels recursos evitant proves i procediments superflus quedisminuirien els recursos disponibles per a altres.L'eficiència en l'ús dels recursos sanitaris no és únicament undeure moral per als metges, sinó que també ja és avui dia uncriteri per valorar la competència professional. No és un metgemés competent, ni tan sols un bon metge, qui prescriu fàrmacs

nous i cars, ni qui utilitzamoltes exploracionssofisticades per arribar aldiagnòstic. Més aviat sel'hauria de considerar unmetge poc competentperquè gasta innecessà-riament o allarga eltemps d'assistència.Ser un bon metge, a mésde ser eficient en l'úsdels recursos, implicaexhibir els valors que hancaracteritzat de semprela professió de metge.Valors com l'altruisme,és a dir tenir un ideal deservei més enllà decontrapartides eco-nòmiques, o l'afany perl'excel·lència, per man-

tenir un nivell alt de competència, o l'honestedat en el tracte delmalalt, o la voluntat de complir estrictament un codi ètic.Els canvis necessaris que ens portin a reafirmar els valorsfonamentals de la professió mèdica, que són indispensables perrecuperar una legitimitat social, són de caràcter individual, peròhan d'anar associats segurament a canvis de les organitzacionsprofessionals. Canvis orientats a augmentar la cohesió delsprofessionals, a augmentar el nivell d'exigència en el complimentdel codi deontològic i en el manteniment de la competència, aaugmentar en nom dels metges les pressions sobre gestors,directius i polítics per millorar les condicions de treball i lesretribucions.El Congrés ha de servir per a això, per repensar el que som i elque estem fent per donar-nos empenta, per iniciar reformes, perdelimitar els espais de Col·legis, Sindicat, Acadèmia de CiènciesMèdiques, Societats Científiques i Facultats de Medicina, i altresOrganitzacions Professionals, per comprometre'ns solemnementen el nostre deure cap als pacients i en els principis de la justíciasocial.

Xavier Avellanet, Eudald Bonet, Miquel Bruguera, Guillermo Sierra, Xavier Rodamilansi Jaume Padrós, durant la sessió inaugural del Congrés.


El 90 % dels delegats aprola professió i les proposte

> Els textos de ponència que150 experts van elaborar aprincipis d'any per al debat

públic entre els metgescol·legiats de Catalunya van

ser aprovats per una majoriadel voltant del 90 % dels

delegats assistents al PrimerCongrés de la Professió

Mèdica. La convenció delsmetges de Catalunya,

convocada pels col·legis deBarcelona, Tarragona, Girona

i Lleida, va comptar amb laparticipació de més de 600

metges i l'assistència demembres d'institucions

sanitàries, col·legisprofessionals i representants

de l'Administració. MarinaGeli, consellera de Salut, va

participar en l'acte decloenda del Congrés. Durant

la trobada també es vanlliurar els Premis a

l'Excel·lència Professional a60 metges de tot Catalunya.

Més de 250 assistents vansumar-se als delegats del

Congrés per seguir l’acte delliurament de Premis a

l’Excel·lència que vapresentar, la nit de la

primera jornada,Andreu Buenafuente

Xavier Avellanet, president del Col·legi de Metges d’Andorra; Eudald Bonet, president del COMG; Miquel Bruguera, presidendel COMLL, i Jaume Padrós, secretari d’organització del Congrés, van participar en l’acte d’obertura del Congrés.

Bruguera declara que el Congrés ha de constituir un pufrustració amb què viu la professió un gran nombre de

> Els facultatius volen treballar amb més recursos, més tempsper pacient i més esperit crític en la revisió de les pràctiquesclíniques individuals, promoure entre els ciutadans el conceptede "risc terapèutic" i que els Col·legis promoguin la"desjudicialització" de la pràctica mèdica

Els delegats assistents al Primer Congrésde la Professió Mèdica de Catalunya, quees va celebrar a Sitges els dies 19 i 20de novembre, van donar suportmajoritàriament a les propostes deponència que, des de primers d’any, unequip de 150 metges experts en lesdiferents matèries havia elaborat i sotmèsa la consideració dels col·legiats, via on-line, per establir un diagnòstic sobrel’estat de la professió i formular propostesde canvi.Els assistents al Congrés van respondre,així mateix, un qüestionari de 141preguntes relacionades amb els textosde ponència per conèixer el grau decompromís dels metges amb propostesconcretes i les prioritats per establirmecanismes de canvi. L’objectiu de la

reunió dels metges de Catalunya eraanalitzar els aspectes deficitaris de laprofessió i, especialment, proposarsolucions i definir estratègies que facilitinuna activitat col·legial al més identificadapossible amb els interessos i lesnecessitats dels facultatius.La convenció dels metges de Catalunyatambé va aprovar per àmplia majoria laproposta d’actualització del Codi deDeontologia, elaborada per les comi-ssions de Deontologia dels quatreCol·legis de Catalunya.En l’acte de cloenda, el doctor MiquelBruguera, president del comitè orga-nitzador, va avançar les conclusionspreliminars del Congrés: compromís ambel professionalisme, amb la societat i elsmalalts individuals, autonomia en la gestió


ova les ponències sobrees de canvi

Una vintena de delegatsdefensen les sevesopinions davant delplenari del Congrés

nt del Congrés i del COMB; Guillermo Sierra, president de l’Organización Médica Colegial; Xavier Rodamilans, president

unt d’inflexió per canviar “l’estat de desencís i demetges”

> En les conclusions provisionals del Congrés es manifesta queels metges “hem de lluitar contra les causes d'insatisfacciólaboral: la sobrecàrrega assistencial, la marginació en elsequips de govern, els sistemes retributius inadequats i els pocsincentius per als més compromesos”

Vint delegats van presentar lesseves intervencions en relació ambels continguts de les ponències ales sessions del Congrés. Un cop lapresidenta de la ponència haviapresentat el document de treball ihavia fet una breu exposició de cadasubponència, els delegats queprèviament ho havien sol·licitat vanpoder expressar, en un màxim dedos minuts, la seva postura respec-te del text de ponència.

Després d’aquestes intervencions,els delegats assistents van votar siestaven d’acord o en desacord ambel text de cadascuna de lessubponències mitjançant uncomandament electrònic. Aquestsistema va permetre conèixer elresultat de les votacions de maneraimmediata. Tot seguit, es va procedira la votació de les preguntesderivades dels textos de sub-ponència, mitjançant un sistema derespostes múltiples. Per tal de faci-litar el seguiment de les sessions,tots els delegats disposaven d’unllibre de ponències que se’ls lliurava,juntament amb altra documentació,en el moment d’acreditar-se.

Els vint delegats que van intervenirdavant del plenari del Congrés,alguns d’ells en més d’unaponència, són: Xavier Sanz Latiesas,Jesús Mayos Pérez, Dolors VoltasBaró, Josep M. Payà Padreny, Ho-Meng Chang Shiu, Jordi PoncesVergé, Jordi Giménez-Salinas Bote-lla, Josep Carreras Barnés, RamonPujol Farriols, Roger Argelich Ibáñez,Joan Miquel Rius Buisan, Joan SalaPedrós, José M. Boada Gil, JaumeArgiles Fontanet, Josep IgnasiCardelus Gassiot, Ramon M. Soria-no Camps, Anna PuigdellívolSánchez, Josep Ausió Arumí, AlfredGranell Gorrochategui, Josep M.Albiol Bonet.

del treball dels facultatius, voluntat demillorar les relacions metge-pacient –méstemps per a cada pacient–, integració deles tecnologies de la informació i lacomunicació per millorar l’atenció almalalt i la promoció de la transversalitat imultidisciplinaritat en el sistema sanitari idefensa del treball en equip com amillor servei al ciutadà. També va des-tacar, entre d’altres acords del Congrés,la necessitat de reformar la formaciópregrau, la necessitat de canvi en la provai en la formació MIR, el caràcterindispensable de la formació continuadacom a base de la promoció professionali el reconeixement de l’avaluació de lacompetència com una exigència social.El president del Comitè Organitzador varecordar, a l’hora de fer resum de la

convenció, que els metges volen treballaramb més recursos, més temps perpacient i més esperit crític en la revisióde les pràctiques clíniques individuals,promoure entre els ciutadans el conceptede “risc terapèutic” i que els Col·legispromoguin la “desjudicialització” de lapràctica mèdica. També va manifestarque els metges han de lluitar contra lescauses d’insatisfacció professional: lasobrecàrrega assistencial, la marginacióen els equips de govern, els sistemesretributius inadequats i els pocsincentius per als més compromesos;enfortir les negociacions amb la patronalde les entitats d’assegurança lliure pergarantir les retribucions acordades, ireclamar un salari ajustat a la res-ponsabilitat de la feina i l’aplicació de

mesures que, com el copagament od’altres, injecten diners al sistemasanitari.Finalment, Bruguera va destacar lapreocupació pel futur dels Col·legis, lanecessària coordinació d’aquestescorporacions amb els sindicats per a ladefensa dels interessos laborals i el no alCol·legi únic a Catalunya. (Vegeu docu-ment íntegre de les conclusions provi-sionals en les pàgines annexes.)

Geli crida a “revisar” el model sanitariEl Primer Congrés de la Professió Mèdicade Catalunya va ser clausurat per MarinaGeli, consellera de Salut, qui va fer undiscurs que destacava “l’orgull” de formarpart d’un col·lectiu que és capaç “de ferautocrítica”. En primer lloc, Marina Geliva felicitar l’organització del Congrés i els60 metges que van rebre els Premis al’Excel·lència Professional.La consellera va voler fer un repàs alsprincipals temes que es van debatre alCongrés. Segons Geli, la Conselleriacomparteix la necessitat de revisar elmodel de docència, per “adaptar-lo” alcontext europeu i “ampliar continguts”,fins a arribar a crear “Facultats deCiències de la Salut”. En relació amb elmodel sanitari, Geli va defensar que esfes indistintament assistència i salutcomunitària, en una xarxa sanitàriaabocada a una “nova mirada” queaconsegueixi “implicar els ciutadans enel model sanitari”. Segons Marina Geli,“el ciutadà ha de ser protagonista, nonomés de la seva salut, sinó de saber ipoder revisar amb els professionalssanitaris, amb els gestors, amb elspolítics, el model sanitari”.La consellera de Salut va demanar també“generar valors” a les organitzacions, pertal de disminuir els efectes d’un “certdivorci” entre la “pràctica clínica i lagerència”, i arribar així a produir “milloresde les condicions professionals”, “mésautonomia de gestió” i “més participacióen les decisions”. Un altre elementimportant, segons Marina Geli, és lanecessitat de “desjudicialitzar” la relació

metge-ciutadà, mitjançant la “bare-mització” de les reclamacions judicials.Segons Geli, “ la massificació, ladespersonalització i la falta d’huma-nització” generen una “pèrdua deconfiança” que aguditza el fet que“l’exercici de la professió mèdica perdiautoritat”.La consellera també va exposar que“docència, assistència i recerca seranindestriables”. Segons la consellera deSalut, “la recerca biomèdica had’esdevenir un element encara mésimportant a Catalunya”. Geli va ressaltar,així mateix, l’oportunitat de lesactualitzacions del Codi de Deontologia,tot buscant “una línia ètica de l’exercicide la professió”. Marina Geli va valorarels “debats autocrítics” del paper de lesorganitzacions col·legials, on “la clau ésla representativitat de la pluralitat” de laprofessió. La consellera de Salut va feruna crida a “revisar” el model sanitari per“millorar-lo, adaptar-lo, modernitzar-lo,garantir de debò la qualitat i l’accessibi-litat per a tothom d’un model públic i unmodel privat complementari”.

L’acte inaugural del CongrésHores abans, en l’acte inaugural delCongrés, Miquel Bruguera, president delComitè Organitzador, va declarar que elCongrés “ha de constituir un punt departida” per a una “reflexió permanent”sobre la professió i un “punt d’inflexió”per canviar “l’estat de desencís i defrustració amb què viu la professió ungran nombre de metges”. Una reflexió–aclarí– que ha d’evitar “actitudsvictimistes” per ser més efectiva.Guillermo Sierra, president de l’Orga-nización Médica Colegial; Eudald Bonet,president del Col·legi de Metges deGirona; Xavier Rodamilans, president delCol·legi de Metges de Lleida; XavierAvellanet, president del Col·legi deMetges d’Andorra, i Jaume Padrós,secretari d’organització del Congrés, vanparticipar al costat de Bruguera en l’acted’obertura del Congrés.Segons Bruguera, aquest procés de“reflexió de com ha de ser el metge delsegle XXI”, ha de portar a reafirmar “elsvalors fonamentals de la professiómèdica”. Per això, caldran uns “canvisnecessaris”, orientats a augmentar la

“cohesió dels professionals», el «nivelld’exigència” en el compliment del CodiDeontològic i en el manteniment de lacompetència, i les “pressions sobregestors, directius i polítics per millorar lescondicions de treball i les retribucions”.El president del COMB va exposar queel Congrés “ha de servir per repensar” laprofessió mèdica i donar-li “empenta”,per “iniciar reformes, per delimitar elsespais de Col·legis, Sindicat, Acadèmia

de Ciències Mèdiques, SocietatsCientífiques i Facultats de Medicina», i peraconseguir un compromís solemne en eldeure de la professió “cap als pacients ien els principis de justícia social”. (Vegeuel text del discurs de Miquel Bruguera).A part dels més de 600 metgesparticipants a les jornades de debat,també van assistir al Congrés repre-sentants de l’Administració sanitària,d’institucions mèdiques i de col·legisprofessionals. Entre d’altres, hi vanconcórrer Manel Balcells, director generald’Estratègia i Coordinació del De-partament de Salut; Carles Manté,director general de l’SCS; RaimonBelenes, gerent de l’ICS; Josep Abelló,president del Consorci Hospitalari deCatalunya; Boi Ruiz, director de la UnióCatalana d’Hospitals; Nolasc Acarín,president de Mutual Mèdica; Josep


> Geli va demanar "generar valors" a les organitzacions, per talde disminuir els efectes d'un "cert divorci" entre la pràcticaclínica i la gerència, i arribar així a produir "millores de lescondicions professionals", "més autonomia de gestió" i "mésparticipació en les decisions"

Torn de paraules en una de les ponències delCongrés.

Josep M. Solé, president del COMT; Miquel Bruguera; Marina Geli, c

Antoni Bombí, president de l’Acadèmiade Ciències Mèdiques; Patricio Martínez,secretari del sindicat Metges deCatalunya; i els degans de les facultatsde Medicina de la UAB, Lleida iTarragona, Àlvar Net, Àngel Rodríguez iRodrigo Miralles.

Les votacions del CongrésEl Comitè Organitzador va sotmetre avotació el contingut de cinc ponències

sobre l’estat de la professió: el paper delfacultatiu en relació amb la societat, ambel sistema sanitari, amb les novestecnologies i amb els altres professionalssanitaris; la formació i el manteniment dela competència; com afrontar lesreclamacions judicials o els errors mèdics;les condicions de treball, i el paper delscol·legis de metges i les societatscientífiques.Les votacions dels delegats al Congréses registraven electrònicament, demanera que es disposava gairebé entemps real del resultat de cadaproposta. El Comitè Organitzador vacrear al web de METGES on line unapàgina especial on es van donar aconèixer tots els resultats de les votacionsdel Congrés i imatges de la convencióper Internet.Els textos de les ponències havien estat

accessibles per a la col·legiació, durantdos mesos, al web del Congrés, i elscol·legiats van rebre, setmanes abans, unresum de les propostes finals dels textosde ponència que es van debatre a Sitges.La primera ponència debatuda a Sitges,Ser metge al segle XXI, va ser presididaper la doctora Àngels Santesmasses,responsable de coordinació de serveisassistencials entre Primària i Espe-cialitzada de la Corporació Sanitària

del Parc Taulí. La subponència sobre elsvalors de la professió mèdica i lesobligacions ètiques dels metges vaobtenir el suport del 87 % dels assistents;la que tractava el paper de les noves tec-nologies en la pràctica mèdica, el 92 %, ila subponència que analitzava els espaisinterprofessionals i la col·laboració ambaltres professionals sanitaris, el 91 %.La doctora Carme Gomar, cap del Serveid’Anestesiologia, Reanimació i Trac-tament del Dolor i professora titular,Hospital Clínic (UB), va presidir la segonaponència, Educació i manteniment de lacompetència. El 94 % dels delegats esva mostrar d’acord amb la subponènciadedicada a la formació dels metges i elscontinguts de l’ensenyament de lamedicina; el 95 % votà a favor de lasubponència on es preguntava si cal unareforma del MIR, i el 90 % dels assistents

El web del Congrés vapermetre seguir lesvotacions en temps real


> La consellera de Salut va fer una crida a "revisar" el modelsanitari per "millorar-lo, adaptar-lo, modernitzar-lo, garantir dedebò la qualitat i l'accessibilitat per a tothom d'un model públici un model privat complementari"

consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya; Eudald Bonet i Xavier Rodamilans, en l’acte de cloenda del Congrés.

Diario Médico publicaun especial en catalàsobre el Congrés de laProfessió Mèdica

La pàgina web del Congrés(www.congresprofessio.org) va ferpossible el seguiment a distància ien temps real dels resultats de lesvotacions de les ponències. Així, totjust els delegats havien votat, espodia consultar el percentatge devots a favor i en contra decadascuna de les subponències itambé els resultats concrets decada pregunta que havia estatsotmesa a vot.

Diario Médico va editar, per pri-mera vegada, un especial en catalàamb motiu de la celebració delPrimer Congrés de la ProfessióMèdica de Catalunya. El suplementes va encartar en l’edició de DiarioMédico de Catalunya del 19 denovembre, coincidint amb la prime-ra jornada del Congrés.En aquestes quatre pàginess’incloïa una entrevista amb MiquelBruguera, president del COMB; unapresentació de les ponències, unaexplicació del sistema d’elecció delsdelegats i una referència als premisde l’Excel·lència Professional.

es va manifestar d’acord amb lasubponència que tractava la FormacióMèdica Continuada i l’avaluació de lacompetència.A primera hora de la tarda, va arribar eldebat de la tercera ponència, Aspectesjuridicolegals de l’exercici de la medicina.La doctora Lluïsa Canals, presidenta dela Societat Espanyola de MedicinaMarítima i de la International MaritimeHealth Association, presidí la sessió. Elsmetges presents van donar suport ma-joritari a les tres subponències: el 85 %,a la subponència sobre responsabilitatprofessional i defensa jurídica delsmetges; el 88 %, a la subponència sobrelimitacions a la pràctica professional ireciclatge dels menys competents, i el87 %, a la subponència sobre prevenciódels errors mèdics i promoció de laqualitat.La doctora Carme Mallorquí, vice-presidenta del Col·legi de Metges deGirona, presidí la quarta ponència, Lescondicions de treball dels metges. Elsdelegats es van mostrar favorables alcontingut de les tres subponències. Ambun percentatge de vots del 94 %, en elcas de la subponència sobre laparticipació dels metges en la gestió delsistema sanitari públic; un 93 %, en elcas de la subponència sobre les Entitatsd’Assegurança Lliure, i un 93 %, en elcas de la subponència sobre ladesmotivació, la insatisfacció i lafrustració dels metges.L’endemà, dia 20, a primera hora, va serel torn de debat de la cinquena ponència,presidida per la doctora Rosa Pérez,vicepresidenta del Col·legi de Metges deLleida. La ponència Instruments per a lacohesió professional, en les seves tres

subponències, va rebre també un suportmajoritari. El 91 % dels presents va votara favor de la subponència que tractavael paper dels Col·legis; el 91 % esmanifestà d’acord amb la subponènciasobre el paper de les societats cien-tífiques, i el 94 % votà favorablement a lasubponència que analitzava la imatge dela professió i el paper dels mitjans decomunicació.

El Codi de DeontologiaFinalment, va ser el torn de la presentaciói debat del projecte d’actualització delCodi de Deontologia, a càrrec delpresident de la ponència, el doctor JoanMonés, president de la Comissió de


> La proposta d'actualització del Codi de Deontologia que vanelaborar les Comissions de Deontologia dels quatre col·legis deCatalunya va aplegar un ampli suport en les votacions de l'últimajornada de la convenció

Eudald Bonet, Jaume Padrós i Joan Monés, president de la Comissió de Deontologia del COMB, en lasessió sobre l’actualització del Codi de Deontologia.

Auditori del Meliá Gran Sitges durant la celebració del Congrés.

Deontologia del COMB. Una mitjana del90 % dels assistents (vegeu els resultatsconcrets en pàgina annexa) va votar afavor de les modificacions proposades,entre les quals destaquen, entre d’altres:un preàmbul on es defineix el conceptede Deontologia; la prohibició de laclonació humana amb finalitats repro-ductives; la recomanació de tenir especialcura amb la confidencialitat del pacient ipreservar secretes les dades genètiquesdel pacient; l’acceptació de lacomunicació metge-pacient mitjançant elcorreu electrònic, o la recomanació defer prevaler la voluntat del pacient menord’edat amb les suficients condicions demaduresa.

Ser metge alsegle XXI

• Compromís amb el professionalisme, amb el Codi de Deontologia, amb lasocietat i amb els nostres malalts individuals.

• Assumpció d’autonomia de la gestió del nostre treball i d’autoregulació a nivellcorporatiu.

• Voluntat de millorar les relacions metge-malalt, incloent aquí el temps dededicació a cada pacient

• Integració de les TIC en l’activitat diària dels metges per millorar l’atenció almalalt i gestionar millor la nostra activitat.

• Promoció de la transversalitat i la multidisciplinaritat en el sistema sanitari,assumint que el treball en equip permet oferir un millor servei al ciutadà.

• Necessitat de reformar la Formació de Pregrau– Incorporar matèries com tècniques de comunicació, deontologia i

economia sanitària.– Formar en funció de les competències bàsiques que han de tenir els

metges.– No supeditar la formació a l’examen MIR.– Incloure en els Òrgans de Govern de les Facultats representants de la

societat civil i la professió.

• Necessitat de canvi en la Prova MIR (avaluació de competències clíniques,pràctiques i comunicatives i introduir criteris de troncalitat)

• i de la Formació MIR:a) Suport clar als tutors.b) Reequilibri dels vessants assistencials, docents i de recerca.c) Potenciar la supervisió continuada sota el control d’una agencia

independent que s’ocupés de la formació especialitzada.

• La Formació Mèdica Continuada hauria de ser indispensable per a lapromoció professional i ha de ser liderada pels metges.

• L’Avaluació de la Competència és una exigència social i ha de ser reguladaper les Societats Científiques.

Josep M. Solé, Marina Geli, Eudald Bonet, Xavier Rodamilans i Miquel Bruguera, en la presentació de lesconclusions provisionals de les jornades.

Conclusions provisionals del Primer Congrésde la Professió Mèdica de Catalunya


> En finalitzar els dos dies dedebat sobre la professió,Miquel Bruguera, presidentdel comitè organitzador delCongrés i del COMB, va agrairla “participació activa” delsdelegats i el treball delsponents i els presidents deles ponències, en un breudiscurs que va precedir lapresentació de lesconclusions provisionalsde la convenció de Sitges.

11111PONÈNCIA

Educaciódels metges imantenimentde la competència

22222PONÈNCIA


Conclusions provisionals del Primer Congrésde la Professió Mèdica de Catalunya

• Cal promoure un exercici mèdic en condicions de seguretat i amb transparènciainformativa. Això requereix treballar amb més recursos, més temps per pacient imés esperit crític en la revisió de les pràctiques clíniques individuals.

• Cal promoure l’educació dels ciutadans en el concepte de risc terapèutic i en leslimitacions dels actes sanitaris

• La reducció dels errors i la major seguretat dels pacients exigeix el mantenimenten grau alt de la competència en coneixements i en habilitats tècniques.

• Els Col·legis han de promoure la desjudicialització de la pràctica mèdica i lainvestigació dels factors de risc que facilita cometre errors, per corregir-los.

Aspectesjuridicolegalsde l’exercicide la medicina

33333PONÈNCIA

• Els metges hem de lluitar contra les causes d’insatisfacció professional:

a) Sobrecàrrega assistencial.b) Marginació en els Equips de Govern.c) Sistemes retributius inadequats.d) Pocs incentius als més compromesos.

• Creiem que és imprescindible la cohesió dels metges de les EAL per enfortir lesnegociacions amb la patronal del sector d’Assegurances Sanitàries, peraconseguir les retribucions acordades i promoure nous sistemes que permetin elcobrament directe al malalt i el rescabalament a aquests per les asseguradores.

• Els metges som i serem solidaris del nostre sistema sanitari públic i ensesforçarem per aconseguir la màxima eficiència en la nostra gestió assistencial,però reclamarem un salari ajustat a la responsabilitat de la nostra feina il’aplicació de mesures, com el copagament o altres, que injectin diners alsistema.

Les condicionsde treballdels metges

44444PONÈNCIA

• Preocupació pel futur dels Col·legis, instruments necessaris per defensar elsinteressos dels metges i garantir la qualitat de la seva competència.

• Els Col·legis han de treballar coordinadament amb els Sindicats per a la defensadels interessos laborals.

• No al Col·legi únic per a Catalunya.

• Les Societats Científiques han de ser organitzacions obertes, amb mésparticipació com a assessors del Col·legi, i compromeses a elaborar GuiesClíniques que fixin els criteris de la bona praxi.

• Els Col·legis tenen responsabilitats en la divulgació de notícies mèdiques, fentpedagogia a la població respecte als recursos sanitaris, i establint relacions deconfiança i col·laboració amb els mitjans de comunicació.

Instrumentsper a lacohesióprofessional

55555PONÈNCIA

Valors de la professió mèdica i obligacions ètiquesdels metges. Les noves relacions metge-malalt.

1

2

3

4

5

Ser metgeal segle XXIResultats de les votacions de les subponències i de les preguntes

PONÈNCIA


11111ESTÀS D’ACORD AMB EL CONTINGUT, EN CONJUNT,DE LA PONÈNCIA EXPOSADA?

a) Sí, hi estic d’acord 87%

b) No, hi estic en desacord 13%

Quin d’aquests valors tradicionals de la professió mèdicaet sembla que s’ha perdut més al nostre sistema sanitari públic?

a) Empatia 28%

b) Altruisme 27%

c) Compromís 28%

d) Honestedat 10%

e) Afany per l’excel·lència 7%

A qui o a què atribueixes més responsabilitat en la pèrduade valors propis de la professió mèdica?

a) A la societat actual que considera que la medicinaés un bé consumible 33%

b) Als dirigents de la sanitat que consideren el metgecom un assalariat 44%

c) Al fet que els metges creuen que el més importantés guanyar diners 6%

d) Als responsables universitaris que no tracten elsvalors durant l’ensenyament de pregrau 6%

e) Als Col·legis de Metges per no haver sabutmantenir-los vigents en els seus membres 11%

Què en penses, del Codi Deontològic dels Col·legisde Metges de Catalunya?

a) Està molt bé, però s’incompleix força 11%

b) Està bé i es compleix raonablement 22%

c) Està bé, però els metges no el coneixen 67%

Quina opinió et mereix la Comissió Deontològica del Col·legi?

a) Hauria de ser més agosarada proposant sancions alsmetges que incompleixen el Codi Deontològic 53%

b) Actua aplicant amb ponderació el Codi Deontològicen les seves decisions 42%

c) És excessivament rigorosa en les seves apreciacions 5%

Com creus que són les relacions metge-malalt en la pràcticaassistencial del nostre sistema sanitari?

a) Excel·lents 1%

b) En general bones, però millorables 23%

c) Irregulars, bones en uns casos i deficients en altres 65%

d) En general força deficients 11%

Assistents a la votació: 351

El Primer Congrés de la Professió Mèdica de Catalunya vapermetre el debat i el consens sobre aspectes clau de la professiómèdica, la qual, per la mateixa naturalesa de la seva funció sociali individual, està sotmesa a un procés d’adaptació continuat quegenera crisis alhora que oportunitats de millora.La ponència Ser metge al segle xxI va recollir el treball i la reflexióde molts professionals sobre els valors, l’ètica, la relació metge-malalt, la interprofessionalitat i les noves tecnologies, i va generarun alt consens.El més rellevant es pot resumir en el fet que els metges estemd’acord que la nostra professió ha de recuperar el rol clau que té,per a la salut de tots, la responsabilitat de dirigir i harmonitzar lesdiverses funcions que fan tots els agents que intervenen en elprocés diagnòstic, de tractament o de final de la vida. Aquestafunció és un dels pilars que mantenen tota l’estructura sanitàriade la qual l’ésser humà sa o malalt n’és l’eix.Per dirigir aquesta orquestra els metges ens hem de dotar d’unapraxi forta competencialment, hem de treballar amb transparència,amb una ètica inqüestionable, i aplicant metodologies en la presade decisions que garanteixin l’equitat dins del sistema sanitari.El sistema sanitari públic del nostre país necessita un abordatgemultidisciplinari, amb una estreta col·laboració entre les diferentsprofessions sanitàries, per abordar amb eficiència i qualitatassistencial, les necessitats d’una població envellida, multicultural,demandant, consumista i cada vegada més madura i autònomaen les seves decisions relacionades amb la salut. Lainterprofessionalitat i l’ús de les tecnologies de la informació i lacomunicació estan provocant uns canvis socials quetranscendeixen més enllà del sistema sanitari i generen entornsde treball assistencial i de recerca cada vegada més transversals.És ben necessari recuperar la visió més humanista de la professiómèdica, supeditant els interessos personals de prestigi i autoritata les necessitats sanitàries de la població, sobretot a les delsmalalts.

Àngels Santesmasses,responsable de la coordinació de serveis assistencials entre Primària iEspecialitzada de la Corporació Sanitària del Parc Taulí. Presidenta de laponència Ser metge al segle XXI

Acord (87%) Desacord (13%)

Debat i consens sobre aspectes claude la professió mèdica

Àngels Santesmasses, en la presentació de la ponència 1.


6

7

Per què creus que fallen les relacions metge-pacienten el sistema sanitari públic?

a) Falta de preparació dels metges en comunicació 17%

b) Excés de pressió assistencial 76%

c) Excés d’exigència dels malalts 7%

Seria útil o contraproduent que els malalts contestessinun qüestionari per identificar els metges que necessiten unentrenament suplementari i en tècniques de comunicacióo de relació amb els seus malalts?

a) Seria útil si la informació quedés en mans dels metgesi no en els directius de les organitzacions 31%

b) Em semblaria bé, fins i tot que fos impulsat per la direcciói comptés per a la carrera professional 25%

c) Seria dolent, perquè els metges cedirien a tots els desitjosdels malalts, fins i tot els més cars, per tal d’obtenir bonapuntuació 27%

d) Seria absurd perquè els malalts no tenen criteri per jutjarsi un metge ho fa bé o no 17%

8Com creus que s’ha de resoldre el dilema sobre a qui ha dede fer més cas el metge, a les ordres o instruccions que repde les autoritats del seu centre o a la seva consciència?

a) Obeint qui et paga 2%

b) Consultant en cas de discrepància el Comité d’ÈticaAssistencial que hi hauria d’haver a cada centreassistencial 51%

c) Amb metges elegits pels companys que formessin partdels Comitès de Direcció, els quals impedirien que esdonessin aquestes circumstàncies 47%

Paper de les noves tecnologies de la informaciói comunicació en la pràctica mèdica

ESTÀS D’ACORD AMB EL CONTINGUT, EN CONJUNT,DE LA PONÈNCIA EXPOSADA?



1Què en penses, de la necessitat que els metges tinguinconeixements amplis en la utilització de les tecnologiesde la informació?

a) És indispensable que en tinguin 52%

b) És convenient que en tinguin 29%

c) És bo que en tinguin 11%

d) No és necessari per fer bé de metge 8%

3Si les històries clíniques estiguessin informatitzades es podriapensar en una història única per malalt, assequible a qualsevolmetge que hagués d'atendre aquest malalt.Creus que això és:

a) Ciència-ficció 5%

b) Només un sistema de simplificar els arxius 2%

c) Un atemptat a la confidencialitat de la història clínica 9%

d) Un element molt convenient per a una bona assistènciasanitària 84%

5Penses que el malalt ha de tenir l'e-mail professional del seumetge per poder-hi mantenir un contacte no presencial sili fes falta?

a) No, perquè ens esclavitzaria 10%

b) No, perquè podríem cometre errors si donem instruccionso opinions sense veure ni explorar el pacient 16%

c) Sí, en casos seleccionats 61%

d) Sí 13%

6Què en penses, de la recepta electrònica?

a) Més complicada que la recepta en paper 9%

b) Simplificaria molt la feina del metge 37%

c) La seva introducció és indispensable 23%

d) No sé ben bé en què consisteix 31%

7Com podem fer que els malalts no obtinguin informacionserrònies quan busquen a Internet informació sobre la sevamalaltia?

a) No es pot evitar. Internet és lliure i tothom pot penjar-hiel que vulgui 38%

b) Informant-los perquè no consultin informació que noprovingui de webs acreditats 36%

c) Que el mateix metge faciliti les adreces que el malaltpot consultar 18%

d) No ho sé 8%

8Creus que hi hauria d'haver a la xarxa un registre de tots elsmetges on constés una fotografia i un minicurrículum professional(formació, mèrits...), accessible als pacients i als altres companysde professió?

a) No 63%

b) Sí, però només per als que treballen al sector privat 3%

c) Sí, per a tots 10%

d) Segons qui controlés el registre ho trobaria béo malament 24%

Ser metge al segle XXIPONÈNCIA 1

2Què en penses, de la història clínica informatitzada?

a) És indispensable 33%

b) Serà una altra imposició burocràtica 13%

c) No en tinc una opinió formada 10%

d) Milloraria la pràctica 44%

4Va augmentant el costum de fer les històries clíniquesa l'ordinador mentre es fa la visita.Creus que això:

a) Representa només un estalvi de temps 17%

b) Perjudica la comunicació metge-malalt 56%

c) Inspira més confiança en el malalt 20%

d) Inspira menys confiança en el malalt 7%




9Algunes veus proposen la creació i el manteniment a la xarxad'un registre dels metges que han tingut denúncies judicials perpresumpta mala praxi. Què en penses, d'aquesta iniciativa?

a) Absolutament injusta, perquè la majoria de les denúnciesno prosperen quan les examina el jutge 34%

b) Discriminatòria, perquè no existeix aquest tipus de registreper a altres professionals denunciats 22%

c) Inútil, perquè estigmatitzaria els que estiguessin en aquestregistre, sense cap benefici per als pacients ni per alsistema sanitari 28%

d) No em semblaria malament si només inclogués metges ambsentències condemnatòries, no únicament els denunciats 14%

e) Ajudaria a reduir el nombre d’errors mèdics 2%

10Consideres que la creació d'una Agència de les Tecnologies de laInformació i Comunicació en el camp sanitari seria una iniciativa

a) Útil 34%

b) Indispensable 17%

c) Bona, si només tingués una funció d’assessorament,però no de caràcter executiu 33%

c) Innecessària 6%

d) No en tinc cap opinió 10%

Els espais interprofessionals: límits i col·laboracióamb altres professions sanitàries i límits de lesespecialitats mèdiques




1Els límits entre l'espai professional dels metges respecte d'altresprofessionals sanitaris (infermers, psicòlegs, farmacèutics...)

a) Han de quedar molt clars, diferenciats i regulats, sensepossibilitat d’espais interprofessionals comuns 8%

b) Pot haver-hi espais interprofessionals comuns; per exemple,entre un metge i un diplomat d’infermeria, però sempre ambel metge com a responsable final 27%

c) S’han d’aproximar més les diferents professions sanitàriesi els metges hem de fer un esforç per acceptar lainterprofessionalitat com a motor del sistema sanitari 65%

2Creus que ja estan prou definides les actuacions dels metgesi infermers als centres assistencials

a) Sí 37%

b) No 63%

4Això ho vius com:

a) Una oportunitat davant de possibles punts de col·laboració 87%

b) Una amenaça i una font de conflictes 10%

c) Amb indiferència 3%

5En la teva opinió qui ha de dirimir els conflictes quan hi hagidiscrepàncies entre professionals de diferents professions sanitàries?

a) El Ministeri de Sanitat 5%

b) La Conselleria de Sanitat 18%

c) Els tribunals de justícia 3%

d) Els col·legis professionals implicats 74%

6Com queda la relació metge-pacient amb un abordatgemultidisciplinari de la sanitat?

a) Es perd totalment. És una relació equip-pacient i aixòés negatiu 4%

b) Es perd parcialment i atesa la complexitat de la relacióequip-pacient podria arribar a ser una font de conflictes 19%

c) Es modifica la tradicional relació metge-pacient. Es converteixen una relació entre professionals sanitaris i pacients quepot ser més útil que la tradicional 77%

7Estàs d'acord a promoure un Congrés de totes les professionssanitàries?

a) No 19%

b) Sí, d’àmbit català 61%

c) Sí, d’àmbit espanyol 20%

8Els límits entre les especialitats mèdiques els ha d'establir

a) El Ministeri de Sanitat 14%

b) El Ministeri d’Educació 4%

c) La Conselleria de Sanitat 9%

d) La Conselleria d’Universitats 2%

e) Els col·legis professionals 35%

f) Les societats científiques 23%

g) Ningú 13%

9De qui hauria de ser competència la resolució de conflictesper ocupar el mateix espai professional entre metges?

a) Del Ministeri de Sanitat 7%

b) De la Conselleria de Sanitat 10%

c) Dels Tribunals de Justícia 2%

d) Dels organismes col·legials 64%

e) De les societats científiques 17%

10S'haurien de denunciar els actes d'invasió en el camp d'altresespecialitats mèdiques?

a) Sí, sempre 15%

b) Depèn de la gravetat i de les conseqüències 26%

c) No, mai 2%

d) No, si el que comet la invasió pot acreditar que éscompetent per fer aquell acte mèdic 57%

Ser metge al segle XXIPONÈNCIA 1

3En quines competències creus que es donen més situacions decompartir espais interprofessionals entre els metges i els infermers

a) Informació-comunicació amb el pacient i la seva família 25%

b) Educació sanitària del pacient i la seva família 44%

c) Valoració evolutiva de símptomes del pacient 8%

d) Control de la medicació: instruccions, compliment terapèutic... 23%



Educació dels metges imanteniment de la competènciaResultats de les votacions de les subponències i de les preguntes


22222PONÈNCIA

Formar metges, per a què i quants? Contingutsde l’ensenyament de la medicina

1




Com puntuaries la qualitat de l'ensenyament que es dóna ara a lesFacultats de Medicina catalanes?

a) Excel·lent 1%

b) Bo 33%

c) Regular 20%

d) Molt millorable 46%

2Creus que caldria definir per a totes les Facultats de Medicina deCatalunya un contingut de l'ensenyament de pregrau comú?

a) No, perquè atempta contra l’autonomia universitària que dónallibertat a cada Facultat per elaborar els propis curricula 5%

b) Sí, ho trobo molt necessari 52%

c) Sí, però només un contingut mínim i bàsic 43%

3Quin d'aquests canvis relatius a l'ensenyament de la carrerade Medicina et semblaria més convenient?

a) Escurçar-la 1 any, eliminant tot el que no sigui d’obligatconeixement per a tots els metges 10%

b) Ampliar-la 1 any per dedicar-lo a fer pràctiques com ametge de família 14%

c) Substituir part de les matèries que ara s’expliquen peraltres temes relacionats amb la pràctica de la medicina,com humanitats, tècniques de comunicació, gestió,legislació sanitària i relacions metge-malalt 76%

4Quina de les següents matèries fa més falta introduir enl'ensenyament de pregrau a les Facultats de Medicina?

a) Tècniques de comunicació 48%

b) Economia sanitària 9%

c) Antropologia 5%

d) Anglès 12%

e) Deontologia mèdica 17%

f) Pràctiques mèdiques no convencionals 9%

5Creus convenient que encara es redueixin més les activitatslectives per augmentar les pràctiques?

a) Molt convenient 40%

b) Simplement convenient 30%

c) En tinc dubtes 23%

d) No ho canviaria 7%



L’elaborada anàlisi, feta per nombrosos experts, de la situaciódels problemes clau i de les possibles solucions a la ponènciaEducació dels metges i manteniment de la competència, va estarexposada prèviament als col·legiats a la pàgina web col·legial i vaassumir les aportacions d’aquests. La presentació en el congrésva incloure les participacions d’aquells col·legiats que l’haviensol·licitat. També es va explorar l’opinió de l’audiència i el ques’exposa aquí és aquesta opinió manifestada per les votacionsde les preguntes referents als aspectes clau d’aquest tema.

S’ha de destacar que, encara que estigui dividida en tressubponències, l’anàlisi d’aquest aspecte de la professió s’ha fetamb continuïtat, tenint en compte que tot el procés educatiu estàdirigit a un final, que és aconseguir un metge competent amb unperfil professional que va més enllà del coneixement clínic, i capaçd’adaptar-se als canvis que al llarg de la seva vida professionalsuposaran diferents demandes. Els resultats de les votacionsmanifesten la importància que els metges donen als aspecteseducatius i de formació continuada, la responsabilitat i l’ètica ambla qual contemplen la formació continuada i el plantejament del’exercici de la medicina com un servei responsable cap a la societati les seves demandes.

Carme Gomar,cap del Servei d’Anestesiologia i Reanimació. ProfessoraTitular. Hospital Clínic. Universitat de Barcelona. Presidentade la ponència Educació dels metges i manteniment de lacompetència

L’anàlisi sobre aspectes educatiusi de formació continuada

Carme Gomar, en la presentació de la ponència 2.


6Consideres que calen traduccions al català dels llibresmés utilitzats en l'ensenyament de pregrau?

a) Seria desitjable, però inabordable econòmicamentper les editorials perquè el mercat és molt petit 38%

b) Sí, però les traduccions les hauria de pagar el governde la Generalitat 31%

c) No, tothom pot llegir en castellà 31%

7Creus que a Catalunya hi ha d'haver una Facultat de Medicinaa cada província?

a) Sí 48%

b) No és necessari 35%

c) No tinc una opinió respecte d’això 17%

8Consideres que en els òrgans de govern de les Facultats calla presència de persones externes que representin la societatcivil i la professió?

a) Sí 69%

b) No 19%

c) No tinc opinió respecte d’això 12%

9Qui creus que hauria de definir el nombre d'admesos cada anya les Facultats de Medicina?

a) El Ministeri d’Educació i Ciència 6%

b) El Departament d’Universitats, Recerca i Societatde la Informació 10%

c) Els Col·legis de Metges 10%

d) Cada Facultat de Medicina 12%

e) Un organisme extern responsable de fer els estudisde demografia mèdica 62%

Cal reformar el MIR?

1




Quina és la teva opinió sobre l'estat actual del sistemade formació d'especialistes (MIR) que tenim?

a) És bo 9%

b) És bo, però s’ha anat deteriorant 31%

c) Ara te moltes deficiències 19%

d) S’hauria de dissenyar de cap i de nou 41%

3Tothom creu que l'examen MIR hauria de contenir preguntes sobreconeixements teòrics i sobre habilitats clíniques. Qui creus quehauria d'impulsar la reforma de l'examen actual?

a) L’OMC 28%

b) El Consejo Interterritorial de Sanidad 17%

c) El Ministeri de Sanitat 34%

d) La Conferència de Degans 21%

4S'hauria de canviar el sistema de valoració de la prova MIR(per exemple, valorar més l'expedient acadèmic, o altresconceptes per determinar)?

a) Sí 77%

b) No 12%

c) No tinc opinió 11%

5Creus que a l'hora d'escollir plaça s'haurien de considerar méselements que el simple ordre de puntuació de l'examen, com potser el lloc de residència del candidat, la vocació per una especialitato d'altres?

a) Sí 64%

b) No 31%


6Què és el que més falta en el programa de formació de residents?

a) Formació en medicina 19%

b) Formació en Deontologia mèdica 13%

c) Habilitats en comunicació 42%

d) Coneixements de gestió 11%

e) Estímul per incorporar-se a algun programa de recerca 15%

7Qui hauria de vetllar perquè es complís amb rigor la formació delsresidents en els centres assistencials (comissions de docència,tutors, avaluacions...)?

a) Inspectors del Ministeri de Sanitat 9%

b) Inspectors del Ministeri d’Educació i Ciència 5%

c) Els Col·legis de Metges 18%

d) La Facultat de Medicina 17%

e) Una agència independent que s’ocupés de la Formacióde Postgrau 51%

Educació dels metges i manteniment de la competènciaPONÈNCIA 2

Ets partidari que hi hagi una avaluació al final del període MIR, pervalorar els aspectes en què la formació rebuda no ha estat suficient?

a) Sí 69%

b) No 31%

Penses que durant el període de formació de postgrau s'hauriend'adquirir altres experiències de la realitat sanitària, com fer unaestada a un hospital comarcal o en centres d'atenció primària?

a) Sí 93%

b) No 5%


8

92Creus que val la pena esmerçar esforços perquè la formació MIRi l'examen d'accés tinguin un caràcter autonòmic o creus que hade respondre a un model únic per a tot l'Estat espanyol?

a) Hauria de ser autonòmic, però crec que no s’aconseguirà 6%

b) Hem d’esforçar-nos perquè sigui autonòmic 38%

c) Ha de tenir un disseny estatal 50%

d) No tinc opinió 6%




Formació Continuada: Avaluació periòdicade la competència

1




Tothom creu en la utilitat de la formació mèdica continuada per mantenirla competència del metge, però com consideres que hauria de ser?

a) Només obligatòria per als metges del sector públic 0%

b) Obligatòria per als metges del sector públic i el sector privat 61%

c) Voluntària, però incentivada (premiada) 21%

d) Voluntària, perquè fer-ne és un deure moral del metge 18%

2Si la FMC no fos obligatòria, sinó voluntària, quin incentiuet semblaria apropiat?

a) Crèdits per cada activitat formativa, tinguts en compte enels concursos per provisió de places i per la promoció(carrera) professional 27%

b) Diploma acreditatiu 5%

c) Tots dos 60%

d) No hauria d’haver-hi incentius 8%

3Com preferiries que fossin les activitats de FMC?

a) En forma de conferències periòdiques fetes per experts 11%

b) En forma de documents, articles o equivalents que esrebrien periòdicament i s’haurien de llegir 6%

c) En forma d’un curs anual on et posessin al diade les novetats 43%

d) En forma d’un sistema interactiu per ordinador, consistent endocuments, i problemes clínics que s’haurien de resoldre 40%

4On creus que s'haurien de fer les activitats de Formació Continuada?

a) A la feina i en horari laboral 38%

b) En algun lloc (hotel, auditori...) en comptes d’anar a la feina 22%

c) Fora de l’horari laboral, a casa o en un altre indret 2%

d) No és important on es facin, sinó que se’n facin 38%

5Què creus que s'hauria de fer amb els metges que no fande manera regular i sistemàtica FMC?

a) Res 6%

b) Recordar-los la seva responsabilitat de mantenir-se al dia 39%

6Creus que per atendre com cal la demanda de la societatde tenir metges competents s'hauria d'establir algun sistemad'avaluació de la competència, exigible per conservar el dretd'exercir la professió?

a) No cal, ja jutja la nostra competència la direcciódel centre on treballem 4%

b) No s’ha de plantejar als metges cap exigència més 5%

c) Si que convé, però sense caràcter punitiu, sinó perquècadascú pugui identificar les seves mancances formatives 54%

d) Sí, en forma d’autoavaluació 9%

e) És del tot convenient si volem que la societat ens valorii respecti 28%

7Creus que l'avaluació de la competència hauria de servoluntària o obligatòria?

a) Obligatòria 23%

b) Voluntària, però amb avantatges per als qui la superen(per ex. ascens en la carrera professional, atenuant en casde denúncia judicial...). 43%

c) Voluntària, però amb desavantatges per als qui no s’hipresenten (per ex. no ascens a la carrera professional) 10%

d) Inicialment voluntària, però obligatòria després d’uns anysde rodatge. 24%

8Què et faria perdre la por a la introducció d'un sistemad'avaluació de la competència?

a) Que es garantís que només l’interessat coneix el resultatde la prova 21%

b) Que mai no es parlès d’examen 6%

c) Que et donessin un marge de temps raonable per corregirles mancances 58%

d) Que estigués a mans de col·legues i no de les empreses 15%

9A qui li correspondria ocupar-se de l'avaluació de la competènciadels metges?

a) Als Col·legis de Metges 22%

b) A un organisme tècnic de nova creació i independentde l’Administració 18%

c) A una Societat Científica de cada especialitat 47%

d) A l’Administració sanitària 2%

e) A la Universitat 5%

f) Als directors de cada centre (primària, hospital, privatso públics) 6%

No contestis aquesta pregunta si no has fet la residència MIR.Estàs content de com es va ocupar de tu el tutor que et vacorrespondre?

a) Sí, molt 12%

b) Bastant, va fer el que va poder 16%

c) Hauria pogut ser millor 33%

d) No, gens 39%

10Educació dels metges i manteniment de la competènciaPONÈNCIA 2

10Estaries d'acord que hi hagués un registre col·legial on constessinels metges que tenen al dia la FMC (presentació d'un nombre decrèdits cada any o cada dos anys, presentació del diploma)i l'avaluació de la competència si aquesta estigués introduïda?

a) Sí, si fos d’ús intern del Col·legi 40%

b) Sí, encara que tothom hi pogués accedir 27%

c) No ha d’existir un registre 33%

5c) L’empresa on treballa (hospitalària o d’AP) no l’hauria de

promocionar internament 32%

d) Els col·legis els haurien d’advertir i sancionarsi no s’esmenen 23%



Educació dels metges i

manteniment de la

Aspectes juridicolegals del’exercici de la medicinaResultats de les votacions de les subponències i de les preguntes


33333PONÈNCIA

Responsabilitat professional i defensa jurídicadels metges. Necessitat d’una llei deresponsabilitat professional

1




Contesta aquesta pregunta si no has tingut cap reclamació judicial.Et sents segur i protegit amb la pòlissa de ResponsabilitatCivil (RC) del CCMC?

a) Sí 0%

b) Bastant 72%

c) Poc 12%

d) No 16%

2Contesta aquesta pregunta si has tingut alguna reclamació judicial.Et vas sentir ben tractat al Col·legi en la defensa del teu cas?

a) Sí 72%

b) Bastant 0%

c) Poc 21%

d) Gens 7%

3Creus que es reduirien les reclamacions als metges si aqueststinguessin més preparació en Medicina Legal?

a) Sí 38%

b) No 46%

c) No ho sé 16%

4Creus que una Llei de Responsabilitat Professional per danyscausats en l'atenció sanitària, amb un barem de mínims i màxims,seria beneficiosa per als metges?

a) Sí 45%

b) No 9%

c) No ho sé 46%

5Series partidari d'iniciar gestions per convèncer els ciutadansde la bondat de la idea que adquirissin una assegurança pelconcepte de risc terapèutic

a) Sí 30%

b) No 36%

c) No ho sé 34%

6Què caldria fer quan el metge no ha demanat el document deconsentiment informat abans d'un procediment invasiu que provocaun dany al pacient, per la qual cosa reclama una indemnització?

a) Dir-li que no ho faci més 45%



La medicina no és una ciència exacta i, per tant, hem d’admetreque els “actes mèdics” comporten un risc. Com a professionals,en som responsables davant la llei; hi ha aspectes juridicolegalsque cal conèixer. El “risc terapèutic” existeix, per això cal que elconsentiment informat dels nostres pacients sigui una prioritat.És un deure prevenir els errors mèdics, però com a humans tambéens podem equivocar, malgrat que la nostra meta sigui promo-cionar la qualitat de la medicina. Per tant, cal buscar una defensaper a aquestes limitacions que no sempre són una negligènciaprofessional i fomentar el reciclatge dels menys competents. Caltrobar un punt mig entre la nostra responsabilitat professional i leslimitacions que tenim. Al Congrés de la Professió Mèdica ens vamplantejar 29 preguntes sobre aquest tema.En un primer bloc, ens referíem bàsicament a la pòlissa deResponsabilitat Civil, la nostra experiència pràctica en relació ambalguna reclamació judicial i com ha estat la resposta de suport delCol·legi, si trobem positiu la creació de tribunals d’arbitratge ol’anàlisi de la base de dades de reclamacions; si una Llei deResponsabilitat Professional amb barem de mínims i màxims delsdanys ens podria ser d’utilitat amb assegurances i educació delspacients pel consentiment informat. En un segon bloc de pregun-tes es plantejava com actuar davant la malpraxi i l’existència demetges no prou competents; si caldria que els Col·legis avaluessinaquest nivell i elevessin la competència o limitessin l’exercici, pertal de disminuir les reclamacions judicials. En un bloc final espreguntava sobre les polítiques per minimitzar aquests errors; de-tectar i analitzar sembla prou important. Ens preguntaven com hade ser la nostra actuació i la dels hospitals, utilitzant, per exemple,els comitès de mortalitat o els equips forenses, comitès d’expertsque fins i tot podrien penalitzar.

M. Lluïsa Canals,presidenta de la International Maritime Health Associationi directora tècnica i científica de la SEMM. Presidenta dela ponència Aspectes juridicolegals de l’exercici de lamedicina

29 preguntes sobre responsabilitat professional,reciclatge dels menys competents i la prevenciód’errors mèdics

M. Lluïsa Canals, en la presentació de la ponència 3.


Aspectes juridicolegals de l’exercici de la medicinaPONÈNCIA 3

3De qui creus que és la responsabilitat que hi hagi metges poccompetents o no prou competents?

a) Del mateix metge 49%

b) Dels responsables del lloc de treball del metge (cap deservei hospitalari o director del CAP o equivalent) 27%

c) De les facultats de medicina 3%

d) Dels col·legis de metges 3%

e) De l’Administració sanitària que els contracta 18%

4Quina d'aquestes raons creus que justifica més que elsCol·legis de Metges defineixin plans perquè tots els metgesmantinguin un nivell satisfactori de competència professional?

a) Per protegir els ciutadans malalts 43%

b) Per reduir el nombre de reclamacions contra metges 5%

c) Per salvar la bona imatge de la professió mèdica 9%

d) Per racionalitzar al màxim l’organització sanitària i fer-lamés eficient 43%

5Els col·legis professionals haurien de suspendre la pràcticaprofessional als metges no competents per raons de malaltiapsíquica greu o deteriorament intel·lectual?

a) Sí 89%

b) No 6%

c) No ho sé 5%

6Si es proposés que tots els metges assistencials havien desotmetre's periòdicament a avaluacions periòdiques de lacompetència, què en pensaries?

a) Que els metges reben un tracte pitjor que els altresprofessionals, com advocats, enginyers o farmacèutics 36%

b) Que no votaria mai més el partit que ho proposa 3%

c) Que és una mesura raonable per renovar l’autoritzaciód’exercir la professió 12%

d) Que està bé si només serveixen per detectar els dèficitsque has de corregir 49%

7Penses que a partir de les avaluacions periòdiques de lacompetència es pot establir la recertificació, és a dir, elmanteniment del dret a exercir de metge?

a) Sí 50%

b) No 33%

c) No ho sé 17%

8Creus que als metges que obtenen un resultat positiu de lesavaluacions periòdiques els haurien de millorar el salari?

a) Sí 51%

b) No 19%

c) No, el que s’hauria de fer és reduir-lo als qui no les passen 7%

d) No vull opinar 23%

b) Penalitzar-lo econòmicament si la sentència judicialés condemnatòria 13%

c) Retirar-lo de la pòlissa de RC en cas de reincidència 42%

6

7Qui hauria de reeducar els ciutadans perquè assumissin elsriscos que tenen els actes mèdics i no consideressin que unaccident o un resultat no desitjat és sempre culpa del metge?

a) Els metges 17%

b) Les autoritats sanitàries 73%

c) Els periodistes 10%

8Creus que amb tribunals d'arbitratge per reclamacionsmèdiques es reduiria la judicialització de la pràctica mèdica?

a) Sí 65%

b) No 7%

c) No ho sé 28%

9Creus que s'hauria d'utilitzar la base de dades de reclamacionsdel CCMC per analitzar els factors de risc i les circumstàncies queimpulsen els usuaris de la sanitat a fer una reclamació judicial?

a) No crec que es justifiqui l’esforç 2%

b) Sí, si disposéssim d’un equip de metges legistes interessatsa combatre els problemes dels actes mèdics que esreclamen 18%

c) Seria interessant fer-ho, però no crec que així es redueixila litigiositat 8%

d) Sí que cal fer-ho, perquè segurament molts metgescorregirien actituds que els exposen a ser reclamats 72%

Limitacions a la pràctica professional i reciclatgedels menys competents

1




Com creus que es podria combatre millor l'existènciade metges no prou competents?

a) Sent més exigents en la qualificació dels exàmens durantla carrera 6%

b) Amb una avaluació al final del període MIR 4%

c) Amb avaluacions periòdiques de la competència duranttota la vida professional 53%

d) Amb l’obligació de presentar cada any acreditació del ques’ha fet com a Formació Mèdica Continuada 37%

2Com consideres que s’hauria d’actuar quan es detectésalgun cas d’incompetència manifesta (per ex., quan s’investiguiuna reclamació per presumpta malpraxi)?

a) Recomanant al metge que faci un esforç per posar-seal dia 13%

2b) Obligant-lo a seguir una activitat tutelada de reciclatge 37%

c) Donant-li un temps perquè actualitzi els seus coneixements,i fent-li una avaluació al final d’aquest període 50%



9Consideres que si els col·legis de metges fossin més estrictesa l'hora d'exigir graus suficients de competència professionalestaríem més ben considerats per la societat?

a) Sí 48%

b) No 52%


Aspectes juridicolegals de l’exercici de la medicinaPONÈNCIA 3

10Tindríem menys reclamacions judicials?

a) Sí 31%

b) No, en tindríem igual 69%

La prevenció dels errors mèdics i la promocióde la qualitat

1




Amb quina d'aquestes actuacions es podria sensibilitzar millorla professió sobre la importància del que s'han denominat "errorsmèdics" i del fet que cal establir polítiques actives perminimitzar-los?

a) Creant unitats funcionals als hospitals i centres d’APper ocupar-se d’aquest tema 26%

b) Injectant recursos econòmics en el sistema per modificarles circumstàncies que afavoreixen els errors 36%

c) Introduint aquest tema en els estudis de pregrau 2%

d) Estimulant des de l’Administració amb incentius els centresque demostrin la reducció de determinats tipus d’errors 10%

e) Tractant que la prevenció dels errors dels seus membreses converteixi en una de les funcions més importantsde les societats científiques 26%

2Com creus que s'hauria d'abordar a cada centre sanitari ladetecció i la prevenció dels errors en el procés assistencial?Amb quina d'aquestes respostes hi coincideixes més?

a) És responsabilitat del cap del servei o d’unitat 17%

b) Se n’hauria d’ocupar la Direcció Mèdica i la d’Infermeria 9%

c) Hi hauria d’haver un comitè específic 21%

d) És funció del Comitè de Qualitat 41%

e) Que cada hospital ho abordi com li sembli millor 12%

3Si detectes un error greu o relativament important al teucentre assistencial en el qual està involucrat algun metge,què fas?

a) Res 3%

b) Ho comunico al meu immediat superior 36%

c) Ho comento només amb l’afectat 49%

d) Ho comento a la sessió clínica 12%

4Creus que els Comitès de Qualitat que hi ha als hospitals sónsuficients per abordar la prevenció dels errors mèdics?

a) Sí, ja ho fan 7%

b) No, forma part de les seves funcions, però no se’n surten 32%

c) No es dediquen a aquesta funció 22%

d) No ho sé 39%

5Saps si a través de l'activitat dels Comitès de Mortalitates redueix la taxa d'errors als hospitals?

a) No ho sé 56%

b) No es redueix 18%

c) Sí que es redueix, però poc 26%

6Si hi hagués garanties que els errors notificats internament enel centre no es penalitzarien, ni els seus autors serien denunciatsjudicialment, creus que hi hauria més interès per analitzar elserrors per mirar d'evitar que es repeteixin?

a) Sí, amb tota seguretat 30%

b) Potser sí, però no n’estic segur 35%

c) Segurament que no, perquè a ningú li agrada que escomenti que ha fet alguna cosa malament, encara que nohi hagi càstig, i per tant se seguirien amagant els errors 35%

7Què penses que hauria de fer el cap del servei si detectaalgun error en el procés assistencial?

a) Inhibir-se: equivocar-se és humà 0%

b) Comunicar-ho a la direcció mèdica 4%

c) Castigar el responsable 1%

d) Mirar de corregir-ho 95%

8Creus que seria útil que hi hagués una comissió d'expertsexterns que examinés els procediments que es fan a cadacentre per comprovar si es fan les previsions necessàriesper evitar els errors?

a) Sí 51%

b) No 30%

c) No tinc criteri sobre aquesta qüestió 19%

9Valdria la pena utilitzar la informació dels casos sotmesos areclamacions administratives o procediment judicial per un error,un cop resolts, per aprofundir sobre les causes dels errors i la sevaprevenció, garantint la confidencialitat pel que fa a autors i centre?

a) Sí 96%

b) No 4%

10Tindría alguna utilitat que els metges forenses fossin aprofitatsper les organitzacions mèdiques en la lluita contra l'error?

a) Sí 50%

b) No 25%

c) No ho sé 25%



Les condicions de treballdels metgesResultats de les votacions de les subponències i de les preguntes


44444El sector públic: continuïtat assistencial,autogestió, participació dels metges en la gestió

1




PONÈNCIA

A quina d'aquestes raons atribueixes la màxima responsabilitaten la mala coordinació entre Atenció Primària i els hospitals?

a) La sobrecàrrega assistencial fa que no es trobi tempsper a la comunicació entre els metges dels dos nivells 14%

b) No hi ha la cultura que metges d’hospital i d’AtencióPrimària són peces de la mateixa importància i quenecessiten treballar coordinats per aconseguir la eficiència 43%

c) Hi ha una planificació sanitària que no relacionaorgànicament els CAP i els hospitals 38%

d) La dispersió i l’estancament dels diferents proveïdorsde serveis sanitaris 5%

2Quina d'aquestes iniciatives et mereix més confiança perquèsigui possible la "participació dels metges en la gestió"?

a) Presència de delegats mèdics, elegits democràticament,en els òrgans de govern de les institucions 30%

b) Els gerents dels hospitals han de sotmetre les decisionsimportants a referèndum entre els professionals del centre 11%

c) Les decisions de gerència considerades importants hande ser aprovades per la junta facultativa del centre 31%

d) Les decisions de les comissions tècniques dels hospitals (mortalitat,teixits, seguretat, qualitat....) han de ser vinculants per a la direcció,que també ha d’estar representada en aquestes comissions 28%

3Quines d'aquestes conductes et semblen més raonablesen cas de sobrecàrrega assistencial?

a) Córrer el que calgui per acabar la feina a l’hora 5%

b) Dedicar el temps que faci falta a cada malalt i dir als queno s’han pogut atendre que tornin un altre dia, justificant-hoamb la falta de temps 8%

c) Plantejar a la direcció que no pots fer front a tota la càrregaassistencial 58%

d) Demanar la baixa laboral 4%

e) Enviar els malalts que no has pogut visitar a queixar-sea la direcció o al Servei d’Atenció a l’usuari 25%

4Quin tipus de pressió sobre la direcció et sembla que es mésútil i ètica per aconseguir que millorin les condicions de treballdels centres assistencials.

a) Vaga laboral 7%

b) Vaga de zel a la japonesa 10%

c) Denúncia als mitjans de comunicació 20%

d) Petició al Sindicat de metges perquè actuï en representaciódels metges 38%

e) Cap d’aquestes iniciatives em sembla raonable 25%



En la subponència sobre la continuïtat assistencial, l’autogestió,i la participació dels metges en la gestió en el sector públic, es vavalorar la inadequació de les condicions de treball, amb salarisbaixos, sobrecàrrega assistencial, les llargues jornades laborals,la consideració del metge com a simple assalariat i el divorci entreels professionals amb els equips directius de les institucions. Elstrastorns psicoorgànics provoquen la síndrome de burn-out.El futur estarà sotmès al grau de compromís polític, a la capacitatdels metges d’influir sobre els gestors i a la millora dels recursos.La feminització i les aspiracions més reduïdes dels professionalsjoves generaran canvis en el futur de la professió.Unes retribucions adequades, la possibilitat de progressar,l’augment de la capacitat de gestió del propi treball i una bonaformació continuada, des de la mateixa institució, són propostesde millora per al futur de la professió.En la subponència sobre el sector d’Assegurança Lliure, es vaconstatar que la major part de les entitats asseguradores no con-templen un marc contractual formalitzat. Els Col·legis Oficials deMetges han de tenir un paper clau en la resolució d’aquestconflicte, negociant la millora de les retribucions, implementantcriteris de qualitat i controlant l’intrusisme professional. Caldrà,però, implicar els metges en el control i la gestió de la despesa.En la subponència sobre desmotivació, insatisfacció i frustració delsmetges, es va defensar el compromís amb el professionalisme.Actualment han empitjorat les condicions de treball dels metges,hi ha una important manca de reconeixement de la nostra professiói les expectatives de millora són escasses.Unes retribucions adequades, la universalització de la carreraprofessional i la capacitat de gestió i compromís amb l’organitzaciósón propostes de millora que podrien ajudar a complir lesaspiracions que tenim com a metges.

Carme Mallorquí,vicepresidenta del Col·legi Oficial de Metges de Girona.Metge de família. Directora de l’Equip d’Atenció Primària ABSGirona 4. Presidenta de la ponència Les condicions de treballdels metges.

Diagnòstic sobre les condicionsde treball dels metges

Carme Mallorquí, en la presentació de la ponència 4.


Les condicions de treball dels metgesPONÈNCIA 4

5Quina d'aquestes mesures et sembla més útil a favor de lasostenibilitat del sistema sanitari

a) Copagament per cada acte assistencial per part de l’usuari 52%

b) Excloure algunes prestacions del catàleg 11%

c) Imposició d’impostos finalistes (per ex. sobre el tabac,les begudes alcohòliques, les segones residències...) 21%

d) Reduir els pressupostos d’altres prestacions socialsper desviar-les a sanitat 9%

e) Reclamar que els metges limitin les prescripcionsde fàrmacs cars 7%

6Com creus que es pot reduir millor la pressió assistencialen el sistema sanitari públic

a) Pagar hores extres als metges que allarguin la jornadalaboral 5%

b) Que els metges organitzin la seva activitat assistencialper poder complir amb els estàndars acordats (per ex.,nre. de visites a la setmana) 21%

c) Penalitzant els metges que no compleixin els compromisosque sí que compleixen els seus companys 2%

d) Augmentant el nombre de metges 59%

e) Penalitzant els qui abusen del sistema 13%

7Per què creus que hi ha tantes dificultats perquè s'entenguinmetges i gerents, que tot sovint són metges?

a) Perquè els que han d’obeir rarament estan d’acord ambels que manen i en el sistema sanitari manen els gerentsi els metges han d’obeir 9%

b) Perquè els metges no volen fer cap esforç per entendreels problemes del gerent per fer funcionar el centre sanitariamb un pressupost limitat 3%

c) Perquè els metges pensen que tenen obligacions ambmalalts individuals i els gerents tenen la responsabilitatde preocupar-se de les necessitats col·lectives 51%

d) Perquè les gerències desconfien de la bona voluntat delsmetges de col·laborar per fer sostenible el sistema i elsmetges capten aquesta desconfiança 37%

8Com prioritzaries per d'estendre l'autogestió en Primària(és a dir, les Entitats de Base Associativa)?

a) Convencent el Departament de Salut que les EBA noatempten contra la gratuïtat i universalitat del sistema sanitari,i donen més satisfacció als professionals i als usuaris 38%

b) Convencent els ajuntaments i els agents socials del fetque les EBA no constitueixen cap privatització de la sanitat 20%

c) Convencent els metges i infermeres dels CAP dels atractiusde l’autogestió 42%

9Com consideres que han de ser les retribucions dels metgesen el sector públic?

a) Similars en cada franja d’edat (es té en compte la veterania) 7%

b) Diferent segons el rendiment, a criteri de la direcció 2%

c) El mes similars possible 7%

d) Diferents segons múltiples variables, com risc, graud’expertesa, horari, dedicació 84%

Les entitats d’assegurança lliure

1




Qui creus que pot ser més bon negociador amb les Entitatsd'Assegurança Lliure (EAL) per defensar els interessosdels metges?

a) Els Col·legis de Metges 64%

b) Les associacions professionals de cada especialitat 23%

c) Una agència externa a qui el Col·legi encarregui aquesta funció 11%

d) El metge, individualment 2%

2Com creus que hauria d'actuar el Col·legi amb els metges queincompleixen els acords econòmics que col·lectivament s'hagipogut establir amb una mútua i que s'ofereixin per un preuinferior a l'acordat per captar més clients?

a) Imposant-los una sanció econòmica 11%

b) Amb una sanció deontològica 20%

c) Fent públic el seu nom com a insolidari 10%

d) El Col·legi no pot fer res, perquè s’ha de respectarla lliure competència 11%

c) El Col·legi de Metges només hauria de negociar amb les EALels honoraris dels metges que habilitin el Col·legi per fer elcobrament dels seus honoraris, per assegurar-se que nocobren per sota els honoraris mínims recomanats 48%

3Creus que si l'assegurat pagués directament l'acte mèdicsegons el barem col·legial i després pogués ser rescabalatper la companyia d'assegurances millorarien les coses (gensde demora per als metges per cobrar i coneixement per partdel pacient del que val l'acte mèdic)?

a) Sí 75%

b) No 8%

c) No ho sé 17%

4Consideres just que els metges que treballen per a les entitatscobrin els mateixos honoraris independentment de la sevaqualificació?

a) No 41%

b) Sí, perquè només pot haver-hi un barem per a tots elsactes mèdics 39%

c) Sí, perquè es paga per la feina que es fa, no pels resultatsobtinguts 20%

5Quina és al teu parer la principal raó per la qual les EALpaguen tan malament l'acte mèdic als seus metges?

a) Perquè les entitats cobren molt poc dels seus clients 5%

b) Perquè les entitats no volen disminuir els seus beneficiseconòmics 75%

c) Perquè els empleadors han introduït el principi que alsmetges no cal pagar-los massa 20%



6Davant d'un possible conflicte amb les entitats, escull lafórmula que et sembla més idònia per resoldre la situació.

a) Aturar l’activitat assistencial (excepte urgències) 18%

b) Treballar però, mentre no es resolgui el conflicte, cobrara l’entitat el diferencial entre el que paga i el que estableixel Col·legi d’acord amb els convenis vigents 11%

c) Utilitzar a través del Col·legi un sistema de cobramentobligatori per a tots els metges de l’entitat en qüestió 29%

d) Denunciar al Col·legi la situació perquè hi intervingui 42%



7On t'agradaria més passar la consulta mèdica?

a) Al meu despatx professional 46%

b) En un consultori de l’EAL per a la qual treballo 10%

c) En consultori de clínica privada 16%

d) M’és igual 28%

Contesta aquestes preguntes només si treballes per a alguna EALEstaries d'acord que hi hagués inspeccions mèdiques als metges(i a les seves històries clíniques) que treballen per a entitats?

a) Sí 33%

b) No 43%

c) No ho veig clar 24%

8

Davant de la possibilitat del pagament per processos mèdics,creus convenient la creació d'un nomenclàtor i baremen aquest sentit?

a) Sí 82%

b) No 8%

c) No ho sé 10%

9

10Com veus la iniciativa d’algun col·legi professional de pactarun model de contracte consensuat directament amb lescompanyies, on es regulin aspectes com l’IPC anual, la mediaciódel Col·legi en cas de conflictes i la qualitat assistencial, entred’altres?

a) Molt bé, ja que és el primer pas per garantir els meus dretsi es garanteix que les companyies l'aplicaran 73%

b) Bé, ja que no he firmat cap contracte o el que m’hanfet signar no garanteix els meus drets ni l’actualitzaciódels meus honoraris 18%

c) Malament, ja estic bé com estic, perquè no vull capobligació ni cap control sobre la meva tasca privada 9%

Desmotivació, insatisfacció i fustració delsmetges. El professionalisme com a solució

1




Per no sentir-te mal pagat, quin és el salari que consideresque hauria de cobrar el metge?

a) El que es derivi de la negociació entre sindicat i patronal 4%

b) Similar al que cobren els metges de la UE en països ambun PBI similar al d’Espanya 69%

c) El mateix que cobra un professional titulat (enginyer,químic...) de categoria similar en una empresa 20%

d) El que cobra ara 1%

e) Em sentiria ben pagat amb el salari que cobro, si emvaloressin i em donessin més autonomia 6%

2Quin d'aquests factors creus que causa més insatisfaccióal metge assalariat?

a) Salari baix pel grau de responsabilitat i la dedicació 42%

b) Falta de consideració per part dels directius de l’organitzacióon treballes, on mai t’han preguntat el que penses de la feinaque fas 16%

c) Poca consideració per part dels malalts que visita 3%

d) No veure possibilitats de progressar professionalment 7%

e) Condicions de treball que empitjoren en comptesde millorar 32%

3Com creus que disminuiria la insatisfacció dels professionals?Assenyala la manera més important.

a) Augmentant les retribucions 49%

b) Tenint responsabilitats docents, d’estudiants o de metgesen formació 6%

c) Disposant cada dia de 2 hores de la jornada laboralper a FMC o per a recerca clínica 22%

d) Decidint com ha de fer cadascú cada dia la feinai quanta n’ha de fer 17%

e) Que el mercat laboral fos més obert 6%

Creus que avui dia hi ha mes metges que consideren que lapràctica de la medicina és més una feina com qualsevol altraque no pas una professió amb valors exclusius, com voluntatde servei, afany per l'excel·lència, altruisme o generositat.

a) Sí 56%

b) No 34%

c) No ho sé 10%

4





5Creus que, si el pagament dels metges d'AP fos capitatiui els malalts poguessin escollir el seu metge, es reduiria lainsatisfacció dels metges?

a) Molt 31%

b) Lleugerament 31%

c) Poc 21%

d) No 17%

6Penses que la insatisfacció dels metges es deuprincipalment al fet que

a) No ens hem sabut defensar col·lectivament dels responsablesdel sistema sanitari que han imposat les normes que hanvolgut 74%

b) No hem sabut plantar cara a les exigències dels malalts 1%

c) Els metges no han sabut adaptar-se a la transformaciód’una professió liberal a una d’assalariada 14%

d) No es deu a cap d’aquests factors 11%

7Una de les causes d'insatisfacció a la feina és no poder dedicarprou temps als pacients, raó de la campanya de 10 minuts pervisita. Penses que si un metge dediqués el temps que creunecessari a cada pacient i fos sancionat per la direcció peldesgavell que això comportaria, tindria el suport dels seuscompanys, del sindicat i del col·legi de metges?

a) Crec que sí 17%

b) El suport seria només de paraula 48%

c) Ningú no es mouria per defensar-lo 35%

8Penses que tindria interès disposar d'una columna a un diaride molta difusió per publicar escrits breus amb una funciópedagògica per a la població sobre temes diversos, com elsriscos de la medicalització de la vida diària, la necessitatd'aprendre a conviure amb les malalties cròniques, lasostenibilitat del sistema sanitari...

a) Seria molt interessant 56%

b) Ho trobo poc interessant perquè els lectors dels diarissón una minoria de la població 26%

c) Sí que es interessant, però no crec que trobem un equipde redactors per a aquesta activitat 4%

d) No crec que al director del diari li interessi aquesta oferta 14%

9Creus que, si es fessin sessions clíniques conjuntes entremetges de primària i especialistes d'hospital de maneraperiòdica, els metges hi estarien interessats?

a) Sí 61%

b) Sí, però només si les organitzessin ells 18%

c) Segurament ho trobarien una obligació més 15%

d) No gaire 6%

10Com veuries que els malalts haguessin de pagar una quantitatfixa i modesta per visita?

a) Molt bé, tindria un efecte dissuasori de la freqüentacióexcessiva 40%

b) Bé, quan la visita no fos indicada pel mateix metgeo un altre metge 36%

c) Malament, perquè tothom té dret a unes prestacionsgratuïtes i il·limitades 17%

d) No en tinc cap opinió definida 7%

Instruments per a la cohesióprofessionalResultats de les votacions de les subponències i de les preguntes


55555Com aconseguir que els Col·legis i el Consellsatisfacin millor les necessitats dels metges?

1




PONÈNCIA

Quina d'aquestes afirmacions en relació amb els Col·legisde Metges et sembla més certa?

a) Són institucions necessàries i funcionen bé 21%

b) Són institucions necessàries, però funcionen malament 69%

c) Són institucions innecessàries que haurien de desaparèixer 5%

d) No puc opinar perquè no sé ben bé per què hi han de serels Col·legis 5%

2Creus que si els Col·legis deixessin de ser obligatoris tindrienmés acceptació?

a) Sí 22%

b) No 46%

c) Igual 20%

d) No ho sé 12%

3Sovint els metges reclamen dels Col·legis actuacions entemes de caràcter laboral, que corresponen més aviat als sindicats.Creus que els Col·legis han d'ocupar-se dels temes laborals?

a) Sí, sempre 23%

b) Sí, però coordinadament amb el sindicat 62%

c) Només en el cas que el sindicat no ho faci 7%

d) No 8%

4Quina hauria de ser en la teva opinió la posició públicadel Col·legi de Metges en relació amb l'Administració sanitària?

a) Sistemàticament crítica 3%

b) Tendent a favorable, per principi 1%

c) Independent, de vegades crítica, de vegades favorable 89%

d) Només fer públiques les posicions coincidents i discutiren privat les diferències 2%

e) Com consideri en cada moment la Junta de Govern del Col·legi 5%

5Fins on haurien d'arribar els Col·legis en cas de diferències ambl'Administració en temes laborals, per ex., sobrecàrrega de treballexcessiva, retallades en les prestacions que es poden oferir...

a) Exposar-ho als mitjans de comunicació, amb la finalitatque els ciutadans en tinguin coneixement 26%

b) Promoure una vaga de metges 11%

c) Mirar de convèncer l’Administració en representació dels metges 63%



Els Col·legis han de millorar en credibilitat, transparència irepresentativitat. Cal generar confiança entre els metges, poten-ciar la participació en l’activitat col·legial, fomentar la cohesió en-tre els professionals i recuperar la consciència de pertànyer a unamateixa professió. A l’entorn del debat obert sobre la col·legiacióobligatòria i el poc prestigi dels col·legis professionals, les propostesde ponència destaquen que els Col·legis de Metges hauran detrobar una política d’equilibri entre l’exigència d’una bona pràcticamèdica, el compliment dels principis deontològics, el mantenimentde la competència, i les actuacions reivindicatives davant d’unaAdministració que té recursos econòmics limitats.Els Col·legis de Metges han de ser, així mateix, un referent objectiu,imparcial i de resposta ràpida a la demanda d’informació delsmitjans de comunicació social. Cal fer pedagogia a la població ipotenciar una visió realista de l’abordatge dels problemes de salut.D’altra banda, cal que l’Acadèmia de Ciències Mèdiques fomentila cultura de la col·laboració entre societats, la creació de grupsde treball multidisciplinaris, la redacció de guies clíniques i laparticipació de les metgesses a les societats científiques en laproporció que representen en el total de la professió.Les respostes dels delegats al qüestionari van aportar novainformació al debat del Congrés: els Col·legis de Metges sóninstitucions necessàries, però funcionen malament (69 %); laposició pública dels Col·legis respecte de l’Administració hauriade ser independent, de vegades crítica, de vegades favorable(89 %); els Col·legis han d’ocupar-se de temes laborals, peròcoordinadament amb el sindicat (62 %); el Col·legi únic podriaperjudicar els interessos d’algun sector de metges del nostre país(60 %); les Societats Científiques haurien d’assumir mésprotagonisme davant l’Administració (42 %) i admetre laparticipació de no metges i metges d’altres especialitats quetreballin en els mateixos temes (83 %). Els delegats es van mos-trar d’acord amb constituir grups de metges per fer divulgaciómèdica (83 %), promoure una campanya de publicitat per millorarla imatge social del metge (62 %), publicar els resultats de l’activitatmèdica de la sanitat catalana (79 %), sancionar la publicitatencoberta (89 %) i organitzar debats entre metges i periodistes peranalitzar críticament notícies sobre salut i sector sanitari (74 %).

El debat sobre els Col·legis de Metges, lesSocietats Científiques i la imatge de la professió

Rosa Pérez, en la presentació de la ponència 5.

Paper de les SocietatsCientífiques

6Creus que seria convenient potenciar des dels Col·legisactivitats culturals, socials, esportives o lúdiques per alsmetges amb la finalitat d'afavorir la cohesió professional?

a) Sí, molt convenient 19%

b) Es podria provar 25%

c) Em sembla be fer activitats d’aquestes, però així nos’afavoreix el sentiment de grup 24%

d) Ho considero innecessari 24%

e) No em sembla bé 8%


Instruments per a la cohesió professionalPONÈNCIA 5

7Com creus que en el futur es podrien representar i defensarmillor els interessos dels metges catalans?

a) Tal com ara 1%

b) Amb els quatre Col·legis existents, però potenciant al màximel paper i les funcions del Consell de Col·legis de Metgesde Catalunya 53%

c) Amb uns Col·legis més petits, adaptats territorialment alsfuturs àmbits de les vegueries a Catalunya, i amb unConsell fort 27%

d) Amb un únic Col·legi de Metges de Catalunya 19%

8Un Col·legi únic a Catalunya podria perjudicar els interessosd'algun sector de metges del nostre país?

a) No, ha de beneficiar a tothom 8%

b) No, si es garanteix la representació territorial 32%

c) Sí, pot limitar la representació dels llocs allunyatsde Barcelona 60%

9Com creus que s'hauria de resoldre el debat sobre si a Catalunyahi ha d'haver un únic Col·legi de Metges o quatre Col·legis?

a) En el si de les juntes de govern dels quatre Col·legis 5%

b) Per referèndum de tots els metges de Catalunya 50%

c) Per referèndum a cada Col·legi 45%

10Creus que el Col·legi de Metges de Catalunya hauria d'estarrepresentat als òrgans de direcció de les institucions sanitàries(per ex., patronats dels hospitals) i de les Facultats de Medicina?

a) M’agradaria, però penso que és fer volar coloms 5%

b) Em sembla molt bé, i encoratjo a qui correspongui que escomencin a fer gestions en aquest sentit 58%

c) No crec que això sigui competència dels col·legis 37%

1




Amb quina d'aquestes afirmacions relatives a les SocietatsCientífiques catalanes estàs més d'acord?

a) Funcionen molt bé 4%

b) Funcionen, en general, de manera antiquada i s’hauriend’adaptar a les necessitats actuals 34%

c) Hi ha massa diferències entre unes i altres, i s’hauriad’establir uns principis generals de funcionament 20%

d) Haurien d’assumir més protagonisme davantl’Administració sanitària de Catalunya 42%

2Quines d'aquestes funcions consideres que haurien d'assumirles Societats Científiques? Pots contestar un màxim de trespossibles respostes.

a) Divulgació de coneixements mèdics a la societat civil 4%

b) Avaluar el manteniment de la competència dels metgesque exerceixen l’especialitat 8%

c) Organitzar la formació continuada dels metgesde l’especialitat 26%

d) Actuar com a secció sindical defensant el criteri experten l’organització del treball de cada especialitat 6%

e) Avaluar el funcionament dels serveis hospitalarisde cada especialitat 9%

f) Elaborar guies clíniques 45%

g) Cap de les enunciades 2%

3Amb quina d'aquestes respostes a la pregunta "Quina relacióhan de tenir les Societats Científiques (SC) i els Col·legis deMetges (CM)" estàs més d'acord?

a) Cap 2%

b) Les SC han de ser òrgans d’assessorament dels CM 44%

c) Les SC han de proporcionar als CM experts que intervinguinen els expedients que instrueixin les comissionsdeontològiques 5%

d) Les SC han de fer guies clíniques que els col·legisdistribueixin entre els seus membres com a criteri de quinaha de ser la bona pràctica mèdica 49%

4De quina d'aquestes dues concepcions de les SC et sentsmés partidari?

a) Les SC han de ser obertes i admetre la participació de nometges i de metges d’altres especialitats que treballinen els mateixos temes 83%

b) Les SC han de ser espais per a la cohesió dels metgesde cada especialitat amb la finalitat de frenar l’ocupaciódel camp professional propi per altres especialistes 17%

5Quina font de finançament hauria de garantir el sostenimentde les SC?

a) La indústria farmacèutica 3%

b) Les quotes dels seus membres 28%

c) Les institucions sanitàries en concepte de pagamentper la provisió de FMC per als seus treballadors 45%

d) Els Col·legis de Metges en concepte de pagament per lescol·laboracions de les SC, com aportació d’experts, participacióen comitès de tutela, elaborar informes, participació en laComissió Deontològica... 24%




Instruments per a la cohesió professionalPONÈNCIA 5

6Què caldria fer per estimular més participació de metgesi metgesses en les SC?

a) Eliminar les quotes 10%

b) Oferir més coses (activitats de FMC telemàtiques) 43%

c) Ampliar el camp de les SC, per exemple, als temes laborals 8%

d) Millorar els continguts científics 23%

e) Democratitzar l’elecció de les juntes directives de les SC 16%

Imatge de la professiói mitjans de comunicació

1




Creus que les intervencions dels representants dels col·legisde metges en els mitjans de comunicació generals en temesd'organització sanitària i de la feina dels professionals són

a) Encertades 43%

b) Inoportunes 18%

c) Excessives 6%

d) Suficients 33%

2I en temes de salut pública (per ex. tabaquisme), o salutlaboral (per ex., excessiva accidentabilitat) creus que els Col·legisde Metges estem prou presents als mitjans de comunicació?

a) Hi som suficientment 20%

b) Massa sovint 3%

c) Massa poc 77%

3Creus que el Col·legi hauria de sancionar o impedir laparticipació de metges en certs programes de ràdio si fanpublicitat d'ells mateixos o dels centres on treballen?

a) Sí 57%

b) No 43%

4Penses que s'hauria de sol·licitar a les Societats Científiques(SC) una col·laboració regular amb la preparació de materialsde divulgació mèdica per als mitjans de comunicació?

a) Sí, però els hi hauria de sol·licitar la junta de l’ACMC 25%

b) No, no és funció de les SC fer divulgació 8%

c) Sí, canalitzat pel gabinet de mitjans de comunicaciódel Col·legi 67%

5Tindria interès constituir a cada Col·legi un equip de metgesinteressats en el periodisme de divulgació mèdica per preparararticles i col·laborar amb els periodistes?

a) Probablement sí 83%

b) Segurament no 7%

c) No en tinc una idea clara 10%

6Creus que serviria per millorar la imatge social del metgealguna campanya de màrqueting preparada per professionalsde la publicitat com la dels farmacèutics a TV?

a) Sí 62%

b) No 23%

c) No ho sé 15%

7Trobaries útil que periòdicament es presentessin els resultatsde l'activitat mèdica que fa la sanitat catalana, o en les diferentsinstitucions, com a demostració de la seva eficàcia i del paperdestacat dels metges?

a) Sí 79%

b) No 12%

c) Potser sí, però no compensa l’esforç de buscaraquesta informació 9%

8Trobes a faltar que els Col·legis no siguin més actius a l'horad'investigar i, si escau, sancionar, reportatges o notícies deprofessionals que no són res més que publicitat encoberta?

a) Sí 89%

b) No 11%

9Consideres que els Col·legis de Metges haurien de formarels metges en tècniques de comunicació, i en l'ètica de lacomunicació?

a) Sí 49%

b) No és funció del Col·legi 24%

c) Sí, però qui assumiria el cost d’aquesta iniciativa? 27%

10Creus que seria bo organitzar periòdicament jornades dedebat entre metges i periodistes per analitzar críticamentnotícies concretes de caràcter mediàtic?

a) Sí 74%

b) No, s’interpretaria que volem alliçonar els periodistes 18%

c) No tinc criteri 8%



Educació dels metges i

manteniment de la

Actualització del Codi de DeontologiaNormes d’Ètica MèdicaResultats de les votacions


PROPOSTA

PREÀMBUL NOU

Text proposat:

Preàmbul:La deontologia mèdica és el conjunt de normes per a la rectaconducta que el metge ha d’observar en l’exercici de la sevaactivitat professional.Les normes de deontologia obliguen a tots els metges en la sevaactivitat professional: relació amb els malalts, amb la societat,amb els altres professionals de la salut i entre els mateixos metges.

Votació:

Sí 96%

No 2%

Abstencions 2%

I - PRINCIPIS GENERALS - Norma 1

Text proposat:

El metge ha de tenir present que l’objectiu de l’exercici de la medicinaés promoure, mantenir o restablir la salut individual i col·lectiva de lespersones, i ha de considerar que la salut no és solament l’absènciade la malaltia sinó també el conjunt de condicions físiques, psíquiquesi socials que permeten la màxima plenitud de la persona, per tal queaquesta es pugui desenvolupar de manera autònoma. També had’alleugerir el dolor i el patiment causats per la malaltia i ha de tenircura dels que no poden ser guarits.

Votació:

Sí 97%

No 2%

Abstencions 1%

I - PRINCIPIS GENERALS - Norma 2

Text proposat:

Els metges, que són un dels principals agents de la preservacióde la salut, han de vetllar per la qualitat i l’eficiència de la pràcticamèdica, principal eina per a la promoció, la defensa i el restablimentde la salut. És per aquest motiu que la formació mèdica continuadaés un deure ètic, un dret i una responsabilitat de tots els metgesal llarg de la seva vida professional.

Votació:

Sí 95%

No 4%

Abstencions 1%

II - DE LA RELACIÓ DEL METGE AMB ELS SEUSPACIENTS - Norma 10

Text proposat:

El metge ha de respectar les conviccions religioses, ideològiquesi culturals del pacient, fora del cas que s’entrés en conflicteamb la Declaració Universal dels Drets Humans, i ha d’evitar queles seves pròpies condicionin la capacitat de decisió d’aquell.

Votació:

Sí 96%

No 2%

Abstencions 2%


El Congrés de la Professió Mèdica de Catalunya que es vacelebrar a Sitges, el 19 i 20 de novembre passat, ha estat sensdubte un repte d’organització, però també serà un repte analitzarde la forma més profitosa i adient les nombroses dades que espoden extraure de la reflexió col·lectiva que vam fer entre tots.Prèviament s’havia considerat que era procedent una actualitzaciódel Codi vigent (aprovat al juny de 1997), aprofitant la presènciadels metges representatius que durant els dos dies estaríemdebatent les ponències i que, finalment, donaríem el vistiplau deles modificacions i noves normes elaborades (en un procéssuficientment explicat i que no cal repetir exhaustivament, però sífer-ne un breu resum).

Per a la redacció del primer esborrany es va procurar que elsmetges fossin experts i amb una significativa representativitat;per això es va demanar la col·laboració de tots i cadascun delsmembres de les Comissions de Deontologia actuals i passadesdels col·legis catalans i de tots els col·legiats interessats en te-mes de bioètica i deontologia. Aquesta col·laboració es va orga-nitzar amb la participació en un dels sis grups en què es va dividirl’actual Codi i per a cada grup es va escollir un coordinador.

Un cop cada grup va tenir redactada la seva part, una comissióde redacció formada pels quatre presidents de les comissions dedeontologia dels col·legis de Catalunya i els sis responsables degrup va realitzar la fusió dels esborranys dels sis grups de treball.Aquest primer esborrany global es va remetre a tots els membresdels grups, als membres de les comissions de deontologia i alsmembres de les juntes directives dels quatre col·legis catalansperquè hi fessin esmenes i suggeriments.

La responsabilitat de la recollida de totes les dades vacorrespondre a la comissió de redacció que va elaborar l’esborranydefinitiu sotmès a l’aprovació del Consell de Col·legis de Metgesde Catalunya. Un cop aprovat l’esborrany es va penjar a lespàgines web dels col·legis durant uns dos mesos per donar opcióa tothom d’enviar suggeriments i propostes. Se’n van rebreaproximadament uns dos-cents i la comissió, conjuntament ambuna representació del Consell de Col·legis de Metges deCatalunya, va ser l’encarregada de proposar-ne o no l’acceptació

Un Codi al servei dels metgesi dels ciutadans de Catalunya

Joan Monés, en la sessió sobre l’actualització del Codi de Deontologia Mèdica.

1

2

3

4


Actualització del Codi de Deontologia. Normes d’Ètica MèdicaPROPOSTA


Text proposat:

Les exploracions complementàries mai no han de practicar-se demanera rutinària, indiscriminada o abusiva. Quan del resultatd’aquestes exploracions se’n poden derivar repercussions socialsnegatives per al malalt, el metge ha de tenir especial cura d’obtenir elconsentiment cada vegada que calgui practicar-les, tret del cas quees pressuposi risc per a la a la salut de terceres persones o del fetusen cas d’una gestant.

Votació:

Sí 91%

No 2%

Abstencions 7%


Text proposat:

El metge no podrà tractar cap pacient amb la capacitat mentalconservada sense el seu consentiment. En el cas d’un menor, si técapacitat de comprendre allò que decideix, el metge ha de tenir encompte la seva voluntat, però també valorarà l’opinió dels vinculatsresponsables.

Votació:

Sí 87%

No 9%

Abstencions 4%


Text proposat:

El metge ha de respectar el dret del pacient d’elegir el seu metgei el centre sanitari. Individualment i col·lectivament ha de vetllar perl’acompliment d’aquest dret. El metge ha de respectar el dret delpacient a una segona opinió.

Votació:

Sí 95%

No 2%

Abstencions 3%


Text proposat:

El correu electrònic, com altres mitjans no presencials, és èticamentacceptable dins de la relació metge-pacient, sempre que sigui clarala identificació mútua, i el metge ha d’actuar com ho faria en l’àmbitde la relació directa.

Votació:

Sí 77%

No 14%

Abstencions 9%

al plenari del Consell. Finalment, el dia 4 d’octubre de 2004 es vaaprovar l’esborrany per ser presentat als delegats del Congrés.

El Codi vigent constava de 108 normes i el que es va proposarals delegats del Congrés constava de 123 normes: 16 de noves,15 amb canvis i 92 sense canvis. El coordinador de tot el procés,en nom de tots els col·laboradors, va presentar una per una totesles normes noves o amb canvis _mostrant a la pantalla el textvigent i el proposat_. Es va votar norma per norma: les noves, sis’acceptaven, quedaven incloses, i les modificades, sis’acceptaven, també quedaven incloses i, si no, continuaven lesvigents sense la modificació proposada.

Totes les propostes realitzades van ser votades, amb percentatgesde votació afirmativa que van oscil·lar entre un mínim del 75 % apràcticament un 100 % dels assistents. En finalitzar l’acte depresentació i votació del Codi es va produir un aplaudiment, senyalde l’acceptació majoritària per part dels representants del nostrecol·lectiu.

Volem, així mateix, expressar que el Codi aprovat al Congrés noés (jo diria que no pot ser) idoni per a tothom en tota la sevaextensió, per les diverses sensibilitats presents entre els metges,que a més reflecteixen les pròpies de la societat actual. És evidentque certs investigadors interessats en cèl·lules mare han trobatalguna norma massa estricta; alguns membres d’associacions,com la denominada “Per una mort digna”, expressen que s’haperdut una oportunitat de reconèixer de forma inequívocal’eutanàsia o almenys el suïcidi assistit i, a l’altre extrem, algunsdels nostres companys pensen que s’han donat passos perillosos,com les dues normes que fan referència als “menors madurs” od’altres sobre la reproducció assistida. Tanmateix, pensem queaquestes lògiques discrepàncies no fan ombra a la bondat d’unCodi modern i, el que és mes important, un Codi al servei delsmetges i dels nostres conciutadans de Catalunya.

Joan Monés Xiol,president de la Comissió de Deontologia del Col·legi de Metgesde Barcelona. Coordinador del procés per a l’actualització delCodi de Deontologia

5

6

7

8


Actualització del Codi de Deontologia. Normes d’Ètica MèdicaPROPOSTA

II - DE LA RELACIÓ DEL METGE AMB ELS SEUSPACIENTS - Nova Norma 18

Text proposat:

El metge que sigui consultat per correu electrònic, o altres mitjansequiparables, podrà emetre una segona opinió sempre que verifiquila suficiència i garantia de la documentació que li ha estat remesa.

Votació:

Sí 74%

No 16%

Abstencions 10%

III - DE LA INFORMACIÓNorma 22 i norma 23

Text proposat:

Norma 24 (refosa de les Normes 22 i 23 del text vigent)

El metge ha d’informar el pacient de les alteracions que pateix i delpronòstic de la malaltia de manera entenedora, verídica, mesurada,discreta, prudent i esperançadora. Quan es tracti de malalties de malpronòstic el metge ha de procurar igualment informar el pacient,i ha de plantejar-se com aconseguir que tant la mateixa informaciócom la manera de donar-la no el perjudiquin. El metge ha derespectar el dret del malalt a no ser informat.

Votació:

Sí 91%

No 7%

Abstencions 2%

IV - DEL DRET A LA INTIMITAT I DEL SECRETPROFESSIONAL - Norma 29

Text proposat:

(numeració que correspondrà, si s’escau, Norma 30)

El metge ha de procurar que, en la presentació pública dedocumentació mèdica en qualsevol format, no hi figuri cap dadaque faciliti la identificació del pacient.

Votació:

Sí 98%

No 1%

Abstencions 1%

IV - DEL DRET A LA INTIMITAT I DEL SECRETPROFESSIONAL - Nova Norma 33

Text proposat:

El metge, en cas de tractar un pacient menor d’edat i quan elconsideri amb les suficients condicions de maduresa, haurà derespectar la confidencialitat envers els pares o tutors i fer prevalerla voluntat del menor.

Votació:

Sí 72%

No 19%

Abstencions 9%


Text proposat:

El metge ha de posar especial cura, en el seu propi àmbit laborali familiar, de preservar la confidencialitat dels pacients.

Votació:

Sí 93%

No 5%

Abstencions 2%

IV - DEL DRET A LA INTIMITAT I DEL SECRETPROFESSIONAL - Norma 36

Text proposat:

(numeració que correspondrà si s’escau, Norma 39)

El director mèdic d’un centre o servei sanitari vetllarà per l’establimentdels controls necessaris perquè no es vulneri la intimitat i laconfidencialitat dels pacients que hi són acollits i de la documentacióreferida a ells.

Votació:

Sí 92%

No 6%

Abstencions 2%


Text proposat:

El metge ha de preservar secretes les dades genètiques dels pacientsque atén. Les dades genètiques són propietat del pacient i el metgesols n’és el custodiador. Mai podrà col·laborar perquè s’utilitzin coma element discriminatori.

Votació:

Sí 97%

No 1%

Abstencions 2%

V - DEL TRACTAMENTNorma 45

Text proposat:

(numeració que correspondrà si s’escau, Norma 49)

El metge ha d’extremar la informació dels riscos de l’acte mèdic iaconseguir el lliure consentiment del pacient, quan la seva finalitat,tot i perseguint un benefici per al pacient, no sigui el guariment d’unamalaltia.

Votació:

Sí 91%

No 4%

Abstencions 5%

9

10

11

12

13

14

15

16


Actualització del Codi de Deontologia. Normes d’Ètica Mèdica.PROPOSTA

VI - DE LA REPRODUCCIÓ HUMANANorma 56

Text proposat:

(numeració que correspondrà, si s’escau Norma 64)

El metge podrà intervenir en l’elecció del sexe, o altres característiquesdels embrions o gàmetes, per prevenir malalties hereditàries.

Votació:

Sí 89%

No 7%

Abstencions 4%

VI - DE LA REPRODUCCIÓ HUMANANova Norma 65

Text proposat:

El metge procurarà limitar el nombre d’embrions per transferir a l’útermatern, per tal d’evitar que es produeixin embarassos de mésde dos fetus.

Votació:

Sí 81%

No 9%

Abstencions 10%


Text proposat:

El metge té el deure d’informar de la possibilitat de conservació delsgàmetes als pacients que encara no hagin completat el seu desiggeneratiu, abans de sotmetre’ls a tècniques potencialmentesterilitzants, en el cas de patir un procés que obligui a aquestesteràpies.

Votació:

Sí 93%

No 3%

Abstencions 4%

V - DEL TRACTAMENTNova Norma 51

Text proposat:

El metge, en la donació d’òrgans de donants vius, ha de tenirespecial cura de:

a) Vetllar en cada cas perquè el risc per al donant i el benefici per alreceptor mantinguin una proporció raonable.

b) Actuar seguint un protocol consensuat amb tots els professionalsimplicats en el procés i consultar amb el Comitè d’ÈticaAssistencial del centre.

c) Assegurar-se de que les condicions personals del donant siguinadequades i el procés d’informació sigui prou detallat i prolongatperquè la seva decisió sigui un acte lliure i meditat.

Votació:

Sí 97%

No 2%

Abstencions 1%

VI - DE LA REPRODUCCIÓ HUMANANorma 49

Text proposat:


El metge, davant el progrés de les noves tècniques i de lesinvestigacions, sobre el genoma humà i llurs aplicacions, ha de tenirpresent que no tot el que és factible tècnicament és èticamentacceptable. La seva conducta s’orientarà per criteris bioètics.

Votació:

Sí 83%

No 10%

Abstencions 7%


Text proposat:

No són èticament acceptables les actuacions destinades a modificarel genoma d'una persona amb finalitats diferents a la promocióde la salut.

Votació:

Sí 91%

No 4%

Abstencions 5%


Text proposat:

El metge és responsable de donar el consell mèdic adient peraconseguir una contracepció segura en una pacient amb una malaltiaque desaconsella una gestació. En el cas d’una pacient que, malgratel risc, desitgi dur a terme una gestació, el metge té el deure deprestar-li l’atenció adient. El metge, en el cas d’interrompre unagestació, té el deure de considerar que els motius que la justifiquensiguin transcendents per a la salut de la mare i/o el fetus.

Votació:

Sí 85%

No 6%

Abstencions 9%

V - DEL TRACTAMENTNova Norma 54

Text proposat:

El metge, quan estableixi un tractament, ha de basar-se en el beneficiper al malalt i el correcte ús dels recursos sanitaris i no ha d’estar influïtper mesures restrictives inadequades ni per incentius, invitacions,subvencions o altres ajuts. Les relacions que mantingui cada metgeamb les indústries sanitària i farmacèutica han de ser transparents i espodran posar de manifest en cas de conflicte d’interessos.

Votació:

Sí 91%

No 5%

Abstencions 4%

17

18

19

20

21

22

23

24


Actualització del Codi de Deontologia. Normes d’Ètica Mèdica.PROPOSTA


Text proposat:

El metge no participarà ni directament ni indirectament en capprocés de clonació humana amb finalitats reproductives. No espodran crear nous embrions amb finalitats d’experimentació.

Votació:

Sí 73%

No 15%

Abstencions 12%

VII - DE LA MORTNova Norma 69

Text proposat:

El metge haurà de respectar i atendre les recomanacions del pacientreflectides en el document de voluntats anticipades quan n’hi hagi.

Votació:

Sí 95%

No 2%

Abstencions 3%

VII - DE LA MORTNorma 58

Text proposat:


L’objectiu de l’atenció a les persones en situació de malaltia terminalno és d’escurçar ni allargar la seva vida, si no el de promoure la sevamàxima qualitat possible. El tractament de la situació d’agonia ha depretendre evitar el patiment i l’angoixa. En els casos de mort cerebral,el metge haurà de suprimir els mitjans que mantenen una aparençade vida si no és que són necessaris per a un trasplantament previst.

Votació:

Sí 95%

No 4%

Abstencions 1%

VIII - DE LA TORTURA I VEXACIÓ DE LA PERSONANorma 60

Text proposat:


El metge no ha d’estar mai present en cap acte que comporti l’ús,o l’amenaça d’ús, de la tortura o de qualsevol altre acte cruel, inhumà,degradant, d’opressió o vexació. Ans al contrari, té el deure dedenunciar-ho, si en té coneixement. El metge que tingui coneixementde l’existència de maltractaments a menors, de gènere, a incapacitatsi en general a qualsevol altra persona, ha de posar-hi els mitjansnecessaris per protegir-los i té el deure de denunciar-ho un cops’asseguri en la mesura del possible la protecció de la víctima.

Votació:

Sí 93%

No 4%

Abstencions 3%

XII - DELS DEURES I DRETS DEL METGE ENVERSELS SEUS COMPANYS - Nova Norma 99

Text proposat:

Els metges s’han de proporcionar entre ells la informació necessària,de forma entenedora, evitant les sigles i la terminologia no habitual,per oferir una bona assistència al pacient i una adequada coordinaciói seguiment assistencial.

Votació:

Sí 96%

No 2%

Abstencions 2%

XII - DELS DEURES I DRETS DEL METGE ENVERSELS SEUS COMPANYS - Nova Norma 103

Text proposat:

El metge no s’apropiarà de la contribució científica o acadèmicad’un altre metge.

Votació:

Sí 97%

No 2%

Abstencions 1%

XV - DE LA PUBLICITATNova Norma 116

Text proposat:

Quan el metge participi en un espai d’informació de caràcter educatiusanitari, cal que ho faci en temes de la seva competència, que siguiprudent i que consideri les repercussions que pot tenir en el públic.Ha d’abstenir-se de tenir una actitud publicitària.

Votació:

Sí 96%

No 1%

Abstencions 3%

XVI - DE L’ECONOMIANorma 104

Text proposat:


El metge té el dret a percebre honoraris d’acord amb la sevaqualificació professional i la responsabilitat de la seva funció. Laremuneració no pot estar lligada a l’èxit de la seva activitat i l’actemèdic mai no podrà tenir com a fi exclusiu el lucre.

Votació:

Sí 96%

No 2%

Abstencions 2%

25

26

27

28

29

30

31

32

Edita: Consell de Col·legis de Metges de Catalunya. Comitè organitzador: Miquel Bruguera,Josep M. Solé, Eudald Bonet, Xavier Rodamilans, Jaume Padrós, Antoni Sanjosé, Ramon Sàrrias,Jaume Roigé. Projecte: Col·legi de Metges de Barcelona. Conseller delegat: Josep Servat.Director general: Albert Lluch. Mitjans de Comunicació i Departament de Publicacions:Jesús Calvo. Coordinador de Publicacions: Jordi Pons. Redacció de l’edició decongrésprofessió: Cristina Aced, Cloti Hernández, Aitor Mora. Assessoria lingüística i correccióde textos: Esther Roig. Fotografia: Toni Coll i Arxiu del Gabinet de Mitjans de Comunicació delCOMB. Disseny gràfic: Joan Diaz (Ambient Gràfic). Disseny capçalera: Alicia Gómez (Villuendas+ Gómez Disseny). Preimpressió i impressió: Ambient Gràfic. Dipòsit legal: B.14.998-88

Uns mil metges participaran en elI Congrés de la Professió Mèdica

[...] Padrós ha remarcat que la medicina alsegle XX, l’educació dels facultatius i elmanteniment de la competència, aspectesjurídics i legals de l’exercici de la medici-na, les condicions de treball dels metges iels instruments que hi ha per a la cohesióprofessional són els grans temes que esdebatran en aquest congrés. [...]Efe,18 de novembre de 2004

Un Congrés que es vol basar enla participació

El Primer Congrés de la Professió Mèdicade Catalunya pretén esdevenir un punt detrobada representatiu de tota la comunitatmèdica i, alhora, neix amb la voluntat detenir un caràcter obert i participatiu,fomentant al màxim la democràcia inter-na i la implicació dels metges, segons hanexplicat a Diario Médico els seusorganitzadors. [...]Diario Médico,19 de novembre de 2004

Els metges de Catalunyadefensen la formació continuadaobligatòria per evitar errors en laseva professió

Els metges de Catalunya advoquen peraugmentar la formació continuadaobligatòria per garantir la seva qualitatprofessional i evitar errors en l’atenció alsseus pacients. Aquesta és una de les de-mandes que es van posar de manifest al ICongrés de la Professió Mèdica Catala-na, que se celebra a Sitges (Barcelona).[...]Europa Press,19 de novembre de 2004

Pas de rosca a la professió mèdica

Els facultatius catalans es comprometena humanitzar la medicina, però demanentenir més capacitat decisòria.

Els metges catalans debaten en uncongrés el present i futur de la sevaprofessió, en un moment en el qual moltsse senten desencantats davant una me-dicina cada dia més deshumanitzada,judicialitzada i en la qual treballen sensesuficients recursos o en situació laboralprecària. En la trobada, que se celebra avuii demà a Sitges, es planteja que els metgesrenovin el seu compromís social apostinper una major relació amb el pacient imantenir el seu nivell de competència però,a la vegada, reclamen més veu en el sis-tema sanitari. [...]La Vanguardia,19 de novembre de 2004

Els metges revisen lesobligacions ètiques i la relacióamb el malalt al primer congrésde la professió

El repte és redefinir el paper del metge ala societat del segle XXI. Quins canvis calintroduir en el sistema sanitari públicperquè els metges tinguin més autonomia,el paper de les tecnologies de la informaciói la comunicació (TIC), la col·laboració ambaltres professions sanitàries o la relacióamb els mitjans de comunicació sónalguns dels temes que es discutiran al pri-mer Congrés de la Professió Mèdica deCatalunya. [...]Diari de Barcelona,19 de novembre de 2004

La Vanguardia, 19 de novembre de 2004.

El País, 20 de novembre de 2004.

ABC, 20 de novembre de 2004.

El Punt, 20 de novembre de 2004.

EFE, 20 de novembre de 2004.

Revistade Premsa


europa press

Una àmplia majoria de metgescatalans defensen el copagamentdels serveis sanitaris

Els facultatius hauran d’evitar que els malaltsterminals pateixin, segons el nou codi.Els metges catalans estan pel copagamentde la sanitat. Així va quedar reflectit ahir alCongrés de la Professió Mèdica deCatalunya, en el qual 1.200 professionalsdels quatre col·legis provincials es van re-unir a Sitges per avaluar la situació delcol·lectiu. En ser preguntats per quina se-ria la mesura més útil per garantir lasostenibilitat del sistema sanitari, el 52 %dels delegats va escollir, entre cincopcions, el copagament entre la SeguretatSocial i el pacient. Els facultatius debatranavui el nou codi que obliga a evitar elpatiment als «malalts terminals». [...]El País,20 de novembre de 2004

Europa Press, 19 de novembre de 2004.

“risc terapèutic” de l’acte mèdic. “Faltaregulació en els aspectes juridicolegals del’exercici de la professió mèdica.» Almenysaquesta és l’opinió dels responsables delI Congrés de la Professió Mèdica que secelebra aquests dies a Sitges (Barcelona),que han plantejat una ponència perdebatre en quin sentit hauria d’orientar-seaquest regulació. [...]El Médico Interactivo,20/22 de novembre de 2004

Els metges catalans aproven uncodi ètic que permet avortar amenors encara que sigui contra ladecisió dels pares

Els metges de Catalunya van aprovaraquest dissabte un nou codi deontològicque advoca, entre d’altres qüestions, perrespectar la voluntat del menor, encara quela seva decisió vagi en contra de la postu-ra dels pares. Aquesta situació pot gene-rar controvèrsia en alguns aspectes comla contracepció o l’avortament. [...]Europa Press,20 de novembre de 2004

Els metges catalans a favor derespectar la decisió dels menorsmadurs

Els metges catalans van aprovar ahir ambàmplia majoria un nou Codi Deontològicque, entre altres qüestions, advoca perrespectar la voluntat dels menors encara

que la seva decisió vagi en contra de ladels seus pares. Aquest article es refereixfonamentalment a temes de contracepciói té com a última finalitat defensar els dretsdels menors, sempre que aquestsdemostrin condicions suficients demaduresa. [...]La Vanguardia,21 de novembre de 2004

Els metges ratifiquen el secretde les dades genètiques delspacients

Els menors madurs tenen dret a decidirsobre la seva salut.El primer Congrés de la Professió Mèdicade Catalunya es va cloure ahir a Sitgesamb l’aprovació d’una versió actualitzadadel codi deontològic. El text incorpora nousarticles que donen resposta a temes comara els avenços en genètica, la relació en-tre els metges i la indústria farmacèutica iel dret del menor madur a decidir per simateix. [...]Avui,21 de novembre de 2004

Els metges donen protagonismeals menors en la presa dedecisions sobre la seva salut

El nou codi ètic diu que se’ls ha de teniren compte, respectar la confidencialitatamb els pares i fer prevaler la seva voluntat.Els metges catalans van aprovar ahir uncodi deontològic que reconeix el paperdels menors en la presa de decisionsrelacionades amb la seva salut.[...]El Punt,21 de novembre de 2004

Els metges proposen que es creïun tribunal d’arbitratge per a lesreclamacions mèdiques

Amb aquesta mesura pretenen evitar lacada cop més freqüent judicialització dela pràctica mèdica.Els metges catalans defensen la creaciód’un tribunal d’arbitratge per a lesreclamacions mèdiques. Amb aquestamesura, el 65 % dels facultatius queassisteixen aquests dies al congrés sobrela professió creuen que s’aconseguiriatrencar la tendència actual a judicialitzar lapràctica mèdica. També reclamen una lleique estableixi un barem d’indemnitzacionssegons els danys causats a un pacient encas d’error mèdic i consideren necessariestablir algun sistema per avaluarperiòdicament la competència delsprofessionals mèdics. Si no estiguessinprou capacitats, podrien ser retirats del’exercici. [...]El Punt,20 de novembre de 2004

La majoria dels metges apostapel copagament per sostenir lasanitat

El primer congres de la professió advocàper la formació continuada obligatòria.Els facultatius plantegen diversespropostes per «repensar» la seva professiói estatus social, en la trobada que portena terme durant dos dies a Sitges.La majoria dels metges defensen l’opciódel copagament per als usuaris de lasanitat com a mesura més útil per afavorirla sostenibilitat del sistema sanitari. [...]ABC,20 de novembre de 2004

Metges catalans aposten per unanormativa comuna europea queestableixi un barem de màximsi mínims en les reclamacionscontra els professionals

Experts reunits en el I Congrés de laProfessió Mèdica de Catalunya alerten dela tendència a l’alça d’aquestesreclamacions i demanen l’acceptació del

Revistade Premsa


El Punt, 21 de novembre de 2004.

Avui, 21 de novembre de 2004.

ABC, 21 de novembre de 2004.

La Razón, 21 de novembre de 2004.

europa press

Els metges donaran suport a lesmenors que vulguin avortar

El nou codi deontològic que ahir vanaprovar i es van comprometre a acatar elsmetges de Catalunya proposa respectarla voluntat d’una pacient menor d’edatque, entre d’altres supòsits, decidísavortar, encara que aquesta decisió siguicontrària a l’opinió dels seus pares. [...]El Periódico,21 de novembre de 2004

Els metges catalans acordenpracticar avortaments a menorssense permís patern

El seu nou codi deontològic els obligaràsolament a valorar la «maduresa» de lespacients.El nou article 33 del codi deontològic delsmetges catalans obre la porta als menorsd'edat perquè puguin tenir plenaresponsabilitat en totes les qüestionsmèdiques que els afectin, per sobre de ladecisió dels seus pares. Aquest és el casde les adolescents que vulguin avortar oles que es decantin per utilitzar mètodesd'anticoncepció que requereixen visitamèdica. [...]La Razón,21 de novembre de 2004

La professió admet ja la sevaavaluació periòdica

Els delegats del Primer Congrés de laProfessió Mèdica de Catalunya han admèsque una avaluació periòdica de lacompetència permetria detectar defi-ciències, fomentar la qualitat i reduir elserrors mèdics.Diario Médico,23 de novembre de 2004

El congrés dels metges catalansdibuixa els canvis que han deproduir-se a la professió

Els metges catalans han donat pistes alseu organisme col·legial sobre quines hande ser les seves línies d’actuació, gràciesa les votacions realitzades durant elCongrés de la Professió Mèdica deCatalunya, celebrat a Sitges, que tambéva servir per aprovar l’actualització del CodiDeontològic. [...]Gaceta Médica,29 de novembre al 5 de desembrede 2004

A la recerca de labona salut professional

[...] Aquest congrés ha servit com abaròmetre de l'estat de la professió, però

Revistade Premsa


Gaceta Médica, 29 de novembreal 5 de desembre de 2004.

Diario Médico, 23 de novembre de 2004. Siete Días Médicos, 3-9 de desembre de 2004. Medical Economics, 14 de gener de 2005.

també per llançar propostes de canvi,començant des de dins. Hi ha bonesidees i millors intencions. Ara ja només faltaque començant des de dins. Hi ha bonesidees l'Administració no només sigui re-ceptiva i comprensiva, sinó "possibi-litadora". Si li faltaven idees sobre la ma-nera de fer el canvi o dissenyar la carreraprofessional, ara en tindrà un bon esbós.EditorialSiete Días Médicos,3-9 de desembre de 2004

La professió mèdicaal segle XXI

Els metges catalans van fer un profundexamen de consciència durant el PrimerCongrés de la Professió Mèdica deCatalunya, celebrat el passat mes denovembre a Sitges (Barcelona). Unareflexió crítica i autocrítica que, partint delserrors i encerts del present, s'endinsa enel futur amb l'esperança de millorarl'exercici de la Medicina en tots els seusvessants. Va ser un congrés amb caràcterprecursor d'una futura trobada de metgesd'àmbit nacional i que pretén obrir undebat permanent sobre els problemesmés apressants de la professió mèdica.[...]OpinióGonzalo San SegundoMedical Economics,14 de gener de 2005

1. Lluïsa Canals, en la presentació de la tercera ponència. Al fons, Jaume Padrós. 2. Josep M. Solé, president del COMT; Miquel Bruguera; Marina Geli, consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya;Eudald Bonet i Xavier Rodamilans, en l’acte de cloenda del Congrés. 3. Delegats en la votació de la cinquena ponència. 4. Jaume Aubía i Guillermo Sierra. 5. Jaume Padrós, abans de la presentació de lacinquena ponència. 6. Rosa Pérez, en la presentació de la cinquena ponència. 7. Joan Monés, en la presentació del projecte d’actualització del Codi de Deontología. 8. Carles Manté, director general de l’SCS;Marina Geli i Miquel Bruguera. 9. Ramon Trias, expresident del COMB, amb delegats del Congrés. 10. Miquel Bruguera, durant la presentació de les conclusions preliminars del Congrés. 11. Marina Geli, enla seva intervenció durant el Congrés. 12. Josep M. Solé, Miquel Bruguera i Marina Geli, en l’acte de cloenda. 13. Acte de cloenda del Congrés de la Professió Mèdica de Catalunya.


1

2

4

5

6

7

8 109

11 1312

3

> Imatges de les sessions del Congrés de la Professió Mèdica

> El vespre del 19 de novembre, els Col·legis de Metges de Catalunyavan lliurar els primers premis a l’Excel·lència Professional. Enaquesta edició es va guardonar 60 metges de tot Catalunya que, acriteri dels jurats constituïts per metges de reconegut prestigi, handestacat per l’excel·lència en el seu exercici professional

Els Col·legis de Metges de Catalunyaatorguen els primers premis al'Excel·lència Professional a 60 metges

MEDICINA ASSISTENCIAL

Medicina HospitalàriaDr. Xavier Allué MartínezDr. José Luis Barrio MedranoDr. Francesc Cardellach LópezDr. Joan Dorca RibugentDr. Vicenç Fonollosa PlaDra. Clara Llubià MaristanyDr. Francesc Planas ComesDr. Josep Manel Porcel PérezDr. Narcís Serrallach MilàDr. Miquel Torres Salinas

Atenció PrimàriaDr. Fernando Aldecoa MiraldaDr. Lluís Balagué GeaDra. Teresa Gros GarciaDr. Joan Juvanteny GorgalsDra. Flora López SimarroDra. Maria Rosa Monteserin NadalDra. Valeria María Pacheco HuergoDr. Josep Maria Picaza VilaDr. Joan Sala PujolDr. Ramon Soriano de la Rosa

Salut Mental, Salut Públicai Atenció SociosanitàriaDra. Àngela Domínguez GarcíaDr. Joan Espaulella PanicotDra. Maria Roser Llambí MaciàDr. Jaume Masferrer SentenaDr. Josep Manel Menchón MagriñàDra. Anna Maria Miquel CivitDr. Germà Morlans MolinaDra. Maria Nabal VicuñaDra. Teresa Roig PereraDr. Víctor Santacruz Saura

EN RECERCA BIOMÈDICA

Dr. Josep Maria Antó BoquéDra. Anna Maria Aragonés ErolesDr. Jaume Bosch GenoverDr. Elías Campo GuerriDr. Antoni Dávalos ErrandoDr. David García-Dorado GarciaDr. Joan Gené BadiaDra. Isabel Illa SendraDr. Eduard Prats AlonsoDr. Jesús Pujol Nuez

EN EDUCACIÓ MÈDICA

Dr. Josep Carreras BarnésDr. Mariano de la Figuera Von WichmannDra. Carmen Gomar SanchoDr. Josep Lluís López ColomésDr. Rodrigo Miralles MarreroDr. Jaume Mor SanchoDr. Albert Oriol BoschDr. Jordi Palés ArgullósDr. Ramon Pujol FarriolsDr. Àngel Vinyes-Miralpeix Gassó

EN HUMANISME MÈDIC

Dr. Carlos Algara LamaignereDr. Ignasi Aragó i MitjansDr. Salvador Àrias VallsDr. Ramon Balius JuliDr. Marc-Antoni Broggi TriasDr. Joan Colomines PuigDr. Jordi Craven-Bartle Lamotte de GrignonDr. Francesc Domingo SalvanyDr. Albert Jovell FernándezDr. Jordi Pujiula Ribera

Andreu Buenafuente, en la presentació dels premisa l'Excel·lència Professional.

CONGRÉS DE LA PROFESSIÓ MÈDICA DE CATALUNYA www.congresprofessio.orgConsell de Col·legis de Metges de Catalunya

Lliurament dels premis a l'Excel·lència Professional.

Guardonats amb els primerspremis a l'Excel·lènciaProfessional

Les distincions van ser lliurades pelspresidents dels quatre Col·legis de Metgesde Catalunya: Miquel Bruguera, presidentdel COMB; Josep M. Solé, president delCol·legi de Metges de Tarragona; EudaldBonet, president del Col·legi de Metges deGirona, i Xavier Rodamilans, president delCol·legi de Metges de Lleida. L’acte va tenirlloc a l’Auditori del Meliá Gran Sitges i va serpresentat per Andreu Buenafuente i altresmembres d'“El Terrat”, que van realitzar di-versos gags humorístics sobre temàticamèdica.Els Col·legis de Metges de Catalunya vanvoler fer coincidir la primera edició d’aquestspremis amb la celebració del Primer Congrésde la Professió Mèdica de Catalunya.Aquests guardons es concediran anualmenta metges que hagin destacat en el seuexercici professional, amb la finalitat dereconèixer públicament la seva excel·lènciaen diversos àmbits professionals: la Medici-na assistencial, la Recerca biomèdica,

l’Educació mèdica i l’Humanisme mèdic.“L’aspiració a l’excel·lència”, va dir MiquelBruguera, “hauria de ser un valor de tots elsmetges i metgesses, quelcom intrínsec dela professió, considerant excel·lència aque-lla combinació d’alta competència tècnica,disponibilitat per als malalts i els col·legues,voluntat de fer més del que un està obligat afer al servei a les persones i aquelles altresqualitats que fan que el metge excel·lentpugui ser considerat un exemple cap als mésjoves”.

Amb el patrocini de:

el congrés de sitges es tanca amb un ampli acord sobre els ... · amb un ampli acord sobre els...

Documents