LA REVISTA DELS GESTORS ADMINISTRATIUSNúmero 4 - 2017

P. 17

PREMI UNIÓN PROFESIONAL

P. 18

NOVES PLATAFORMES TELEMÀTIQUES

El COGAC signa un protocol de col·laboració amb la DGT

TRÀNSIT

2

EL

GE

STO

R

En un món en què Catalunya s’ha convertit en protagonista, en què s’està discutint si és més important escoltar la gent o mantenir la legalitat; en un temps de confrontació que no beneficia ningú, en què els nostres polítics sembla que han oblidat la millor manera de resoldre els conflictes: parlar sense condicions i, si no poden fer-ho sols, sotmetre’s a una mediació, que és la forma mitjançant la qual les societats avançades resolen els conflictes. En aquest context, els gestors administratius, com a professionals de referència de la petita i mitjana empresa, hem de transmetre als nostres clients tranquil·litat i confiança en el futur.

I parlant de futur i de professió, us participo que he estat distingit per Unión Profesional per “l’exemplaritat en l’exercici professional i la perseverança en els principis i valors professionals internacionalment establerts”. Una distinció que he rebut en nom de tots, perquè

entre tots hem fet que la nostra professió sigui reconeguda i arribi als estàndards de qualitat i professionalitat que ens defineixen.

Aquests tipus de reconeixements ens motiven per continuar treballant encara amb més força. I en són una bona prova les noves plataformes telemàtiques que s’han presentat i que suposen un avenç important per guanyar eficàcia a les nostres gestories. Els certificats digitals al núvol, les millores de la plataforma d’escriptures i el nou servei d’enviament de notificacions electròniques ja són una realitat.

I és que el Col·legi treballa cada dia en aquest sentit, per detectar noves necessitats, definir projectes i fer-los realitat.

EDITORIAL

SUMARI

PRESIDENTAlfonso Lluzar López de Briñas

DIRECTORAVanessa Mena

COMISSIÓ REVISTACarme DalmauCristina CalvoCarme ElenaMontse Flores Concha FortezaMarc GiménezMarina RocabrunaAurora RodésFrancisco TorresSònia Villar

COL·LABORADORESSonia QuintanaChantal RabatCristina Izquierdo

FOTOGRAFIESPhotoAltoBit ComunicaciónRubén IrúnMiquel Taverna

COORDINACIÓ PUBLICITATBit ComunicaciónJosep Tarradellas, 15508029 BarcelonaTel.: 93 363 64 64

EDITACol·legi Oficial de Gestors Administratiusde CatalunyaPl. Urquinaona, 6, 6a planta08010 Barcelonacolcatalunya@gestors.cat

DISSENY GRÀFIC I PRODUCCIÓBit Comunicaciónmmeca@grupobit.com

DIP. LEGAL: B-44973-92

En cap cas l’opinió expressada en els articles publicats a El Gestor ha d’entendre’s com a opinió del Col·legi de Gestors Administratius,sinó exclusivament dels seus autors.

El Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya és propietari dels drets de propietat intel·lectual i industrial dels continguts de la revista El Gestor, així com dels elements que conté. Atès el que disposa la Llei de propietat intel·lectual, queden expressament prohibides la reproducció, distribució i comunicació pública, incloent-hi la modalitat de la posada a disposició, de la totalitat o part dels continguts de la revista El Gestor, en qualsevol suport o per qualsevol mitja tècnic, sense l’autorització expressa i per escrit del Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya. L’autorització de reproducció parcial o total requerirà obligatòriament citar-ne l’autoria i la procedència.

Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunyacolcatalunya@gestors.catwww.gestors.cat

ENTREVISTA OPINIÓ OPINIÓ03 08 10

Protocol entre la DGT i el COGAC

ACTIVITATS 17Premi Unión ProfesionalDepartament de TreballPlataformes telemàtiquesTrobada d’assessors digitals

Conveni Ferrer & OjedaProves d’accésJornada Mutuaga

MITJANS 22

Els GA en els mitjans de comunicació

DIVERSOS 23Guanyadora White PartyProjecte ARI

Sistema immediatd’informació

Reformes urgents del treball autònom

14

Gestor de proximitat

DELEGACIONS 15Activitats a Lleida i Girona

EDITORIAL

Alfonso LluzarPresident del Col·legi Oficial de Gestors Administratius

de Catalunya

16ELS NOSTRESGESTORS

Grup SisquellaM. Isabel Moreno

SERVEIS

3

EL

GE

STO

R

ENTREVISTAENTREVISTA

Cap provincial de Trànsit de Barcelona (DGT)

President del Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya

ALFONSO LLUZAR

ADRIÀ PUIGPELAT

Les reunions de treball entre la DGT i el Col·legi de Gestors són contínues per garantir un bon seguiment dels processos i resoldre, o prevenir, qualsevol incidència. La bona sintonia entre Alfonso Lluzar, president del Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya, i Adrià Puigpelat, cap provincial de la DGT a Barcelona, és evident. Apassionats de la seva feina, amb una ment inquieta, molta experiència i amb ganes de continuar avançant, són un tàndem guanyador i un bon exemple de col·laboració entre les administracions i els professionals per un objectiu comú. Ambdues institucions acaben de signar un protocol de col·laboració per a la impressió i el tractament documental dels permisos de circulació, fitxes tècniques i distintius ambientals.

4

EL

GE

STO

R

en fase de proves el de transferències perquè sigui accessible a tots els ges-tors ben aviat. A més, volem continuar avançant perquè es realitzi la digitalit-zació de la documentació associada als expedients.

Aquest seria el pas final dels tràmits en paper?

Realment, l’objectiu és aconseguir que no hi hagi cap tipus de tràfec de papers entre les gestories i trànsit excepte quan, bé per una incidència o bé per-què el tràmit no reuneix les condicions establertes, no es pugui tramitar a través d’aquest sistema. És important dir que estem buscant la màxima seguretat jurídica i que per això hem triat aquells tràmits les validacions dels quals ens ofereixen les màximes ga-ranties. Aquestes validacions es poden realitzar de forma automatitzada o es poden implantar a través de la plata-forma col·legial. Per tant, permeten que la impressió es dugui a terme de forma

Com s’ha arribat a la signar aquest protocol?

Aquest protocol culmina un camí que vam començar l’any 2007, quan es va signar un conveni entre la DGT i el Col·legi de Gestors per a la tramitació telemàtica de determinats tràmits. Ara, amb aquest projecte, el Col·legi realit-zarà no únicament la tramitació, sinó també la impressió de la documentació definitiva associada als tràmits que reuneixen unes condicions determina-des. Ja tenim implantat el procés per a matrícules a totes les gestories i està

automàtica sense la intervenció d’un funcionari, ja que tot el que cal verificar ja s’ha comprovat informàticament a través de la plataforma col·legial i/o les aplicacions de la DGT. La tranquil·litat que ens dona el procés de validació au-tomatitzat permet que el Col·legi sigui qui posa el colofó a tot el procés.

Com beneficien el client final totes aquestes millores?

Si reduïm els passos intermedis i fem que aquests siguin més eficients, acon-seguirem que el ciutadà pugui tramitar els seus assumptes relacionats amb els vehicles amb més agilitat i velocitat. Quan vam començar la tramitació tele-màtica l’any 2007 es van retallar molt els terminis, per la qual cosa el ciutadà gairebé podia sortir del concessionari amb el cotxe matriculat. Això sí, amb la documentació temporal. Amb el pas que hem implantat ara, gràcies al qual el Col·legi és capaç d’imprimir la docu-mentació en un termini molt reduït de

ENTREVISTA

“La col·laboració amb el Col·legi de Gestors ha donat uns resultats extraordinaris”

“L’OBJECTIU ÉS ACONSEGUIR QUE NO HI HAGI CAP TIPUS DE TRÀFEC DE PAPERS ENTRE LES GESTORIES I TRÀNSIT”

5

EL

GE

STO

R

temps, un client pot obtenir la docu-mentació definitiva del seu vehicle per circular amb normalitat en unes vint-i-quatre hores.

Aquesta millora es podrà mantenir en qualsevol època de l’any?

Efectivament. Per posar-ne un exemple real, al gener del 2017 (una època de l’any amb molts tràmits i menys per-sonal) van sorgir alguns problemes en aplicacions informàtiques que van des- embocar en una demora important en la impressió de permisos de circulació per part de la DGT. Al juliol d’aquest any, tanmateix, s’ha pogut percebre que els terminis per obtenir la documentació definitiva han estat extraordinàriament millors del que hauríem pogut esperar sense aquesta millora.

I des del punt de vista de l’Administra-ció, en què la beneficia?

El projecte neix dins del marc de col·la-boració que tenim establert amb el Col-legi de Gestors i que ens resulta molt satisfactori, ja que podem dir: anem a veure com el Col·legi ens pot ajudar a utilitzar els recursos que tenim —que, al capdavall, són limitats— per fer tas-ques que hi aportin valor. La impressió d’aquesta documentació ens obligava a dedicar recursos humans a dur a terme una tasca purament mecànica amb uns mitjans relativament precaris. Afortuna-dament, el Col·legi disposa dels siste-mes, de les eines i de la tecnologia ade-quats per realitzar aquesta impressió

“JA TENIM IMPLANTADA LA IMPRESSIÓ DE LA DOCUMENTACIÓ DEFINITIVA DE MATRÍCULA”

“LA COL·LABORACIÓ AMB EL COL·LEGI DE GESTORS HA DONAT UNS RESULTATS EXTRAORDINARIS”

aquest moment, gairebé el 95% de la matriculació que es fa a Barcelona es realitza telemàticament a través dels gestors i, d’aquesta matriculació, el 80% de la documentació s’imprimeix definitivament pel Col·legi sense la intervenció de la prefectura. Aquest és un avenç molt significatiu.

Per què es va confiar en el Col·legi de Gestors de Catalunya?

Perquè des del principi ens va donar molta confiança. Personalment, vaig tenir molta implicació en les fases inici-als del desenvolupament de l’aplicació de matrícula telemàtica i vaig poder observar que en aquest col·lectiu hi ha una gran professionalitat i una potèn-cia molt forta en el Col·legi. Els dos fets ens van permetre confiar en aquest col-lectiu. A la professionalitat i la potència tecnològica cal afegir el fet de saber que tens un aliat al teu costat per aïllar i perseguir els comportaments que sur-ten del procés establert. Això és el que ens ha permès generar aquest entorn de confiança, en el qual crec que ens sentim francament còmodes. Per això podem explorar nous escenaris.

Està previst implantar aquestes millo-res a altres prefectures de trànsit fora de Catalunya?

Generalment —i això és així des de fa molts anys—, qualsevol millora ha estat realitzada amb el vistiplau i amb una màxima col·laboració, participació i implicació de la nostra direcció ge-neral i, en particular, de la sotsdirecció general adjunta de vehicles. D’alguna manera, tant el sotsdirector general de mobilitat com la sotsdirectora ad-junta de vehicles hi han estat implicats des del principi. Barcelona va ser la prefectura triada per començar, amb la intenció que després s’estengués a la resta dels territoris: primer de Cata-lunya i després d’Espanya.

de forma molt eficient i ens ha alliberat alguns recursos, que podrem dedicar a tasques de més valor afegit. Per exem-ple, atendre millor els ciutadans.

S’ha arribat molt lluny. Encara queda camp per continuar avançant?

Espero que sí. La veritat és que fa deu anys que col·laborem —els mateixos anys, aproximadament, que fa que soc cap provincial—, i esperem que amb el Col·legi de Catalunya puguem con-tinuar avançant. Com deia al principi, ja tenim implantada la impressió de la documentació definitiva de matrícula. Actualment estem en la fase 2, que seria el desplegament de la impressió de la documentació definitiva de la transferència. Per acabar, la fase 3 d’aquest projecte seria la digitalit-zació. Aquestes millores suposen un canvi radical, perquè, encara que ara tamitem telemàticament, segueix havent-hi un trànsit de papers entre la prefectura i la gestoria; per tant, si aconseguim que tot l’expedient es pugui digitalitzar, haurem aconseguit una fita especialment important: que el cent per cent del tràmit de la docu-mentació sigui telemàtic. És important remarcar que en aquest procés la Prefectura de Trànsit és al final. N’és l’últim esglaó, perquè primer han pas-sat al davant moltes administracions per liquidar un impost de matriculació amb l’Agència Tributària, un de circu-lació amb l’ajuntament… És a dir, hau-rem aconseguit que tot això finalment sigui telemàtic amb la implicació de moltes administracions de tot tipus.

La col·laboració és la clau...

Totalment. Nosaltres som molt parti-daris de la col·laboració “pública-pri-vada”, però en aquest cas crec que és un cas d’èxit. La col·laboració amb el Col·legi de Gestors, que ve de lluny, ha donat uns resultats extraordinaris. En

ENTREVISTA

“EL PROJECTE NEIX DINS DEL MARC DE COL·LABORACIÓ QUE TENIM ESTABLERT AMB EL COL·LEGI DE GESTORS”

“EN AQUEST COL·LECTIU HI HA UNA GRAN PROFESSIONALITAT I UNA POTÈNCIA MOLT FORTA EN EL COL·LEGI”

6

EL

GE

STO

R

som una organització capdavantera, amb molta empenta per encetar nous reptes i amb visió de futur per desenvolupar els projectes més beneficiosos per a la nostra professió i les nostres gestories.

Queda camp d’acció per continuar avançant?

Sempre queden millores per implantar i processos per perfeccionar, com, per exemple, la digitalització de l’arxiu documental de tota la documentació, o explorar nous procediments admi-nistratius de trànsit en què els gestors

Quin és l’objectiu final d’aquest pro-tocol?

Amb la signatura d’aquest protocol, el Col·legi de Gestors assumeix les tasques d’impressió de la documentació definitiva que resulten dels tràmits de matriculació i transferència d’un vehicle. Podríem dir que amb això culminem el procés de tramitació telemàtica que va començar fa deu anys.

Aleshores vam ser pioners a Espanya. Ara també ho som?

Efectivament. Som el primer Col·legi d’Espanya que pot portar a terme aquest procés, fruit d’una relació de col·laboració constant i molt fluida amb la DGT. Ja hi ha molts col·legis de gestors interessats a assumir també aquestes noves tasques en veure que és possible, però a Catalunya n’hem estat els pioners. Una vegada més, hem demostrat que

administratius puguem aportar valor i posicionar-nos de nou com un referent.

Un sistema telemàtic tan avançat és extrapolable a altres tipus de tràmits que no estiguin relacionats amb els vehicles?

Els processos telemàtics han demostrat que funcionen bé, que són fiables i molt útils per a tots els actors que intervenen en el procés: administració, gestors i ciutadans. L’experiència que hem adquirit en l’àmbit del trànsit ens obre les portes per fer el mateix amb altres gestions en què intervingui més d’una administració. Ja hi ha organismes que s’estan fixant en l’èxit d’aquest sistema, que permetrà que els gestors administratius accedeixin a altres camps i ens aportarà, sens dubte, més valor afegit respecte d’altres professionals. Un exemple en seria l’àrea de nacionalitats, però les possibilitats són infinites.

“Culminem un procés de tramitació telemàtica en el qual hem estat pioners”

ENTREVISTA

“SOM EL PRIMER

COL·LEGI D’ESPANYA

QUE POT PORTAR

A TERME AQUEST

PROCÉS”

7

EL

GE

STO

R

mentre es continuaven donant els serveis tradicionals, però una feina que ha arribat a molt bon port gràcies a la professionalitat i l’empenta de tots.

I els gestors... s’adapten ràpidament a aquests canvis?

La nostra professió porta en l’ADN la innovació i l’adaptació constant al canvi, per la qual cosa estem acostumats a variar els processos quan la fita és millorar i donar un bon servei. De tota manera, el nostre col·lectiu sempre pot tenir el suport del Col·legi per fer aquest camí més fàcil. N’és un exemple molt clar el nostre servei de consultoria de vehicles, en què assessorem i resolem els dubtes dels nostres col·legiats des dels seus despatxos. Només el 2016 es van dur a terme més de 240 visites de consultoria a Barcelona, Lleida i Girona. L’èxit d’aquest servei ha fet que vulguem que evolucioni perquè n’origini un de més avançat que veurà la llum aviat. Es tracta d’una consultoria global en què serem nosaltres els que ens aproparem a les gestories per assegurar-nos que aprofiten tot allò que el Col·legi els pot oferir.

ENTREVISTA

Ja està implantat a tot Catalunya?

Els Serveis Centralitzats de Barcelona i Sabadell han estat els primers, com a camp de proves d’aquesta iniciativa, però ja estem treballant per implantar-lo a Girona i Lleida en un espai de temps breu.

Fem recopilació. Què implica exacta-ment aquest procés nou?

Implica que els Serveis Centralitzats del Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya imprimeixin la docu-mentació definitiva del vehicle. En el cas de les matriculacions, estaríem parlant de la fitxa tècnica definitiva, el permís de circulació definitiu en paper oficial de la Fàbrica de Moneda i Timbre, i el distintiu ambiental. En el cas de les transferències, s’imprimeix el permís de circulació definitiu.

Quin benefici n’obtindran els gestors?

Principalment podran donar més bon servei als clients, ja que facilita que

els tràmits estiguin resolts en vint-i-quatre hores si no hi ha cap incidència. Així, independentment de l’època de l’any, estandarditzem els temps de tramitació i millora considerablement la fluïdesa del servei amb el client final de la gestoria. I ja saben que un client satisfet, és un client fidelitzat.

I per a la DGT, per què és beneficiós aquest protocol?

La Direcció General de Trànsit, gràcies a la confiança dipositada en els gestors administratius, pot delegar-nos aquest tipus de tràmit per alliberar els seus recursos i per dedicar-los a altres tasques de valor afegit al ciutadà. Aquest és l’exemple perfecte d’una bona col·laboració entre l’Administració i els professionals, en què el treball conjunt, per un objectiu comú, repercuteix en una millora per a la societat.

Suposo que no ha estat fàcil arribar a aquest punt...

Aquest és el resultat de moltes hores de treball. Per una banda, de l’equip de Serveis Centralitzats de Barcelona, que ha assumit aquest projecte des de l’inici amb molta il·lusió i responsabilitat, i que ha fet les proves i els ajustos necessaris fins a perfeccionar-lo. Per altra banda, de l’equip de GESCO, que ha adaptat i millorat la plataforma telemàtica en què se sosté tot el procés. Ha estat una feina llarga, feta silenciosament

“AQUEST ÉS

L’EXEMPLE PERFECTE

D’UNA BONA

COL·LABORACIÓ

ENTRE

L’ADMINISTRACIÓ I

ELS PROFESSIONALS”

“LA NOSTRA

PROFESSIÓ PORTA

EN L’ADN LA

INNOVACIÓ”

D’esquerra a dreta: Marc Virgili (analista funcional de GESCO), Marina Rocabruna (gerent del COGAC), Albert Asensio (product owner de Gesco), Alfonso Lluzar (president del COGAC), Adrià Puigpelat (cap provincial de Trànsit de Barcelona), Natalia Padilla (cap local de la prefectura de Trànsit a Sabadell), Ada Giménez (gerent de Gesco), Susana Ramiro (cap del Servei de Vehicles) i Noemí Corbacho (cap dels Serveis Centralitzats de Barcelona).

8

EL

GE

STO

R

OPINIÓ

En acabar l’últim trimestre de l’any passat, l’administració fiscal espanyola ens va sorprendre arran de la implantació del sistema immediat d’informació (SII), que va entrar en vigor l’1 de juliol de 2017. Però què és el SII? Es tracta d’un nou sistema de gestió d’IVA que obliga a presentar en línia a l’Agència Tributària les factures emeses i rebudes en un termini màxim de quatre dies, a partir de la seva emissió o de la data de comptabilització de les factures rebudes. Aquest termini és de vuit dies durant l’any 2017.

En altres paraules i en la pràctica, és un sistema que obliga a presentar les factures pràcticament en temps real. És a dir, cal portar els llibres de registres de l’IVA a través de la pàgina web de l’Agència Tributària; per tant, es tracta de llibres electrònics.

No consisteix a presentar factures, sinó a informar d’aquelles dades que l’administració fiscal entén que tenen rellevància tributària (vet aquí una altra novetat i un altre problema: els registres SII contenen més informació que els ja tradicionals llibres de registres d’IVA legislats a través de la Llei 37/1992, de 28 de desembre, de l’impost sobre el valor afegit). Per tant, la complexitat i el temps necessari per efectuar els registres d’IVA són més grans.

Durant el primer semestre del 2017, les empreses obligades pel nou mètode de presentació de llibres d’IVA a través de la plataforma telemàtica de l’Agència Tributària han incrementat el nivell de preocupació i d’estrès a mesura que passaven els mesos de l’any, ja que la desinformació sobre el SII era generalitzada, i fins a principis de juny (un mes

abans de l’obligatorietat del sistema) no es van començar a resoldre dubtes de tipus pràctic i, per tant, a desvelar-ne el funcionament pràctic.

Recordem que l’ordre per la qual es regulen les especifica-cions normatives i tècniques que desenvolupen la gestió dels llibres de registre de l’impost sobre el valor afegit a través de la seu electrònica de l’Administració Tributària es va publicar en el BOE el dilluns 15 de maig de 2017.

La feina que han dut a terme les empreses per poder adaptar-s’hi ha estat molt important a escala organitzativa (i encara més a escala econòmica, tant pel cost informàtic de l’adaptació com pel cost de la reorganització interna necessària per adaptar els circuits administratius i poder traspassar la informació econòmica a l’Agència Tributària gairebé en temps real). Com a conseqüència del que s’ha dit fins ara, podem afirmar que el sistema immediat d’informació és complex i car.

Però qui està obligat al SII? Aquelles empreses el volum de facturació de les quals és superior a sis milions d’euros, les

JOSEP RIBÓ

Comptador del COGAC

ARRIBA EL SISTEMA IMMEDIAT D’INFORMACIÓ (SII)

“LA FEINA QUE HAN DUT A TERME LES EMPRESES PER PODER ADAPTAR-S’HI HA ESTAT MOLT IMPORTANT A ESCALA ORGANITZATIVA”

9

EL

GE

STO

R

societats acollides al règim especial del grup d’entitats de l’IVA i aquelles entitats inscrites en el Registre de devolució mensual de l’IVA (REDEME).

Amb aquests límits constatem que el SII afecta directament les pimes, un grup que realment ens preocupa perquè constitueixen una part molt important de les empreses del país i perquè el fet de seguir treballant, innovant i mantenint-se en un mercat globalitzat i cada dia més competitiu els resulta una lluita diària.

Aquest nou mètode de control de factures permetrà a l’AEAT millorar el control tributari, la qual cosa ens sembla coherent, ja que aquest és un dels objectius de l’entitat, però el que no ens sembla tan coherent és qui paga la factura de tot plegat (és a dir, a quin preu i a quin cost). La conclusió és que sempre paguen els mateixos i que les pimes en són les més perjudicades, ja que disposen de menys mitjans materials, humans i de facilitació de la informació en temps real.

Més perjudicades estan aquelles empreses acollides al REDEME, ja que per la seva activitat requereixen un sistema de devolució mensual de l’IVA; tot i que se’ls pot donar de baixa del Registre de devolució mensual, no sol ser operatiu per a la seva gestió financera tramitar aquesta baixa. Conseqüentment, en la pràctica s’han vist obligades a adaptar-se al nou règim.

I per tenir un bon final de festa no hi ha res millor que demanar més. Les empreses acollides al sistema hauran de presentar els llibres d’IVA a través del sistema SII de tot

l’exercici 2017 (per descomptat, des de l’1 de gener, i per fer-ho tindran temps fins al 31 de desembre de 2017). És a dir, una vegada realitzada la comptabilitat del primer semestre hauran de tornar a introduir totes les factures d’aquest període o crear algun procediment informàtic que faci aquesta funció; això sí, reintroduint totes les dades de compliment obligatori a l’efecte del SII, les quals abans no calia tenir en compte com a text de la factura, clau de l’operació (22 claus diferents) o codi de la transacció (64 codis diferents a escollir).

El nou sistema té —per descomptat— un règim sancionador propi per l’incompliment de terminis: una multa pecuniària del 0,5% de l’import de la factura objecte de registre, en el cas que el retard es refereixi al llibre de registre de factures expedides i factures rebudes, amb un mínim trimestral de 300 € i un màxim de 6.000 €.

El percentatge del 0,5% s’aplica sobre l’import total de cada registre de facturació, incloent-hi les quotes, recàrrecs que, si escau, derivin de l’operació. S’estableix que per a l’aplicació de mínims i màxims es tindrà en compte el total d’infraccions comeses en el trimestre natural.

Quan siguin retards corresponents al llibre de registre de béns d’inversió i de determinades operacions intra-comunitàries, la sanció serà de 150 €.

El legislador no ha establert cap criteri modulador de les sancions en funció del retard, de manera que s’aplica la mateixa sanció al retard de tan sols un dia en el compliment de l’obligació sobre retards superiors.

El legislador, conscient de l’augment de la càrrega administrativa, ha ofert certs avantatges a les empreses acollides al règim suprimint algunes obligacions formals, com ara l’eliminació de la declaració anual de més de 3.000 € (model 347), la supressió de la declaració informativa d’operacions incloses en els llibres de registre (model 340), l’eliminació de la presentació de la declaració resum anual de l’IVA (model 390) o bé la presentació de les declaracions mensuals com a màxim el dia 30 de cada mes.

Quines conclusions podem obtenir arran de la implantació del SII? Sens dubte, més cost d’administració, és a dir, més cost indirecte, millor control per part de l’Administració i un temor que el SII es tracti simplement d’una prova i que a mitjà termini sigui una obligació per a pràcticament tots els subjectes passius de l’IVA.

OPINIÓ

“AMB AQUESTS

LÍMITS CONSTATEM QUE EL SII

AFECTA DIRECTAMENT

LES PIMES”

“EL PERCENTATGE DEL 0,5%

S’APLICA SOBRE L’IMPORT

TOTAL DE CADA REGISTRE

DE FACTURACIÓ”

10

EL

GE

STO

R

Després d’una aturada legislativa que en l’àmbit laboral ha durat anys, ens trobem davant l’aprovació per la pu-blicació d’una normativa important que afectarà de ple el món dels tre-balladors autònoms. Per aquest motiu, és necessari que ens avancem al seu contingut i estiguem preparats com cal quan la bateria de novetats anun-ciades sigui una realitat en la nostra tasca professional.

Efectivament, la Comissió de Treball i Seguretat Social del Congrés va apro-var per unanimitat el 29 de juny passat la Llei de reformes urgents del treball autònom, enviada al Senat el 17 de ju-liol per completar-ne la tramitació par-lamentària abans de l’entrada en vigor, prevista per a les properes setmanes.

Avancem que hi ha moltes novetats i que algunes són transcendents, però cal esmentar que les seves carències i el fet d’haver desaprofitat l’ocasió per tractar i regular algunes de les reivin-dicacions històriques del món autò-nom també es fan notar.

Podem classificar les novetats en cinc grups diferents:

1. Mesures acordades en matèria d’eli-minació de traves administratives

• A partir d’ara, les baixes i altes en el RETA es faran efectives durant el dia realitzat. D’aquesta manera, tan sols es pagarà la quota dels dies en què l’autònom estigui do-nat d’alta i no pas el mes complet, com fins ara.

• La base de cotització pot can-viar-se fins a quatre vegades l’any per ajustar-la millor als ingressos.

• La devolució de l’excés de cotització de les persones amb pluriactivitat es farà d’ofici, sense

que calgui fer la sol·licitud de la devolució.

• Es reduiran els recàrrecs que pe-nalitzaven els autònoms pel retard en el pagament de la quota: durant el primer mes de desfasament en el pagament, la penalització passa del 20% al 10%.

2. Mesures acordades en matèria del foment de l’emprenedoria

• Es milloraran les condicions de l’emprenedoria per als treballa-dors amb discapacitat.

• La tarifa plana de 50 euros s’am-pliarà de sis mesos a un any. Encara que també s’ha discutit que hi ha el risc que aquesta mesura generi més precarietat, si l’empresari obliga els seus treballadors a donar-se d’alta com a autònoms per estalviar-se’n la cotització. A més, els autònoms que deixin la seva activitat durant dos anys i tornin a treballar podran acollir-se a la tarifa plana, ja que fins ara havien d’esperar-se cinc anys.

JOSÉ HURTADO

Assessor de la Comissió Laboral del COGAC

NOVETATS SOBRE LA LLEI DE REFORMES URGENTS DEL TREBALL AUTÒNOM

“LA TARIFA PLANA DE 50 EUROS S’AMPLIARÀ DE SIS MESOS A UN ANY”

11

EL

GE

STO

R

• La contractació indefinida per part del treballador autònom com a treballadors per compte d’altri del seu cònjuge, ascendents, des-cendents i altres parents per con-sanguinitat o afinitat, fins al segon grau inclusivament, donarà dret a una bonificació en la quota empre-sarial per contingències comunes del cent per cent durant un perío-de de dotze mesos.

• Es permetrà que els autònoms contractin els seus fills (en situació de discapacitat). Es reforçarà, per tant, la figura del familiar col•la-borador, ja que es reduirà el grau de discapacitat dels fills d’un tre-ballador autònom major de trenta anys per a l’accés d’ajuts, amb in-centius perquè aquests puguin ser contractats com a treballadors per compte d’altri.

3. Mesures acordades en matèria de protecció social

• Es podrà compatibilitzar el cent per cent de la pensió i el treball per compte propi quan es tingui algun empleat a càrrec. Actual-ment es cobra només el 50% de la pensió.

• Es reconeixerà l’accident en el trajecte dels autònoms com a ac-cident laboral.

• S’establirà la tarifa plana de 50 euros per a dones que es reincor-porin de la maternitat. Així doncs, per a les dones que hagin ces-sat l’activitat i tornin després de la baixa de maternitat, adopció, guarda, acolliment o tutela, la ta-rifa de cotització serà de 50 euros al mes durant el primer any o una bonificació del 80% sobre la quo-ta per contingències comunes, en els supòsits que tinguin altres ba-ses de cotització.

• Hi haurà una exempció del cent per cent de la quota d’autònoms durant dotze mesos per la cura de menors o dependents. A més, s’amplia de 7 a 12 anys l’edat del menor, la cura del qual dona dret a bonificacions.

• La quota dels autònoms societa-ris es desvincularà dels augments del salari mínim interprofessional (SMI) i quedarà determinada, any per any, en els pressupostos ge-nerals de l’Estat.

4. Mesures acordades en matèria de prevenció de riscos laborals

• S’aproven millores per a la for-mació en prevenció de riscos la-borals, ja que els autònoms tin-dran dret a la formació adaptada a les seves necessitats reals per millorar-ne la consolidació em-presarial i la competitivitat, mit-jançant una major participació de les organitzacions d’autònoms en aquests.

5. Mesures acordades en matèria fiscal

• S’introduiran deduccions de despeses per àpats de fins a 12 euros diaris si poden ser compro-vats per mitjans electrònics i te-nen l’origen en establiments de restauració.

• També s’introduirà una deducció del 30% dels rebuts d’aigua, llum, electricitat i telefonia quan l’autò-nom treballi des de casa seva.

No obstant això, com apuntàvem al començament, hi ha qüestions im-portants que no han estat aborda-des, com ara el fet d’ajustar la co-tització de l’autònom als ingressos reals. Com que actualment es pot triar la base de cotització, un alt per-centatge s’acull a la base mínima, que té prestacions escasses.

La possible cotització parcial de l’autònom tampoc no s’ha tingut en compte, de manera que se segueix sense donar resposta a aquelles persones que treballen de mane-

ra esporàdica per compte propi o a aquelles que, tot i que són autònoms de forma habitual, només treballen poques hores al dia. No obstant això, les disposicions addicionals quarta i cinquena de la Llei preveuen expres-sament l’inici de l’estudi d’un sistema de cotització a temps parcial i la con-creció del concepte de habitualitat a l’efecte d’incorporació o no al RETA.

La prestació per cessament d’acti-vitat és un altre punt que també ha quedat aturat. Actualment es percep de manera voluntària i requereix un pagament extra durant l’activitat i la prova que el cessament de l’activitat ha estat per motius econòmics, d’or-ganització o d’altres (de manera que l’accés a aquesta prestació resulta molt difícil). Estadísticament només la reben l’1% dels autònoms que ces-sen l’activitat, ja que el fet d’haver de pagar per una cosa que no és segur que es cobrarà no convenç.

D’altra banda, també continua po-sant-se en dubte la figura del treba-llador autònom econòmicament de-pendent (TRADE). La realitat és que les empreses a vegades no volen re-conèixer els seus TRADE com a tals, la qual cosa potencia el fenomen dels falsos autònoms, exempts de drets.

En definitiva, pel que fa a les mesu-res que sí que han estat acordades: quan entraran en vigor? Doncs bé, segons les declaracions de la minis-tra de Treball, Fátima Báñez, fins “a la tornada de les vacances d’estiu” la majoria de les mesures no entraran en vigor i faltaran les que requerei-xin una tramitació burocràtica més complexa, com ara l’ampliació de la tarifa plana, la reducció dels re-càrrecs de deutes o les deduccions fiscals, ajornades fins al proper 1 de gener de 2018.

OPINIÓ

“LA PRESTACIÓ PER CESSAMENT D’ACTIVITAT ÉS UN ALTRE PUNT QUE TAMBÉ HA QUEDAT ATURAT”

“HI HA QÜESTIONS

IMPORTANTS

QUE NO HAN ESTAT

ABORDADES”

12

EL

GE

STO

R

Sabies que el 25 de maig de 2016 va entrar en vigor el Re-glament general de protecció de dades (RGPD) i que la seva aplicació efectiva no serà fins al 25 de maig de 2018?

Aquest termini de gairebé dos anys per a la seva aplicació no implica que les empreses i els organismes hagin d’obvi-ar-ne el compliment fins a la data establerta, sinó al con-trari: s’aconsella iniciar un procés d’adequació progressiu i continuat en tots aquells aspectes que siguin compatibles amb la normativa vigent. L’Agència Espanyola de Protecció de Dades ha recomanat que les organitzacions vagin adap-tant els processos interns a les novetats legislatives. Aquest nou reglament pretén crear un marc legal de protecció de dades harmonitzat en tota la UE, amb l’objectiu de retornar als ciutadans el control de les seves dades personals, com també regular la lliure circulació de dades, imposant regles més estrictes per als tractaments que se’n fan.

Però per on podem començar? Com podem adequar l’acti-vitat de les organitzacions a la nova regulació? Quines nove-tats introdueix el RGPD i com podem compaginar-les amb la normativa actual? Com que avui dia encara hi ha mol-tíssimes incògnites, a continuació exposarem les principals novetats del RGPD respecte de l’actual LOPD (Llei orgànica de protecció de dades), amb la finalitat de facilitar aquest procés, i us proposarem algunes recomanacions per a una adequació progressiva i efectiva.

1. Responsabilitat proactiva de les empreses

Sorgeix la paraula accountability, és a dir, la responsabi-litat proactiva de les empreses en el compliment norma-tiu. El RGPD estableix la privacitat en el disseny i, per de-fecte, per garantir el compliment normatiu amb caràcter previ al tractament de les dades i durant el tractament. El RGPD proposa mecanismes de verificació del compli-ment, l’adhesió a codis de conducta o mecanismes de certificació.

2. Canvis en l’obtenció del consentiment per tractar les dades

Amb l’actual LOPD s’exigeix el consentiment lliure, in-format, específic i inequívoc dels interessats per al trac-tament de les seves dades i en permet, quan les dades són de nivell bàsic, el consentiment tàcit. Amb el RGPD es mantenen els mateixos principis, però serà obligatòria una declaració de l’interessat o una acció positiva que en manifesti la conformitat: s’elimina el consentiment tàcit, de manera que les caselles premarcades o la inacció ja no siguin “consentiment”. Així doncs, les empreses i organit-zacions que tractin dades personals (de clients, treballa-dors, proveïdors, imatges de videovigilància, etc.) hauran de revisar les clàusules en què demanen el consentiment i hauran d’eliminar-hi el consentiment tàcit.

D’altra banda, el consentiment atorgat pels menors, sense la necessitat de tenir el consentiment dels pares o tutors legals, per al tractament de les dades passa dels 14 als 16 anys, excepte si una llei nacional estableix una altra cosa, sempre amb el límit dels 13 anys.

3. Deure d’informació

Sempre que es recullen dades personals en qualsevol ti-pus de formulari cal informar, fins ara, de l’existència dels fitxers (o tractaments de dades personals), de la identi-tat del responsable del tractament, de la finalitat de la re-collida de les dades i dels destinataris de la informació, de l’obligació o no de donar les dades i de la possibilitat d’exercir els anomenats drets ARCO (accés, rectificació, cancel•lació i oposició). A partir de l’aplicació del nou reglament, a part d’aquests extrems, s’haurà d’informar de quina és la base legal que en legitima el tractament, les dades d’identificació del DPO (si n’hi ha), les possi-bles transferències internacionals de dades, el període de conservació d’aquestes dades, l’autoritat de control a la

GEORGINA ANDRÉS

Advocada especialista en noves tecnologies, LOPD i propietat intel·lectual i industrial

NOVETATS DEL RGPD I RECOMANACIONS PER A UNA ADEQUACIÓ CORRECTA

13

EL

GE

STO

R

OPINIÓ

qual es podran presentar reclamacions i els nous drets (de limitació, transparència de la informació, dret a l’oblit i portabilitat de les dades).

És recomanable que les empreses i organitzacions vagin revisant el contingut de les clàusules informatives, tant online com offline, i comencin a implementar en els for-mularis aquestes clàusules noves.

4. Comunicació de les incidències a l’Autoritat de Control

Si bé avui el registre d’incidències era un registre que por-taven les empreses internament, amb el nou reglament serà obligatori comunicar a l’Autoritat de Control, en un termini màxim de setanta-dues hores (amb excepcions), les incidències que s’esdevinguin en les empreses i que puguin vulnerar el dret de protecció de dades dels inte-ressats, i, en funció de la gravetat, s’haurà de notificar als interessats.

5. Anàlisi de riscos

En la regulació del RGPD trobem que les empreses hau-ran d’analitzar els riscos i les vulnerabilitats que poden so-frir els seus sistemes d’informació, per tal de seleccionar i implementar les millors solucions per impedir, bloquejar o neutralitzar possibles atacs. Aquestes anàlisis de riscos han d’estar en actualització constant i han d’atendre les mesures de seguretat i l’augment dels delictes informà-tics; és per això que recomanem establir un sistema que realitzi revisions periòdiques, sempre que pugui haver-hi qualsevol canvi. A partir d’aquestes anàlisis, les empreses establiran les mesures de seguretat que caldrà aplicar en funció de les vulnerabilitats detectades en els fitxers.

6. Avaluació d’impacte del tractament de dades

Actualment, la LOPD no obliga a fer cap avaluació d’aquest tipus; ara, amb el RGPD serà obligatori que determinades en-titats realitzin aquesta avaluació d’impacte: hi estaran obliga-des les que realitzin un tractament de dades sensibles a gran escala, i les que facin una avaluació sistemàtica d’aspectes personals de les persones físiques que es basin en tracta-ments automatitzats (anàlisi de perfils) i puguin prendre de-cisions que puguin produir efectes jurídics, entre d’altres.

La diferència entre l’anàlisi de riscos i les avaluacions d’im-pacte és que en el primer cas s’analitzen les vulnerabilitats dels sistemes d’informació per implementar les mesures de seguretat que impedeixin, bloquegin o neutralitzin atacs, mentre que en el segon cas es mesuren els riscos per als drets i llibertats de les persones físiques.

7. Registre de tractament de dades

Tampoc és obligatori en la normativa actual, i és una altra de les novetats que imposarà el RGPD quan sigui aplica-ble. Totes les entitats que realitzin un tractament de dades hauran de crear un registre dels tractaments de dades. Aquest registre establirà els tractaments que es realitzen,

quines dades es tractaran, els terminis previstos per a suprimir-les, les finalitats dels tractaments i les mesures tècniques i organitzatives adoptades per efectuar aquests tractaments.

8. Aplicació de les mesures de seguretat

Una altra de les novetats del nou RGPD és que ja no es distingiran els nivells de seguretat que hi havia fins ara (da-des de nivell bàsic, mitjà i alt) i, per tant, cada empresa, en funció de l’anàlisi de riscos i els registres dels tractaments, aplicarà les mesures oportunes, per tal d’assegurar la se-guretat, integritat i privacitat de la informació tractada.

9. Delegat de protecció de dades (DPO)

Actualment existeix la figura del responsable de segu-retat, que té la funció de coordinar la implantació de les mesures de seguretat a les empreses que tenen dades de nivell mitjà i alt. Arran del RGPD apareix la figura del dele-gat de protecció de dades, que assumirà les competènci-es de coordinar i controlar el compliment de les polítiques de protecció de dades de les empreses i organitzacions. Serà obligatori per a les entitats i organismes públics (ex-cepte els tribunals que actuïn en exercici de la seva funció judicial) i quan les activitats dels responsables o encarre-gats del tractament consisteixin en operacions que reque-reixin una observança habitual i sistemàtica de dades a gran escala, i/o quan els responsables o encarregats dels tractaments facin un tractament a gran escala de catego-ries especials de dades i dades relatives a condemnes o infraccions penals.

Les empreses que no estan obligades a tenir un DPO dins la seva estructura poden valorar el fet de tenir-ne un, ja que fa les funcions de gestió i control de l’aplicació del RGPD dins l’empresa i pot actuar d’intermediari entre les empreses i l’autoritat de control.

10. Sancions econòmiques

Amb el RGPD canvien les sancions. Fins ara, la quantia mà-xima d’una sanció per incomplir la LOPD era de 600.000 €; amb el RGPD, i sempre s’optarà per la sanció de major quantia, s’amplia a 20.000.000 d’euros o l’equivalent al 4% del volum de negoci anual global de l’exercici financer anterior.

11. Contractes amb els encarregats del tractament

Tots els contractes amb els encarregats del tractament (gestors, informàtics externs, empreses de màrqueting per correu electrònic, etc.) s’hauran d’actualitzar i hauran de detallar les obligacions dels encarregats, les mesures de seguretat que hauran d’aplicar (en funció de l’avaluació d’impacte de riscos), les subcontractacions, la confidenci-alitat i la destinació de les dades en finalitzar la prestació dels serveis.

Com a conclusió, les empreses encara tenen fins al 25 de maig de 2018 per adequar les polítiques de protecció de dades a tots aquests canvis normatius; recomanem que ja vagin adaptant els seus processos interns a totes aquestes mesures jurídiques, tècniques i organitzatives, per tal que el compliment resulti efectiu i no sigui costós ni complicat.

Per complir el RGPD és recomanable realitzar una au-ditoria jurídica i informàtica anterior a les operacions d’adequació al RGPD, per verificar l’estat en què es troba l’empresa (caldrà auditar les polítiques, els protocols i els textos relatius al tractament de les dades personals).

“UNA ALTRA DE LES NOVETATS DEL NOU RGPD ÉS QUE JA NO ES DISTINGIRAN ELS NIVELLS DE SEGURETAT QUE HI HAVIA FINS ARA”

Què és aquest servei del Col·legi?

Aquest nou servei us dóna l’oportunitat de distingir-vos com a GESTORS DE PROXIMITAT. Sereu especialistes en la normativa aplicable al ciutadà amb discapacitat, i estareu sensibilitzats i formats en les pautes d’interacció amb ell. A més, aquest servei està reconegut per la Fundació ONCE i el Consejo General de Gestores.

Serveis exclusius per a gestors administratius col·legiats

SOL·LICITEU-NE L’ACCÉS

Servei d’Atenció al Col·legiat Tel. 93 317 06 86 sac@gestors.cat www.gestors.cat

GRATUÏT!Un servei més del vostre Col·legi

Com a GESTORS DE PROXIMITAT estareu especialitzats a atendre les necessitats d’assessorament i de gestió dels assumptes de ciutadans amb discapacitat.

ACCEDIU A UN SERVEI QUE US ESPECIALITZA COM A GESTORS DE PROXIMITAT

Què us facilita?

El segell de gestor de proximitat, que permet distingir la vostra gestoria com a socialment responsable amb la discapacitat. Aquest segell és comparable a la certificació BEQUAL, que té un cost d’entre 2.500 i 16.000 €.

Un mercat potencial de nous clients; és a dir, 312.600 treballadors assalariats, 42.500 treballadors autònoms i 112.558 amb vehicle propi (actualment no disposen d’un referent per sol·licitar serveis de suport i assessoria en les seves relacions amb les administracions).

Una distinció com a professionals, una repercussió mediàtica que potenciarà la vostra notorietat com a gestors administratius i el reconeixement davant la societat.

Accés a la formació necessària, de tipus orientatiu i de sensibilització, amb el suport continuat del Col·legi, mitjançant una plataforma en línia molt accessible i intuïtiva.

SERVEIS

14

EL

GE

STO

R

DELEGACIONS

La reunió de seguiment del màster ha tingut lloc a la Facultat de Dret i Economia de la UdL (Lleida), a la qual han assistit la degana, el coordinador i el cap d’estudis del màster, i una representació del Col·legi de Gestors i de l’ISGAC. La segona edició d’aquest màster ha tingut una valoració molt positiva dels alumnes.

LLEIDA

GIRONALa Delegació de Girona ultima els darrers detalls de l’oferta formativa per a aquesta tardor, amb la finalitat de programar els cursos i les jornades més adients en els àmbits laboral, fiscal, comptable i de vehicles, i amb l’objectiu de mantenir els nivells de coneixements que la professionalitat exigeix per donar l’assessorament més adequat als clients de les gestories.

Una de les jornades presentarà la nova plataforma anomenada ARA, que permetrà emetre certificats digitals al núvol. També es tractaran les novetats que s’han introduït en la plataforma d’escriptures, una eina amb la qual es pot fer la liquidació i presentació del model 600 de l’ATC i la inscripció telemàtica al Registre de la Propietat. Finalment, es donarà informació sobre les notificacions electròniques, un servei nou que permetrà l’enviament electrònic de documents de caràcter rellevant tot garantint-ne l’entrega amb valor probatori (equivalent al burofax).

Els aspectes més destacats fan referèn-cia a la practicitat del programa, la varietat dels continguts i la capacitat dels professors per respondre dubtes, entre d’altres. Pel que fa a la direcció, creu en el futur d’aquest programa i, en aquesta línia, el seu coordinador va comentar que estan treballant en petits aspectes per perfeccionar-lo. Com a novetat d’aquesta nova edició 2017-2018, el Col·legi de Gestors facilitarà als alumnes que ho necessitin un curs bàsic de comptabilitat i reforç en el tema laboral, per poder començar el curs amb un nivell adequat.

Aquesta delegació també va acollir la presentació dels nous projectes tecno-lògics desenvolupats per GESCO. La plata-forma ARA, de certificats al núvol, va desvetllar l’interès dels gestors lleidatans.

15

EL

GE

STO

R

Tot i que Maria Isabel Moreno és advocada des de fa vint anys, no va ser fins l’any passat que va decidir fer un pas més per convertir-se en gestora administrativa. Té un despatx propi a Pallejà, on és l’única gestoria administrativa, la qual cosa valora molt positivament a l’hora de diferenciar-se d’altres professionals, ja que “ajudes molta més gent i tractes de temes molt més amplis”. 

“És un valor afegit; com a gestora administrativa tinc un ventall de possibilitats molt ampli”, comenta. Ara pot gestionar tràmits de trànsit, per exemple, i s’ha especialitzat com a gestora de proximitat per estar al dia de la normativa específica dels ciutadans amb discapacitat.

Creu que les persones que van al seu despatx no només busquen la solució d’un problema concret, sinó un profes-

sional de referència. “La gent està tranquil·la perquè només ha d’anar a una sola persona per resoldre tot allò que necessiti, sense haver de desplaçar-se i en una visita, i té la confiança de fer-ho amb algú proper, amb una titulació que el capacita i un col·legi al darrere que li dóna totes les garanties”.

En aquest sentit, per a ella el suport del Col·legi és fona-mental en la relació amb les administracions, ja que li facilita i agilitza la feina diària. Aquesta relació es planteja també imprescindible de cara al futur. “Cada cop se’ns necessitarà més, ja que no totes les persones poden accedir a l’adminis-tració electrònica i d’altres tenen por d’equivocar-se”, afirma Moreno. “Tothom haurà de fer els tràmits per aquesta via; és molt important que les administracions confiïn ens els gestors administratius com a emissors de certificacions digitals, la qual cosa és gràcies al Col·legi.”

Fa vint-i-sis anys que Lluís Sisquella treballa com a gestor administratiu. Actualment és conseller delegat del Grup Sisquella, que té un equip de setanta persones i sis despatxos ubicats al Vallès Occidental. Amb el pas del temps, l’empresa ha anat creixent i el nombre de serveis que ofereix ha augmentat. “El pla estratègic que volem seguir és continuar creixent per la via de la col·laboració, com hem fet fins ara”.

Sisquella destaca que avui dia la professió de gestor admi- nistratiu requereix dues pautes fonamentals: diversificació i especialització. En primer lloc, “cal disposar d’especialistes en cada àrea per poder oferir un servei potent al client, sigui una persona física o una empresa”. En segon lloc, aquest gestor creu en la diversificació de les línies d’actuació i del tipus de clients. “El client demana un servei integral i hem de ser, d’alguna manera, com un ‘supermercat de serveis’”.

És a dir, “el client actual vol anar a un sol lloc per resoldre tots els temes”, afegeix.

Una recomanació per als nous gestors és que han d’estar disposats a col·laborar amb altres professionals per obrir camí i no perdre clients. Sisquella creu que “al començament és difícil especialitzar-se en diferents sectors, per això és important que els més joves col·laborin amb altres despatxos per oferir un servei global i de qualitat i per fidelitzar nous clients”.

Aquest gestor veterà considera que el Col·legi Oficial de Gestors és conscient de la importància del gestor administratiu en la societat, entès com a persona de confiança que ha de transmetre seriositat. “És la primera entitat en la qual em vaig col·legiar i, per tant, hi tinc un vincle des de fa molts anys. Crec que és un col·legi molt important i conegut que aporta bona marca”.

Avinguda de Catalunya, 2408290 Cerdanyola del Vallès(Barcelona)

GRUP SISQUELLA

M. ISABEL MORENO MORALES Avinguda de la Generalitat, 55-61, local 208780 Pallejà (Barcelona)

Nous gestors

25 anys

ELS NOSTRES GESTORS

16

EL

GE

STO

R

ACTUALITAT COL·LEGIAL

REUNIÓ AMB EL DEPARTAMENT DE TREBALL

ALFONSO LLUZAR, DISTINGIT EN ELS PREMIS D’UNIÓN PROFESIONAL

El COGAC i el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generali-tat de Catalunya es van trobar per cer-car punts en comú i explorar noves vies de col·laboració conjunta. Totes dues parts van coincidir en el fet que els ges-tors administratius són col·laboradors

necessaris per a l’Administració, tant pel que fa a l’experiència que tenen com pel que fa a les eines de què dis-posen per assessorar i gestionar afers en aquestes àrees. Els representants del COGAC, Alfonso Lluzar (president), Aurora Rodés (ponent de la Comissió

Laboral i de la Seguretat Social) i Ma-rina Rocabruna (gerent de l’entitat) es van reunir amb Josep Ginesta (secre-tari general) i Enric Vinaixa (director general de Relacions Laborals i Qua-litat en el Treball, del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies).

Alfonso Lluzar, president del Col·legi Ofi-cial de Gestors Administratius de Catalu-nya i vicepresident del Consejo General, ha estat distingit en la primera edició dels premis d’Unión Professional (UP) per l’exemplaritat del seu exercici profes-sional i la perseverança en els principis i valors professionals internacionalment establerts. El guardó, atorgat al Congrés dels Diputats en una cerimònia solemne, reconeix l’impuls endegat pel president

de Miñón. Per a Jordi Ludevid, president d’Unión Profesional, “aquest és un país de professions; cal tenir-ne cura i cal comptar-hi”. L’associació UP agrupa més d’un milió i mig de professions liberals a través de la participació de trenta-tres consells generals i col·legis professionals de tot Espanya. L’acció d’aquesta orga-nització inclou diversos sectors, com ara el jurídic, el sanitari, l’econòmic, el social, el científic i el tècnic.

del COGAC per telematitzar la matricu-lació de vehicles, un procés que avui dia converteix els gestors administratius en els referents d’aquest àmbit d’actuació. En aquesta primera edició també han estat reconeguts, entre d’altres, el filòsof i escriptor Javier Gomà; la catedràtica de medicina legal, María Castellano; el sociòleg i teòric de la comunicació, Ma-nuel Castells, i el jurista i lletrat del Con-sell d’Estat, Miguel Herrero y Rodríguez

17

EL

GE

STO

R

La nova plataforma de formació FORMACOGAC continua evolucionant i ja s’ha impartit la primera formació per streaming, en aquest cas sobre l’empresa co-operativa. Un gran nombre de gestors hi van accedir en directe des del des-

patx mitjançant un ordinador. A més, l’enregistrament estarà disponible a la plataforma per facilitar la formació a aquelles persones que no hi han pogut assistir en temps real.L’objectiu de FORMACOGAC és donar la possibilitat de formar-se i aprendre per Internet amb una mínima infra-estructura, sense desplaçaments i amb llibertat d’horaris. D’altra banda, facilita un entorn d’apre-nentatge més complet, ja que permet accedir a l’oferta formativa, matricu-lar-s’hi o donar d’alta els empleats, en-tre altres avantatges.

PRIMERA FORMACIÓ EN STREAMING

ACTUALITAT COL·LEGIAL

PRESENTACIÓ DE LES NOVES PLATAFORMES TELEMÀTIQUES

El Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya va organitzar un acte per presentar als seus col·legiats les noves plataformes telemàtiques. Més de cent persones es van reunir a Barcelona per conèixer el funcionament d’aquestes eines, dissenyades per l’equip de GESCO i adaptades a les necessitats dels gestors administratius. Aquesta presentació també es va fer a Lleida i Girona. Alfonso Lluzar, president del COGAC, va inaugurar l’acte i va destacar l’avenç que suposen les tres novetats que s’hi van exposar: les millores a la plataforma d’escriptures, les notificacions electròniques i els certificats digitals al núvol. En primer lloc, Marc Virgili, analista funcional de l’aplicació A9 de GESCO, va presentar les noves funcionalitats de la plataforma d’escriptures, que permet que qualsevol gestor administratiu faci la presentació telemàtica del model 600 i la inscripció de documents públics al Registre de la Propietat de Catalunya. El servei, que permet gestionar expedients, també fa possible liquidar o presentar l’impost de transmissions patrimonials. Dels beneficis que aporta destaquen, entre d’altres, l’agilitat i la rapidesa, el fàcil sistema de comptabilitat, la presentació telemàtica al Registre i el pagament dels impostos telemàticament. Segons Virgili, “una sola plataforma permet fer dos tràmits alhora, la qual cosa implica un estalvi pel que fa a l’optimització del temps i l’aprofitament de les dades”. El segon bloc de la jornada el va presentar Anna Xapellí, del Departament d’Investigació de Mercats. Durant la intervenció va fer referència al nou servei de notificacions electròniques, que permet que el gestor les enviï en nom propi o en nom del client com si fos un burofax. Xapellí destaca que “els avantatges que ens donen les notificacions electròniques respecte al mètode tradicional són, sobretot, la simplificació i l’estalvi de notificacions. És

una plataforma molt fàcil d’utilitzar”. També en destaquen l’agilitat operativa, l’accessibilitat per part del destinatari en qualsevol moment i la confidencialitat. Finalment, Marc Virgili va introduir l’última part de la presentació parlant d’un tema que generava molta expectació entre els assistents: els certificats digitals al núvol. Amb aquest servei, per mitjà de la plataforma ARA, els gestors administratius poden actuar com a autoritats de registre per emetre certificats digitals al núvol. Aquests documents es poden emetre per a persones físiques vinculades o per a representants legals de persones jurídiques. Es tracta d’un servei que disminueix costos i evita tant els desplaçaments del client com els del gestor. A més, permet l’ús del certificat mitjançant la plataforma des de qualsevol lloc i en qualsevol moment. Virgili va afegir que “actualment hi ha el certificat per a persona física i per a representant legal. El Col·legi de Gestors i GESCO treballen per crear noves eines tecnològiques i per oferir més servei a les gestories”.

18

EL

GE

STO

R

ACTUALITAT COL·LEGIAL

INICI DELS MÀSTERS DE GESTIÓ ADMINISTRATIVA

Al setembre va començar la novena edició del màster universitari de Gestió Administrativa a la Universitat Abat Oliba CEU. Una vintena d’alumnes van iniciar les classes d’aquests estudis, que donen accés a la professió de gestor administratiu. El màster, que s’imparteix en una modalitat semipresencial, és compatible amb l’activitat professional i ofereix una metodologia basada en tallers, taules de debat i resolució de casos pràctics que es poden trobar en el dia a dia dels despatxos. D’altra banda més, durant l’octubre comencen també les classes dels màsters de Gestió Administrativa que s’imparteixen a la Universitat de Barcelona (4a edició) i la Universitat de Lleida (3a edició).

Aquest any s’han tornat a convocar les proves oficials d’accés a la professió de gestor administratiu a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona. Més de cinquanta persones van fer una prova teòrica sobre nou blocs temàtics de l’àmbit del dret, com ara el laboral, el civil i el mercantil, entre d’altres. També van haver de resoldre un cas pràctic basat en una situació real que podrien tenir durant l’exercici de la professió. El Consell de Col·legis de Gestors Administratius de Catalunya és l’òrgan encarregat d’elaborar el contingut dels exàmens. Els aspirants que superin la

prova o el màster podran sol·licitar l’expedició del títol professional al Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya. Amb el títol i la col·legiació, el nou gestor administratiu pot començar la seva activitat professional.

PROVES D’ACCÉS

Primera sessió del màster de la UAO.

TROBADA D’ASSESSORS DIGITALSJosep Ribó, comptador del Col·legi, va participar en el II Encuentro de Asesores Digitales, una jornada en què es van donar les claus pràctiques per afrontar el futur de les assessories i en què es va parlar de les eines i les solucions que els nous despatxos necessiten per fer cara als canvis. Ribó va parlar de la tendència cap a la digitalització i de quina manera aborden aquest canvi els despatxos a Catalunya. Durant el debat sobre la revolució tributària iniciada arran del sistema immediat d’informació (SII) l’1 de juliol passat, també va destacar el poc temps que han tingut les empreses, sobretot les pimes, per adaptar-se al nou sistema. A més, va demanar a l’Administració que tingui en compte els professionals abans d’emprendre aquest tipus de projectes. En el debat final, en què va participar el representant del Col·legi, també hi hagué Meritxell Calvet, delegada de l’AEAT de Lleida; Ferran Butxaca, president d’Econsulting, i Jorge Pascual, director general d’Anfix. La trobada va tenir lloc a Barcelona.

19

EL

GE

STO

R

LA NOSTRA MUTUALITAT

ACTUALITAT COL·LEGIAL

La Mutualitat de Gestors Administratius és l’entitat asseguradora pròpia de la professió. Va ser creada pels gestors fa més de setanta anys, molt abans que el Règim especial de treballadors autònoms (RETA), com a institució de previsió de la professió. La seva activitat principal és la de ser el sistema de previsió social alternatiu al règim públic de la Seguretat Social per al col·lectiu esmentat. Té naturalesa d’entitat asseguradora privada, sense ànim de lucre, i exerceix fonamentalment una modalitat d’assegurança de caràcter voluntari, alternatiu i complementari al ja esmentat i obligatori RETA.

Això vol dir que, en el moment d’iniciar l’activitat, un gestor administratiu té el privilegi d’optar-hi per exercir la seva professió, sense la necessitat d’afiliar-se i de cotitzar al sistema públic, i de gaudir de totes les cobertures legals obligatòries i d’un sistema de capitalització individual. Hi ha poques professions a Espanya (metges, advocats, arquitectes o enginyers) que gaudeixin d’aquest fet diferenciador. Aquesta opció és molt important, ja que si es tria el sistema públic esdevé irreversible per a la resta de la vida laboral. En canvi, si s’opta per la Mutualitat, en qualsevol moment es pot canviar al sistema públic, compatibilitzar-los tots dos o causar la baixa a la Mutualitat, tenint les aportacions garantides com a sistema de capitalització individual.

Com he avançat, la Mutualitat està formada per gestors administratius i per als gestors administratius, de manera que, conscient de la dificultat per a aquells que comencen en la professió, ha establert un sistema de quotes reduïdes per a nous mutualistes (en tot cas, més econòmic que el RETA i que bonifica també el cost de les primeres quotes col·legials, gràcies al conveni de col·laboració que hi ha amb el Col·legi). Es pot ampliar la informació sobre quotes i cobertures al nostre web: www.mutuaga.com.

A més, per a aquells que ja han optat pel RETA o per als col·legiats no exercents, així com per als mutualistes, els seus familiars i empleats, la Mutualitat ofereix també una solució de previsió social que els ajudarà a planificar la futura jubilació, amb petites quotes mensuals: el pla complementari. Es tracta d’un sistema d’estalvi per a la jubilació que poden contractar des de 50 euros al mes i gràcies al qual gaudiran de tots els avantatges d’un mutualista: la cobertura de jubilació, incapacitat absoluta i defunció; la garantia d’un sistema de capitalització individual dins d’una entitat gestionada pels seus socis; la seguretat d’una companyia que compleix els requisits normatius actuals del sector assegurador (solvència II) al nivell de les més grans, i la participació en els beneficis de la Mutualitat sense ànim de lucre. A més, ofereix uns avantatges als mutualistes mitjançant convenis amb entitats de primer ordre (Mapfre, NH, Meliá...), que suposen condicions preferents a nombrosos productes i serveis relacionats amb l’activitat professional i l’oci.

Finalment, cal aportar unes xifres a manera d’informació: la Mutualitat ha tancat el 2016 amb unes provisions matemàtiques de gairebé 30 milions d’euros i ha presentat un resultat net de 2,4 milions d’euros en l’exercici. Pel que fa al cens, continua el camí de creixement dels companys que han confiat en la nostra entitat per a la seva jubilació els últims anys, ja que ha registrat un increment net proper al 3%.

Juan Antonio Santos, president de la Mutualitat de Gestors Administratius

20

EL

GE

STO

R

ACTUALITAT COL·LEGIAL

Nombrosos col·legis de gestors, entre els quals hi havia el COGAC, van assistir a la XIV Jornada de Formació Mutuaga. Aquesta trobada anual, adreçada als responsables de l’àrea col·legial, té l’objectiu d’informar-los i de formar-los per donar un servei millor als col·legiats. La sessió va ser impartida per Alberto Hoyos, que té més de vint-i-sis anys d’experiència com a formador en universitats i escoles de negocis; Paloma Sánchez, directora de desenvolupament de negoci i financer de la Mutualitat, i David Martín, secretari tècnic d’aquesta corporació. El Col·legi va estar representat per Marina Rocabruna (gerent), Mònica Millas (responsable comercial) i Montse Lladó (Servei d’Atenció al Col·legiat).

XIV JORNADA MUTUAGA

La jornada es va fer a Alcalá de Henares (Madrid).

EL COL·LEGI RENOVA L’ACORD AMB

FERRER & OJEDA

El Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya ha reno-vat l’acord de col·laboració amb Ferrer & Ojeda, empresa especialitzada en la corredoria d’assegurances i la mediació. Així, doncs, la companyia esmentada continuarà prestant al COGAC i als seus representants serveis d’informació, de consultoria, d’assessorament, de mediació i d’assistència tècnica preparatòria i la formalització de contractes d’asse-gurances i reassegurances privades, com també l’assistència

posterior al prenedor, a l’assegurat i al beneficiari en la gestió i l’execució d’aquests contractes, sobretot en cas de sinistre.De Ferrer & Ojeda van assistir a l’acte de signatura Jordi Ferrer (soci director de la Unitat Comercial), Joaquim Llo-bet (executiu de comptes) i Gonzalo Rodes (executiu de compres); de la part del COGAC, Alfonso Lluzar (presi-dent), Pau Garcia (ponent de la Comissió d’Assegurances) i Marina Rocabruna (gerent).

21

EL

GE

STO

R

El Col·legi treballa per mantenir el posicionament de la professió en la societat a través dels mitjans de comunicació. Alguns membres de la nostra institució participen en reportatges i entrevistes sobre temes dels quals són especialistes.

Aurora Rodés, ponent de la Comissió Laboral, va protagonitzar un extens reportatge de cinc parts en el programa de TV3 Els diners sobre la regularització del personal domèstic. D’altra banda, Josep Ribó, comptador del Col·legi, va parlar en l’informatiu de TV3 sobre la implantació de l’Agència Tributària Catalana i la repercussió en el pagament dels tributs.

La Comissió del CEFIT també va atendre la petició del diari econòmic El Economista per clarificar el que suposa el canvi de domicili fiscal i seu social de les empreses.

MITJANS

ELS GESTORS ADMINISTRATIUS EN ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ

18 de setembre

Junta de Govern de l’ACCID amb representació del COGAC

8 de setembre

Reunió de treball a la Prefectura de Trànsit de Barcelona amb la participació del president del COGAC

13 de setembre

Comissió Laboral

14 de setembre

Reunió de treball a la Prefectura de Trànsit de Barcelona amb la participació del president del COGAC

Comissió de Justícia i Deontològica

4 de juliol

Comissió de Trànsit

12 de juliol

Comissió de Comunicació

Comissió Econòmica, Financera, Comptable i Tributària

13 de juliol

Ple del Consejo General a Madrid amb la intervenció del president del COGAC

Comissió de Justícia i Deontològica

26 de juliol

Junta de Govern

20 de setembre

Junta de Govern

Ple del Consell de Col·legis de Gestors Administratius de Catalunya

21 de setembre

Ple del Consejo General a Madrid amb la intervenció del president del COGAC

28 de setembre

Comissió de Vehicles del Consejo amb la participació del president del COGAC

19 de setembre

Comissió de Comunicació

Comissió Econòmica, Financera, Comptable i Tributària

AGENDA

22

EL

GE

STO

R

DIVERSOS

Foto guanyadora de la White Party de l’any passat.

Un any més, l’arribada de l’estiu va portar la White Party, la festa organitzada per la Comissió de Joves Gestors del Col·legi que dona inici a les vacances dels gestors i les gestores i els permet ampliar els contactes professionals en un ambient relaxat i divertit. Enguany, a més d’un passeig amb catamarà pel front marítim barceloní, els assistents van sopar a OneOcean Club, un espai exclusiu dins la marina de luxe del port de Barcelona. Allà també van poder descobrir el prestigiós àmbit del casino adaptat al deliciós món del vi, gràcies a una activitat que, a més de permetre tastar bons vins, va ser perfecta per treballar en equip i fer networking. Durant la festa, els gestors van fer fotografies per participar en el concurs d’Instagram creat per a l’ocasió. De totes les imatges publicades a la xarxa social amb l’etiqueta #partyGA, la fotografia més votada abans del tancament del concurs i, per tant, la guanyadora, va ser una instantània de Sol Rebolledo.

WHITE PARTY 2017

PROJECTE ARI: objectiu aconseguit

SabadellProfessional

PROpulsar:Posem a disposicióteva una pòlissa decrèdit amb unsavantatgesexclusius.

Una manera de propulsar les teves iniciatives és oferir-te unapòlissa de crèdit professional amb uns avantatges exclusius,per tal de mantenir la teva tresoreria personal equilibrada alllarg de tot l’any i pagar els interessos només quan la utilitzes.Si ets membre del Col·legi Oficial de Gestors Administratiusde Catalunya i vols promoure la teva feina, protegir els teusinteressos o els teus valors professionals, amb Banc Sabadellho pots fer. Et beneficiaràs de les solucions financeres d’unbanc que treballa en PRO dels professionals.

Truca’ns al 902 383 666, identifiqui's com a membre delseu col·lectiu, organitzem una reunió i comencem atreballar.sabadellprofessional.com

El projecte ARI, en el qual ha participat el COGAC, ha recaptat 1.127.176 d’euros, que han servit per posar en funcionament el CART, un procediment terapèutic que consisteix a transformar els limfòcits T del pacient perquè siguin capaços d’atacar selectivament les cèl·lules tumorals. Així, doncs, ja s’ha començat a tractar el primer dels deu pacients de l’assaig clínic que servirà per avaluar la seguretat i l’eficàcia del procediment esmentat. A més, s’ha dotat la Unitat d’Atenció Domiciliària de l’Hospital Clínic de personal d’infermeria i dos vehicles per evitar desplaçaments innecessaris i millorar l’assistència dels pacients amb malalties hematològiques i oncològiques. 23

EL

GE

STO

R