el cau dels barrufets. tercer trimestre curs 2011-2012

El 12 d’abril es va fer a l’escola l’acció formativa “Jugar per

créixer” en què mestres, pares i mares vam poder inter-

canviar experiències, inquietuds i dubtes entorn el tema

del joc. La ponent Sandra Moreno, pedagoga i educadora

social, va guiar les nostres converses per fer-nos desco-

brir a tots i totes les immenses possibilitats del joc com a

eina de creixement i d’aprenentatge, d’element potencia-

dor d’habilitats com ara el respecte, saber esperar el torn,

entendre unes normes i unes regles, o saber posar-se en

el lloc de l’altre... Ens va ensenyar, per tant, que el joc ens

permet explorar rols diversos i alhora practicar habilitats

motrius grosses i fines. Així mateix, ens va saber trans-

metre la gran importància que el joc té per als infants i

el paper que, com a adults, podem jugar en aquest àmbit.

Per tots aquests motius, la valoració de la xerrada va ser

molt bona per part de tots els assistents!!!

El 10 de maig una seixantena de pares i mares van venir a

l’escola decidits a aprendre més coses sobre «l’autoritat

i els límits» —el suggeridor títol que encapçalava aques-

ta última xerrada-col·loqui. La pedagoga Sandra Moreno

ens va donar algunes pautes molt valuoses en aquest àm-

bit com ara marcar-nos quins són els nostres objectius

en l’educació dels nostres fills i filles, tenir clar que, com

a pares i mares, hem de donar amor i també posar límits,

intentar sempre formular les normes de forma positiva

i no negativa, tenir mooooooolta paciència, i establir co-

municació emocional amb els nostres fills i filles. També

vam parlar de com s’havien de formular els càstigs, dels

sentiments de culpa que com a pares i mares podem te-

nir... i moltes coses més. Com ja estem acostumats que

ens passi amb la Sandra, el temps va passar volant i ens

vam quedar amb les ganes d’estar hores i més hores

compartint experiències i escoltant els seus consells.

Gràcies Sandra!!!

A L’ESTIU LA COLLA CONTINUA CREMANT I FENT SOROLL!

Els diables i tabaleres de l’escola també diem adéu al curs. Ha estat un curs ple de canvis que ha afectat sobretot l’organigrama de la colla. La nova junta ens hem reorganitzat per poder continuar repartint foc i tabalades arreu on anem. I estem feliços de poder celebrar que aquest any ja en fa vint-i-cinc que la colla va encendre el primer foc.

El curs s’acaba però la colla continua! Després de la festa de fi de curs, on ens podreu acompanyar mentre cremem i tabalem per l’escola, tenim tres cites importants a les quals tothom està convidat. La primera, per Sant Joan. El dia 23 de juny, al Casinet d’Hostafrancs engegarem la nit més curta de l’any: la nit de les populars fogueres i petards. La segona, durant les festes del nostre barri, del 18 al 26 d’agost, al correfoc que cada any contribueix a amenitzar-les. I, fi-nalment, tan bon punt posem els peus al pròxim curs, les Festes de la Mercè, del 21 al 24 de setembre, el correfoc gran de la ciutat. Així que ja teniu dates per apuntar a les agendes!

El curs vinent l’estrenarem amb bon peu: podrem estrenar casaques, capes i mocadors nous de trinca que ens protegiran de les guspires despistades que s’escapen per sota la maça.

Per això, d’entrada, no us podeu perdre la Matinal Infernal que orga-nitzarem el diumenge 30 de setembre de 2012. Tots els qui tingueu el cuquet i vulgueu provar de fer de diablessa o tabaler en tindreu l’oportunitat. Ja us avisarem més endavant quan s’acosti la data.

Salut, foc i tabals!Colla de diables i tabalers de l’Escola Barrufet.

1

Finlàndia? No... Botswana!

Ara ja sabem del cert que vam vendre la pell de «l’elefant» abans de caçar-lo.

Eren uns temps difícils —com sempre— per a l’educació pública, però els anteriors gestors ens enlluernaven amb un miratge. Ens deien que la nostra Ítaca educativa era Finlàndia, i molts pares crèduls ens ho vam creure a pesar que fèiem un pas enrere per cada pas endavant. Ara, els actuals gestors, ja no se n'amaguen. Segons els sindicats, la nova retallada de la Generalitat de Catalunya significa prescindir de 5.500 docents no universitaris per al curs vinent, i de desenes de llocs de feina dels professors de les altres etapes. I això no acaba aquí. Les últimes mesures aprovades pels governs català i espanyol, inclouen l'augment del nombre d'alumnes per aula, de les hores lectives dels professors, la no cobertura de les substitucions... Les conseqüències? Una bomba de rellotgeria. Però encara n'hi ha més. El curs vinent també s'apujaran les taxes universitàries, es reduiran les beques, s'estrenarà una matrícula per al cicle superior de Formació Professional (FP), les llars d'infants municipals i les de la Generalitat seran més cares, i les federacions d'associacions de pares i mares no tindran finançament de gestió. A sobre, el salari dels professors es retallarà, no es contractaran interins per a tot el curs escolar i no hi haurà convocatòria d'oposicions. El miratge s’ha esvaït i la realitat és que tenim la sensació que fins i tot Botswana està millor que nosaltres malgrat el que digui Rajoy —ell va dir Uganda, però. El dret a l’educació ha de ser responsabilitat de tothom. De tothom. No només de la bona voluntat dels mestres i del sacrifici de les famílies. Sobretot necessitem un Govern que hi cregui i que recolzi els mestres, els pares i les mares. Només l’educació pública pot garantir l’accés a aquest dret en condicions d’igualtat per a totes les persones i en totes les etapes de la vida. Ens hi juguem el futur com a país. Catalunya té el perill de tornar als temps en què l’educació era un privilegi d’uns quants i això no ho podem permetre. Les retallades que executa el Govern de la Generalitat incideixen en l’atenció a l’alumnat, en els centres, en els professionals, en els serveis educatius, en els nens amb necessitats educatives especials i, per tant, afecten de ple en la qualitat de l’ensenyament. Ras i curt: hipotequen el nostre futur i el dels nostres fills. Totes aquestes retallades ens apropen a Botswana i ens allunyen de Finlàndia. Aquest trimestre els nostres fills i filles celebren l’Any Internacional dels Boscos mentre els governs català i espanyol han començat a podar els arbres més petits i més febles. A aquest pas, si no ho aturem, tot el país serà una infinita sabana on els caçadors faran el seu agost particular. Només amb una educació universal de qualitat podrem superar l’actual crisi econòmica i social. L’educació pública és l’única que pot garantir la cohesió social, els valors de la solidaritat, la no discriminació i la igualtat d’oportunitats per a totes les persones, en totes les etapes de la vida. Sembla, però, que cada cop ho tenim més negre. Per una educació pública de qualitat, NO A LES RETALLADES!

2

Quan els arbres ens deixen veure el bosc...

Temps era temps que en una biblioteca d'una escola hi van arrelar uns arbres màgics que van fer créixer les ganes de llegir...

Els arbres i els boscos tenen un paper molt important en la literatura, són protagonistes de moltes històries, són l'indret on amagar-se, són l'entorn on succeïxen un munt d'aventures, són l'espai on viuen éssers màgics i fantasiosos... Sense ells moltes històries no tindrien el mateix sentit!

L'Assemblea General de les Nacions Unides va declarar el 2011 Any Internacional dels Boscos per sensibilitzar sobre la gestió, la conservació i el desenvolupament sostenible de tot tipus de boscos.

Els boscos ens ajuden a respirar, a obtenir aigua, medicines, ens donen aliment, ens protegeixen... i sabem que juguen un paper vital en el manteniment d'un clima estable i del medi ambient mundial. Els boscos són vitals per a la supervivència i el benestar de les persones d'arreu del món, per als 7.000 milions d'habitants del nostre planeta.

Des de l’escola, hem volgut dedicar el monogràfic de la biblioteca d'enguany a aquest tema per tal de reflexionar i aprendre més coses sobre els boscos, els arbres i l’entorn més proper.

Aquesta exposició té com objectiu donar a conèixer els llibres sobre els arbres i els boscos a les nenes, als nens i a les famílies, així com també fer viure la biblioteca com a un espai agradable, atractiu, màgic...

També hem volgut dinamitzar l'estudi de la temàtica dels boscos en un treball de recerca que inclogués els diversos àmbits del currículum: llengua, coneixement del medi, plàstica, etc. Ens els diferents cicles es va plantejar possibles blocs

3

temàtics que es van convertir en el nucli de la recerca de cada grup-classe.

Al vestíbul de l'escola hi tenim el bosc del coneixement, on hi podem trobar els resultats de les investigacions que els nens i nenes han fet a partir dels seus interessos i inquietuds: el llimoner del pati, els arbres del voltant de l'escola o del camí de la piscina, l'estructura i les funcions dels arbres, els diferents tipus d'arbres, etc. Tot això acompanyat d'unes narracions en què els protagonistes són els arbres.

I en el cor d'aquest bosc: l'arbre dels desitjos que acull les il·lusions de la mainada expressades en els Consells de classe.

A poc a poc, tot pujant per l'escala ens acompanyen fragments del primer capítol de Pa negre i les poesies que els nois i noies de sisè van recitar el dia de Sant Jordi. La prunera, l'om, el pi... ens van acostant al bosc màgic de la biblioteca.

I a dins del bosc... una gran quantitat i varietat de llibres i gèneres: contes populars, llegendes, poesies, narracions, teatre... i sense oblidar els llibres útils per conèixer millor com són els arbres. Gran part d'aquests llibres havien viatjat des de les biblioteques del Vapor Vell, Rosa Sensat i el Centre de Documentació Artur Martorell.

I acompanyant els llibres hi podíem trobar uns quants personatges escapats de les seves pàgines: la Rínxols d'or, el Petit Polzet ,en Peter Pan, la poma viatgera o el petit avet, que tafaners i decidits, han volgut treure el nas fora dels llibres i compartir amb nosaltres les seves aventures.

Nens, nenes, pares, mares i mestres hem pogut gaudir durant una setmana d'aquest espai.

4

El Cau dels Barrufets

L'escola treballa... P-3

EL LLIMONER DEL PATI

Les classes dels Peixos i els Cargols hem treballat el llimoner del pati. Un arbre que veiem cada dia i que va canviant i creixent com nosaltres.Un dia vam anar al pati a observar-lo detingudament. Vam descobrir que tenia tronc, un tronc molt peculiar i divertit. ÉS TORT! TÉ FORMA DE SERP! ...

També hem descobert que del tronc surten les branques i que de les branques surten les fulles que s'aguanten a les branques per un palet que es diu pecíol.De les branques vam veure que també sortien les llimones, que encara estaven verdes i eren petites. HAUREM DESPERAR QUE MADURIN!!!Però... el que més gràcia ens ha fet és saber que el llimoner necessita menjar i beure per créixer com nosaltres. Ho fa a través de les arrels. Beu de l'aigua de la pluja i menja dels aliments de la terra.

OH MIREU LES LLIMONES JA SÓN GROGUES! JA ESTAN MADURES!Quan les llimones estaven a punt, vam sortir un dia els Peixos i els Cargols al pati a collir-les, bé nosaltres no, que no hi arribem, van ser l'equip de mestres.

Ei espereu! El Guim ens diu que hem de deixar-ne una,

perquè sinó l'any vinent no farà moltes llimones.Hem collit 14 llimones, caram quantes!, no les podem comptar amb els dits de les mans, són moltes!

5


Ens hem quedat 7 llimones a cada classe i hem decidit fer llimonada.

Primer vam haver d'esprémer les llimones amb una espremedora i després i vam posar l'aigua i el sucre.

6


RECEPTA DE LA LLIMONADA

LLIMONES

AIGUA

SUCRE

ÉS ÀCIDA!!!!....PERÒ AMB SUCRE ÉS BONÍSSIMA!!!

Vam deixar dues llimones per observar-les:

En obrir-les hem vist que per dins és com una taronja però de color groc i que tenen grills i també pinyols.

Per fora la pell és rugosa i fa bona olor.Amb plastilina i un punxó hem treballat la rugositat de la pell.

7


Un altre dia vam sortir al pati a dibuixar el llimoner com si fóssim grans. Vam fer un dibuix al natural amb retoladors i per fer-ho vàrem utilitzar unes fustes amb unes pinces per aguantar el paper. Què divertit, som tots uns/es artistes!

Com que ja dominem el tema, en acabat vam fer el llimoner amb pintura. I per primera vegada vam utilitzar els cavallets com si fóssim pintors de veritat.

Som uns/unes artistes!!! ens ha quedat molt bonic, no trobeu?Fins i tot hem fet una exposició al vestíbul de l'escola.

Hem sortit al pati i hem tingut una sorpresa. LA LLIMONA HA CAIGUT!!!La llimona que vam deixar ha caigut, perquè estava molt madura.

CARGOLS I PEIXOS


RECEPTA DE LA LLIMONADA

LLIMONES

AIGUA

SUCRE

ÉS ÀCIDA!!!!....PERÒ AMB SUCRE ÉS BONÍSSIMA!!!

Vam deixar dues llimones per observar-les:

En obrir-les hem vist que per dins és com una taronja però de color groc i que tenen grills i també pinyols.

Per fora la pell és rugosa i fa bona olor.Amb plastilina i un punxó hem treballat la rugositat de la pell.

8


L'escola treballa... P-4Quan vam plantejar als nens i nenes que aquest any l’exposició de la

biblioteca seria sobre els arbres i els vam fer preguntes sobre què sabien

i què volien saber, ens vam adonar que mostraven molt d’interès per saber

coses dels arbres fruiters.

Així doncs, vam decidir treballar aquests tipus d’arbres i els seus fruits i

vam fer diferents treballs per tal de conèixer-ne més coses.

Com que al pati, tenim un llimoner, el primer que vam fer va ser anar-lo a

observar i el vam dibuixar al natural, amb unes fustes on aguantàvem el

nostre full. Ens hi vam fixar molt i ens van quedar molt bé!

Un dia, a les classes, vam estar mirant fotos de diferents arbres fruiters,

les flors, les fulles,... Vam veure el cirerer, el presseguer, el pomer, la

perera, el taronger... i després els Avions, per parelles, vam triar-ne un i

el vam dibuixar amb ceres. Les Marietes vam fer el nostre arbre amb

pintura i el fons amb guix. Són alguns dels treballs que tenim penjats a

l’exposició del vestíbul. Us han agradat...? Som uns i unes artistes!

Els Avions també vam fer un

treball de recerca amb unes pomes que també podreu veure al vestíbul.

9


Unes les vam obrir per la meitat

i les altres les vam deixar

senceres. Les vam anar

observant cada dia i teníem

lupes al nostre abast per poder

veure-ho millor. També les vam

dibuixar. La pregunta era què

els passarà a aquestes pomes? I

vam preveure que:

* potser sortirien cucs (HANNA)

* es podriran (TOMEU)

*les obertes s’aniran tornant més fosquetes (ITZIAR)

* poden venir formigues (HANNA)

* es tornaran més negres (INGRID)

Al cap d’uns dies ja vam anar veient que a les pomes que estaven obertes:

*se’ls havia arrugat la pell dels costats.

*tenia punts blancs i negres

*estaven toves i feien suc, una mena de melmelada

*més endavant es van anar enfosquint

*tenien puntets verds, s’estaven florint

* les pomes partides estaven podrides i en canvi les senceres no.

Va arribar un moment que les obertes feien molta pudor, estaven tan

podrides que les vam llençar i vam continuar observant què passava amb

les senceres i després de 37 dies, les vam obrir i sorpresa!: encara

estaven bé, no s’havien fet malbé perquè la pell les havia protegit i fins i

tot ens les vam menjar!

Les Marietes vam fer una conversa prèvia i anàvem dient allò que sabíem

dels arbres:

10


* tenen un tronc molt gran ( MARIAN)

* les fulles s'aguanten (ELENA)

* tenen arrel (JAUME)

* al pati tenim un arbre ( VERA)

* sí, és un llimoner (diversos)

...Vam parlar dels arbres fruiters, d'on els podíem trobar i com neixen.

Alguns van dir que de llavors que les fruites tenen a dintre i que es posen

a la terra. Vam decidir observar com eren les fruites per dins i un dia, a la

classe, vam obrir pomes, taronges i peres (amb cireres i préssecs no ho

vam poder fer perquè encara no era el temps). Quan les vam obrir, vam

veure com eren les llavors de cadascuna. I... sorpresa! , a la taronja no en

vam trobar. Vam proposar que, a casa, quan anéssim menjant aquestes

fruites, aniríem portant les llavors a la classe i vam aconseguir tota una

col·lecció que anàvem classificant i observant.

A les peres vam veure que eren petites i negres i molt semblants a les de

les pomes. Les de les taronges s'assemblen molt a les de les llimones.

Encara ara, sempre que trobem llavors, a casa o al menjador, les volem

afegir a la col·lecció. En tenim moltes.

Vam veure que podíem trobar arbres fruiters plantats a terra o en un

test. En Jaume ho va provar a casa seva i ens va portar un llimoner petit

plantat dins d'un pot de iogurt. L'anem cuidant i observant a la classe, i

11


veiem que està creixent. Li estan sortint fulles molt petites. Sabem que,

perquè no es mori, necessita aigua, però no gaire, perquè si en posem

molta es pot ofegar i fer malbé. Hem observat que quan no en vol més, la

torna a treure per les arrels com si fes “pipi”.

No sabíem gaire com entrava l'aigua dins dels arbres i, un altre dia, quan

vam anar a la sala, vam fer una vivenciació del que fa l'aigua quan passa

per dins. Vam fer un arbre amb cordes de colors, amb arrels, tronc i

branques. Ens vam transformar en gotes de pluja i vam passar per sobre.

Quan vam arribar al terra, vam seure i ho vam mullar. Ens vam aixecar i

les arrels ens van “xuclar” i vam passar per sobre de la corda blava,

representant l'aigua que anava per tot arreu.

Treballar els arbres fruiters va ser molt divertit, vam aprendre moltes

coses i ens ho vam passar força bé!

Avions i Marietes


* tenen un tronc molt gran ( MARIAN)

* les fulles s'aguanten (ELENA)

* tenen arrel (JAUME)

* al pati tenim un arbre ( VERA)

* sí, és un llimoner (diversos)

...Vam parlar dels arbres fruiters, d'on els podíem trobar i com neixen.

Alguns van dir que de llavors que les fruites tenen a dintre i que es posen

a la terra. Vam decidir observar com eren les fruites per dins i un dia, a la

classe, vam obrir pomes, taronges i peres (amb cireres i préssecs no ho

vam poder fer perquè encara no era el temps). Quan les vam obrir, vam

veure com eren les llavors de cadascuna. I... sorpresa! , a la taronja no en

vam trobar. Vam proposar que, a casa, quan anéssim menjant aquestes

fruites, aniríem portant les llavors a la classe i vam aconseguir tota una

col·lecció que anàvem classificant i observant.

A les peres vam veure que eren petites i negres i molt semblants a les de

les pomes. Les de les taronges s'assemblen molt a les de les llimones.

Encara ara, sempre que trobem llavors, a casa o al menjador, les volem

afegir a la col·lecció. En tenim moltes.

Vam veure que podíem trobar arbres fruiters plantats a terra o en un

test. En Jaume ho va provar a casa seva i ens va portar un llimoner petit

plantat dins d'un pot de iogurt. L'anem cuidant i observant a la classe, i

12


L'escola treballa...P-5

ELS ARBRES DE CAMÍ A LA PISCINA

Un dia la classe dels Rinoceronts i els Dofins vam decidir fer un treball sobre els arbres.I parlant i passejant de camí a la piscina ens vam adonar que trobaven molts arbres i que no en sabien el nom.

Vam buscar informació per Internet, als contes, vam mirar fotografies i, de tots els arbres, els que més ens van agradar van ser el plàtan, l'alzina i el pi.

Endevina quin és quin?

I JO SÓC UN...

JO CREC QUE SÓC L'...

JO SÓC UN...

13


Crec que et donaré alguna pista... t'agraden les endevinalles?

“Tinc fulles amb forma de mà,boles penjades com arracades,de dos en dos i la pell és llisa i de color gris amb taques marró.”

Molt bé, sóc un PLÀTAN.

“Les meves fulles són dentades amb molts nervis, el meu fruit porta un barret i l'escorça es rugosa i molt dura i té com boletes enganxades”.

Genial, sóc una ALZINA.

“La meva copa està plena d'agulles, el meu fruit és molt bonic i dins té pinyons, nyam, que bons!. La meva pell té uns camins per on puc passar els dits”.

Fantàstic, sóc un PI.

14


Per aprendre moltes coses dels arbres hem anat al parc de l'Espanya Industrial i allí hem observat tots els arbres de molt a prop.

SI, TENS TOTA

LA RAÓ

MIRA, PUC PASSAR

ELS DITS FENT CAMINS

AQUEST ÉS MOLT ALT

UI! COM PUNXA SEMBLA UNA AGULLA!

ÉS VERITAT SURT EL

DIBUIX DE L'ESCORÇA

15


Una vegada hem acabat de manipular i observar, hem buscat l'arbre que més ens ha agradat i l'hem dibuixat.

I aquest ha estat el resultat.

Els Rinoceronts i els Dofins


Per aprendre moltes coses dels arbres hem anat al parc de l'Espanya Industrial i allí hem observat tots els arbres de molt a prop.

SI, TENS TOTA

LA RAÓ

MIRA, PUC PASSAR

ELS DITS FENT CAMINS

AQUEST ÉS MOLT ALT

UI! COM PUNXA SEMBLA UNA AGULLA!

ÉS VERITAT SURT EL

DIBUIX DE L'ESCORÇA

16


L'escola treballa... 1r

Per què les fulles dels arbres canvien de color ?

Els nens i nenes de la classe dels Guepards, volíem saber per què algunes

fulles dels arbres van canviant de color al llarg de l'any i són marrons,

grogues o vermelles durant la tardor, i verdes a l'estiu.

Aprofitant que teníem la Irene fent pràctiques a la nostra classe, li vam

proposar que ella ens ho expliqués.

Amb ella vam fer dues activitats:

Els colors amagats

La primera activitat va consistir en un experiment.

La Irene ens va ensenyar un paper de filtre on hi havia dibuixat en una

punta, una rodoneta pintada amb un retolador.

I ens va preguntar:

Què pot passar?

• Que el paper es mullarà i es desfarà.

• Que el color es tornarà clar.

• Que el color s'anirà escampant.

• Que el paper es tornarà del color que hem pintat la rodona.

• Que s'esborrarà una mica el color.

A continuació ens va donar a cadascun de nosaltres un paper de filtre igual

que el seu i tots i totes hi vam pintar una rodoneta amb el retolador, com

havia fet ella. Al cap d'una estona vam poder veure el que havia passat.

Que ha passat ?

• Que el puntet s'ha fet més gran.

• Que sembla una flor.

• Que els colors s'han tornat més clars.

• Que al voltant dels colors ha aparegut

el color blanc.

17


Amb aquest experiment vam veure que els colors primaris com el blau, el

groc i el magenta no havien canviat de color perquè no tenen colors

amagats ja que no estan formats per la barreja d'uns altres colors.

Observem les plantes

La segona activitat va consistir a observar dues plantes iguals.

Una d'elles l'havíem de tapar durant uns dies i mirar si hi havia alguna

diferència entre una i l'altra.

Observem la planta abans de tapar-la

• Les fulles ten taques de color marró.

• Les fulles no són llises.

• La tija és marró.

• Tenen moltes tiges.

• Les fulles són verdes.

• Quan regues la planta i surt el sol, s'asseca la planta.

Tapem una de les dues plantes

Observem la planta al cap d'uns dies

La clorofil·la és la causant que les fulles siguin de color verd.

La llum solar fa que les fulles es tornin verdes.

Si no hi ha llum solar, fa que les fulles es tornin grogues o verdes

claretes, és a dir, que apareguin els colors amagats de les fulles.

Els colors amagats de les fulles, apareixen a la tardor.

Classe dels Guepards - 1r A

18


L'escola treballa... 1rELS ARBRES DEL VOLTANT DE L’ESCOLA

La classe dels Cavalls i les Eugues,

després de moltes discussions, ens vam

adonar que no sabíem quins arbres

teníem al voltant de l’escola i era molt

important saber-ho.

Vam pensar en qui ens podia ajudar, i en

Pitu, el pare de l’Oriol, ens va dir tots els

noms d’aquests arbres. Al voltant de

Barrufet tenim pollancres, plàtans,

acàcies, pruneres bordes i arbres de

l’amor.

Per taules, vam baixar a dibuixar-los i cada una s’encarregava d’un arbre diferent.

Ens vam fixar molt bé en com tenien el tronc, l’escorça, les rames, les fulles...També vam buscar informació sobre les característiques de cada arbre: els anys que podien viure, d’on eren originaris, com eren les seves flors, fruits...

Finalment, vam dibuixar l’escola i els vam col·locar en ordre al seu voltant, tot fixant-nos en el nom dels carrers.

Arbre de l’Amor: Aquest arbre és originari dels països del mar mediterrani.

És de fulla caduca, amb forma de cor i pot fer 6 metres d’alçada.

Les flors apareixen abans que les fulles i són de color rosa, tenen fruits de color marró.

19


Prunera borda: És un arbre de fulla caduca.

Les fulles són d’un vermell intens.

Plàtan: És una arbre de fulla caduca.

Les fulles són grans amb cinc lòbuls punxeguts, el seu fruit té forma de globus. Ha estat molt emprat com a arbre ornamental.

Acàcia: Arbre de fulla caduca, pot arribar a fer de 20 a 30 m, creix molt ràpid.

Les seves fulles són compostes, les flors menudes i amb cinc pètals.

El fruit és una llegum plana. Tenen espines.

Pollancre: És alt i esvelt, pot arribar als 20 m. Les seves fulles recorden el rombe.

Són de color verd i cauen a la tardor. Hi ha pollancres femenins i pollancres masculins.

20


L'escola treballa... 2n

ENS ENDINSEM AL BOSC !

Durant el segon trimestre i part del tercer, a l'escola hem engegat un petit projecte amb els arbres com a protagonistes indiscutibles ja que aquest any és l'Any Internacional dels Boscos. Hi hem volgut aportar el nostre granet de sorra i cada classe va pensar, rumiar i buscar informació sobre el que ens despertava més curiositat sobre els arbres.

Els nens i nenes de la classe dels Planetes hem fet una petita recerca per aprendre més coses dels boscos i dels diferents elements que hi ha al seu voltant. Ara us l'explicarem.

Hem partit de dues preguntes:

*Qui viu al bosc? *Com són les fulles dels arbres i quins colors tenen.

QUI VIU AL BOSC ?

Al bosc, a més de les plantes i els arbres, hi ha molts altres éssers vius com ara els animals.

El bosc és un ecosistema que cal conservar i cuidar.

Hem vist que al bosc hi viuen molts animals i que la vida d'uns depèn de la dels altres. Al bosc hi conviuen: esquirols, papallones, falcons, àligues, llops, escarabats, serps, marietes, porcs senglars... i animals de tota mena.

Hem après moltes coses d'aquests animals i hem tret informació de llibres, de contes i també d'Internet.

21


COM SÓN LES FULLES DELS ARBRES I ELS SEUS COLOR

L'altre recerca que vam iniciar pretenia esbrinar per què les fulles tenen aquests colors que van del verd, al vermell, al groc, a l'ocre.....

Primer vam veure que hi ha una sèrie d'elements que entren i surten de la fulla. També vam estudiar les diferents formes de les fulles.

Els elements que entren i surten de la fulla fa que

canviï el seu color, la forma i fins i tot l'olor.

Una altra cosa que hem après i que ha estat un gran descobriment és que les fulles tenen dos tipus de pigments: la clorofil·la de color verd i el carotè de color groc. Segons la proporció de cadascun, les fulles són d'un color o l'altre.La planta produeix contínuament clorofil·la gràcies a la llum del Sol .A la tardor i a l'hivern, com que hi ha menys hores de llum, predomina el carotè i per això les fulles canvien de color.

Ha estat molt interessant fer aquesta recerca i ens ha agradat molt fer aquest treball perquè hem descobert coses que ni ens imaginàvem. CLASSE DELS PLANETESDes de la classe dels Exploradors i les Exploradores, vam escriure una “pluja” d'informació a la pissarra sobre allò que sabíem dels arbres:

22

En Gerard sempre arrossega el seu cassó.

Li va caure al da-munt un dia…no se sap ben bé per què.

A causa d’aquest cas-só en Gerard ja no és ben bé com els altres.

Necessita molt d’afecte.

És molt sensible. Li encanta escoltar música.

Té un munt de qualitats.

Però sovint, la gent no veu més enllà del cassó que arrossega

pertot arreu.

Ho troben estrany… i fins i tot inquietant… A més, el seu cassó li complica la vida.

S’encalla pertot arreu.

Poques vegades s’adonen que en Gerard ha de fer dues vegades més esforços que els altres per arribar-hi.

A en Gerard li agradaria molt desfer-se del cassó, però és impossible.

Conte proposat per la Comissió per l´Escola Inclusiva

Isabelle CarrierBarcelona: Joventut, 2010

23

Un dia, ja no pot més, decideix amagar-se.

I està amagat molt de temps.

A poc a poc les persones l’obliden…

…i no li pregunten res ni li fan cas.

Però les coses no són tan senzilles,

afortunadament ...

... hi ha persones extraordinàries.

Li mostra els seus punts forts.

N’hi ha prou amb trobar-ne unaper voler treure el cap del cassó.

L’ajuda a expressar les seves pors.

Troba que té molt de talent.

El cassó encara hi és, però ara és més discret… i sobretot, no s’encalla pertot arreu!

En Gerard finalment pot jugar amb els altres. Tot i així, en Gerard continua sent el mateix.

24


“Alguns arbres canviaven el color de les fulles segons l'estació”; “Hi ha arbres molt grans fins i tot més que un edifici”; “Els arbres tenen escorça”. I, d'aquesta darrera frase, ens va sorgir la primera pregunta que volíem esbrinar: “COM ÉS UN ARBRE PER DINS?”.

A partir d'aquí vam buscar informació en llibres força interessants que parlaven de milers d'arbres, o en els mateixos troncs morts de pins que havíem trobat el cap de setmana en una excursió. Ens vam centrar bàsicament en la part del tronc. Si bé molts sabíem que els troncs estan compostos d'anelles, encara no en coneixíem ni el motiu ni el significat.

Les arrels són de vital importància per a la vida de l'arbre

Finalment, després d'una recerca conjunta vam arribar a saber que el tronc està compost d'anelles més clares i d'altres més fosques. Les més clares pertanyen a l'estació més primaveral i les més fosques a l'estiuenca. Una de les coses que més ens va atraure va ser que podíem saber els anys que podia tenir un arbre només mirant les anelles, fins ara pensàvem que els arbres més grans eren els més vells i vam poder descobrir que això no era així. Vam decidir llavors fer el muntatge del mural al més fidel possible a la realitat, i diem fidel perquè el paper que fa d'escorça el vam fer amb la tècnica del frottage, en poques paraules, vam sortir al carrer amb un tros de paper d'embalar i vam “fregar” amb un carbonet la textura de l'escorça en el nostre paper.

Les Exploradores i els Exploradors, com a bon investigadors que som, no volíem només muntar un format bidimensional, així que vam decidir muntar un “tronc artificial” fet amb tires de cartolines enrotllades (feien la funció d'anelles) i una garrafa folrada amb paper, gravat amb la tècnica del frotagge, que feia d'escorça. Aquí teniu una mostra del nostre treball!

25


Una de les altres qüestions que van sorgir va ser que teníem clar que els arbres tenien arrels, però no sabíem la funció que tenien. Sabíem que estaven sota terra i que eren primes i tenien “pelets” però volíem saber-ne més. Després de buscar informació en els llibres i una vegada més portar arrels reals trobades pel bosc, vam arribar a la conclusió que les arrels tenen principalment dues funcions: sostenir l'arbre sota terra perquè no caigui, i succionar l'aigua amb minerals per portar tot l'aliment des de les arrels fins a la capçada de l'arbre. També vam poder saber que alguns arbres no tenen totes les arrels sota terra, sinó que de vegades també poden sobresortir i poden ser força grosses.

Per dur a terme el muntatge del mural, vam agafar canyetes i les vam tallar en trossets. Després les vam enganxar sota el tronc formant unes ramificacions que xuclen tot l'aliment que poden per fer créixer el nostre arbre. Així, doncs, les canyes il·lustraven a la perfecció la funció que les arrels tenen en l'arbre:

CLASSE EXPLORADORS I EXPLORADORES

A les dues classes quan vam valorar les activitats, vam adonar-nos que havíem fet una bona tasca de recerca buscant informació en llibres, revistes, vídeos i fins i tot de la pròpia natura. Ens va agradar molt l'experiència i gràcies al muntatge col·lectiu hem pogut saber encara moltes més coses que potser ni ens havíem plantejat!

Felicitats Barrufet per la bona feina!


“Alguns arbres canviaven el color de les fulles segons l'estació”; “Hi ha arbres molt grans fins i tot més que un edifici”; “Els arbres tenen escorça”. I, d'aquesta darrera frase, ens va sorgir la primera pregunta que volíem esbrinar: “COM ÉS UN ARBRE PER DINS?”.

A partir d'aquí vam buscar informació en llibres força interessants que parlaven de milers d'arbres, o en els mateixos troncs morts de pins que havíem trobat el cap de setmana en una excursió. Ens vam centrar bàsicament en la part del tronc. Si bé molts sabíem que els troncs estan compostos d'anelles, encara no en coneixíem ni el motiu ni el significat.

Les arrels són de vital importància per a la vida de l'arbre

Finalment, després d'una recerca conjunta vam arribar a saber que el tronc està compost d'anelles més clares i d'altres més fosques. Les més clares pertanyen a l'estació més primaveral i les més fosques a l'estiuenca. Una de les coses que més ens va atraure va ser que podíem saber els anys que podia tenir un arbre només mirant les anelles, fins ara pensàvem que els arbres més grans eren els més vells i vam poder descobrir que això no era així. Vam decidir llavors fer el muntatge del mural al més fidel possible a la realitat, i diem fidel perquè el paper que fa d'escorça el vam fer amb la tècnica del frottage, en poques paraules, vam sortir al carrer amb un tros de paper d'embalar i vam “fregar” amb un carbonet la textura de l'escorça en el nostre paper.

Les Exploradores i els Exploradors, com a bon investigadors que som, no volíem només muntar un format bidimensional, així que vam decidir muntar un “tronc artificial” fet amb tires de cartolines enrotllades (feien la funció d'anelles) i una garrafa folrada amb paper, gravat amb la tècnica del frotagge, que feia d'escorça. Aquí teniu una mostra del nostre treball!

26


L'escola treballa... 3rLes classes dels Vampirs i dels Volcans vam fer una sortida a Collserola

per treballar les plantes de l'alzinar. Vam observar, dibuixar i estudiar

diferents tipus de plantes. També vam decidir recollir algunes mostres

per després premsar-les per fer el mural per al monogràfic dels arbres.

Per grups vam treballar un tipus de planta com pot ser un arbre, un

arbust, una liana... tot cercant informació a casa en llibres o a Internet.

Cada grup va explicar i resumir les principals característiques de cada

planta per elaborar la seva part del mural col·lectiu.

Així, per exemple, hem après moltes coses de diversos arbres: el roure, el

pi blanc, el pi pinyoner i l'alzina.

27


També hem pogut estudiar diferents arbustos i lianes, de forma que tots

tenen una explicació de les seves característiques i una mostra assecada:

28


A les estones d'educació visual i plàstica cada classe, Volcans i Vampirs, va

fer dos troncs dels arbres bo i decidint quines tècniques utilitzàvem. Vam

pintar el fons de forma conjunta els dos grups i vam omplir les capçades

amb les fulles i el fruit segons el tipus de cada arbre.

29


Classes dels Volcans i dels Vampirs i Vampires


A les estones d'educació visual i plàstica cada classe, Volcans i Vampirs, va

fer dos troncs dels arbres bo i decidint quines tècniques utilitzàvem. Vam

pintar el fons de forma conjunta els dos grups i vam omplir les capçades

amb les fulles i el fruit segons el tipus de cada arbre.

30


L'escola treballa... 4tFragments dels contes escrits per l'alumnat de 4t

...

Un dia un nen que caminava pel

bosc va se

ntir un so

roll i va

començar a ploure, i e

s va

refugiar sota l'a

rbre màgic i de

cop va començar a

parlar-li

i li

va preguntar:

(...)

(...) Doncs aquests amics van anar a

buscar aventures. Després de dies i dies

caminant van arribar a un bosc molt

estrany, i es van trobar un bonsai trist i

sol.Nom: Bonsaiet. Característiques: petit

de mida, branques primes, fulles d'un

verd intens; camina i es savi.En aquest bosc els arbres eren alts i

forts i es reien del Bonsaiet.Aleshores els tres amics van exclamar:

(...)

(...)

A l' arbre li agradava ajudar

tothom i ella era l'última persona a

qui podia ajudar perquè l'arbre ja

estava a punt de morir. (...)

Hi havia una vegada dos germans que es deien Marc i Víctor. Un dia van decidir anar al bosc dels roures. Quan van entrar van veure un roure molt vell, amb ulls, nas i boca que els va dir:

- Soc un roure màgic. Us concediré 3 desitjos (...)

Fa molt molt i molt de temps

quan encara hi havia els

dinosaures, hi havia un arbre

molt petit que tenia un

problema: tots els dinosaures

el trepitjaven fins que un dia

va conèixer un cavernícola i

es van fer amics. (...)

Després se'n van anar a casa, que era enmig d'un gran bosc envoltat de bonics arbres que eren els seus amics. A partir d'aquell dia van viure sempre dins del seu bosc que era preciós perquè hi

havia tota mena de flors, plantes i molts tipus d'arbres...

31


(...)

Tots els arbres del bosc es van

adonar que aquell meteorit tenia a

dins uns monstres dolentíssims, i es

van preparar per a la guerra.

(...)

(...)

El nen es va atrevir, el nen era

valent i va anar al bosc. Es va

trobar un arbre gran que estava

viu!!! que li va dir:

- Necessito la teva ajuda noi.

Llavors el nen li va preguntar a

l'arbre què volia i l'arbre li va

respondre:

- Necessito que plantis l'última

llavor de trufula. (...)

(...) L'arbre de la vida mesurava més de 50 metres, donava vida a tota la vegetació del seu voltant. Tenia 500 anys però no ho semblava, tenia flors a les arrels de tots colors: verd, vermell, groc i blau. Pel poble era el seu tresor, havien de protegir-lo, però les flames els superaven. (...)

Hi havia una vegada en un bosc-

ciutat un roure que es deia Rourei i

era alt, les seves arrels eren molt

llargues, el seu fruit eren glans, era

molt conegut pel seu restaurant i

pels menjars que feia .

(...)

Va anar a un bosc molt fosc que

feia por. Dins del bosc hi havia

un monstre, ell tenia molta por.

Un arbre de sobte creix, és

màgic. (...)

(...)

L'arbre Laia va agafar menjar. En comptes de menjar per les arrels ho va fer per la boca, com un humà. La Fada li va dir que la

prova 3 consistia a aprendre a beure com un humà. (...)

32

ELS NENS I NENES DE 4t A FAN CONTES D'ARBRES L'ARBRE DELS DESITJOS Aquell arbre es deia Alvin , era

el més petit de tot aquell bosc .

Un dia a la nit, un llop que

sempre rondava per allà, va

agafar la fulla que li donava el

poder per complir els desitjos de

tots els arbres. Al matí estava

molt trist i tota l´estona

cridava...

EL BAOBAB I ELS SEUS AMICS CAPÍTOL 1

Hi havia una vegada un baobab que

vivia en un bosc. Hi tenia molts amics:

les plantes, els animals... A la nit feia

una mica de fred, però des que sortia

el sol fins que es feia fosc ...

L'AVET DE NADAL

Hi havia una vegada un avet molt

bonic que vivia en una zona de talar

arbres. Era Nadal i els llenyataires

havien de talar avets per a les

famílies. L'avet estava molt

preocupat perquè d'aquí a poc seria

el seu moment de morir. L'avet tenia

un amic que es deia Pi i l'estaven a

punt de matar...

EL BOSC DE 'TOCACOLOMS'

Hi havia una vegada un tranquil

bosc molt llunyà, on vivia una

família d'arbres immensos.

Semblava una ciutat, perquè era

un bosc ple d'arbres alts i grans

com uns edificis. Aquests

arbres...

L'ARBRE QUE NO TENIA

AMICSHi havia una vegada una llavor molt

estranya que no tenia amics.

Es va cansar de viatjar sola i va

decidir plantar-se i es va ficar dins

d'un forat...

L'ARBRE I ELS LLENYATAIRES

Vet aquí una vegada un avet molt

bonic que vivia en un bosc molt

gran. L'avet era molt especial

perquè podia caminar amb les

arrels. Un dia l'avet va veure uns

llenyataires i va sortir corrents...

33

EL BOSC DELS MISTERIS

Hi havia una vegada un bosc de

misteris on va aparèixer un guerrer. El

guerrer es va trobar una serp i li va

tallar el cap. El guerrer va pensar:

«Quina serp més estranya, té una

cara molt minúscula!».

Després va continuar caminant pel

bosc i es va trobar una destral d'or...

LA LLAVOR DE LES

FORMIGUES

Hi havia una vegada una llavor

abandonada. Unes immenses

formigues van aparèixer de la

terra i se la van endur.

La van cuidar i cuidar perquè

creixés, però no va créixer. La

formiga reina va dir que ja era

hora de menjar-se-la...

L'ARBRE A L'ÍNDIA

Hi havia una vegada una llavor.

Aquella encara no s'avia plantat.

Vivia en un trosset de terra del

carrer del barri de Sants. Un dia de

l'hivern el van trasplantar i van

ficar-la en un camió amb terra. La

llavor va anant creixent i al final es

va convertir en un baobab,...

L'ARBRE D'OR

Vet aquí una vegada un arbre que tenia

tot el cos fet d'or i tothom es reia d'ell

perquè no era igual que els altres. Un dia

se'n va anar a la Xina a buscar arbres

que fossin iguals que ell. Va anar a 13

ciutats de tota la Xina, menys a Xangai.

En 3 dies per fi...

LES FULLES DE L'ARBRET

Vet aquí una vegada un petit

abret que vivia en un bosc

encantat, però aquell arbret

tenia un problema: a la tardor li

queien les fulles, i a la primavera

no li havia crescut ni una de

petita...

L'ARBRE i LA ROSA MÀGICA

Feia una mil·lèsima de segon, havia aparegut un arbre que

estava tocat del bolet. No tenia ni una fulla, estava

literalment despullat i no hi havia ningú. Era de nit i el bosc

estava tranquil. De cop i volta va aparèixer UNA ROSA

MÀGICA. Era una rosa tan preciosa. Al seu voltant hi havia

un nino amb un cartellet que deia: «Em dic Elmo Melmo i, a

qui aconsegueixi arrencar aquesta rosa, li concediré 3

desitjos»...

34

L'escola treballa... a 5è

Com tota l'escola, els nens i nenes de cinquè hem estat treballant el

projecte plantejat des de la biblioteca. Nosaltres ens hem centrat en els

arbres més que no pas en el bosc.

Hem fet diverses activitats

relacionades amb aquest tema: un

treball de recerca, dibuix al natural

dels arbres que tenim més propers,

poemes que parlaven d'arbres i

personatges de contes que passen en un

bosc...

A cinquè, dins els temes que treballem a

medi, hi ha l'estudi dels paisatges i la

seva transformació, i

això també ens ha

servit per poder

avançar en la nostra

recerca.

Ha estat un treball que

ens ha acompanyat

gairebé durant tot el

curs. Vam començar

molt aviat plantejant-

nos què volíem saber

dels arbres per tal de veure quin seria el camí a seguir en el nostre treball

de recerca. Les mestres ens ho van plantejar i, nosaltres, per grups vam

fer-nos un munt de preguntes relacionades amb aquest món. Un cop ho

vam posar en comú, vam veure que gairebé tots i totes coincidíem a voler

saber com són els arbres per dins i per fora, quines funcions fan les

fulles, les arrels...

Ens vam plantejar tantes preguntes que vam haver de repartir-nos la

feina entre els diferents grups de cada classe. Les nostres fonts

d'informació han estat llibres de la biblioteca i pàgines web que ens han

indicat les mestres.

En algun moment ens ha costat una mica entendre algun tema, com és el

cas de la fotosíntesi.

35

Un cop acabada la seva recerca, cada grup la va exposar oralment a la

resta del grup i va fer-ne un resum per completar la maqueta que s'ha fet

al vestíbul.

Hem dibuixat els arbres del pati de Joan Güell i els del passatge i mireu

com ens van quedar:

Per fer-ho, ens vam haver de fixar molt bé en tots els detalls: com era el

tronc, l'escorça, on tenien les fulles... A colònies vam construir amb

fustes unes caixes niu que després vam pintar i ara que hem tornat les

podrem penjar dels arbres perquè els ocells hi puguin niar.

També hem treballat alguns poemes i n'hem fet un mural tot buscant

informació sobre l'arbre que ens ha tocat treballar. N'hem buscat el nom

científic, característiques com si fa fruits o no, tipus de fulla, utilització

per part dels humans..,

36

Aquí podeu llegir algunes de les moltes coses que hem après:

LES ANELLES DEL TRONC

• Segons el clima també canvia la

mida de les anelles: una humitat

adequada farà anelles amples i si hi

ha sequera, les anelles seran

primes,

• L'amplada de les anelles varia

segons l'edat de l'arbre: a mesura

que augmenta l'edat disminueix el

gruix de les anelles.

• El Duramen és el cor del tronc o medul·la.

• Cada espècie d'arbre creix a una velocitat diferent.

• Per saber quants anys té un arbre s'han de comptar les anelles des

del cor cap enfora.

• El nombre d'anelles són els anys.

• El cor és el punt de la part del centre del tronc.

• La part que és de color clar es diu albeca.

• La fusta que està cremada és de color fosc.

• La part més vermellosa es diu fusta morta.

LES PLANTES

• Hi ha alguns tipus de fulles que, quan les fregues amb la mà, en surt

una olor intensa i forta, per exemple, el llorer i l'eucaliptus.

37

• Les plantes són autòtrofes, és a dir, fabriquen el seu propi aliment

a través de la fotosíntesi.

• Les plantes capten la llum solar gràcies a una substància anomenada

clorofil·la.

• La saba ascendent o bruta viatja a través del xilema. Conté

bàsicament les sals minerals absorbides pel sòl.

• La saba descendent o elaborada viatja a través del floema. Està

formada pels glúcids resultants de la fotosíntesi que serveixen per

nodrir les cèl·lules dels arbres.

• El floema és el sistema format per canals interns i transporta la

saba elaborada.

• El xilema és el conducte del qual disposen les plantes per conduir la

saba de l'arrel cap amunt de la planta.

• La saba és el líquid que circula a través de les cèl·lules

especialitzades que formen els vasos conductors.

EL TRONC

El tronc, aguanta tota l'estructura de

l'arbre, conté els òrgans vitals i connecta

les arrels

amb les

branques,

fulles i els

fruits.

38


L'escola treballa... 6è

LA POESIA ENS ACOSTA AL MÓN

DELS ARBRES

L'exposició proposada a la biblioteca per aquest curs, sobre arbres i boscos, coincidia en el temps, amb el recital de poesia que tradicionalment prepara l'alumnat de sisè per a la diada de Sant Jordi. Així que vam ajuntar les dues propostes de treball i vam acordar mestres i nenes i nens que el recital d'aquest any giraria al voltant del tema de l'exposició.En una primera fase, l'alumnat ha de buscar poesies diverses que tractin del tema i ho vam fer en llengua catalana i castellana. Algunes de les que van portar les vam llegir i comentar a classe.Més tard ens vam centrar només en les de llengua catalana: calia ampliar la cerca. A la biblioteca de l'escola hi ha molts llibres de poesia, però també en altres biblioteques públiques o familiars. I avui en dia també en trobem moltes penjades a la xarxa.

Després d'aquest treball de recerca calia concretar: fer grups i escollir la poesia. Calia que les poesies fossin d'èpoques diferents i d'autores i autors diversos. Les que al final es van escollir

van ser: Taronger, palmera i xiprer de Joan Amades i Josep Carner; Ametller florit de Josep Gibernau; Boscos de Vallvidrera i La Fageda d'en Jordà de Joan Maragall; El bosc de Sàlvia del Berri; El pi de Formentor de Miquel Costa i Llobera; Flor d'ametller de Salvador Estrem; Flora universal de Valentí Puig; L'arbre nu, Francesc Puigcarbó; La tardor de Bofill, Puig i Serrat, Lledoners de Júlia Costa; Tipuana, cirerer, palmera, prat, fageda, Lola Casas; Sota el faig de Josep Carner; Arbre vell de Marc Granell i Alzina surera d'Isabel Barriel.

El següent pas és entendre del tot la poesia: buscar les paraules que no coneixem al diccionari, adonar-nos si hi ha metàfores o personalitzacions o..., en una paraula, “fer-la a bocins”. El grup ha de prendre decisions: el títol el dirà una persona o tot el grup? Cadascú dirà una estrofa? I al mateix temps, cada membre del grup va memoritzant el seu fragment.

I en el pas següent es canvia de registre. Es tracta, des de la classe de plàstica, de preparar les il·lustracions que formaran la presentació de diapositives en el recital. Cada grup en aquest àmbit també ha de prendre decisions: quantes il·lustracions, quina

39


tècnica, reproduïm de manera fidel el que diu el text o interpretem.... Sovint cal consultar llibres o a la xarxa la fesomia dels arbres.Un cop les il·lustracions acabades es tracta de muntar la presentació. En aquest cas, però, a les portades hi havia d'haver una foto de l'arbre i el títol i l'autor o autora. Per grups també calia escollir una música que fos adient. I s'havia de copiar en el format adequat.

Ara ja només quedava assajar el text i fer un assaig de com havia d'anar la presentació.

I va arribar el dia de Sant Jordi. A la tarda, les classes de segon a cinquè van anar al gimnàs per veure l'espectacle. A cada classe se li havia repartit una petita revista amb totes les poesies que es recitarien.El recital va anar molt bé. Imatges, música, bona dicció, agilitat en els canvis. Molta responsabilitat per banda de les noies i nois de sisè. La utilització dels micròfons ajuda que el so sigui molt clar i que la força de la paraula vagi captivant a qui escolta. Llàstima de no disposar d'una sala que es pogués enfosquir perquè, hauria estat molt més impressionant.Un cop acabat el recital, les poesies ampliades amb les il·lustracions s'han penjat a l'escala perquè tothom en gaudeixi.

Aquest any, però, no hem acabat aquí el procés: l'alumnat va enregistrar el text de les poesies i amb les músiques i les imatges vam elaborar unes petites filmacions que podeu veure en la pàgina WEB de l'escola.

Un treball complex i complet, agraït en el resultat, que desenvolupa moltes competències bàsiques i que comporta relacionar la feina de diverses àrees. Que mestres diferents treballem al voltant d'un mateix tema en col·laboració ajuda que l'alumnat valori més la feina en equip, perquè s'adona de la seva utilitat en la pràctica.

Aquest article l'hem escrit mentre estàvem de colònies i hem demanat a les nenes i nens en estones lliures que valoressin l'activitat del recital. Aquí teniu els seus comentaris.Laura P i Maria San Miguel: “Vam aprendre a pronunciar bé els poemes, com se sentien els arbres.”

40


Aitana i Marta S: “La poesia ja és bonica de per si, i, parlant d'arbres és encara més bonica i tenir l'oportunitat de recitar davant de tota l'escola és...”Ahirton i Aitor: “El recital de poesia ens va agradar molt perquè el treball va quedar molt interessant i en vam quedar satisfets.” Laura G i Anna Riba: “Vam aprendre a no posar-nos nervioses en recitar davant de tothom de l'escola i a recitar una poesia de memòria de manera correcta.”Ànnia i Paula Gerona: “Preparar el recital i fer-lo ens va agradar molt i vam aprendre poemes de poetes que no coneixíem i que ens han agradat molt.”

Dayara i Melanie: “Vam aprendre a recitar les poesies davant dels companys i a no tenir vergonya, i també a estimar i respectar més els arbres. Ens ho vam passar molt bé.”Anna Carretero, Paula Alonso, Maria Nogués: “A través de les poesies vam aprendre a respectar més la natura i, tot i que va ser difícil la preparació, vam gaudir de presentar-ho davant de tots els companys. Va ser una experiència que ens va agradar molt.”Carla, Júlia i Ariadna: “Vam posar il·lustracions a la presentació sobre la poesia. Vam aprendre a pronunciar correctament. Va costar trobar músiques diferents per a cada grup. Al

final ens va sortir molt bé i en vam quedar satisfetes.”Jandry, Joan i Aleix: “Hem après coses sobre els arbres. Hem après a memoritzar un poema. A no tenir vergonya. Vam aprendre a utilitzar el to de veu adequat per recitar. Quan vam recitar per la gravació ens vam esforçar a vocalitzar.”Danai, Laia Riba: “El treball en conjunt tenia les seves complicacions però ha quedat bé tot i que algun petit error vam cometre. El més difícil va ser memoritzar el poema i dibuixar una imatge relacionada amb el que deia.”Sara, Jana i Marc del Alcázar: “La preparació del recital va ser llarga, però ens va servir per posar-nos davant del públic i articular bé. També vam haver de memoritzar els poemes i fer la presentació ens va servir per entendre millor el poema. Esperem que en una altra ocasió ho sapiguem fer de manera més independent. Vam estar contents perquè tot el públic va escoltar. Segur que els dibuixos ajudaven els més petits a seguir el recital amb atenció.”

Berta, Irene: “Ha estat una bona experiència. Hem treballat la memòria. Hem entès bé els poemes i el resultat ha estat satisfactori.”Ona i Laura Piñol: “Al principi, la poesia costava d'aprendre, però quan la sabies t'ho passaves bé al recitar-la i et

41


senties satisfeta. Mai havíem pensat que hi havien tants poemes sobre arbres. Hem après coses noves sobre els arbres i maneres diferents d'explicar el que sabíem.”Marc Dulcet i Marc Juan: “Aprendre's la poesia semblava difícil al començament però després va resultar que no ho era tant. Va ser una bona experiència haver-la de recitar davant de tanta gent. Haver de recitar i després enregistrar la poesia ens ha ajudat a vocalitzar millor. Preparar una presentació ja ho havíem fet altres vegades, però hem millorat.”Canigó i Pau: “Va ser bona idea centrar el recital sobre un tema. Tot i que senties una mica de vergonya de sortir davant del públic i equivocar-te, ens va agradar el repte. Hem après a superar la vergonya i a parlar davant el públic.”Paula Carrasco i Yang Hao: “Ens vam esforçar perquè els dibuixos fossin explicatius del que deia el poema i per això ens vam documentar amb imatges d'Internet. Va ser una experiència molt maca recitar poemes davant de tota l'escola.”

Miquel i Martí: “Ens va agradar preparar i fer el recital perquè va ser

una manera diferent de treballar i vam haver d'aprendre'ns el poema de memòria. També ens va agradar entendre el que deia el poema i buscar la manera plàstica de representar-ho.Paula Gené, Millaray i Ariadna Prats: “El recital va sortir molt bé i el públic va estar molt atent. Ens va agradar fer les il·lustracions, aprendre nous poemes i preparar la interpretació en grup.”Nicole, Aina i Irene Gómez: “Ens va agradar l'atenció que va mostrar el públic. Tot el projecte va ser molt interessant però volem destacar en especial la feina feta en grup. Alguns poemes van costar més d'aprendre que d'altres però el resultat final de tots els grups va ser positiu.”Maria San Miguel, Elsa, Laia i Maria Cuello: “El recital va sortir bé. A algunes ens va costar més aprendre i memoritzar la nostra part que a les altres. Encara que ens ho sabíem bé, a l'hora de sortir a recitar davant del públic ens vam posar una mica nervioses.”Abel i Alejandra: “L'assaig ens va anar bé perquè vam veure com aniria tot. A alguns ens va costar aprendre el poema i donar-li l'entonació adequada, però al final quan vam veure que ens sortia bé ens vam quedar tranquils.”

Podeu veure i escoltar les gravacions dels poemes a la pàgina WEB de l'escola, http://www.escolabarrufet.cat, dins l'apartat Notícies, cicle superior poemes del recital de poesia de Sant Jordi de sisè.


Aitana i Marta S: “La poesia ja és bonica de per si, i, parlant d'arbres és encara més bonica i tenir l'oportunitat de recitar davant de tota l'escola és...”Ahirton i Aitor: “El recital de poesia ens va agradar molt perquè el treball va quedar molt interessant i en vam quedar satisfets.” Laura G i Anna Riba: “Vam aprendre a no posar-nos nervioses en recitar davant de tothom de l'escola i a recitar una poesia de memòria de manera correcta.”Ànnia i Paula Gerona: “Preparar el recital i fer-lo ens va agradar molt i vam aprendre poemes de poetes que no coneixíem i que ens han agradat molt.”

Dayara i Melanie: “Vam aprendre a recitar les poesies davant dels companys i a no tenir vergonya, i també a estimar i respectar més els arbres. Ens ho vam passar molt bé.”Anna Carretero, Paula Alonso, Maria Nogués: “A través de les poesies vam aprendre a respectar més la natura i, tot i que va ser difícil la preparació, vam gaudir de presentar-ho davant de tots els companys. Va ser una experiència que ens va agradar molt.”Carla, Júlia i Ariadna: “Vam posar il·lustracions a la presentació sobre la poesia. Vam aprendre a pronunciar correctament. Va costar trobar músiques diferents per a cada grup. Al

final ens va sortir molt bé i en vam quedar satisfetes.”Jandry, Joan i Aleix: “Hem après coses sobre els arbres. Hem après a memoritzar un poema. A no tenir vergonya. Vam aprendre a utilitzar el to de veu adequat per recitar. Quan vam recitar per la gravació ens vam esforçar a vocalitzar.”Danai, Laia Riba: “El treball en conjunt tenia les seves complicacions però ha quedat bé tot i que algun petit error vam cometre. El més difícil va ser memoritzar el poema i dibuixar una imatge relacionada amb el que deia.”Sara, Jana i Marc del Alcázar: “La preparació del recital va ser llarga, però ens va servir per posar-nos davant del públic i articular bé. També vam haver de memoritzar els poemes i fer la presentació ens va servir per entendre millor el poema. Esperem que en una altra ocasió ho sapiguem fer de manera més independent. Vam estar contents perquè tot el públic va escoltar. Segur que els dibuixos ajudaven els més petits a seguir el recital amb atenció.”

Berta, Irene: “Ha estat una bona experiència. Hem treballat la memòria. Hem entès bé els poemes i el resultat ha estat satisfactori.”Ona i Laura Piñol: “Al principi, la poesia costava d'aprendre, però quan la sabies t'ho passaves bé al recitar-la i et

42

Llibres, llibrets, llibrots...Un petit tast dels llibres de la nostra exposició

EN BENET I EL SEU ROUREClaude Levert (text)/Carme Solé Vendrell (il·lustracions)

Associació de Mestres Rosa Sensat; i Magenta Universal

Productions, 2011.

En Benet té un amic, un roure. Junts passen alegres les

tardes de primavera i estiu. Quan arriba la tardor les

fulles canvien de color i comencen de caure. En

Benet convençut que l’arbre està malalt vol fixar-ne les

fulles i l’abriga. Durant tot l’hivern el nen el visita, trist,

pensant que perd el seu amic.

LA POMA VERMELLA

Feridun Oral (text)/Feridun Oral (il·lustracions)

Editorial Joventut, 2010.

Un dia d’hivern molt fred, un conill famolenc va sortir de

casa seva per anar a buscar una mica de menjar. Ni un

bri d’herba ni res no va trobar. Tot estava

cobert de neu. Finalment, va trobar una poma vermella

en un arbre, però la poma estava molt alta i per més que

saltava no hi podia arribar.

TOBI LOLNESS

De Fombelle, Timothée (text)/François Place

(il·lustracions)

Empúries, 2007

En Tobi Lolness no fa més d'un mil·límetre i mig. Forma

part del poble que habita el gran roure des de la nit dels

temps. La seva família s'ha hagut d'exiliar i després ha

estat empresonada i condemnada a mort. En Tobi, però,

s'ha pogut escapar. Durant quant de temps?

UN SILENCIOSO PINO

Chris Butterworth (text)/Mique Moriuchi (il·lustracions)

Edelvives, 2008

Com més ens acostem a un arbre més detalls hi podem

observar. Llibre desplegable que ens descobreix la vida

que hi ha en un pi.


SANT JORDI A BARRUFET

La festa de Sant Jordi és la gran

festa del país de la primavera. A

l’escola la celebrem d’una manera

ben especial.

Al matí, agrupats per edats: P3 i P4,

de P5 a 2n, i de 3r a 6è realitzem

tallers amb un vessant especialment

artístic i lúdic. Hi ha una àmplia

oferta d’activitats i això és possible

perquè moltes mares i pares, àvies i

avis, i fins i tot algun tiet, hi

col·labora −aquest any hi han

participat unes noranta persones.

L’objectiu d’aquesta participació és

poder oferir una àmplia oferta de

tallers i que en cadascun hi hagi

poques criatures, però sobretot,

que les famílies, que puguin i vulguin,

visquin l’escola des de dins i oferir

als diferents estaments de l’escola

(mares i pares, mestres i alumnat)

un espai de convivència.

A la tarda, la festa és més íntima.

El professorat d’educació infantil

representa la llegenda del Cavaller

Sant Jordi davant l’alumnat i la

primària assisteixen al recital de

poesia amb imatge i so que ha

preparat sisè.

Podem dir que aquest model de

festa està molt consolidat i, cada

any, tant els Consells de Classe com

el Consell d’Escola i el claustre en

fan una bona valoració. Així mateix,

aquest any, les mares i els pares que

han volgut han fet la valoració que

hem adjuntat en la memòria final i

que tindrem en compte per

preparar la de l'any vinent.

Moltes gràcies a tothom!!

43

Llibres, llibrets, llibrots...Un petit tast dels llibres de la nostra exposició

EN BENET I EL SEU ROUREClaude Levert (text)/Carme Solé Vendrell (il·lustracions)

Associació de Mestres Rosa Sensat; i Magenta Universal

Productions, 2011.

En Benet té un amic, un roure. Junts passen alegres les

tardes de primavera i estiu. Quan arriba la tardor les

fulles canvien de color i comencen de caure. En

Benet convençut que l’arbre està malalt vol fixar-ne les

fulles i l’abriga. Durant tot l’hivern el nen el visita, trist,

pensant que perd el seu amic.

LA POMA VERMELLA

Feridun Oral (text)/Feridun Oral (il·lustracions)

Editorial Joventut, 2010.

Un dia d’hivern molt fred, un conill famolenc va sortir de

casa seva per anar a buscar una mica de menjar. Ni un

bri d’herba ni res no va trobar. Tot estava

cobert de neu. Finalment, va trobar una poma vermella

en un arbre, però la poma estava molt alta i per més que

saltava no hi podia arribar.

TOBI LOLNESS

De Fombelle, Timothée (text)/François Place

(il·lustracions)

Empúries, 2007

En Tobi Lolness no fa més d'un mil·límetre i mig. Forma

part del poble que habita el gran roure des de la nit dels

temps. La seva família s'ha hagut d'exiliar i després ha

estat empresonada i condemnada a mort. En Tobi, però,

s'ha pogut escapar. Durant quant de temps?

UN SILENCIOSO PINO

Chris Butterworth (text)/Mique Moriuchi (il·lustracions)

Edelvives, 2008

Com més ens acostem a un arbre més detalls hi podem

observar. Llibre desplegable que ens descobreix la vida

que hi ha en un pi.

44

BARRUFADES

SOPA

Troba els noms de la llista de diminutius

J O A G P Q R T O N X Xell BARRINA

R M E R I T X E L L S Ció Fes servir només un cop cada numero de l'1 al 9 per omplirA A N T O B A G A M F Cesc les caselles i completar la restaA F R A C J O S A C Q Biel

N N A S S E R R E O T Quim

I B T T E R I P R N U Tina

T E R O C O V E E C A Iona

S N A S N T A P O E I Toni

I I D A A I M A R P S

R L E I R B A G S C T

C A T O F H E R M I E 3 3 3 3 3D E I O M I U Q A O J

POEMA

La Marina juga al sol

amb la closca d'un cargol; Relaciona aquest indrets amb la seva ubicació al mapa

s'ha volgut tombar d'esquena

i troba un cranc a l'arena.

El cranc és petit,

li puja pel dit,

li passa pel nas,

li baixa pel braç,

el cranc s'ha espantat

i ja s'ha amagat

Olga Xirinacs

Tot el que necessites saber és dins teu.

Tu ets el professor i l'alumne.

Amin Maalouf

Pensa-hi

CONCURS desembre 2011

Que saps qui és? Tots els que vau posar l’Olga (coordinadora de menjador) esteu en aquesta llista. Hi va haver 38 encertants de 71 participants. ENCERTANTS:

Jana Gil Oriol Ireland Onifige Daniel Gallart Jandry Lua Mireia Arkcaitz Extrem Albar Clara Gallart Laura Valls Aina Company Vinyet Danai Pallarés Frank Arnau Blasco Marti Valentina Anna Riba Aleix Blanc Alexia Mireia A. Elba B. Laia Riba Berta Pou Sara Santamaria Valentina Zuñiga Marta Nil Mansilla Tinbit Roser Rita Cèlia Marc T. Anna Carretero Paula Alonso Paula Gerona

Rita Casin, la guanyadora, amb el seu premi: un tall de cabell a la

perruqueria Handycap

el cau dels barrufets. tercer trimestre curs 2011-2012

Documents