el cau dels barrufets 54 desembre 2011

L’ESCOLA

EN CATALÀ

ARA I SEMPRE

el caudels

barrufets3r

5è 4t

P5P4P3

1r2n

6è

2a èpocanúm. 54

desembre 2011

1

A l’aigua….patos?

A pesar de la immersió, probablement els vostres fills juguen més vegades a l’escondite que no pas a fet i amagar i en la casa de Pinocho contaremos hasta ocho i, ja se sap, de oca en oca y tiro porque me toca. No patiu! No farem ara una editorial en llengua castellana. El Tribunal Suprem espanyol encara no ens hi obliga. L’haurem de fer, si de cas, bilingüe, quan es resolgui la sentència del Tribunal Constitucional. Potser consideren, amb raó, que encara hi ha un grapat de gent que conserva a la memòria com el nostre idioma era literalment prohibit no fa pas tant de temps. Pares i avis que van patir els sotracs de la seva llengua, tot i que les bombes ja havien deixat de caure a Barcelona feia anys. De fet, aquest costum ja els ve de lluny (el de les bombes també). Més o menys de quan es van emportar la Universitat a Cervera, lluny del centre polític, judicial, cultural i econòmic del país. I van decidir que l’única llengua que valia era la seva. I van submergir-nos en un genocidi cultural que a determinades zones del País Valencià, les Illes Balears i Catalunya ja sembla irreversible, malgrat els últims anys del que en diuen democràcia. Vaja, que ja fa uns quants segles, com dirien ells, que ens estant donant un baño mentre nosaltres tenim la sensació que ens estan ofegant. Aquest predomini d’una llengua sobre l’altra és tan exagerat que només cal donar un tomb pel barri i començar la gimcana: intenteu trobar la llengua catalana en les instruccions d’un medicament, d’una joguina, d’un joc d’ordinador, d’un jutge (ai no! que aquests no reben instruccions… les fan). No el trobareu, sorprenentment, ni quan us compreu un escafandre (per allò de la immersió). Però aquesta anomalia sembla que no li importi al Tribunal Constitucional espanyol i, pot fer que, una gran majoria dels nouvinguts (molts sou pares que, tant de bo, ens llegiu) considerin que, si el català ja no cal al 100% ni a l’Escola, no deu ser una cosa tan important i, per tant, amb el castellà ja n’hi ha prou. De fet, el govern espanyol ja aplica un tracte impositiu desmesurat, amb cinc-centes lleis com a mínim, que imposen la llengua castellana al nostre territori. Tot això ve a tomb perquè el mes de setembre passat el Tribunal Suprem espanyol va emetre tres sentències que, basant-se en la retallada del Tribunal Constitucional espanyol de l’Estatut, insten el Govern a modificar el sistema educatiu per equiparar el castellà al català a totes les escoles «com a llengua vehicular de forma proporcional i equi-tativa en tots els cursos del cicle d’ensenyament obligatori», és a dir, fins als 16 anys, fins al final de l’ESO. Això és una bomba de profunditat contra un aspecte nuclear com és la immersió lingüística, que ha estat elogiada internacio-nalment com a model per preservar la llengua i garantir la integració de les persones nouvingudes. La història sempre torna, tossuda com l’allioli en una mala digestió. Els que ens ataquen ja els coneixem, fa molt de temps que ho fan. El que ha canviat és la composició de la societat que està rebent aquest últim bombardeig. Hi ha molta gent (no només nouvinguts) que ja els va bé que el castellà sigui «LA» llengua vehicular i que el català quedi reclòs, una altra vegada, al cercle familiar. Hi ha barris sencers de la nostra ciutat en què el català, si deixa de ser el pal de paller de l’escolarització, passarà a ser una llengua morta com el llatí.

Per això us demanem a tots i a totes però, sobretot, als pares que la vostra llengua vehicular no sigui el català, un esforç a favor de la llengua catalana. Que les últimes paraules en català després d’aquests últims anys d’immersió no siguin: «glu,glu,glu».

2

Adéu a la Josefina

Com ja sabeu, el passat dia 15 d’octubre va morir la Josefina Jaime, mestra de l’escola al llarg

d’uns quants anys. A tots i totes que l’havíem conegut sempre ens quedarà el record de la seva

estada amb nosaltres, la dedicació cap a la seva feina, la complicitat en l’educació amb mestres,

pares i mares, i sobretot l’estimació per als nens i nenes i la gent que l’envoltava.

Des d’aquestes pàgines voldríem dedicar-li aquest poema d’en Miquel Martí i Pol :

“Des d’aquests mots molt tendrament et penso

mentre la tarda suaument declina;

tots els colors proclamen vida nova

i jo la visc, i en tu se’m representa

sorprenentment vibrant i harmoniosa.

No tornaràs mai més, però perdures

en les coses i en tots nosaltres de tal manera

que ens costa imaginar-te absent per sempre”.

Gràcies per tot el que ens has estimat.

3

L’escola treballa: SEP

Aquest curs el Departament d’Ensenyament, dins del marc del desplegament de la LEC (Llei d’Educació de Catalunya) planteja que “tots els centres educatius adeqüin la seva acció per atendre la diversitat i les necessitats educatives específiques, promoguin la inclusió de l’alumnat i s’adaptin millor a llur entorn socioeconòmic” i ho concreta amb el manament que les escoles han d’oferir Suport Escolar Personalitzat (SEP).

A l’escola entenem que atendre la diversitat significa donar a cada nen/a els elements pedagògics necessaris perquè pugui desenvolupar al màxim les seves capacitats personals, afectives, de relació, cognitives... Per això amb una perspectiva global de centre adoptem diverses organitzacions que permetin un treball diversificat dins de l’aula i amb la presència de més d’un mestra/e perquè treballar amb un grup reduït d’alumnes permet atendre les necessitats del grup-classe i a la vegada oferir l’atenció personalitzada que alguns nens/es necessiten.

La nostra organització parteix d’un treball en equip de tot el professorat i intenta optimitzar tots els recursos que tenim al nostre abast amb l’objectiu de donar una resposta educativa de qualitat i equitat a tot l’alumnat.

Entre les diverses mesures organitzatives i pedagògiques cal destacar:

- 2 mestres a l’aula al mateix temps: racons, suport grups, flexibles... - 2 mestres per al mateix grup treballant el mateix contingut en espais diferents: desdoblaments- 3 mestres per a 2 grups del mateix nivell: desdoblaments- Tallers: intervenció simultània de diversos mestres en grups del mateix cicle.

En la nostra programació anual hem prioritzat els objectius que ens han de permetre millorar el resultat de les competències bàsiques del nostre alumnat. Incidint especialment en l’atenció que cal donar des de cadascuna de les àrees, a les competències que tenen un caràcter més transver-sal: expressió escrita, raonament...

4

Vet aquí una vegada, al bosc de les diferències, molt a la voreta d’una muntanya anomenada la Muntanya encantada, uns amics, amb moltes ganes d’aprendre, volien anar junts cap a l’escola. Va ser així com la Tortuga, el Cargol, la Llebre, l’Esquirol i el Pardalet es van reunir a l’inici del camí que els duia cap a l’escola. Havien d’arribar dalt de la Muntanya encantada i el camí era llarg, ple de revolts i de dificultats.

Malgrat que tots tenien moltes ganes d’arribar-hi, el camí els va sorprendre. La Tortuga, que caminava molt a poc a poc, no va poder seguir el ritme dels altres i va arribar quan l’escola ja era tancada. L’Esquirol, bellugadís i juganer com és, saltant d’arbre en arbre i distret amb les pinyes, va sortir del camí i es va perdre. El Pardalet volava tan alt que va perdre de vista els seus amics, es va despistar i, volant volant, va anar a parar al Llac misteriós. El Cargol, com que tenia tanta por de sortir de la seva closca i de seguir el camí, va estar una estoneta amagadet i després va decidir fer mit ja volta i tornar cap a casa. I la Llebre va anar tan ràpida que, quan hi va arribar, es va adonar que no hi era cap dels seus amics. De sobte es va posar tan trista que va començar a plorar, sense acabar d’entendre per què estava sola. Però, per sort, la Fada de la Muntanya encantada, en sentir els seus plors, la va anar a trobar i li va preguntar:

–Per què plores, Llebre? –És que hi ha un únic camí per anar a l’escola, i, com que tots som diferents, només jo hi he pogut arribar! –va dir la Llebre.

La Fada, sorpresa, li va respondre: –Ui! Això no pot ser, tots els animalets han de poder arribar a l’escola per aprendre moltes coses. Tranquil·la, trobarem una solució!

I va ser així com l’endemà al matí els amics es van retrobar. Quan van veure molts camins i diferents van tenir una gran sorpresa: –Que bé! –van dir tots.

Aquell dia, la Tortuga va arribar a l’hora, perquè el seu camí era curtet. L’Esquirol no es va perdre perquè va seguir un camí d’arbres que el guiaven. El Cargol va ser més valent perquè seguia la bonica cançó que la Fada li anava cantant des de la muntanya. I la Llebre duia un picarol penjat del coll, i el so ajudava el Pardalet a no perdre’s.

Que contents estaven tots! Per fi tots havien pogut arribar a l’escola! Quina alegria!

CADA INFANT TÉ EL DRET A DISPOSAR DELS MITJANS ADEQUATS A LES SEVES CARACTERÍSTIQUES I NECESSITATS PER ACCEDIR A L’EDUCACIÓ. NO HI HA D’HAVER UN ÚNIC CAMÍ, SINÓ MOLTS I DIFERENTS, QUE S’ADAPTIN ALS INFANTS I NO A LA INVERSA.

EL BOSC DE LES DIFERÈNCIES

AUTORES: Elisenda Gol Busquet, Marta Pina Urbano, mestres del Centre d'Educació Especial Dr. Folch i Camarasa de Barcelona.

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

ConteEscInclusiva RevistaBarrufet.pdf 1 30/11/11 12:52

5

Colla de diables i tabalers de Barrufet

25è Aniversari del foc a l’escola

Des de fa gairebé 25 anys que els nens i nenes de l’escola tenen l’oportunitat de viure la cultura popular més pirotècnica des de dins. Sí companys i companyes, ja fa 25 anys que la colla de diables i tabalers de Barrufet està en marxa fent festa arreu on va.

Als correfocs de la ciutat, àmbit per on ens desplacem sovint, els infants són els protagonistes. Les casaques vermelles i els mocadors verds ens distingeixen amb gran elegància. Sota les caputxes, els mocadors, les ulleres i màscares, nens i nenes d’entre 3 i 12 anys aprenen a gaudir de la festa, a compartir amb la resta l’espectacle, a respectar el foc... cadascú al seu ritme, provant el que volen i desitgen fer, fent fins on es veuen capaços. N’hi ha que es decideixen aviat per la maça. D’altres que, fent voltar en Barrufafoc, gaudeixen com ningú. Uns tercers que, això de les espurnes encara els va gros i s’ho miren des de darrere (amb les mans a les orelles, això sí), els més musicals tocant el tabal, fent-los ballar...

Els nens i nenes tenen un llarg recorregut a l’escola i, per tant, a la colla. D’aquesta manera es van aproximant, mica en mica i en funció de les seves ganes i necessitats, a l’espectacle del foc. En tot aquest procés hi ha un acompanyament de la família, i això fa que esdevinguin moments i fets compartits per tots, una oportunitat diferent de gaudir de la família, els amics i amigues i els companys i companyes. La colla i els adults que també en formem part vetllem perquè els petits gaudeixin, i tot vagi rodat, perquè recordem que els diables i diablesses són ells. I aquesta és la característica que fa especial aquesta colla. La disponibilitat dels adults, l’oferiment desinteressat d’un temps i uns espais, d’unes hores de la seva vida perquè els seus fills i filles frueixin del moment.

Pots venir a fer de diable, portar el drac, passejar amb la casaca, tocar el tabal... en definitiva pots viure la colla, la festa, la cultura... des de dins! Des de les actuacions més locals del nostre estimat barri, fins a les actuacions més espectaculars com La Mercè i la Laia. Les podràs veure totes des d'un altre punt de vista!

Segur que coneixes algú que forma part de la colla. Pregunta-li què fem, demana-li informació, consulta-li quan és el proper correfoc... i vine a passar-lo amb nosaltres! O si no, envia’ns un correu electrònic a l’adreça de la colla [email protected].

Sereu tota la família benvinguda.

Salut i foc!

Colla de diables i tabalers de Barrufet

6

El Cau dels Barrufets

L'escola treballa... P-3

Visita a l'Aquàrium de Barcelona

Les classes dels peixos i els cargols

hem anat d'excursió a l'Aquàrium de

Barcelona.

Ha estat la primera vegada que hem

pujat a un autocar per anar d'excursió

i ens ha deixat meravellats/des. Hem

fet un gran tren per marxar de

l'escola i arribar a l'autocar. Hem

estat molt atents i atentes perquè

hem creuat el carrer i tot. Anàvem

molt ben acompanyats/des i mentre

caminàvem i esperàvem que l'autocar

ens portés fins a l'Aquàrium anàvem

fent hipòtesis del que ens podíem

trobar quan hi arribéssim.

Hem après moltes coses i

ens ho hem passat molt bé.

Allà hem vist molts peixos,

però no hem pogut veure

cargols de mar perquè

l'aigua tenia un bacteri

que feia que els cargols es

posessin malalts. Quina

llàstima no haver-los pogut

veure.!

Hem après a diferenciar els

peixos que viuen en aigües

tropicals dels que viuen en aigües

del nostre mar, la Mediterrània.

Ens han explicat que els peixos

d'aigües calentes, les tropicals,

són de colors molt vius, i els

peixos d'aigües fredes, com la

Mediterrània, són de colors

grisos.

7


També hem après que els

peixos respiren dins de l'aigua.

I que els que tenen la cua de

tisora neden molt més ràpid

que els que la tenen

arrodonida. I, a més, hem vist

que hi ha peixos, com per

exemple el llenguado, que per

protegir-se canvien la pell de

color.

Sabeu que en el cas dels cavallets de

mar són el pares qui porten els ous

dins de la panxa fins que neixen les

cries?!

També hem vist els cucs flor que

s'amaguen com els cargols. Viuen dins

d'un tub i surten per menjar, però

quan veuen alguna cosa que els vol fer

mal s'amaguen.

A més, hem descobert que els

taurons són peixos i que, per tant,

neixen d'ous. I hem pogut veure com

es belluga un tauró dins l'ou.

Ens ha sorprès descobrir que quan a

les estrelles de mar se'ls trenca un

braç, més tard torna a créixer i, a

més a més, del tros de braç que ha

quedat en surt una nova estrella.

Després de tota la visita per

l'Aquàrium ens han

representat una obra de

teatre molt divertida d'un

peix pallasso que no trobava

el seu mar. I tot buscant el

seu mar, es va trobar un

llenguado, un tauró que havia

perdut la seva cua i un cranc

molt divertit.

8


Hem estat molt atents durant tota la representació que ens han fet, tot i

que al principi quan les llums s'han apagat ens hem espantat una mica.

Després... depèn de quin personatge sortia no ens feia gaire gràcia, eh? El

tauró ens ha fet molta por al principi, però al final hem descobert que era

molt bo i ajudava el peix pallasso a arribar al seu mar.

El cranc tenia les pinces molt brutes i

va demanar ajuda a una nena perquè li

netegés mentre ell ensenyava al peix

pallasso a espantar els taurons.

Com veieu no he tingut por i he sigut

molt valenta!

El peix pallasso m'ha explicat com ho

havia de fer i els meus companys i

companyes m'han animat mentre li

netejava les pinces.

Però, de tot, el que més ens ha agradat és anar pel túnel a veure els

taurons, perquè era com estar dins la peixera amb ells.

9


Allà em pogut veure taurons de puntes negres, rajades, el peix lluna i

altres peixos molt divertits.

Després, quan hem arribat a l'escola, hem fet cadascú un dibuix del que

més ens ha agradat de la visita a l'Aquàrium. Aquí en teniu una petita

mostra perquè veieu quins artistes que som!

El túnel dels taurons. Eren gegants. Un peix petit amb la seva mare.

Els peixos i les meduses. Els cucs de flor. Són molt divertits.

Els peixos de colors són molt bonics. El peix pallasso viu a les anemones.

Cargols i Peixos

10


L'escola treballa... P-4

ANEM A VEURE AVIONS AL PRAT

Aquest curs a P-4 ens diem avions i marietes. Un dia la classe dels avions

vam decidir fer una sortida al Prat de Llobregat per veure com aterraven

els avions i vam convidar-hi les marietes.

Tothom va anar pujant a l'autocar molt content.

En arribar vam veure unes cadires de pedra i vam seure per veure passar

els avions.

“Va ser xulíssim veure’ls passar tan a prop i

no vam tenir por, ni del soroll que feia, ni de

veure’ls tan grans”.

“Vaig veure un avió groc i vermell que feia

molt de soroll i va passar per sobre el meu

cap”.

11


“ Quan venia l'avió vaig veure les rodes i la cabina”. “Jo vaig veure un avió

que tenia els motors a les ales”.” Vaig veure un avió que aterrava”.

“ Quan un avió era a punt d'aterrar ja en venia un altre”.

“Els vam veure molt a prop i després d’una estona vam tornar a pujar a

l’autocar i encara els veiem però una mica més lluny!”

“Jo des de l'autocar vaig veure la torre de control”.

12


Vam anar a un parc i en arribar vam començar a esmorzar. Quan vam

acabar vam anar a jugar.

El parc era molt divertit i tenia molts jocs per pujar i passar-ho bé.

Hi havia tobogans molt alts per pujar i baixar i vam jugar sense parar.

Vam trobar jocs de marietes

13


Per dinar vam fer una rotllana molt gran i vam dinar junts les marietes i

els avions.

En acabar alguns nens i nenes van jugar a pilota i d'altres van jugar a

córrer i a buscar pals.

Va ser molt divertit, no vam parar ni un moment i ens ho havíem passat tan

bé que ens vam adormir a l’autocar. Les mestres ens van haver de

despertar quan vam arribar a l’escola i ens esperaven els pares i mares.

Va ser un dia fantàstic!!!!

Classe dels avions i les marietes

14

UNA VISITA AL ZOO.

El 10 de Novembre els Rinoceronts i els Dofins vam anar al Zoo de

Barcelona a veure un munt de bestioles i animalons. Després de tants dies

de pluja ens va fer un dia fantàstic i tots vam disfrutar moltíssim!!!!!!.Vam

caminar i caminar... Vam veure un munt d'animals de diferents continents,

alguns d'ells força extranys!!!, vam menjar galetes amb forma d'animals,

vam esmorzar, dinar i el més important, vam compartir el temps de joc

amb els nens i nenes de l'altra classe.

Les grans estrelles del Zoo, els Rinoceronts i els Dofins ens van deixar

amb la boca ben oberta!!!!!!!.

Converses divertides amb els vostres fills/es.

...Vam veure lleons i també tigres i també dofins...

...I un espectacle de dofins!!!. Els dofins saltaven!!!...

...Sí!!!. Vam veure l'espectacle dels dofins, saltaven, movien la cua i els

cuidadors els deien el que havien de fer...

...Nedaven molt ràpid!!!...

...L'entrenador dels dofins es diu Oriol com l'Oriol de la classe...

...Sí!!!. Els hi tiraven peix de premi!!!...

...El rinoceront volia aixecar un tronc que hi havia al terra, amb la banya...

...El rinoceront tenia una pilota negre per jugar...

...Sí!!!. Hi havia dos rinoceronts...

...Que no!!!. No!!!. Només n'hi havia un!!!.

...Vam veure un goril.la...

...Sí!!!. Un goril.la...

...A si??. No!!!. No hi havia cap goril.la al Zoo!!!...

...Si no el vas veure es perque no estaves mirant!!!....

UNA VISITA AL ZOO

15

UNA VISITA AL ZOO. UNA VISITA AL ZOO

16

L'escola treballa... 1r

ANEM DE SORTIDA DE TARDOR

Els nens i nenes de 1r, Guepards, Cavalls i Eugues, han fet la seva primera sortida de

tardor a Joanetes.

Aquesta sortida és una experiència plena d'emocions i molt gratificant.

Els objectius primordials que s'hi treballen són:

• La cohesió dels quatre grups del cicle i la relació entre ells i elles, el

professorat i el monitoratge.

• L'autonomia personal en els aspectes organitzatius.

• El contacte i el respecte amb la natura.

Com a escola valorem positivament aquesta sortida perquè forma part d'un dels pilars

del nostre projecte educatiu.

El que més els va

agradar va ser...

• El joc de nit

i buscar les

sargantanes

amb les

llanternes.

Semblàvem

cuques de

llum.

• El joc dels paquets per saber a quina habitació anàvem.

• Els jocs que ens van preparar els nens i nenes de segon, on hi havien moltes

proves.

• Anar a dormir a les lliteres amb els companys i companyes.

17

• El joc dels paquets per saber a quina habitació anàvem.

• Els jocs que ens van preparar els nens i nenes de segon, on hi havien moltes

proves.

• Anar a dormir a les lliteres amb els companys i companyes.

18

• Les habitacions perquè eren molt maques, les escales fortificades i era fàcil

endreçar.

• Jugar amb el gronxador, ens tiràvem les fulles mentre ens gronxàvem.

• Vam poder fer una cabana amb branques, fulles, pedres i fustes amb els nens i

nenes de segon.

19

• Trobar la calavera d'una vaca.

• L'espai per jugar, sobretot el camp de futbol.

• Poder jugar amb pals, anàvem amb molt de compte.

• El menjador, sobretot el dibuix de la Pilarín Bayés, la botifarra que picava una

mica i l'esmorzar perquè hi havia moltes coses diferents per poder triar:

cereals, melmelada, torrades, magdalenes, llet...

• Agafar un record de la natura per poder fer després una feina a l'escola.

• Vam fer muntanyes de fulles i ens tiràvem a sobre.

Classes dels cavalls - eugues i guepards

20


L'escola treballa... 2n.

TENIM UN ENCÀRREC DE TV3

Els nens i nenes de segon durant aquest trimestre hem rebut un encàrrec molt engrescador de TV3. Ens han demanat que féssim unes il·lustracions per un programa anomenat “Mestres”. Cada capítol parlarà sobre un tema relacionat amb el món de l'educació. El tema que nosaltres havíem de preparar era “família i escola”.

Les dues classes ens vam engrescar de seguida a participar en aquest projecte.Hem seguit dos processos: l’un sobre el contingut de les imatges i l’altre sobre la creació pròpiament dita.

Vam conversar sobre les nostres famílies, el que fèiem, el que sentíem, com ens organitzàvem....Vam anar concretant quines coses fèiem amb la família en relació amb l’escola i com col·laboraven dins de l’organització de l’escola.Aquests temes són els que vam decidir transmetre en les nostres produccions i en les idees clau d’aquest projecte: Els pares i mares participant activament de tot el que es fa a l’escola.

La participació i la feina feta per les famílies a dins l’escola és molt important i té un paper rellevant en


la gestió i organització de l’escola: l’acompanyament i el comiat a l’escola cada dia, gestió de les despeses, participació en els tallers durant el curs i dins l’horari escolar, els tallers de Sant Jordi, organització de la festa de final de curs, participació en les diferents comissions, el grup de diables i diablesses, les reunions de classe, la visita a les classes al final de trimestre....

Mentrestant anàvem perfilant el que volíem expressar amb les imatges i vam anar treballant sobre algunes tècniques: aquarel·les, pintura, retoladors, collage....Finalment vam decidir fer el nostre treball “definitiu” amb retoladors per perfilar figures i ceres per emplenar els dibuixos.

21


la gestió i organització de l’escola: l’acompanyament i el comiat a l’escola cada dia, gestió de les despeses, participació en els tallers durant el curs i dins l’horari escolar, els tallers de Sant Jordi, organització de la festa de final de curs, participació en les diferents comissions, el grup de diables i diablesses, les reunions de classe, la visita a les classes al final de trimestre....

Mentrestant anàvem perfilant el que volíem expressar amb les imatges i vam anar treballant sobre algunes tècniques: aquarel·les, pintura, retoladors, collage....Finalment vam decidir fer el nostre treball “definitiu” amb retoladors per perfilar figures i ceres per emplenar els dibuixos.

22


Provant diferents tècniques per fer el projecte final

Com a fons vam decidir enganxar trossos de paper de diari, donar-hi una pàtina de pintura blanca aigualida i finalment posar betum de Judea per donar-li un to d’envelliment. Sobre aquest fons vam anar enganxant les figures i objectes i amb un retolador negre permanent vam dibuixar els carrers, detalls i el fons adequat a cada treball.

Fem un fons on destaquin les figures que hem dibuixat

Estem molt contents i contentes de com han quedat els treballs i esperem que tothom els gaudeixi tant com nosaltres.


Aquests van ser algun dels resultats . Vam fer la fotografia de cadascun ja que els originals els vam entregar a TV3.

Classe dels Exploradors i Exploradores i dels Planetes

23


Aquests van ser algun dels resultats . Vam fer la fotografia de cadascun ja que els originals els vam entregar a TV3.

Classe dels Exploradors i Exploradores i dels Planetes

24


L'escola treballa... cicle mitjà

Els Vampirs i les Vampires de la classe de 3r B, us expliquem què hem fet

a la sortida de tardor. El text l'hem escrit agafant frases dels nens i les

nenes de la classe.

25


26


L'escola treballa...

Al cicle mitjà decidim conjuntament fer els murals de

classe: La classe dels volcans i el seu mural

La classe dels volcans estem ben orgullosos i orgulloses del nostre mural.

El resultat, que podeu veure a fora la nostra classe, ha seguit diversos

passos:

Primer vam decidir què volíem fer. Amb una

conversa col·lectiva vam parlar de les diferents

opcions. Van sorgir diferents idees fins que al

final vam mirar de sumar-les totes. El resultat va

ser dibuixar dos volcans, un en erupció i l'altre

inactiu. Així tothom podria triar on es podia

ubicar. Vam decidir que ens agradava molt que el

fons fos amb muntanyes nevades. El segon pas va ser decidir si volíem

entrar al mural com a científics vulcanòlegs tot investigant les seves

parts, o bé si ens posàvem al volcà en erupció mentre ens perseguia un

perillosíssim riu de lava.


Ens fèiem una fotografia amb cara

d'investigadors o bé miràvem de fer cara

d'espantats. Alguns la vam fer només de la cara,

uns altres del tronc i part dels braços o fins i tot

alguns es van posar per parelles. El tercer pas va

ser començar l'elaboració del mural. Vam dibuixar

les muntanyes, els volcans i vam començar a

completar-ho de tres formes diferents: Amb ceres

pels volcans i el cel, la pintura vermella per al riu de

lava i una mica de volum amb la neu del paisatge

(cotó fluix) i amb els fragments que surten

projectats de l'explosió del volcà (paper de diari

pintat). Cada nen o nena va tenir impresa la seva fotografia a partir de la

qual es va dibuixar. Algú va creure que podia coronar el cim del volcà,

altres van mirar de vestir-se de vulcanòlegs. Va costar molt seguir el

dibuix i mantenir les proporcions de la fotografia va ser una de les feines

més complexes.

Finalment només quedava enganxar-nos al mural al lloc on volíem, mirant

de no cremar-nos amb la lava que sortia del

volcà. Com podeu imaginar hem procurat

treballar llengua, amb la conversa grupal. Medi

amb els conceptes de volcans treballats i

plàstica utilitzant diferents materials.

El resultat final l'haureu de veure a la

nostra classe!

27


Ens fèiem una fotografia amb cara

d'investigadors o bé miràvem de fer cara

d'espantats. Alguns la vam fer només de la cara,

uns altres del tronc i part dels braços o fins i tot

alguns es van posar per parelles. El tercer pas va

ser començar l'elaboració del mural. Vam dibuixar

les muntanyes, els volcans i vam començar a

completar-ho de tres formes diferents: Amb ceres

pels volcans i el cel, la pintura vermella per al riu de

lava i una mica de volum amb la neu del paisatge

(cotó fluix) i amb els fragments que surten

projectats de l'explosió del volcà (paper de diari

pintat). Cada nen o nena va tenir impresa la seva fotografia a partir de la

qual es va dibuixar. Algú va creure que podia coronar el cim del volcà,

altres van mirar de vestir-se de vulcanòlegs. Va costar molt seguir el

dibuix i mantenir les proporcions de la fotografia va ser una de les feines

més complexes.

Finalment només quedava enganxar-nos al mural al lloc on volíem, mirant

de no cremar-nos amb la lava que sortia del

volcà. Com podeu imaginar hem procurat

treballar llengua, amb la conversa grupal. Medi

amb els conceptes de volcans treballats i

plàstica utilitzant diferents materials.

El resultat final l'haureu de veure a la

nostra classe!

28


LL'escola treballa...

ELS METEORITS 4t AEL PREGÓ DE LA LAIA

Hola nenes i nens de l'escola! Com ja sabeu cada 12 de febrer se celebra a Barcelona la festa de Santa Eulàlia. És la segona patrona de Barcelona, ja que la primera és la Mercè. Conten les males llengües, temps enllà, que quan Santa Eulàlia es va assabentar que quedava com a segona patrona de la ciutat de Barcelona, es va enfadar tant, que es va posar a plorar, i vet aquí que molts 24 de setembre, festa de la Mercè, plou a Barcelona, que en realitat són llàgrimes de Santa Eulàlia.Per compensar, l'Ajuntament li fa una festa i un pregó. Les dues classes de quart estem participant en el Pregó de la Laia. Abans les dues tutores van haver d'assistir a unes sessions per informar-se de les coses que havíem de fer. Moltes escoles de la ciutat treballem per grups de 2, 3 i 4 escoles un tema determinat. Quan el tinguem haurem de trobar:

• Un títol• Presentació del tema• Què ens agradaria aconseguir,• Quines accions hem de fer per explicar l’important que és• Què creiem que hauria de fer l’ajuntament.

El 14 de desembre anirem al Saló del Tinell, a la plaça Reial, a explicar-li al senyor alcalde de Barcelona, al senyor Xavier Trias.

29


Com a resultat de la feina que farem, al pregó sortirà una de les frases o rodolí que haurem creat!!!!!!! Serà una feina de mesos!

Per poder conèixer totes les 50 escoles participants que ens vam apuntar, vam haver de fer unes presentacions i aquestes van ser les nostres:

Els nens i nenes de la classe dels Meteorits

Els nens i nenes de la classe de la Por

30


L'escola treballa... Cicle Mitjà

El curs passat els nois i noies de 4t vam apuntar-nos al POIBA. És un projecte que ens explica com prevenir l'obesitat infantil. Aquest curs continuem dins del projecte i fem diferents coses relacionades, aprofitem per explicar-ho a la revista de l'escola perquè tothom n'estigui informat.

Què hem fet:

• A tercer ens van mesurar i pesar i a l'ordinador vam

contestar dues enquestes.

• El curs passat vam fer unes proves a la classe d'Educació

Física.

• Aquest curs estem fent un quadern que es diu “Creixem

sans”.

• Estem fent activitats que parlen del nostre cos, el físic, les

dents...

• Fins ara hem fet unes sis feines de “Creixem sans”.

• Cada nen i nena hem dit què ens agrada dels altres del seu

físic.

• Ens hem emportat uns fulls a casa per completar amb els

pares i mares.

• Hem portat fotos de quan érem petits i hem vist com hem

canviat.

• Hem fet un gràfic de com hem crescut i del pes.

• Estem estudiant l'aparell digestiu.

• Hem estudiat com és la nostra boca i les dents.

• Ens agrada molt el que estem fent.

• Ens agrada perquè vull saber com he de menjar.

• ...(nens i nenes de la classe de la Por)

Que queda per fer:Encara queden coses per fer ja que el projecte s'acaba a finals de 4t.Durant el mes de desembre hi haurà un taller per als pares i mares, i el faran acompanyats dels seus fills i filles. Paral·lelament al que es fa a l'escola es lliura a les famílies un full quinzenal de diferents activitats de cap de setmana perquè els nois/es

31


L'escola treballa... Cicle Mitjà

El curs passat els nois i noies de 4t vam apuntar-nos al POIBA. És un projecte que ens explica com prevenir l'obesitat infantil. Aquest curs continuem dins del projecte i fem diferents coses relacionades, aprofitem per explicar-ho a la revista de l'escola perquè tothom n'estigui informat.

Què hem fet:

• A tercer ens van mesurar i pesar i a l'ordinador vam

contestar dues enquestes.

• El curs passat vam fer unes proves a la classe d'Educació

Física.

• Aquest curs estem fent un quadern que es diu “Creixem

sans”.

• Estem fent activitats que parlen del nostre cos, el físic, les

dents...

• Fins ara hem fet unes sis feines de “Creixem sans”.

• Cada nen i nena hem dit què ens agrada dels altres del seu

físic.

• Ens hem emportat uns fulls a casa per completar amb els

pares i mares.

• Hem portat fotos de quan érem petits i hem vist com hem

canviat.

• Hem fet un gràfic de com hem crescut i del pes.

• Estem estudiant l'aparell digestiu.

• Hem estudiat com és la nostra boca i les dents.

• Ens agrada molt el que estem fent.

• Ens agrada perquè vull saber com he de menjar.

• ...(nens i nenes de la classe de la Por)

Que queda per fer:Encara queden coses per fer ja que el projecte s'acaba a finals de 4t.Durant el mes de desembre hi haurà un taller per als pares i mares, i el faran acompanyats dels seus fills i filles. Paral·lelament al que es fa a l'escola es lliura a les famílies un full quinzenal de diferents activitats de cap de setmana perquè els nois/es


facin activitats físiques, ja que aquestes també són molt importants per prevenir l'obesitat infantil. La mestra d'Educació Física també fa una revisió de les diferents activitats extraescolars que fa l'alumnat de 4t i les fa arribar als organitzadors del projecte.Des de l'organització es farà arribar a les famílies dades que es considerin importants per a la salut dels infants. A finals de quart es tornaran a fer les proves físiques a l'alumnat, se'ls tornarà a pesar i a mesurar i s'hauran de completar de nou les enquestes.Esperem que tot aquest projecte ens ajudi a fer que aquests nois i

noies, com bé diuen els quaderns CREIXIN BEN SANS!

32


L'escola treballa... 5è AHI HA RELACIÓ ENTRE ELS NOSTRES MITJONS

MULLATS I EL RELLEU DE CATALUNYA?

A socials estem treballant el relleu de Catalunya i, tornant de la sortida de tardor, ens van plantejar una pregunta: Hi ha relació entre els nostres mitjons mullats i el relleu de Catalunya?Després del primer moment de sorpresa no hi trobàvem cap mena de relació. Teníem molt clar la nostra roba mullada, els regalims pels cabells, com vam deixar de xops els seients del tren... però el relleu, què hi tenia a veure? Pensant, comentant i escoltant, entre tots i totes, vam trobar idees que podien explicar si hi havia o no relació entre el relleu de Catalunya i els nostres mitjons mullats.

Els nostres mitjons van arribar molt mullats perquè havíem caminat per una riera en el moment en que queia una pluja intensa, molt intensa.Una riera és aigua que baixa quan plou. És un curs d'aigua no molt llarg, més aviat curt. Les rieres es formen a la Serralada Litoral, molt a prop del mar. El terreny fa pendent muntanya avall i això fa que, quan plou, l'aigua s'hi acumuli i baixi a gran velocitat. El que fa que l'aigua s'hi acumuli és que plou poca estona però intensament. Les poblacions que estan a prop de la Serralada Litoral ja estan preparades per aquestes ocasions, per exemple, tenen les voreres molt més altes. En molts pobles , la riera és una carrer de la població.

33


CONSTRUEIX LA HISTÒRIAVols jugar a fer el teu relat de la nostra baixada sota la pluja? Només cal que triïs una frase de la columna A i després una, la que vulguis, de la B i després una de la C. Ara torna a començar per la A i vas seguint fins a completar el relat.

A B C

Plovia a bots i barrals i havíem de baixar dos quilòmetres caminant.

Feia un dia de tardor, molt plujós i ens vam haver de tapar amb les capelines i els anoracs.

Baixàvem per la riera que anava ben plena d'aigua marronosa.

De tant en tant se sentien trons. Feien BUUM! I cada vegada més fort, però de llamp no se'n veia cap.

Era impressionant, pels carrerons baixava moltíssima aigua que s'unia a la que ja baixava per la riera.

L'aigua que queia ho feia formant boniques cortines d'aigua.

Quan passava algun cotxe per la riera, ens esquitxava.

Els de la casa ens van portar les motxilles i ens vam posar molt contents.

Passats uns minuts, els impermeables van deixar de ser impermeables i les sabates semblaven piscines.

L'aigua es va acumulant tant al terra com a les nostres sabates i mitjons.

De cop, vam veure que l'aigua que baixava per la riera ja ocupava tota la carretera.

Els carrers del poble estan preparats per a les rierades perquè tenen les voreres molt altes.

Per comprovar la velocitat de l'aigua algú hi tira una flor i no triga res a desaparèixer, baixa a una velocitat impressionant.

El terreny era molt fangós, l'aigua de color marró i per les formigues devia ser com fer piragüisme en aigües braves.

Baixàvem fent una corrua i semblàvem fantasmes mullats.

Caminàvem ben esverats per la pluja que queia.

Semblava que el camí fos etern, interminable.

Teníem una piscina a cada sabata i semblava que les capelines hi havien caigut a dins.

Ens sentíem una mica incòmodes perquè l'aigua havia travessat capelines, anoracs, pantalons...

Plof,plof,plof,plof anàvem sentint mentre anàvem caminant .

Teníem fred!

Qui portava ulleres necessitava un eixugaparabrises perquè no hi veia res.

Estàvem amarats, pantalons mullats, sabates mullades, samarretes mullades, anàvem ben xops.

34


A la nit, els alumnes de sisè ens van

preparar un fantàstic joc de nit!

I n'hem parlat......................

“Em sentia

espantat,

estaven

disfressats,

venien per

darrere ...”

“La prova 10 em

va fer molta por,

però era molt

divertida!”

“Per mi, la por és

l'instint de

supervivència de

qualsevol animal.

Ens fa fugir...”

“La por és quan

algú t'espanta,

algú fa un crit

com un home llop

i et

persegueixen...”

“Jo tinc por quan

estic sola a la nit,

perquè hi ha

coses que

m'espanten...”

“Em va fer molta

impressió que

estigués la monja

resant...”

“Quan tinc por

m'amago en un

lloc i espero fins

que hi hagi

llum...”

“Mai tinc por, res

d'això existeix!!!”

“La por són coses

que imagino... i

sempre són

coses que em

volen matar...”

Tenir por és quan

m'espanto... o

quan em quedo

sola en un lloc

fosc...”

“Les activitats

van ser molt

divertides i

tenebroses... “

“Quan tinc por

se'm posa la pell

de gallina i sento

sorolls

terrorífics...”

“La por és bona

perquè si no

tinguéssim por

vindria un home

amb un ganivet i

no fugiria...”

“...i la por és

aquell sentiment

que expresses

quan algú

t'espanta...”

“Jo tinc por quan

és fosc, se

senten sorolls

estranys i estic

sola. ..”

“Sentir por vol

dir que t'espanta

alguna cosa...

relacionada amb

la mort i la

tristesa...”

“Jo, tenia una

mica de por...

Després em va

agradar molt!”

“Van estar molt

bé les proves que

ens van fer.

Estaven molt ben

maquillats i ...”

“La por és un

sentiment

terrorífic!!!”

“... i és un recurs

que totes les

persones tenim.

Un sentiment que

ens cal superar...”

“Em van agradar

molt les proves.

Espantaven i

feien riure. Va

ser molt

divertit!”

“A mi, em va

espantar i em va

fer riure. Penso

que estaven molt

ben fetes les

disfresses...”

“...Quan tinc por

sento sorolls

estranys i tot em

semblen cares

espantoses...”

“Quina por quan

estic a la foscor i

veig cares

horribles...”


LA SOPA DE LLETRES DEL JOC DE NITTroba en aquesta sopa de lletres 10 mots relacionats amb el joc de nit.

Et facilitem les definicions d'aquestes paraules i la seva grafia inicial:

B A R M O N J A S T B

T S F U I J O N Y P O

M A Q U I L L A T G E

M E N H I O I N A S N

A T B X C O E G U V S

J L O Y S R S O E R U

L P S F O X A I P O R

K H C U F T B X I A T

C T F U J G R A S P U

L L A N T E R N A S H

1.- Dona que ha estat consagrada dins d'un ordre religiós. Segueix

habitualment una vida monàstica i s'acull a una sèrie de normes:

obediència, pobresa, castedat.... M

2.- Aplicar al cos i principalment al rostre preparats artificials

(cosmètics) per adequar-lo a la il·luminació o més aviat per obtenir una

caracterització. M

3.- Formació vegetal dominada per espècies arbòries, però amb presència

d'estrats arbustiu, herbaci i muscinal més o menys importants. Des del

punt de vista de l'ecologia, és un ecosistema complex i ric que comprèn

també espècies animals. B

4.-Aparell portàtil d'il·luminació alimentat mitjançant piles o bateries

elèctriques. LL

5.- Impressió brusca de l'ànim produïda per la por o per alguna sensació

sobtada i imprevista. E

35


LA SOPA DE LLETRES DEL JOC DE NITTroba en aquesta sopa de lletres 10 mots relacionats amb el joc de nit.

Et facilitem les definicions d'aquestes paraules i la seva grafia inicial:

B A R M O N J A S T B

T S F U I J O N Y P O

M A Q U I L L A T G E

M E N H I O I N A S N

A T B X C O E G U V S

J L O Y S R S O E R U

L P S F O X A I P O R

K H C U F T B X I A T

C T F U J G R A S P U

L L A N T E R N A S H

1.- Dona que ha estat consagrada dins d'un ordre religiós. Segueix

habitualment una vida monàstica i s'acull a una sèrie de normes:

obediència, pobresa, castedat.... M

2.- Aplicar al cos i principalment al rostre preparats artificials

(cosmètics) per adequar-lo a la il·luminació o més aviat per obtenir una

caracterització. M

3.- Formació vegetal dominada per espècies arbòries, però amb presència

d'estrats arbustiu, herbaci i muscinal més o menys importants. Des del

punt de vista de l'ecologia, és un ecosistema complex i ric que comprèn

també espècies animals. B

4.-Aparell portàtil d'il·luminació alimentat mitjançant piles o bateries

elèctriques. LL

5.- Impressió brusca de l'ànim produïda per la por o per alguna sensació

sobtada i imprevista. E

36

L'escola treballa... 6è

APRENDRE AMB LA GENT GRAN

APRENDRE AMB LA GENT GRAN és el títol que van inventar ara fa uns vint anys alumnes de sisè de l'escola per a un projecte que posa en contacte les nenes i els nens d'aquest curs amb els avis. L'objectiu és que es creïn unes situacions que fomentin el coneixement mútu. Aquesta experiència, única per a tots plegats, consisteix a visitar tot un matí la Residència Josep Miracle i un altre matí a participar en els tallers del Casal de la Gent Gran de Cotxeres. Per la seva banda, la Gent Gran farà una visita a l'escola el mes de gener i l'alumnat de sisè els farà de guia.

La imatge que els nens i nenes

tenim sobre una residència és d'un

lloc on hi ha gent que no se sap

valdre per ella mateixa i no té

ganes de fer res. Amb aquesta idea

vam entrar a la residència Josep

Miracle i així que vam entrar vam

canviar d'opinió. Els avis i les àvies

que ens pensàvem que eren avorrits

i no podien fer res, van alegrar-se

de seguit que ens van veure.

Vam visitar tant els apartaments

com la residència. La residència és

un lloc on viu gent gran que no es

val per ella mateixa i hi tenen gent

que els ajuda. En canvi, als

apartaments, hi viu gent que té

algunes dificultats però no tantes

com la gent gran de la residència.

A la residència hi ha un gran

menjador, que també fa les

funcions de sala de reunió, on els

avis i les àvies es poden trobar per

xerrar o jugar a jocs de taula. Allà

ens van ensenyar què feien servir

per facilitar la vida dels residents:

així, un dels avis feia servir un

piano elèctric per millorar la

memòria. Hi ha una màquina per

aixecar els avis i les àvies que no

poden moure les cames. També ens

van ensenyar un aparell per cordar

el botons de les camises i jaquetes.

Per a les persones que no poden

ajupir-se, per posar-se els mitjons,

també hi ha un altre estri per fer-

ho.

37

També vam veure la infermeria on

hi ha les pastilles i tots els

medicaments que necessiten. Ens

van ensenyar com preparen els

medicaments que ha de prendre

cada resident: una farmàcia

prepara un cartronet personalitzat

amb el nom i les pastilles que s'han

de prendre cada dia de la setmana.

A la part de la residència vam

visitar l'habitació del senyor Isaías.

Té una gran afició per la pintura

perquè de jove havia pintat amb

aquarel·les. Col·lecciona volums

sobre la història d'Espanya. Ens va

explicar que li agradava molt el

futbol i que havia fet d'entrenador

d'un equip. A ell li hauria agradat

jugar a un equip, però no ho ha

pogut fer mai perquè es va quedar

coix quan va néixer.

A partir del tercer pis de l'edifici

hi ha els apartaments. Allà hi viu

gent que pot fer vida normal però

amb l'avantatge que poden demanar

ajuda sempre que la necessitin. Els

apartaments tenen dormitori, cuina,

menjador i lavabo i un petit

safareig on hi ha la rentadora. El

pis se'l decoren personalment i

poden sortir al carrer sempre que

vulguin. Vam anar al pis d'un senyor

que es diu Julio i ens va explicar

moltes coses. Ens va dir que tenia

uns quaranta àlbums de col·leccions

de diferents coses: un de cigars,

banderes, diners d'altres països...

També vam visitar l'apartament de

la senyora Carmen i ens va ensenyar

la seva habitació. Al seu llit hi tenia

una corda de seguretat i quan

l'estira la vénen a ajudar. També

ens va ensenyar com funciona el seu

collaret de seguretat, prems un

botó vermell i et poses en contacte

amb algú de la recepció.

Per acabar ens van convidar a un

pica-pica i ens vam acomiadar de

tothom esperant tornar a veure'ns

aviat.

Aquestes són algunes de les

valoracions que hem fet a classe

sobre la visita:

* Ens ha agradat molt aquesta

experiència i ens agradaria repetir-

ho.

* Ens ha semblat molt

interessant compartir una estona

amb la gent gran. Ens pensàvem

que la gent gran era molt avorrida però en aquesta visita hem

descobert que la gent gran té les

mateixes ganes d'aprendre que

nosaltres i que mai no ets tan gran

per fer el que t'agrada.

38

* Valorem molt positivament

aquesta experiència perquè ens ha

fet adonar que encara que siguin

d'una altra generació podem

aprendre i divertir-nos amb la gent

gran. Ha estat una forma divertida

i participativa de relacionar-nos

amb la gent gran del barri. Ens va

agradar molt, la tornaríem a

repetir.

* Aquesta experiència ha sigut

inoblidable. Creiem que és

recomanable i que tots els nens i

totes les nenes ho haurien de fer.

* Ens ha agradat molt

aprendre amb la gent gran, conèixer

el seu dia a dia i veure en quines

condicions viuen.

* Creiem que “Aprendre amb la

gent gran” és un projecte molt

interessant. Ens ha semblat una

bona experiència i una manera

diferent de conèixer la vida de les

altres persones.

* Ens ha semblat molt divertit

haver anat a la residència i haver-

nos relacionat amb els avis i les

àvies. Esperem tornar a veure'ls un

altre cop.

* Aquesta experiència ens ha servit

per aprendre més de la gent gran i

divertir-nos amb ells i elles.

* Ens ha agradat molt i

voldríem tornar a anar-hi perquè

hem après moltes coses.

Vam anar al casal d'avis, on ens van

tractar molt bé. L'objectiu de la

sortida era relacionar-nos amb la

gent gran i una de les maneres de

poder-nos conèixer era fent

algunes activitats que fan els avis al

casal; ens vam dividir en cinc grups

per fer uns tallers amb els avis i

àvies que eren: dòmino, ioga,

manualitats, conversa i punta de

coixí.

Us expliquem què vam fer en

aquests tallers.

Ioga: En entrar ens vam descalçar, i

ens vam col·locar en una mena

d'estora.

Vam començar amb uns moviments

pràctics per relaxar el cos. Vam

posar-nos les mans a la panxa i vam

intentar sentir la respiració. També

ho vam fer tocant-nos les costelles,

sentint com s'inflaven i es

desinflaven.

Vam fer uns últims moviments de

respiració amb les mans i els

peus/.../

Dòmino: Aquells avis eres aficionats

al dòmino, i ens van explicar molts

trucs. Nosaltres ja teníem pràctica

i vam poder jugar perfectament. No

enteníem molt bé com apuntaven els

punts, però després ens ho van

explicar i vam poder continuar el

joc. L'objectiu del joc no era

39

guanyar la partida, era divertir-nos

amb els avis i passar-nos- ho bé.

Els avis ens van explicar que tenien

moltes ganes que arribés aquest dia

per poder jugar amb nosaltres i

explicar-nos coses, conèixer-

nos/.../

/.../ Tot i perdre la majoria de

partides individualment o per

parelles, hi vam tenir molta relació i

no ens vam enfadar. A part de jugar

amb els avis i àvies, també vam

tenir-hi una conversa molt

interessant.

Conversa: Vam parlar del que fèiem

a l'escola i vam dir:

-Fem feines, fem murals, juguem al

pati a futbol...

Les àvies i els avis ens van explicar

coses sobre la guerra civil, que

menjaven mongetes mig fetes, pinso

de cavall, que els feia molt de

fàstic.

També ens van explicar que a casa

seva hi havien neveres que es

refredaven amb un tros de gel.

Vam riure molt amb ells, i ens ho

vam passar molt bé.

Manualitats: El taller de

manualitats consistia a fer amb

feltre un suport per als tovallons

amb unes plantilles en forma

d'estrella /.../

Puntes de coixí:/.../ Havíem de

creuar els boixets de manera que

quedessin els fils encreuats uns

per sobre dels altres. A aquest

encreuament de fils les iaies li

deien “puntilla sofil”.

Al principi era difícil enganxar la

tècnica perquè les àvies ens ho

demostraven massa ràpid i deien:

aquest per sobre, ara cap a dintre,

el tercer el passes per sota, de

manera que el boixet que has

passat per sobre al principi quedi al

mig. No enteníem res!! Els vam

demanar que anessin amb més calma

i ho vam començar a entendre: no

era tan complicat com semblava/.../

Va ser molt divertit poder passar

una estona aprenent amb els avis

del casal; i parlant de la seva vida

quotidiana.

40

Llibres, llibrets, llibrots...Un petit tast d'algunes de les novetats que tenim a l'escola.

BESTIOLES I BESTIASSESCoral Romà i Garcia Editorial Cruïlla, 2011Llibre de gran format amb immenses pàgines desplegables de més d’un metre per veure fotografies d’animals a mida real,

EL GLOBUS GROCCharlotte DematonsEditorial Joventut, 2011Un globus groc s'escapa i emprèn un viatge a través del món. En cada escena a doble pàgina descobrim un món on es barregen el contemporani i l'històric, la realitat i la ficció.

EL MEU PRIMER COTXE ERA VERMELL Peter Schössow

Editorial Joventut, 2010

Era un cotxe vell de pedals que em va regalar l’avi. El primer cotxe sempre és el millor. I el primer recorregut és el més formidable, encara que estigui ple d’obstacles i sorpreses.

DAVANT DE CASA MEVAMarianne Dubucut, 2010Editorial JoventutDavant de cada paraula... una imatge. Amagada en cada imatge... una paraula.

41

PINTORES

Seung-yeoun Moon

Il·lustracions: Suzy Lee

Libros del zorro rojo, 2011

És l'hora del bany però Chin i Jun troben que no estan bruts, recordes les aquarel·les?

BARRO DE MEDELLÍNAlfredo Gómez CerdàEdelvives, 2009

Camilo i Andrés, dos amics que es passen tot el dia voltant pels carrers del seu barri, parlant de la seva vida, del seu futur, de la seva ciutat que es pot tornar boja...

OTTOLINA AL MARChris RiddellEditorial Cruïlla, 2010

Ottolina travessa el mar en un submarí, un hidroavió i fins i tot en un rai, seguint la pista del senyor Munroe que ha desaparegut misteriosament…

EM VAIG CASAR AMB ELS MEUS PARESTessa Julià DinarèsAnimallibres, 2010

El cap de l’Enric dóna voltes com una baldufa des

del moment que troba una foto de casament en què

els nuvis són la seva mare i el pare del seu millor

amic, en Rixi. … quin misteri s’amaga darrere

d’aquesta fotografia?

42

BARRUFADES

BARRINA SOPA DE GALETS

Troba vuit dels ingredients del brou de Nadal

5 6 P A T S A X I A A M

2 8 9 7 1 O P O L L A S T R E

8 4 3 R P C E S C A D C A

2 8 7 R O I N A T R I U M

7 1 H U N L A D G A S I

8 5 9 C A O P O R T I E V

6 1 9 O B A D O T C A B O

1 4 9 5 2 L G A N L I A N R R

3 5 C O S A L L E D E V

P O R K S E M P H A

POEMA BUSCA LA PARELLA

Visca els tres reis de l'Orient; Ets capaç de trobar dos cristalls de neu iguals?

que porten coses a tota la gent:

una botifarra per la meva mare,

un got de vi pel meu padrí,

un tall de coca per la meva boca,

un tros de pa pel meu germà;

torrons dels fins, dels bons,

dels quatre cantons.

ENDEVINALLA

És molt vella, però és forta

quan parla tothom la sent

ocupa un lloc enlairat

i té una sola dent.

anapmac al

43

Que saps qui és?

Participa, posa la teva resposta dins d’un sobre amb el teu nom i curs a la bústia que trobaràs al vestíbul de l’escola abans del 13 de gener.Entre tots els encertants sortejarem un premi sorpresa. La resposta correcta, el nom dels guanyadors, i la llista de tots els encertants la coneixereu en la propera edició de la revista.

CONCURS Juny 2011

Que saps qui és?

El mestre de la fotografia era l’Arantxa Hi va haver 29 encertants de 58 participants.

ENCERTANTS:Roger Serralta VictorBru Font Bet EsteveYasmina PolGala Font Helena AlonsoPaula Carrasco Laia EsteveAnna Carretero ValentinaClara Gallart Daniel GallartPol López MartaCarla Pou BertaDayara MartaAdwak Victor Alonso

Berta Carla

Camila Del Ministro Anna ArribaOna Esteve SilviaNil Mansilla

La guanyadora, Berta amb el seu premi: un entrepà de pernil del forn

Rovira i un Boc’n Roll

L’ESCOLA

EN CATALÀ

ARA I SEMPRE

el caudels

barrufets3r

5è 4t

P5P4P3

1r2n

6è

2a èpocanúm. 54

desembre 2011

el cau dels barrufets 54 desembre 2011

Documents