EL CANVI CLIMTIC GLOBAL

EL CANVI CLIMTIC GLOBALNDEX1. -QU S EL CANVI CLIMTIC? 2. -EL DESCOBRIMENT DEL CANVI CLIMTIC.3. -CAUSES DEL CANVI CLIMTIC 4. -CONSEQNCIES DEL CANVI CLIMTIC5. -EL CANVI CLIMTIC A ESPANYA6. -ORGANITZACIONS ECOLOGISTAS7. -NOTICIES 8. -OPINI PERSONAL 9. -QU POTS FER T PER EVITAR-HO?10. 10.-QU PODEN FER ELS GOVERNS? PROTOCOL DE KYOTO.

1.QU S EL CANVI CLIMTIC?

Canvi Climtic s el nom utilitzat per a referir-se a la variaci global del clima de la Terra. Durant la seva histria el nostre planeta ha sofert nombrosos canvis climtics, per tots ells deguts a causes naturals com variacions en els parmetres orbitals de la Terra, impacte de meteorits o canvis en la circulaci ocenica entre d'altres. En l'actualitat hi ha nombroses evidncies que indiquen l'inici d'un canvi del clima, per aquesta vegada degut a l'acci de l'home amb la crema d'una gran quantitat de combustibles fssils.Molts cientfics pensen que a major concentraci de gasos defecte dhivernacle es produir un major augment de la temperatura a la Terra. En general, el canvi climtic consisteix en els canvis dordre natural, per actualment, aquests canvis sn associats amb limpacte hum sobre el planeta. Encara que el canvi climtic no s sinnim de calfament global, ja que respn a diverses causes i dna com a resultats moltes conseqncies, el trobem associat a aquest fenmen. Per, a ms del calfament, tamb el canvi climtic influix en les precipitacions, en la nubositat i molts altres aspectes.

Les diferents teories sobre el canvi climtic consistiexen en les variacions solars i orbitals, limpacte de meteorits,la deriva continental, la composici atmosfrica, les corrents oceniques, el camp magntic terrestre i efectes antropognics (causats per lhome) com a factors influents en la modificaci del clima.

Aix mateix, un cert grup de teories proposa que davant daquest escenari, o b el planeta Terra podria respondre reforant els efectes, o b moderant-los i recuperant un equilibri natural.

Respecte a limpacte hum, es considera que certes prctiques desmesurades com la utilitzaci indiscriminada de recursos naturals, la crema de combustibles que produeixen dixid de carboni (CO2) i altres han arribat a un efecte negatiu que influir molt en laugment de la temperatura.Diverses organitzacions i entitats mundials treballen des de fa anys sobre la concienciaci sobre aquest fenmeno, convocant als Estats del mn i fer que es responsabilitzen sobre el seu impacte i fent una crida als ciutadans per a portar a terme prctiques per defendre el nostre planeta. Personalitats com el poltic Al Gore o lactor Leonardo di Caprio tamb shan sumat a la campanya contra el canvi climtic divulgant les investigacions al respecte mitjanant tot tipus de mitjans.2.EL DESCOBRIMENT DEL CANVI CLIMTIC

A la dcada de 1930 van aparixer les primeres informacions sobre la tendncia a un escalfament global, detectat des de finals del segle XIX. Per no tenien relaci amb lactivitat industrial de lhome. Per aquells anys, Milutin Milankovitch va publicar uns detallats clculs sobre les variacions en lrbita terrestre que donaven explicaci als cicles climtics, en general, y a la periodicitat de les glaciacions, en particular.

Per, en 1938 va tindre lloc un fet que va ser el primer avs de la presncia de factors humans en el canvi climtic. Guy Stewart Callendar, un ingenier especialista en vapor (no tenia credencials acadmiques ni professionals com a meteorleg), va donar una conferncia a la Royal Meteorological Society de Londres durant la qual va afirmar que era lactivitat humana de la crema de combustibles fssils la que creava quantitats de gas dixid de carboni (CO2), i que eixa era la causa principal del canvi climtic.

La proposta de Callendar tenia antecedents cientfics: les primeres investigacions teriques del gran matemtic Joseph Fourier, pioner en lestudi del flux del calor. Per va ser el cientfic britnic John Tyndall qui va confirmar al seu laboratori en 1859, que certs gasos eren els responsables del flux, a travs de latmosfera, del calor emitit per la superfcie de la Terra.

La Segona Guerra Mundial va significar un parntesi en la climatologia a llarg termini. Per amb la necessitat de que les prediccions foren ms fiables, van aparixer noves tecnologies per a lestudi detallat de latmosfera.

Aix, fins 1950, alguns cientfics, nord-americans principalment, van traure beneficis de les grans millores dels instruments de recollida de dades atmosfriques i del gran augment de la capacitat de realitzar clculs complexes mecanitzats (el primer ordenador modern de propsit general, el ENIAC, va comenar a funcionar en febrer de 1946) per a prendre en consideraci la hiptesi de Callendar de que el CO2 produt per la humanitat era, en gran part, responsable del calfament global. Curiosament, aquesta possibilitat de investigar a fons el canvi climtic va ser propiciada, fonamentalment, per la sobtesa abundncia de fons disponibles a travs dels organismes dependents del Ministeri de Defensa i de les forces militars nord-americanes, que consideraven la climatologia i lestat dels mars i oceans com a part molt important de la informaci necessria per a controlar el millor possible la Guerra Freda.

El resultat ms espectacular daquest esfor postbllic per a analitzar i estudiar la importncia del canvi climtic va ser, problablement, la publicaci en 1960 de les dades obtingudes per Charles D. Keeling de la concentraci de CO2 en la atmosfera. No obstant aix, cientficament parlant , encara estaven lluny del descobriment del calfament global. Com a molt es pot dir que cap a 1960 shavia descobert la possibilitat de que sestiguera produint un calfament global i que laugment de la concentraci de dixid de carboni fora una de les seues causes principals.La dcada de 1960 s, en relaci a les investigacions sobre el canvi climtic, un perode gris, de transici, en el qual destaca principalment laparici dels primers models matemtics del clima, molt senzills i elementals al principi, i generalment dissenyats i posats a punt per a les prediccions meteorolgiques a molt curt pla i molt locals.

No obstant aix, amb laugment del poder de clcul dels ordenadors i la posada en rbita de la primera generaci de satllits meteorolgics, comena la transici a gran escala de la climatologia qualitativa a la quantitiva.

El primer Dia de la Terra es va celebrar el 22 dabril de 1970 i va ser un esdeveniment de la major importancia per a la cultura occidental, ja que va significar la consagraci de lecologisme com un dels valors principals de les societats doccident. Per, podem dir que els ecologistes van ser els ltims en pujar-se al carro del canvi climtic. En alguns casos perqu eren ms rentables les campanyes contra les centrals nuclears, una font denergia de les ms netes i potents de les que disposem per a resoldre el problema de lemissi de gasos defecte hivernacle. En altres, perqu les ONG decologistes no tenien els coneixements cientfics necessaris per a saber quin efecte tindria el fenomen atmosfric universal en la vida dels animals salvatges i el seu hbitat natural, les selves i els boscos, que era la preocupaci principal dels ecologistes en aquells temps. En realitat va ser la gran premsa lliure doccident, la que va iniciar, el gran canvi cultural, una autntica revoluci en molts aspectes, publicant profeces de costes innundades a causa de la fusi dels glaciars i de catastrfiques glaciacions.Prompte, les associacions i ONG de ecologistes i partits verds van veure la gran preocupaci dels ciutadans pel medi ambient i es van prestar a liderar la conscincia social de que calia fer alguna cosa per a evitar les conseqncies apocalptiques del canvi climtic.

3.CAUSES NATURALS DEL CANVI CLIMTICDesprs de fer moltes investigacions, shan determinat diverses causes NATURALS del canvi climtic, encara que hui en dia, es pensa que la causa fonamental del calfament global s lacci humana

VARIACIONS EN LRBITA DE LA TERRA:

El factor principal que produex canvis en el clima s el moviment de la Terra. Els moviments de rotaci i de translaci de la Terra no sn constants, sin que canvien amb el temps. A, produeix canvis en el clima per variacions en la distribuci de les estacions i de la latitud de la radiaci solar. Tres caracterstiques dels moviments de la Terra en rbita al voltant del Sol han sigut considerades com a factors que influeixen en la quantitat de radiaci solar a la superfcie i la seua distribuci amb la latitud. La primera s lexentricitat, la segona s la inclinaci i la tercera s la precessi. Lastrnom Yugoslavo Milutin Milankovitch (1879-1954) va formular un model matemtic que considera aquestes variacions en lrbita terrestre, anomenats cicles de Milankovitch.1-Variacions en lexentricitat de lorbita de la Terra al voltant del Sol.

Johannes Kepler (1571-1639), astrnom Alemany, va descobrir que la Terra es mou en una rbita ellptica al voltant del Sol, el que fa que es trobe lleugerament ms a prop del Sol en determinats moments de lany, i un poc ms lluny en altres moments. Ja que la quantitat de radiaci solar que arriba a la Terra varia segons la distancia amb el Sol, la superfcie terrestre rep ms radiaci solar en el periheli (el punt ms

proper al Sol) i menys radiacin en lafeli (el ms lluny). Quasi 200 anys desprs de Kepler, lastrnom francs Urbain Leverrier (1811-1877) descobr que lrbita canvia gradualment de ms ellptica a ms circular. Posteriorment, Milankovitch calcul que aquest canvi t un perode de entre 100 mil a 400 mil anys, i que s el resultat de latracci de la gravetat daltres planetes sobre la Terra. Aquesta variaci en lrbita sanomena exentricitat. Per aquesta ra, canvia lenergia solar que arriba a la Terra, i per tant el clima.2-Variacions en la inclinaci.

s el canvi en langle dinclinaci de leix de la Terra amb el pla de la seua rbita. Leix de rotaci terrestre no forma un angle recte amb el pla de lellptica, sin que t una inclinacin de 23.5, inclinaci que sanomena obliqitat. Lobliqitat de la Terra varia de 22.5 a 24.5 aproximadament cada 41 mil anys. A produeix grans canvis en les estacions de lany. Actualment, la inclinaci de leix s de 23.5 i est disminuint 48 cada segle.

3-PrecessiSemblant a un tronc, la Terra est precessant lentament quan gira al voltant del seu eix. Aproximadament al 125 a.C., lastrnom grec Hipparcos de Rodas (190 a.C-129 a.C.) descubr que el pol nord de la Terra no es dirigeix sempre en la mateixa direcci entre les estrelles. Lorientaci del pol nord en lespai canvia molt lentament, amb un perode de 26 mil anys. Aquest moviment, anomenat precessi, ens el podrem imaginar con si leix de la Terra formara un con en lespai, faria un con complet cada 26 mil anys. Actualment, leix de la Terra es dirigeix cap a lestrella del Nord, per en 13 mil anys es dirigir cap a lestrella Vega. La causa de la precessi, s latracci del Sol i de la Lluna en lequador de la Terra. A genera significatius canvis climtics, perqu canvia la posici on es produeixen solsticis destiu i dhivern, fent que aquestes estacions tinguen lloc en poques diferents a les de hui en dia.

VARIABILITAT SOLAREl Sol s una estrella variable i lenergia que emet canvia amb el temps. Aix causa un augment de lenergia que rebem del Sol, el que produeix un calfament en el sistema terra-atmosfera. Els resultats dels models climtics indiquen un augment del 2% de lenergia entrant deuria produir el mateix canvi climtic que una duplicaci del CO2, encara que cal destacar que mentre lenergia solar es concentra als trpics, lefecte hivernacle afectaria ms a les altes latituds. Si la radiaci solar sincrementa en el futur, com ha passat els ltims 50 anys, aleshores es reforar lefecte hivernacle, si ocorre al contrari podria haver una xicoteta disminuci daquest. TECTNICA DE PLAQUESEls continents estan continuament reubicant-se, amb moviments molt lents, apropant-se o allunyant-se de lEquador, dels pols o en altres direccions, produint canvis lents en el clima.

ACTIVITAT VOLCNICALactivitat volcnica canvia la reflectivitat de latmosfera i redueix la radiaci solar que arriba a la superfcie de la Terra. Si lactivitat volcnica s prou intensa, es pot acumular una gran quantitat de cendres i gasos contaminants en latmosfera, que poden permanixer en suspensi per llargs perodes de temps, atenuant la radiaci solar que arriba a la superfcie, produint les corresponents alteracions en el comportament del clima.4.CONSEQNCIES DEL CANVI CLIMTIC

Resum de les conseqncies del canvi climtic:

Rpid augment de les temperaturas: saconsegueixen cifres histriques de temperatures ms altes.

Canvis en els fenmens naturals: ms huracans, ms pluges torrencials, ms seques (depenent de la part del planeta), ms fred al nord dEuropa, escassesa daigua

Impacte en lecosistema: canvis de medis i danimals, extincin despcies, noves espcies

Augment del nivell del mar: que actualmente ja est afectant a menudes illes i que pot ser catastrfic per a les ciutats costeres i ubicades junt als rius.

Problemes en lagricultura.

Augment de plagues i enfermetats.El clima de la Terra ha canviat en moltes ocasions, no obstant aix, mai abans shavia donat un canvi tan drstic i perills. Un canvi que afecta el nostre medi ambient, economia, societat, i que s una amenaa per al planeta.Durant el passat segle, la temperatura mitjana de la superfcie de la Terra va augmentar aproximadament 0,6C. Les proves demostren que la majoria dels esdeveniments del canvi climtic que han tingut lloc al planeta els ltims 50 anys, han sigut causats per lactivitat humana.

En el seu Tercer Informe, publicat en 2001, lAgencia Intergubernamental sobre el Canvi Climtic (IPCC), va pronosticar que la mitjana de temperatures globals de la superfcie augmentaria entre 1,4 fins 5,8C per a finals daquest segle. Lincrement de la temperatura global tindr conseqncies molt serioses per a la humanitat i per a totes les criaturas vives, incloent-hi una pujada del nivell dels mars que ser una amenaa per a les costes i illes menudes, aix com lincrement i empitjorament dels fenmens meteorolgics.

Per els pronstics ja sestan cumplint. El nostre clima est canviant, i no va a millor, sin que empitjora.

Els huracans, les plutges torrencials, les seques, les ones de calor, les nevadestots aquests fenmens sn cada vegada ms intensos i freqents.

El canvi climtic no s una pellcula de cincia ficci, com molta gent pensa, sin que s una realitat. Fa una dcada, noms era una hiptesi, una possibilitat. Ara en el futur s ms que evident que no es tracta sols duna suposici. Canad canvia, el gel de Groenlndia es fon, sia i Amrica del Sud sofreixen tempestes i inundacions histriques. Els glaciars desapareixen, es multipliquen els incendis forestals i es succeeixen ones de calor insoportables

Els cientfics ho han comprovat i ens alerten sobre aquest canvi climtic, encara que hui en dia, no cal ser un especialista en meteorologia pera adonar-sen del que est passant al nostre planeta.

Els Climatlegs que mantenen informada a lIPCC adverteixen que el calfament global est causat (majoritriament) per lactivitat humana i que existeix una gran preocupaci de que aquest calfament saccelere encara ms del que ho est fent. Perqu els cientfics si que sabien que tindria lloc un canvi climtic com aquest, per no sesperaven que comenara tan prompte.

Si es continua al ritme actual, augmentarem les concentracions de CO2 que hi ha a latmosfera, doblant el nivell actual. Probablement, a augmentar la temperatura global entre 2 i 5C. Per tant, laugment de la temperatura afectar el desgel, els oceans, el vapor daigua, els nvols, els canvis de vegetaciLimpacte a lecosistema podria ser definitiu,irreversible.

En novembre de 2006, per primera vegada, cientfics de la Universitat de Wyoming (Estats Units) han confirmat que existeix una connexi entre el calfament global i la menor supervivncia de ls polar, a causa de la reducci de la capa de gel.El calfament global pot causar canvis catastrfics. El desgel i les precipitacions poden produir importants desbordaments de rius, mentre que la evaporaci pot secar altres. Enfermetats noves i antigues sestendran pel planeta, algunes zones perdran les seues collites, mentre que en altres podrien crixer millor. Els huracans podrien fer-se ms intensos, les corrents oceniques dEuropa podrien detindres, gran part del continent podria patir un greu canvi en el clima, que es tornaria molt ms fred.

Segons la NASA, al interrompre una gran corrent marina, la fusi del gel del Mar rtic pot originar un greu descens de les temperaturas dEuropa i dAmrica del Nord, una teoria que va guanyant credibilitat entre molts cientfics que estudien el clima ja que la descongelaci del gel mar que cobreix lrtic podria canviar i incls detindre les grans corrents de lOce Atlntic. Sense el calor que proporcionen aquestes corrents marines, la temperatura mitjana europea podria disminuir de 5 a 10C.

Robers Gagosian, president i director de la Instituci Oceanogrfica Woods Hole, confirma que alguns cientfics creuen que aquest canvi en les corrents marines pot succeir prompte i duna forma inesperada, en un perode de temps tan curt com de 20 anys. Altres dubten de que a arribe a ocrrer. Cert o no, el Pentgon ha pres nota i existeixen diversos satllits (entre ells algn de la NASA) que vigilen, dia i nit, la capa de gel de lrtic.

La possibilitat de que loest dEuropa entre en una mini era glacial shavia imaginat fa temps com una possible conseqncia del calfament global. Les alarmes han sonat i alguns governs han sentit la necessitat dintervindre per solucionar aquesta situaci, encara que potser ja siga un poc tard.

El nostre ecosistema podria reduir-se drsticament, aix com la vida animal. En aquest mateix segle, lactivitat humana podria causar un desgel irreversible de la capa de gel de Groenlndia i dels glaciars de la Antrtica. A, condemnaria el mn a un increment del nivell de tots els oceans en uns 6 metres, que es suficient per a inundar la terra on viuen i de la qual salimenten milions de persones.

Si segueixen augmentant les temperaturas globals i continua el desgel, les illes del Pacfic podrien desaparixer per sempre. De fet, ja hi ha illes que han sofert les conseqncies de lincrement actual del nivell del mar. Les menudes illes de Kiribati i Tuvalu, incluida la illa de Tenua Tarawa es troben baix una constant amenaa. Les carreteres de la costa en aquestes illes ja se les ha empassat el mar i els ciutadans han tingut que anar reculant, construint noves carreteres ms a linterior.

Alguns subsls de les illes que es troben a un nivell baix respecte del mar ja no admiteixen lagricultura perqu la terra est salada i els residents han hagut de canviar els seus horts per contenidors que omplin amb terra.

El IPCC (compost per ms de 2000 cientfics) adverteix que les illes menudes situades a un nivell baix respecte al nivell del mar i els pasos costers amb grans quantitats de poblaci, com per exemple les Illes Marshall i Bangladesh, podrien patir danys catastrfics per la pujada del nivell del mar.

http://www.alertatierra.com/CambC_efectos.htmhttp://www.ipcc.ch/home_languages_main_spanish.shtml#235.CANVI CLIMTIC A ESPANYA

http://www.publico.es/ciencias/365200/exodo-animal-por-el-cambio-climatico-en-espanahttp://www.tiempo.com/ram/1477/la-realidad-del-cambio-climtico-en-espaa-y-sus-principales-impactos-ecolgicos-y-socioeconmicos/http://europa.eu/legislation_summaries/environment/tackling_climate_change/l28060_es.htmEl canvi climtic, ha sigut tractat com una possibilitat, una hiptesi, ja que encara necessita ms elements de confirmaci, per dacord amb lnalisi de les dades actuals, pareix que ja haja comenat ac a Espanya.

Els elements que conformen aquesta realitat, obtinguda als anlisis de les dades de 38 observatoris meteorolgics de la xarxa principal distribuits per tota Espanya, (Institut Nacional de Meteorologia,2002), sn els segents:

AUGMENT DE LA TEMPERATURA MITJANA ANUAL

En el perode de 1971 fins lany 2000: 1,53C. Donat que les prediccions mximes sn (per al segle XXI) dun augment de fins a uns 0,4C per dcada, 1,2C per 30 anys, la realitat observada al perode de 1971-2000 proposa que aquestes taxes mximes previstes sestarien superant avui en un 27,5%. Aleshores el problema s molt ms greu del que tots suposvem, ja que podem arribar a mijan segle amb un augment mnim de 2,50C. El meteorleg Carlos Almarza, de lInstitut Nacional de Meteorologia ja va informar en 2000 que laugment de la temperatura a Madrid havia sigut un 50% superior a la mitjana de lHemisferi Nord. A suposa que hem entrat en una clara africanitzaci del clima peninsular, ja que una quarta part dEspanya t ja temperatures mitjanes iguals a les del nord del Marroc, i ms avant les tindr tota la peninsula. PRECIPITACI ANUAL

Sha donat sense canvis significatius, noms sha pogut observar un lleugera disminuci de les precipitacions a les zones on sn ms freqents. Un anlisi de les dades de lInstitut Nacional de Meteorologia de la mitjana de precipitaci a Espanya (al prerode 1947-1999), indica que no sobserven encara grans canvis . No obstant aix, la tendncia de la precipitaci a lhivern, lpoca on sn ms freqents en gran part del pas, indica una clara disminuci. Per tant, el descens de la pluja tamb ha comenat , encara que no s tan significatiu com laugment de les temperatures. NOMBRE DE DIES DE NEU ANUALS

Han disminuit sense cap excepci.

NOMBRE DE DIES AMB UNA TEMPERATURA MAJOR DE 25C

Han augmentat sense cap excepci. A indica una clara tendncia a laugment de la freqncia i intensitat de les ones de calor a lestiu.

TEMPERATURES MXIMES I MNIMES ANUALSTant les primers com les segones han augmentat sense cap excepci.

NIVELL MITJ DEL MAR (ALACANT)

La taxa anual de la pujada del nivell del mar sha multiplicat per 3 en la dcada 1990-2000 que sha registrat amb 3,875 mm/any, mentre que la dcada anterior va augmentar 1,345 mm/any. Fenmens similars shan produt al Mar Cantbric.

Aquest conjunt de fets, constitueix una primera aproximaci al problema, que deuria dalarmar a tots els que viuen en aquest clima. I la poblaci ja est comenant a apreciar tots aquests canvis, observant que el clima Ja no s com abans. Per tant, el primer que haurem de fer, s possar un procs en marxa, incorporar plans,programes,projectes pblics i privats amb lobjectiu dalmenys intentar solucionar aquest problema abans de que siga massa tard, perqu amb totes aquestes dades podem observar que Espanya ser un pas molt afectat per aquest canvi climtic, que est aproximant-se cada vegada amb ms rapidesa.

IMPACTES EN SECTORS ECONMICS I SOCIALS

AUGMENT DE LES ONES DE CALOR: en freqncia i intensitat i a ms amb un augment de les seues conseqncies: mort de persones, incendis forestals, descens del turisme, etc. Cal recordar, a Espanya, les ones de calor a lestiu de 1995, amb 93 morts; i la de 2003, amb 141 morts i greus incendis, els fenmens amb major mortalitat de lltima dcada. INTRODUCCI DINFECCIONS Introducci dinfeccions extiques propies de zones ms clides i agreujament dinfeccions degudes a la legionella (bacteri, que pot ser perjudicial per a lhome si augmenta molt el seu nombre) i similars. A) Descens dels consums energtics per calefacci (un dels efectes positius del canvi climtic) i augment dels de refrigeraci. Donat que aquests segons suponen el consum denergia elctrica, front a ls del cobustible en la calefacci, a implicar un augment de les emissions de gasos defecte hivernacle, i per tant, suposa un altre problema per al cumpliment del Protocol de Kyoto, que obliga jurdica i econmicament a Espanya a limitar laugment de les emissions de gas per a 2012 al 15% sobre les de 1990 (en lactualitat, hi ha un augment del 38%).

B) Encara que alguns estudis prediuen un augment en la freqncia i intensitat de les inundacions, no es detecta encara a Espanya un canvi suficientment important que confirme aquest pronstic. Una part dels nous riscs pot ser eliminada o almenys equilibrada amb les mesures adequades. Per exemple, en el sector agrcola, mitjanant en canvi de varietats o espcies millor adaptades al nou clima i calendari de conreu. El mateix podem dir del sector energtic, encara que es dubts que aquestes mesures siguen suficients per a permetre el cumpliment del Protocol de Kyoto, desprs de lescs inters dels governs que han seguit a la firma del Protocol.

Una exposici de mesures per a frenar el canvi climtic, pot veures en la Estrategia Espanyola sobre el canvi climtic per al cumpliment del protocol de Kyoto recentment aprovada en 2004 pel Consell Nacional del Clima, un primer pas, en la direcci adecuada.

6.EL PROTOCOL DE KYOTO

El 4 de febrer de 1991, el Consell va autoritzar a la Comissi per a que participara, en nom de la Comunitat Europea, en les negociacions sobre la Convenci Marc de les Nacions Unidessobre el Canvi Climtic. La Comunitat Europea va ratificar la Convenci, que va entrar en vigor el 21 de mar de 1994.Posteriorment, les Parts de la Convenci van decidir en 1995, negociar un protocol que tinguera mesures de reduccin de les emissions dels pasos industrialitzats en el perode posterior a lany 2000. Desprs duna llarga preparacin, el 11 de desembre de 1997, es va aprovar el Protocol de Kyoto.

En 1998, la Comunitat Europea va firmar el protocol, i en 2001, els estats membres es van comprometre a limitar i reduir les emissions acordades per la Comunitat i els seus Estats membres per al primer perode de comproms (2008-2012).

CONTINGUT DEL PROTOCOL

El Protocol de Kyoto saplica a les emissions dels sis gasos defecte hivernacle:

Dixid de carboni (CO2) Met (CH4) xido nitrs (N2O) Hidrofluorocarbonis (HFC) Perfluorocarbonis (PFC) Hexafluorur de sofre (SF6)El protocol representa un important pas cap endavant en la lluita contra el calfament global, ja que cont objectius obligatoris i quantificats de limitacin i reduccin de gasos defecte hivernacle.

Globalment, els Estats ms desenvolupats es comprometen conjuntamente a disminuir, almenys, un 5% daquests gasos respecte al nivell de 1990, durant el perode 2008-2012.Encara que els estats que eren membres de la UE abans de 2004 han de reduir les emissions en un 8%.

Per a assolir aqeuests objectius, el protocol proposa una srie de mtodes:

Reforar o establir poltiques nacionals de reducci de les emissions (augment de leficcia energtica, foment de formes dagricultura sostenibles, desenvolupament de fonts denergies renovables, etc.) Cooperar amb els altres estats membres (Intercanvi dexperincies o informaci, coordinaci de les poltiques nacionals mitjanant permisos demissi).

El 31 de maig de 2002, la Uni Europea va ratificar el Protocol de Kyoto, que va entrar en vigos el 16 de febrer de 2005, desprs de la ratificacin de Rssia. No obstant aix, diversos pasos industrialitzats es van negar a aprovar el protocol, entre ells, Estats Units i Austrlia.

6.ORGANITZACIONS CONTRA EL CANVI CLIMTIC 1-Associacide Productorsd'EnergiesRenovables(Espanya)Organitzaciespanyolaque agrupamsde dues-centespetitesimitjanesempreses quegenerenelectricitat a partir defontsd'energiarenovables.Creadael 1987,sl'nicaassociaci delsectord'mbitestatali hi estanrepresentatssocisde toteslescomunitatsautnomes.APPAla conformensocietatsdelssectorsminihidrulic,elic,fotovoltaicibiomassa.

2-Centrede l'Aigua delTrpicHumitper a AmricaLlatinaiel CaribOrganitzaci internacionalsense nim delucreambpatrimonipropiiautonomiade gestidirigidaa promoure eldesenvolupamenthumsostenibleper mitjde la investigacicientficaaplicada, l'educaciilatransfernciade tecnologiasobre elsrecursoshdricsil'ambient,facilitant elsmitjansper millorar laqualitatde vida en elspasosdelstrpicshumitsde l'AmricaLlatinaiel Carib,sensecomprometrela de lesfuturesgeneracions.3-Ecologistesen acciOrganitzaciespanyolaque tcom a propsitrealitzaractivitatsde conscienciacisobre el mediambient.Ofereix unaseccisobre canviclimtici la sevarelaciambl'aprofitamentsosteniblede l'energia.

4-GreenpeaceOrganitzaci internacionalreconegudaa tot elmnperabordardiversostemessobre mediambient.Compta amb unaseccisobrecanviclimticque inclouinformacigeneralsobreel fenomenilesaccionsque aquestaorganitzaci haemprsa Mxici elmn.

5-World ResourcesInstituteEl WorldResourcesInstitutesuna organitzacisense nim delucreque comptaamb unstaffde msde 100cientfics,economistes,expertsen poltica,analistesde negocisicomunicadorsquetreballenen la proteccidel planetaila milloradel nivelldevida de l'sserhum.Compta amb unaseccimoltextensasobre canviclimtic.

6-MOVIMENTMUNDIALPELSBOSCOSTROPICALSSecretaria Internacional,Maldonado1858,CP11200,Montevideo, Uruguaihttp://www.wrm.org.uy

Fundatel 1986,el MovimentMundial pelsBoscosTropicals(WRMper la seva siglaen angls)suna xarxainternacionalde grupsciutadansdel Sudidel Nordinvolucratsen esforosper defensarde la seva destruccialsboscos delmn.Treballa perassegurar latinenade la terraielsmitjansde supervivncia delspobles quehabitenelsboscos,idna suportels seusesforosperdefensar elsboscos de latalacomercial,lespreses,la mineria,lesplantacions,lesgrangescamaroneras,la colonitzaci,elsassentamentsialtresprojectesque elsposenen perill.

7-AMICSDELATERRA(AT)26-28UnderwoodStreet,N17JQ,Londres,RegneUnithttp://www.foe.co.uk

Originalmentuna organitzaciholandesa,ATsuna xarxainternacionalque coordina68organitzacionsecologistesen el mn.La sevafinalitatsdonar suportidesenvoluparpoltiquesimesuresd'acci endefensa de l'ambient,ipersuadir elsgoverns,empreseso organismesinternacionals demodificar els seusprogrames,projectesiactivitats, darrered'aquestobjectiu.

7.NOTCIES

globalwarmingnews.posterous.com10/06/2010LIMPACTE AMBIENTAL DEL MUNDIAL DE FUTBOL

2.700.000 tones de dixido de carboni.

Aquesta s la quantitat estimada de CO2 el gas amb efecte hivernacle que ms contribueix al calfament global que generar el Mundial de Futbol Sudfrica 2010. Huit vegades ms CO2 que el mundial dAlemanya en 2006.

Les cifres provenen dun estudi presentat en frebrer de lany passat, lobjectiu del qual era fer un clcul estimatiu de les emissions de carboni del Mundial. Amb la finalitat de buscar la forma ms eficient de contrarrestar-les.

No obstant aix, en vespres de linici de lesdeveniment, els autors de linforme comissionat pels governs de Noruega i Sudfrica a la consultora internacional Pyri- consideren que la majoria de les seues recomanacions van caure en el buit.Encara que les autoritats locals (amb ajuda i finanament dorganismes iternacionals i empreses privades) han aconseguit implementar una srie de projectes verds, sn poques les emissions que es compensaran al final del procs, dicen els investigadors.

Volar,un mal inevitable.

Un dels principals factors que fa que el campionat genere aquesta quantitat de CO2 sn els vols internacionals dels equips que vnen a jugar i del pblic que asisteis a lesdeveniment.

Aquesta dada va ser presaen compteper primeravegadaperfer aquestaclassed'anlisi.OPINI:

Jo opine, que si el que diu aquesta notcia s cert, no entenc com les organitzacions ecologistes i els governs que estan en contra del canvi climtic, han pogut deixar que eixes 2.700.000 tones ms de CO2 entraren a la nostra atmosfera. Perqu en lloc daplicar mesures que ajuden a disminuir les emissions, el que fan es crear un esdeveniment que en la meua opini no t molt de sentit. S que aquest Mundial s una tradici que es fa cada quatre anys des de fa molt de temps, i no em pareix malamente que es celebren uns quants partits de futbol entre els pasos per entretindre els aficionats a aquest esport, el que no em pareix molt acertat s que en 2010 es celebrara a Sudfrica. Perqu s una zona que est molt llunyana dels pasos que participen en el Mundial, aleshores, els organitzadors devien dhaver pensat que el fet de celebrar el Mundial all, suposaria un gran augment de les emissions de CO2, ja que la manera ms cmoda darribar fins all s amb lavi. A ms, no sols havien de viatjar els centenars dequips de futbol (que cadascun dells ocupa un avi sencer), sin que tamb viatjren els milers i milers daficionats de tots els pasos i periodistes de totes les nacionalitats. Per tant, jo crec que deurien dhaver pensat un lloc ms adequat per celebrar aquest esdeveniment, un pas que estiga ms a prop dels altres, i que tinga ms mitjans de comunicaci. 15/05/2008

ELS SSOS POLARS, EN PERILL DEXTINCI PEL DESGEL DELS CASQUETS POLARS

El govern dels EUAels ha incls en la seva llista d'espcies en perill.Reconeix que els gasos d'efecte hivernacle amenacen la seva supervivncia.No obstant aix, no prendr cap mesura per frenar l'escalfament global.El desgel dels casquets polars ha convertit als ssos polars en una espcie amenaada.Aix ho creu el govern dels Estats Units, que els ha incls en la seva llista d'animals en perill, tot i que no contempla cap mesura per acabar amb aquesta situaci."Encara que les normes legals fan necessari que s'inclogui als ssos polars en la llista d'espcies amenaades, he de deixar clar que aix no suposar cap mesura addicional contra el canvi climtic o per evitar el desgel dels pols", ha subratllatel secretari d'Interior nord-americ, Dirk Kempthorne, que ha reconegut que la causa d'aquesta situaci s l'augment de les emissions de gasos d'efecte hivernacle provocat per l'home."Qualsevol soluci requereix una acci conjunta de de les majors economies del mn perqu sigui efectiva", ha puntualitzat el funcionari, que ha donat a conixer aquesta decisi un dia abans que expirs el termini que li havia imposat una sentncia judicial.De fet, l'Administraci Bush s'ha mostrat reticent a qualsevol legislaci sobre el canvi climtic que pugui tenir efecte sobre el creixement econmic del pas.No obstant aix, aquesta s la primera vegada que els EUAdeclara una espcie com amenaada per l'escalfament global, el que suposa una victria parcial dels defensors del medi ambient.Buit legal"Protegir l's polar sota el mantell de la llista d'espcies amenaades s un gran pas endavant, per l'Administraci Bush s'ha proposat utilitzar els forats negres en la llei per permetre que la gran amenaa que pateix l's polar romangui impune", haassegurat el portaveu del Consell de Defensa dels Recursos Naturals, Andrew Weltzer.En la mateixa lnia, John Kostyack, de la Federaci Nacional de Vida Salvatge, ha denunciat que, en negar-se a actuar contra l'escalfament global, Bush "es queda assegut veient com els ssos polars s'extingeixen".La llei que regula les espcies amenaades als Estats Units obliga el govern a protegir una espcie quan la seva extinci es produeix per raons cientfiques o mediambientals, no econmiques com passa amb l'augment de gasos provocat per l'activitat humana.Els ssos polars viuen noms a l'rtic i depenen dels casquets polars per caar.Segons la societat geolfica nord-americana, dos teros dels ssos polars-uns 16.000-podrien desaparixer si es compleixen els pronstics sobre el desgel dels pols.

OPINI: Mhe sentit molt indignada desprs de llegir aquesta notcia. Crec que els Estats Units sn la major potncia econmica mundial,i que el dirigent dun pas tan important com aquest es quede assegut veient com els ssos polars s'extingeixen (literalment) em pareix inacceptable. Si de veritat sn una de les grans potncies mundials, a ms de preocupar-se per la seua economia, opine que tamb deurien docupar-se del seu medi ambient, de responsabilitzar-se de les ingents quantitats de CO2 que emeten i shaurien dinformar sobre les conseqncies que aquest fet pot tindre en lextinci de les espcies i en altres aspectes. No serveix de res que declaren ls polar com a animal en perill dextinci si desprs no han de fer res per tal devitar-ho.

http://www.rtve.es/noticias/20080515/osos-polares-peligro-extincion-deshielo-casquetes-polares/54130.shtml 28/05/2009

EL DESGEL DE GROENLNDIA PODRIA INUNDAR NOVA YORKhttp://www.lanacion.com.ar/1133172-el-deshielo-de-groenlandia-podria-anegar-nueva-yorkUn estudidel Centred'InvestigaciAtmosfricadels EUAafirma que elsefectes de l'escalfamentglobal amenaarientota la costanord-estd'aquest pas.El desgel de Groenlndia per efecte de l'escalfament global al llarg d'aquest segle pot alliberar ms aigua del que s'havia pensat prviament cap a les ja de per si amenaades costes de Nova York, Boston i altres ciutats del nord-est dels Estats Units, d'acordamb una nova investigaci realitzada pel National Center for Atmospheric Research (NCAR) dels Estats Units.

La investigaci, que es publica aquesta setmana a la revista Geophysical Letters, troba que si la fusi del gel a Groenlndia es produeix a un ritme moderat o alt, la circulaci ocenica canviar i causar una pujada dels nivells del mar a la costa nord-est deAmrica del Nord de 30 a 50 centmetres, ms que en altres rees costaneres.

Els estudis previs sobre augment del nivell del mar per l'increment de temperatures preveuen un increment de 20 centmetres en aquesta zona, per no contemplaven l'impacte de la fusi de gel a Groenlndia.

La investigaci es basa en recents informes que han trobat que la pujada del nivell del mar, associada amb l'escalfament global, podria afectar de manera especialment adversa a Amrica de Nord, i les seves troballes suggereixen que la situacui s ms amenaadora del que prviament escreia.

"Si la prdua de gel a Groenlndia continua accelerant, podrem veure un significatiu impacte aquest segle a la costa nord-est dels Estats Units com a resultat d'un augment del nivell del mar", va declarar el cientfic del NCAR i autor principal de l'estudi, Aixue Hu,en un comunicat publicat per aquest organisme.

Desgel en creixement.Concretament, si el ritme de prdua de gel a Groenlndia segueix creixent a un 3 per cent anual, el model informtic de simulaci desenvolupat pel NCAR indica que l'aigua alliberada a l'Atlntic podria alterar la circulaci ocenica d'una forma que afectaria directament a la costanord-est dels Estats Units cap a 2100.

Aquesta costa s especialment vulnerable als efectes del desgel a Groenlndia a causa de que la direcci de la circulaci ocenica a l'Atlntic, que dirigeix aigua clida des dels trpics cap al nord, on es refreda i baixa per crear una densa corrent d'aigua freda.

Com a resultat d'aquest procs, el nivell del mar s 71 centmetres ms baix en l'actualitat en l'Atlntic Nord que al Pacfic Nord.De modificar aquesta circulaci, els canvis serien dramtics.

Font: National Center for Atmospheric Research.

OPINI: Aquesta notcia tamb mha impressionat molt. Fent aquest treball mhe adonat que una de les conseqncies que tindr el canvi climtic sobre la superfcie ser laugment del nivell del mar, per mai mhauria imaginat que hi haguera alguna possibilitat de que una gran ciutat, com s Nova York, pogus ser tan afectada per aquest fenmen. Pensava que noms les illes ms petites com les dOceania podrien ser vctimes de lincrement del nivell del mar. Encara que si que sabia que les costes tamb serien afectades, per no mhavia imaginat que podrien ser tan perjudicades, pensava que ens quedarem sense alguns metres de platja i poc ms. Per la possible inundaci de les ciutats de nord Amrica pot ser una cosa positiva, ja que aix motivar els seus dirigents per a que participen en la disminuci de lemissi dels gasos defecte hivernacle, i alomillor arribaran a temps per impedir una catstrofe.EL MILLOR EDIFICI 2011 RECOBERT DE BOMBOLLES I ZERO EMISSIONS

http://www.muyinteresante.es/urbanismo-arquitectura-el-mejor-edificio-2011-recubierto-de-burbujas-y-cero-emisionesArquitecturaiecologismes'handonat lami hancreatel milloredificide 2011segonsel premiWorldArchitectureFestival.El Media-TICde Barcelona estformatper una estructurade ferroiun revestimentde bombollesde plstic, el quepermetregularla llumi la temperatura.Estractad'un delsquatre edificisque hi haa Europaconsiderats"zeroemissions"isqueaquestimmobletecnoecolgicdissenyatper l'estudid'arquitecturaCloud9 sde tot menysconvencional.El seudisseny exteriordestacapels seusentrantsisortintsanrquicsiquerecordena una mena derusc.T formacbicai la seva estructuraestformada perun esqueletinternde ferrorecobertper unasriede bombolles inflables.Totes les sevescaressndiferentsides de foratraspassala llumcap a l'interiordotant-lod'unagran lluminositatievitant unmajorsde llumartificial.A ms,el revestimenttranslcidutilitzatsl'innovadorETFE(EthileneTetrafluorEthilene),recentmenthomologat com a materialconstructiu.Aquestpolmerfuncionacom a cobertaexternaicom a pantallasolarmbil,aconseguintestalviarenergia en laclimatitzaci de l'edificiimillorantl'entrada de lallum a l'interiorde l'estructura.Aquestrevestimentsde tan sols0,2mil lmetresiaconsegueixfiltrarfins al 85percentde la llumultraviolada,sent a msantiadherent,aconseguint quenos'embruti.

Estalvide 114tonesde CO2.

Segons unestudiefectuatperPGIEngineering, l'estalvienergticd'aquesta construcciequival aevitar l'emissi de 114tonesde CO2anuals,o el quesel mateix, lageneracielctricad'uns 700panellsfotovoltaics.A msla teuladaestcoberta perpanellsfotovoltaics quecaptenenergiasolariuna cobertanaturalenjardinada.A nivellhdricuna cisternareculll'aigua deplujail'aprofitaen el circuitd'aiges nopotablesde l'edifici.En totalsn nouplantes en unedificide 38metresd'alturade color verdfluorescentque han aconseguitalar-se ambel ttolper sobre d'altres300 candidatscom elmilloredifici d'aquestany.Is a Barcelona.

OPINI: He elegit aquesta notcia perqu des dun primer moment he vist la fotografia de ledifici i mhe quedat un poc sorpresa, volia saber qu s el que t aquest edifici despecial i decolgic, i com podia ser que emetera zero emissions de CO2. Per el que ms mha asombrat es que s un edifici espanyol, que contribueix en tots els aspectes a disminuir el canvi climtic. Em pareix molt b que haja sigut elegit com al millor edifici de 2011 encara que no s si el premi s per la seua arquitectura, perqu contamina menys, o si s per les dues coses. Doncs b, opine que els pasos deurien de prendre exemple de larquitecte daquest edifici barcelon i construir-nen arreu del mn.Crec que els edificis no emeten tants gasos defecte hivernacle com ho pot fer una fbrica o els cotxes, per almenys s un principi. Potser ms avant aquests tipus dedificis es posen de moda i aix suposaria un gran canvi per al calfament global.

.

OPINI PERSONAL Vaig decidir fer el treball sobre el canvi climtic perqu sempre he sentit curiositat per aquest fenmen. He escoltat moltes vegades a les notcies, coses relacionades amb el tema, com que dac a uns 50 anys podria desaparixer la costa de Mrcia, o que les temperatures a la nostra pennsula seran tan elevades que ser impossible viure ac. Aleshores vaig pensar que seria interessant saber perqu deien que anava a ocrrer aix i si era veritat o noms estaven exagerant un poc. Desprs de fer el treball mhe adonat que el canvi climtic s una cosa molt seriosa i que per frenar-lo hem dactuar tota la poblaci. A ms, tamb havia sentit parlar del protocol de Kyoto per no sabia qu era i vaig pensar en investigar un poc sobre ell tamb. Mhan impressionat molts continguts que he descobert, com per exemple lextinci dels animals, no havia pensat que poguera ser una de les conseqncies del canvi climtic i mindigna molt saber que es pot evitar i que segurament no van a fer res per salvar-los. I tamb mha extranyat molt que el Protocol de Kyoto noms haja sigut ratificat per 130 pasos aproximadament. Opine que aquells pasos que posen per davant del medi ambient la seua economia estan cometent un error. Crec que en el cas dels Estats Units, deurien de reaccionar ja, perqu si no fan res contra el canvi climtic potser que en el futur desapareguin ciutats nord-americanes, i si aix passa, per a qu volen protegir la seua economia si a causa daix les seues ciutats ms importants van a inundar-se? BIBLIOGRAFIA

-http://www.letraslibres.com/revista/convivio/cambio-climatico-y-revolucion-cultural?page=0,0- http://www.noticiasciencias.com/2005/11/el-aumento-del-nivel-del-mar-confirma.html-www.guiadelmundo.org.uy

-http://www.tecnun.es/asignaturas/Ecologia/Hipertexto/10CAtm1/350CaCli.htm#Cambio climtico-http://www20.gencat.cat/portal/site/meteocat/menuitem.e69beb057e68ee6c5c121577b0c0e1a0/?vgnextoid=6cd708f18641b210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=6cd708f18641b210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=defaulthttp://www.greenpeace.org/espana/es/#tab=1

HYPERLINK "http://estaticos.elmundo.es/elmundo/2001/graficos/abril/semana3/calentamiento.swf" http://estaticos.elmundo.es/elmundo/2001/graficos/abril/semana3/calentamiento.swf