el cant de la sibil·la: de grècia a la prohibició i de la prohibició a la declaració com a...
TRANSCRIPT
![Page 1: El cant de la Sibil·la: de Grècia a la prohibició i de la prohibició a la declaració com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat](https://reader035.vdocuments.co/reader035/viewer/2022062514/55b58b90bb61eb9e338b459c/html5/thumbnails/1.jpg)
![Page 2: El cant de la Sibil·la: de Grècia a la prohibició i de la prohibició a la declaració com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat](https://reader035.vdocuments.co/reader035/viewer/2022062514/55b58b90bb61eb9e338b459c/html5/thumbnails/2.jpg)
EL CANT DE LA SIBIL·LA
Presentació de Pep Gorgori,Musicòleg i periodista
http://www.pepgorgori.com
Dedicada:
• a la sibil·la Marga Mingote, • al Ricard Estruch, president de la
Federació Festa Major de Gràcia, que va creure en la idea de recuperar el Cant de la Sibil·la a Gràcia des del primer instant,
• a mossèn Jaume, que va posar a disposició de la Sibil·la la basílica de Santa Maria de Gràcia,
• i a Poire Vallvé i l’Orfeó Gracienc, que van fer seu i de la Vila el projecte.
![Page 3: El cant de la Sibil·la: de Grècia a la prohibició i de la prohibició a la declaració com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat](https://reader035.vdocuments.co/reader035/viewer/2022062514/55b58b90bb61eb9e338b459c/html5/thumbnails/3.jpg)
http://open.spotify.com/track/1mUyeGotwNOYKrDxsI2bor
El cant de la Sibil·la és un drama litúrgic, una de les diferents representacions al·legòriques que se celebren a partir de l’època medieval amb l’objectiu de fer més entenedor el missatge de l’església al públic menys format.
![Page 4: El cant de la Sibil·la: de Grècia a la prohibició i de la prohibició a la declaració com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat](https://reader035.vdocuments.co/reader035/viewer/2022062514/55b58b90bb61eb9e338b459c/html5/thumbnails/4.jpg)
CANT DE LA SIBIL·LA A GRÀCIAhttp://youtu.be/tBinHssAL0k
Malgrat que es representaven en esglésies, es treballava el vestuari i fins i tot l’escenografia. Per això avui s’estudien com una veritable manifestació teatral.
Alguns anaven acompanyats de música, com és el cas de la Sibil·la.
![Page 5: El cant de la Sibil·la: de Grècia a la prohibició i de la prohibició a la declaració com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat](https://reader035.vdocuments.co/reader035/viewer/2022062514/55b58b90bb61eb9e338b459c/html5/thumbnails/5.jpg)
Les sibil·les són uns personatges que procedeixen de l’antiga Grècia. Eren dones capaces de predir el futur.
![Page 6: El cant de la Sibil·la: de Grècia a la prohibició i de la prohibició a la declaració com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat](https://reader035.vdocuments.co/reader035/viewer/2022062514/55b58b90bb61eb9e338b459c/html5/thumbnails/6.jpg)
La tradició les dibuixa com velles desagradables que vivien en coves (a la imatge, l’entrada de la cova de la Sibil·la de Delfos) i consumien substàncies al·lucinògenes per posar-se en contacte amb els déus, que els explicaven el futur. Parlaven amb frases enigmàtiques i de sentit obscur.
![Page 7: El cant de la Sibil·la: de Grècia a la prohibició i de la prohibició a la declaració com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat](https://reader035.vdocuments.co/reader035/viewer/2022062514/55b58b90bb61eb9e338b459c/html5/thumbnails/7.jpg)
La tradició, como tota la mitologia, va passar de Grècia a Roma
![Page 8: El cant de la Sibil·la: de Grècia a la prohibició i de la prohibició a la declaració com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat](https://reader035.vdocuments.co/reader035/viewer/2022062514/55b58b90bb61eb9e338b459c/html5/thumbnails/8.jpg)
Virgili incorpora plenament la tradició de les sibil·les a la literatura llatina.
![Page 9: El cant de la Sibil·la: de Grècia a la prohibició i de la prohibició a la declaració com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat](https://reader035.vdocuments.co/reader035/viewer/2022062514/55b58b90bb61eb9e338b459c/html5/thumbnails/9.jpg)
És una sibil·la qui vaticina que Enees aconseguirà fundar Roma...
![Page 10: El cant de la Sibil·la: de Grècia a la prohibició i de la prohibició a la declaració com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat](https://reader035.vdocuments.co/reader035/viewer/2022062514/55b58b90bb61eb9e338b459c/html5/thumbnails/10.jpg)
Però el text més transcendental el trobem a les Bucòliques, on es fa ressò d’una profecia sibil·lina que segles més tard es va interpretar com a premonició del naixement de Jesús:
“Vino por fin del poema de Cumas la edad culminante; larga cadena de siglos emerge en un nuevo comienzo; vuelve la Virgen de nuevo y de
nuevo el imperio saturnio, ya descendència novel desde el cielo nos mandant. Tú al niño apenas
nacido (...), casta Lucina, socorre”(Bucólicas, IV)
![Page 11: El cant de la Sibil·la: de Grècia a la prohibició i de la prohibició a la declaració com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat](https://reader035.vdocuments.co/reader035/viewer/2022062514/55b58b90bb61eb9e338b459c/html5/thumbnails/11.jpg)
Les sibil·les, doncs, arriben a Roma, i quan comença a aparèixer el cristianisme, són una part més de la mitologia clàssica.
![Page 12: El cant de la Sibil·la: de Grècia a la prohibició i de la prohibició a la declaració com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat](https://reader035.vdocuments.co/reader035/viewer/2022062514/55b58b90bb61eb9e338b459c/html5/thumbnails/12.jpg)
Els primers cristians coneixen els escrits de Virgili, i amb la decadència de l’imperi romà comença un transvasament del sistema de creences romà cap a la religió monoteista cristiana.
![Page 13: El cant de la Sibil·la: de Grècia a la prohibició i de la prohibició a la declaració com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat](https://reader035.vdocuments.co/reader035/viewer/2022062514/55b58b90bb61eb9e338b459c/html5/thumbnails/13.jpg)
Després de Virgili, Lactanci (245-325) escriu Divinae Institutioni, on apareix la primera cita a les sibil·les en un autor cristià.
![Page 14: El cant de la Sibil·la: de Grècia a la prohibició i de la prohibició a la declaració com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat](https://reader035.vdocuments.co/reader035/viewer/2022062514/55b58b90bb61eb9e338b459c/html5/thumbnails/14.jpg)
Eusebi de Cesarea (275-339) recull en la seva obra les paraules de la Sibil·la d’Eritrea que conté el llibre VIII dels Oracula Sibilina, que interpreta com a una profecia de la segona vinguda de Jesucrist al Judici Final.
![Page 15: El cant de la Sibil·la: de Grècia a la prohibició i de la prohibició a la declaració com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat](https://reader035.vdocuments.co/reader035/viewer/2022062514/55b58b90bb61eb9e338b459c/html5/thumbnails/15.jpg)
Sant Agustí d’Hipona (354-430) també recull la tradició sibil·lina.
![Page 16: El cant de la Sibil·la: de Grècia a la prohibició i de la prohibició a la declaració com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat](https://reader035.vdocuments.co/reader035/viewer/2022062514/55b58b90bb61eb9e338b459c/html5/thumbnails/16.jpg)
Quodvultus (ca. 450) compon el Sermo de Symbolo, inicialment atribuït a Sant Agustí, on parla d’aquestes profecies.
Tres segles més tard, Beda el Venerable torna a revifar la tradició escrivint el volum titulat Sibyllinarum verborum interpretatio. A aquestes altures, les sibil·les formen part ja del panorama cristià, com havien estat part del romà i el grec.
![Page 17: El cant de la Sibil·la: de Grècia a la prohibició i de la prohibició a la declaració com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat](https://reader035.vdocuments.co/reader035/viewer/2022062514/55b58b90bb61eb9e338b459c/html5/thumbnails/17.jpg)
El cristianisme i amb ell la tradició de les sibil·les s’expandeix per tota Europa.
![Page 18: El cant de la Sibil·la: de Grècia a la prohibició i de la prohibició a la declaració com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat](https://reader035.vdocuments.co/reader035/viewer/2022062514/55b58b90bb61eb9e338b459c/html5/thumbnails/18.jpg)
A Sant Marcial de Llemotges trobem al segle IX els versos de Beda convertits en una composició poètica amb un refrany que es repeteix a cada estrofa.
A Aniane, un lliçonari del segle XII recull ja dues versions de la música, una antiga i una moderna, així com una traducció a l’occità.
![Page 19: El cant de la Sibil·la: de Grècia a la prohibició i de la prohibició a la declaració com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat](https://reader035.vdocuments.co/reader035/viewer/2022062514/55b58b90bb61eb9e338b459c/html5/thumbnails/19.jpg)
A Catalunya, tenim un manuscrit del segle X a Ripoll, on queda clar que aquells versos es cantaven per advent, perquè tenen anotacions musicals.
Es va escampar per tota la península ibèrica cristiana...
![Page 20: El cant de la Sibil·la: de Grècia a la prohibició i de la prohibició a la declaració com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat](https://reader035.vdocuments.co/reader035/viewer/2022062514/55b58b90bb61eb9e338b459c/html5/thumbnails/20.jpg)
...fins arribar a Mallorca, amb la conquesta de Jaume I el 1229.
![Page 21: El cant de la Sibil·la: de Grècia a la prohibició i de la prohibició a la declaració com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat](https://reader035.vdocuments.co/reader035/viewer/2022062514/55b58b90bb61eb9e338b459c/html5/thumbnails/21.jpg)
No sabem quan el Cant de la Sibil·la va entrar a formar part estable de la litúrgia d’Advent ni quan se li va posar música.
El que sí que sabem és que a mitjans del segle XII era habitual que els versos de la sibil·la fossin cantats o llegits a la capella del Papa per Nadal. Probablement, va ser costum des del segle XI.
![Page 22: El cant de la Sibil·la: de Grècia a la prohibició i de la prohibició a la declaració com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat](https://reader035.vdocuments.co/reader035/viewer/2022062514/55b58b90bb61eb9e338b459c/html5/thumbnails/22.jpg)
Així, la sibil·la aparareix en llocs tan importants com la Capella Sixtina
![Page 23: El cant de la Sibil·la: de Grècia a la prohibició i de la prohibició a la declaració com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat](https://reader035.vdocuments.co/reader035/viewer/2022062514/55b58b90bb61eb9e338b459c/html5/thumbnails/23.jpg)
![Page 24: El cant de la Sibil·la: de Grècia a la prohibició i de la prohibició a la declaració com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat](https://reader035.vdocuments.co/reader035/viewer/2022062514/55b58b90bb61eb9e338b459c/html5/thumbnails/24.jpg)
![Page 25: El cant de la Sibil·la: de Grècia a la prohibició i de la prohibició a la declaració com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat](https://reader035.vdocuments.co/reader035/viewer/2022062514/55b58b90bb61eb9e338b459c/html5/thumbnails/25.jpg)
![Page 26: El cant de la Sibil·la: de Grècia a la prohibició i de la prohibició a la declaració com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat](https://reader035.vdocuments.co/reader035/viewer/2022062514/55b58b90bb61eb9e338b459c/html5/thumbnails/26.jpg)
I també als cèlebres paviments de marbre de la catedral de Siena
![Page 27: El cant de la Sibil·la: de Grècia a la prohibició i de la prohibició a la declaració com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat](https://reader035.vdocuments.co/reader035/viewer/2022062514/55b58b90bb61eb9e338b459c/html5/thumbnails/27.jpg)
![Page 28: El cant de la Sibil·la: de Grècia a la prohibició i de la prohibició a la declaració com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat](https://reader035.vdocuments.co/reader035/viewer/2022062514/55b58b90bb61eb9e338b459c/html5/thumbnails/28.jpg)
![Page 29: El cant de la Sibil·la: de Grècia a la prohibició i de la prohibició a la declaració com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat](https://reader035.vdocuments.co/reader035/viewer/2022062514/55b58b90bb61eb9e338b459c/html5/thumbnails/29.jpg)
LASSUS: http://open.spotify.com/track/3yvWEZ7tfQCyl6px2GiWpUCÁRCERES: http://open.spotify.com/track/0qGNBJpvrowJij1lKFaSSS
Músics com Orlando di Lassus usen els seus versos com a inspiració. També a Espanya els compositors com Cárceres harmonitzen els versos de les sibil·les.
![Page 30: El cant de la Sibil·la: de Grècia a la prohibició i de la prohibició a la declaració com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat](https://reader035.vdocuments.co/reader035/viewer/2022062514/55b58b90bb61eb9e338b459c/html5/thumbnails/30.jpg)
L’època daurada de la sibil·la dura fins que l’església cristiana va viure una de les seves grans convulsions, de la mà de Martin Luther (1483-1546). La seva defensa de la traducció de la Bíblia a les llengües vernacles i l’aproximació a la gent, que cada cop entenia menys el missatge de les esglésies, porta al cisma i a convocar un concili, el de Trento (1545-1563) on es depurarà què és cristià i què no.
![Page 31: El cant de la Sibil·la: de Grècia a la prohibició i de la prohibició a la declaració com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat](https://reader035.vdocuments.co/reader035/viewer/2022062514/55b58b90bb61eb9e338b459c/html5/thumbnails/31.jpg)
El concili es clou en 1563 amb un mandat al Papa: ha de fer un nou breviari on es reculli com s’han de fer les celebracions cristianes. Es publica el 1568 i no apareix el cant de la Sibil·la. Com tampoc no apareixen ni les processons d’origen pagà com la Patum o altres celebracions tradicionals com el Misteri d’Elx. D’una sola tacada, el Vaticà prohibeix les celebracions que avui considerem Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
![Page 32: El cant de la Sibil·la: de Grècia a la prohibició i de la prohibició a la declaració com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat](https://reader035.vdocuments.co/reader035/viewer/2022062514/55b58b90bb61eb9e338b459c/html5/thumbnails/32.jpg)
Ara bé, una cosa és la prohibició oficial i altra cosa els costums del poble. A partir de Trento comença un període on veiem actituds molt oposades al Breviari:
• A la Catedral de Barcelona encara es canta la Sibil·la el 1575, amb discussions sobre si s’ha de fer cas o no al nou breviari.
• A Girona la Sibil·la dura fins 1580• A Toledo dura fins a finals del segle XVIII• A Lleó la van suprimir, però quan van veure que a Toledo la seguien fent la van
recuperar el 1581.• A Mallorca, deixa de fer-se el 1572, però només per tres anys: el 1575 ja la tornen a
fer. El 1666 la tornen a eliminar (un segle després) per considerar-la una ofensa al Senyor, però el 1692 la pressió ciutadana fa que es torni a recuperar. Fins avui, on es representa la nit de Nadal a més de 150 parròquies.
![Page 33: El cant de la Sibil·la: de Grècia a la prohibició i de la prohibició a la declaració com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat](https://reader035.vdocuments.co/reader035/viewer/2022062514/55b58b90bb61eb9e338b459c/html5/thumbnails/33.jpg)
El desgavell és tan gran que el següent Concili, el de Narbona, l’any 1609, encara fa una referència explícita a la necessitat d’obeir la prohibició i condemna les actituds desafiants al respecte.
![Page 34: El cant de la Sibil·la: de Grècia a la prohibició i de la prohibició a la declaració com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat](https://reader035.vdocuments.co/reader035/viewer/2022062514/55b58b90bb61eb9e338b459c/html5/thumbnails/34.jpg)
Avui, la Sibil·la torna a revifar. A Barcelona es fa a Santa Maria del Mar i a la Bonanova. Des de 2007, a Santa Maria de Gràcia, i des que es va proclamar Patrimoni de la Humanitat s’ha recuperat a molts més indrets: a la Catedral, al Clot, i altres poblacions com La Seu d’Urgell, Sabadell…
![Page 35: El cant de la Sibil·la: de Grècia a la prohibició i de la prohibició a la declaració com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat](https://reader035.vdocuments.co/reader035/viewer/2022062514/55b58b90bb61eb9e338b459c/html5/thumbnails/35.jpg)