El Cant de la Sibil·la 2013 Components

Orgue: Santiago Buigues

Grup de metalls: Trompetes Miguel Á. Buigues Hèctor Buigues Jorge Oliver Trompes Paqui Ivars Saray Llobell Trombons Miguel Vidal Joan Dalmau Óscar Fullana Antoni Ferrando Bartolomé Catalá Director: EduardoNadal

Percussió Andrea Montero Juan C. Morillas Juan Pedrós

Campana i rogle: Jaume Buigues

Veu en off Toni Tent

Cor: Sopranos Rosa Alegre Francesca Llobell Contralt Montserrat Tro Tenor Rafa Soriano Baix Héctor Andrés Director: Rafa Soriano

Violoncel: Maria Andrés

Guitarra: Cristina Martí

Tarota: Montserrat Tro

Àngels: Rosa Mª Martí Carla Llobell

Sibil·la: Pau Martínez

Director artístic: Rafa Soriano

L’any 2011, amb motiu de la commemoració del 400 aniversari de la repoblació mallorquina de les terres de la Marina (1611-2011) es va recuperar a Teulada la tradició medieval del Cant de la Sibil·la. Un cant que va estar abolit l’any 1568 en implantar-se el breviari eixit del Concili de Trento, en el qual no figurava la lectura del Sermo de symbolo, cosa que comportà l'exclusió del Cant de la Sibil·la de la celebració de les matines de Nadal. A l'església de Santa Caterina de Teulada, cada any, des de temps immemorial, la nit del 24 de desembre es celebra el naixement de Crist amb la tradicional Missa del Gall, un acte litúrgic que comença amb la recitació de l'ofici de Matines de Nadal i que de nou es veu incrementat amb el Cant de la Sibil·la, que enguany celebrem el 23 de desembre per la nit.

L’origen del Cant de la Sibil·la està connectat, abans de l'era cristiana, amb els oracles propis dels grecs, tan afeccionats a les prediccions sobre el futur. Els jueus que vivien en contacte amb la cultura hel·lenística van fer seu aquell costum i li van donar una clara significació religiosa: una crida als pobles pagans per tal de convertir-se abans del Judici Final sobre tots els pobles de la terra. Amb un llenguatge apocalíptic, tan característic de la literatura hebraica, es volia remarcar la urgència de canviar de vida davant la proximitat de la fi dels temps. El cristianisme va assumir també aquesta tradició i la va unir a la primera vinguda de Crist en el seu naixement i a la segona vinguda com a Jutge i Senyor del món i de la història.

El Cant de la Sibil·la en l'ambient nadalenc es va fer popular a l'Edat Mitjana i se'n conserven molts manuscrits i diverses versions musicades. La versió que es canta a Teulada procedeix d'un breviari de 1533 de la Seu de València, amb l'adaptació musical de Bartomeu Càrceres conservada al Cançoner de Gandia, consta d'una tornada de dos versos, que canta el cor, i deu estrofes de quatre versos que canta la veu blanca que fa de sibil·la.

El Cant de la Sibil·la Programa musical 2013

PRELUDI Orgue Christus Factus est J. B. Comes (s. XVII) Cor Soleta i verge estich B. Càrceres Cançoner de Gandia (s. XVI)

E la don don, Verges Maria Anònim Cançoner d'Uppsala (s. XVI) Riu riu chiu M. Fletxa Cançoner d'Uppsala (s. XVI)

Lleva't en l'albeta B. Càreres Cançoner d'Uppsala (s. XVI) Guitarra Pavana muy llana para tañer D. Pisador (s. XVI) Pavana L. De Milà Diferencias sobre Guárdame las vacas L. Narváez

EL CANT DE LA SIBIL·LA Cor Al jorn del judici B. Càrceres Cançoner de Gandia (s. XVI)

Al jorn del judici Alonso Cançoner de Gandia (s. XVI) Metalls L'Orfeo, favola in musica C. Monteverdi (s. XVII) Tocatta

Gloria Patri G. P. Da Palestrina (sXVI) O Magnum Mysterium T. L. De Victoria (s. XVI)