el butlletÍ de l’amic - amic - associació mitjans d ... · 4.188,4 mill. d ‘€. ... així...

Construïm grans audiències

EL BUTLLETÍ de l’amicPremsa, comunicació, publicitat i màrqueting

05/02/2016

nú

me

ro 167

Subscriu-te aquí aEl Butlletí

Llegeix aquí els números anteriors

amic - Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - [email protected] - www.amic.media

mailto:comunicacio%40amic.media?subject=SUBSCRIPCI%C3%93%20GRATU%C3%8FTA%20-%20EL%20BUTLLET%C3%8D%20AMIC

mailto:comunicacio%40amic.media?subject=SUBSCRIPCI%C3%93%20GRATU%C3%8FTA%20-%20EL%20BUTLLET%C3%8D%20AMIC

http://www.amic.media/noticies/default.php?id=19

http://www.amic.media/noticies/default.php?id=19

ACTUALITAT COMUNICACIÓ DIGITAL PUBLICITAT I MÀRQUETING NOVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

EL BUTLLETÍ de l’amic

La propietat intel·lectual i els punts de vista dels continguts publicats en aquest butlletí són dels seus autors. Els continguts del butlletí són de lliure reproducció, distribució i transformació sempre què es faci constar la font (AMIC) i no es faci qualsevol mena de negoci o venda d’aquests continguts. D’acord amb la legislació vigent l’incompliment d’aquestes condicions constituiria una infracció sancionable.

ACTUALITATLA PRIMERA: La inversió publicitària creix al ritme més alt en l’última dècada, un 5,8 per centD’AQUÍ I D’ALLÀ: El diari que només surt el 29 de febrer

COMUNICACIÓ DIGITALEl repte dels editors en l’entorn digital: per què Twitter és clau

PUBLICITAT I MÀRQUETINGRecomanacions per evitar els bloquejadors de publicitat

NOVES EINESNotificacions PUSH en aplicacions natives per a mitjans de comunicació: casos d’ús

COMUNICACIÓ ESTRATÈGICAEls espanyols dediquen 7 hores i 38 minuts al dia al consum de mitjans

EN PROFUNDITATLA CRÒNICA: Salvador Alsius: “La gran assignatura pendent del país és l’educació mediàtica”TRIBUNA: Experts afirmen que, per sobreviure, els diaris hauran de renunciar a sortir diàriamentENTREVISTA: Juan Cruz: “En periodisme la velocitat te la dóna la cultura”ANÀLISI: 15 anys després de néixer, 20 Minutos creu que encara hi ha lloc per al paper en el seu sectorDOSSIER: Rànquing de digitals generalistes al desembre 2015: El País tanca l’any com a líderOPINIÓ: Fa molt que no veu Le Monde en paper?

amic - Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - [email protected] - www.amic.media



La inversió publicitària creix al ritme més alt en l’última dècada, un 5,8 per centPer Àmbit d’Estratègia i Comunicació

La inversió publicitària va créixer l’any passat al ritme més alt des de l’any 2006. Segons revela l’Índex d’Inversió Publicitària I2P, elaborat trimestralment per Media Hot Line i Arce Media, el

sector va créixer l’any passat un 5,8 per cent, fins a 3.988.000 d’euros. Suma així dos exercicis consecutius a l’alça després d’haver augmentat també la inversió un 5 per cent l’any 2014.

La previsió per a aquest exercici passa augura, a més a més de la recuperació del mercat, el fet dei créixer, almenys, un altre 5 per cent, fins als 4.188 milions d’euros. En tot cas, el president de Media Hot Line, Enric Yarza, encarregat de presentar l’estudi a Madrid, ha advertit que el 2015 s’han donat algunes circumstàn-cies que han fet créixer la inversió, que no es reproduiran aquest nou any, com la baixada del preu del petroli, la rebaixa de l’IRPF el passat mes de juliol o les eleccions tant municipals com generals.

Precisament, preguntat per si unes noves eleccions podrien afectar la inversió, Yarza ha precisat que la indústria és “par-tidària de l’estabilitat” i que no pot predir si en cas de repetir els comicis, la inversió publicitària creixerà un 6 per cent en lloc d’un 5 per cent. Si bé va apuntar que en la mesura que l’estabilitat o inestabilitat al país variï el creixement del PIB, també repercutirà en la inversió publicitària.

Tot i el creixement de l’any passat, Yarza –que presentarà el seu estudi a Barcelona dijous vinent- va precisar que es percep una

ACTUALITAT/ LA PRIMERA



“desacceleració “ja que mentre que en el primer trimestre de 2015 el creixement en la inversió publicitària va ser del 7,7 per cent i en els tres següents, ha anat reduint-se. En el segon va ser del 6,9 per cent, en el tercer del 5,6 per cent i en el quart i últim del 3,5 per cent.

La televisió segueix acaparant la part més gran del creixement. La inversió en aquest mitjà va créixer un 6,9 per cent, fins a 1.941 mi-lions d’euros, mentre que en premsa ho va fer únicament un 0,5 per cent, fins a 617 milions). Destaca igualment el fort creixement de la inversió en publicitat digital, amb un augment a Internet del 12,3 per cent (435 milions) i en ràdio, del 7,8 per cent, fins a 387 milions.

En el cas de la premsa, la inversió creix un 3,8 per cent si se su-men els formats digitals. En aquest sentit, Yarza puntualitza que hi ha mitjans que “cada vegada són més clarament digitals”, com el de la premsa precisament, on de cada cent euros inver-tits, gairebé 23 es destinen al món digital. No passa el mateix a la televisió, on el 98,8 per cent es dirigeix a la televisió clàssica; ni en ràdio, on el 97,4 per cent va a parar a la ràdio offline.

Pel que fa a l’ocupació publicitària, creix en tots els mitjans ex-cepte en les revistes, on cau un 5 per cent. A la televisió avança un 1,1 per cent i en premsa un 2,1 per cent.

La previsió pel 2016 és d’un augment del 5 per cent

En funció de la previsió econòmica, per a l’any 2016 es preveu que la inversió publicitària augmenti un 5,0% fins a arribar als 4.188,4 mill. d ‘€. Tots els mitjans creixeran amb la sola excep-ció dels dominicals que cauran encara que de forma molt mo-derada. Televisió i Internet seguiran augmentant la participació de mercat a costa dels mitjans gràfics.




Premsa només creixerà un 0,2 per ce t fins els 618,2 milions; revistes un 0,3 per cent (231,1) i dominicals baixaran un 1,3 per cent (50,2).

Els lectors d’El Butlletí de l’AMIC poden accedir gratuïtament a l’estudi complert i2p corresponent a l’exercici de 2015 i a les previsions de 2016 CLICANT AQUÍ


http://www.amic.media/media/files/file_352_907.pdf



El diari que només surt el 29 de febrerPer Strambotic Blog

El dilluns dia 29 de febrer, arribarà als quioscs francesos el desè número de La Bougie du Sapeur, un periòdic satíric fundat el 1980. Només deu números en 36 anys? ¡Equilecuà! La re-vista només es publica els dies de traspàs, això és un cop cada quatre anys, incloent un dominical que només apareix cada 28 anys i que no tornarà a veure la llum fins 2038. Tot això pel mòdic preu de 4 euros per número o 100 euros per segle, una subscripció que poden heretar els nostres néts.

La revista amb el tancament menys estressant del món tira 200.000 exemplars cada quatre anys. Tot i aquesta cadència de tortuga reumàtica, el director de la publicació, Jean d’Indy, es queixa amargament que els articles no arriben a temps i que, quan arriben, surten antiquats a impremta. Inconvenients del bisestisme.

A l’anèmica pàgina de Facebook de la publicació (https://www.facebook.c o m / L A - B O U G I E - D U - S A P E U R -188451597866181/?fref=ts),podem veure el primer esment a l’esperat nú-mero 10, que tindrà 20 pàgines i els arti-cles tan desactualitzats com de costum.

La Bougie du sapeur inclou a les seves pàgines notícies satíri-ques, receptes, consells empresarials (“És necessari mentir per a tenir èxit?”), Una secció de contactes a llarguíssim termini, mots encreuats i fins i tot una fotonovel·la.

La Bougie du Sapeur (“L’Espelma de Sapper”) deu el seu nom a Camember Sapper, un personatge d’historieta creat pel di-buixant George Colomb, que va ser mestre de Marcel Proust,

ACTUALITAT/ D’AQUÍ I D’ALLÀ

http://www.facebook.com/LA-BOUGIE-DU-SAPEUR-188451597866181/?fref=ts





a finals del segle XIX. Camember era un soldat nascut el 29 de febrer de 1844, data que es commemora amb la pausada periodicitat de la publicació.

Més de cent periodistes assassinats en acabar 2015

“Poques vegades el periodista ha estat protagonista de l’actualitat com aquest 2015, i això no és bo”. Amb aquestes paraules començava Malén Aznárez la presentació de l’Informe anual 2015 de Reporters Sense Fronteres (RSF), que posa so-bre la taula les dades de la professió, així com la situació de la llibertat de premsa al voltant del món.

L’informe, revela que el 2015 ha estat un any marcat per la barbàrie del gihadisme en general i de l’ISIS en particular amb preocupant canvi en els resultats respecte a altres anys. Per primera vegada, dels més de 100 periodistes assassinats, dos terços d’aquestes morts han tingut lloc en països que no estan immersos en un con-flicte armat. D’aquesta manera, a conseqüència dels atacs a la revista satírica Charlie Hebdo, França es col·loca entre els països més letals a l’altura de l’Iraq, Síria i Mèxic. (de RSF)

Michael Reid: “La relació del periodisme i el poder sempre ha de ser de tensió”: Michael Reid, editor sènior per a Amèrica Llatina de la revista britànica The Economist va parlar sobre periodisme a la Uni-versitat de Rosaro. Durant la lliçó inaugural del Mestratge en Periodisme de la Universitat de Rosario, Reid va parlar sobre la importància del bon periodisme. “Encara hi ha un paper molt important per al bon periodisme”, va sostenir dilluns Reid. L’experimentat periodista es va referir a la relació entre el po-der i el periodisme i va dir que aquesta “sempre ha de ser de




tensió”, però va aclarir que ha de ser una “ tensió constructiva, perquè hi ha cert tipus de periodisme que té una actitud cíni-ca cap al poder”. “És bo donar el benefici del dubte als que exerceixen el poder”, va dir Reid, tot criticant l’actitud d’alguns mitjans de comunicació al “confondre el paper del periodisme i l’oposició política”. Sobre el paper del periodisme a internet, va dir que “la revolució digital ha transformat el nostre ofici i la nostra indústria” i va qualificar de valents als estudiants del Màster perquè “contem-plar fer una carrera de periodisme en aquest moment no és tan fàcil”. “Tots els mitjans establerts han vist el seu negoci posat en qüestió”, ha afegit, i va aconsellar als periodistes “treballar cada vegada més per garantir la nostra rellevància”. (de Noti-ciasRCN)

La difusió de La Vanguardia va caure el 8% el 2015

El diari barceloní La Vanguardia va tenir durant l’any passat una difusió mitjana de 129.073 exemplars diaris, segons dades provisionals de l’Oficina de Justificació de la Difusió (OJD), fet

que suposa una caiguda del 7,9%. El tancament definitiu es coneixerà al març, quan estigui a punt l’auditoria de l’oficina, encara que a penes es preveuen variacions. En 2014, el diari del comte de Godó va vendre una mitjana de 140.176 còpies, de manera que el descens experimentat és del 7,9%. Es tracta, a més, del vuitè retrocés consecutiu. El 2007, quan va marcar màxims dels últims anys, venia 213.413 exemplars. La caiguda des de llavors s’eleva al 39%.

El 2015, les vendes promig diàries es van dividir entre 61.023 subscripcions, 35.478 en quiosc, 4.730 còpies gratuïtes i 27.842 per vendes especials. En aquestes últimes s’agrupen els sub-ministraments a empreses i diversos organismes públics. Les especials són les que més han patit, ja que entre gener i des-embre es van reduir un 14%. Les subscripcions baixen en gai-rebé 1.500 i les vendes en quiosc, en més de 4.600 diàries.




122x188 CAT apaisado.indd 1 21/07/15 14:48



La Vanguardia va viure la seva particular època daurada en la dècada dels anys setanta, quan era el diari més venut d’Espanya i aconseguia col·locar cada dia més de 300.000 nú-meros. (Foto: Álex García/LV) (de Crónica Global)

La Xarxa DIC reclama al Govern que reguli el dret a la informació

La Xarxa Ciutadana pel Dret a la Informació i la Comunicació ha demanat al nou Govern que desplegui l’article 52 de l’Estatut de Catalunya i elabori una llei que reguli i garanteixi els drets a la informació i la comunicació, mesura que considera hauria de ser una prioritat de l’actual legislatura. La Xarxa DIC recorda que aquests drets s’han vist “atacats” en el marc legislatiu de l’Estat espanyol sota el mandat del PP, i insta a què Catalunya no apliqui les “diferents lleis mordassa”.

La Xarxa també reclama mesures per “desgovernamentalitzar i despartiditzar” els mitjans públics (per a la direcció dels quals demana promoure la participació social i de professionals); re-gular els mitjans comunitaris; posar “límits” a la concentració de la propietat dels mitjans per garantir el pluralisme, i promoure

l’educació en comunicació per “garantir la capacitat crítica” de la ciutadania. (de Comunicació 21)

Les revistes en català s’incorporen a l’eBiblio

Des del passat mes de gener les principals revistes que es pu-bliquen en català es poden consultar en préstec digital gratuït a la plataforma eBiblio Catalunya. La plataforma de préstec de llibres electrònics en línia del Departament de Cultura de la Ge-neralitat permet llegir cada edició vigent. L’usuari amb carnet de Biblioteca té al seu abast i des de qualsevol ordinador o




dispositiu mòbil, i de forma gratuïta, una oferta de 2.000 llibres digitals i des d’aquest any, 27 revistes.

La plataforma inclou una categoria de revistes en català i a més permet fer una cerca per capçalera o per qualsevol paraula clau vinculada a la revista. Cada persona pot descarregar-se gratuïtament els títols de les revistes i disposa de 30 dies per llegir-los.

eBiblio Catalunya és un servei del Sistema de Lectura Pública de Catalunya que fa possible el préstec de continguts digitals a tots els usuaris amb carnet de les biblioteques públiques cata-lanes. Es pot accedir a aquests continguts a través de diferents dipositius: ordinador personal, lector de llibres electrònics, tau-leta o telèfon intel·ligent. El servei està disponible a l’adreça www.catalunya.ebiblio.cat i també a través de l’aplicació gra-tuïta per Android i iOS.

Actualment, participen en el projecte les revistes 440 Clàssi-ca, Agrocultura, Alberes, Bonart, Cadí – Pedraforca, Canvi de Mentalitat, Catalunya Cristiana, Cuina, Descobrir, El Temps, Enderrock, Estris, Experiències, Garrotxes, Gavarres, Girones, Guix, Guix d’Infantil, L’Avenç, Món Empresarial, Sàpiens, Serra

d’Or, Súpers, Time Out Barcelona, Vèrtex, Viure en família i Zirkòlika. Aquesta oferta de revistes s’anirà ampliant progressi-vament. (d’APPEC)

Baixes incentivades a l’ABC i adéu a la delegació valenciana

Tornen els problemes a Vocento. El grup vol reduir la massa salarial en un milió d’euros, per a la qual cosa ha posat en mar-xa diverses mesures. D’entrada, ha endegat un pla de baixes incentivades al diari ABC per als majors de 59 anys que impli-carà la sortida de 14 treballadors. Si no s’arriba a aquesta xifra, l’empresa aleshores optarà directament pels acomiadaments.

Les baixes afectaran tant a la redacció de Madrid com a les diferents delegacions. De fet, la del País Valencià ja ha estat tancada, i l’ABC cobrirà el territori amb tres corresponsals a Alacant, Castelló i València, segons ha denunciat la Unió de Periodistes Valencians. El comitè d’empresa s’ha mostrat en total desacord amb les sortides, i ha decidit iniciar una vaga de signatures.


http://www.catalunya.ebiblio.cat



Paral·lelament, Vocento ha decidit acomiadar 15 treballadors a Comeresa Prensa, l’empresa corporativa que realitza els ser-veis d’administració d’ABC. A banda, pretén executar prejubila-cions en capçaleres regionals com El Correo, El Norte de Cas-tilla o El Diario Montañés, i ha proposat una retallada salarial a la rotativa de RotoMadrid. (de Prnoticias)

Prisa ampliarà el capital en fins a 150 milions amb un bescanvi del deute

El grup Prisa ha arribat a un acord amb alguns dels seus prin-cipals creditors per realitzar una emissió de bons convertibles en accions ordinàries mitjançant un bescanvi del seu deute fi-nancer per un import mínim de 100.185.050 euros i un màxim de 150.000. Els bons tindrien una durada de dos anys i un preu unitari de conversió de 10 euros per acció.

Prisa explica que ha rebut comunicacions de l’HSBC Bank, el grup Santander i CaixaBank amb el seu “compromís irrevoca-ble” per subscriure l’emissió mitjançant el bescanvi de prés-tecs pels imports de 80.964.070; 9.610.480, i 9.610.500 euros, respectivament. El compromís de subscripció estableix que

l’operació s’hauria d’efectuar abans del proper 30 d’abril. (de Comunicació 21)

Neix la nova revista Club+Renfe

Des d’aquesta setmana, els viatgers dels trens de Llarga Distància de Renfe disposaran de la nova publicació mensual Club+Renfe, també disponible en versió interactiva en l’App Store i a Google Play per a dis-positius iOS i Android. És un

producte realitzat per La Factoria de PRISA Revistes i comer-cialitzada per PRISA Brand Solutions. La revista està conce-buda com a referent del viatge per Espanya, de cultura i d’estil de vida.

Els seus reportatges mostren l’últim sobre les destinacions es-panyoles. La seva línia editorial incideix en transmetre el que està passant aquí i ara: descobreix a creadors i innovadors, explica les tendències, parla de la transformació cultural i estèti-




ca, de l’oferta gastronòmica renovada i dels nous espais d’oci i compres, entre d’altres. Club +Renfe és, a més, segons els editors, una eina per al viatger a l’hora de gestionar millor el seu temps: amb una guia de destinacions, adreces d’interès, tecnologia aplicada al viatge i idees per treure més partit alhora que es gaudeix en els trens de alta velocitat. (d’AEC)




El repte dels editors en l’entorn digital: per què Twitter és clauPer Leticia Polese / SocialBro

La digitalització dels continguts i els canvis en els hàbits del consumidor transformaran la indústria espanyola de mitjans i entreteniment en els propers cinc anys. L’afirmació és present en l’informe Entertainment and Media Outlook 2015-2019 de PwC, segons el qual el gran repte dels editors serà centrar-se en els interessos dels usuaris i en els continguts multiplatafor-ma. “[Els editors] han d’alinear els seus continguts als interes-sos de l’usuari i als seus nous hàbits, oferir-los en tot tipus de plataformes”, recull el document.

En aquest context les xarxes socials tenen un paper clau dona-da l’enorme quantitat d’informació sobre les audiències que pot ser obtinguda d’aquests canals. No és d’estranyar que Twitter sigui la xarxa social preferida per a molts diaris, tot i que el potencial d’aquests mitjans per rendibilitzar realment la seva presència en aquesta plataforma no estigui del tot clar per a molts. “La premsa no ha acabat el seu procés d’aterratge a la nova realitat digital”, apunta l’informe de PwC.

Com comenta el responsable de engagement amb l’audiència de Fi-nancial Times, Renée Kaplan, l’engagement amb l’audiència vol dir “aconseguir que el nostre periodisme arribi a més gent ia la gent que ens interessa”. “Ara més que mai, no es tracta només de ser digital en primer lloc, sinó de posar la teva audiència en primer lloc”, afirma.

Amb vista a proposar a la premsa maneres de treure partit de les seves enormes comunitats a Twitter i en definitiva rendibi-litzar els seus esforços en aquest canal, hem recopilat algunes tàctiques que podrien encaixar en gairebé qualsevol estratègia de social media que aquest tipus d’empresa dugui a terme.

Coneix la teva audiència en profunditatEl sector dedicarà molts esforços a conèixer amb detall l’usuari

COMUNICACIÓ DIGITAL



i Twitter es posiciona com a plataforma aliada dels mitjans en aquesta batalla. Saber quins continguts tenen més èxit i quins són els que més respostes generen per part de l’usuari són bo-nes pistes sobre els temes que desperten més interès en cada moment. Visualitzar en temps real els tuits enviats i la repercus-sió que estan tenint t’indiquen clarament quines notícies són les més compartides pels teus seguidors. Conèixer els usuaris que més han interactuat amb els teus missatges, a què es dedi-quen, on viuen, quan estan en línia en Twitter i un llarg etcètera t’ajudaran a enfocar millor la teva estratègia social.

Gran part de la premsa escrita fa ús de diversos comptes de Twitter corresponents a cada secció o suplement de la publi-cació. El solapament entre les audiència de tots aquests perfils a Twitter pot ser un coneixement molt valuós per a aquests mi-tjans de cara a plantejar nous continguts, campanyes de capta-ció de subscriptors i altres accions.

Crea segments a partir del monitoratge socialEl monitoratge social és una manera potent de segmentar les audiències segons els seus interessos, sectors, etc., sobretot si es combina amb eines que permeten crear audiències barrejant dades d’una monitorització concreta. Has produït una sèrie de

reportatges sobre els 40 anys de la democràcia a Espanya? Uti-litzant les eines de monitorització correctes pots identificar els usuaris de Twitter especialment interessats en aquest contingut i amb predisposició a compartir-lo.

Amb la nostra plataforma hem descobert que els diaris onli-ne El Confidencial, El Diario i El Español - tres dels principals representants de l’actual periodisme d’investigació a Espanya fets a Madrid- tenen 32.960 seguidors en comú. Es tracta d’una massa d’usuaris formada per persones amb un alt interès en el tipus de contingut que produeixen aquests diaris; una mostra prou rellevant per qualsevol mitjà similar que vulgui dirigir-se a aquest segment amb una oferta o continguts específics. El llançament de nous productes editorials també es pot veure be-neficiat per les dades que aporta el monitoratge social.

Els lectors d’El Butlletí de l’associació AMIC tenen accés a l’informe executiu Entertainment and Media Outlook 2015-2019. España. Només cal CLICAR AQUÍ





Sis publicacions més de l’AMIC passen a auditar-se per PGD

Els periòdics La Vila, La Marina ed. Lloret-Blanes i Maresme, Cop d’Ull, El Cargol, 30graus i Reclam La Cerdanya, formen part de les 67 capçaleres de l’AMIC amb control d’OJD/PGD. Un dels objectius fixats per la nova junta de l’associació AMIC va ser potenciar el control dels mitjans impresos a través de OJD/PGD. Amb les incorporacions de les capçaleres esmenta-

des ja són 67 les publicacions gratuïtes i de pagament associa-des a l’AMIC auditades.Amb aquestes incorporacions la tirada controlada d’aquestes 67 publicacions associades a l’AMIC supera el 1.140.000 exemplars. Un control que també es va impulsar als mitjans digitals que actualment s’auditen amb OJD Interactiva: són 77 els mitjans de l’Associació auditats. (de Redacció AMIC)

José Antich llança el ElNacional.cat

El que va ser director de La Vanguardia durant 14 anys, José Antich, presenta a finals de febrer el seu nou projecte, ElNa-cional.cat. Prèviament Antich va impulsar fa uns mesos un bloc amb el mateix nom i que serà la base del seu nou suport i amb el nou digital es suma al grup dels periodistes “de pes” que han impulsat webs periodístiques com Pedro J. Ramírez, Eduardo Inda o Miguel Ángel Aguilar.

ElNacional.cat, editat pel Grup Les Notícies de Catalunya, es posiciona com “el diari català, europeu i global” i es podrà lle-gir tant en català com en castellà. També tindrà una important presència a les xarxes socials com Twitter, Facebook i Insta-




gram. L’equip el formen professionals reconeguts com Cristi-na Coll Huix, David González, Toni Piqué, Jordi Palmer, Marta Lasalas, Pilar Carracelas, Maria Macià, Marta Escobar Martí, Josep Prat, Víctor Costa, Gustau Nerín, Iu Forn, Sergi Alcàzar, Enric Vila, Maria Carbó, Sílvia Cobo, Jordi Jordana, Laura Ji-ménez, Elena Costa, Xavier Méndez, Susanna Lloveras, Fre-deric Verge, Joan Serra, Sergio Alonso, Carlos Ruiz o Brahim El Wahbi. (d’AEC)

Fosbury i VilaWeb s’associen

Continuen les estratègies d’aliances entre digitals per sumar audiències. Des de desembre, la revista digital Fosbury sobre “tot l’altre esport” ha passat a formar part dels mitjans associats a VilaWeb. L’aliança permet que la revista impulsada per El Tot Mataró guanyi en visibilitat i difusió, mentre que VilaWeb es nodreix de continguts esportius, seguint la fórmula de les asso-ciacions que manté amb les capçaleres que complementen els continguts culturals (Núvol, Surtdecasa.cat i Teatre Barcelona). (de Comunicació 21)

Reuters Institute publica el Digital News Report 2016

El Reuters Institute per a l’estudi del periodisme ha publicat l’estudi Digital News Report, que ofereix les principals tendèn-cies en matèria de mitjans, periodisme i tecnologia per al 2016. Segons afirma, aquest any el desenvolupament se centra en el vídeo en línia, les aplicacions mòbils i la potenciació de la dis-tribució de continguts. D’altra banda, destaca que les dificultats per les quals travessa la publicitat en els mitjans impulsarà la innovació en la generació de nous models de negoci del pe-riodisme. Continua creixent la tendència analítica i la presa de decisions en matèria de tecnologia, màrqueting i continguts es




realitza en base a l’anàlisi de dades. A més, serà un any impor-tant en qüestió de fusions i adquisicions.

Aquest mateix informe, mira enrere i fa un repàs dels principals avenços en l’any 2015. Un any en què han destacat les innova-cions en l’ús de vídeos d’autoplay o gifs animats. A més, hi ha hagut importants novetats en la distribució de notícies liderades per aplicacions com snapchat, Instant Articles, Apple News o Twitter Moments i les plataformes socials han assumit un paper protagonista en matèria de distribució de continguts.

Els lectors d’El Butlletí es poden descarregar l’estudi de Reu-ters CLICANT AQUÍ (d’Àmbit d’Estratègia i Cmunicació)

El Economista i Vocento s’uneixen per crear el gegant de la publicitat digital a EspanyaAliança estratègica entre elEconomista i Vocento. Els dos grans grups de premsa s’han unit per crear un nou gegant de la publi-citat en paper i en digital, que comercialitzaran a partir d’ara de manera conjunta a nivell global a tot el món. La nova agrega-

ció de Vocento News i elEconomista arriba 9.380.000 d’usuaris únics i una ràtio de penetració total del 41 per cent en el con-junt d’Espanya, amb posicions de lideratge, a més, en totes les comunitats autònomes, d’acord amb les dades de desembre de 2015 de comScore MMX, el mesurador de referència en el sector.

L’acord segellat entre CMVocento, propietari, entre d’altres, del diari ABC, i Editorial Ecoprensa, l’editora de elEconomista, suma més usuaris que El País i els seus sites associats, que es queden amb 7,5 milions d’usuaris únics. Per darrere queden també els sites adscrits a El Mundo, que sumen 6,7 milions de visitants.

La nova aliança supera, de fet, a les pàgines web d’El País i El Mundo en quota d’audiència en totes les províncies, incloent comunitats autònomes tan importants per al mercat publicitari com Madrid o Catalunya, amb una penetració del 41 per cent i el 32 per cent , respectivament, en aquests dos casos. La quota arriba a més al 53 per cent a Cantàbria, al 52 per cent al País Basc i Astúries, al 46 per cent a Galícia o al 45 per cent a Extremadura, superant en totes les altres autonomies el 36 per cent. (d’El Economista)





ABC, primer gran diari espanyol al Facebook Instant Articles

El veterà ABC es va convertir el passat cap de setmana en el primer diari espanyol en incorporar-se a la nova eina de publi-cació de notícies desenvolupada per Facebook. En aquest cas, els usuaris que llegeixen els continguts del diari a través de l’aplicació de la popular xarxa social podran gaudir ara d’una descàrrega gairebé immediata dels articles d’ABC dins del seu fil de notícies (“News Feed”) a Facebook, i de una experiència més interactiva amb les notícies del rotatiu.

L’empresa californiana va llançar els Instant Articles (articles ins-tantanis) de manera experimental als EUA al maig de 2015, amb l’objectiu de garantir una més gran velocitat de càrrega dels contin-guts informatius generats pels mitjans, cada vegada més consumits i apreciats pels usuaris dins de l’ecosistema de les xarxes socials.

Grans mitjans anglosaxons, com New York Times, The Guardian, BuzzFeed, The Washington Post o National Geographic van ser els primers a sumar-se a aquest innovador desenvolupament per al consum de notícies, que la companyia amb seu a Palo Alto ha

començat a estendre en les últimes setmanes a mitjans asiàtics, llatinoamericans i europeus. El diari ABC explica als seus lectors que “Amb aquesta aposta per publicar Instant Articles vol reforçar el seu compromís amb oferir la millor experiència a aquells lectors que busquen els nostres continguts des de dispositius mòbils.” (d’AEC)

Yahoo tanca unitats de negoci i acomiada al 5% de la plantilla

Yahoo, durant molt temps un dels referents mundials del negoci d’internet, anuncia un pla estratègic a la desesperada, pressio-nada pels inversors que porten temps donant la veu d’alarma sobre la pèrdua de valor dels actius de la companyia. Segons va informa The Wall Street Journal, el portal nord-americà té previst tancar diverses de les seves unitats de negoci i prescindir de fins al 15% de la plantilla actual. En l’actualitat, la firma compta amb uns 10.700 empleats, lluny dels 14.000 que tenia el 2012, quan Marissa Mayer va prendre les regnes de la companyia.

El pla de reestructuració està previst que es desvetlli aquesta setmana per Mayer, coincidint amb la presentació dels resultats del quart trimestre de l’empresa. (de Cinco Días)




Recomanacions per evitar els bloquejadors de publicitatPer Infoperiodistas i AEC

Teads ha publicat els resultats d’un estudi global sobre les mo-tivacions que porten a instal·lar un bloquejador i quin és el seu ús. Entre les principals conclusions destaca el rebuig dels usua-ris a la publicitat intrusiva o excessiva, la demanda d’un major control dels anuncis per part dels usuaris o informació comer-cial que aporti valor

L’estudi va ser realitzat de la mà de Research Now a més de 9.000 enquestats en 9 mercats (US, Mèxic, Brasil, Argentina,

UK, Alemanya, Espanya, França i Itàlia) entre els mesos de novembre i desembre de 2015. Compte a Espanya amb una mostra de 1.000 individus, coneixedors de la tecnologia de blo-queig de publicitat, majors de 18 anys. L’objectiu és aprofundir en les motivacions que porten a instal·lar un bloquejador i quin és el seu ús.

Conclusions a Espanya

- La publicitat intrusiva motiva canvis en els hàbits de nave-gació. Un 66% dels coneixedors de ad blockers i un 73% dels usuaris actius de ad blockers declara que en alguna ocasió ha tingut en compte no tornar a un lloc web a causa de la publicitat molesta, intrusiva o excessiva.

- Word of mouth com principal font de coneixement. Les prin-cipals fonts de coneixement entre els que coneixen l’existència de bloquejadors són el Word of mouth (41%), la informació i notícies en línia (21%), social mitjana (12%) i blocs (9%). Si bé, entre els usuaris actius de bloquejadors en dispositius mòbils tenen un pes més gran dels blogs (17%) i en el cas dels usuaris de ad blockers en dispositius de sobretaula en canvi, és major el pes de social mitjana (16%) .

PUBLICITAT I MÀRQUETING



- L’alentiment de la navegació i la publicitat intrusiva són les principals motivacions per utilitzar bloquejadors. Amb un 74% i un 68% respectivament són les dues principals motivacions en-tre els usuaris de bloquejadors. La tercera, amb un 62% és la quantitat excessiva d’anuncis en línia.

- Els formats Pop ups, display i pre roll no omisible són els que més s’intenten evitar amb l’ús de bloquejadors. El 84% dels usuaris actius de ad blockers declaren utilitzar-lo amb la inten-ció d’eliminar els formats emergents. El segueix la publicitat gràfica, amb un 48%. Pel que fa al vídeo, el 44% dels usuaris que utilitzen un bloquejador, ho fan per eliminar els anuncis de vídeo que es reprodueixen abans d’un contingut també de ví-deo (vídeo pre roll). Només el 20% dels usuaris el fan servir per eliminar altres formats de vídeo.

- El 73% dels usuaris que coneixen els ad blockers conside-raria permetre l’ús de llistes blanques o desbloquejar anuncis d’algunes pàgines si els anuncis tinguessin valor per a ells. La rellevància és un factor important en aquest sentit. D’entre totes les raons que podrien motivar els coneixedors de ad blockers a veure publicitat, la majoria escull entre, publicitat de nous pro-ductes/serveis (44%), publicitat de productes o marques que

els agraden (43%) o publicitat que s’entretingui (32%). Només per a 2 de cada 10 usuaris enquestats la generació d’ingressos per a les webs que els agrada visitar, podria ser un motiu per veure publicitat.

- Major control de la publicitat per part de l’usuari podria evitar la instal·lació de bloquejadors. El 89% dels enquestats que coneixen els ad blockers i estan considerant instal·lar-lo, valoraria l’opció de no fer-ho si poguessin evitar d’alguna ma-nera la visualització de l’anunci. Entre els usuaris actius de ad blockers en dispositius de sobretaula hi ha un 16% per als que cap característica de la publicitat li faria abandonar el seu ús.

- Durada òptima dels anuncis de vídeo. El 73% dels enques-tats coneixedors de l’existència d’ad blockers, considera que la durada òptima per als anuncis de vídeo hauria d’estar entre 1 i 10 segons, abans d’afectar negativament la seva experiència de navegació.

Els coneixedors de Adblockers tenen un perfil masculí (52%), percentatge que augmenta entre els usuaris de bloquejadors instal·lats en dispositius mòbils (59% homes). Són de classes so-cials mitjanes altes, amb edats compreses entre els 25 i 44 anys,




i amb estudis superiors. Pel que fa al nombre de fills a la llar, el 44% dels coneixedors de adblockers tenen fills a la llar. I més del 50% dels coneixedors de bloquejadors que són usuaris actius d’aquesta tecnologia, tenen un o més fills a la llar. Ja en 2013 la revista Computerworld es feia ressò de l’ús de ad blockers com a mesura per a la protecció de menors davant la publicitat digital.

“En recents estudis hem comprovat que els anuncis de reproducció forçada no tenen per què ser els que més record publicitari gene-ren, l’usuari sempre té opció de realitzar una altra tasca”, considera Cristina Valbuena, directora de Màrqueting de Teads a Espanya.

Els lectors d’El Butlletí de l’AMIC poden descarregar-se una còpia de l’estudi Global de Bloquejadors d’Anuncis de Teads CLICANT AQUÍ

La inversió en publicitat digital creixerà un 24%

La inversió en publicitat digital l’any 2016 creixerà un 24% i la consolidació del m-commerce augmentarà al voltant del 48%. Així ho ha revelat Radiografia del màrqueting digital a 2016, un estudi sobre les tendències del màrqueting digital elaborat

per QDQ. L’informe destaca l’auge del vídeo en línia com una aposta ferma en les estratègies del sector.

La publicitat dirigida a dispositius mòbils preveu un creixement del 9%. Mentre que, els principals canals d’inversió segueixen sent blogs i xarxes socials, però l’any en curs porta canvis com l’explosió de vídeo i àudio en línia. Per la seva banda, el bran-ded content manté el seu paper protagonista. Les empreses que vulguin ser rellevants en el mercat han d’aportar valor als continguts que facin que l’audiència s’identifiqui amb ells. En aquest aspecte, s’estima que el 71% de les empreses anun-ciants realitzin accions i estratègies per fidelitzar el públic.

La irrupció dels telèfons intel·ligents ha suposat un canvi molt important en el màrqueting digital i enguany la inversió en ac-





cions de màrqueting per a dispositius mòbils es multiplicarà per 7. El mòbil passa de ser un complement a ser un actor principal en el procés de compra gràcies a factors com la geolocalització en temps real, que resulten fonamentals per a satisfer les de-mandes dels usuaris en tot moment. La incorporació de funcio-nalitats d’aquest tipus farà que el m-commerce continuï la seva tendència de creixement, i s’espera que el 2016 ho faci en un 48%. (de Prnoticias)

La indústria editorial en línia perd més de 11.000 milions d’inversió publicitària a causa de blocs d’anuncis

L’ecosistema de la indústria editorial en línia es pot veure modi-ficat de manera significativa durant 2016 a causa de l’auge de l’ús de programari de bloqueig d’anuncis per part dels usuaris d’Internet. Segons Selligent, empresa especialitzada en des-envolupament de solucions de màrqueting automatitzat, ac-tualment entre un 18% i un 20% dels usuaris naveguen per Internet amb aquest tipus de programari instal·lat en els seus

dispositius (un 50% més que el 2014), el que ha descomptat, durant 2015, unes pèrdues superiors als 11.000 milions d’euros per als editors.

Segons l’anàlisi de Selligent, 2016 pot ser un any crític per a un gran nombre d’empreses editorials en línia, sobretot de petita i mitjana grandària, a causa que molts departaments de màrque-ting estan valorant migrar les seves inversions publicitàries cap a plataformes que rebutgen aquest tipus de programari , com ara Google, Apple, snapchat i Facebook.

A tall d’exemple, el passat novembre, Yahoo! va restringir als usuaris amb aquest tipus de programari la lectura dels seus missatges de correu i el grup alemany Axel Springer, amb més de 98 milions d’usuaris, també va eliminar a la fi de l’any tots els




bloquejadors de publicitat de les seves webs de notícies com Bild i Die Welt.

Selligent, que ha analitzat quines seran les grans tendències que empenyeran al sector del màrqueting digital durant 2016, també preveu que l’ús creixent d’aquest tipus de programari de bloqueig d’anuncis, empenyerà les inversions de les empre-ses en l’anomenada “publicitat nativa” que el 2016 superarà els 4.500 milions d’euros. (de Notícias 2D)

L’empresa espanyola no acaba d’apostar per la comunicació transparentLes empreses espanyoles necessiten cada vegada més espe-cialistes que els acompanyin en el trànsit cap a un model de comunicació més transparent, flexible i àgil, però no acaben de donar el pas. Aquesta és una de les conclusions del VII Informe de Perspectives de la Comunicació 2016, elaborat per Wellcom sota el títol “Comunicar ja no és el que era”, i que recull l’opinió de més de 30 professionals de la comunicació, de l’empresa i de les organitzacions en diferents àrees de responsabilitat.

Aquest informe ha ampliat els punts de vista des dels quals ha vingut analitzant fins al moment les tendències de futur de la comunicació. “Hem preguntat a altres nivells de l’organització -presidents, directors generals, directors de màrqueting, desen-volupament de negoci- intentant mirar amb distància la nostra pròpia tasca “, ha explicat Silvia Albert, responsable de la pu-blicació.

L’informe posa de manifest que “encara hi ha moltes organit-zacions que desconfien” del paradigma de la transparència: “Tenen por i no s’atreveixen a donar els passos necessaris per donar el salt del social media al social business, i aquest canvi al nou model s’ha d’anar produint al llarg de 2016”.

L’estudi s’ha obert també a aquells usuaris que s’han convertit en eix fonamental sobre el qual pivota la nova comunicació: els que, sent fins ara públic, són ara influencers. D’aquesta ma-nera, en aquesta edició, Wellcomm s’ha proposat construir un retrat paritari, amb tants homes com dones en el panell de par-ticipants. Al final, com sempre passa en comunicació, hi ha més dones que homes, però els perfils masculins segueixen sent els que amb més freqüència ocupen llocs de presidència i la més alta direcció. (d’Espacio Dircom)




El Suprem avala que les telepromocions durin un mínim de dos minuts

El Tribunal Suprem ha rebutjat el recurs presentat per la Unió de Televisions Comercials en Obert (UTECA) contra el Reial Decret 21/2014 que va modificar la Llei General de la Comuni-cació Audiovisual i, per tant, estableix que la durada mínima de les telepromocions sigui de dos minuts i no de 45 segons.

En aquest sentit, la sentència, de la qual ha estat ponent la ma-gistrada María Isabel Perelló i que recull Europa Press, apun-ta que “la peculiar naturalesa, contingut i forma d’elaboració, presentació i emissió de les telepromocions requereix neces-sàriament d’una durada del missatge més gran que la típica dels espots”. És més, la sentència matisa: “Es pot dir que les telepromocions no ho són perquè durin més, sinó que duren més precisament perquè són telepromocions”.D’aquesta manera, l’Alt Tribunal avala que el reglament es-panyol, dictat en compliment de la condemna a Espanya pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea, “prengui aquests dos minuts com a durada mínima de les telepromocions, ja que no

pot considerar-se arbitrari de cap manera, sinó com una opció raonable i fundada”.

Segons la sentència de la sala del contenciós administratiu, la regulació no és incompatible de forma insalvable amb la re-gla legal que estableix que el conjunt de les telepromocions no superarà els 36 minuts al dia ni els 3 minuts per hora de rellotge”, tal com argumentava UTECA. (d’Àmbit d’Estratègia i Comunicació)

The Guardian canvia l’etiquetatge de la seva publicitat per a una major claredatEl diari britànic The Guardian ha comunicat que efectuarà mo-dificacions en les etiquetes que cataloguen a la seva publicitat com nativa o continguts patrocinats. A partir d’ara el mitjà de-nominarà a aquest tipus de publicitat com “contingut de paga-ment”.

Amb la nova mesura, The Guardian suprimeix l’etiqueta de “ofert per” respecte als continguts pagats i controlats pels anunciants,




ja que es tracta d’una denominació molt més clarificadora. Segons ha explicat el diari en un comunicat, els ajustos de la publicitat nativa tenen a veure amb el seu “compromís amb la transparència i claredat per als lectors i els socis comercials a tot el món”.

Els canvis s’han produït just un mes després que la FTC (Comis-sió Federal del Mercat) establís noves directrius quant a com els mitjans de comunicació han d’etiquetar els anuncis nadius. En aquest sentit, la transparència de la publicitat té aspectes positius tant per als editors com per a les companyies d’anuncis. “Les mar-ques no haurien de amagar-se quan han pagat pel patrocini d’un contingut ja que com més gran sigui la seva divulgació, més con-fiança es generarà sobre el contingut en qüestió”, comenta Sam Slaughter, vicepresident de la companyia Contently. (de Digiday)

Facebook millora un 57% els seus ingressos per publicitat davant la fortalesa del mòbil Facebook ha anunciat un augment del 57% dels seus ingressos per publicitat en el quart trimestre de 2015, davant la fortalesa del mòbil. Els ingressos per publicitat mòbil van arribar gairebé

el 4.000 milions d’euros, ben a prop del 80% dels ingressos per publicitat totals de Facebook. Uns ingressos totals de poc més de 5.000 milions per als tres mesos que van acabar al 31 de desembre 2015, i un 57% més respecte al mateix període de 2014 amb ingressos per publicitat de 3.000 milions. (d’AEC)

Pullmantur confia a Kitchen seva nova campanya multicanal

Neix la nova campanya de Kitchen per a Pullmantur. “La vida no es pot viure a mitges. Les teves vacances tampoc”. La com-panyia de creuers ha evolucionat la seva oferta adaptant-se cada vegada més als gustos i costums dels espanyols. La idea




d’esprémer qualsevol experiència vital al màxim encaixa perfec-tament amb la nova proposta comercial de Pullmantur, i el seu tot inclòs evolucionat: nova gastronomia amb menús dissenyats per Paco Roncero , xef internacional amb dues estrelles Miche-lin; nova oferta d’excursions incloent una major personalització de les mateixes; i un nou pack de begudes incloses.

La campanya multicanal, llançada a finals de gener, està pre-sent en digital, premsa, exterior i televisió. En aquest últim mitjà s’emeten quatre espots. La campanya també contempla accions de no convencionals a l’estació de l’AVE Puerta de Ato-cha, a Madrid. (de Control)

Glovo llança la seva primera campanya de publicitat a Barcelona

L’empresa de encàrrecs Glovo ha posat en marxa la seva pri-mera campanya de publicitat i ha centrat la seva inversió a l’àrea metropolitana de Barcelona. Així, durant sis setmanes, l’empresa de servei de missatgeria i encàrrecs, desplegarà la seva comunicació en suports d’exterior com autobusos i metro,

ajudant a transmetre la idea que la marca s’associa a un con-cepte de servei públic i de mobilitat.

Pel que fa a la identitat visual utilitzada, Glovo ha apostat per una creativitat directa i alineada amb les tendències actuals. Una part de la campanya s’ha finançat a través del model Media forEquity, inversió que va tenir lloc en la seva segona ronda de finançament de dos milions d’euros el passat mes de novembre.

Per Oscar Pierre, cofundador de Glovo, “en aquesta fase és impor-tant donar la màxima visibilitat a l’aplicació per maximitzar el nombre d’usuaris. És per això que hem seleccionat uns suports exteriors com l’autobús o el metro, de caràcter urbà i presents en el dia a dia dels nostres potencials clients, de tal manera que Glovo se situï ràpidament en top of mind del consumidor”. (d’El Publicista)

Dommo realitza la campanya del nou de esportiu d’Alfa Romeo

Dommo.x ha realitzat una nova campanya per reforçar el posi-cionament del Alfa Romeo 4C, nou model esportiu de la casa italiana. Sota el claim La bellesa sempre guanya, el cel, els nú-




vols, el vent o els raigs de sol, evoquen l’alta tecnologia de què disposa el 4C. I és que, “i l espot és una oda a la tecnologia i el disseny únics d’aquest vehicle, encarnats en la perfecció de la naturalesa i la seva bellesa”.

“Volem transmetre que una cosa tan perfecta no necessita d’una profunda explicació tecnològica, ja que la perfecció és bella, i la bellesa sempre guanya”, Tomàs Gui, Director Creatiu Executiu. Aquesta campanya, activa des de festes, inclou tant espot per digital com gràfiques per premsa. (de Periódico Publicidad)

Campanya multimèdia de BankinterBankinter ha estrenat una de les seves campanyes de publicitat més ambicioses dels últims anys, que suposa el retorn d’aquest anunciant als mitjans massius, amb l’objectiu de guanyar no-torietat, consideració i preferència de marca, basant-se en el posicionament “Decididament personal”, i des del qual es busca posar l’accent en el tracte personalitzat.

La campanya, obra de Contrapunto BBDO i Proximity, segueix la línia estratègica iniciada anteriorment i es construeix a par-tir del preu i el portfoli de productes del banc. Paral·lelament,

l’entitat segueix construint un posicionament de marca clara-ment diferenciat de cara a la captació i fidelització de clients.L’estratègia publicitària, que va girar al voltant de la comuni-cació de diversos productes financers, està construïda sobre un variat “mix” de mitjans, amb una presència important en la televisió (grup Atresmedia, Pulsa i Forta), així com en la premsa nacional i regional i també en mitjans digitals. Starcom maneja els mitjans. (de Marketing News)

TBWA llança El Rasca Milionari de l’ONCE

TBWA\Espanya va ser designada, després d’un concurs entre agències, per al desenvolupament de la campanya de llança-ment del Rasca Milionari de l’ONCE. TBWA s’ha treballat




l’estratègia de posicionament del Rasca Milionari com a pro-ducte “estrella” de la loteria instantània de l’ONCE.

El Rasca Milionari, a la venda des del 27 de gener 2016, és el protagonista de la campanya de publicitat en la qual es desen-volupa el concepte “A ningú li agrada esperar”. Quan realment vols alguna cosa ho vols ja, i quan es tracta de premis com els del Rasca Milionari, més encara.

A més d’una important presència en TV, falques de ràdio, cam-panya digital i marquesines així com cartelleria en quioscs i altres punts de venda ONCE completen la campanya que té difusió des de l’1 de febrer. (de Periódico Publicidad)

Campanya digital per promocionar els plans de pensions de NCG Banco

NCG Banco ha estrenat una campanya digital per donar a conèixer els avantatges dels seus plans de pensions, que ofe-reixen un 3% de bonificació en efectiu a cada client que porti el seu pla de pensions a l’entitat. El concepte en què es basa la campanya és que en el món de les “causalitats” un litre de llet

pot provocar un divorci a les antípodes, un ‘touchdown’ unes quantes mossegades d’aranya o fins i tot, es pot entendre el significat literal de l’expressió “lluna de mel”. La campanya utilit-za dades reals, mostrant correlacions entre dues estadístiques que, a priori, no haurien d’estar relacionades, per comunicar que les pensions podrien dependre de qualsevol cosa, o d’un mateix.

El treball, que consta de peces audiovisuals, gràfiques, i d’una web, causalidades.abanca.com, on s’aglutinen totes les causalitats, ha estat realitzat per BtoB, agència que s’ha encarregat del llançament digital de la marca a tot l’àmbit estatal. (de Marketing News)




Notificacions PUSH en aplicacions natives per a mitjans de comunicació: casos d’úsPer Juan Pablo Mateos Abasta / Gaceta de Prensa 4.0

Les notificacions PUSH són un dels grans diferenciadors de les APPS en els markets més importants, Google Play i App Store. El seu ús suposa un valor afegit important i una funció diferen-ciadora respecte a les pàgines web, les aplicacions basades en HTML, les adaptacions mòbils “responsive” i els mitjans tradi-cionals de comunicació.

Notificacions PUSH en aplicacions natives per a mitjans de comunicació: casos d’ús

Una notificació PUSH és un enviament que, a manera de teletip o SMS, arriba directament al lector o usuari d’una APP en el seu terminal, sempre que el lector hagi acceptat la recepció de les mateixes al dispositiu, ja sigui tauleta o Smartphone.

Les notificacions PUSH són un pas endavant per a la fidelitza-ció dels lectors i un contacte directe i personal amb els usuaris actuals d’APPS de mitjans de comunicació. Les empreses in-formatives que compten amb APPS de les seves capçaleres de tipus natiu, poden al tauler de control enviar-les de forma au-tomàtica o manual, depenent del tipus de panell de gestió que utilitzen i la programació realitzada sobre l’APP que utilitzen.

Des d’un punt de vista editorial, les notificacions PUSH tenen el seu “tempo”, el seu ritme, la seva periodicitat i el seu moment de llançament, l’anàlisi de dades respecte als hàbits d’ús de la capçalera (lectura web) i els mitjans d’abast global (internacio-nal) poden afectar aquests paràmetres d’enviament.

Per fer-se una idea i donat que la descàrrega de l’APP es pro-dueix en diferents països (si així ha estat definida en el pa-nell del market utilitzat), una notificació PUSH enviada des d’Espanya sense segmentació horària pot despertar a un usuari

NOVES EINES



en un altre continent, si el lector té activa la recepció PUSH en el seu terminal. No obstant això, la possibilitat de selecció de països on el lector pot descarregar l’APP, pot facilitar que l’APP no afecti els horaris planetaris.

Tenint en compte tots aquests factors, la notificació té unes premisses de comportament que han d’acomodar-se al mitjà editorial, al públic objectiu al qual van enviades, a la cadència d’actualitat del mitjà -no és el mateix un enviament de notifica-cions en un producte editorial diari que un mensual, setmanal o quinzenal) i l’estudi del comportament del lector a qui van destinades.

Per a tenir en compte els hàbits de conducta del lector que ha descarregat l’aplicació, les estadístiques detallades de Google Analytics Mobile i altres sistemes de control, són necessaris en l’enviament de la notificació.

Els factors a tenir en compte, entre d’altres són:

1- Cadència informativa del mitjà. S’entén per aquesta la velo-citat i volum de notícies que genera el mitjà cada dia, o període noticiable.

2- Pics de recepció, origen del receptor del dispositiu (País, temps d’ús i segment de major receptivitat per part del lector)

3- Importància de l’enviament. Una notificació PUSH és un ele-ment d’avançada tecnologia que uneix el lector de forma molt personal, gairebé íntima, amb la marca de la capçalera del mitjà que l’envia.

4- El branding de marca també es reforça, doncs l’enviament prové d’un emissor que emet el seu logo i envia directament a l’APP de la capçalera en qüestió.

5- Caràcters de la notificació. La notificació PUSH, si l’APP s’ha creat per a un ventall multiplataforma que abasta tots els termi-nals Apple i Android, la notificació es veurà de diferent manera en els més de 8.000 dispositius Android de diverses marques.

6- En el cas d’Apple, al tractar-se d’un sistema tancat i amb poca gamma de dispositius d’alta qualitat i potència, la notifica-ció es veurà millor que en molts dispositius Android de gamma mitjana o baixa, encara que la notificació enviada pot contenir més caràcters en el cas d’Android, ja que la seva programació és més oberta i no requereix dels incansables certificats de se-

NOVES EINES



guretat, de caducitat contínua, que exigeix Apple en els seus certificats PUSH.

7- La notificació PUSH enviada de forma excessiva i amb no-tícies de baixa rellevància pot incomodar a l’usuari i provocar la supressió de l’aplicatiu del mitjà de comunicació, per la qual cosa han de ser enviades notícies d’alta rellevància, exclusivitat o d’alt interès per al receptor/lector de l’aplicació.

8- La notificació ha de ser concisa, precisa i de clar component d’interès periodístic, perquè el lector agraeixi informar-se de l’última hora, una exclusiva o una informació que li provoqui la pulsació de la PUSH, entrar a l’APP i requerir una extensió del contingut ofert.

9- Cada mitjà marca els seus temps d’enviament i el consell editorial del mitjà defineix en el seu llibre d’estil o normativa qui-na notificació PUSH ha de ser llançada, a quina hora i per què. És responsabilitat exclusiva del mitjà la redacció i enviament de cada notificació PUSH al lector.

10- La notificació PUSH es podria remetre a un titular concís, directe i objectiu, acompanyat o no d’imatge, en funció del ti-

pus APP programada i del sistema operatiu receptor (Apple o Android) que emet un missatge clar sobre un esdeveniment re-llevant que acaba de produir-se, de gran magnitud periodística, en la temàtica de la capçalera que fa ús d’ella i de l’avís directe al lector que rep la trucada.

Aquestes premisses, grosso modo, podrien ser les pautes de llançament d’una notificació PUSH cap als lectors que tenen descarregada una APP d’un mitjà de comunicació en els seus terminals mòbils. Una edició molt ben redactada (una notifica-ció PUSH no té marxa enrere), amb els caràcters clars i de titular atractiu, que motivin el lector a fer servir l’APP i buscar una informació més estesa de l’emesa de forma telegràfica cap al seu dispositiu, són variables a tenir en compte per a l’èxit de l’enviament de les notificacions.

Sens dubte, la notificació PUSH és una eina periodística d’altíssim potencial informatiu i avançada tecnologia , però el seu ús amb criteri, coneixement del lector amb estadístiques que donin suport el seu llançament i valoració editorial, són claus per aconseguir l’efecte desitjat, de repercussió, difusió i audiència, tant en l’APP com al portal web del mitjà.

NOVES EINES



El periodisme telegràfic que suposen les notificacions PUSH implica una nova manera de veure la informació i transmetre-la en petites píndoles de titular eficaç que, gràcies a les aplica-cions natives a Google Play i App Store, acosten la capçalera i marca del mass mitjançant el lector en l’àmbit de la mobilitat, augmentant encara més, si cap, la velocitat de transmissió de les notícies i la informació a la societat.

Google renova el seu centre d’ajuda amb consells per a SEO

Google ha fet un canvi en el seu espai dirigit a administradors de web, però que no han de deixar de revisar els periodistes in-teressats en el posicionament web o SEO. Es tracta de Search

Console, un espai que s’ha tornat més amigable per arribar a la comunitat que necessita ajuda, recursos i enllaços que l’ajudin a aprendre i a sentir-se actualitzat. El bloc de Google informa que la renovació sorgeix de l’aportació dels propis usuaris que van compartir els seus comentaris, com el lector podrà com-provar en aquest vídeo https://www.youtube.com/watch?time_continue=65&v=SoxU5kz15Kc

El nou portal té tres espais: Ajuda, on es destaquen els te-mes bàsics que hauria d’aprendre un administrador de web o qualsevol responsable per un lloc web per permetre que els seus continguts apareguin al motor de cerca. Aprendre, que inclou un conjunt de recursos SEO amb informació tècnica ge-neral sobre el procés de posicionament que realitza Google. S’ofereixen guies pas a pas, dades sobre les normes de Google i les seves aplicacions, un curs d’una hora i materials multimè-dia per treballar en millors continguts i en la seva presentació. I Connectar, que agrega enllaços a les xarxes socials de Google Webmasters, el seu bloc oficial, el fòrum d’ajuda i un calendari d’esdeveniments. (de Clases de Periodismo)

NOVES EINES

http://www.youtube.com/watch?time_continue=65&v=SoxU5kz15Kc

http://www.youtube.com/watch?time_continue=65&v=SoxU5kz15Kc



L’Institut d’Estudis Catalans integra cinc diccionaris en una sola web

L’Institut d’Estudis Catalans ha incorporat noves eines a la versió en línia del Diccionari de la llengua catalana (DIEC2), de manera que es poden consultar fàcilment la resta de diccionaris del IEC. Ara ja no cal cercar una mateixa paraula en tots aquests diccio-naris per a obtenir-ne els resultats. Des de la web del DIEC2, després de fer la cerca d’un mot, hom pot accedir directament als resultats del Diccionari descriptiu de la llengua catalana, del Diccionari català-valencià-balear (DCVB) –conegut per dicciona-

ri Alcover-Moll–, del Diccionari de sinònims, d’Albert Jané, i del portal Terminologia de Ciències i Tecnologia (CiT).

Quan un usuari cerca una paraula al DIEC, immediatament li apareix el resultat de la cerca, juntament amb quatre botons que fins ara no hi eren, corresponents als quatre diccionaris que s’hi han vinculat. Aquesta nova eina té una gran utilitat per a qualsevol usuari de la llengua, però especialment per a lin-güistes, professors, periodistes i escriptors, que d’ara endavant s’estalviaran passos i temps a l’hora de fer consultes i cerques terminològiques.

NOVES EINES



Els espanyols dediquen 7 hores i 38 minuts al dia al consum de mitjansPer AIMC

Cada dia els espanyols més grans de 14 anys dediquen una mitjana de 459,5 minuts al consum de mitjans. Són 7 hores, 38 minuts i 30 segons empleats, sobretot, en veure la televisió, escoltar la ràdio i connectar-se a internet, i en molta menor me-sura llegir diaris, suplements o revistes o anar al cinema.

Així ho indiquen les últimes dades facilitades per la AIMC (As-sociació per a la Investigació de Mitjans de Comunicació) en el

seu informe anual “Marc General dels Mitjans a Espanya), pu-blicat aquesta setmana. Aquest informe recull les dades anuals d’audiència de l’Estudi General de Mitjans (EGM) des 1980-2015.

La televisió segueix sent la reina del consum, amb 237,7 minuts de mitjana l’any passat (gairebé 4 hores). La ràdio ocupa enca-ra el segon lloc, amb 105,1 minuts al dia, mentre que internet és el tercer mitjà més consumit molt a prop ja de la ràdio, amb 102,6 minuts al dia de mitjana.

El temps total dedicat als mitjans és molt similar al dels dos anys anteriors (quan es va arribar als 461 minuts), i està bastant per sobre del que succeïa fa una o dues dècades: 388,1 minuts en 2006 i 354,1 minuts el 1997, segons es pot observar en la se-güent gràfica. La principal causa d’aquest increment cal buscar-la a internet, que ha passat de únicament 5 minuts i mig en l’any 2000-102,6 minuts de mitjana l’any passat. La resta de mitjans s’han mantingut més o menys estables (televisió i ràdio) o han experimentat caigudes (diaris, suplements, revistes i cinema).

L’estudi analitza també la penetració dels diversos mitjans en la població espanyola i la seva evolució durant els últims 35 anys. La televisió ocupa la primera plaça (88,3% l’any passat), i així

COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA



ha estat durant tot aquest temps. Internet ja és el segon mitjà amb més penetració (66,7%), mentre que la ràdio ha passat a ocupar la tercera plaça (60,1%).

Les revistes es situen en quarta posició (38,5%), els diaris són cinquens (28,5%), els suplements apareixen en sisè lloc (11%) i el cinema es queda en última posició (3,4%).

Els lectors d’El Butlletí de l’AMIC poden accedir a l’estudi d’AIMC (Associació per a la Investigació de Mitjans de Comuni-cació) CLICANT AQUÍ

El Col·legi de Periodistes i l’Obra Social “la Caixa” endeguen “la premsa a les escoles” Periodistes col·legiats/des amb reconeguda experiència impar-tiran sessions en centres escolars amb l’objectiu de fomentar entre els alumnes l’interès per l’actualitat, l’esperit crític i la re-flexió, per interessar-los així en la funció social dels mitjans.

El Col·legi de Periodistes de Catalunya i el programa educa-tiu de l’Obra Social “La Caixa”, eduCaixa, posen en marxa una nova edició d’aquest projecte, que ja ha arribat a més de 12.000 estudiants de diferents escoles i instituts catalans. Aquesta col·laboració, que apropa els estudiants de secundària al pe-riodisme, es consolida enguany arribant a un total de 70 cen-tres d’ensenyament arreu del territori, 20 més que en passades edicions, gràcies al suport de l’Obra Social de “la Caixa” que amplia el pressupost fins els 25.000 euros.

La setena edició del programa “la premsa a les escoles” es durà a terme al llarg de tot el mes de febrer. Prop d’una vin-tena de col·legiats/des de totes les demarcacions del Col·legi de Periodistes de Catalunya es desplaçaran a diferents centres





escolars, repartits proporcionalment. Així, de la província de Barcelona hi participen 30 centres, de les de Tarragona, Lleida i Girona 10; i a les Terres de l’Ebre i la Catalunya Central, 4 respectivament.

Cada sessió compta amb una participació mitjana d’entre 40 i 80 alumnes que tenen l’oportunitat d’analitzar, entre d’altres temes, les diferents visions de la realitat que aporten els mitjans de comunicació, conèixer millor l’ofici dels periodistes, la seva funció, els seus valors. En molts casos també es fan tallers per veure de forma pràctica com treballen els professionals ela co-municació.

Jaume Giró, director general de la Fundació Bancària “la Caixa”, afirma que “el bon periodisme, rigorós, contrastat i plural és la millor garantia de llibertat. I la seva essència no ha canviat. És sempre la mateixa, independentment del canal informatiu i de l’evolució dels temps. Creiem que en un context en el que la sobre informació sovint genera desinformació, mantenir aques-ta essència i compartir-la amb els nostres joves de la mà de professionals, és una eina poderosa per a la construcció d’un futur millor”. (d’AEC)

El concurs Joves i Conducció ja supera els 300 participants

Fins ara, més de 20 escoles d’arreu de Catalunya participen a la no-vena edició del concurs Joves i Conducció, una xifra que creix dia a dia. Enguany s’han registrat 301 joves i han pujat més de 20 fotogra-fies i 15 relats en poc més d’un mes des de la seva posada en marxa. “Joves i Conducció” és un concurs de relats, fotografies i ví-deos adreçat als joves de 14 a 18 anys, que organitza el RACC vinculat al projecte educatiu “Joves i Conducció, un dret i una responsabilitat” que treballa aspectes de la seguretat viària. Els estudiants de secundària poden participar fins el 29 d’abril i durant aquesta edició hauran de presentar els seus treballs




relacionats amb les següents tres temàtiques: Valors i conducció: quins valors associem a la mobilitat?. Distraccions i noves tecnologies: com han de conviure mobilitat i connectivi-tat?. Gènere i conducció: hi ha una manera femenina i una ma-nera masculina d’entendre i de viure la mobilitat i la seguretat viària? Hi poden participar els estudiants de secundària, batxillerat i cicles formatius de manera individual o en grup de màxim tres persones, només s’han de donar d’alta al web del concurs www.jovesiconduccio.cat i un cop formalitzat el registre ja podran penjar els seus treballs fins el 29 d’abril. Els estudiants hau-ran de comptar amb el suport del seu professor, ja que serà l’encarregat d’engrescar-los i de treballar conjuntament les te-màtiques proposades.

Els guanyadors opten a premis com GoPros o iPods i un viat-ge a Port Aventura per a tota la classe. També hi ha premi per al professor/a més motivador, qui hagi engrescat a un gran nombre d’alumnes i qui hagi aconseguit que creïn treballs de qualitat, que guanyarà un pack “escapada relax” per a dues per-sones. (de Redacció AMIC)

Neix el club de lectura virtual Llegir Periodisme

El Servei de Biblioteques del Departament de Cultura ha posat en marxa el club de lectura virtual Llegir Periodisme, el qual està coordinat per Albert Lladó, editor de Revista de Letras i pe-riodista cultural a La Vanguardia. La iniciativa, gratuïta, té una durada de sis mesos.

Les lectures programades, son: Tot s’ha perdut, de Gaziel (fe-brer); ¿Qué pasa en Cataluña?, de Manuel Chaves Nogales (març); La noche de Tlatelolco, d’Elena Poniatowska (abril); Voces de Chernóbil, d’Svetlana Alexievich (maig); Dotze home-nots, de Josep Pla (juny), i Retratos y encuentros, de Gay Tale-se. (juliol). El club de lectura virtual es va presentar ahir, dijous, a la Biblioteca de Catalunya.




“Vivim en un món on el soroll i la immediatesa no es deixen apropar-nos a l’actualitat com un fenomen complex, ple de referències, connexions i ponts de trobada. El periodisme és, també, una forma de mirar diferent, amb voluntat d’entendre l’altre. També de seduir-lo”, assenyala el coordinador del club.

“Si la novel·la cerca un pacte de versemblança amb el lector, el professionals de la premsa saben que el seu principal compro-mís és el rigor. Però la ficció i el periodisme no estan tan allun-yats com sembla. Els grans periodistes, d’ara i d’abans, a través de les seves cròniques, reportatges i entrevistes, construeixen personatges, fan servir metàfores i, sense renunciar als fets, ens transmeten informació a través de la literatura. En aquest club de lectura virtual, Llegir Periodisme, ens endinsarem en alguns dels noms més destacats del periodisme català, espanyol i internacio-nal”, afegeix Albert Lladó. (de Comunicació 21)

Formentera 2.0, una trobada amb experts de la comunicació i les noves tecnologies

La 4a edició tindrà lloc del 5 al 8 de maig i els periodistes col·legiats/des al CPC tenen un 25% de descompte en la ins-

cripció a aquesta experiència diferent on l’objectiu és aprendre gaudint i desconnectar per tornar a connectar i compartir idees

Formentera 2.0 és una trobada amb experts en creativitat, noves tecnologies i comunicació 2.0 en un entorn únic: For-mentera. És una ocasió per obrir la ment, fomentar l’intercanvi d’idees i coneixement i veure allò que està passant en l’àmbit de la cultura digital. Una oportunitat per connectar, compartir i aprendre amb professionals de referència. Fer networking, re-bre inspiració en un entorn especial i la proximitat entre ponents i assistents en un entorn que inspira i proper com Formentera diferencia i dóna valor a aquesta cita.

Aquesta trobada multidisciplinar està adreçada a apassionats i curiosos de l’entorn 2.0, emprenedors, periodistes, comuni-cadors, creatius, directors de comunicació i màrqueting, Com-munity Managers, professionals independents, gestors de con-tinguts, institucions, organitzacions, bloggers i persones que vulguin posar-se al dia en noves tecnologies i comunicació 2.0. Podeu trobar més informació CLICANT AQUÍ (de CPC)


http://www.periodistes.org/docroot/periodistes/includes/files/cpcnews/1851/attachments/pdfs-1/flyerform.jpg



Facebook i Instagram prohibeixen la venda d’armes de foc entre particulars

Facebook ha anunciat la prohibició, tant en la seva plataforma principal com a Instagram, que és de la seva propietat, de ven-dre armes de foc entre particulars. En un comunicat, la cap de política de productes de Facebook, Monika Bickert, va anun-ciar que els ciutadans ja no podran utilitzar aquestes xarxes per anunciar i contactar amb possibles compradors d’armes. La prohibició, però, afectarà només les transaccions entre particu-lars, de manera que les empreses autoritzades podran seguir promocionantels seus productes a Facebook i Instagram. Facebook ja prohi-bia la venda a través de les seves plataformes de marihuana, productes farmacèutics i drogues il·legals. Durant els últims mesos, havia augmentat la pressió de polítics i activistes sobre Facebook perquè apliqués aquesta mesura. (d’AEC)




Salvador Alsius: “La gran assignatura pendent del país és l’educació mediàtica”Per ElSetmanari Digital

El cicle “Pessics de vida” ha tornat i amb força. Aquest progra-ma que es va estrenar l’octubre del 2014 -coorganitzat pel Cen-tre Cultural del Casino de Manresa i la Delegació del Col·legi de Periodistes a la Catalunya Central- i que pretén substituir el gènere de la xerrada pel de l’entrevista amb l’objectiu de conèi-xer i aprofundir en la personalitat de personatges concrets, va portar, el dimecres 27 de gener, al periodista Salvador Alsius. La persona encarregada de conversar amb ell va ser la perio-dista manresana Núria Bacardit.

Alsius s’autodefineix com un tastaolletes i, de fet, ha tocat mol-tes tecles al llarg de la seva vida professional. De petit volia ser arquitecte però va pensar que amb el periodisme podria arreglar el món de manera més rapida. Era jove, compromès i combatiu. Desmenteix rotundament que abans es fes un millor periodisme que en l’actualitat. “Si ara em mirés els primers TN em cauria la cara de vergonya!”, assegura.

Als 13 anys va tenir l’oportunitat d’heretar la farmàcia familiar, però va declinar l’oferta. Diu, amb un mig somriure, que en al-gun moment conflictiu es lamenta de no haver triat aquell camí. Ho diu, però, no s’ho creu de debò. Parla del cuquet de perio-disme que porta a dins com una autèntica bèstia que se li des-perta cada vegada que passa algun fet informatiu excepcional.

Va ser de les primers cares del Telenotícies i el responsable del santoral que li va donar una projecció pública “inesperada i des-proporcionada”. Va explicar que el dia que va descobrir que aquest espai li agrada a dues persones tan diferents com el Quim Monzó i la Marta Ferrusola va pensar que havia trobat la pedra filosofal.

Alsius és l’actual vicepresident del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) -un ens massa polititzat, assegura- i afirma

EN PROFUNDITAT/ LA CRÒNICA



que “la gran assignatura pendent del país és l’educació mediàti-ca. El sistema educatiu no s’ha pres mai seriosament que cal educar amb una visió crítica dels mitjans”. En la seva faceta de professor de periodisme procurar respectar les il·lusions de les noves generacions i explicar que tot i que el mercat no és fàcil, hi ha sortides laborals.

El cicle “Pessics de Vida” és organitzat per la Demarcació Ca-talunya Central del Col·legi de Periodistes i el Centre Cultural el Casino, de Manresa. Al febrer passarà pel cicle la Simona Levi i, al març, el Francesc Orella.

EN PROFUNDITAT/ LA CRÒNICA



Experts afirmen que, per sobreviure, els diaris hauran de renunciar a sortir diàriamentPer Afp / La Jornada en Linea (Nova York)

Víctima de la contínua erosió de les seves vendes, el diari en paper està condemnat als Estats Units, segons estima la majo-ria dels experts, excepte si renuncia a ser una publicació diària.

Des de fa anys ja, la premsa diària es troba sota pressió als Estats Units i altres molts més països del món, arran de la caiguda de les vendes i la publicitat. No obstant això, en vint anys, el nombre de diaris només va disminuir un 13 per cent

als Estats Units, segons xifres de la Newspaper Association of Amèrica. Una part important d’aquesta caiguda va ser deguda a fusions entre empreses. Els exemples dels grans diaris que van desaparèixer per complet són molt pocs, tot i que es pot citar el Rocky Mountain News (regió de Denver) i el Seattle Post-Intelligencer, el 2009.

Però els temps s’acceleren, segons Gordon Borrell, del gabinet especialitzat Borrell. Aquest expert assenyala la recent dismi-nució de les tradicionals publicitats impreses incloses en les edicions de diumenge, que “poden representar del 40 al 50 per cent del marge” total dels diaris. En el cas dels gegants de la distribució com Walmart (baixa del 39 per cent del nombre de pàgines d’aquests impresos), Sears (-31 per cent) o Kmart (-41 per cent), el replegament és clar, d’acord amb xifres comunica-des a l’AFP pel gabinet Market Track.

Segons el sondeig anual efectuat per Borrell entre més de 300 professionals dels mitjans o la publicitat i difós al gener, el 68 per cent dels entrevistats pensa que d’aquí a deu anys cap diari continuarà publicant en edició paper els set dies de la setma-na. L’opinió generalitzada és que només els grans diaris amb audiència internacional com The New York Times, The Wall

EN PROFUNDITAT/ TRIBUNA



Street Journal i The Washington Post, podrien sobreviure. “En els pròxims tres, quatre anys, podrem verificar que el model econòmic del diari imprès ja no és rendible”, estima Tom Hart-man, analista de l’agència Standard and Poor ‘s.

Alternatives Però entre una edició diària i la desaparició per complet de la versió en paper, hi ha alternatives. Els ingressos publicitaris ob-tinguts pels diaris en la seva versió paper van caure el 64 per cent en deu anys, segons l’institut Pew Research Center. Però representen encara gairebé cinc vegades el que aconseguei-xen els portals a internet d’aquests mateixos diaris.

El punt d’equilibri podria passar per publicar només alguns dies a la setmana, potser un de sol, com ja ho fa La Presse, el diari de Mont-real que des de gener apareix en versió impresa úni-cament el dissabte.

Als Estats Units, diversos diaris ja van renunciar a l’edició diària en paper, com el Times-Picayune de Nova Orleans, que es pu-blica només tres dies per setmana. “D’aquí a sis anys, la ma-joria de les ciutats només tindrà un diari imprès, el diumenge”, assegura fins i tot Joel Kaplan, degà adjunt de la Newhouse

School a la Universitat de Syracuse. “Penso que això pot fer-se sense perdre massa publicitat”, estima Martin Langeveld, expe-riodista i editor convertit en consultor. “Hi ha molts periòdics (no diaris) estables i amb guanys en aquest país, que no han perdut tants lectors com els diaris”, afirma.

Per Gordon Borrell, “els diaris són encara productes molt sòlids amb una audiència integrada per gent amb diploma universitari i alts ingressos que interessa molt als anunciants”. Queda per travessar el pas simbòlic vinculat a no estar més tots els dies en els quioscos, cosa que molts rebutgen per ara. Per Joel Kaplan, la supressió d’una o diverses edicions cada setmana pot ajudar els portals a internet del diari. Però de totes maneres, es trac-taria d’una fase transitòria, segons Borrell. “La ciència ficció és un bon indicador del futur. I no vaig veure ningú llegint un diari a ‘La guerra de les galàxies’”, conclou.

EN PROFUNDITAT/ TRIBUNA



Juan Cruz: “En periodisme la velocitat te la dóna la cultura” Per Nuevo Periodismo Iberoamericano

Aquesta és una entrevista amb l’escriptor i periodista del diari El País, Juan Cruz, qui serà el mestre del taller “El periodisme que compta”, que tindrà lloc del 15 al 19 de març a Puerto Rico, du-rant el VII Congrés Internacional de la Llengua espanyola. Juan Cruz és autor d’una colla de llibres: sobre periodisme va escriure Periodisme, val la pena viure per aquest ofici?. Els seus últims llibres són Viatge al cor de futbol, sobre el Barça de Pep Guardio-la, i Contra l’insult, sobre el costum d’insultar dominant avui en el periodisme i en molts sectors de la vida pública espanyola, així com Espècies en extinció, sobre la crisi del periodisme i l’edició de llibres, i un llibre de converses amb grans de la literatura, Tota la vida preguntant, que acaba d’aparèixer a Espanya.

El teu treball usualment es relaciona amb el periodisme cultural, com defineixes el que és periodisme cultural?Jo la veritat és que no he fet aquest èmfasi, han fet èmfasi en mi com a periodista cultural. Jo crec en el periodisme, en què el periodisme és un, no hi ha un periodisme cultural, o un pe-riodisme de relacions exteriors, o un periodisme d’esports. Si tu al periodisme li afegeixes cultural, estàs allunyant a moltíssima gent del concepte de periodisme. Llavors jo crec que el perio-disme és el periodisme, punt.

Ets periodista però també escrius literatura. Com marques aquesta diferència ?, com creues entre una banda i altra de la frontera entre literatura i periodisme?Depèn de l’estat d’ànim, no? Quan escric literatura tracto de consultar amb la meva memòria. Quan escric periodisme tracto de consultar amb els fets. En periodisme em sento molt més allunyat del que conte, per la qual cosa no tinc per què introduir els meus sentiments, però sí les meves sensacions. Quan es-cric literatura entra tot.

En si, el periodisme és un ofici especular, tu et poses en un camí i comptes el que va passar. El que passa és que ens hem entestat a creure que una crònica ha de ser conseqüència

EN PROFUNDITAT/ ENTREVISTA



d’una investigació gairebé filosòfica. És la vida la que li dóna la matèria a la crònica, per això el meu mestre en el periodisme, en aquest tipus de periodisme, és Gabriel García Márquez, per-què d’un fet singular i probablement repetible feia una història magnífica.

Quan es parla de la crisi del periodisme, tu has dit que la clau està en evitar que el periodisme segueixi sent prescin-dible. Per a tu quina seria la clau per fer un periodisme que no sigui prescindible, que perduri i sigui útil?La clau és la fiabilitat, la credibilitat. Estem fent un periodisme massa dependent del to de Twitter, Facebook i altres elements d’aquestes característiques i ens hem oblidat d’alguna cosa que és fonamental en el periodisme: el control del temps. Gabo deia que hem regalat a la velocitat l’essència del periodisme, que és que la teva nota sigui millor que la d’un altre, encara que arribi després, no es tracta de precipitar-se.

Parlant de temps i velocitat, quan un parla de periodisme narratiu tendeix a imaginar al cronista que té tot el temps per reportejar, per pensar, per escriure. És possible fer pe-riodisme narratiu sota pressió?Sí, depèn de les lectures que hagis tingut. La velocitat en perio-

disme te la dóna la cultura, la capacitat de relacionar te la dóna la cultura, especialment la poesia. La lectura és fonamental, un tipus que ha llegit molt i a més té dots acabarà molt aviat la seva crònica, un que no hagi llegit, que no té capacitat de concentració per buscar un bon “lead”, que és la mare de totes les batalles, trigarà moltíssim. Llavors jo recomano als nois i noies sobretot llegir, llegir, però no qualsevol cosa, llegir llibres importants, Scott Fitzgerald, Unamuno, Albert Camus. El Gabo novel·lista cal llegir-lo per saber del ritme, però per saber com juntes els fets cal llegir el Gabo cronista; el Gabo cronista és un tresor que tenim els periodistes Iberoamericans.

Finalment, què poden esperar els reporters que participin en el taller que conduiràs a Puerto Rico?Jo crec que una cosa que poden esperar, és que jo sigui com ells. Jo sóc un periodista tot el temps, i sóc periodista també quan ho explico. Una de les coses que més m’agradava a mi quan era jovenet, era anar al diari quan s’estava tancant l’edició i esperar que se’n anessin els veterans, llavors jo aprofitava i me’n anava en un cotxe amb qualsevol d’ells. Llavors ells em comentaven de periodisme i tot em semblava interessant i en-cara avui això continua sent la meva manera de ser, i ja sóc jo el veterà, no?

EN PROFUNDITAT/ ENTREVISTA



15 anys després de néixer, 20 Minutos creu que encara hi ha lloc per al paper en el seu sectorResum de l’anàlisi de Núria Juanico / Diari Ara

Durant un temps els diaris gratuïts van colonitzar els accessos de les estacions de transport públic i els llocs més cèntrics de les grans ciutats, on fa 10 anys era habitual trobar-se persones que portaven més d’un exemplar sota el braç. Ara, però, 20 Mi-nutos és l’últim supervivent d’aquestes publicacions i habita en un sector que ha quedat pràcticament desert.

La bombolla dels diaris gratuïts va arribar al seu punt més àlgid entre el 2006 i el 2007, quan cada publicació va coronar el seu

propi cim de més exemplars distribuïts. Qué! va ser la primera a assolir-lo, el 2006, amb 963.435 diaris, mentre que la resta de capçaleres van aconseguir-ho un any després. El 2007 Metro Di-recto superava els 840.000 exemplars, ADN fregava els 955.000 i 20 Minutos trencava el sostre de diaris gratuïts distribuïts fins aleshores a Espanya amb més d’un milió d’unitats, tal com indi-quen les dades de l’Oficina de Justificació de Difusió (OJD).

La crisi de la publicitat, però, va fer estralls a partir del 2008. Els diaris gratuïts, que depenen totalment de la publicitat, van quedar devastats amb la caiguda d’anunciants, i després de diversos moviments per intentar salvar-se, Metro Directo, ADN i Qué! Es van veure obligats a abaixar la persiana entre el 2009 i el 2012. 20 Minutos es va mantenir amb vida, tot i que des del 2008 ha patit una estrepitosa caiguda que encara segueix en el nombre d’exemplars repartits. L’any passat la capçalera va dis-tribuir 286.963 diaris, un 72,5% menys que el 2007. D’aquests, prop de 78.000 es van repartir a Barcelona, on se n’havien arri-bat a oferir més de 244.000.

EN PROFUNDITAT/ ANÀLISI



A Catalunya les publicacions gratuïtes són majoritàriament locals i comarcals

A Catalunya, el tsunami de la publicitat també va sacsejar el sector, que havia tingut més de 160 publicacions gratuïtes en paper. Ara en queden al voltant de 110, segons dades de l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació (AMIC). “Du-rant la crisi de la publicitat van morir els gratuïts que no cuidaven el seu contingut o que gairebé no oferien informació”, explica el secretari general de l’AMIC, Josep Ritort. Dels mitjans gratuïts en paper que han sobreviscut només en queda un diari, Més Tarragona, mentre que la resta són mitjans setmanals, quinze-nals o mensuals. Ritort assenyala que “excepte el 20 Minutos, han desaparegut els generalistes”, mentre que “estan tornant a créixer els mitjans gratuïts d’àmbit local i comarcal”.

En la seva travessa per subsistir durant els últims anys, 20 Minutos ha perdut edicions territorials, ha disminuït dràstica-ment la seva plantilla i s’ha quedat amb molts menys exemplars distribuïts. En l’àmbit digital, en canvi, la capçalera és una de les més llegides a Espanya i ha guanyat lectors des que es va iniciar el 2005. Tot i això, el director de 20 Minutos, Arsenio Escolar, no concep el futur de la capçalera sense el paper. “Es-tem convençuts que les dues edicions tenen molt recorregut. El paper no desapareixerà, perquè tenim l’audiència assegurada”, afirma Escolar, que destaca que el 2015 han frenat la caiguda de la publicitat, ja que els ingressos han sigut els mateixos que el 2014. Aquest fet, segons Escolar, permetrà augmentar la ti-rada d’exemplars “aviat”.

De moment, el diari subsisteix en un entorn erm que l’ha con-vertit en l’últim soldat d’una batalla que va acabar fa anys. El temps dirà si la seva existència és la demostració que els diaris gratuïts poden sobreviure o si es converteix en l’últim record de la història d’aquestes publicacions a Espanya.

EN PROFUNDITAT/ ANÀLISI



Rànquing de digitals generalistes al desembre 2015: El País tanca l’any com a líderPer Dircomfidencial

L’edició digital d’El País ha tancat l’any 2015 com el diari online generalista líder en usuaris únics d’Espanya, amb 17,2 milions, un 28% més que fa un any, segons les últimes dades aporta-des per comScore. El segueix elmundo.es, que va registrar al desembre 15 milions (+33%). Tanca el pòdium abc.es, que va rebre 12 milions d’usuaris únics, fet que suposa un creixement interanual de l’11%. Atenent a aquest últim percentatge, es pot concloure que el digital de Vocento ha estat el mitjà online ge-neralista rellevant que menys ha crescut el 2015 .

Per contra, el digital que més ha incrementat els seus usuaris durant l’any passat és l’edició de La Vanguardia, amb un incre-ment del 63%, fins a arribar als 11,2 milions d’usuaris únics i situar-se en cinquena posició.

Per la seva banda, 20 Minutos, que durant 2015 va ser comprat pel Grupo Heraldo, se situa en quarta posició, amb 11,9 milions

d’usuaris únics i un creixement del 26% .La resta de la classificació es completa amb Huffington Post (+54%), El Confidencial (+28%), El Periódico (+ 26%), El Diario (+ 57%) i Europa Press (+ 21%).

EN PROFUNDITAT/ DOSSIER



Per tant, els mitjans integrants del top ten de 2015 són exac-tament els mateixos que a tancament de 2014. Probablement, aquesta classificació canviï durant 2016, donada l’entrada en competició de dos projectes importants, com són OKDiario i El Espanyol.

EN PROFUNDITAT/ DOSSIER



Fa molt que no veu Le Monde en paper?Per Carme Riera / bloc carmeriera

Els fans dels diaris impresos haurien de fer un cop d’ull al que està fent Le Monde. Tant fixar-se en la pirotècnica gràfica de Libération i resulta que les coses de llegir són al diari del costat. Bé, de llegir o no. Dijous passat, Le Monde portava una entre-vista a la cantautora catalana Sílvia Pérez Cruz (inclini el cap, si us plau). aquesta:

Feu clic per ampliar

És tot just una mostra del que estan fent últimament. És clar, el cas és que és un diari, ja dic, per llegir-llegir, no per mirar o fullejar/fullejar. És per a fans del periodisme imprès. Als partida-ris dels pòsters més o menys informatius els semblarà avorrit. Gràcies.

EN PROFUNDITAT/ OPINIÓ

http://www.amic.media/media/files/file_352_913.jpg

http://www.amic.media/media/files/file_352_913.jpg

el butlletÍ de l’amic - amic - associació mitjans d ... · 4.188,4 mill. d ‘€. ... així...

Documents