el butlletí de l’amic · l’anorèxia i la bulímia, gràcies a la generositat tant de richard...

Construïm grans audiències

El ButllEtí de l’amicPremsa, comunicació, publicitat i màrqueting

10/09/2015

nú

me

ro 149

Subscriu-te aquí aEl Butlletí

Llegeix aquí els números anteriors

amic - Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - [email protected] - www.amic.media

mailto:comunicacio%40amic.media?subject=SUBSCRIPCI%C3%93%20GRATU%C3%8FTA%20-%20EL%20BUTLLET%C3%8D%20AMIC

mailto:comunicacio%40amic.media?subject=SUBSCRIPCI%C3%93%20GRATU%C3%8FTA%20-%20EL%20BUTLLET%C3%8D%20AMIC

http://www.amic.media/noticies/default.php?id=19

http://www.amic.media/noticies/default.php?id=19

aCTualiTaT ComuniCaCió diGiTal PuBliCiTaT i mÀRQuETinG noVES EinES ComuniCaCió ESTRaTÈGiCa En PRoFundiTaT

El ButllEtí de l’amic

la propietat intel·lectual i els punts de vista dels continguts publicats en aquest butlletí són dels seus autors. Els continguts del butlletí són de lliure reproducció, distribució i transformació sempre què es faci constar la font (amiC) i no es faci qualsevol mena de negoci o venda d’aquests continguts. d’acord amb la legislació vigent l’incompliment d’aquestes condicions constituiria una infracció sancionable.

ACtuAlItAtLa primera: la Fundació de la Comunicació, en marxa. aposta pels emprenedorsD’aquí i D’aLLà: El Síndic proposa als mitjans que superin els blocs electorals

COMuNICACIÓ DIGItAlneix “El món”, el diari digital lliure, obert i per compartir del grup Tot media

PuBlICItAt I MÀRQuEtINGinternet guanya la “batalla” de la inversió publicitària en la crisi i la premsa escrita la perd

NOVES EINESCom adaptar una app als smartwatches

COMuNICACIÓ EStRAtÈGICAla Federació celebra el dia de les revistes i la premsa en català

EN PROFuNDItAtLa crònica: Exterior, el mitjà de modatribuna: Quines dades cedirem a canvi de rebre notícies?entrevista: José luis orihuela: “internet no ha matat al paper; n’hi haurà, com a mínim, 50 anys més”anàLisi: Pagar per les notícies online? no, gràciesDossier: davant l’inici d’una etapa incerta es fa palesa la mala salut de ferro de la ràdioopinió: Periodisme i futur

amic - Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - [email protected] - www.amic.media



La Fundació de la comunicació, en marxa. aposta pels emprenedorsPer Àmbit d’Estratègia i Comunicació

aquest dimarts es va presentar a la sala cotxeres del Palau Robert FundECo, la Fundació de la Comunicació, impulsada per l’associació d’Empresaris de Publicitat, però sobre tot pel seu president, José Ángel abancens, que l’ha gestat “per aten-dre i solucionar una part rellevant de les necessitats del sector de la Comunicació, des de totes les seves vessants, inclosa –naturalment- la periodística”. l’acte va ser presidit per antoni molons i García, director general de mitjans de Comunicació.

En síntesi, la nova fundació aglutina entitats professionals del sector per unir esforços de totes les diferents entitats en favor dels professionals de qualsevol disciplina de la comunicació.

En la seva exposició, Abancéns va afirmar que la nova Funda-ció té com a finalitat impulsar, promoure i afavorir totes les ac-tivitats relacionades amb la Comunicació i per a això té previst treballar en quatre grans línies d’actuació:

1. Social, amb la finalitat d’ajudar a aquelles persones vinculades amb la comunicació que més han patit les conseqüències de la crisi, especialment a aquelles que es puguin veure en risc d’exclusió social.

2. Educacional, facilitant formació i reciclatge, de la manera que sigui més fàcil la reintegració a l’àmbit laboral i la reorientació de carreres professionals; en aquest apartat.

3. Retenció del talent i l’excel·lència per evitar que els futurs professionals més vàlids, hagin d’anar a altres països, en aquest sentit, es preveu subvencionar màsters i estudis de postgrau en centres docents estrangers de prestigi sempre que s’adquireixi el compromís, per part de la persona becada, per tornar a l’estat espanyol a desenvolupar la seva carrera.

ACtuAlItAt/ lA PRIMERA



4 Col·laboració activa amb altres fundacions, sobretot amb aquelles que també treballen per la inclusió social i la dignitat de les persones.

Seran beneficiaries de la Fundació totes aquelles persones o entitats, dels sectors de la publicitat, relacions públiques i pe-riodisme, que realitzin o hagin realitzat activitats professionals relacionades amb la Comunicació.

mentre es feien els tràmits per a la seva legalització –que se-gons Abancéns ha estat “llarga i costosa, que finalment (com la de lluís llach) s’ha hagut d’inscriure a madrid”- els promotors van posar en marxa un parell d’activitats, que agustí de uribe-Salazar, patró responsable de relacions externes i institucio-nals, va esmentar. Com a primera realització de Fundeco, es va realitzar la campanya “la anorèxia no és culpa de ningú”, campanya de publicitat que la Fundació de la Comunicació ha creat i desenvolupat, gratuïtament, per a l’associació contra l’anorèxia i la Bulímia, gràcies a la generositat tant de Richard Wakefield, autor de la creació, realització espot i peces gràfi-ques, com de Philipp Fürst, director general de Zenith media com a responsable de tota la planificació.

durant aquest període, es va formalitzar també l’adhesió de, pràcticament, tot el sector de la publici-tat al “decàleg de bones pràctiques per al foment de l’autoestima i la imatge corporal en els mitjans de comunicació i la publicitat”, una adhesió que comporta

la intenció de transformar hàbits, controlar i dominar la pressió social i mediàtica, i evitar l’aparició de trastorns de les conduc-tes alimentàries relacionats amb el pes, l’anorèxia i les seves conseqüències, que empenyen a aconseguir un ideal de belle-sa irreal i inabastable.

Són patrons fundadors: José angel abancéns (president), Ed-mundo montero (vicepresident), Philipp Fürst i Jordi de miquel; i patrons: luis Bassat, angel del Pino (en representació de la Federació nacional d’Empreses de Publicitat, FnEP) i agustí de Uribe-Salazar. La llista de patrons, fins a un total de quinze, es completarà amb altres rellevants personalitats i entitats que cre-guin realment en el projecte i col·laborin en el seu engrandiment.

ACtuAlItAt/ lA PRIMERA



A ENDESA UTILITZEM LA NOSTRA INNOVANT PER FER-TE LA VIDA MÉS FÀCIL

ONE - INFOENERGIA - MOBILITAT ELÈCTRICA TELEGESTIÓ - CIUTATS INTEL·LIGENTS

CREIEM EN L’ENERGIA D’AQUEST PAÍS

L’ENERGIA ÉS EL QUE TU FAS AMB ELLA

endesa.com

ÉS INSPIRADORA

ÉS CONTAGIOSA

ÉS REVELADORA

ACPG_188x122_S&S_Endesa_Reposicionamiento_A_CAT.indd 1 14/05/15 17:46



el síndic proposa als mitjans que superin els blocs electoralsPer Col·legi de Periodistes de Catalunya

El Síndic de Greuges ha emès una resolució en què recorda que, d’acord amb la normativa electoral, correspon als òrgans de di-recció dels mitjans de comunicació de titularitat pública garantir el pluralisme polític i social, la igualtat, la proporcionalitat i la neu-tralitat informativa, per la qual cosa poden decidir sobre la pro-gramació informativa en període electoral aplicant criteris profes-sionals i més flexibles que els coneguts com a blocs electorals.

El sistema de blocs electorals determina el repartiment dels es-pais informatius durant els períodes electorals, i els ordena i els

delimita en el temps en funció de la representativitat obtinguda per cada força política en les eleccions precedents de la mateixa na-turalesa. aquesta mesura ha estat àmpliament criticada des de fa més d’una dècada pel col·lectiu de professionals de la informació.

Rafael Ribó recorda que el dret a la llibertat d’informació és una peça essencial de l’estat democràtic que permet la formació d’una opinió pública lliure i la realització del pluralisme polític, el qual n’és un principi bàsic. És un dret de doble via del qual són titulars tant els comunicadors com els receptors de la informació (a títol individual) i la opinió pública general (com a col·lectiu).

la proporcionalitat matemàtica estricta en el temps d’emissió de les notes informatives electorals en funció de la represen-tativitat obtinguda prèviament a què obliga el criteri dels blocs electorals fa que l’elector rebi més informació sobre les forces polítiques majoritàries (les més conegudes, sobre la gestió de les quals s’ha informat durant tota la legislatura), la qual cosa pot suposar un greuge comparatiu per a les forces minoritàries. igualment, un espai d’emissió massa curt pot fer que sigui ma-terialment impossible traslladar continguts informatius o traslla-dar informació completa sobre algunes forces polítiques, gene-ralment, les minoritàries.

ACtuAlItAt/ D’AQuí I D’AllÀ



El Síndic recorda que la Junta Electoral Central ha establert que els mitjans de comunicació de titularitat pública poden garantir el pluralisme, la igualtat, la proporcionalitat i la neutralitat informa-tiva en període electoral d’acord amb criteris professionals dife-rents dels blocs electorals, sempre que hi hagi consens entre les formacions polítiques que concorren a un procés electoral.

En aquest sentit, el Síndic crida l’atenció sobre el contingut de la moció 231/X, de mesures per fomentar la participació demo-cràtica, aprovada pel Ple del Parlament de Catalunya el pas-sat 24 de juliol, en què la cambra insta el Govern a incentivar els partits polítics, les coalicions electorals i les agrupacions d’electors per tal que facilitin la superació del sistema de blocs electorals en els mitjans de comunicació públics.

d’acord amb això, el Síndic convida les candidatures proclama-des per al 27-S a buscar un acord que permeti superar els blocs electorals i demana als òrgans de govern dels mitjans de comu-nicació públics que, en l’elaboració dels seus plans de cobertura informativa, actuïn en aplicació del marge de discrecionalitat de què gaudeixen per ponderar de manera més flexible la presència de cada força en els seus espais informatius. així mateix, reco-mana al Govern de la Generalitat que dugui a terme totes les

actuacions que consideri necessàries per incentivar els partits polítics i les coalicions electorals a facilitar la superació del sis-tema de blocs electorals en els mitjans de comunicació públics, mitjançant un acord sobre la no-aplicació d’aquests blocs.

Pel que fa a la limitació de l’accés dels mitjans de comunicació als actes electorals que es duguin a terme, el Síndic ha aprofitat l’avinentesa per recordar que ja es va pronunciar l’any 2005 sobre aquesta qüestió, i va resoldre que haurien de ser els mateixos pro-fessionals de la informació els que captessin el senyal de vídeo i d’àudio que posteriorment s’editi per integrar-lo en la informació que sigui emesa, atès que els partits polítics també estan obligats a res-pectar els valors constitucionals del dret a la llibertat d’informació.Finalment, ha elevat aquesta resolució al comissari europeu de drets Humans del Consell d’Europa per demanar-li que estudiï aquest cas.

editorial prensa ibérica torna a generar beneficis d’explotació

El grup de premsa regional Editorial Prensa ibérica (a Catalun-ya amb diari de Girona, Regió 7, Setmanari alt Empordà) va tancar l’any 2014 amb un benefici d’explotació de 2.153.000




d’euros, segons la informació continguda en els seus comptes anuals aprovats el juny passat i dipositats al registre mercan-til. El benefici d’explotació obtingut pel grup és el primer des-prés de dos anys de pèrdues (2012 amb 3.585.000 i 2014 amb 5.154.000), encara que durant la resta de la crisi EPi aconse-guir mantenir la seva explotació en positiu.

Pel que fa a la xifra de negoci es va reduir en un 0,5% al passar de 191.185.000 al 2013 a 190,230 milions l’any passat. de la duresa de la crisi és bona mostra la dada que entre 2007 i 2014 la xifra de negoci del grup Prensa ibérica es va reduir en un 45% i encara que el grup consolida en les seves xifres altres activitats a banda de la de premsa, la suma de les xifres de negoci dels seus editores de diaris representa aproximadament entre el 60% i el 70% de la xifra total. Els bons resultats finan-cers del grup van fer que el benefici net de l’exercici ascendís a 6.841.000 d’euros, quan l’any passat es va tancar amb una pèrdua de 5.257.000. (de digimedios)

La Xarxa oferirà futbol territorial en directe en la nova temporada

la graella de la Xarxa de Comunicació local per a la nova tem-porada oferirà partits de futbol territorial en directe. En concret s’oferirà un partit de la Tercera divisió o de Primera Catalana cada diumenge, a les 12.25 h. l’oferta esportiva del cap de set-mana es complementarà una temporada més amb el programa de televisió En Joc, de 20 h a 21.30 h, presentat per Òscar Herreros. En la seva versió radiofònica, Toni Castro repassarà l’actualitat esportiva dissabtes i diumenges de 20.00 h a 22.00 h. la Xarxa també apostarà en aquesta nova temporada per la informació de proximitat i la coproducció de programes espe-cials vinculats a esdeveniments culturals i d’entreteniment.

la Xarxa manté la informació de proximitat a través del pro-grama notícies en Xarxa, que s’emet conjuntament per ràdio i televisió. la versió del matí, de 7 a 9, estarà conduïda pels periodistes oriol Pujadó i Helena Puigdueta. la versió del ves-pre, de les 7 a 2/4 de 8, anirà a càrrec d’arnau maymó i marta Patricio. (d’aEC)




Promoció d’1, 2 o 3 mesos gratuïts en les primes de contractacions noves en funció del nombre i les modalitats d’assegurances de Llar i Auto de SegurCaixa Adeslas, i en la quota de servei de l’alarma contractada i finançada a través de CaixaBank, SA, que es facin entre el 3-8-2015 i el 31-10-2015. Més informació, a www.laCaixa.es. Informació de les assegurances subjecta a les condicions generals, particulars i especials de cada pòlissa, i també a les condicions de subscripció. Consulta les condicions i les assegurances que inclou la promoció en qualsevol oficina de ”la Caixa”. SegurCaixa Adeslas, SA d’Assegurances i Reassegurances. Caixabank, SA, operador de bancassegurances exclusiu de VidaCaixa, SA d’Assegurances i Reassegurances, i autoritzat de SegurCaixa Adeslas, SA d’Assegurances i Reassegurances, inscrit en el Registre de Mediadors de la DGAFP amb el codi C0611A08663619. Oferta d’alarmes de Securitas Direct, SAU per a contractacions d’alarmes a través de Compra Estrella, de PromoCaixa, SA, finançades a través de CaixaBank, SA. Requisit de permanència de 3 anys quan es contracti una alarma per a la llar. CaixaBank col·labora exclusivament en el finançament i el pagament d’aquestes alarmes. Finançament subjecte a aprovació segons les polítiques de risc de l’entitat. Més informació, a www.CompraEstrella.com. NRI: 1263-2015/09681

Triple protecció

Amb les assegurances a ”la Caixa” veuràs la vida d’un altre color. Perquè gràcies a l’assegurança de la llar, al finançament d’una alarma i a l’assegurança de cotxe disposaràs de triple protecció. A més, si contractes ara aquests tres productes, et beneficiaràs de 3 mesos gratuïts en les primes de les assegurances i en les quotes de l’alarma.

Veuràs la vida d’un altre color



comiat del setmanari Forja, amb 70 anys d’història

El setmanari Forja, de Castellar del Vallès, s’acomiadà divendres passat dels seus lectors després d’una llarga trajectòria que es va iniciar el març del 1946. l’editorial que acompanya l’últim núme-ro, publicat aquell mateix divendres, explica que les circumstàn-cies actuals, marcades per la crisi econòmica, i en conseqüència publicitària, i les retallades per part de les administracions han obligat a posar el punt final al setmanari malgrat els esforços de les entitats del poble i els col·laboradors. En aquest sentit, els responsables de la publicació han donat les gràcies per “la generosa col·laboració de molts castellarencs que han enriquit les seves pàgines amb els seus escrits, entitats, col·laboradors i especialment als subscriptors”. (d’El Punt avui)

som-hi!, també diu adéu després de 38 anys

la publicació de malgrat de mar Som-hi, deixa de publicar-se després de 37 anys i 9 mesos. a l’editorial de l’últim número els responsables de la revista expliquen que una de les raons del tancament és el caràcter mensual de la revista, que segons ells, fa que les notícies “al cap d’un mes, esdevenen obsole-tes”. Segons asseguren, prendre la decisió no ha estat fàcil: “un munt de sentiments s’interposaven a el que la raó ens deia, però tal com se sol dir, tot el que comença acaba, i el nostre Som-hi! no n’és cap excepció”.

la revista en paper i la digital deixaran de publicar-se, però s’estudia la continuïtat del blog i la pàgina de Facebook. Es mantindrà l’activitat de l’entitat editora, S.a.P.l.o., que no tan-carà “ja que encara pot ser útil als malgratencs”. (d‘aCPC)




n. de la r.- puntualitzacions de la doctora amparo moreno

la doctora amparo moreno Sardà, catedràtica emèrita del de-partament de Periodisme y Ciències de la Comunicació de la uaB, escriu a “El Butlletí” per a fer unes puntualitzacions sobre la informació titulada “un estudi revela una premsa espanyola androcèntrica que presenta a les dones com a víctimes”. Tex-tualment, ens diu:

“Com a coautora de la recerca i la seva publicació vull puntualit-zar dos aspectes que considero que hauria de tenir en compte una publicació com la vostra, habitualment acurada:

1, Que el treball es va publicar l’any 2007, per tant, fa onze anys!!! l’actualitat de la noticia es deu, segurament, a la utilitza-ció d’una Font que també s’ha assabentat amb retard.

2, Que la principal conclusió d’aquesta recerca no és la que re-cull el titular de la noticia: la mirada androcèntrica porta a margi-nar les dones al paper de víctimes, és cert; però a més, al llarg dels últims anys, s’ha deshumanitzat la informació, el que signi-

fica que s’ha expulsat a les dones i els homes com a subjectes actius del debat polític democràtic, i s’ha posat en el centre a les institucions, les entitats, les xifres, les dades abstractes... això explica el distanciament de la ciutadania del periodisme, la manca de credibilitat dels mitjans..., raons de fons de la crisi del periodisme, més enllà de la publicitat i la tecnologia.”




neix “el món”, el diari digital lliure, obert i per compartir del grup tot mediaPer Redacció amiC

la nova capçalera neix a partir de la trajectòria d’elSingular.cat

l’antiga Fàbrica damm va acollir la presentació del nou mitjà associat a l’amiC, “El món” el nou diari digital que neix a partir de l’experiència de nou anys de feina d’elSingular.cat, referent en periodisme polític dels últims anys. El president de ToT me-dia, Ramon Grau, ha destacat que amb la creació de El món “volem ser un mitjà més ampli, més obert, que parli de política però també de cultura, esports, i de tot. El món és això”.

l’objectiu d’aquesta nova capçalera dirigida pel periodista Sal-vador Cot és convertir-se en el diari lliure, obert i per compartir de Catalunya. Entre altres incorporacions han reforçat l’actual redacció amb la periodista Gemma aguilera i Xavier Vallbona, alhora que també han ampliat la secció d’opinió amb la incor-poració de manuel delgado i Ramón Cotarelo.

a l’acte de presentació hi van assistir personalitats de l’àmbit polític, social i cultural del país com el secretari de comunicació del Govern, Josep martí i la presidenta de la diputació de Bar-celona i alcaldessa de Sant Cugat, mercè Conesa.

COMuNICACIÓ DIGItAl



el periódico llança un servei de notícies a través de Whatsapp i telegram

El canvi en els hàbits de consum informatiu fa que els mitjans hagin de buscar altres vies de distribució dels continguts per arribar als lectors. així ho ha entès El Periódico, que aquest dilluns va posar en marxa un nou servei gratuït a través de les aplicacions de missatgeria instantània Whatsapp i Telegram, amb el qual pretén fidelitzar els lectors més actius i connectats a l’actualitat a través de dispositius mòbils.

Els usuaris que es donin d’alta (agregant el número 690 01 01 01 als contactes i enviant la paraula alta) rebran cada matí l’accés a l’edició impresa del diari i una revista de premsa pa-noràmica de l’actualitat. i a la nit, s’enviarà un resum informa-tiu del més rellevant del dia, així com un enllaç al procés de tancament en temps real de l’edició impresa de l’endemà, de manera que es pot llegir el diari a mesura que aquest es va confeccionant.

Realment, es tracta d’una aposta periodística innovadora a l’Estat espanyol, que lidera el consum de notícies a través de Whatsapp, segons l’últim informe sobre mitjans digitals de la prestigiosa Reuters institute, presentat al juny a Barcelona du-rant el congrés d’editors Global Editors network. (d’aEC)

el grup Gn posa en marxa el portal web barcelonanotícies.com

El grup Girona notícies (Gn), amb la col·laboració del cercador local més Barcelona, ha presentat el nou diari electrònic www.barcelonanoticies.com, un espai digital que té com objectiu faci-litar als usuaris l’accés a les notícies i a les informacions de les




comarques barcelonines. Segons el director de Gn, Xavier Pa-lomino, l’estructura de la nova pàgina segueix un model “molt visual, entenedor, fàcil de visitar i intuïtiu”, unes característi-ques que ja segueixen les altres plataformes del grup ambwww.gironanoticies.com al capdavant.

En aquest sentit, la web aposta fermament per l’ampli ventall tecnològic i per això esdevé accessible des de diferents formats com l’ordinador, el telèfon mòbil o la tauleta. Segons assenya-la el gerent del cercador més Barcelona, Gonzalo de Villamor, aquesta adequació del nou portal amb qualsevol dispositiu “fa-cilita la navegació i una cercà ràpida dels continguts”.

d’altra banda, l’espai també potencia l’aspecte audiovisual així com les retransmissions en directe d’esdeveniments a través de la xarxa social Twitter, uns elements que comparteixen pro-tagonisme amb els reportatges elaborats per l’equip i amb els flaixos informatius de notícies de darrera hora.

amb l’aparició del nou espai, el grup Girona notícies comple-ta una oferta mediàtica que ja disposa de tres espais d’abast autonòmic i trajectòria consolidada:www.gironanoticies.com, www.lleidanoticies.com i la web turísticawww.costabravagiro-

na.org. Tots aquests canals compten amb la col·laboració del cercador www.mesbarcelona.com. (d’al dia)

neix a barcelona Fan news club, la primera xarxa social de notícies

Barcelona, capital mundial del mòbil, veurà néixer aquest mes de setembre la primera xarxa social de notícies, Fan news Club, un nou mitjà de comunicació multilingüe que sorgeix amb vocació social i amb l’objectiu d’internacionalitzar-se i de com-petir amb Facebook. la plataforma estarà operativa a partir del dia 28 de setembre, segons avança el director-conseller dele-gat de Fan, Toni ayala, un periodista expert que ha treballat en diversos mitjans de comunicació. “unim el concepte de diari digital al de xarxa social, mitjançant noves aplicacions informa-tives desenvolupades tecnològicament”, explica ayala.




Fan, nom amb el qual es coneixerà la nova xarxa social, es nodreix tant dels continguts periodístics que genera una redac-ció de periodistes pròpia -en total, crearan més de 100 llocs de treball directes i indirectes- com d’una sèrie de canals te-màtics informatius, gestionats per empreses, institucions, orga-nitzacions, entitats, col·legis i clubs esportius. “Tothom pot tenir el seu propi diari digital dins de Fan”, detalla el director de la companyia abans de puntualitzar que l’empresa té previst obrir el 2016 el segon “Club Social Fan” a Girona i, el 2017, a Tarra-gona i a lleida. (d’EFE)

neix el se7, el gratuït de 7accents

El primer número del SE7, el nou diari gratuït en paper de lleida, es publicarà el divendres 18 de setembre, una setmana abans de les eleccions al Parlament de Catalunya i de la Fira agrària de Sant miquel. Tot i això, el gratuït de 7accents no tornarà a estar present als carrers fins a finals d’octubre, ja que es tracta d’una publicació de caràcter mensual que apareixerà cada final de

mes. de fet, l’avançament del primer número es produeix pel

moment històric que viu Catalunya, immers en un 11-S total-ment polititzat, uns comicis que ho poden canviar tot i una Fira de Sant miquel que es preveu multitudinària. El mensual es po-drà adquirir gratuïtament a diversos establiments de la Segarra, l’urgell, el Pla d’urgell, les Garrigues, la noguera, el Pallars Jussà i el Segrià. de cada número, que contindrà 40 pàgines en format tabloide, se n’imprimiran 15.000 exemplars.

El SE7, de tall més clàssic que el setmanari de pagament 7ac-cents, disposarà de vuit seccions: Política, Societat, Economia, Esports, Cultura, Entrevista, Cartes i 7+1. Tanmateix, les sec-cions relacionades amb l’actualitat informativa seran introduï-des per un reportatge en profunditat, un dels trets distintius del periodisme entès per 7accents. (de 7accents)

acord entre nació Digital i esguard publicacions

nació digital, el mitjà digital en llengua catalana més llegit, i Esguard Publicacions, editorial pionera en publicacions per a dispositius mòbils, han acordat unir esforços i aprofitar sinèr-gies per aprofundir els seus respectius lideratges.




En el marc d’aquest acord de col·laboració, l’editor de la revista Esguard, el periodista Germà Capdevila, s’incorporarà a l’equip directiu de nació digital, com a director del nou Consell Edito-rial i assumirà, entre d’altres, responsabilitats de relació amb els lectors, gestió de comunitats i participació. alhora, publicarà una columna com a articulista habitual del diari.nació digital i Esguard posaran en comú les seves experièn-cies per consolidar els seus respectius lideratges i compartiran recursos i continguts. (d’aEC)

racó català i Ycom signen un acord de col·laboració

Racó Català, un dels portals, comunitat i mitjà de comunicació més veterans de la internet catalana, i YCom, el lloc web de referència dedicat a les TiC i l’entreteniment digital, anuncien als seus lectors de la signatura d’un acord de col·laboració que els portarà a compartir continguts i audiència.

aquest acord es materialitzarà en la col·locació d’un giny (wid-get) a les pàgines de Racó Català que permetrà als lectors d’aquesta publicació accedir als continguts d’YCom. de la

mateixa manera, un giny a les pàgines d’YCom, facilitarà als lectors d’aquesta publicació veure els titulars de les notícies publicades a Racó Català per tal de poder-les llegir.

a més de compartir titulars i continguts a les respectives pàgi-nes web, la col·laboració entre ambdues publicacions en línia també abraçarà les xarxes socials, fent difusió encreuada dels respectius continguts en els perfils de les xarxes socials tant d’YCom com de Racó Català. (d’aEC)




internet guanya la “batalla” de la inversió publicitària en la crisi i la premsa escrita la perdPer Redacció PRnoticias

Els mitjans de comunicació han patit en els últims anys el flagell de la crisi econòmica que ara sembla que comença a remetre. no obstant això, no tots han seguit el mateix camí. la inversió publi-

citària, que segons les dades del primer semestre d’aquest any comença per fi a pujar, ha caigut des de 2009 en picat en gairebé tots els formats. internet, però, es lliura d’aquesta selecció. mentre que a la resta de mitjans s’han perdut milions d’euros en anuncis, els digitals han experimentat el seu moment d’enlairament. Si això fos una guerra i calgués parlar de vencedors i vençuts l’anàlisi seria senzill: internet guanya i la premsa escrita perd.

les dades de l’informe Els mitjans a Espanya i Portugal, l’any del canvi, elaborat per Zenith, mostren l’evolució que ha expe-rimentat la inversió publicitària en premsa des del 2009 i reflec-teixen com a partir del 2010 comença una caiguda lliure a la inversió que no es frena fins al 2014. L’única excepció, Internet, on malgrat les dificultats econòmiques que travessava el país, els diners destinats pels anunciants no ha deixat de créixer. El 2010 van destinar a publicitar-se en mitjans digitals 799 milions d’euros. l’any passat 957, és a dir, s’ha registrat un increment del 16,5% en aquest suport, alhora que en la resta de mitjans convencionals la inversió no deixava de reduir-se. Tot i que en-cara no hi ha xifres del 2015 al complet per comparar, les dades del primer semestre apunten en la mateixa direcció. Entre ge-ner i juny d’aquest any la inversió publicitària a internet ha cres-cut un 7.9% respecte al mateix període de l’exercici anterior.

PuBlICItAt I MÀRQuEtING



Si internet ha estat el gran vencedor d’aquesta batalla per aconseguir publicitat en temps de crisi, el perdedor és la prem-sa escrita. ni tan sols ara, quan a la resta de mitjans comencen a millorar les dades, es registra augment en aquest suport. El 2010, any a partir del qual comença a caure la inversió segons les dades de l’informe de Zenith, es van destinar a publicitat en periòdics de paper 1.124 milions d’euros. l’any passat, la inver-sió va caure fins als 656 milions. Això vol dir que els diners que rep la premsa per part dels anunciants s’ha reduït gairebé a la meitat en només cinc anys. i la situació no millora. les dades del primer semestre apunten una caiguda del 1,5% respecte als primers sis mesos de l’any passat.

una cosa similar passa amb suplements i dominicals. El 2010 els anunciants van destinar 72 milions d’euros a publicitar-se a aquest format, l’any passat només 38 milions. En el primer semestre de 2015 s’ha registrat una caiguda del 2,7%. les re-vistes tampoc en surten molt ben parades, tot i que el descens no és tan acusat. El 2010 la inversió va arribar als 398 milions d’euros i l’any passat es va quedar en 254 milions, això sí va parar la caiguda. de fet, en el primer semestre d’aquest exercici hi ha hagut un lleuger increment del 0,4%.

Televisió i ràdio també han patit la crisi en els seus ‘butxaques’, però al contrari de la premsa escrita, comencen a remuntar i una cosa similar passa a la ràdio.

Zenith apunta en el seu informe que 2014 ha suposat un punt d’inflexió en la crisi i recalca que les fonts de dades registren un creixement important en la inversió en mitjans però, al mateix temps, assenyala que la diferent manera en què la digitalització ha afectat els mitjans fa que la sortida de la crisi sigui molt dife-rent per a uns que per a altres.

l’informe de Zenith no només parla de xifres d’inversió, també analitza com veu el consumidor aquesta publicitat. la Televisió continua tenint una gran importància per als usuaris. de fet, segons l’estudi és el mitjà en el qual els espanyols presten més atenció als anuncis (valoració del 4,6 sobre 10), just per da-vant d’internet, que el segueix molt de prop. a la cua se situa la premsa escrita, com el format en el qual els clients atenen menys a la publicitat. no obstant això, encara que la televisió sigui on més atenció es presta, els usuaris consideren que la publicitat té més utilitat a internet, per la qual cosa el digital se situa també per als usuaris com el “guanyador” d’aquesta batalla mediàtica.




Les noves fórmules per potenciar els ingressos dels mitjans localsla proximitat i la capacitat de participar activament en la comu-nitat situen als mitjans locals i proximitat en una posició enveja-ble respecte a altres mitjans que abasten espectres informatius de major amplitud.

aquest posicionament, al costat de la caiguda generalitzada de la inversió publicitària en els últims anys i la pèrdua de prota-gonisme en els anuncis classificats, ha propiciat la recerca de noves fórmules que garanteixin la viabilitat d’aquests mitjans. així, la relació amb les marques ha canviat en els últims anys. Ha passat de ser una relació amb menys anunciants però més estreta i prolongada en el temps, en el qual el mitjà busca, en l’afinitat de la relació, la consecució dels objectius de posicio-nament de l’anunciant.

En aquest afany de millorar la relació amb la comunitat, els mitjans locals exploren també altres vies d’ingressos. Els esdeveniments, la publicitat nativa, la generació de continguts per a les marques, la recuperació dels micropagaments per notícies i una major con-nexió amb els comerços locals són alguns exemples. (d’aEdE)

Kinder confia a SrBurns la seva comunicació digitall’agència SrBurns ha estat seleccionada pel Grup Ferrero, mi-tjançant concurs, per a desenvolupar l’estratègia digital de la marca Kinder, juntament amb les varietats Kinder Bueno i Kin-der Kids.

després de la celebració d’un concurs convocat pel Grup Ferre-ro, en el qual han participat un total de tres agències, SrBurns ha aconseguit els comptes de Kinder Bueno i Kinder Kids, grà-cies al plantejament d’una nova estratègia digital 360º. a partir d’ara SrBurns treballarà per augmentar la notorietat de marca, al costat de la repercussió mediàtica i digital de la marca i pro-ducte Kinder Bueno. d’altra banda, l’agència desplegarà també la seva creativitat per augmentar el coneixement sobre Kinder Kids, línia que acull productes com Kinder Sorpresa i Kinder Xocolata. (d’El Publicista)




iberia llança la primera campanya a smartwatches d’espanya

iberia ha llançat una nova campanya digital que, per primera vegada, estarà present en els smartwatches, a més d’en or-dinadors, tauletes i smartphones. l’acció ha estat desenvolu-pada per adgage i Carat. l’ús dels smartwaches, o rellotges intel·ligents, s’està estenent ràpidament a Espanya, motiu pel qual la companyia iberia ha decidit incloure aquesta pantalla en la planificació de la seva nova campanya de preus “Cinturó”.

En interactuar l’usuari amb la campanya d’iberia en el seu re-llotge intel·ligent, es llança automàticament una acció de bran-ded content totalment integrada en el contingut de notícies de

l’aplicació newsRepublic. a més, la campanya compta amb al-tres formats publicitaris display que es distribueixen en altres de les aplicacions i webs mòbils que formen part de la xarxa de adgage, i que a través d’una acció click-to twitter ajudaran a comunicar i viralitzar els nous preus del “Cinturó” d’Iberia fins al pròxim 16 de setembre. (d’ipmark)




com adaptar una app als smartwatchesPer interactive

la mida del SmartWatch i la forma d’usar-lo són elements fona-mentals a tenir en compte a l’hora d’adaptar una app a aquests dispositius. És important tenir en compte també que les apps de notícies, viatges, salut i esports són les que millor funcionen.

El SmartWatch ha revolucionat el mercat dels wearables, però des del seu llançament les crítiques al seu funcionament han estat constants, sobretot, aquelles que fan referència al que ofereixen les aplicacions de tercers en el rellotge. Per això, des Quadram mobile Solutions, experts en desenvolupament de

solucions mòbils, recomanen “dotar aquestes aplicacions d’un disseny i usabilitat totalment adaptat a aquest tipus de disposi-tiu”. des de la companyia recorden a més que, avui dia, trobem al mercat no només el rellotge d’apple sinó també nombrosos smartwatches d’android Wear que impliquen canvis a l’hora de desenvolupar o adaptar aplicacions per a aquests dispositius.

des de Quadram recullen algunes característiques elementals que ha de tenir una app perquè s’ajusti perfectament a aquests nous dispositius:

1. El disseny d’una aplicació per a un rellotge intel·ligent ha d’ajustar-se a la mida del dispositiu. És un error fer el salt a aquests aparells bolcant la nostra app mòbil en el rellotge sen-se tenir en compte aquests nous límits en què la nostra app ha de funcionar. Per a això cal ajustar els elements més pràctics de la nostra aplicació al nou disseny de les pantalles.

2. És fonamental adaptar les funcionalitats d’una app a la forma en què els usuaris utilitzen el rellotge. la manera en la qual els usuaris manegen aquest dispositiu és totalment diferent pel que cal prioritzar les funcionalitats de l’app segons el seu ús real. El més normal és que s’hagi de simplificar l’aplicació, per exem-

NOVES EINES



ple, reduint el nombre de pantalles per fer la mateixa acció que es realitza en un mòbil. En aquest sentit, no podem triar capri-txosament les que vulguem, sinó les que tinguin més sentit en relació a les característiques que ofereix el rellotge.

3. Gairebé tots els rellotges no disposen de teclat pel que és necessari que la nostra app sigui més intuïtiva i pugui executar accions amb un simple toc a la pantalla. Cal tenir en compte que cada rellotge ha desenvolupat diferents accions per facili-tar la comunicació sense l’ús del teclat de manera que podem aprofitar per la nostra app aquests canvis com, per exemple, l’ús de control per veu.

4. adaptar el model de pagament. Si la nostra app és de comerç electrònic hem d’estar sempre al corrent dels canvis en les for-mes de pagament que utilitza cada wearable i així integrar-lo en la nostra aplicació.

5. Aprofita les funcionalitats estrella que, en el cas dels rellot-ges, és la de recepció de notificacions. Si la nostra app utilitza l’enviament d’elles, hem d’aprofitar aquest avantatge del rellot-ge seleccionant aquella informació més útil per als usuaris.

des de Quadram expliquen que “la majoria de negocis i idees d’aplicacions tenen gran cabuda en el món de l’watch per po-tenciar els seus productes o serveis. de fet, sectors com el sa-nitari, l’esportiu, Shopping & Retail, viatges, navegació, xarxes socials i, perquè no, periòdics digitals... poden aprofitar els be-neficis d’aquests nous dispositius per convertir-se en líders del seu sector en marcar la diferència amb la seva competència millorant la qualitat de vida dels seus usuaris”.

scanbot, una eina per escanejar documents fàcilment

Scanbot és una eina senzi-lla i promet versatilitat per als periodistes. És ideal per als que estan concentrats en investigacions i que necessi-ten guardar còpies dels do-

cuments que van trobant en el seu camí. l’app està disponible per als mòbils de android i ioS. la seva principal funció és gra-tuïta, i ajuda a obtenir imatges d’alta qualitat i també llegeix co-dis QR. El format pot ser PdF o JPG (amb 200 punts per polza-

NOVES EINES



da), i tot es pot enviar a través de correu electrònic o pujar-les a iCloud, drive, Box, dropbox, Evernote i altres serveis del núvol.

Scanbot permet crear un document de diverses pàgines, com es pot veure en aQuEST VidEo. la versió Pro té un valor d’uS $ 4,99 i ofereix reconeixement de text per extreure el text de les dades escanejades per copiar, cercar, i més. Té nombrosos dissenys i ofereix protecció del contingut amb contrasenya jun-tament amb el suport d’identificació dactilar (des de iOS 8). A més ofereix una funció per afegir notes i la signatura. Els lectors d’El Butlletí es poden baixar l’app CliCanT aQuÍ (de Clases de Periodismo)

NOVES EINES

http://youtu.be/5vEGj-GfDqU

http://play.google.com/store/apps/details?id=net.doo.snap&hl=ca



La Federació celebra el Dia de les revistes i la premsa en catalàPer Àmbit d’Estratègia i Comunicació

amb motiu de la 33a Setmana del llibre en Català, la Federació d’associacions d’Editors de Premsa, Revistes i mitjans digitals celebra dissabte, dia 12 de setembre, a la plaça de la Catedral, de Barcelona, el dia de les revistes i la premsa en català. du-rant tota la tarda es desenvoluparan tot un seguit d’activitats i conferències impulsades per mitjans de les diferents associa-cions que conformen la Federació.

En paral·lel a la instal·lació de l’iQuiosc durant tota la setmana del llibre en català, la Federació d’associacions d’Editors con-

tribueix a la dinamització dels espais amb l’organització d’actes i esdeveniments com el d’aquesta diada de dissabte. durant aquest dia passaran per l’escenari de la plaça del llibre, màrius Serra, Xavier Bosch, Xarim aresté i Pau Figueras entre d’altres. Els més menuts podran veure el Tatano gegant de Cavall Fort i conèixer una mica més les revistes amb l’actuació de Vivim del Cuento a l’espai infantil de la Setmana. Es pot llegir el progra-ma sencer CliCanT aQuÍ (d‘aEC)

el diari bild no va publicar dimarts cap fotografia

El diari alemany Bild no va oferir dimarts cap fotografia ni en la seva edició impresa ni al web. amb aquesta mesura, el diari sensacionalista, el més llegit d’Europa, amb uns10 milions de lectors, volia reivindicar el significat i la importància de les imat-ges en el periodisme amb referència al debat suscitat després de la controvertida fotografia publicada a nivell mundial, el 29 d’agost passat, del nen sirià ailan ofegat a la costa turca. El diari també volia protestar per les crítiques rebudes en general pel tractament gràfic que estava realitzant dels refugiats sirians.

COMuNICACIÓ EStRAtÈGICA

http://www.amic.media/noticies/detail.php?id=1993



Bild també recordava el seu fundador, axel Springer, l’objectiu del qual, segons el diari, va ser “crear el diari més gran d’Europa amb molta fotografia i poc text”. (d’Infonews)

salut i el cac recomanen evitar els estereotips sobre salut mental als mitjansla Conselleria de Salut, el Consell de l’audiovisual de Catalun-ya (CaC) i l’associació obertament han presentat aquest dilluns un informe dirigit als mitjans de comunicació audiovisuals amb recomanacions sobre el tractament mediàtic dels trastorns de salut mental per abordar-los de manera “curosa, correcta i sen-sible” i evitar estereotips.

El document, Recomanacions sobre el tractament de la salut mental als mitjans audiovisuals, s’emmarca en el conveni de col·laboració entre Salut i el CaC i considera que els mitjans de comunicació “poden ser una eina molt útil en la normalit-zació dels trastorns mentals, ajudant a combatre els estereo-tips”. l’informe recomana evitar tractar els trastorns mentals amb compassió, paternalisme i com si fossin fenòmens aïllats

i permanents, així com establir una relació de causalitat entre aquestes malalties i conductes violentes.

“Els mitjans tenen un impacte demolidor sobre l’imaginari de la societat”, ha asseverat el president d’obertament, Xavier Tra-bado, que ha anunciat que obertament està treballant per am-pliar la seva col·laboració amb el CaC. (d’Europa Press)

el cpc reprèn els cursos de formació

Per als pròxims quatre mesos el Centre de Formació i des-envolupament del Col·legi de Periodistes de Catalunya ofereix 34 cursos presencials i online, amb 16 noves propostes temàti-ques, entre les quals trobem consells pràctics per a persones que volen obrir-se un camí com a professionals freelance

Hi trobem, entre d’altres, recomanacions d’estil i llenguatge per fer servir a twitter, gamificació, noves narratives multimèdia, ei-nes i tècniques de comunicació per a ajuntaments petits, ela-boració d’un pla de comunicació interna, tècniques de redacció publicitària, orientacions per treballar com a consultor de co-municació, immersió en les xarxes socials visuals, creació de




vídeos professionals, InDesign, anàlisi del llenguatge gràfic o la postproducció digital de fotografia. Alhora, es reediten alguns dels últims cursos que han tingut més demanda.

En concret, el proper15 de setembre s’inaugura el nou calen-dari amb el curs “Quin llenguatge i estil hem de fer servir a Twitter”, a càrrec de Sílvia llombart, seguit del webinar “Com fer fotografies interactives”, presentat per Nereida Carrillo, i del curs “Emprendre i innovar en periodisme” amb Pau llop.

Podeu trobar en el web del Col·legi tots els programes detallats. Tots els cursos estan oberts a la participació tant dels col·legiats i col·legiades, com d’aquells professionals que estiguin interes-sats en la formació centrada en el periodisme, la informació i la comunicació i als associats a l’amiC. (d’aEC)




exterior, el mitjà de modaPer maría Jesús Solaun / El Publicista

Exterior viu un moment de gran desenvolupament en diversos aspectes com la recerca, la digitalització i la creativitat que el converteixen en un dels mitjans més interessants del moment per als anunciants.

El primer factor a posar en valor és de la investigació. Exte-rior compta cada vegada amb una audiència més àmplia ia la qual es coneix millor. L’últim EGM confirma a exterior com el segon mitjà que més cobertura arriba amb més de 27 milions d’audiència i únicament per darrere de televisió. aquests resul-tats vénen precedits d’un canvi en la metodologia de mesura-

ment més adaptat a la realitat del mercat, canviant “el dia d’ahir” per “l’última setmana”. on també s’està treballant conjuntament és en l’evolució de Geomex. Per a això s’adaptarà a l’univers EGm, integrant nous municipis i aconseguint un major ajust dels GRP’s.

També dins de l’àmbit de la investigació en Exterior, cal des-tacar el treball comú que s’està realitzant a nivell internacional entre les principals companyies dedicades a la comunicació exterior per aconseguir un estàndard de mesurament global a digital Signage.

El segon pilar de l’evolució d’Exterior és el creixement constant del digital Signage. El parc de pantalles és cada vegada més gran, amb suports iconogràfics on JCDecaux juga un paper important. Espais com l’estació 100% digital de Sol, a madrid, s’han convertit en un referent del mercat a nivell de producte i creativitat. En el primer aspecte perquè ofereix un entorn únic de marca on l’anunciant pot dominar tota una estació a través de pantalles situades estratègicament per optimitzar l’impacte.

la digitalització del mitjà està donant l’oportunitat a les marques de realitzar accions molt més flexibles i targetitzades, a més

EN PROFuNDItAt/ lA CRÒNICA



d’altres possibilitats com el branded content. Pel que fa a la creativitat, el digital Signage i, en concret, Sol digital, són una oportunitat infinita per als creatius, que poden crear un diàleg entre pantalles o buscar la interactivitat amb l’usuari. des d’una bona peça dinàmica fins a la integració amb xarxes socials, contingut en streaming en temps real, les possibilitats creatives estan creixent i cada vegada es treu més profit.

l’eclosió creativa en exterior no només ha impulsat el digital signage, també hi ha hagut un creixement d’accions especials on predomina l’experiència de marca i el contacte directe amb l’usuari. des departaments com JCdecaux innovate s’estan im-pulsant accions de màxima interactivitat on el públic pren el po-der de l’acció i interactua directament amb la marca. Exterior s’ha convertit en un escenari ideal per a la creativitat per la seva ver-satilitat i la seva capacitat d’adaptació a les noves tecnologies.

En un moment on el diàleg entre marca i usuari és inces-sant, Exterior té un paper principal per a les marques a l’hora d’aconseguir un contacte directe mitjançant accions que des-prés aconsegueixen àmplia repercussió en altres mitjans. ma-ría Jesús Solaun directora de màrqueting i comercial local de JCdecaux Espanya.

EN PROFuNDItAt/ lA CRÒNICA



quines dades cedirem a canvi de rebre notícies?Per albert Sáez / Slownewsblog

l’economia digital va prenent forma en diferents sectors i els negocis es van reordenant de manera lenta però inexorable. la base dels negocis digitals són la cessió de dades per part dels usuaris. Hi ho ha dit ben clar el màxim responsable de Telefòni-ca a Espanya, José maría Álvarez Pallete.

El senyor Google no cobra als usuaris per cap dels serveis que els dóna (cercador, correu electrònic, etc.) a canvi de tenir per-mís per accedir a les cartes que envien, per emmagatzemar les consultes que fa, etc. Fins i tot aconsegueix que algunes em-

preses els cedeixen la informació dels seus empleats a canvi de donar servei gratuït de correu electrònic corporatiu. moltes apps funcionen de la mateixa manera i proporcionen tota mena de serveis vinculats a la geolocalització.

Els productors i els empresaris que basaven el negoci de la pro-ducció de continguts en la venda massiva de publicitat no han volgut entendre aquesta realitat. Per això han posat murs de pagament i s’han barallat amb els cercadors per cobrar-los per l’ús d’un continguts pel quals ells paguen salaris, drets d’autor, comercialització, etc. Si no volem que el periodisme deixi de ser una professió no podem pretendre que els editors renunciïn als seus drets. Però en paral·lel fora bó que es comencessin a fer una pregunta de futur: ¿quines dades estan disposats a cedir els usuaris a canvi de rebre informació de qualitat? o dit d’una altra manera, ¿què podem saber dels usuaris mentre consu-meixen notícies? Hauria de ser la base d’un nou pacte entre editors, professionals i públic.

EN PROFuNDItAt/ tRIBuNA



José Luis orihuela: “internet no ha matat al paper; n’hi haurà, com a mínim, 50 anys més” Per david Esparza / notícias de alava

José luis orihuela, professor de Comunicació a la universitat de navarra no parla de nou periodisme sinó d’un periodisme millorat, amb eines més complexes i sofisticades però, sense oblidar l’essència de la professió. orihuela presenta aquests dies el llibre Els mitjans després d’internet.

com ha canviat lnternet les xarxes socials i el periodisme?Gràcies a internet, el web i la web 2.0, en posar a disposició de la gent corrent una plataforma per generar contingut i pu-

blicar-lo de manera universal, s’ha amplificat la quantitat de veus disponibles i suposa per a la comunicació en general i per al periodisme en particular, una competència infinita. El gran desafiament que aquestes tecnologies ens plantegen als pe-riodistes i als mitjans és desenvolupar la nostra feina amb un nivell d’excel·lència tal que puguem competir en aquest entorn de competència infinita amb probabilitats d’èxit i que fins i tot puguem cobrar per fer la nostra feina.

creu que internet és la millor eina per als periodistes?internet És una tecnologia poderosíssima que ha canviat de manera disruptiva la comunicació pública però que s’inscriu en una línia temporal que arrenca amb la impremta de Guten-berg. a més podem pensar en la radiodifusió, a la televisió o en els satèl·lits. internet és una tecnologia que hem d’aprendre, utilitzar i dominar però, no és l’única que ha existit ni és l’única que va existir en el futur, és a dir, cada vegada més, estem acudint a entorns de comunicacions mòbils i de apps, el que fins fa molt pocs temps eren comunicacions en ordinadors de sobretaula i web.

aleshores, el periodisme i la comunicació pública depenen his-tòricament de la innovació tecnològica. El problema d’aquesta

EN PROFuNDItAt/ ENtREVIStA



última innovació és que hem duplicat les veus en l’espai públic. Per tant, els nostres sistemes de filtrat com a professionals han de ser cada vegada més sofisticats perquè el volum de soroll és desproporcionadament alt.

Com definiria el nou periodisme?Jo no parlo de nou periodisme sinó de periodisme millorat, que és capaç de fer-se càrrec de la novetat sense perdre els valors i l’essència d’aquesta professió, que en el fons segueixen sent els mateixos. Hi ha eines més complexes i sofisticades però es-sencialment el treball periodístic no ha canviat. aquest procés que té a veure amb la recollida de la informació, la intel·ligència de la informació, la narrativa i la difusió de continguts impor-tants per al nostre públic, se segueix mantenint.

Desapareixerà el paper?Penso que la desaparició del paper és una fal·làcia que també s’ha produït històricament amb cada innovació. internet no ha matat al paper. També es va dir que la ràdio mataria al paper i que la televisió mataria la ràdio, però, no ha estat així. Es tracta d’una dinàmica d’acumulació no per substitució. Tindrem paper per moltíssim temps. n’hi haurà, com a mínim, 50 anys més.

quin és el futur dels periòdics?Primer cal plantejar-se com es finançarà la premsa, la ràdio i la televisió en un entorn en què la informació està totalment dispo-nible i en la millor dels casos gratuïta. Segon, com es financiï el periodisme digital. i tercer, separant la dinàmica de models de negoci del periodisme com a professió. El món digital ha acon-seguit baixar les barreres d’entrada per a realitzar publicacions massives. Estem veient com les aplicacions estan permetent sistemes de pagament a què els usuaris ja s’han acostumat. una altra forma és la subscripció, així es pot accedir a informa-ció de més valor afegit. En definitiva, hi ha un munt de models de negoci sobre la taula.

EN PROFuNDItAt/ ENtREVIStA



pagar per les notícies online? no, gràciesPer marketing directo

la cultura de la gratuïtat del periodisme online està tan arrelada en el consumidor que aquest ni es planteja pagar pels contin-guts periodístics a la xarxa de xarxes. Segons un recent estudi dut a terme al Regne unit per la plataforma de periodisme obert The news Hub i l’empresa d’investigació de mercats Toluna, el 96% dels consumidors coincideix a assenyalar que l’accés a les webs de notícies hauria de ser completament gratuït.

això sí, la gratuïtat del contingut en línia no és ni de bon tros sinònim de periodistes gratis. El 80% dels consumidors consi-

dera que els periodistes han de rebre un salari just pel contingut que produeixen.

Tot i que el periodisme no travessa a priori pel seu millor mo-ment (així ho evidencien almenys les caigudes en les vendes i les tisorades en les redaccions de mig món), els consumidors creuen que les noves tecnologies tindran un excel·lent impacte en l’univers periodístic.

El 73% afirma que el nombre sense precedents de maneres per consumir i generar notícies és un símptoma més que evident que estem a les portes d’una “era daurada” per al periodisme.

“Les mitjans de tot el món s’enfronten al desafiament de conver-tir les notícies en línia en un negoci veritablement rendible. al-guns mitjans han aixecat murs de pagament amb més o menys èxit. altres esperen que la publicitat en línia els segueixi perme-tent cobrir els costos”, explica William Stolerman, fundador de The news Hub.

“El nostre pla per al periodisme gira entorn del contingut gratis i els periodistes amb salaris justos. i aquest pla està prenent forma a través d’un model de periodisme obert: el nostre con-

EN PROFuNDItAt/ ANÀlISI



tingut és generat per una comunitat de periodistes que no per créixer. actualment comptem amb més de 850 col·laboradors en 55 estats diferents. Ells publiquen el que volen, quan volen i els nostres lectors decideixen quins periodistes han de ser recompensats econòmicament pels seus continguts “, afegeix Stolerman.

EN PROFuNDItAt/ ANÀlISI



Davant l’inici d’una etapa incerta es fa palesa la mala salut de ferro de la ràdioPer Pere Font i Grasa, periodista

Sostenen, Josep maria martí i Belén monclús, director i coor-dinadora, respectivament, de l’informe Sobre la Ràdio a Ca-talunya 2007–2011, que: “la situació econòmica ha causat grans estralls en aquesta indústria cultural i les coses encara empitjoraran atès que ja es coneixen les dades de 2013, que són negatives i que queden fora del període que tracta aquesta edició (...) Hi ha un estancament tecnològic. la difusió radiofò-nica convencional continua igual. no hi ha hagut cap mena de

reculada en l’explotació de freqüències d’Fm, ni tampoc no s’ha produït cap reducció de quilowatts de potència emesa. El que si que hi ha hagut en el pla econòmic és una contractació espec-tacular del mercat radiofònic, que ha provocat un deteriorament dels recursos assignats en la producció de continguts tant en el sector públic com en el privat”. (a la frase original, pàgina 8, surt la paraula contractació, que entenc volia dir contracció).

En xifres absolutes, els ingressos d’explotació del conjunt de la ràdio catalana es podrien situar entorn dels cent milions d’euros, ja en plena crisi i després de dos anys de retallades. la xifra pren un valor més negatiu i preocupant si fem l’exercici de repartir aquesta quantitat pel nombre de freqüències en ex-plotació; el magre resultat que dóna demostra que, amb ingres-sos mínims, la supervivència de moltes d’elles només és possi-ble si es transformen en estacions repetidores, és a dir, sense continguts propis i, a vegades, ni tan sols amb desconnexions publicitàries que obliguin a disposar d’una mínima estructura tècnica i humana.

creix un 7,4% el consum radiofònicmartí i monclús evidencien que malgrat la retallada de recursos de producció de continguts radiofònics, no es tinguda en comp-

EN PROFuNDItAt/ DOSSIER



te pels oïdors potencials. En el període 2007-2011, l’audiència radiofònica a Catalunya va créixer un 7,4%. “Es tracta d’una dada que no és gens negligible, sobretot si tenim en compte el que els ha passat i els està passant a altres mitjans convencio-nals que estan en franca reculada tant en difusió com en xifra de negocis. la ràdio, doncs, sembla que suporta millor que la premsa la competència ferotge de l’anomenada comunicació en xarxa, tot i que en el període descrit els operadors catalans encara no acaben de trobar ni l’estratègia definitiva ni el model de negoci pel qual cal optar en aquest nou entorn”.

aquest espectacular 7,4% aplicat a la premsa escrita, que un servidor entén com “augment de les vendes del producte final”, faria feliç al gerent de la Vanguardia o d’El Periòdico, sense anar més lluny.

capítol i. evolució del mapa de la radiodifusió a catalunyaEspigolant entre els capítols de l’informe, trobem el treball de Cinto niqui i luis Segarra, se’ns informa mitjançant nombro-sos quadres estadístics, del repartiment de les emissores, dels grups públics i privats, per comarques, etcètera. un treball mi-nuciós que ens enumera que a Catalunya durant el període 2007–2011, han operat –sumant om i Fn--, 3 grups públics i

prop de 240 ràdios municipals; 18 grups privats; (9 presents només en el mercat català i 9 amb interessos a tot l’Estat es-panyol) i prop d’una desena de ràdios comercials independents, i un centenar de ràdios del tercer sector. El total estimatiu dels autors conclou: “al dial de Fm de Catalunya, 418 emissores transmeten un mínim de programació pròpia: 240 públiques (57,4%), 104 del tercer sector (24,8%), i 74 privades (17,8$). El nombre total de freqüències diferents en ús a totes les comar-ques en el dial d’Fm era de 897: 580 públiques (64,6%), 197 privades (21,9%) i 120 del tercer sector (13,5%).

capítol ii. La programació radiofònica la professora maria Gutiérrez, després d’establir els grups ra-diofònics que operen a Catalunya, parla de l’homogeneïtzació de l’oferta, consolidant-se tres gèneres essencials: informació, infoentreteniment i esports. En aquest sentit, els magazines matinals i nocturns d’informació han esdevingut marca ra-diofònica a la qual els seus conductors doten de personalitat pròpia. d’altra banda, la idiosincràsia del gènere infoentreteni-ment el converteix en l’idoni per a programes de llarga durada. L’autora, que demostra en gràfics rotunds i entenedors el que analitza, sosté que la crisi econòmica ha afavorit l’estratègia de la redifusió en la franja de matinada. En aquest període també




s’ha potenciat la Participació (en majúscula a l’original) com un quart gènere, avalat per la seva relació amb la franja horària d’emissió. l’autora dedica un ampli comentari a Ràdio 4 en l’apartat del model de programació generalista: “Per la situa-ció crítica que va viure l’emissora entre el període 2006–2008 que va comportar transformacions en l’àmbit de continguts i d’organització de la graella, com altres transformacions en anys successius, entrant en el camp musical. aquesta evolució és la raó per la qual s’ha exclòs de l’anàlisi retrospectiva del model de programació. després de 35 anys de vida de Ràdio 4, resul-ta delicat classificar-la en una o altra tipologia de programació”.

capítol iii. consum radiofònic: 60 % de la població En el seu torn, el professor Carles llorens ens informa que el consum radiofònic a Catalunya segueix creixent i s’apropa al 60 % de la població. o reforça amb aquesta opinió contrastada per les dades de la investigació: “la principal responsable d’aquest augment és la ràdio temàtica musical, que també explica l’atractiu creixent que té el mitjà entre els joves. les cadenes generalistes també creixen. Tant RaC 1 com Catalunya Ràdio superen ja el mig milió d’oients, mentre que la SER s’allunya de la lluita pel lideratge de la ràdio a Catalunya. les dades també mostren que continua la tendència a l’alça de l’escolta de la

ràdio en català. Si s’analitzen els darrers cinc anys, destaca el creixement lent però constant de l’audiència del mitjà, derivada sobretot de l’èxit de la ràdio musical entre els més joves i les dones, el canvi de lideratge a la ràdio generalista as favor de RAC 1 i el desafiament al lideratge de Los 40 Principales pel que fa a la ràdio temàtica musical”.

El nivell de penetració de la llengua entre les persones de la mostra que parlen preferentment català ha crescut més que en-tre les que parlen castellà de manera preferent. l’autor extreu de les estadístiques aquestes dades: “Es constata un augment de 7,6 punts de l’escolta de la ràdio de les persones amb el ca-talà com a llengua familiar preferent (del 55,6 % al 63,2%) entre 2007 i 2011, mentre que el percentatge de persones amb el castellà com a llengua preferent, creixia menys, uns 6,3 punts (del 50% al 56,3%) durant el mateix període”.

Resumint: El 33,1 % de la població de Catalunya escolta la rà-dio en català, fet que suposa un augment de gairebé un 13% respecte a l’informe de l’any 2010.




capítol iv. perspectiva econòmica del sector

Els professors Joan maria Corbella i Xavier Cubeles, troben núvols negres de tempesta en la realitat i prospectiva econò-mica del sector. Tanmateix, l’activitat publicitària està altament centralitzada en els tres grans operadors espanyols, i en conse-qüència també està molt focalitzada en el circuit espanyol, so-bretot en xifra de negocis. Conclouen amb contundència empí-rica: “la salut econòmica del sector de la ràdio espanyola no és bona i va empitjorar al llarg del període 2007–2011(...) aques-ta situació és perceptible a través de tots els indicadors que s’han pres en consideració: ocupació, ingressos d’explotació, ingressos per vendes, aportació pública, i es reflecteix tant si s’analitzen els comptes oficials de les empreses com si es re-corre als estudis sobre l’estimació de la inversió publicitària”.

l’any 2011, els ajuts que atorga la Generalitat anualment a les empreses radiofòniques privades que emeten la programació íntegrament en català van patir una reducció molt important. Exemple: els anomenats ajuts estructurals l’import mitjà per emissora va passar de 34.500 euros l’any 2010 a 11.500 l’any 2011.

Pel que respecta a les plantilles, l’ocupació ha baixat sensible-ment. Si l’any 2010 en el còmput global els assalariats n’eren 837, el 2011 es tancava amb 794 persones. decreixement anual del 5,1%.

capítol v. internet, nous reptes. ràdio a la carta

El professor Xavier Ribes asse-gura que internet ha deixat de ser sols una eina per potenciar la imatge corporativa i institucional de les empreses radiofòniques; ha esdevingut una via de promoció de programes radiofònics, locu-tors i col·laboradors i, evidentment

un canal de relació amb l’audiència. Segons l’autor: “durant el




2011 els perfils de les bitcasters catalanes a Twiter ha seguit creixent i ja supera les pàgines a Facebook en més de 6 punts percentuals (...) l’oferta de les formes de consum, tant sincrò-nics com asincrònics (directe, a la carta, podcast) .estan for-ça consolidada i forma part de les estratègies comunicatives. Creiem que aquest és el motiu pel qual els índexs de penetració d’aquests serveis donen mostres d’estabilització i es mantenen a nivells d’edicions anteriors o varien molt lleugerament a l’alça o a la baixa (...) l’aposta de les emissores per tenir presència en els dispositius mòbils continua ferma. Si bé el nombre de bitcasters que disposen d’aplicacions no s’ha incrementat, sí ho ha fet la diversificació de les aplicacions per diferents dispo-sitius (de l’smartphone a la tauleta), i han augmentat les possi-bilitats d’algunes d’elles a l’adaptar-se a pantalles més grans”

Els autors estan convençuts que la ràdio a la carta és una in-novació que ha renovat el mitjà i no s’ha valorat suficientment el potencial. Pot ser una eina molt efectiva, per exemple, per desvincular del mitjà l’etiqueta de ser “sols per la gent gran”.

capítol vi. publicacions sobre la ràdio a catalunyala professora Silvia Espinosa cobreix el darrer capítol de l’informe i l’estructura amb un primer relat on s’han seleccionat

els fets més rellevants que la ràdio catalana ha viscut en el període 2007–2011. Recull d’informacions de diferent temàtica que han estat publicades en els diversos mitjans de comunica-ció. En segon lloc, es presenta el detall mensual de les informa-cions relatives al mitjà que s’han publicat al llarg del 2011. no deixa de ser la cirereta de l’informe on els estudiosos del mitjà poden trobar tots els ets i uts del sector explicat per dates. no hi falta res; des la relació obituària dels homes i dones que ens han deixat en aquest llarg període i que treballaren davant o al darrere del micròfon. Hi són totes i tots: des de directors a locu-tors. un altre requadre que l’autora ha situat en el seu treball, són els aniversaris que durant l’any 2011 han celebrat algunes emissores. Com exemple: 60 anys de Ràdio olot; 50 anys de Cadena CoPE lleida; 35 anys de Ràdio 4; o bé els 30 anys d’un munt d’emissores municipals: malgrat, Pineda, martorell, Gelida, mollet, El Vendrell, Sant Feliu de llobregat, Ciutat de Badalona...

Recordem que el primer informe Sobre la Ràdio a Catalunya, es va centrar en el bienni 2006-2007, va ser publicat l’any 2008; el segon va sortir l’any 2009 i a partir d’aleshores va tenir un caire anual que es va mantenir fins a l’any 2011. Ara s’ha tornat a canviar el període a estudiar i fa un resum de cinc anys, del




2007 al 2011. Com es diu a la Presentació: “Per tant, aques-ta edició, en realitat, resumeix i analitza l’evolució soferta pel sector des del primer Informe que vàrem fer fins el que ara presentem. A partir de la propera edició, –afirmen Josep Maria martí i Belen monclús--, esperem recuperar el caràcter d’anàlisi biennal”.

Se’ns dubte que cal tornar al desenvolupament inicial, ja que la investigació tancada el 2011 l’hem coneguda el 2014 i es que la crisi també ha afectat, no tan sols a les emissores ra-diofòniques, sinó també al conjunt dels projectes que des de la vessant universitària s’estan investigant.

l’informe sobre la ràdio a Catalunya ha estat i és encara avui el primer i únic estudi regular i exhaustiu sobre aquesta indústria cultural que es publica no solament a Catalunya, sinó també a la resta de l’Estat espanyol. Sorgeix com a resultat d’una dinà-mica de col·laboració generada fa anys pels operadors públics i privats arran de la celebració de diferents congressos secto-rials, inèdits també fora de casa nostra, i que facilitaren la crea-ció de l’observatori de la Ràdio a Catalunya (l’oBS), pertan-yen al Grup de Recerca en imatge, So i Síntesi (GRiSS) de la universitat autònoma de Barcelona (uaB), grup que també ha

promogut un seguit de recerques especialitzades en el sector.

malgrat la realitat un tant pessimista, el sector radiofònic con-tinua tenint “una mala salut de ferro”, com ho demostra el crei-xement constant de l’audiència que ha vist com de l’antic sin-tonitzador s’ha passat al transistor i d’aquest a les aplicacions digitals que ja faciliten multiplicar els pans (audiència); i potser ben aviat, els peixos (publicitat, recursos)




periodisme i futurPer Josep lluís micó, catedràtic de Periodisme / uRl Blanquerna

no hi ha res pitjor que haver de dir alguna cosa quan no hi ha res a dir. Podem aplicar aquesta afirmació a la política, la cul-tura, l’economia, els esports i molts altres àmbits de la societat, com el periodisme. En aquest país, la meitat de les coses no es fa bé, i l’altra meitat s’explica malament. amb tot, no és estrany: la gent pensa malament i s’expressa pitjor. i d’escriure, ja ni en parlem. En l’anomenat “periodisme de declaracions”, que consisteix a

reproduir de manera acrítica el que s’enregistra a través dels micròfons, es declara de tot, excepte periodisme. El menyspreu de la norma sublima l’excepció. aquest és el dia a dia en els mi-tjans. Els actors de l’actualitat arrosseguen els seus cronistes a l’abisme de l’estultícia.

Hi ha espai per a la resistència, sí, però costa practicar-la. a més, els referents socials i lletrats converteixen els pocs pe-riodistes que escriuen correctament en representants d’un es-teticisme que sembla propi d’altres temps. Quant a les idees, la mateixa crisi que ha motivat que els electors s’hagin tornat exigents ha afavorit que els periodistes siguem més servils.

EN PROFuNDItAt/ OPINIÓ

el butlletí de l’amic · l’anorèxia i la bulímia, gràcies a la generositat tant de richard...

Documents