el butlletÍ de l’amic · 19,2%. si al novembre de l’any passat el mundo venia 81.477 unitats...

Construïm grans audiències

EL BUTLLETÍ de l’amicPremsa, comunicació, publicitat i màrqueting

13/01/2017

nú

me

ro 206

Subscriu-te aquí aEl Butlletí

Llegeix aquí els números anteriors

amic - Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - [email protected] - www.amic.media

mailto:comunicacio%40amic.media?subject=SUBSCRIPCI%C3%93%20GRATU%C3%8FTA%20-%20EL%20BUTLLET%C3%8D%20AMIC

mailto:comunicacio%40amic.media?subject=SUBSCRIPCI%C3%93%20GRATU%C3%8FTA%20-%20EL%20BUTLLET%C3%8D%20AMIC

http://www.amic.media/noticies/default.php?id=19

http://www.amic.media/noticies/default.php?id=19

ACTUALITAT COMUNICACIÓ DIGITAL PUBLICITAT I MÀRQUETING NOVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

EL BUTLLETÍ de l’amic

La propietat intel·lectual i els punts de vista dels continguts publicats en aquest butlletí són dels seus autors. Els continguts del butlletí són de lliure reproducció, distribució i transformació sempre què es faci constar la font (AMIC) i no es faci qualsevol mena de negoci o venda d’aquests continguts. D’acord amb la legislació vigent l’incompliment d’aquestes condicions constituiria una infracció sancionable.

ACTUALITATLA PRIMERA: Quatre prediccions publicitàries que sí que podrien complir-se el 2017D’AQUÍ I D’ALLÀ: El mes de novembre tampoc va ser bo per a la premsa diària

COMUNICACIÓ DIGITALCom aconseguir més productivitat en les xarxes socials

PUBLICITAT I MÀRQUETINGLa inversió publicitària creixerà un 5,0% durant el 2017

NOVES EINESPels editors, què és millor, Instagram o snapchat?

COMUNICACIÓ ESTRATÈGICAL’ús del català a internet tanca el 2016 amb el seu màxim històric

EN PROFUNDITATLA CRÒNICA: El negoci de la premsa regional resisteix els envits de la crisiTRIBUNA: Periodista, el millor o el pitjor ofici del món?ENTREVISTA: Civio i el poder de la transparència: “Lluitem pel lliure accés a la informació a Espanya”ANÀLISI: Les tendències del màrqueting que s’enlairaran el 2017DOSSIER: La premsa escrita en el que va de segle: així es desploma un sector en només 15 anysOPINIÓ: Històries del periodisme de Catalunya (per fi!)

amic - Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - [email protected] - www.amic.media



Quatre prediccions publicitàries que sí que podrien complir-se el 2017Per Dircomfidencial

Darrere d’una llista sempre en ve una altra. El mateix repàs d’esdeveniments amb què es fa balanç de l’any que ha acabat serveix per introduir les claus que marcaran el nou.

Així, alguns mitjans nord-americans han redactat ja les prime-res prediccions del sector publicitari que podrien complir-se

aquest 201 7, o no. La primera d’elles, rescatada directament dels pronòstics fallits de 2016, torna a plantejar un domini enca-ra més incontestable de Facebook i Google al mercat.

1) Facebook i Google ampliaran el seu domini mentre la resta de la indústria s’encongiràEl món digital està ple de dades que admeten diverses lectu-res. Per exemple, hi ha un indicador molt valuós per als mitjans digitals que fa referència al temps que passa un usuari consul-tat informat . Doncs bé, els últims mesuraments efectuats per comScore a partir de dades de novembre demostren que a Espanya aquest temps és de 4,1 minuts, és a dir, tres dècimes menys que fa un any. Una de les possibles raons que ho expli-quen pot ser la dubtosa qualitat dels continguts periodístics i, sobretot, que cada vegada més usuaris s’informen a través de les xarxes socials.

En aquest sentit, publicacions com Mashable apunten que el món digital ha anat prenent la forma d’una ceba en els últims anys i que quan un es disposa a pelar les capes descobreix que darrere de cadascuna estan Facebook i Google. Tots dos gegants seguiran creixent el 2017 sense que res faci pensar en un canvi de tendència.

ACTUALITAT/ LA PRIMERA



2) Els anunciants puntejaran a les agències de mitjans i comercialitzaran la seva publicitat directamentÉs un escenari que porta anys dibuixant-se en l’horitzó de la pu-blicitat. No obstant això, hi ha motius que evidencien que cada vegada més marques estan apostant per comercialitzar la seva publicitat directament amb els mitjans. Si s’arribés a estendre i normalitzar aquesta pràctica, el negoci de les agències de mi-tjans perillaria. També el dels mitjans, ja que el més segur és que els anunciants optaran per publicitar-se abans a Facebook i Google que a la premsa de paper, per exemple.

3) Les marques desconfien de les dades de tercersSón moltes les veus que preconitzen que la inversió publici-tària en mitjans digitals es contracti prenent com a referència la qualitat de l’audiència en lloc de la quantitat. Les sospites sobre dades de tràfics inflats ha acabat calant en les marques, que cada vegada es mostren més reticents a donar per bons els panells d’audiències que s’utilitzen actualment com a barem i demanen tenir accés directe als resultats. D’acord amb aquesta premissa, 2017 podria marcar un punt d’inflexió en aquest punt.

4) Cap a una publicitat encara més personalitzadaEls consumidors són intel·ligents i esperen que el món que els

envolta es dirigeixi a ells d’una manera personalitzada. Netflix i Amazon són un exemple de l’amunt que s’està situant el llistó, i els consumidors no esperen menys de les marques i editors. Tanmateix, la majoria de llocs web el producte segueix sent genèric i de talla única per als usuaris. Així, les marques inten-taran afinar encara més les seves estratègies publicitàries.




TitularTextLadilloText




El mes de novembre tampoc va ser bo per a la premsa diàriaPer Prprensa i Media Post

Novembre negre per a la premsa generalista. I és que les prin-cipals capçaleres espanyoles han patit importants davallades tant en vendes com en difusió en l’onzè mes del 2016, segons les dades recollides per l’Oficina de Justificació de la Difusió (OJD) corresponents a aquest període i que estan pendents de auditar. El retrocés en l’últim any és especialment acusat en alguns d’aquests diaris.

El País segueix patint, encara més en vendes que en difusió. La capçalera de Prisa es deixa en termes interanuals un 20% de les seves vendes en quiosc passant dels 131.293 exemplars de novembre de 2015 als 105.092 del mateix mes d’aquest any. Tampoc les seves xifres de difusió són precisament positives amb una pèrdua del 13,2% en aquest mateix període fins que-dar-se amb 185.104 números.

I què passa amb El Mundo? Doncs una cosa semblant. En aquest cas la difusió del diari generalista d’Unidad retrocedeix un 14,3% i supera per poc la barrera psicològica dels 100.000 exemplars, mentre que les seves vendes es desplomen un 19,2%. Si al novembre de l’any passat El Mundo venia 81.477 unitats al novembre de 2016 només suma 65.799, d’acord amb els resultats de l’OJD als quals ha tingut accés prnoticias.

A l’ABC tampoc estan per a festes. La capçalera de Vocento cau en dotze mesos un 17,4% en difusió i un 16% en vendes. D’aquesta manera el diari es queda al novembre d’enguany amb 84.100 exemplars en el primer d’aquests apartats, mentre que baixa dels 60.000 números en termes de vendes. La Razón també perd quota, però a un ritme una mica menor que la res-ta dels seus competidors. D’aquesta manera el diari del Grup

ACTUALITAT/ D’AQUÍ I D’ALLÀ



Planeta s’anota unes vendes de 39.254 unitats (-9,4%) i una difusió de 65.201 exemplars (-8,3%).

Com ha estat el mes de novembre per a la premsa catalana?La premsa generalista d’àmbit estatal editada a Catalunya pre-senta com la resta de capçaleres números vermells al novem-bre. La Vanguardia es deixa respecte al mateix mes de 2015 un 13,6% de la seva difusió davant del 10,6% que retrocedeix El Periódico en aquest àmbit. Pel que fa a les vendes les de La Vanguardia es van xifrar en 27.792 exemplars (-19,6%) i les de El Periódico en 40.362 (-15,3%).

La lectura de la premsa en paper cau arreuLa situació de la premsa als Estats Units segueix sent contradic-tòria. Si per una banda les edicions digitals dels diaris proporcio-na cada vegada més ingressos als editors, les versions en paper, tot i l’ encara significatiu nombre de lectors, continua sent un pou de pèrdues que no s’arriba a cobrir amb les edicions online.

Un estudi elaborat per Nielsen Scarborough, del que s’ha fet ressò el portal Media Post, ha assenyalat que més de 169 mi-lions d’adults nord-americans van llegir en algun moment del 2016 un diari, bé sigui imprès, en una pàgina web o en una app.

I és que, d’acord amb aquesta informació, el 69% de la població adulta del país nord-americà consumeix informació en els diaris mensualment. El nombre d’audiència impresa és molt notable, ja que més del 80% dels lectors totals consumeixen informació impresa i el 51% ho fa de manera exclusiva en aquest suport. Únicament el 5% de l’audiència llegeix de manera exclusiva les versions digitals, mentre que el 30% combina paper i digital.

Situació a EspanyaA l’Estat espanyol la situació no és molt diferent. I és que any rere any la venda de diaris generalistes a Espanya pateix suc-cessius descensos, sense que es vegi el fons del pou. En els últims cinc anys, la difusió d’ABC , El Mundo, El País, La Van-guardia, La Razón i El Periódico han acumulat un descens de 513.560 exemplars diaris segons xifres de l’OJD recollides per vozpopuli.com .




D’entre totes aquestes capçaleres, ABC ha estat la més perju-dicada amb una caiguda del 62%, seguida molt de prop de El Mundo, amb un 60,3%; i El País amb un 50%.

Les dades són extrapolables també a la inversió publicitària. En tan sols un lustre, els ingressos publicitaris a la premsa impre-sa estatal ha patit un marcat descens de més de 1.200 milions d’euros. Fins i tot, les previsions més optimistes esperen tancar l’any 2016 amb uns ingressos de 561 milions d’acord, segons i2p.

No obstant això, l’explosió dels mitjans digitals també ha atret als més joves l’interès per la lectura de diaris. Tradicionalment, el perfil de l’usuari mitjà dels diaris era quelcom amb bons ni-vells educatius i econòmics; a més de ser d’ edat adulta.

Les dues primeres premisses es mantenen segons Nielsen, però la tercera ja no, gràcies al llançament de la premsa digital. L’anomenat grup dels millennials representa el 25% de la pobla-ció total dels Estats Units. Actualment, el percentatge d’aquest col·lectiu respecte a la audiència total de lectors es tradueix en un 24%, un nombre superior al reflectit en anys anteriors.

Aquí les dades entre població adulta i jove reflecteixen aspec-tes totalment diferents. El 32% dels lectors totals de la premsa online correspon a la generació Millennial. Per contra, el 37% de l’audiència en paper és propietat de la generació del “baby boom”.

El ruïnós negoci de la premsa econòmicaEl resultat d’explotació conjunt dels tres diaris econòmics d’abast estatal reflecteix unes pèrdues de 8,4 milions, davant els beneficis de 650.000 euros de 2014. Per capçaleres, la palma se l’emporta Expansión, que perd 9,1 milions, tot i que afectats per un deteriorament comptable de 6,9 milions d’euros. En el cas de Cinco Días, aconsegueix un resultat operatiu de 154.000 euros, pels 620.000 que ha aconseguit El Economista el 2015.

Amb aquestes xifres i descomptant impostos, Expansión va perdre 8,7 milions per les pèrdues de 815.000 euros de l’any anterior, mentre que Cinco Días en va perdre 34.000 euros; El Economista també millora, amb pèrdues de 300.000 euros, inferiors als 2,9 milions de 2014.




Hi ha una fórmula per ser

el Banc de l’Any a EspanyaC

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K



Ha augmentat el pes dels subscriptors de diaris des de 2001?

El Llibre Blanc de la Premsa 2016 publicat fa unes setmanes per l’Associació d’Editors de Diaris Espanyols (AEDE) presenta molts resultats interessants d’analitzar respecte a l’evolució del sector en les últimes dècades en àmbits com, per exemple, les subscripcions o les vendes dels diaris als quioscs. Com a con-clusions generals podem extreure que les subscripcions han anat guanyant quota de manera progressiva des de 2001 i que Prisa i Godó lideren en penetració d’aquest tipus distribució en-tre els grans grups.

Amb les dades a la mà observem com les subscripcions su-posaven l’any 2001 una quota del 8,8%, mentre que el 2015 aquest percentatge va arribar al 19,3%. Un increment molt sig-nificatiu que contrasta amb la venda de diaris en els punts de venda el retrocés ha estat notable. Si en 2001 aquestes ven-des en quiosc representaven el 77,5% del pastís l’any passat aquesta xifra es va quedar en el 63,9%. Uns resultats que no fer més que certificar la tendència al descens de lectors que es desplacen a adquirir les capçaleres als punts de venda.

El que s’emporta la palma pel que fa al percentatge de subs-cripcions és el Grup Godó (editor entre d’altres de La Vanguar-dia) amb un 37,3%; pel que fa al pes de les seves vendes la xifra se situa en el 42,3%. El País registra unes vendes amb un pes del 65,7%, mentre que les seves subscripcions arriben a un destacat 19,6%. Vocento (editor entre d’altres d’ABC) s’apunta un 73,7% de venda en quiosc i un 14,7% d’ingressos per subs-cripció.

A Unidad Editorial (El Mundo, etc.) donen una quota per al Grup d’un 78,1% enfront del 9,6% que ocupen les subscripcions. A Editorial Prensa Ibèrica i el Grup Zeta (editor d’El Periódico) el pes de les subscripcions es situa en el 14,4% i el 12,2%, res-pectivament. Pel que fa a les vendes a quiosc aquests resultats se situen en el 72,4% en el primer dels grups i en el 64% en el segon. (de Prprensa)




Puigdemont: “Amb el periodisme, tot un país va aprendre que si la democràcia no es practicava no servia per a res”El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha lloat el paper del periodisme a Catalunya assegurant que en els temps de la dictadura franquista va ser l’aula dels ciutadans on van aprendre que “practicar la democràcia no sempre és fàcil i no sempre és còmode”, un principi que considera vigent. Ho ha dit en la presentació dels tres volums de l’obra Història del Perio-disme de Catalunya, editada per Sàpiens en col·laboració amb la Generalitat i dirigida per Francesc Canosa, on el president ha dit que amb el periodisme “tot un país va aprendre que si la democràcia no es practicava no servia per a res”.

Puigdemont, periodista de professió i immers en la defensa de la seva aposta per celebrar un referèndum, ha explicat que exercir la democràcia va ser un repte que es veia complicat durant la dictadura, però que ara s’ha vist que “tampoc és fàcil després”.

El president català ha assegurat que tant Catalunya com el pe-riodisme en català han tingut la vocació d’estar a l’avantguarda, i ha assenyalat que si el periodisme ho està, Catalunya podrà estar-ho “més fàcilment”. Per Puigdemont, el periodisme té una “funció democratitzadora permanent de la societat”, i ha argu-mentat que cada dia hi ha nous reptes democràtics que aquesta professió té el deure d’afrontar des de tots els formats en què s’exerceix.

Ha elogiat que tant el periodisme que es fa a Catalunya com la mateixa Catalunya són “feliçment diversos”, i ha conclòs que el país és una fàbrica de periodistes i que, malgrat períodes com la Guerra Mundial i la Guerra Civil Espanyola, sempre ha bus-cat equiparar-se al millor periodisme d’Europa. (de Catalunya Exprés) Recomanem al lector d’El Butlletí de l’AMIC l’article de Antoni Maria Piqué sobre la Història del Periodisme de Catalun-ya a la secció Opinió.




Una vintena de mitjans impulsen un nou projecte periodístic comunitari

Després de 12 anys d’activitat, el passat 15 de desembre, el mitjà comunitari Diagonal va publicar el seu darrer número, el 284 (l’activitat al web, de moment es manté). L’aturada, però, és per impulsar un nou projecte més ambiciós i amb un abast més ampli, el Salto (saltamos.net).

En el nou mitjà, l’equip de Diagonal estarà acompanyat per almenys una vintena de projectes de comunicació de diferents territoris de l’Estat que ha aplegat per tenir més força i disposar de més

recursos i capacitat d’incidència. A més, s’ha posat en marxa una campanya de captació de socis amb l’objectiu d’arribar als 10.000. El Salto es basa en quatre principis bàsics: indepen-dència econòmica de la publicitat de grans empreses i governs; un funcionament democràtic i horitzontal; periodisme de qualitat i rigorós; i cooperació amb projectes afins enlloc de competir.

Paper i web.- El projecte aposta pels reportatges d’investigació i les entrevistes en profunditat i estarà format per una publicació impresa mensual amb entre 64 i 80 pàgines i algunes edicions locals, i també per un portal d’actualització diària amb força pro-tagonisme de l’audiovisual. Es preveu llançar un exemplar pilot al febrer; el primer número a l’abril, i el web al maig.

Els mitjans que participen al Salto ho fan amb diferent grau d’implicació. Des de projectes locals que estan conformant nodes en altres territoris fins a mitjans temàtics, passant per col·lectius que treballen en àmbits com el vídeo o la ràdio. A més, mitjans col·laboradors com Pikara Magazine, La Marea, El Salmón Contracorriente o Wiriko tindran secció pròpia al Salto però mantenint la independència dels seus projectes periodís-tics.

A banda, el projecte comptarà amb la col·laboració d’una sèrie de mitjans que ja cooperaven amb Diagonal compartint contin-guts, coordinant cobertures i realitzant investigacions conjun-tes, com són Directa, Ahotsa.info o Argia. (de Comunicació 21)




El Periódico guanya 5,3 milions i multiplica per deu els beneficis de La Vanguardia

El Periódico de Catalunya ha registrat un bon 2015 malgrat l’alentiment dels seus ingressos i dels vaivens de la premsa regional. En un any en què la majoria dels grans diaris van mi-llorar els seus beneficis o reduir pèrdues, la capçalera editada pel Grupo Zeta va guanyar 5,3 milions d’euros, el que significa millorar en un 32% els beneficis de 2015. Aquests guanys signi-fiquen multiplicar per deu els resultats del seu principal compe-tidor La Vanguardia, que en aquest mateix període va guanyar 417.000 euros.

Les dades remeses al Registre Mercantil indiquen que els in-gressos de El Periódico en 2015 van arribar als 66.900.000 d’euros, 1,1 milions menys que el 2014. Els ingressos per ven-da d’exemplars van caure en tres milions fins 29,2 milions, men-tre que els de publicitat van créixer en un percentatge similar fins als 35,8 milions d’euros. Els altres ingressos d’explotació van passar de 2,7 milions el 2014 fins als 1,8 milions el 2015. El Periódico ha aconseguit reduir els costos en un any en 3,6

milions d’euros fins als 59 milions. Els consums i aprovisiona-ments van caure tres milions fins als 18,3 milions, les despeses de personal es van reduir en 1,5 milions fins als 16 milions i les amortitzacions es van quedar a 216.000 euros. D’aquesta ma-nera, el resultat d’explotació va créixer fins als 7,8 milions, un 44% més que fa un any. Els beneficis, per tant, han millorat fins als 5,3 milions, contra els 3,6 milions de 2014 i els 1,7 milions de 2013.

En el mateix 2015, el diari editat pel Grupo Godó va guanyar 417.000 euros, revertint pèrdues de 2,3 milions de l’any 2014. Els ingressos de La Vanguardia van arribar als 105 milions, 52 milions per vendes -tres milions menys en un any- i altres 52 per publicitat, amb un creixement d’1,5 milions en un any. (de Prprensa)

L’Ajuntament inicia els tràmits per desnonar Diari de Vilanova

El juliol de 2015, l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú va facili-tar que la redacció del Diari de Vilanova s’instal·lés a l’edifici de Neàpolis-Espai de la tecnologia i les idees amb unes con-




dicions favorables, com a mesura de suport a l’històric mitjà, que iniciava etapa sota nova propietat després de vorejar el tancament.

Un any i mig després, però, els impagaments del lloguer s’acumulen i el consell d’administració de Neàpolis ha aprovat per unanimitat iniciar els tràmits per rescindir el contracte amb Edicions Comarca 17, editora de la capçalera, que continua arrossegant importants problemes econòmics. Ara s’obre un termini de cinc mesos abans d’executar el desallotjament, el qual s’aturaria si es pagués el que es deu. (de Comunicació 21)

Vocento ven l’edifici d’ABC, de Madrid, per reduir el deute

Diario ABC, S.L., societat per-tanyent al Grup Vocento, ha tan-cat un acord amb Axiare Patri-moni Socimi S.A. per a la venda de l’immoble que posseeix al ca-rrer Juan Ignacio Luca de Tena

número 7 (Madrid) per un import total de 35 milions d’euros. En el marc de la mateixa operació, la companyia ha subscrit amb l’adquirent un contracte per a l’arrendament de l’immoble a cinc anys, en virtut del qual seguirà ocupant l’edifici alienat.

Les plusvàlues netes estimades abans d’impostos per aquesta compravenda ascendeixen a una xifra aproximada de 22 mi-lions d’euros. Aquesta operació s’emmarca dins de l’estratègia ja anunciada pel Grup VOCENTO de treballar en l’optimització de la seva actual cartera immobiliària. A més, permet a la com-panyia reduir de forma notable el seu apalancament financer (el deute financer net se situava en 107.700.000 d’euros a finals del tercer trimestre de l’exercici 2016). La consultora Aguirre Newman ha participat en l’operació com a assessor immobiliari. (d’Europa Press)

Desestimada la denúncia dels treballadors del Grupo Zeta

Fa uns mesos 600 treballadors van demandar a la companyia de la família Asensio, Grupo Zeta, argumentant que els seus directius no havien complert amb el compromís de rebaixar el




seu sou un 9%, condició que sí que va acceptar la plantilla en el document que fixa les condicions del Expedient de Regulació d’Ocupació temporal (ERTO) negociat en 2014.

El procés judicial es va iniciar el passat mes de desembre a la Sala del Social de l’Audiència Nacional i si la sentència era favorable als treballadors als amos de Zeta els hauria cos-tat un desemborsament de 21 milions d’euros en concepte d’indemnitzacions. No obstant això, tot just tres setmanes des-prés de la celebració del judici, la Sala del Laboral de l’Audiència Nacional ha desestimat la demanda després de donar per bona la impugnació que va presentar la direcció per uns defectes de forma. (de Dircomfidencial)

La justícia tomba la demanda de Societat Civil contra el directe!cat

El Jutjat de Primera Instància nº11 de Barcelona ha donat la raó al directe!cat en el procés judicial que Societat Civil Catalana va iniciar contra aquest diari per denunciar la campanya que l’entitat va encetar el març del 2015, a través del bloc Dolça Catalunya, on demanava als ciutadans que fessin fotografies

de les estelades que trobessin a les entrades dels municipis: “envíe la foto y déjele el trabajo a SCC”.

L’origen de la denúnciadirecte!cat fou denunciat per informar d’una iniciativa de Dolça Catalunya que feia una crida a la “resistència ferma” amb la persecució de les estelades col·locades en les entrades dels municipis a través de fotografies que s’enviarien a una adreça de correu propietat de Societat Civil Catalana. directe!cat in-formava que aquesta informació, que vinculava directament a l’entitat unionista amb el seu correu, estava acompanyada amb l’enllaç d’una altra secció on recollia actes vandàlics a Palau-solità i Plegamans, Casserres, Girona i Sant Feliu de Codines entre altres. La secció en qüestió, com es pot comprovar en aquest enllaç, fou eliminada, i rebia el nom de ‘Catalunya de tots’.

Una denúncia de 30.000€ per danys i perjudicis per vulne-ració del dret a l’honorSCC, en veure’s destapada la informació que els vinculava, va presentar una denúncia contra directe!cat per fer un “absolut menyspreu a la veracitat i amb l’única voluntat d’infamar l’honor de l’actora i la seva activitat”, i reclamava una indemnització de




30.000€ per danys i perjudicis per vulneració del dret a l’honor. Una denúncia que el diari va recórrer demanant l’absolució, ja que entenia que no s’havia produït cap de les intromissions de-nunciades i no faltar a la veritat. En aquest sentit, la defensa del diari exposà que “”el digital dels que votessin sí” fa constar de forma nítida que la seva línia editorial és obertament favorable al procés polític iniciat pels partidaris de la independència de Catalunya, i que l’actora reconeix que és una entitat que té per objectius promoure, difondre i fomentar la cohesió i la convi-vència a Catalunya i d’aquesta amb la resta d’espanyols, així com promoure, difondre i mantenir la cultura catalana com a part inseparable de la cultura espanyola comuna, havent obtin-gut molta rellevància en els àmbits polítics tant espanyol com a català”. El jutge dóna la raó al directe!cat, la informació és “veraç”La sentència nº8/2017 exposa molt clarament que la informació del directe!cat es “veraç” i que es tracta “d’opinions que proce-deixen d’un diari en posició política diametralment oposada a la de la demandada, amb la qual existeix un evident antagonisme i la utilització del qual és previsible”.El jutge considera que no hi ha cap sacrifici del dret a l’honor en benefici de la llibertat d’expressió.

Societat Civil, condemnadaEl magistrat Juan Ignacio Vaquerizas condemna a SCC a pagar les quotes processals, un cop molt dur per una entitat que no ha sabut digerir que directe!cat destapes l’estratègia unionista per criminalitzar els pobles que lliurement han decidit a través dels seus consistoris poder alçar la bandera estelada a l’entrada dels municipis. (de directe!cat)

L’Empordà ja té revista gastronòmica

Ja es pot trobar als quioscos i llibreries del Baix Empordà el primer número d’Empordà Gastronòmic. La nova pro-posta editorial de la Revista del Baix Empordà vol ser un altaveu que aglutini les múlti-ples propostes de la gastro-

nomia de l’Alt i el Baix Empordà i la seva àrea d’influència, de les més grans fins a les més localistes, i promogui la difusió de la seva història passada, del seu present i dels seus més im-minents reptes de futur, donant veu a cuiners, enòlegs, empre-




saris i als responsables de les nombroses institucions i admi-nistracions que, d’una manera o una altra, hi estan implicades.

El primer número de l’Empordà Gastronòmic, amb més de tren-ta pàgines a tot color, es ven juntament i inseparable amb el nú-mero de desembre de la Revista del Baix Empordà, que uneix així en una sola publicació i sense cap increment en el preu final la cultura, la història i la gastronomia de l’Empordà. (de Revista Baix Empordà)

El setmanari Àncora publica aquesta setmana el seu darrer número

Tal com escrivien a l’editorial “Pleguem veles” de l’edició del passat 27 d’octubre, amb el número de Nadal, la publicació as-sociada a l’ACPC Àncora, ha tret al mercat el seu darrer nú-mero. En la nova i última editorial diuen que “ha estat un orgull ser presents a Sant Feliu de Guíxols durant aquests anys amb la tasca de confeccionar i publicar setmanalment la revista i esperem que els ciutadans i lectors en general que han llegit to-tes les diverses i variades informacions que es transmetien mi-

tjançant les pàgines del setmanari”. La revista va ser fundada el 1947 i el darrer número ha estat el 3.465. A la portada d’aquest darrer número es reprodueixen algunes de les portades dels darrers anys. (d’ACPC)




Com aconseguir més productivitat en les xarxes socialsPer Irshad Daftari / Red de Periodistes Internacionales

Dels últims 12 anys en què he treballat en sales de redacció, sembla que han canviat més coses en els tres finals que en els primers nou. Amb l’adveniment de noves tecnologies i platafor-mes de distribució, més redaccions s’han unit per convertir-se en organitzacions multimèdia, combinant la web i el periodisme mòbil amb la gràfica i la televisió.

Al principi, alguns mitjans es van mostrar indiferents a les noves tecnologies (parla amb un periodista de mitjà imprès d’abans i pot ser que encara pensi que les notícies televisives són una desgràcia per al periodisme). De manera que és encoratjador veure com Twitter i Facebook (i per als periodistes més joves, Instagram i snapchat) avui són àmpliament acceptats com a eines per explicar històries.

No obstant, això no vol dir que hi hagi una comprensió àmplia de com utilitzar millor aquestes eines. Mira un diari regular o un canal de televisió a l’Índia (el país on treballo com a becari a l’ICFJ Google). En general, els seus llocs web publiquen més de 400 noves històries al dia, procedents dels seus propis pe-riodistes o cables. Si escalem això a un diari de tirada nacional, el nombre d’històries alimentant la taula nacional de notícies sigui probablement de 5.000 al dia. Imagina’t incloure tot això en un diari!

Donada la quantitat de contingut que els mitjans estan publi-cant, com se suposa que un editor de xarxes socials decideixi quines històries val la pena promoure? Quines haurien de ser tuitejades i compartides diverses vegades? En un dia, de mi-tjana, aproximadament el 80% del trànsit d’un lloc de notícies

COMUNICACIÓ DIGITAL



provindrà del 20% de les seves històries. Llavors, com poden les redaccions i els periodistes treure el màxim profit de la seva presència a les xarxes socials? Aquí hi ha alguns consells:

1. Experimenta. Una cosa tan simple com canviar un títol o una imatge al Facebook, o inserir diferents textos descriptius en els teus tweets, podria provocar una major reacció del teu pú-blic. Aquests petits ajustos poden determinar si la teva història aconseguirà un centenar de clics o només cinc. CoSchedule és una eina meravellosa per esbrinar quins titulars poden obtenir millors reaccions a les xarxes socials.

2. Comparteix i busca feedback. Hi ha la idea tàcita que les xarxes socials, especialment Facebook, són diversions alegres i frívoles, de manera que publicar passivament i veure què pas-sa és el camí correcte a seguir. Però res més lluny de la veritat. Tant els mitjans com els periodistes aconseguiran una major participació si conversen amb els seus seguidors en lloc de pu-blicar de manera mecànica. Per a tal fi, els posts de final obert, les enquestes i els vídeos en viu haurien de ser part del teu arsenal social. Mantingueu els canals oberts a la comunicació amb la teva audiència i prepara’t per sorprendre’t.

3. Analitza i reanaliza. La majoria de les principals plataformes socials et brindaran diverses anàlisis d’audiències que són fàcils d’entendre (Twitter ho fa per comptes individuals, Facebook ho fa per pàgines). Trobaràs dades sobre quan les audiències són més actives, sobre quines publicacions i mitjans obtenen una major interacció i quins són els teus seguidors més influents. Mo-nitoreja cada mesurament de prop. En poc temps, esbrinaràs el moment adequat per publicar enllaços a històries més polèmi-ques, els vídeos o fotos que haurien d’anar amb elles, una pa-raula clau per atreure més participació i, finalment, a qui hauries etiquetar per aconseguir una mica d’impuls orgànic.

Res d’això és ciència. Tot és assaig i error. No obstant això, posar en pràctica un enfocament més matisat -un que busqui un resultat més específic en lloc de publicar tots els teus con-tinguts en totes les teves plataformes- conduirà a una més gran participació i farà que el temps que els periodistes empren en les xarxes socials sigui més fructífer i productiu.




La Comissió Europea permet als mitjans denegar l’accés a usuaris amb adblockers

A partir d’ara els mitjans digitals comptaran amb el permís legal de la Unitat Europea per denegar l’accés a tots aquells usuaris que tinguin activat un adblocker. Encara que són diverses -i molt importants- les publicacions que vénen aplicant aquesta mesura des de fa un temps, és la primera vegada que una ins-titució es pronuncia al respecte. Segons s’especifica en el text, “la proposta permet als proveïdors de llocs web comprovar si el dispositiu de l’usuari final és capaç de rebre el seu contingut, incloent publicitat, sense haver obtingut el seu consentiment”. En altres paraules, dóna llum verda a que puguin impedir la navegació als usuaris que no estiguin disposats a ser impactats pels missatges publicitaris.

Aquest argument és, en realitat, el mateix al que recorren aquells mitjans que ja fan ús d’aquesta prohibició. Com El Co-mercio i Las Provincias, ambdós de Vocento, que van tancar files al voltant d’aquesta qüestió després de prendre la determi-nació que no els interessava un lector que no està disposat a

contribuir al negoci d’informació: ni rebent l’impacte de la publi-citat ni contractant el model de subscripció. (de Dircomfidencial)

Diaris en línia cobrarien a gegants d’Internet per difondre part dels seus continguts

Un grup d’organitzacions que agrupen els gegants tecnològics d’internet als Estats Units van alertar de les conseqüències que podria tenir la proposta de la Comissió Europea (CE) per re-formar els drets d’autor (copyright). Així ho van expressar en una carta adreçada al secretari d’Estat dels EUA, John Kerry, l’Associació de la Indústria de Computació i Comunicacions (CCIA, en anglès), l’Associació de Consumidors de Tecnologia




(CTA), el Consell de la indústria de la Tecnologia de la Informa-ció (ITI) i l’Associació d’Internet (IA). Aquests grups representen a Amazon, Google, eBay, Microsoft, Netflix, Samsung, Yahoo, Airbnb, Facebook, Spotify, Twitter o Uber, entre d’altres com-panyies.

La proposta de la CE defensa una actualització de les normes de telecomunicacions i drets d’autor que, entre altres aspectes, posa en el punt de mira plataformes com YouTube o Google News en la lluita contra la pirateria. Les companyies tecnològi-ques critiquen la disposició que obligaria a les plataformes en línia a dissenyar filtres per identificar automàticament el con-tingut protegit per drets d’autor quan ho pugin els usuaris a la xarxa sense el permís corresponent. En la seva opinió, aquesta mesura aniria en contra dels principis internacionals que prote-geixen les companyies del mal ús del servei que puguin fer els internautes i d’ “un internet lliure i obert”.

La carta carrega més contra un altre punt de la reforma europea que permetria als editors, com diaris en línia, cobrar als serveis d’internet, com Google News, que mostren fragments del seu contingut en les seves plataformes.

“La CE sembla ignorar la simbiòtica i positiva relació entre els serveis en línia i els editors de notícies. Cercar notícies i in-formació en línia està tan estès com encendre la televisió o la ràdio. Els serveis en línia dirigeixen quantitats significatives de trànsit als editors i (aquest trànsit) dóna suport el seu negoci “, han detallat. “En general, la proposta soscavaria el que s’ha convertit mútuament en benefici comercial dins el mercat digi-tal”, resumeix l’escrit. (d’EFE)

Facebook fa un pas més en la seva aliança amb els mitjans de comunicació

Facebook vol seguir afermant la seva aposta pel periodisme de qualitat amb projectes conjunts amb mitjans de comunicació a tra-vés d’una iniciativa anomenada Facebook Journalism Project (Pro-jecte de Periodisme de Facebook) amb la qual la xarxa social busca establir llaços més forts entre Facebook i la indústria informativa.




Facebook Journalism Project es basa en tres grans pilars: el des-envolupament de nous productes de Facebook en col·laboració amb mitjans de comunicació, el desenvolupament de noves ei-nes per als periodistes, i la identificació de notícies falses i ru-mors a les xarxes socials. Una de les novetats del Facebook Journalism Project consisteix en oferir cada matí als usuaris una selecció de notícies elaborades i editades per periodistes.

Aquesta nova aposta informativa, pensada exclusivament per a consum mòbil, ofereix cada dia cinc continguts especials en el “newsfeed” (fil de notícies) de l’usuari. Els mitjans que par-ticipen en aquesta iniciativa són Bild, BuzzFeed, El País, Fox News, Hindustan Times, Índia Times, Refinery29, The Sun, USA Today i The Washington Post. (de Marketing News)

El futur de les tauletes, seran sepultades aquest 2017?

El mercat de les tauletes cau imparable, cada vegada són menys els que les fabriquen, fins i tot cada vegada són més les marques que deixen de fer-les i enforteixen altres segments, com els híbrids o els ultrabooks, pel que cal preguntar-se: po-

drien desaparèixer les tauletes? Tal com els coneixem és una gran possibilitat.

Actualment el consum de mòbils a Espanya és el més elevat de la història d’aquests dispositius, n’hi ha de infinitats de mides i qualitat, però la veritat és que tot allò que necessitem fer en mobilitat aquests dispositius ens ho permeten fer tant o millor que una tauleta, des de gestionar correus, veure una pel·li, ju-gar, llegir, escoltar música... en fi tot allò que podem fer des d’un tablet i fins millor com és el cas de la fotografia.

El mercat mòbil està dominat en més del 80 per cent per dispo-sitius Android a Espanya, però Apple lidera un segment tecno-lògic, el de les tauletes, el petit nombre d’unitats que encara es col·loquen són les de la poma mossegada.




Recentment Jorge Madrigal, responsable de Negocis de tablet de Lenovo assenyalava que si bé el contingut audiovisual i l’oci impulsava la compra d’aquests dispositius, els usuaris d’ara re-quereixen més eines com un teclat funcional, un llapis i major capacitat de mobilitat en interfícies com la possibilitat d’usar Windows, això és una cosa que ofereixen la Ioga Book de Le-novo o la Surface Pro de Microsoft, encara que per descomptat la diferència està en els preus.

No sabem si el 2017 serà l’any de l’adéu a les tauletes, però la veritat és que és molt probable que els fabricants s’inclinin per produir dispositius híbrids que combinin els atributs d’un portàtil en un equip molt lleuger i amb dimensions molt petites que permetin una major mobilitat, generant la sensació de tenir un quadern o llibre a les mans. Fa alguns anys es deia que la tauleta acabaria amb l’ordinador, però sembla que l’ordinador no podrà ser suplantat i es va unir amb el mòbil per acabar amb la tauleta. El 2017 ens revelarà el seu futur. (de Prnoticias)

El País absorbeix Cinco Días i compartiran continguts d’economiaEl diari econòmic de Prisa, Cinco Días, tindrà la seva pròpia capçalera dins del web d’El País, a imitació d’altres seccions temàtiques, com Verne. El rotatiu generalista concedirà més espai a informació macroeconòmica i laboral, mentre que Cin-co Días s’especialitzarà en finances i mercats. Malgrat que les plantilles dels dos mitjans compartiran tasques, no es preveu l’execució d’acomiadaments.

Aquest anunci s’ha produït poques setmanes després que Prisa contractés a Deloitte per analitzar els recursos que destina a ca-dascun dels seus projectes i proposar possibles fórmules per mi-llorar la seva eficiència, bé a través de la ‘digitalització’ de deter-minats processos o de l’eliminació de duplicitats. (de Vozpópuli)

CatalunyaPress estrena nou disseny adaptat a qualsevol tipus de dispositiu

L’idea principal ha estat eliminar tot obstacle perquè els lectors puguin trobar-vos en el camí, de manera que quedés només




l’imprescindible. El canvi ha arribat fins i tot al tradicional logo en el qual l’”arrova” ha perdut protagonisme per facilitar la clare-dat i senzillesa, tan necessària en aquests temps. L’editora vo-lia aprofitar aquesta ocasió per millorar també altres aspectes de la publicació, perquè a Catalunyapress sigui més fàcil trobar informacions interessants, fàcils de llegir i de compartir.

Alguns lectors estan especialment interessats en els continguts so-bre Sanitat, a la secció Sala d’Espera, sobre Economia, o desitgen veure un vídeo en lloc de llegir. Per a ells han fet una reorganització de la portada que els permet trobar tot això amb més facilitat.

El nou disseny de Catalunyapress està fet per a tot tipus de pantalles i ha estat provat en tot tipus de dispositius. Aquest canvi l’han fet extensiu a totes les pàgines del diari, incloses les portades. De moment són molt pocs els diaris que l’han portat a

tal extrem, només grans capçaleres com El País, The Guardian i algun avantatjat. (d’Àmbit d’Estratègia i Comunicació))

El Independente aconsegueix una injecció de 1,6 milions d’euros

Park Row Digital, societat editora d’El Independiente, ha em-près una ampliació de capital de 1,6 milions d’euros, de manera que el seu capital social ha passat de 635.000 euros als 2,2 milions d’euros. Aquesta operació s’ha fet en tres trams: la pri-mera de les ampliacions ha estat de 113.400 euros, la segona, de 572.298 euros; i la tercera, de 934.271 euros.

Amb un capital social que ja arriba als 2,2 milions d’euros, El Inde-pendente s’acosta als 4 milions d’euros que es va marcar com a objectiu en el seu pla de negoci. Amb aquesta xifra, el finançament del projecte estaria assegurada durant almenys quatre anys. Una petita part d’aquesta xifra provindrà de les subscripcions, funcio-nalitat que ha estat llançada pel mitjà i fa unes setmanes. Aquest model preveu dues opcions per al lector: un subscripció mensual a un preu de 6 euros i una anual a 60 euros, amb l’objectiu d’arribar als 3.000 subscriptors. (de Dircomfidencial)




La inversió publicitària creixerà un 5,0% durant el 2017Per bloggin Zenith

Segons l’estudi Zenthinela, les previsió sobre inversió publici-tària segueixen a l’alça: Mòbils, Internet i Canals de Pagament de Televisió experimenten creixements importants, mentre que els Mitjans Impresos segueixen perdent inversió.

1. La inversió publicitària en mitjans convencionals creixerà un 4,3% el 2016 però un percentatge una mica més gran, el 5% el 2017 segons preveuen els panelistes de Zenthinela, directius d’empreses anunciants de mida gran o mitjà.

2. Els últims mesos d’aquest any s’ha produït una reactivació del mercat publicitari, que va viure una situació de certa ato-

nia entre els mesos de juliol i octubre. Aquesta millor evolució ha afectat més, en l’opinió dels panelistes, a les previsions per 2017 que en una millora de les previsions per a aquest any, que han estat molt estables al llarg de tot 2016 .

3. La previsió per mitjans no convencionals és d’un creixement del 1,2% per al 2016, el que portaria a la inversió total en mitjans a un creixement del 3,7%

4. Per 2017 s’espera que la inversió en Mitjans no convencio-nals creixi un 1,7% i la inversió total en Mitjans un 3,2%.

5. El mercat publicitari ha rebut amb esperança la formació d’un go-vern espanyol estable del qual s’espera pugui adoptar noves mesures d’estímul. En els anys anteriors els plans PIVE han estat molt impor-tants per a reactivar un sector estratègic com el de l’automòbil i amb ell els de moltes indústries relacionades, entre elles la publicitària.

6. L’optimisme que ha viscut el sector en aquests últims mesos de l’any es tradueix en un important creixement dels índexs de percepció , que aconsegueixen els seus valors més alts d’aquest any. L’IPSE (Índex de Percepció de la Situació Econò-mica) puja més de 25 punts i se situa en 80,0, un valor que

PUBLICITAT I MÀRQUETING



només s’ha superat en alguns mesos de l’any 2015.

7. L’IPMP (Índex de Percepció del Mercat Publicitari) també puja, en aquest cas més de 16 punts. Se situa en 82,9. També és el valor més alt de l’any. El fet que es mantingui per sobre de l’IPSE s’interpreta com un bon senyal: la publicitat, que és un catalitza-dor de l’economia, creix més que aquesta quan les coses van bé (també cau amb més força quan comencen a anar malament).

8. La preocupació per la mala influència de la situació a Catalun-ya en l’economia i, com a conseqüència, al mercat publicitari, es va atenuant a mesura que transcorren els mesos. A hores d’ara es podria parlar d’una preocupació controlada i descendent.

9. El major creixement de la inversió en mitjans es produirà en Mòbils, tant en 2016 (+13,6%) com en 2017 (+13,6%).

10. També s’esperen creixements importants per Internet (+9,8% el 2016; +9,8% el 2017) i per als Canals de Pagament de Televisió (+ 6,2% el 2016; + 6,6% el 2017 ).

11. Els mitjans impresos seguiran perdent inversió. Després d’un petit parèntesi de recuperació en 2015 tornem a registrar

previsions negatives. Els Diaris caurien un 3,7% el 2016 i un 2,0% el 2017; les Revistes un 4,6% el 2016 i un 3,4% el 2017; els suplements perdrien un 7,0% el 2016 i un 5,0 el 2017.

12. El Branded Content, els continguts generats per les mar-ques, és una activitat en ple creixement. Un 81% dels pane-listes creu que la inversió dedicada a aquest tipus d’activitats creixerà aquest any. El 61% d’aquesta inversió es dirigiria a la distribució i promoció d’aquests continguts (és a dir als mitjans) mentre el restant 39% es dedicaria a activitats relacionades amb la producció d’aquests continguts.

13. Les xarxes socials segueixen experimentant importants creixements en inversió. S’espera que aquest any es tanqui amb una xifra de 59,1 milions d’euros, gairebé un 15% superior a la xifra estimada com a tancament per a l’any 2015.

14. El vídeo en línia hauria aconseguit aquest any dels 67,9 mi-lions d’euros d’inversió, gairebé un 18% millor que la xifra amb què es va tancar l’any anterior.

15. L’ àudio en línia representa en aquests moments un 4,6% de la inversió digital.




16. La compra programàtica representaria en aquests moments un 16,5% de la inversió on line. La inversió dirigida a Mòbils és, cada vegada més, la que utilitza aquesta modalitat de compra / venda.

17. Un 9% de les empreses representades en el panell ja han invertit en publicitat en IOT ( Internet de les Coses ). Encara és més gran la proporció dels que han invertit en publicitat en Vídeo 360º; un 32%, una xifra que ha crescut fortament en els últims mesos, recolzat per les campanyes de Nadal i cap d’any.

Previsions per mitjansEn el quadre següent es recullen les previsions obtingudes per a cada un dels mitjans, així com la comparació amb les previ-sions realitzades a l’octubre i les previsions per a 2017.

La indústria publicitària espanyola tanca 2016 recuperant ocupacióDesprés de diversos anys de crisi i destrucció de llocs de tre-ball l’emprenedoria és clau per a la recuperació i concreció d’ocupació dins el sector publicitari a Espanya. Actualment el nombre de llocs directes treballant en màrqueting ascendeix a 97.000. I en l’últim any el nombre d’empreses que es dediquen a la publicitat ha augmentat en un 8,6%

Tots els indicadors determinen que la indústria del màrqueting i la comunicació comercial a Espanya ha recuperat bona part del terreny cedit a la crisi i els ajustos d’anys enrere en aquest 2016, fins al punt que les estimacions passen per arribar a un volum d’entorn al 5,5% en el present exercici, assolint els 30.000 milions d’euros a nivell global, com a indústria. Això su-posaria que el sector aportaria gairebé el 3% del PIB d’Espanya en aquests moments, segons els càlculs dels responsables de l’Estudi AMES (veure més informació aquí )

A més de la reactivació de les empreses del mercat per contrac-tar perfils per enfortir el seu múscul de màrqueting i publicitat, on el salari mitjà ronda els 30.000 euros anuals, en funció dels




diferents perfils d’activitat, la veritat és que la indústria publici-tària espanyola ha deixat de destruir llocs de treball i ha invertit la tendència, sobretot pel fenomen del emprenedoria intern.

L’índex de personal ocupat en l’activitat publicitària i estudis de mercat arriba a un 98,4, amb 79.700 ocupats (EPA 2015, codi CNAE 0973), segons xifres de desembre de 2015, i per segon any consecutiu arriba a una taxa anual positiva del 1,7%. D’altra banda, el nombre de matriculats a les universitats públiques ha baixat de 23.371 a 22.622 estudiants, si bé les fonts oficials no contemplen el nombre d’alumnes matriculats en escoles pri-vades. No obstant això, aquesta xifra segueix demostrant l’alt grau d’interès per la formació en aquest sector.

Els lectors d’El Butlletí de l’AMIC poden accedir a més informa-ció sobre l’estudi AMES tot CLICANT AQUÍ (d’AEC)

Brussel·les aprova acabar amb les trucades publicitàries no desitjades

La CE ha aprovat un projecte de Reglament que prohibeix la pu-blicitat indiscriminada. La Comissió Europea ha aprovat aquest

dimarts un projecte d’actualització de la normativa de privacitat i comunicacions electròniques que afecta totes les pràctiques de màrqueting directe sense autorització prèvia del consumidor.

El Reglament aprovat prohibeix trucades o enviament de mis-satges de text i correus electrònics a qualsevol client que no hagi donat el seu vistiplau prèviament.

Les empreses de màrqueting han de facilitar al receptor el nú-mero de telèfon de procedència o utilitzar un prefix especial que indiqui clarament el seu caràcter comercial. Una prohibició, que afecta els 28 països de la Unió Europea. En els casos de països que no l’apliquin totalment a totes les trucades, haurà d’oferir al-ternatives als consumidors com poder registrar-se en una llista de números als quals no molestar amb trucades de màrqueting.

La nova norma, podria entrar en vigor el maig de 2018 i per-judicarà la publicitat tan utilitzada a Europa per operadores i entitats financeres. (d’Àmbit d’Estratègia i Comunicació)


http://www.elpublicista.es/espana-volumen-negocio-global-marketing-asciende-28-887-millones-vn24957-vst108



Destapen el frau publicitari més gran i rendible de la història

La seguretat digital, i en concret el negoci publicitari, ha vis-cut un polèmic nou episodi. Fa escassos dies, Yahoo va ser la companyia protagonista en patir un robatori de més de 1.500 milions de comptes robats. Ara és l’empresa d’investigació en seguretat, White Ops, la que ha donat a conèixer els detalls sobre la considerada “operació de frau publicitari més gran fins a la data”. A través de pàgines falses i d’una àmplia xarxa de ro-bots russos - botnet – s’han provocat pèrdues a les companyies per valor de més de 180 milions de dòlars.

Aquest avançat sistema automatitzat autor del robatori és cone-gut com Methbot, i la seva tasca consistia en consumir anuncis, principalment de vídeo, i així fer que els anunciants haguessin de pagar per publicitat digital entre 3 i 5 milions de dòlars diaris. Perquè això donés resultat, els hackers van crear una firma de publicitat fictícia on oferien a grans companyies allotjar els seus anuncis en llocs com ESPN, CBS Sports, Vogue, Fox News, entre d’altres. Per aconseguir això, van muntar pàgines web fictícies que al final ningú visitava, pel que van haver d’utilitzar

entre 800 i 1.200 servidors ubicats als Estats Units i Holanda. (de Xataka)

Teads, campanya de vídeo publicitari InRead Live per Dia

DiaTeads, especialistes en formats de vídeo outstream, ha llançat la primera campanya publicitària amb retransmissió en directe (InRead Live) per Dia, de la mà de l’agència Arena Media. Dia buscava amb la seva campanya Navidad2punto0 donar una resposta diferent a totes aquestes consultes i dub-tes gastronòmiques amb un esdeveniment gastronòmic que es va realitzar a Torrijos, Toledo, i en què tres famílies formades per tres membres de tres generacions diferents concursen en l’elaboració d’un menú de Nadal diferent. .

La solució InRead Live permet difondre esdeveniments en di-recte mitjançant streaming a través d’un espai publicitari, des de l’ordinador i el mòbil. Igual que la resta de formats inRead, l’espai publicitari se situa entre paràgrafs de text i inclou la re-transmissió en directe d’un contingut de marca. El format és idoni per a campanyes de branding i impacte que busquin




ampliar cobertures de TV. Durant les dues hores que va durar l’acció es van llançar uns 500.000 impactes i el 33% de les re-transmissions del concurs es van realitzar a través de mòbil i la resta a través de l’ordinador. (d’Ipmark)

Publicitat en mitjans impresos amb olor i tacte, per gràcia de Mahou

La companyia cervesera Mahou ha apostat per la innovació en matèria publicitària en els mitjans impresos en llançar una campanya sensorial amb la qual l’audiència pot obtenir infor-mació del producte promocionat a través de la vista, l’olor i el tacte. Es tracta de la campanya que la nova Mahou Barrica, un llançament amb el qual Mahou inaugura una nova categoria de cerveses lager envellides en bóta

Aquest mes de gener, Mahou llança la primera campanya gràfi-ca basada en els sentits, ja que la creativitat pot sentir-se i olo-rar-se. El procés de producció de la creativitat comença amb la impressió de l’encartament, seguit de l’aplicació d’un vernís olorós i d’un serigrafiat en volum que recrea un efecte en relleu mat a fusta. Finalment, perquè l’olfacte capti totes les essències de la fusta s’aplica sobre la pàgina una pel·lícula amb micro-càpsules que, en fregar-se, desprèn l’olor.

Aquesta innovadora forma de fer publicitat podrà disfrutar-se en diferents revistes lifestyle mensuals en el d’aquest gener. L’acció forma part de tota la campanya promocional d’aquest nou pro-ducte, que contempla diferents accions a internet, mitjans gràfics, xarxes socials i comunicació amb prescriptors i influencers, tot això orquestrat sota l’etiqueta # MahouBarrica. (d’El Publicista)

Publicis Media guanya mitjans de registre de Fiat Chrysler (FCA) i Mars en 7 grans mercatsPublicis Media ha guanyat la revisió de la compra de mitjans de Mars en els seus set mercats principals. En el cas Zenith




es tracta del compte de 105 euros del Regne Unit. Starcom va guanyar Alemanya i l’Índia i va retenir la Xina i el sud-est d’Àsia. El compte alemanya, en particular, és similar al del Regne Unit. Al seu torn, Mediacom va aconseguir Austràlia i Nova Zelanda fins aleshores en mans de Starcom. Zenith, retindrà Mars des-prés de perdre Toyota, el mes passat.

Publicis Media ha guanyat també els mitjans de registre de Fiat Chrysler Automotive (FCA ) en diverses regions importants fora dels EUA després d’una altra revisió gairebé a l’una amb l’assignació de la majoria dels mitjans globals de Mars. Starcom serà qui administrarà FCA a través de l’APAC, Xina i Europa, després d’una revisió formal que va incloure al titular Maxus. El negoci estimat és d’uns 704 milions d’euros. (de The Nostrum)

LOLA MullenLowe llança la campanya de SEAT León 5D

LOLA MullenLowe Barcelona signa una nova campanya global sota el lema “Estem en el moment de viure qualsevol moment”. Amb un to emocional, el SEAT León 5D que s’adreça als conduc-tors amb esperit jove que valoren el disseny i busquen diversió.

La campanya comptarà amb TVC, gràfica, OOH i material gràfic. Així mateix, la campanya té un gran desplegament de peces di-gitals que vinculen la campanya del León 5D amb l’estratègia de contingut de marca que porta tres anys construint juntament amb LOLA. (d’El Publicista)




Pels editors, què és millor, Instagram o snapchat?Per Carlos C. Ungría, periodista / TreceBits Snapchat i Instagram viuen des de fa mesos una rivalitat afe-rrissada. La primera aplicació s’ha caracteritzat per la seva in-novació a l’hora d’explotar el concepte publicació de continguts fugaços. Mentre que la xarxa social propietat de Facebook ha aprofitat el camí obert en aquest camp per la primera per in-corporar funcionalitats similars, que ha fusionat amb la seva plataforma de fotografies i vídeos.

En aquest article, comparem les dues plataformes, d’acord a di-ferents indicadors, mostrant així les principals característiques de cadascuna d’elles, així com les seves fortaleses i debilitats.

Comparativa d’usuaris actius. Instagram compta amb més de 600 milions d’usuaris registrats. Però la dada més important és que 300 són actius, és a dir, accedeixen a la plataforma diària-ment. La primera supera així a snapchat, que compta amb 150 milions d’usuaris actius cada dia.

Perfil d’usuaris de cadascuna. Les dues xarxes socials tenen una gran implantació entre els menors de 35 anys. De fet, nou de cada 10 usuaris de les dues plataformes es troben en aques-ta franja d’edat.

En aquest sentit, un estudi elaborat per Wisbone revela que snapchat, amb 36.000 vots, és la plataforma preferida dels Mi-llenials, un col·lectiu format per usuaris de 12 a 25 anys.

No obstant això, l’enquesta també detalla que el 25% dels en-questats (32.000) anaven a eliminar snapchat ara que Instra-gram havia creat Stories. I un 43% (uns 33.000) van afirmar que farien el mateix si Instagram incloïa opcions com la lent per trans-formar les cares de les persones o els filtres de geolocalització.

Accessibilitat de les aplicacions. Malgrat que snapchat va arribar primer, Instagram sembla estar fent-ho millor. Una de les

NOVES EINES



claus de l’èxit de la plataforma de publicació d’imatges i vídeos és que malgrat explotar el concepte fugacitat de continguts més tard ha fet una gran esforç per oferir una bona experiència d’usuari. Així, un sector important dels usuaris es decanten per Instagram davant snapchat perquè considera que és una plata-forma més intuïtiva i fàcil d’utilitzar.

Potencialitats de cada una. Snapchat destaca per les dife-rents opcions que ofereix als usuaris per alterar la cara de les persones, així com pels filtres que ofereix en funció de la lo-calització dels usuaris. Dues eines que tenen gran potencial per a campanyes de màrqueting interactiu i per personalitzar l’experiència dels usuaris.

Per la seva banda, Instagram ha estat la primera a comercia-litzar Stories i un sector important dels usuaris considera que l’eina és millor que la que ofereix el seu competidor. Snapchat segueix sent una plataforma bolcada en el moment. En captar instants del dia a dia. Per la seva banda, Instagram, tot i la eina Stories, segueix sent una xarxa social de publicació d’imatges i vídeos de cert nivell estètic que s’arxiven en el perfil de cada usuari de forma permanent.

Un dels avantatges que té Instagram sobre snapchat és que a més de versió per a dispositius mòbils, també ofereix l’accés a través de PC.

Quin és millor per a la teva empresa editora? Instagram ofereix més difusió, ja que és una plataforma que té el doble d’usuaris registrats actius. No obstant això, snapchat permet més per-sonalització quan parlem de filtres i eines similars, i una major penetració en els Millenials. Segons publica Advertising Age, snapchat ha introduït recentment un servei conegut com “goal-based bidding”, que pot traduir-se al castellà com “ofertes basa-des en objectius”; aquest sistema permet a les marques dispo-sar d’un major nombre d’opcions quan compren espais a través de la plataforma publicitària de la xarxa social. En comptes de basar l’adquisició només en nombre de visionats, l’eina permet als anunciants programar les seves campanyes en funció dels objectius que desitgin assolir.

NOVES EINES



Twitter admet una fallada de programari en la freqüència de mostra d’anuncis de vídeo

Twitter ha descobert un error tècnic en la seva app d’Android que afecta les mètriques des de principis de novembre. El servei de la xarxa social ha declarat que l’error tècnic afecta algunes campan-yes publicitàries de vídeo des del 7 de novembre i que va durar fins al 12 de desembre. El problema s’ha arreglat, però la compan-yia ha volgut fer una declaració sobre el tema i explicar el proble-ma. Amb ells es demostra que Facebook no és l’únic gegant social amb un problema de mesurament d’anuncis. A causa d’un falla de programari, Twitter acaba d’admetre haver exagerat la freqüència amb què els anuncis de vídeo es veuen en dispositius Android.

“Vam descobrir un error tècnic a causa d’una actualització del producte de Twitter a clients d’Android que va afectar a algu-nes campanyes d’anuncis de vídeo del 7 de novembre al 12 de desembre”, ha informat Twitter divendres. “El problema s’ha solucionat, però volíem compartir més detalls sobre quin va ser l’impacte per als nostres socis publicitaris”, va assenyalar Twit-ter. (de Programa Publicidad)

Les publicacions de Facebook podran tenir fons de colors

Facebook ha afegit una nova millora encaminada a permetre als usuaris una major personalització dels seus missatges. Així, des d’ara es podran publicar nous post afegint un fons de co-lor als missatges de text. Aquesta nova aplicació s’ha posat en marxa aquesta setmana en els dispositius que utilitzin el sis-tema operatiu Android. Tant els usuaris de iOS com els de la versió d’escriptori hauran d’esperar encara uns mesos fins a poder provar aquesta funcionalitat, que fins llavors només po-dran presenciar.

Com funciona? Els usuaris hauran d’escriure un missatge i pos-teriorment prémer la barra d’estat del quadre de publicacions,

NOVES EINES



on podran triar entre una sèrie de colors existents. El color no-més s’aplica sobre el text i desapareix en el moment en què la publicació inclou enllaços, imatges o vídeos. (de Trecebits)

WhatsApp ja permet enviar fins a 30 imatges en un missatge

Una de les funcions més usades de WhatsApp és l’enviament d’imatges. En l’última versió Beta de l’aplicació, que s’ha publicat a la Play Store de Google, hem comprovat que és possible enviar fins a 30 fotos en un mateix missatge. Fins ara el límit establert era de 10.

Per poder activar aquesta funció, només disponible de mo-ment per Android, hem d’inscriure’ns en el programa per uti-litzar versions Beta de l’aplicació en aquesta web. Un procés que és força senzill, només cal esperar que se’ns doni l’opció d’actualitzar-lo des de Google Play. Una vegada que procedim a instal·lar l’actualització ja podem fer servir les noves funcions. L’última actualització més d’incorporar la funció d’enviar 30 fo-tos a usuaris que no comptin amb la versió Beta, també ens permet reproduir vídeos sense necessitat de descarregar-los primer, com fins ara succeïa. (de La Vanguardia)

Nou format AVA: Always Visible Ads

SunMedia, companyia especialitzada en la comercialització de publicitat en vídeo multipantalla, ha presentat el seu nou for-mat de vídeo AVA: Always Visible Ads. Aquest tipus de vídeo, visible en tots els dispositius és un nou format que acaba amb el principal problema amb què es troben els anunciants en les seves campanyes de comunicació digital. Segons l’últim estudi de visibilitat realitzat per Google, el 56,1% d’impressions no es veuen. Amb aquest nou format, AVA es posiciona com la gran solució a la publicitat digital, amb un 100% de visibilitat.

El format AVA reuneix dues característiques fonamentals en un vídeo: resulta notori per a l’anunciant i no és intrusiu ni altera la navegació. El format de vídeo desenvolupa una estratègia

NOVES EINES



multipantalla adaptada a la visualització en qualsevol dispositiu, des desktop fins smartphones i tauletes. SunMedia, companyia pionera a instaurar AVA a Espanya, aposta per aquest format a causa de la visibilitat i qualitat de l’impacte que assegura. (de Programa Publicidad)

NOVES EINES



L’ús del català a internet tanca el 2016 amb el seu màxim històricPer Wiccac i Comunicació 21

L’ús del català a la xarxa segueix creixent poc a poc però sense pausa, segons el baròmetre impulsat el 2002 per WICCAC (We-bmàsters Independents en Català de Cultura i d’Àmbits Cívics), el qual analitza la presència de la llengua als webs de grans empreses i organitzacions radicades a Catalunya o que hi ofe-reixen els seus productes i serveis.

Des dels inicis, el percentatge mitjà d’ús de la llengua catalana a internet ha anat creixent mes a mes (amb alguna lleu caiguda puntual), passant del 40,71% de l’agost de 2002 al 65,02% as-

solit el desembre de 2016, fins ara la seva xifra més alta, supe-rant per primer cop el topall del 65%. En total, l’any que acabem de deixar enrere ha registrat una mitjana del 64,64% en l’ús del català a la xarxa, quan el 2015 va ser del 63,88%.

La salut del català a internet varia segons del sector (WICCAC n’analitza 35). Així, per exemple, a 31 de desembre de 2016, l’àmbit de diaris, revistes, agències i digitals registra un ús de la llengua catalana del 78,02% (puja 1,55 punts respecte fa un any), mentre que en el de ràdio, televisió, grups de comunicació i productores és del 69,81% (+1,29). Per la seva part, el sector informàtica, internet i TIC cau fins al 61,93% (-1,8), i el de te-lecomunicacions, electrònica, telefonia mòbil i tecnologia creix fins al 43,75% (+2,45).

Segons el baròmetre de WICCAC, només hi ha dos sectors on el percentatge és del 100%, el d’universitats i el de teatre i dan-sa. Per la seva part, el que registra un percentatge de l’ús del català més baix als seus webs segueix sent el d’automòbils i motocicletes, amb el 6,10% (15 dècimes menys que el 2015).

COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA



Canvi digital: Lliçons de la indústria de la premsa

A Internet, el contingut pot ser rei, però la connexió dels usuaris és la clau per construir un imperi. El gegant dels mitjans noruec Schibsted va aprendre aquesta lliçó de la manera difícil, i des-prés ho va usar per prosperar en un mercat en línia de notícies, on molts altres han fracassat. A través de la lent del seu nou llibre, El parany contingut, el professor Bharat Anand analitza l’èxit rotund de Schibsted, amb el que els usuaris segueixen junts com impulsa els ingressos, i la importància de les empre-ses de mitjans que adopten un enfocament digital primer.

El negoci dels periòdics ja no és el que solia ser. No sembla estar cada vegada millor. D’acord amb el Centre d’Investigació Pew, la circulació de dilluns a divendres per als periòdics als Estats Units van caure un 7 per cent el 2015, i la circulació dominical va caure un 4 per cent, tots dos mostrant el seu des-cens més important des de 2010. Al mateix temps, els ingres-sos per publicitat van caure gairebé un 8 per cent entre 2014 i 2015. Fins i tot hi ha un lloc web, Newspaper Death Watch, llançat el 2007, que narra el tancament de diaris als EUA. En ell s’enumeren centenars de títols que ja no estan en circulació. No és coincidència que aquests descensos més o menys paral·lels a l’augment i la prevalença dels telèfons intel·ligents i les tau-letes, però això vol dir joc per a diaris, com Rupert Murdoch va predir el 2010? O vol dir que només les organitzacions de notícies més adaptables sobreviuran? Avui en dia, podem llegir el professor Bharat Anand sobre el seu cas titulat “Schibsted”.

Bharat Anand examina en el seu llibre la competència en els mer-cats de béns d’informació, amb un enfocament principal en els mi-tjans de comunicació i entreteniment. Ell és també catedràtic a la facultat d’HBX, la plataforma d’educació en línia de Harvard Busi-ness School, i l’autor de El contingut de La trampa dels continguts: Guia d’un estrateg al canvi digital, que és un tema molt apropiat.




El Butlletí de l’AMIC ofereix als seus lectors l’entrevista al pro-fessor Anand que li fa el prestigiós periodista Brian Kenny a la revista de la Harvard Business School, donat el seu interès. CLICAR AQUÍ (d’Àmbit d’Estratègia i Comunicació)

Les pressions a periodistes centren les denúncies de censura del 2016

El Mapa de la Censura als Països Catalans impulsat per Mèdia.cat ha tancat l’any havent recollit 122 denúncies de censura, pressions, intimidacions o amenaces a la llibertat d’expressió, informació o premsa. Classificades en set tipologies diferents, les més comunes són les pressions o intimidacions a periodis-tes per evitar o dificultar que exerceixin la feina.

Policies, jutges, polítics, però també altres institucions com clubs de futbol han tingut en algun moment actituds d’aquest tipus. Els periodistes gràfics han estat qui més sovint han patit les intimidacions quan aquestes han estat al carrer. En aquest sentit els moments de més tensió es van viure durant els dies posteriors al desallotjament del Bank Expropiat a Barcelona,

quan tant agents com manifestants van protagonitzar agres-sions cap als informadors que cobrien els fets.

El Mapa explica que no cal oblidar que les formes de censu-ra més habituals són també les més invisibles, com les que exerceixen les mateixes direccions dels mitjans, les pressions invisibles en formes de trucades o, fins i tot, l’autocensura dels mateixos periodistes.

En aquest sentit és important recordar l’enquesta que el nucli de Ponent del Grup de Periodistes Ramon Barnils va fer als pro-fessionals de la zona. En aquesta fins a un 71% dels periodistes reconeixien haver patit pressions. Per territoris, Catalunya és on es concentren més denúncies (76), seguit del País Valencià (26), Mallorca (7) i Catalunya Nord (2). Els casos restants són mesures legislatives d’àmbit estatal espanyol o francès o comu-nitari europeu (11). (d’Àmbit d’Estratègia i Comunicació)

Els perfils professionals més buscats

Enginyers de xarxes, desenvolupadors de programari i Key Account Managers seran els tres perfils més buscats per les


http://hbswk.hbs.edu/item/how-newspapers-can-turn-a-profit-online-that-s-classified



empreses durant el 2017. Enginyers de seguretat IT, consul-tors SAP i KAM DATA Center, per la seva banda, són els més cotitzats.

Spring Professional, la consultora de selecció de comanda-ments intermedis, mitjans i directius del Grup Adecco, ha avançat les seves previsions d’ocupació sobre quins seran els perfils més demandats i els més cotitzats del mercat de treball espanyol el 201.

Perfils molt diferents per la seva formació i especificitats però amb un denominador comú: ser estratègics per als sectors que els reclamen. A més, cada vegada és més important que aquests nous professionals tinguin un perfil multidisciplinari, amb una gran polivalència, capacitat analítica i orientació a re-sultats, així com una visió estratègica, proactivitat i adaptació al canvi, necessitats que estan més presents que mai a les em-preses.

Finalment, augmenta notablement la recerca de persones que comptin amb experiència internacional per als nous llocs a co-brir, sense deixar de banda el domini d’idiomes, un requisit ja indispensable en qualsevol procés de selecció. (d’Interactiva)

Payo Today: un telenotícies i un diari satírics per denunciar el tracte despectiu als gitanos

Amb humor, encara que també amb molta ironia, la Fundació Secretariat Gitano ha llançat una campanya de sensibilització enfocada als mitjans de comunicació. “No sabem si hi ha al-gun benefici econòmic per als mitjans associat a qualificar a una persona que ha comès un delicte com gitano. Això és una mala praxi periodística i, èticament, el periodista ha de tenir una responsabilitat social i no afavorir una imatge social negativa”, explica a FCINCO Sara Giménez, directora del departament d’Igualtat de la fundació. La campanya ha utilitzat un diari im-




près de quatre pàgines adreçat als mitjans de comunicació, un vídeo simulant un informatiu de televisió i una gran difusió a través de les xarxes socials, on ha tingut gran acollida. A Fa-cebook, la pàgina de la Fundació compta amb gairebé 19.000 M’agrada, i en el compte a Twitter suma 10.000 seguidors. Per als gitanos, el llenguatge pejoratiu dels mitjans de comunicació ha influït en generar una imatge social desfavorable. “No aporta res a la notícia dir que aquest delicte ha estat comès per un gitano, no té caràcter informatiu”, denuncien.

La crítica de la Fundació s’estén també als programes de tele-visió que busquen, precisament, acostar al públic la cultura i els costums gitanos. “Són molt injustos”, afirma, “utilitzen imatges i situacions extremes per obtenir audiència i això no es corres-pon a la realitat social que viuen la majoria de les persones d’ètnia gitana”. (de FCinco)

La CCMA comença a aplicar la nova ortografia

Els mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals apliquen des de l’1 de gener la nova Ortografia catalana apro-

vada per l’Institut d’Estudis Catalans. Malgrat hi ha un període de de transitorietat de quatre anys per incorporar els canvis, la CCMA recorda que, tal com assenyala el seu Llibre d’estil, ha de contribuir a consolidar un model de llengua correcta per mitjà de l’establiment i la difusió de criteris lingüístics rigorosos.

Així doncs, el portal lingüístic de la Corporació, l’ésAdir, ha ela-borat un resum dels canvis més significatius, els qual es pre-senten en diverses fitxes amb taules informatives i exemples, per posar a l’abast dels professionals i de la societat en general una exposició “clara i pràctica” de les novetats ortogràfiques.

A més, el portal ja ha estat adaptat a les noves normes: s’hi han fet 161 modificacions, especialment en fitxes que contenien algun accent diacrític o guionet; concretament, 96 entrades de l’ésAdir general i 65 de l’apartat Filmoteca, que recull més de 12.000 títols de pel·lícules doblades o subtitulades en català.

Pel que fa a la nova Gramàtica de la llengua catalana pu-blicada per l’Institut d’Estudis Catalans, el Departament d’Assessorament Lingüístic (DAL) de la CCMA assegura que en farà una “lectura atenta” i anirà incorporant continguts a l’ésAdir de manera progressiva. (de Comunicació 21)




Llibre d’estil de la Diputació de Barcelona

La Diputació de Barcelona acaba de publicar el seu llibre d’estil, que té com a objectiu promoure el “bon ús de la llengua com a valor corporatiu i de responsabilitat social”. Es tracta d’una obra de referència i consulta, revisada pel Servei de Correcció Lin-güística de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i que estarà dispo-nible per a tots els ajuntaments i obert per a tota la ciutadania. Aquest Llibre d’estil pretén ser l’obra de referència per resoldre els dubtes lingüístics que els ajuntaments es plantegen a l’hora de redactar els seus textos i per a què la ciutadania rebi els missatges de manera clara i entenedora, amb un llenguatge àgil, no discriminatori i respectuós.

Els criteris generals del Llibre d’estil de la Diputació de Bar-celona responen a dos principis: d’una banda, “el de respecte a la normativa i el d’un model de llengua que ajudi a comuni-car-nos amb eficàcia”, de manera que la publicació respecta el corpus normatiu de l’IEC, que és la institució que s’encarrega d’actualitzar i fixar la normativa lingüística. De l’altra, el segon principi busca l’eficàcia i la qualitat de la comunicació, el que té

a veure amb la transparència informativa a què s’ha de compro-metre l’Administració i amb el dret a la ciutadania a reclamar-la. (de Núvol)

Protocol per a la Garantia dels Drets Lingüístics

La Generalitat de Catalunya, mitjançant la Direcció General de Política Lingüística, ha elaborat la versió catalana del Protocol per a la Garantia dels Drets Lingüístics. En la redacció del text hi ha participat un comité organitzador, integrat per diverses entitats entre les quals hi ha Linguapax, el CIEMEN i la Xarxa Europea d’Igualtat Lingüística ELEN. A més, també hi ha par-ticipat un comitè d’experts format per lingüistes i especialistes en dret lingüístic.

El protocol té com a antecedent la Declaració Universal de Drets Lingüístics de 1996, impulsada pel CIEMEN i signada a Barcelona. El document es va presentar a Sant Sebastià el passat 16 de desembre en el marc del Fòrum Europeu de la Diversitat Lingüística. Els lectors d’El Butlletí de l’AMIC poden accedir al document Protocol per a la Garantia dels Drets Lin-




güístics (la versió en català és a partir de la plana 91) CLICANT AQUÍ (d’AEC)

Xè Premi Mila de Periodisme per a la Igualtat de Gènere a Lleida

El Premi Mila de Periodisme per a la Igualtat de Gènere a Llei-da, que enguany celebra la seva desena edició, es concedeix als treballs periodístics que tracten sobre la promoció de les dones i la igualtat de gènere. Hi poden optar tots els treballs periodístics que difonguin experiències per a la igualtat de gè-nere, publicats en els mitjans de comunicació, en format paper o digitals, d’àmbit local, català i estatal amb presència a Lleida entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 2016. Es poden con-sultar les bases CLICANT AQUÍ (de CPC)

Convocats els Premis Eugeni Molero i Albert Virella i Bloda

El Consell Comarcal del Garraf ha obert les inscripcions dels Premis Eugeni Molero i Albert Virella i Bloda de Periodisme i In-

vestigació Comarcal. La convocatòria vol fer un reconeixement al treball periodístic i d’investigació relacionat amb la comarca del Garraf i vol donar suport a aquelles persones que, amb els seus treballs periodístics o d’investigació, promocionen i donen a conèixer el nostre territori.

Els treballs que opten als Premis en les categories de periodis-me hauran d’haver estat publicats o emesos entre l’1 de gener de 2015 i el 30 de març de 2017, excepte en el cas dels es-tudiants, que hauran de presentar treballs que no hagin estat difosos a través d’un mitjà de comunicació. En el cas dels Pre-mis d’investigació, els treballs han d’estar realitzats entre l’1 de gener de 2015 i el 30 de març de 2017.

Les inscripcions dels Premis Eugeni Molero i Albert Virella i Bloda s’han de realitzar al Consell Comarcal del Garraf (plaça Beatriu de Claramunt, 5, de Vilanova i la Geltrú). Els treballs de les modalitats de periodisme escrit o audiovisual també ho poden fer a través del correu electrònic comunicació@ccgarraf.cat (de CPC)


http://www.amic.media/media/files/file_352_1118.pdf





Formació al Col·legi de Periodistes

Redacció de discursos.- Barcelona, dimarts 17 i 24 de gener (de 10:30h a 13:30h) - A través d’aquesta formació a càrrec de Montse Sanahuja, els assistents coneixeran els aspectes for-mals a tenir en compte a l’hora de redactar un discurs i, alhora, aprendran tècniques per generar empatia entre l’auditori, des-pertar interès i fer que els missatges clau siguin memorables.

Tècniques de Negociació.- Barcelona, dimecres 18 de gener (de 09:30h a 14:30h) - En aquest curs impartit per Josep Sal-vat, entendrem com és i com funciona el llenguatge verbal i no verbal, treballarem les habilitats per escoltar de forma acti-va i incorporarem nous hàbits per superar les nostres pors en negociar. Si fem aquesta “gimnàstica” podrem esdevenir bons negociadors.

Iniciació al guió cinematogràfic.- Barcelona, dijous 19 i 26 de gener (de 09:30h a 14:30h) - Aquest curs, a càrrec d’Elena Serra, proposa una introducció als conceptes essencials de la narrativa cinematogràfica clàssica per facilitar el camí a tots els periodistes –i també a d’altres professionals– que vulguin atrevir-se a intentar el salt de periodista a guionista.

Webinar: Introducció al Branded Content.- On line. Diven-dres 20 de gener (de 10:00h a 11:00h) - L’objectiu d’aquest webinar dirigit per Pilar Yépez és fixar els principis del desen-volupament branded content: un contingut útil, bé sigui de tipus informatiu o d’entreteniment, que integrarà la marca, essent tant rellevant per a l’usuari com per a la marca en si mateixa. Els cursos estan oberts tant als col·legiats/des com a tots aquells professionals no membres interessats en la formació centrada en el periodisme, la informació i la comunicació, com els el cas dels associats a l’AMIC. Són bonificables, és a dir, que l’empresa pot recuperar l’import dedicat a la formació, i el Col·legi gestiona directament els tràmits per poder-ho fer sense càrrec. (de CPC)




El negoci de la premsa regional resisteix els envits de la crisiPer Dircomfidencial

La premsa regional encara té molt a dir en un periodisme que s’exerceix d’acord amb la immediatesa i un caràcter transna-cional. Després de gairebé deu anys de crisi econòmica, a Es-panya el negoci dels diaris regionals segueix estant representat principalment pels grups Vocento i Premsa Ibèrica.

Però encara que ambdues companyies es van trobar en un principi amb el mateix problema comú en el seu entorn, la cai-guda generalitzada en els ingressos, la seva situació actual és

molt diferent. A causa, en part, a l’habilitat demostrada per ca-dascuna a l’hora de solucionar els seus esculls particulars.

Tant Vocento com Prensa Ibérica van saldar 2015 amb un ba-lanç econòmic positiu, però només cal fer un simple reconeixe-ment general dels seus comptes per comprovar que l’estat del primer no arriba a estar tan sanejat com el del segon. El grup basc va aconseguir un benefici de 4,1 milions d’euros. Un re-sultat que està per sota dels 4.590.000 d’euros en guanys que va recollir la companyia controlada per Francisco Javier Moll de Miguel, que al seu torn és inferior al benefici consolidat de 6,7 milions d’euros que es va anotar en 2014.

Per àrees de negoci, les capçaleres regionals de Vocento van registrar un EBITDA comparable de 39,5 milions d’euros, el que va suposar millorar en gairebé 2 milions la xifra de 2014 gràcies a un creixement del 4,8% en els ingressos publicitaris. De fet, aquests diaris van ser els encarregats de sustentar la millora de la companyia, ja que ABC va llançar un tímid EBIT positiu de 42.000 euros per primera vegada des de 2006. En canvi, la venda d’exemplars de totes les capçaleres del grup van marcar una caiguda del 2,1%.

EN PROFUNDITAT/ LA CRÒNICA



Per la seva banda, gairebé tot el benefici de Prensa Ibérica va provenir de l’empresa Epigràficas SL, que aglutina les 16 ca-pçaleres regionals, entre les quals Diari de Girona i Regió 7, els guanys de 4,8 milions d’euros es van veure llastats per les pè-rdues registrades en la resta de societats del grup d’empreses. Així EPI Ràdio TV, SL va tancar 2015 amb un resultat de 364.370 euros, i Prensa Ibérica Networks, SL va guanyar 75.934 euros.

En l’última memòria econòmica dipositada per Premsa Ibèri-ca en el Registre Mercantil es destaca que aquest resultat s’hi va arribar “mantenint la reducció i control de costos en totes les àrees i recolzant-se en una sòlida posició financera”. De la mateixa manera, la junta general d’accionistes de la compan-yia va donar el seu consentiment el 30 de juny de 2015 per a una reorganització del grup. Una reestructuració per agrupar la companyia a la societat Prensa Ibérica Media, la qual busca que “en cada un dels sectors diferenciats hi hagi una societat capçalera, així com escindir la divisió dels mitjans de comuni-cació a fi de dotar-la d’una autonomia econòmica i financera pròpia i separada”.

Aquest moviment d’escissió s’aborda amb l’objectiu de preparar al grup davant eventuals canvis de propietat dins del sector. En

altres paraules, “que permeti obrir el camp d’eventuals aliances i operacions corporatives”. Unes adquisicions que, tot i els ru-mors que vénen produint-se des de fa ja un temps, segueixen sense ser res més.

En aquest sentit, el Grup Prensa Ibérica llueix avui dia una es-tructura molt sanejada, mentre que els seus actius no s’han vist minvats durant la crisi econòmica. Al contrari que Vocento, que el 23 de desembre passat anunciava la venda de l’edifici del carrer Juan Ignacio Luca de Tena, de Madrid, on s’ubica la seva seu, per 35 milions a Axiare. Així mateix, diverses publicacions sectorials han informat en les últimes setmanes sobre els pos-sibles plans d’ajustos que estaria estudiant la propietat d’ABC a fi de millorar la seva situació, tot i que de moment la companyia no ha fet cap anunci.

EN PROFUNDITAT/ LA CRÒNICA



Periodista, el millor o el pitjor ofici del món?Per Miguel Ormaetxea / Eco Inteligencia

Gabriel García Márquez va dir allò que “el periodisme és el mi-llor ofici del món”. A la vista de les últimes dades i la situació de-sastrosa dels mitjans de comunicació a Espanya, sembla més aviat que es tracta d’un dels pitjors oficis per les seves condi-cions laborals . Paradoxalment, les facultats segueixen produint més de 6.000 llicenciats per curs a tot l’Estat espanyol.

L’Informe Anual de la Professió Periodística 2016 traça, un any més, un quadre bastant negre. L’informe dóna compte de 7.800 periodistes registrats a l’atur com a primera opció. La realitat, però, és molt probable que sobrepassi amb molt aquesta xifra. La xifra d’aturats significa un 74% més que la que es registrava el 2008. Més del 55% dels periodistes que treballen tenen una jornada laboral al voltant de les 45 hores. Els 1.833 professio-nals que han respost a l’enquesta de l’APM s’autoavaluen en independència amb un suspens, concretament un 4,3 sobre 10. En els últims anys ha anat creixent el nombre de periodistes

que treballen com a autònoms. L’informe proporciona la dada que el 27% dels periodistes que treballen ho fan com a autò-noms, però Luis Palau, que ha dirigit com altres anys aquesta feina, va afirmar en la presentació que segurament aquesta dada està esbiaixat i és probable que siguin bastants més.

Segons la taula que proporciona l’informe de l’APM, un 40% dels periodistes que treballen com contractats guanyen o menys de 600 euros o un màxim de 1.500 euros al mes. Entre els periodistes que treballen com autònoms, un 35,6% afirma percebre entre res i 1.000 euros al mes. Si fem un càlcul sobre les 180 hores treballades al mes a la franja majoritària dels pe-riodistes que hi treballen, podem deduir que perceben al voltant de 5,5 euros per hora treballada, més o menys la meitat del que vénen cobrant les empleades de la llar. Segons l’últim informe

EN PROFUNDITAT/ TRIBUNA



de l’OIT, els treballadors espanyols que menys cobren estan rebent una mitjana de 3,5 euros per hora treballada i la mitjana per al conjunt d’Espanya està en 22 euros l’hora, amb el que podem deduir que els periodistes es situen entre els espanyols que menys cobren .

En els últims anys, una de les sortides professionals que s’ha anat incrementant se situa en la comunicació corporativa. Se-gons l’APM, un 40% dels professionals que treballen ho fan en comunicació. En aquest segment, un 32% dels periodistes contractats se situen en la franja de 600 a 1.500 euros. Si ens referim als autònoms que treballen en comunicació, la situació és força pitjor: un 71% afirma cobrar des de zero a 1.000 al mes. En periodisme informatiu, el 26% dels contractats i el 35,6 dels autònoms afirmen treballar més de 45 hores a la setmana.

És molt cridaner que el nombre de graduats en les més de 40 escoles i facultats que imparteixen periodisme no ha disminuït significativament en aquests anys de crisi. Les facultats treuen al mercat al voltant de 6.000 periodistes o aspirants a ser-ho a tot Espanya, però el mercat amb prou feines pot absorbir una desena part d’aquesta quantitat, al voltant de 600 periodistes, segons dades de l’esmentat informe.

Segons dades del “Llibre negre del periodisme a Espanya” de Bernardo Díaz Nosty, el salari mitjà dels periodistes sota con-veni laboral a Espanya, que va arribar a xifrar-se entorn als 35.000 euros anuals, s’estima que s’ha reduït en més de 10.000 euros en aquests últims anys. “Avui és freqüent, en les noves contractacions temporals, una retribució neta de 10.000/12.000 euros anuals”, afirma Díaz Nosty. Alemanya el salari està regu-lat i s’eleva a 2.929 euros per als dos primers anys d’ocupació regular. Al Regne Unit el salari per als primers llocs de treball a redacció part d’un mínim de 1.400 lliures esterlines.

Aquestes dades tenen en gran part el seu origen en la desas-trosa situació dels mitjans de comunicació tradicionals. N’hi ha prou amb una dada: segons Infoadex, els diaris van rebre el 2007 una inversió publicitària de 2.027 milions d’d’euros. L’any passat aquesta quantitat s’ha reduït a 658 milions i segueix sense trobar el seu sòl. La difusió dels diaris espanyols en 2007 estava en 4,3 milions d’exemplars i ara està al voltant dels dos milions d’exemplars diaris, el que ens situa en el penúltim lloc dins de la UE. A Espanya, la mitjana de difusió de les 106 ca-pçaleres diàries està al voltant dels 20.000 exemplars, mentre que la mitjana dels diaris a la UE està en 49.000 exemplars.




Com a colofó a aquesta situació, podem citar l’últim informe de Reporters Sense Fronteres, que dóna compte de 74 perio-distes assassinats al llarg de l’any passat mentre exercien la seva professió. A Síria han mort 19 periodistes l’any passat; a l’Afganistan hi ha hagut 10 assassinats i a Mèxic, 9. Podem dir que aquesta és una de les professions més perilloses del món.

A la vista de tot això cal preguntar-se: perquè els aspirants a periodistes segueixen omplint les aules?




Civio i el poder de la transparència: “Lluitem pel lliure accés a la informació a Espanya”Per Núria Riquelme / Online Journalism, blog

La ciutadania espanyola es troba un pas més a prop de saber com el seu govern i els seus polítics fan què, quan, per què i, el més important, com tot això els afecta. I aquesta fita ha estat possible gràcies a l’incessant treball d’organitzacions com Ci-vio, que lluita per una transparència real i el lliure accés a la in-formació. L’esforç d’aquest equip va ser recompensat l’octubre

passat amb el premi Gabriel García Márquez en Innovació per una de les seves últimes investigacions: Medicamentalia. Núria Riquelme Palazón ha parlat amb Javier de la Vega, un dels integrants de Civio.

Accés a la informació pública, rendició de comptes, democràcia participativa... termes que en països com el Regne Unit són una realitat des de fa temps, en altres com a Espanya sonaven a una utopia desgavellada, i això havia de canviar.

I el canvi va començar quan Jacobo Elosua (emprenedor) i David Cabo (informàtic) van ajuntar els seus estalvis per cons-truir una organització sota el servei d’aquells ciutadans que, com ells, creuen en la transparència: la Fundació Civio.

Per aconseguir-ho, Javier de la Vega, periodista i especialista en relacions internacionals, explica com el 2011 van començar l’àrdua però necessària tasca de desenvolupar aquesta idea, prenent com a inspiració organitzacions com mySociety al Reg-ne Unit, Ciutadà Intel·ligent a Xile o Sunlight Foundation als EUA.

Avui, amb millors connexions i un equip format per vuit joves professionals amb coneixements periodístics, financers i tèc-

EN PROFUNDITAT/ ENTREVISTA



nics, Civio treballa, segons De la Vega, en millorar la llibertat d’informació a Espanya:

“Creiem en una societat construïda per ciutadans actius i participa-tius, comptant per a això amb les noves tecnologies i el periodisme, entenent aquest últim com un servei públic capaç de produir canvi.”

Seguint aquesta línia, Civio ha realitzat gran quantitat de pro-jectes que han ajudat a produir canvis reals i han evidenciat com els polítics no comparteixen tota la informació que deurien.

“El Indultómetro, la nostra investigació sobre el nombre d’indults concedits per l’administració espanyola des de 1996, ha tingut un impacte real, veient una reducció d’aquest tipus de conces-sions”, assegura Javier de la Vega.

Una altra important investigació de Civio, “Qui mana”, ha reve-lat l’existència de relacions entre polítics i empresaris, denun-ciant l’opacitat de les seves trobades.

Quatre partits polítics amb representació al congrés van res-pondre al projecte i van decidir publicar la totalitat de la seva agenda diària.

“Tots els nostres grans projectes han produït algun tipus de canvi, fins i tot petit, o simplement han suposat exposar aquests problemes a la societat”, explica de la Vega.

I aquests canvis, petits o no, els han guiat fins el seu projecte més internacional fins a la data, reconeixent el treball de tot l’equip: Medicamentalia.

Aquesta investigació va néixer per l’ambigüitat en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), on es publicaven diferents preus per al mateix medicament. L’objectiu de Civio era conèixer com aquestes despeses variables afectaven la vida de la gent.

Medicamentalia ha suposat el seu salt internacionalLa investigació es va centrar en el cost de 14 medicaments en 61 països diferents. Van ser mesos de dur treball amb enormes bases de dades. El projecte va donar l’oportunitat a Civio de col·laborar amb mitjans d’altres països com Correctiv! a Ale-manya, La Nación a l’Argentina i Kack Magazine, a Bèlgica.

“Medicamentalia ha suposat el nostre salt internacional. És la primera investigació que trenca fronteres i ens ha donat l’oportunitat de col·laborar amb increïbles periodistes d’altres




països. A més, ens han concedit guardons com el Gabriel Gar-cía Márquez en la categoria d’Innovació o el Data Journalism a la millor investigació de l’any”, afegeix de la Vega.

El periodisme de dades és accessible per a qualsevol avui diaTots aquests èxits en l’àmbit professional i social proven l’important i necessari que és el periodisme de dades i el perio-disme d’investigació a Espanya. El treball de Civio ha fet pos-sible que els ciutadans coneguin informació crucial per exercir els seus drets i deures.

“Analitzar dades i números és molt més difícil que parlar so-bre les declaracions que ha fet un polític, però hem d’eliminar aquesta deixadesa. Avui dia el periodisme de dades és acces-sible per a qualsevol.” Queda dit.




Les tendències del màrqueting que s’enlairaran el 2017Per bloggin Zenith i Àmbit d’Estratègia i Comunicació

Amb l’arribada del 2017, la indústria del màrqueting comença a posar a punt les estratègies en línia i fora de línia que desenvo-luparan al llarg de l’any que ve. Alguna d’elles ja han començat a ser tendència durant el 2016 i viuran a partir de gener seus màxims índexs de popularitat.

Els avanços del “Big Data”, de la Intel·ligència Artificial o de l’estratègia “Mobile First” són alguns dels exemples que troba-ran la seva continuïtat amb l’arribada del 2017. Totes aquestes

tendències han estat elaborades a través d’informes de dife-rents companyies, recollits en el bloc de Zenith.

Un d’aquests treballs és “Looking Further with Ford 2017 Trend Report”, realitzat per Ford. En ell, la companyia automobilística tracta d’identificar els factors econòmics, mediambientals, polí-tics, socials i tecnològics imperants en l’actualitat.

Segons l’informe, hi ha tres tendències que han evolucionat al llarg de 2016: la confiança basada en la percepció de la veritat, el paper exercit per la dona i la sostenibilitat .

Tal com assenyala l’informe, la veritat ara està basada de ma-nera particular i no en fets com abans. Aquest canvi ha estat fruit de la preocupació dels usuaris per les seves dades o per les pàgines web amb contingut fake. Per la seva banda, el pa-per exercit per la dona ha gaudit una destacada i necessària evolució i les dinàmiques actuals són compartides entre homes i dones.

Pel que fa a l’ús de dades, 2016 ha estat l’any del “Big Data”. No obstant això, aquesta tendència serà substituïda en 2017 per “Dynamic Data” , tal com recull l’informe d’IDM. Aquest tre-

EN PROFUNDITAT/ ANÀLISI



ball assenyala que les companyies centraran els seus esforços en donar més sentit a les dades que ja tenen, en lloc de tractar de recollir més i més. Això condueix a portar un màrqueting ba-sat en les dades amb què es compta, “Data Driven Màrqueting”.

D’altra banda, Forbes ha assenyalat al mòbil com el futur. Ac-tualment la majoria del trànsit existent prové de dispositius mò-bils i no d’ordinadors. Aquesta tendència, predominant en 2016, s’espera que tingui gran durada en el temps. I és que una mar-ca que no adapti el seu contingut al format mòbil està desapro-fitant una gran oportunitat per llançar el seu negoci.

A causa d’això, l’arribada de Google AMP i Instant Articles de Facebook han servit de gran ajuda als mitjans. En el cas del cercador, aquelles pàgines que han adoptat el seu format a AMP han millorat el seu posicionament en el cercador, cosa indispensable per a la fructificació del medi.

“Dark Social”Un altre aspecte que ha començat a ser tendència a finals d’aquest any ha estat el “Dark Social”: entès com el trànsit que arriba a un web i es desconeix la seva procedència. Segons l’estudi “Trends Toolkit 2017” d’WARC i Deloitte Digital, el crei-

xement de les aplicacions de missatgeria ha suposat que hi hagi gran quantitat de trànsit desconegut. Fruit d’això, les com-panyies han d’augmentar la seva inversió en eines que acon-segueixin mesurar la major part del trànsit per desenvolupar noves estratègies de màrqueting.

Per Ericsson, la intel·ligència artificial serà el paper que tindrà més importància en 2017. Tal com apunta l’informe elaborat, en nombroses ocasions els treballadors han mostrat com a preferència l’elecció d’intel·ligència artificial per a la gestió del treball. No obstant això, molts s’han atrevit a apuntar que això produiria molts acomiadaments.

D’altra banda, l’ús d’intel·ligència artificial pot ajudar a la reco-llida de dades i la seva posterior anàlisi, la qual s’acostuma a fer de manera manual. Els chatbots permetran a les marques respondre a les peticions dels seus clients en temps real a tra-vés de robots. I és que malgrat que ja han començat a sorgir en aquest any, 2017 serà un punt d’inflexió per a conèixer que rumb prendran.

De la mateixa manera també han sorgit diverses formes de contingut que han produït una renovació del procés. Fa tot just




uns mesos, Facebook va començar a realitzar enquestes a tra-vés de les transmissions en vídeo utilitzant les “reaccions” per conèixer el resultat.

Instagram també ha estat una altra xarxa social que ha aprofitat el final del curs 2016 per llançar innovacions. Recentment ha inaugurat “Instagram Live”, una eina de retransmissió en viu que es diferencia de la resta en que té caducitat.

Un altre aspecte que notarà el creixement serà el màrqueting de influencers com a resultat de la confiança que la gent dipo-sita en les persones que veuen a través d’Internet. En aquest aspecte s’ha evolucionat d’un màrqueting de influencers, a un màrqueting de micro-influencers. La principal diferència rau en el nombre de seguidors, que és bastant inferior. No obstant això, els micro-influencers aconsegueixen un engagement molt més gran.




La premsa escrita en el que va de segle: així es desploma un sector en només 15 anysPer El Confidencial

Dues fotografies separades en el temps en només 15 anys evidencien per si soles la caiguda de tot un sector, el de la premsa de paper, en el que va de segle. Un con-trapoder minvant amenaçat per la crisi econòmica i per

la irrupció de la premsa digital i dels canvis en els hàbits de consum, que cada vegada té menys lectors, menys inversió publicitària, menys punts de venda i menys pàgines de paper.

Les dades les proporciona la darrera edició del ‘Llibre Blanc de la Premsa 2016’ , editat per la Associació d’Editors de Diaris Es-panyols (Aede), que recull anualment un històric de magnituds sobre tot el sector des de l’any 2001. Els diaris d’àmbit estatal i regionals facturen, des de llavors, un 38,8% menys i els seus be-neficis nets han caigut en picat un 82% fins a desembre de 2015,

data de l’última dada oficial facilitada per la patronal. Un lobby que es troba ara immers en un profund debat refundacional de cara a obrir l’associació a altres actors fins ara ignorats per ella com la premsa gratuïta i, sobretot, la nadiva digital, que ha vingut a ocupar un forat cada vegada més rellevant en el mercat. “Sen-se els diaris digitals, la Aede està manca i coixa”, reconeix ober-tament l’amo de Prensa Ibérica, Javier Moll, l’home de consens impulsat entre els editors per presidir l’associació a curt termini.

EN PROFUNDITAT/ DOSSIER



El desolador panorama ha obligat els antics gegants del sector a reestructurar els seus negocis després de l’esclat del que era una altra bombolla, de tinta que no de maó, a redimensionar les seves plantilles a través de diversos ERO successius i d’un ajust dràstic en els costos salarials, i a apostar per la via dels in-gressos digitals com a alternativa de futur davant d’un producte, el diari de tota la vida, cada vegada més residual. Res de nou que no hagi estat la crònica dels avatars de tota una indústria durant els últims anys de negre cicle.

La facturació cau gairebé un 40%No hi ha magnitud en on el sector hagi tingut un millor compor-tament. Els ingressos d’explotació (la facturació per via publi-citària i per la venda d’exemplars) ha passat dels 2.400 milions d’euros assolits el 2001 als 1.450 registrats al tancament de 2015 (un 38,8% menys). El punt més alt de la bombolla es va assolir el 2007, just abans de l’esclat de la crisi econòmica i financera. Llavors, tots els diaris de Aede van arribar a sumar ingressos per 2.980 milions, el doble que ara mateix.

Els diaris d’Aede van arribar a sumar ingressos per 2.980 milions el 2007, abans de l’inici de la crisi Davant d’aquestes dades, les despeses operatives han corregut un camí en paral·lel amb igual

comportament. Des dels 2.171.000 empleats el 2001 a costos de personal, impressió i distribució, als 1.422.000 de 2015. Un ajust del 34% respecte a principis de segle i del 45% amb relació a 2007 (llavors la partida de despeses sumava 2.610 milions d’euros).

Amb aquestes xifres, el compte de resultats conjunta de tot el sec-tor ha encadenat diversos anys en negatiu. La premsa escrita es va deixar 40.500.000 el 2009, en el que va ser el primer exercici en vermell de tota la sèrie històrica. Van seguir després diversos anys més de caiguda absoluta. El 2012, per exemple, es va tocar terra.

Els diaris d’Aede van perdre fins a 124.300.000 d’euros en el seu conjunt enfront dels 296,5 que van arribar a guanyar el 2004. El 2013, es van deixar altres 22,8 milions i, el 2014, gai-rebé van aconseguir el ‘break even’ d’equilibri pressupostari amb pèrdues de només 1,5 milions. El sector s’encamina des de llavors una modesta i lenta recuperació amb una benefici de 17,7 milions el 2015. Però la dada segueix estant un 82% sota que el que representava aquesta indústria en 2001.

12 punts menys d’inversióLa inversió publicitària en premsa també ha caigut a la meitat en aquests quinze anys, dels 1.639 milions d’euros que es re-




partien diaris i suplements dominicals en 2001 als 815.800.000 de 2015. Aquesta última xifra recull també els ingressos digitals que sumen els grans empreses del paper com Unidad Editorial, Vocento o Prisa i que representen ja el 21% del total dels in-gressos publicitaris d’aquestes companyies. Una dada curiosa: la premsa esportiva és, segons Aede, l’única on els ingressos per publicitat digital superen els ingressos per publicitat en pa-per, però és també la que més pateix la caiguda de la venda d’exemplars.

L’any de més gran volum publicitari va ser també 2007, amb una injecció a la premsa de 2.065 milions d’euros. Però l’evolució de la inversió cap als mitjans audiovisuals en detriment del suport paper és “estructural”, segons Aede, des de llavors. Un procés en el qual el paper cada vegada té menys presència a les grans campanyes.

“Els mitjans gràfics que agrupen la premsa, els suplements i les revistes han passat de mantenir el 2008 una quota de mercat del 33%, a un 21,1% el 2015, pràcticament 12 punts perduts, dels quals vuit van correspondre a premsa diària”, expliquen. “Els mitjans audiovisuals (televisió, internet i ràdio) van passar per la seva banda d’una quota del 59,2% el 2008, a 70,2% en

2015”, afegeixen. El pes del duopoli televisiu també se sent so-bre el clatell dels editors.

“De la mateixa manera que en el passat la premsa ha gaudit d’un premium a la inversió, ara podríem dir que es troba pe-nalitzada” “De la mateixa manera que en el passat la premsa ha gaudit d’un premium a la inversió publicitària, ara podríem dir que es troba penalitzada”, reflexiona José Luis Sáinz, con-seller delegat de Prisa i president actual de Aede en la seva última carta de presentació del ‘Llibre Blanc’. “Aquesta pèrdua progressiva d’atractiu té a veure amb diverses causes, algu-nes d’elles generades per nosaltres mateixos, com han estat la política de preus i descomptes, la falta d’idees i equips comer-cials adequats a l’evolució de la demanda, però també la força del duopoli audiovisual, cada vegada més reforçat, el pes dels grans jugadors internacionals i la rendibilitat d’aquests sectors per a les agències, ja sigui per volum, en el cas de la televisió, o per preu, en el cas digital”, conclou.

Pèrdua de difusió i menys quioscsAquests resultats no es poden entendre tampoc sense la cai-guda constant de gairebé dos dígits per any en la venda i subs-cripció de les principals capçaleres. La difusió controlada, al




tancament de 2015, era de 2.149.821 exemplars per als 107 diaris agrupats sota el paraigua de Aede. La caiguda és més que dràstica. Es compren i es distribueixen gairebé la meitat d’exemplars que al principi de segle (un 47% menys). El 2001, amb la premsa nativa digital donant encara els seus primers passos -El Confidencial va néixer aquest any-, la difusió contro-lada sumava 4.107.959 d’exemplars. Una altra dada sorprenent és que, llavors, les editores gastaven 633.000 tones de paper per imprimir les seves capçaleres en les rotatives enfront de les 294.000 tones emprades en 2015. Un canvi total de paradigma.

Els editors fan servir un 53% menys de paper que el 2001 per imprimir les seves capçaleres El canal principal segueix sent el pagament ordinari a través de l’anomenada venda al número o venda en quiosc, que col·loca dos de cada tres exemplars de premsa al mercat. La desaparició irremeiable de nombrosos punts de venda està associada també a la tendència a la baixa en la difusió que arrosseguen les capçaleres. Una important xarxa la reducció progressiva és lamentada pels editors, i amb raó. Des de 2009, any en què la Aede va començar a censar el nombre de punts de venda existents a tot Espanya, han desa-paregut 3.722 quioscos (un 14%).

“El punt de venda continua sent un element fonamental del màrqueting dels diaris, imprescindible per a la gestió de les nombroses promocions i la seva progressiva sofisticació en un país en què les subscripcions individuals segueixen presentant una problemàtica de complexa resolució”, explica Aede al ‘Lli-bre Blanc’. Durant 2015 la tendència negativa va continuar i els punts de venda es van reduir fins als 22.367. Cada quiosc ven, a dia d’avui, una mitjana de 61 exemplars.




Per grups, en aquests 15 anys, Prisa s’ha deixat un 44% de la seva difusió. Vocento, amb ABC i les seves capçaleres regio-nals, ha retrocedit un 50%; mentre que Unidad Editorial té ara una difusió total per sota de la que tenia en 2001 i malgrat haver consumat, en aquest termini, la integració del grup Recoletos amb Marca i Expansión. La fusió es va dur a terme el 2007 i totes les publicacions conjuntes sumaven una mitjana controla-da de 701.692 exemplars. Al tancament de 2015, aquesta xifra només suma 302.2000 (una caiguda del 56,9%).

El grup Godó, editor de ‘La Vanguardia i Mundo Deportivo, s’ha deixat un 38% de la difusió que tenia el 2001 i el seu competidor directe, el grup Zeta (El Periódico de Catalunya i Sport, un altre 54,6%. El grup Prensa Ibérica, que suma 14 diaris regionals (amb Regió 7 i Diari de Girona) i 2 esportius, s’ha deixat, final-ment, un 43,5%.




Històries del periodisme de Catalunya (per fi!)Per Antoni Maria Piqué / El Nacional

El periodisme català disposa per fi d’una història en el to popu-lar i de divulgació que farà arrufar el nas als professionals de la cosa, uns perquè no hi surten i a d’altres perquè sempre hi trobaran a faltar algun tret essencial. Història del periodisme de Catalunya (Editorial Sàpiens, 85€) no és, pròpiament, una Història sinó tres volums d’històries sobre el periodisme editats amb afany més comercial que acadèmic, que era exactament del que es tractava: fer una guia amena per a tots els públics.

Aquesta és una obra que calia. No ho té tot ni probablement ho pretenia. El que té, però, farà bé a qualsevol casa. El concepte editorial està ben trobat: sembla un col·leccionable d’alta gam-ma per fascicles més un manual clàssic. Cada volum es com-pon d’una desena de fascicles que expliquen algun moment del trasbalsat recorregut del periodisme català, des de les gasetes del segle XVII fins als mèdia nadius digitals. El primer volum abasta dels inicis a la Guerra Civil, el segon se centra en la dictadura franquista i l’últim va de la Transició fins al dia d’avui.

L’enfocament popular del projecte no li resta rigor. L’obra l’han escrita mig centenar d’especialistes de deu universitats i altres centres de recerca i documentació, sota la direcció del periodis-ta i professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, Francesc Canosa.

Virtut i peu forçatEl format és alhora la virtut i el peu forçat d’aquesta obra. Cada fascicle/capítol, d’extensió i estructura semblants, s’ha enca-rregat a un autor. Conté, a més del text principal, dos com-plements: “Els Fets” destaca algun esdeveniment notable i “La Tècnica” alguna nova tecnologia de la informació, ambdues en relació al tema de què tracta el capítol. S’agraeix que no sigui

EN PROFUNDITAT/ OPINIÓ



un catàleg de capçaleres (o de mèdia) amb afany de totalitat, com és la clàssica història de Tasis i Torrent del 1966, que és encara la referència. Afortunadament. Com a lectura, aquests volums no poden espantar ningú: es poden llegir com es vul-guin, no només cronològicament, estan prou ben il·lustrats i el disseny és funcional.

Aquest mateix concepte, però, fa que el resultat final sigui irre-gular des del punt de vista més científic. És complicat justificar que s’atorgui el mateix nombre de pàgines al periodisme dels anys trenta, una època daurada, que a les publicacions satíri-ques modernes o a la premsa de fora de Barcelona ciutat (un cop més anomenada “comarcal”, una dèria barcelonoide). Són afers de gruixos diversos que demanen tractaments diversos, també en una obra de divulgació.

En fi, les clàssiques dificultats per acomboiar la producció edi-torial i la proposta redaccional. No és fàcil tractar en 21 pàgines el periple de la premsa impresa del 1975 al 2016, període en què, pel cap baix, el sector ha passat mitja dotzena de crisis gruixudes i encara navega la seva pitjor tempesta tecnològica i de model de negoci. En general, però, aquesta història de Sà-piens se’n surt amb dignitat en el nivell divulgatiu que pretén.

Tasca pendentAlgunes mancances, però, tenen poca excusa. Dues de mos-tra. Una, l’absència de referència a Catalunya com a capda-vantera mundial en disseny editorial. A Barcelona hi té la seu Cases i Associats, un estudi que ha fet història en aquest camp, i el 1995 va ser la primera ciutat fora dels EUA a acollir el que encara es considera el millor congrés de la Society for News Design. Una altra: no és adient considerar la multinacional ca-talana Mediapro com una productora més. Perquè és més que una productora i, sobretot, perquè és un líder mundial.

Val a dir també que, entre altres encerts, l’obra dóna al fotope-riodisme el relleu que fins ara, injustament, no havia rebut en aquesta mena d’obres. També remarquen la personalitat de la ràdio i la televisió, a més de les revistes, en un món on sovint tots els llorers se’ls enduen els diaris impresos de Barcelona.

Història del periodisme de Catalunya té un altre mèrit gran. És un crit d’alerta sobre una tasca pendent: una història del perio-disme català que situï el sector i la professió en el seu context polític, social, econòmic i cultural; que destil·li tants estudis i monografies de qualitat publicats els últims 35 anys (gràcies a Guillamet, Casasús, Figueres, Gómez Mompart...) i els hi doni




escenari i guió més enllà de la historiografia de catàleg que s’ha fet fins ara.

Veure l’article a El Nacional CLICANT AQUÍ


http://www.elnacional.cat/ca/cultura-idees-arts/historia-periodisme-catalunya-sapiens_130596_102.html

el butlletÍ de l’amic · 19,2%. si al novembre de l’any passat el mundo venia 81.477 unitats...

Documents