el bosc que ens mira

3

El bosc que ens mira.

Jordi Surs

4

Disseny portada: Iziar Estorns. Ttol Original: El bosc que ens mira Autor: Jordi Surs Jord. [email protected] Copyright: Jordi Surs Jord.

5

Cada tom, feli o trist, est encisat pel sol. No hi ha res ms a dir (Poema dels toms, de la pellcula Bab Aziz)

7

NDEX: Presentaci..........................................................................................7 Prleg................................................................................................13 I. INTRODUCCIONS.....................................................................17 Frans..............................................................................................17 Csar (latemptat)..........................................................................19 Anna..............................................................................................25 Lavnia...........................................................................................27 II. EL CENTRE...............................................................................31

III. LALBA PERDUDA AL RIEROL.........................................33 Frans..............................................................................................34 IV. EL BOSC DEN CSAR..........................................................77 La baixa laboral.............................................................................81 El projecte....................................................................................111 El bosc den Csar.......................................................................113

V. LES ENTRANYES DEL BOSC..............................................165 La decisi dAnna.......................................................................193

EPLEG: Lal del bosc................................................................195

ANNEX: El llenguatge de la natura................................................199

9

Presentaci: A la primavera de 2006 assistia a unes classes que en Rafael Caro impartia sobre el tema de la natura. En aquestes classes en Rafael exposava els seus coneixements i compartia experincies i investigacions amb nosaltres sobre aspectes de la natura com ara el seu llenguatge, els arquetips bsics i comuns que compartim amb ella, les seves energies, incloent lestudi dels xacres i de les dimensions, el valor dels punts cardinals, els ssers de la natura que incloen no noms els arbres, les roques, les muntanyes, els vents, etc., sin tamb els elementals i els deves o ssers anglics, entre daltres temes. Un dia li vaig proposar a en Rafael de recollir els apunts de les seves classes i donar-los un format adequat per tal de qu es poguessin publicar. Vaig preparar una classe de mostra per no li va acabar dagradar, trobava que aquesta matria shavia dexpressar-se duna manera ms viva. No vaig insistir, per, si no recordo malament, va ser al comenament de la tardor de lany 2007 que vaig tornar a treure el tema. En Rafael sho va pensar uns moments i em va dir: fes una novella. I aix s com va sortir la idea de fer aquesta novella.

10

Sento que per a comenament dany aix es posar en marxa- afeg. I aix va ser. En aquell moment tenia altres assumptes entre mans que mocupaven, i no va ser fins al gener que em vaig sentir en condicions de posar-me a idear les situacions i els personatges que configurarien la novella i posar-me a escriure. Llavors, la novella sorgeix, duna banda, de les classes den Rafael, especficament de lapartat referent al llenguatge de la natura, i duna altra, no menys important, de les passejades pel bosc que de tant en tant realitzvem conjuntament amb la Isabel Nolla i que comportaven un continu descobriment daspectes del bosc en els quals abans mai no havia pensat i que tamb em feren mirar el bosc amb ulls nous. A partir daquestes passejades pel bosc i daquestes classes sortia assduament al bosc amb el desig de comunicar-me dalguna manera amb ell, de parlar amb els arbres com si fos la primera vegada que els veia. I ms tard amb la idea de parlar amb els elementals, descoltar-los i poder comprendrels. Lentament em vaig adonar que, a ms de la mgia daquesta busca de comunicaci amb la natura, de vegades duna senzillesa i alhora duna bellesa colpidora, amb la participaci eventual dels animals que viuen al bosc, la comunicaci amb aquest majudava a identificar problemes personals, bloquejos, situacions importants de la meva vida que tenia abandonades i al mateix temps maportava respostes, i idees per a resoldre alguns conflictes o, com a mnim, per a prendre decisions que aplicava a la meva vida. I a avanar en el cam de conixer-me millor.

11

Des daqu el meu ms gran agrament a en Rafael, i tamb a la Isabel aix com als altres alumnes amb els que compartia aquestes classes, de vegades tamb mgiques, sobre la natura. El personatge den Rafael est, doncs, basat en la persona den Rafael Caro, i tots els ensenyaments que poso en la seva boca, estan estrictament trets de les seves classes. Tamb el personatge de la Isabel est basat en la Isabel Nolla, que a ms de ser alumna daquestes classes s professora de tai-txi i especialista en flors de Bach, aix com els alumnes que apareixen a la novella, estan inspirats en els alumnes daquestes classes que en Rafael donava a El Masnou, fins i tot a un dells li he manllevat el nom, en Joan Pere Bordas, que escriu llibres despiritualitat i sobre els ngels. Voldria agrair profundament des daquestes lnies a en Rafael Caro els seus coneixements, aix com la seva collaboraci i comprensi al llarg de la tasca descriure aquesta novella, aix com tamb a la Isabel Nolla i a la resta dalumnes del curs sobre la natura. Al mateix temps voldria mostrar el meu agrament a en Sergio Vlez, per tota la informaci que em va comunicar i va compartir amb mi sobre el moviment dels okupes a casa nostra, sobre la que mhe basat per a escriure la part relacionada amb els okupes de Can Serra. I a tots els que shan llegit el manuscrit en alguna de les seves fases i que amb les seves impressions i comentaris mhan ajudat a corregir errors i tirar endavant aquesta novella. A tots moltes grcies. Jordi Surs.

13

Prleg. El bosc ens mira i nosaltres mirem el bosc. Per qu? Per a qu? Cm? Qui mira i a travs de qu? El Jordi ens proposa a travs del seu llibre un joc..., no per conegut, menys sorprenent i ple de misteri. El joc consisteix en mirar, sentir i recordar vivncies profundes. Barrejar imatges internes amb visions externes, detalls, composicions esttiques i apropaments a la veritat. Es pot viure, es pot viure millor. O es pot renunciar aparentment a la vida, deixant-se emportar per un mn densonyaments, surant en linconscient dels nostres dubtes, pressentiments i fantasmes mentals. La vida social ens atrau, ens fascina i al mateix temps ens aterra amb la seva incomprensible mescla de duresa i tendresa. Pel contrari, la vida natural i la seva quintaessencia, el bosc, ens espanta, ens commou, ens produeix estranyesa i al mateix temps ens recorda a nosaltres mateixos, la grandesa de la nostra nima i tot el que hem provisionalment abandonat per arribar a ser un home, una dona, un desconegut recobrint el nen/nena que desitja perdres per sempre en el joc etern de la vida, fet vegetal i petri regal. La realitat s aquest sser estrany i meravellosament creador, o aquests ssers elementals i tnues, lleugers i de vegades

14

tremendament impactants amb les seves manifestacions climtiques i la seva serena bellesa en moviment? Qui dna vida a qui, o millor dit, no ens lestem donant els uns als altres? La pau, lassossec, la plenitud sn a labast de la m tan sols amb comunicar-nos amb la naturalesa obertament i sense dissimulaci. Al mateix temps, per, el nostre equilibri mund, el festival de mitges veritats i dacceptacions pro- supervivncia es desf en la seva estructura, fent-nos patir en la seguretat del que hem abastat, sempre insuficient i transitori. Qu ens ofereix la natura? Res i al mateix temps tot. Sense promeses, garanties ni condicionaments. Lacceptes o no, i de la mateixa manera ella taccepta... si vas obert, de ment i de cor, com un nen atrapat en mig duna entremaliadura. Cal ser valent per a poder acceptar les dues parts de lsser propi, sense que una elimini laltra i sense que ens sentim oprimits pel tremend misteri duna dualitat convertida en... U. Els animals, les pedres i els arbres sn simples en la seva estructura si no ens hi apropem..., per en el mn del detall sn immensos, originals, amb milers de facetes daparena, color i tacte. I sobretot estan en perpetu moviment, dansa sense dissimulaci, moguts pel pur plaer dexistir, de ser uns amb la pluja, amb el vent, amb el clarobscur de les imatges en perpetu filtre de llum. I qu dir del silenci i de les projeccions sonores daquest mateix dinamisme sense fi? El pensament hum no fa soroll ni so aparent, per contamina per a b o per a mal, tot all que toca. La comunicaci dels ssers i estats i llocs naturals accepta i respecta tot all que s, all que viu i es manifesta, per sense vels, reconeixent

15

febleses, pors i al mateix temps lliuraments incondicionals i herocitats en cada intent... La busca, el buit, el naixement o desaparici continuats es reflecteixen a la pupilla, al crtex cerebral, a lnima de qui contempla... i s... i comparteix pell a pell, frec a frec, aresta a aresta, despreniment des de lalt per a comprendre el misteri. I aqu, en aquesta crulla de mns parallels, Jordi Surs ens pregunta, es pregunta, pregunta als ssers ms eteris i a les formes ms ocurrents sobre la veritat del seu cam, la bellesa del seu re-crear all que percep, la validesa daquest moviment a lencal de si mateix. Grcies, Jordi, per haver-nos introdut al teu mn, per haver captat all que del meu propi es desprenia, per a ser recollit per alg que malgrat els seus embolics existencials segueix sent un sser pur, un nen entremaliat, un sser eteri viatjant entre dimensions possibles perseguint un instant de plenitud. Magrada el teu llibre, ms que pel que dius pel que dnes a entendre, ms que per les paraules, pels silencis entre flashos dacci i pensament. No es pot captar des del pensament la grandesa dall que res pretn: lnima, per, compadida, pot fer-nos sentir intensos o tmids moments en contacte amb altres vides germanes, en part reals i en part imaginades, que creixen amb el nostre sser i al mateix temps ens donen vida, salut, imaginaci i satisfacci. En aquest viatge al bosc interior, espero que tots ens perdem una mica... per a trobar-nos a laltra cant, sense saber ben b... com. I tamb desitjo que siguem una mica ms felios all, semi-perduts,

16

ms autntics i ms simples, per amb la brillantor i la llum dels ssers progressivament divins. Que all aparent ens engoleixi no s un bon esdeveniment. Que el buit ple de vida ens atregui s un bon presagi... el presagi que podrem tornar al mn social amb ms fora, amb ms empenta, amb ms embranzida. Tornar amb lagradable sorpresa de qu podem ser encara tendres, una mica ms justos i comprensius. Tamb amb els ulls oberts davant duns canvis que ens condueixen a vivenciar que encara hi ha ms coses per a veure, moltes ms, que satisfaran la sensaci de sortida dun desgast mund, lgic per ser vell i saturat de projeccions vanes i sense sentit, projeccions dall aparent convertit en disfressa donada per segura i definitiva. Rafael Caro. Benasque, 22 dagost de 2009

17

I. Introduccions.

Frans. Quan la tristesa se li feia insuportable, Frans agafava el llibre que estava llegint de lElisabeth Kbler-Ross. Ja nhavia llegit uns quants. El que ara llegia es deia La roda de la vida, i era lautobiografia de lautora. Els llibres de lElisabeth Kbler-Ross el confortaven. Era una visi de la mort plena desperana, una visi de la mort nova per a ell. Per aix quan la tristesa sinstallava fortament en ell, llegia. I ara era un daquests moments. Lleg. A lElisabeth Kbler-Ross li havien cremat el ranxo que havia aixecat amb tants desforos per acollir a nens malalts de la sida. Shavia passat dos dies plorant. Ell, per, gaireb no havia plorat la mort de la seva filla. Noms aquell desnim, aquella deixadesa i aquella tristesa profunda. Ara lElisabeth Kbler-Ross viatjava amb cotxe amb el seu marit buscant un ranxo on poder retirar-se quan els seus treballs respectius els deixessin temps lliure. Estaven contents perqu nhavien trobat un que els havia encantat. Es dirigien cap a Afton. De cop en Frans satur. Estava llegint distretament aquelles pgines que no li cridaven especialment latenci. Per aix en un primer moment no se nhavia adonat. Torn a uns pargrafs enrere i lleg de nou. Ben b li havia passat per alt!! Marc la pgina doblegant la punta i tanc el llibre. Se sentia incapa de continuar llegint, embargat per una sobtada emoci...

19

Latemptat

Csar. Hi havia una gran confusi a lAvinguda dels Tillers. Els havien avisat quan feia pocs minuts que shavia produt lexplosi i havien arribat amb les seves cmeres i el seu equip de filmaci poc desprs que els primers cotxes de policia arribessin i acordonessin la zona. Una olor de recremat, substncies qumiques i podridura semblava surar com una boirina a lambient. Les sirenes dels cotxes de la policia esquinaven laire fred del mat. El cotxe on havia esclatat la bomba era una massa recargolada de ferralla grisa i fosca. Per sobre els terrats dels edificis el cel era dun blau pllid. El terra del carrer era fosc, esquitxat amb taques duna foscor ms profunda. Hi havia cotxes recremats i amb els vidres trencats, que havien esclatat amb la gran explosi i que encara fumejaven. I la vorera era plena dels vidres de les vivendes que tamb havien petat amb la deflagraci. Algunes ambulncies saturaren a pocs metres del lloc del atemptat, mentre ludol de les seves sirenes sapagava lentament. I el que era sorprenent era el silenci que regnava sota les sirenes de la policia i les ambulncies, sota les ordres que es donaven i es rebien, sota els laments dels ferits, sota algun xiscle allat... El silenci de la mort i de les tragdies inesperades. En aquell moment hi havia ests al terra algun cos tapat amb mantes. Pocs.

20

Alguns ferits, allunyats del lloc de lexplosi, eren atesos al carrer o pujats a les ambulncies que sels emportaven amb urgncia a lhospital. Un home corpulent, que vestia americana i corbata, estava assegut al terra, amb aspecte abatut, recolzat en un arbre a uns 50 metres de la ferralla del cotxe que havia explotat. Una moto caiguda al terra i abandonada era al mig de la via, amb una taca doli que sallargava per sota del seu motor. En Csar es movia amb la cmera a lespatlla, filmant lescenari de latemptat i els detalls. Filmava la confusi regnant i intentava desxifrar el secret i profund silenci que senyorejava sota els fets i les persones. A prop, lEnric Sarriol, el seu collega de la televisi, es movia entre la ferralla, els ferits i morts, els policies i les ambulncies, entre la gent que shavia apropat i que es mantenia fora del cord policial. Feia preguntes i prenia notes. En poc temps el seu reportatge tenia que obrir les notcies del mat. Per un moment en Csar deix la cmera amb la que registrava els resultats immediats de latemptat. La cmera darrera la qual es protegia. Un cotxe de policia derrap a prop dell. Alguns agent contenien la gent que sanava apropant, alguns acabaven de sortir del llit i havien baixat directament al carrer amb bata i sabatilles. De cop i volta el silenci ocult desaparegu i lambient sompli de veus que donaven ordres, laments dels ferits i el grinyolar de les rodes dels cotxes. Un home prim de rostre cisellat i ulls amagats sota unes espesses celles saprop on era en Csar. El seu rostre prim tenia un color cendrs. En Csar es carreg la cmera a les espatlles i li sort al pas.

21

- Comissari, sisplau... Lhome el mir amb mal humor, quasi b com si no lhagus sentit.

- Senyor comissari, t alguna idea de qui ha sigut? - Qui ho ha fet sempre s el mateix.- respongu aquest de mal

humor. - El mateix?- repet Csar tot seguint el pas del comissari que

seguia caminant. - S, el mateix. El du de la violncia...

El comissari satur. - ...el du de la violncia, que salimenta de les pressions que el

nostre mode de dentendre la vida li ofereix. - Per...- exclam en Csar sorprs per linesperat de la

resposta. - O sigui, hem sigut nosaltres. El monstre interior que no

volem veure. - Per, i els autors materials...?- pregunt el Csar intentant

centrar la conversa en un terreny lgic. - Aix no ho sabem segur. Es refereix a qui ha posat la bomba

o a qui ha ordenat posar-la? - Tots dos.

El comissari semblava impacient. Es va tombar per cridar un operari tot donant-li una ordre.

- La banda que ha posat la bomba...- continu.- ...ho sabrem de seguida. Recorda algun cas en qu no shagi dit qui lha posada abans de 24 hores? Ara, qui realment lha ordenada posar, aix potser no se sabr mai, potser ni els mateixos que lhan posada ho sabran mai.

- Comissari...- en Csar intentava no perdres davant les respostes inesperades del policia.- ...sent odi pels terroristes?

- Odi? No, ja no. No puc evitar la commoci, per. Com ms en veig ms pateixo la commoci que aquests successos em produeixen. Cada cop em sento ms afectat.

El comissari es tragu un mocador de la butxaca i seixug les mans.

22

- Va arribar un moment...- continu.- ...en qu vaig sentir vergonya de tots nosaltres. Ara sento compassi, tot s massa complicat, es comprn que estem confusos.

- Confusos? - Estem atrapats en massa contradiccions, ja no respectem res,

per no ens nadonem, llavors ens dediquem com a mnim a salvar la imatge.

- ...? - Aix vol dir posar amb freqncia el mal en els altres.

El comissari continu el seu cam. En Csar el segu. - Per no creu que els terroristes sn els nics responsables

dels atemptats? - Terroristes, dius? En tot cas, qui no s terrorista? Per qu no

ens analitzem nosaltres mateixos? No consumim petroli ple de sang innocent? Hem creat un monstre. Per el monstre no s la violncia en si, que sempre ha existit, el monstre s la manca de dignitat amb la que sexerceix. Fins i tot la ignorncia de lautoria profunda...

- Vost exculpa els terroristes?- va interrompre en Csar, panteixant.

- Com ja deus saber, lexpressi terrorista s propaganda de guerra, intenta desprestigiar lenemic. El que pretn s rebaixar la dignitat de laltre.

- Per no pots considerar a alg que exerceix la violncia, la destrucci i el terror com a un amic. Thas de defensar dell. Est justificat destruir-lo.

- Pots destruir la persona... el comissari de cop semblava cansat, molt cansat.- ... per no el du de la violncia, que s qui actua a travs de qui sigui. Com ens podem escapar del du de la violncia?

- ... - Es pot, per. Potser noms en teoria... - Com?

23

- Primer de tot cal no rebaixar la dignitat dels altres. No saps com ns dimportant aix. Cada dia ho veig ms clar. No pots rebaixar la dignitat dels altres, ni tan sols la dels terroristes, ni la dels assassins, ni la dels caps destat que ordenen arrasar poblacions a foc i sang... el du de la violncia salimenta del menyspreu de la dignitat dels altres.

- No se li pot demanar a la vctima dun atemptat que no odii els autors.

- Jo ja no demano res a ning. Comprenc la rbia i la por. Comprenc la seva fora anihiladora...

El comissari rest un moment mirant al seu voltant. En Csar observ la seva mirada atenta i la seva tensi. Expressava una profunda barreja de desesperaci i serenitat, com quan alg sha denfrontar a un moment clau de la seva vida. No era la primera vegada que parlava amb el comissari Fernndez Albiol, per ara gaireb no el podia reconixer.

- Hem de deixar dalimentar el du de la violncia que habita en nosaltres- continu aquest.- Hem de reconixer el terrorista que tenim dins de nosaltres. Tractar-lo amb compassi, per transformar-lo. No tenim altra sortida.

El comissari salluny sense acomiadar-se per donar instruccions als seus homes que es movien entre els cotxes mig cremats i amb els vidres trencats que salineaven lun al costat de laltre. Cotxes blaus, vermells, grocs, blancs... LEnric saprop a en Csar. Estaven ja a punt per a entrar en directe en la casa de milers de persones a travs de la televisi. Els collegues daltres cadenes tamb feien la seva feina. LEnric havia estat prenent notes i ja estava preparat per a linforme en directe.

- B,- digu. comencem. En Csar lenfoc amb la cmera. LEnric connect el micrfon i comen el seu reportatge:

24

- Bon dia, ens trobem a lescenari de latemptat. Aquest mat, fa poc menys de tres quarts dhora, un cotxe bomba ha esclatat a lAvinguda dels Tillers causant un nombre encara indeterminat de vctimes mortals i ferits...

Csar lenfocava amb la cmera. Al fons del planell, a uns cinquanta metres darrera don lEnric passava el seu informe, aparegu per un moment el comissari, que es movia enrgicament i amb mal humor entre la ferralla, els morts i els metges que atenien els ferits, seguit dun operari. Es dirigiren cap a un cotxe Opel Corsa groc que no havia patit massa destrosses aparcat no gaire lluny. En Csar va veure com posava la m a la maneta per obrir la porta. La deflagraci va ser monstruosa. Abans de sentir el so eixordador, com si la vida ans ara a cmera lenta, per unes millsimes de segon en Csar va veure el cos del comissari envoltat de flames per a continuaci desaparixer en una gran explosi. En Csar se sent elevat pels aires. Tenia la sensaci de volar, envoltat dun gran silenci. I desprs, amb retard, lexplosi eixordadora. Volava. Sent que havia perdut la cmera i simagin que aquesta anava donant bots pel terra perdent part dels seus enginys metllics en la caiguda...

25

Anna. No sabia si collocar lescultura en forma de T al centre de la terrassa o en un rac, entre els atapets testos plens de plantes que lomplien. Havia estat treballant en aquesta escultura durant dies i la veritat s que se sentia satisfeta del seu resultat. Va estar donant voltes per la terrassa amb concentraci. Finalment es decid per un rac al cant esquerra, mirat des de la porta dentrada al pis. Pesava, per no tant com per a qu no pogus moure-la ella sola. Lalada de lescultura quasi arribava als 2 metres i era allargada i estilitzada. La pos anant en compte entre unes mates de menta i senretir una mica per observar lefecte esttic que produa. Somrigu satisfeta. - S que us agrada en aquest lloc..- digu amb un ample somriure divertit i sorneguer alhora, dirigint-se cap a on eren les plantes.- ...entre les vostres plantes favorites. Ho s. Els gnoms i els elfs que lescoltaven, ja feia estona que observaven amb curiositat tots els moviments que la dona feia. Eren de la grandria dun dit i anaven duna banda a laltra de la terrassa, corrent i saltant sobre els testos i entre les exuberants plantes, desficiats per la curiositat.

27

Lavnia Tot un seguit de puntets de colors diversos es desplaava, formant una constellaci de moviment suau i rtmic a travs de la nit apaigavada del bosc. Els moviments de tots plegats formaven un conjunt i es desplegaven, lents i harmnics, i els colors dels puntets eren taronges, verds, blaus, grocs, vermells i anaven canviant imperceptiblement al ritme de la alegre dansa en qu shavien convertit. I la dansa continuava entre les falgueres i els esbarzers, entre els matolls i els arbres fins al punt que semblava que una boira acolorida danss al sotabosc daquell rac del bosc que en la foscor de la nit es veia aix revitalitzat. Un grup de 4 o 5 senglars sapropaven al lloc, furgant amb els seus ullals el terra buscant apetitoses arrels. Els moviments de les danses de la llum canviaven a mesura que els animals sapropaven, amb els seus curts grunys, al lloc. Sallargaven, sestiraven, ara semblava que la llum es feia tota blanca, ara que es multiplicava la varietat dels seus colors. No massa lluny del lloc on els senglars buscaven el seu menjar i la constellaci de llums dansava seguint els seus designis, dues nenes avanaven pel bosc, seguint un caminet per elles conegut. Miraven al seu voltant amb expectaci. Saturaren un moment buscant en la foscor, els seus ulls ja acostumats a la nit.

- Lavnia, on ets?- fu fluixet una de les nenes.

28

- Lavnia, ets aqu?- pregunt laltra tot escoltant amb atenci una possible resposta.

Les nenes continuaven buscant, a penes illuminades per la pllida llum de la lluna, entre els matolls i esbarzers que formaven el sota bosc que sestenia a prop del rierol que ara comenava a sentir-se amb el seu murmuri familiar. Els senglars passaren seguint el seu cam i deixant el seu rastre dolor caracterstic i les llumetes van comenar a ajuntar-se i elevar-se amb un moviment coordinat, amb els seus canviants colors, per a baixar a continuaci. Desprs, un fragment daquest conjunt es separ del grup i comen a adquirir una forma ms definida. - Lavnia, Lavnia... ets aqu?

- Mira, les llums...!- exclam una de les nenes. - Ara ve!

Cada cop la llum definia ms la seva forma. Finalment la resplendor es transform en una fada del bosc, davant de les nenes que lestaven observant amb emoci. - Lavnia! - Bona nit, estimades.

- Ens hem tornat a escapar de casa- fu una de les nenes, emocionada.

- S, tots estan dormint. - I les altres fades?- pregunt impacient la nena que havia

parlat primer. - Estan dansant. Seguiu-me...

Amb les seves danses, les fades connectaven amb lenergia profunda del bosc. Sexpressaven, participaven de la vida de la terra i de lunivers.

29

Intentaven restablir lenergia de la natura, sorpreses per com aquesta es deteriorava, de la prdua damistat dels homes i de la manca de reconeixement que patien per part dells. Shavia perdut lamistat dels ssers elementals amb els homes.

31

II. El Centre. Quan vam decidir crear el Centre tenem un objectiu bsic: treballar per levoluci espiritual dels ssers humans. La vida s el nostre mxim objectiu. Vida interior, omniabarcant, i vida externa prspera i digne. Per aix s necessari crear espais que alberguin aquesta vida fluida i enriquidora i, al mateix temps, treballar amb el contingut energtic dels ssers. s necessari crear projectes que donin contingut a aquests plantejaments, evitant estancaments, manca de propsits concrets, desordres personals i tot all que pugui posar en risc la continutat, lesperana i el recolzament humanitari real i sostenible. Tanmateix, creiem en la natura com a fora dordre i dispensadora de mitjans de sosteniment i esbarjo. Creiem tamb en laventura humana creativa basada en el respecte de tot el que s viu i en lintercanvi dialogant didees, mitjans i propsits de creixement i millora. Sotmetem a una atenci constant la violncia, la malaltia, la rancnia i els sentiments dimpotncia, frustraci i inutilitat. Preferim la collaboraci directa amb altres regnes de vida presents a travs de les plantes, els arbres, els minerals, els animals i els corrents etrics de vida, tant climatolgics com daltres tipus... Un dia de finals de primavera en Rafael i la Isabel estaven parlant desprs de les classes, passejant pels jardins de El Centre.

32

- Aquest noi que hem trobat a Barcelona, donant menjar als

coloms... feu en Rafael gratant-se distretament la barba. - S, jo lhavia vist per aqu. El recordo amb una noia i una

nena, jugant a la fageda, a la vora del rierol. - Jo crec que passar per aqu. Crec que vindr a El Centre. Ja

estem habituats a que vinguin persones que cerquen, que la vida els posa proves.

- S, El Centre atrau a persones que estan canviant. En realitat, avui en dia hi ha molta gent en aquesta situaci, si mires al teu voltant.

- s que ens estan estrenyent els cargols... ...- digu en Rafael, reflexivament.

En Rafael i la Isabel sassegueren en un dels bancs, sota un tiller.

- Com es diu?- pregunt en Rafael desprs duna pausa. - Frans, es diu Frans... - Estem vivint processos difcils i complicats,- reconegu en

Rafael desprs dun silenci.- s una poca de processos difcils...- repet.

33

III. LAlba perduda al rierol. 1. Vam dir que de vegades ens representem els elementals com a fades, elfs, gnoms, salamandres o dracs que corren pels boscos; els elementals, per, expressi dels elements arquetpics del foc, la terra, laire i l aigua, sn veritables corrents formatives denergia que creen tot el que aqu es fa, dins i fora de lsser hum. En Rafael parlava davant del grup dalumnes que seguien les seves classes. Parlava amb claredat i de tant en tant mirava els seus alumnes abans de continuar lexplicaci. Tamb vull manifestar que la meva impressi s que la natura s lexpressi viva de linconscient hum, i de linconscient de la vida del planeta... ...Tot el que tenim conscientment ho expressem, i tot el que no podem expressar es troba all, a la natura, expressant-se de formes diferents, per com a vibraci de futurs estats de conscincia i desenvolupament dels ssers humans. La flama de lespelma que estava encesa a la taula, entre els apunts i els cristalls de quars es bellug tnuement per uns moments. En Rafael fu una pausa abans de continuar.

34

Frans. 2. Havia recordat sobtadament que la seva filla de vegades li deia que veia fades i que parlava amb elles. Sense donar-li ms importncia, havia passat per alt el pargraf en qu lElisabeth Kbler-Ross explicava com havia fotografiat una fada floral. Per de cop se nhavia recordat del que li deia la seva filla. Tenia davant el pargraf i lestava rellegint: Abans de qu maprops a la porta, em va passar una cmera Polaroid i em va assenyalar la porta del darrera, que donava a un jard molt ben cuidat. La dona em deman que fes una foto de qualsevol de les flors o plantes. Per fer-la contenta i sortir el ms aviat possible dall, vaig fer una foto i la vaig treure de la cmera. Als pocs segons va aparixer una altra fada floral . En Frans va estar donant-li moltes voltes. Sentia una forta emoci. Li venia la imatge ntida de lAlba, al bosc. Ara recordava la seva manera de caminar, de moures entre les pedres, els matolls i els arbres. De com es treia les sabates i ficava els peus dins laigua gelada del rierol.

- On estaves? Testava buscant. - Estava parlant amb les fades... ho deia amb pacincia, com

si tingus en compte que al pare de vegades li resultava difcil comprendre les coses ms senzilles.

La Elisabeth Kbler-Ross tamb nhavia vist de fades, com la seva filla. Va estar fora estona, assegut al sof pensant en la seva filla corrent pels boscos, cridant i rient.

35

Un fil de llum resplendia tremols a lhabitaci, encara que dispers. - I on les has vist, les fades?, a veure... - Al rierol, ja tho he dit.

Va estar assegut al sof, mig repenjat fins que lesquena va comenar a fer-li mal. Desprs un nvol gris es va anar fent fosc i lapatia i la desdia ompliren lhabitaci. 3. La teosofia reconeix el mn de les fades com a part dun mn espiritual generalment amagat que coexisteix amb el nostre mn fsic. A judici dels tesofs, la funci general de les fades es absorbir prana o vitalitat del sol i distribuir-lo entre el mn fsic. (...) quan les fades sn visibles ho sn a nivell eteri (un estat ms subtil que el gass), i quan sn invisibles es troben a nivell astral (un estat ms pur encara que leteri). La matria de la que estan formades s tan sensible i fluida que pot ser emmotllada per coses tan tnues com el pensament i el sentiment. Aix, la forma es determina imitant els elements de les plantes i els animals, o fent servir un motllo tradicional; o b interceptant les modalitats del subconscient hum. Aix, doncs, laparena dels ssers ferics reflectir amb freqncia les idees preconcebudes dels ssers humans. (Brian Froud i Alan Lee: Les fades.) 4. Al vespre, des del seu sof, la seva mirada recorria lhabitaci despullada, la finestra que no tancava b a la seva esquerra, les parets impersonals amb taques desfilades, la prestatgeria mig buida de color

36

marr indefinit i el televisor que no funcionava sobre una tauleta de color crema. En un angle de les parets descobr teranyines, i flocs de pols al terra. Tot era lleig i dissonant, i pens com tot plegat sintonitzava amb ell, que devia ser veritat que el que era dins era fora, i el que era fora era a dins, lhabitaci deshabitada i plena de teranyines i ell, buit i sense records. Senfons en el sof. A la seva dreta, en un rac, jeia, mig buida, la seva bossa de viatge. A la cuina, amuntegats a la pica, hi havia els plats sense rentar. Una porta, mig oberta, donava a un passads. La seva mirada satur en un escarabat de cuina que, amb moviments vacillants, sortia duna escletxa entre la paret i el terra. Lescarabat inspeccionava lampli espai on havia anat a parar. En Frans lobserv amb atenci durant una estona, observ els seus moviments estranys i les seves corredisses irregulars. Desprs saixec i amb passes maldestres mir daixafar-lo, per lescarabat sesmunyia dels seus peus tot semblant desorientat. Desprs sortiren ms escarabats i el noi aconsegu atrapar-ne uns quants. Els seus cadvers esclafats quedaren al terra fins que a la nit una filera de laborioses formigues els feren desaparixer. Frans no trobava el moment de posar-shi. Com si laire que el circumdava fos una espessa gelatina, els seus moviments eren lents i tendien a la parlisi, a la immobilitat. I els seus pensaments tamb. En aquell apartament impersonal on havia anat a parar desprs que la Berta el fes fora de casa no hi havia cap cosa que li records res significatiu de la seva vida. Lapartament, feia temps que ning no lhabitava, hi havia a penes una butaca vella, un llit i algunes cadires, una prestatgeria buida i una nevera on alguns aliments tendien a caducar sense ser consumits. Noms els llibres de lElisabeth Kbler-Ross i la bossa de viatge amb la seva roba ficada sense cura el dia en qu la Berta, la seva dona, lhavia tret de casa i ell se nan sense acomiadar-se.

37

I el silenci. El silenci per sota dels sorolls del carrer i les veus ocasionals dalguns vens. I algunes llaunes sobre el marbre de la cuina. Sovint sentia que sestava morint. Allunyant-se del que devia ser la vida, pensava com seria el procs de morir, quines pors lenvairien i com dindefens i impotent se sentiria, i tot pensant-ho, ell tamb agonitzava. Se noblid aviat de lAlba corrent al bosc i de les seves excuses quan sabsentava, les fades. La seva filla ja no era real. Noms era real el seu ensopiment profund trencat de vegades per alguns moments de lucidesa i aband, i per la lectura dels llibres de lElisabeth Kbler-Ross: ladaptaci a un mn ple de prdues s tremenda i et pot trencar el cor. Ning no es pot posar al teu lloc i sobreviure a tot el que has perdut. Noms tu ho pots saber. Potser et consoli saber que amb el temps trobars noves vies, noves coses, i fins i tot gent nova amb qui estar. Descobrirs un mn que no sabies que exists tant fora com dins de tu mateix. Encara rebia de tant en tant alguna trucada al mbil, de la Berta ja no, que penedida dhaver-lo fet fora de casa, havia intentat fer-lo tornar, i que, davant les negatives den Frans, amb profunda desolaci havia acabat per desistir. Dels pares, que no sabien qu fer per ell. De la feina, de gent no avisada que li proposava nous projectes. No responia, o ho feia ms tard amb un sms en el que comunicava que quan pogus es posaria en contacte amb qui havia trucat. De totes maneres, de vegades experimentava breus moments de plenitud i felicitat intensa. Passava hores al sof, com si volgus assimilar-se a aquell moble.

38

De tant en tant tornava a pensar, amb una certa confusi, en la fotografia de la fada floral i en les fades amb les que la seva filla parlava i jugava. Ms tard, ja de nit i amb insomni, busc de nou en el llibre de lElisabeth Kbler-Ross: Descobrirs un mn que no sabies que exists tant fora com dins de tu mateix... Al demat va baixar a la biblioteca a consultar sobre les fades a internet. El que trob li sembl infantil i illusori. Noms alguns textos esotrics li semblaren interessants. I un llibre que trob en un prestatge. Per arribar a aquests mns el primer pas s canviar la forma de pensar i comenar a caminar per nous senders, ser creatiu i deixar-se portar per noves percepcions que obren les portes cap a aquests nous llocs. (...) A lobrir-nos a aquests mns, ens envaeixen forces, capacitats i coneixements nous que ens facilitaran el nostre dia a dia i ens ajudaran a superar obstacles i dificultats. (Jeanne Ruland: Enciclopdia de les fades, els elfs i els gnoms). 5. Un dia, per, en Frans es va llevar amb el propsit danar al bosc. Des de la mort de lAlba no hi havia tornat. Va ser desprs duna nit plena de malsons, persecucions estranyes i pors, que prengu la decisi. Era un mat que havia comenat fred i humit. Va treure el cotxe del garatge i sort de Barcelona. Es va dirigir al Parc Natural del Corredor, un dels boscos on anava amb la Berta i lAlba quan encara hi eren tots plegats. Semblava que hi hagus passat una eternitat. Que hagus comenat una altra vida.

39

Quan arrib aparc en una esplanada al costat de la carretera. Va baixar del cotxe amb el cap ple de pensaments negres: Qu estic fent aqu? Es pregunt observant-se com un estrany. No estava millor a casa, sense mourem? I aquesta angoixa? Tanc la porta del cotxe dun cop. Per qu encara estic viu? Per qu no mhe mort? Sendins en un cam que li era conegut. Havia plogut. Les fulles dels roures caigudes durant la tardor, mig descompostes ja, semblaven enganxades al terra, dibuixant incerts camins que laigua de les pluges havia imaginat. Lambient ara era molt clar, amb el sol que brillava amb intensitat i latmosfera neta, per sota els arbres i entre els matolls, el terra estava humit. Tanmateix el bosc produa una sensaci indefinida de misteri i bellesa. Els ssers del bosc estaven reunits sota les falgueres i els arbustos. Alguns ballaven, daltres es movien amb velocitat entre els arbres i els matolls. Nhi havia que treballaven laboriosament al voltant de les roques. Una fada de cabellera llarga i taronja sencisava tot observant amb un plaer indescriptible una gota daigua de la rosada. En ella sendinsava en els misteris essencials de la creaci, en el model de lharmonia que sexpandia per tot lunivers, en la grandria dels mns microscpics i invisibles que generaven la dansa de la vida amb la seva immensa fora. Al seu voltant altres fades dansaven i jugaven i ara, curioses, saturaven al pas del nouvingut, a qui observaven amb un inters especial. Se sentien cridades per ell. Elfs i follets del bosc, deixant les seves activitats, safegiren a la seva curiositat. La fada dels cabells taronja tamb saprop a observar-lo.

40

En Frans no se nadonava per un seguit dssers del bosc lobservaven amb curiositat, seguint-lo entre els matolls, els arbres i les pedres. Del terra, all on arribava el sol, saixecava una finssima boira. El noi sendins en el bosc, mirant al seu voltant mentre sentia la remor del vent movent les fulles de les copes dels arbres. La seva atenci estava alerta a qualsevol indici que el bosc li pogus transmetre. Quan caminava sentia la planta del seus peus trepitjant lirregular terra i tamb la seva respiraci rtmica. Quan saturava observava atentament el seu voltant. Sentia els ocells que refilaven. Estava amb tots els sentits a laguait. Un cam es desviava a lesquerra, tot avanant entre les alzines, els pins i els brucs, i obrint-se pas entre les falgueres i algun esbarzer del sotabosc. En Frans el segu. Caminava en silenci, observant les variacions que el bosc li oferia a la seva vista. El cam feia una suau pujada, serpentejant de vegades entre la vegetaci. Finalment va arribar a un rac del bosc que es veia ms lliure de vegetaci, sense arribar a ser una clariana. All els rajos del sol a penes es filtraven entre les branques dels pins i les alzines, tot i que lambient general no era ombrvol. Se sentia envoltat per la mgia del bosc. Sentia laire fresc sobre la seva pell. Estava submergit en el mn del bosc, com si noms aquest fos real, amarat de les seves preocupacions i, al mateix temps, ali a les mateixes. Satur, tot mirant al seu voltant. Un ocell que no va saber identificar refil per uns moments. Un grup delfs el respongu. Rfegues de suau vent es movien en cercle: les fades i els elfs, que lhavien seguit, sexpressaven. Locell torn a refilar. Sentien una gran curiositat per aquell hum que sintrodua al bosc amb expectaci continguda.

41

Lesperit dels arbres i els ssers del bosc ho saberen reconixer... Va restar una estona en silenci, indecs. Se sentia acollit pel bosc. Era una sensaci que no sabia explicar-se. Per uns moments oblidava la crrega feixuga que loprimia constantment. Els pensaments foscos shavien esvat. A lobservar-los amb deteniment, les alzines i els pins semblaven tenir la seva prpia personalitat, els matolls creixien moguts per unes intencions clares per desconegudes. Els insectes que passaven volant de tant en tant pel seu costat eren part del bosc. El silenci al bosc era dens i intens. Gaireb el podria tocar amb les mans. Una suau brisa va fer vibrar les fulles duna alzina. El cant lluny dun ocell i el brunzir dun insecte lompliren de contingut. Desprs en Frans es va dispersar de nou en el laberint dels seus pensaments... 6. Quan torn a casa rent els plats que romanien amuntegats a la pila des de feia alguns dies. Desprs comen a fregar la cuina i dedic la tarda a fer neteja. Pass per uns moments de la deixadesa a la neteja obsessiva. Sent que alguna cosa havia canviat. Des del seu cap un missatge es dirig a la seva conscincia: ara les coses serien diferents. Sadon que no havia gosat apropar-se al bosc on lAlba havia desaparegut. Aix, per, no era important en aquell moment. Era massa aviat, encara. Shavia sentit acollit i tranquil. Aquesta sensaci de pau, per, dur poc temps. Al dia segent tot continuava igual que abans de la seva anada al bosc. Continuava apalancat al sof daquella habitaci sense encs. La seva mirada es

42

perdia en el sostre i es preguntava perqu el temps no passava. Es posava com a meta arribar fins a que comencs a fer-se fosc. Desprs, sobreviure fins arribar a les 10 del vespre, i aix, lentament i treballosament el temps anava passant. De tant el tant el record del bosc on shavia immergit tornava i lacompanyava per uns moments, abans de regressar de nou a la foscor i a la apatia. Un seguit de somnis desfilats que mig el despertaven habitaven la nit de la seva primera sortida al bosc, desenvolupant-se amb una sensaci destranyesa i solitud. La seva filla i la seva dona mantenien complicades i desequilibrades relacions amb ell i entre si. Cridaven, parlaven, reien, per ell no les sentia. ssers difcils de situar apareixien i desapareixien omplint el seu mn onric tant de monstres com de llum. Caminava per un cam en mig del bosc. Caminava i caminava observant els arbres del bosc al seu costat. Quan es llev se sentia un intil, sense futur. El futur era un mur de color negre. La foscor. La no existncia. La mort negra. No veia la llum al final del tnel. De nou era lhome immbil. Qualsevol moviment, un cop trobada la postura anestesiant, implicava el risc de reviure aquell dolor punyent, insuportable. Valia ms estar mort. Per qu encara no era mort? Un dia en la vida actual den Frans: Quan es despertava, desprs duna nit feixuga o turmentosa, restava encara una estona al llit, mirant desanimat els jocs de la llum que pels porticons mal tancats de la finestra es filtraven al sostre de lhabitaci. Sobservava a si mateix. Es veia com un pes massa feixuc que no sabia com afrontar. Esmorzava, de vegades dret i amb desgana, aprofitant un rac no massa brut dun plat o una tassa deixada sense rentar el dia anterior o alguns dies abans. Altres cops, en canvi, netejava amb cura el plat o la tassa abans de fer-los servir.

43

De vegades, entre la boira que lenvoltava, entrellucava una illusi, una esperana, un record que el feia sentir enormement feli. Desprs lapatia, la sensaci de no valer gens. La immobilitat. No recordava. De vegades tenia sort i quan els records recents li venien al cap sempipava i es posava de mal humor. No moures. Millor restar immbil. Morir-se era alguna cosa semblant? Per qu el temps es detenia? Qu fer amb aquest buit que no compartia amb ning? Per qu ning no lhabitava? Sortir de casa i caminar. Tornar del carrer a la casa. Arribar fins a mitja tarda. Arribar a la nit. Arribar al mat, a lalba... De vegades es tapava el cap amb un coix. Consumia hores al sof. Mirava lhabitaci, els seus racons plens de pols i brutcia. De vegades jugava amb una maragda verda que duia penjada al coll. Algun cop li recava anar desendreat i sense afaitar. Quan no podia ms saixecava del sof i caminava per la casa. Se sentia malament. Aguantava tant com podia, i quan no podia ms, agafava un llibre de lElisabeth Kbler-Ross i llegia. Llegia hores. Per no intentava treure conclusions, no pretenia aprendre ni analitzar la seva prdua. Ms aviat era com un sedant. De vegades deia, tant de bo estigus mort. Desprs de tantes hores sol amb ell mateix sentia que ja no podia ms. Sortia al carrer i passejava fugint de casa, fugint dell. Caminava de pressa. Es posava un objectiu i en arribar-hi tornava cap a casa, fugint del Frans al carrer. Fugia de tothom, per pensava que lhavien deixat sol. Observava amb atenci detalls de la casa en els que mai no shauria fixat. El degoteig de laixeta que no tancava b. El rovell humit sota la palanca a lobrir-la. Els pls que sarremolinaven en un rac del bany. Petits insectes que travessaven lhabitaci. El soroll de la nevera que sencenia i sapagava. El bategar del seu cor.

44

7. Estava mirant un llibre que havia agafat a la biblioteca un dia que shavia deixat emportar per la curiositat de saber ms de les fades. A internet havia descobert que persones de reconegut prestigi creien en la seva existncia, mentre que daltres ho negaven i intentaven desmuntar per tots els mitjans les creences dels primers. Com havia passat amb les Fades de Cottingley que havia provocat a Anglaterra un debat nacional i televisiu ms tard, amb acusacions de frau i defenses aferrissades. Llavors alg truc a la porta, per ell no es mogu. El llibre que llegia era una mena denciclopdia dssers fantstics que es deia Diccionari dels Monstres, un volum gruixut on apareixien gran quantitat dssers estranys de totes les regions del mn. Havia pensat tornar-lo aviat, ja que no li feia cap servei. El so agut del timbre de la porta torn a travessar lhabitaci. Hi havia un monstre japons, que es deia Mikoshi Niudo , esperit amb el cap rapat i la llengua penjant que es divertia espantant a la gent apareixent de sobte, que li crid latenci. Simagin com un Mikoshi Niudo traient la llengua i espantant la gent. Va somriure i per uns moments el va divertir la idea. El timbre insistia. Qui devia ser que insistia tant? Tingu por que no fos la Berta, que havia trobat la seva drea. O els seus pares. Mir per lespiell. Dues senyores vestides duna manera convencional sestaven davant de la porta, esperant. Luna portava ulleres marrons i somreia, el pentinat de perruqueria de senyores grans, i laltra, prima i alta, portava uns fulletons a la m. Torn al sof i agaf de nou el Diccionari dels Monstres. Hi havia la illustraci duna serp amb cap de dona i pens que es corresponia

45

amb una de les dones que eren darrera de la porta, la ms prima i alta. El text deia: Ming she (Xina) Serps que xiulen dotades de 4 ales. El seu so sassembla al de les pedres musicals (instrument musical) i la seva aparici indica una propera sequera. Deix el llibre al terra, al costat del sof. Sestigu una estona enfonsant-se en ell. Dos dies desprs de la seva primera sortida al bosc es llev dhora i agafant les claus del cotxe, sort al carrer. - Vaig a buscar fades- digu lentament i en veu alta mentre el seu cotxe avanava velo per sota dun pont de lautopista. Aquest cop en Frans sendins per un altre cam. Caminant entre arbres i matolls, arrib fins a on un grup dalzines creixien duna mateixa soca. Les va comptar. Eren 5 els troncs que la compartien. A pocs metres sassentava una roca coberta de molsa. Frans shi assegu mirant les alzines. Poc a poc es va anar adonant que hi havia altres alzines i algun arbre que no sabia identificar al voltant, formant un cercle del qual ell, assegut sobre la roca, formava part. A prop dell, invisibles, ssers delicats i benignes ballaven en cercle. Irradiaven harmonia i sensualitat, joventut i bellesa. Per un moment aturaren les seves danses i observaren el noi amb curiositat. En Frans necessitava creure en alguna cosa per sota lobscuritat en la que passava els dies. En les fades, potser. Aquesta necessitat limpulsava a lacci per, al mateix temps, li dificultava accedir a estats ms subtils de la seva conscincia. Va decidir observar. Observ amb atenci. Observava all que estava a labast de les seves possibilitats. No sabia com entrar en el mn de les fades.

46

Aquell era per a ell un terreny nou i desconegut, en el que a ms no creia. Caminava a les palpentes, de vegades entrellucant possibilitats en la pesadesa del seu embotat mn interior. De totes maneres, de forma quasi imperceptible, el bosc li donava. Li donava ms del que ell no era capa en aquell moment de reconixer. Se submergia amb facilitat en aquell mn ple de vida i misteri. A lobservar-lo amb atenci el bosc li descobria aspectes que ell no havia copsat fins aquell moment. Sentia amb intensitat que aquell rac podia albergar ssers del bosc. Potser hi havia fades all en aquell moment. La lleugeresa i la lluminositat que les suposava sadeia amb aquell mgic rac dels bosc. Es va concentrar. Va ajuntar les mans davant seu, de manera que els dits ndex li fregaven els llavis. Es deixava portar. Finalment va decidir dirigir la seva mirada en un punt, esperant veure sorgir una llum que anuncis la presncia duna fada entre les fulles de les plantes. A mesura que passaven els minuts el bosc es descobria davant dels seus ulls. Sadonava de detalls que abans no havia percebut. El calcinal cobert de molsa que samagava entre les primes capes duns arbustos era tallat pel mig i a lescletxa shavien installat algunes fulles de roure seques. Amb sorpresa cops que els arbres ubicats davant seu semblaven expectants i conscients. En Frans no ho sabia per era observat atentament, i, encara que no nera conscient, aquestes mirades vigilants no li eren indiferents. El piular quasi silencis dun ocell sortia de no se sabia on. Hi havia uns forats plens daigua fosca als troncs de les alzines. Duna mena desbarzers penjaven alguns fruits vermells. Frans continuava observant. Entre les alzines hi havia algun roure.

47

Entre dues branquetes duna alzina molt jove sorgia, quasi imperceptible, una subtil boira. Una suau brisa mogu de nou les fulles duna de les alzines. Desprs tot rest immbil. 8. Ara sortia de casa i caminava pels carrers amb freqncia. Caminava all on el portessin els peus. No volia quedar-se a casa massa temps. Un dia en qu no recordava per quins camins havia avanat es va trobar passejant pel seu antic barri. Li va semblar veure la Berta passant a laltra banda del carrer. La noia, que duia un vestit gris i elegant, desaparegu entre els vianants. Avanava pel mn del carrer, per lescenari de la gran ciutat. Era empassat per ell, pels sorolls penetrants dels motors de les motos que foradaven laire del carrer, per les llums dels semfors, el fum dels cotxes, per les botigues i els bancs, pels anuncis comercials. Avanava entre els vianants, entre les noies que sortien de lInstitut i els jubilats que jugaven a la petanca. Entre els coloms i les cotorres, entre els arbres que maldaven per sobreviure a les voreres, entre les dones i els homes que entraven a les botigues. Finalment sassegu en un banc dels jardinets de la plaa. Inclinant lleugerament el cos cap endavant i els colzes recolzats sobre les cames, en Frans mirava els coloms i els pardals que passejaven davant seu. Al banc, al seu costat, alg havia abandonat un entrep mig embolicat amb paper de plata. En Frans lagaf i fent molles amb el pa les llenava i observava el vol curt dels coloms que sapressaven a menjar les engrunes. A laltre banda de la plaa, una noia tirava dun cotxet amb un nad.

48

Alguns coloms alaven el vol i desprs duna curta volada tornaven de nou a les rajoles del terra. Els cotxes es paraven davant dels semfors i es posaven en marxa al canviar la llum. La noia del cotxet amb el nad sassegu en un banc, no massa lluny dell. Era sud-americana, boliviana, potser. En Frans feia ms molles de pa i continuava llenant-les als coloms. Al carrer, un noi prim i escanyolit sobria pas entre els cotxes aturats de nou davant el semfor i creuava el carrer. A la porta duna entitat bancria una dona amb el carret de la compra satur per treure la tarja del portamonedes. El soroll dels cotxes t les seves variacions i els seus ritmes deguts en gran part al joc de les llums dels semfors. Els coloms volen en cercle, senlairen i es situen a les branques dels arbres. Al carrer, les botigues mostren els seus productes als aparadors. Un home gras, amb les mans a les butxaques, camina no massa de pressa. Tampoc lentament. De tant en tant sorteja un transent que est aturat al carrer parlant pel mbil o consultant un planell o xerrant amb alg. Tamb hi ha gent que va de pressa, noies que riuen i ciclistes que fan pujar la bicicleta a la vorera. El color dels edificis es griss. No sn grisos, els edificis, per de fet produeixen aquesta sensaci. Un home i una dona discuteixen sense alar la veu. Els gestos dels seus braos i dels seus cossos parlen per ells. Un autobs puja pel carrer. A la parada hi ha gent que espera. Homes grans, dones, immigrants que esperen pacientment larribada de lautobs. Del tub descapament duna camioneta surt un nvol fosc que es dispersa a laire.

- Fria, vine aqu! - Bup!- fu el gos, aturant-se i remenant la cua.

49

Desprs, continua perseguint els coloms que aixequen el vol per a tornar all on en Frans els llena les engrunes. Un home duns 60 anys sha assegut al seu costat, al banc. s destatura mitjana i porta una barba tallada. La dona juga amb el gos que ha deixat dempaitar els coloms. Ara, un home dret al mig dels jardinets sentret tamb donant de menjar als coloms, movent-se amb moviments errtics. Havia buscat a les papereres de la plaa i havia trobat un entrep a mig menjar. Els coloms samuntegaven disputant-se les engrunes que queien al terra.

- Shan adaptat a les ciutats... fu lhome apropant-se a en Frans. Parlava amb una veu rogallosa i complaent.

En Frans al el cap sense entendre de moment de qu li parlava. - S - respongu en adonar-se que parlava dels coloms. - Els coloms...- Lhome vestia una americana gastada, una

camisa bruta i uns pantalons arrugats En un rac de la plaa, no massa lluny del banc, hi havia un colom mort ests al terra. - ...venien a portar-nos un missatge de pau, de perd...- digu lhome burleta amb una veu ms alta del necessari.

- Crec que els van portar dAnglaterra, a comenament del segle passat, per fer bonic...- li explic en Frans.

- S, - fu lhome.- ja veus...! El gos torn a perseguir els coloms, que alaren el vol amb un sorolls bategar dales. Lhome es gir i va anar fins el gos amb passos insegurs tot cridant i movent els braos per tal de fer-lo fora. Frans observ, a prop dells, que un colom feia el ritual de lamor al colom mort i desprs copulava amb ell. Desprs, el gos arrib corrent on eren ells i satur davant lhome que seia al seu costat movent la cua. Aquest li acaron el cap i

50

intercanvi algunes paraules amb la dona que venia darrera. El gos saprop a en Frans i comen a ensumar-lo.

- No fa res.- digu la dona.- s jove i li agrada saludar a la gent.

- Jo tamb tenia un gos... quan era nen.- explic en Frans. El gos i la seva propietria continuaren jugant per la plaa.

- La ciutat, la civilitzaci...- lhome desendreat, que tamb havia vist el colom copulant amb el colom mort, saprop de nou al banc on seien Fran i lhome del seu costat, i es dirig a tots dos.- ...fa un culte a la mort, a la no procreaci...

Mir amb expectativa als seus interlocutors. - ... la vida li fa nosa. All on sestableix la nostra civilitzaci,

cal que no pugui crixer res que no estigui sota control... no s si ho heu pensat mai..., puc tractar-vos de tu, oi?- pregunt incongruentment.- ...caminem sobre lasfalt, un material on res no pot nixer ni crixer...

Lhome movia ara els braos desmanegadament. - A les carreteres, carrers, places sha devitar que res no

contravingui lordre pensat. Trepitgem sl mort, estril. Sempre, contnuament. Per qu visqui la tecnologia ha de morir la natura.

Lhome, ara semblava compungit. - Aix s greu... aix els homes ho hem dacusar, encara que

no ens nadonem i no hi pensem. A les ciutats no podem seure al terra per sentir la mare natura sota el nostre cos, en realitat no podem sentir que som la natura... All on la civilitzaci avana, no s si us hi heu fixat, decreix la natalitat, els coloms somplen de parsits i copulen amb congneres morts.- lhome semblava ara afectat pel que deia, i fins i tot els seus moviments comenaven a esdevenir estranyament harmnics.- ...I tenim dificultats per adonar-nos - Ja pot ser...- feu en Frans una mica impressionat.

51

Desprs lhome rigu tristament. Semblava de cop estranyament vulnerable. Don mitja volta i sense acomiadar-se travess la plaa amb les seva dansa errtica i estranya, fent aixecar el vol dels coloms al seu pas. Al mig de la plaa aixec els braos acomiadant-se dels coloms

- Aquest pobre home t ra...- feu en Frans dirigint-se a lhome que seia al seu costat. - ... per no sap com viure amb la seva veritat.

- S, aix passa amb una certa freqncia.- respongu aquest. Van estar una estona en silenci.

- The vist alguna vegada.- li digu finalment lhome. - S? feu en Frans estranyat.- No vinc massa per aqu. - No, no aqu. Al Montseny, passejant pel bosc... - Ah, s! Abans hi anava sovint, per ara fa temps que no hi

vaig, per all. La dona del gos saprop on seien ells i sassegu al costat, mentre el gos continuava empaitant els coloms.

- Tagrada el bosc?- li pregunt al noi. - S, abans hi anvem amb freqncia per all. Vosaltres sou

dall? - s la Isabel- la present lhome.- Jo em dic Rafael. - I jo Frans, - Coneixes El Centre? - pregunt la dona.- s al Montseny. - Nhe sentit parlar, s.- feu en Frans fent memria- per no hi

he estat mai. - Nosaltres sovint som all.- explic la Isabel.- Apropa-thi un

dia. - Organitzem activitats i tallers relacionats amb el bosc, entre

altres coses.- intervingu en Rafael. - El bosc...- digu en Frans lligant caps.- ... est viu, al terra del

bosc pot crixer i nixer la vida. La mort mai no s estril, s part dun procs de vida i mort...

- S, aix s- feu en Rafael.

52

- Passa un dia, te lensenyarem.- intervingu la Isabel. - Potser ho faci...- digu en Frans.- Realment no tinc massa

temps- ment. - Com tu vulguis.- digu en Rafael.- Si vens sers benvingut. - Grcies...

El gos saprop remenant la cua. - Ja ens en anem, ja ens en anem...- li digu la Isabel agafant-li

el cap entre les seves mans. - B...- fu en Frans. Va restar un moment en silenci.- I quines

activitats feu? pregunt finalment. - Fem tai-txi, meditaci...- explic la Isabel. - I especficament, treballs al bosc.- afeg en Rafael.- Sortides

per a percebre el bosc. - Fa poc vam fer una sortida nocturna a Coll de Te. - Ah...!- fu en Frans. - I tamb fem classes teriques. - Sobre qu? - Sobre la natura...- explic en Rafael.- ...la connexi entre la

natura i nosaltres. El dileg amb el bosc. I amb els ssers de la natura. Intentem recuperar el sentiment de que som part de la natura.

- Quins ssers?- sinteress en Frans. - Els esperits del bosc, els elementals... - Els elementals?- pregunt en Frans que no havia sentit mai

parlar dells. - Sn els ssers que provenen dels quatre elements bsics de la

vida: la terra, laigua, laire i el foc... - A nivell popular sn les fades, els gnoms, els elfs.- explic la

Isabel. - Ah! que interessant!

Frans se sent interessat de sobte. De cop i volta, observant un home estrafolari que donava de menjar als coloms en un banc duna plaa de Barcelona, apareixien uns personatges que li deien que es

53

comunicaven amb les fades. O alguna cosa semblant. Es qued tan sorprs que no encert a preguntar res.

- Potser passar un dia. Grcies.- digu. - On dieu que est? - Al km. 22 de la carretera. Hi ha un cartell que ho indica.- li

explic la Isabel agafant la corretja del gos i lligant-lo. - Sers ben vingut- feren tos dos aixecant-se i allunyant-se

entre els coloms, gossos, bicicletes i nens que corrien ara per la plaa.

9. Saixec del banc per tornar a casa. Davant seu una parella es barallava. Semblaven fora empipats i fins i tot violents. En Frans es desvi per eludir-los i an a travessar pel mig del carrer passant entre els cotxes aparcats a la vorera. Hi havia un cotxe aparcat en doble fila. Una dona obria la porta en aquell moment per a entrar.

- Frans?- sent que el cridaven. En Frans es tomb.

- Hola!- feu sorprs i desconcertat. - Hola!- Era la Berta. - Com ests?- pregunt la noia encara darrera la porta oberta

del cotxe. - B. I tu, com ests?

La Berta tanc la porta del cotxe i shi aprop. - Fa temps que no s res de tu. - Mmm...!- en Frans feu un gest confs amb el cap. - Me nhe danar.- La Berta va fer el gest danar-sen. - Adu, Berta. - Adu. - Ests b?- pregunt en Frans.

La dona dubt un moment i torn a girar-se cap a en Frans.

54

- Frans, aquest mat, ordenant la roba de larmari he trobat un dibuix de lAlba...

- ...? - ... no s com ha pogut anar a parar all. Era un dibuix fora

especial. Al centre del dibuix hi havia un riu i una nena era dins de laigua. Coberta per laigua en realitat. Somreia. A la dreta, a dalt, una dona amb expressi preocupada allargava la m cap a ella. Hi havia escrit: mam. Al cant esquerra, ms cap a baix, un home plorava. Hi posava...

La veu de la Berta sembl trencar-se per un moment. - Adu, Frans, me nhe danar.

En Frans va restar fotut desprs daquesta trobada. Tamb content. Una alenada daire fresc li arribava a travs de la seva dona i de la seva filla, all, travessant un carrer sorolls. I tamb sensacions molt contradictries. Anava caminant lentament, gaireb arrossegant els peus, i amb les mans a les butxaques, ali al moviment catic i organitzat alhora del seu voltant. Quan arrib a casa, per, es revif. Agaf un paper i un llapis i comen a escriure. Volia veure fades! I ho havia de fer sistemticament, amb un pla determinat. Les fades eren el lligam que lunia amb la seva famlia i shi pos. Anot un munt didees que li venien al cap. Idees per a poder comunicar-se amb elles. Havia de cercar el lloc adequat on trobar-les, com per exemple una clariana en el bosc, un grup de matolls, un forat al peu dun arbre. Anava anotant idees: Mantenir-se mirant cap a aquell lloc, atentament per sense tensi. Escoltar i estar receptiu als sorolls ms lleus i subtils. Captar les sensacions que rebs a travs del seu cos, com ara algun moviment de laire a la seva pell, observar en silenci les imatges que li vinguessin al cap, saludar a les fades i fer-los preguntes, posar en el bosc el dibuix duna fada, o potser de lAlba, la seva filla. Oferir-los regals o algun obsequi.

55

O demanar-los directament: deixeu-vos veure...! Caldria fer algun ritual per atreure-les? Va agafar el llibre que havia portat de la biblioteca i busc: Laltre mn. Estem envoltats i impregnats per infinits regnes i dimensions (...) Els regnes espirituals, per, tenen les seves prpies lleis. En ells es creua el llindar del que no t fronteres. Per a arribar a aquests mns el primer pas que sha de donar s canviar la forma de pensar i comenar a caminar per nous camins, ser creatius i deixar-se emportar per noves percepcions que obrin les portes cap a aquests nous llocs. A lobrir-nos a aquests mns, ens envaeixen forces, capacitats i coneixements nous que ens facilitaran la nostra vida quotidiana, i ens ajudaran a superar obstacles i dificultats... (Jeanne Ruland: Enciclopdia de les fades, els elfs i els gnoms.) En Frans record la frase de lElisabeth Kbler-Ross: Descobrirs un mn que no sabies que exists tan fora com dins de tu mateix.... B, dacord, havia de canviar la forma de pensar i comenar a caminar per nous camins. Va pensar que potser el ms a labast era intentar delimitar un lloc, aquell lloc on es troben les fades. O, si no, on pogus atreure-les. Va agafar de nou el quadern i el llapis. El ms lgic era recordar en quins llocs havia estat lAlba quan deia que veia fades. Se nadon que no havia pensat aix abans perqu li feia por. Per qu li feia por? El que record era aix: LAlba havia estat jugant al costat del rierol quan la va cridar i ella li va dir que estava parlant amb les fades. I en un rabeig daigua. En una clariana del bosc. LAlba corrent, jugant i rient. En una explanada amb esbarzers. En un grup de roques. En un cercle del bosc. En mig dalguns matolls. En un forat al terra.

56

Comen a recordar. LAlba jugant sola al bosc. LAlba amb les fades. Record laigua del rierol, aquell rierol daiges transparents que travessava la fageda, aquell rierol on lAlba passava llargues estones. Record els colors del fons, amb les pedres dun gris verds i les fulles marrons mullades. Record lAlba remullant-se els peus a laigua... Donant voltes a aquests pensaments sen va recordar del que explicava lElisabeth Kbler-Ross. Parlava dun pastor que recomanava als seus fidels que per a parlar amb Du, podien fer-li preguntes escrivint-les amb la m dreta i a continuaci escrivint les respostes amb la m esquerra. All que els vingus al cap sense pensar-sho massa, aquella era la resposta. Potser aix ell podria comunicar-se amb les fades. De nit sensomniava pensant que es comunicava amb ssers daltres dimensions. Assegut al sof davant de la tele apagada, podia visualitzar les fades amb molt detall. Podia parlar amb elles, observar els seus jocs i les seves danses. Parlar amb les fades, ho veia com una illusi al seu abast. 10. La boira havia baixat amb rapidesa. Frans a penes podia seguir els marges del cam per a no perdres. Llavors va sentir passos. Passos entre la boira. Els passos saturaren. Un animal negre, sorgit de la broma, shavia aturat a uns quants metres davant dell i el mirava atentament, immbil. Romangueren una estona en silenci, mirant-se intensament. Era un senglar. El senglar era gran, dulls petits i grans ullals. El mirava immbil, en silenci. Finalment fu un gruny i donant mitja volta es perd en la boira.

57

Havia decidit tornar al bosc amb el propsit de comenar les seves converses amb les fades. Estava decidit. No sabia el que aix podia comportar-li. No sabia el que lesperava. El cel estava ennuvolat i el bosc li va semblar ms misteris, amb les seves alzines i els seus pins alant-se entre la boira amb fermesa i decisi cap al cel, per sobre del terra cobert de falgueres i matolls. Lambient estava prenyat dulls que el miraven. Es va estar una estona assegut a la gatzoneta en un silenci ple i intens, ajuntant el palmell de les mans a lalada de la barbeta. Finalment busc un lloc cmode per asseures, sobre unes pedres mig cobertes de molsa. Estava envoltat pels arbres. Abans de sortir de casa havia pensat en el que faria, per aix shavia provet dun quadern i llapis. Va treure el quadern i el llapis de la butxaca de la jaqueta. Lobr per la primera pgina i comen a escriure:

- Estimades fades, sou aqu? A continuaci es va passar el llapis a la m esquerra.

- S- va escriure.- som aqu, dalguna manera... Realment, escriure amb la m esquerra no era gens fcil. Les lletres a penes es podien reconixer.

- De quina manera? - No com tu timagines, exactament. - Per, existiu? - Existim dins de tu. - Llavors no existiu. - S, existim. - Existiu fora de mi? - Tamb, per les coses no sn aix. - Us agrada que parli amb vosaltres? - S. - Us agradaria que us dons alguna cosa?

58

- S... En Frans pens qu tenia que pogus donar-los. Finalment es tragu la pedra que duia penjant del coll, una maragda verda.

- La deixar aqu, per vosaltres. - Molt b.

En Frans saixec i deix la maragda entre les fulles seques del terra, al peu duna alzina que salava amb fermesa davant seu.

- Quina altra cosa us agradaria que us dons? - Alguna cosa feta per tu. - Us faig una poesia?

Frans va mirar un moment al seu voltant. Desprs comen a escriure: Voletejant entre les herbes, reunint-se sota els arbres, dansant en cercles alegres, fent i desfent els fluts de la vida. Les fades... Un cop va tenir la poesia escrita, la va llegir en veu alta, per a les fades, tenint al bosc com a testimoni.

- Mmmm...! - Us ha agradat? - S. - Vull veure-us. - En cert sentit ja ho ests fent. - Sou molt diferents de com que els humans podem imaginar? - La vostra imatge de nosaltres s la que desitgeu veure. Per

no s fcil entendres amb els vostres esquemes. - En realitat no teniu forma humana. - Tamb, per a que pugeu imaginar-nos. - Podem sintonitzar amb vosaltres els nostres sentiments per

fer-los ms vius i harmnics? - S, encara que no te nadonis. - No estic segur dadonar-men...

Frans va mossegar la punta del llapis. Va continuar.

59

- Parlveu amb la meva filla? - S. - Ella us veia? - S. - Com us puc veure? - Obrint els ulls de veure fades. - No s com fer-ho, qu he de fer? - No has de fer res. Has de deixar de fer alguna cosa. - Per, qu he de deixar de fer??!!

Frans parlava amb les fades per no les veia. Potser noms parlava amb el bosc. O amb si mateix. Qu importava! Desprs sentia que havia donat un pas endavant. Llavors, caminant perdut pels carrers de Barcelona se li acud una idea. Lhome que havia trobat a la plaa, i la dona del gos. Li havien parlat dun lloc: El Centre. Decid anar-hi. A la part baixa del seu pit arrossegava com una bola gasosa de color fosc. Era densa. Dubtava entre guardar-la, observar-la i fer-la seva o intentar dalliberar-sen. 11. Va trobar El Centre sense massa dificultats. Coneixia b aquella muntanya i aquell bosc. Tamb va trobar en Rafael, lhome duns 60 anys, de estatura mitjana i actitud receptiva que havia conegut en un banc duna plaa de Barcelona, disposat a parlar amb ell:

- Rafael, em vas dir que feu classes sobre la natura i els ssers del bosc.

- S. - Qu sn els ssers del bosc?

60

- Sn aquestes entitats que viuen i sexpressen al bosc i permeten que aquest visqui i es recre.

- Sense els ssers del bosc no hi hauria bosc? - No. Els ssers del bosc li donen vida. Tot bosc t una

organitzaci. Si pares atenci sempre trobars un arbre entorn del qual sorganitza tota la resta del bosc. s larbre savi.

- Els arbres estan vius perqu tenen un esperit que els habita, o hi ha esperits que escullen els arbres per a viure?

- Cada arbre t el seu esperit. - Sn esperits individuals? - Als ssers del bosc els manca el sentit dindividualitat que

tenim els humans. Sn, com els humans, energies que tenen un lloc i un propsit. Al bosc tamb hi ha els elementals.

- Qu sn els elementals? - Sn corrents denergia que expressen els 4 elements

arquetpics de la creaci. - Quin sn aquests arquetips? - El foc, la terra, laire i laigua. Els humans ens els

representem de formes ms o menys humanitzades o semblants a animals. El foc el representem com a salamandres o dracs, la terra com a gnoms o follets, laire com a elfs, que sn com humans amb orelles punxegudes, i les fades com a noies maques que de vegades tenen ales.

- Existeixen les fades? - Existeix lenergia de laigua, per tant la podem representar i

sens pot manifestar com a fades - I per qu no les veiem? - Antigament, els elementals i els homes convivien. Els

elementals es posaven al servei de lhome, per lhome va comenar a negar-los i actuar contra la natura. Llavors es va crear una enemistat entre els dos regnes.

- Per, es poden veure fades? Alg, actualment, les ha vistes? - Hi ha gent que les ha vistes. Per primer cal restablir

lamistat amb els elementals per a poder comunicar-nos amb

61

ells. Com que estan enfadats per la nostra manca destima cap a ells, de vegades ms aviat actuen en contra nostra.

- Els nens les poden veure, les fades? - S, hi ha nens que veuen fades i gnoms. De totes maneres

pensa que per deixar-se veure en una forma que puguem reconixer, com ara en forma de noies etries i amb ales, necessiten molta despesa denergia, i sho pensen molt abans de deixar-se veure.

- s possible comunicar-se amb elles sense veure-les? - Les fades sn lexpressi de lelement aigua, s a dir, de la

intuci i dels sentiments. s possible que elles estiguin influint en tu sense que en siguis conscient.

- Com es pot comunicar un adult amb elles? - Ha dobrir-se a mns imaginaris, ha de deixar de banda per

uns moments el predomini de la ra. Cal obrir-se a la intuci i als sentiments. Shi ha danar amb respecte. Saber entendre els senyals que fan servir. Cal estimar-les.

- He llegit que les fades sn visibles a nivell eteri i que sn invisibles quan es troben a nivell astral, que s un estat encara ms pur que leteri.

- No. s al revs, el nivell eteri s ms pur que el nivell astral. Lastralitat s...

En Frans satur un moment. De sobte shavia recordat duna sensaci que havia viscut.

- Els elementals poden comunicar-se amb els humans travessant el seu cos i amb la seva vibraci despertar estats de conscincia en els humans? Si sn energies o vibracions...

- Aix ho fan amb freqncia. - O potser...- en Frans comenava a lligar caps.- ...sn una

simple projecci del nostre subconscient sobre una energia neutra? O, tenen conscincia individual? O sn una energia que expressa un mn ms profund, aix com nosaltres tamb

62

expressem un mn ms profund? O sn el subconscient de lunivers?

Moltes preguntes sobrien al seu davant... Frans comenava a obrir-se a lexterior. I ho feia omplint el seu mn interior dimatges, persones, records, somnieigs. Ara pensava en lAlba amb ms freqncia, la recordava, parlava amb ella, jugava amb ella. Tamb recordava la Berta amb la que mantenia dilegs interiors impossibles. I a estones, com a giragonses, fantasiava amb la feina, conversava amb els seus pares. Per especialment pensava en lAlba i la Berta. Llavors decid tancar el captol de les fades. Va decidir que aniria a El Centre i que seria a la fageda del Montseny on shauria de trobar amb les fades, tot i que encara no tenia un pla definit. 12. Poc abans darribar a El Centre, atur el cotxe i entr al bosc. De langost cam, a sobre seu, a la dreta, sobresortien, suspeses, les arrels dun grup de retorats arboos que senlairaven tortuosament a lombra de les alzines i dalgun pi, amb les seves escorces que sespellaven com si fossin esquinalls de pell. De cop i volta es trob en mig de la boira. Altre cop. De moment li agrad. La boira avanava i cada vegada es feia ms espessa. Sent com si la boira fos una noia que recolzava el cos en el seu pit. Es recre en aquesta sensaci, deixant-se anar. I desprs camin. La boira comenava a dispersar-se. Quan se nadon era a prop de El Centre. Torn al cotxe i condu fins arribar al prking de El Centre.

63

Vam dir tamb que dins daquests llenguatges imaginaris shi troba la possibilitat de copsar la visi que tenen de la vida els animals, les aiges, les plantes, les muntanyes, perqu formen part de nosaltres. explicava en Rafael.- Els mateixos tipus denergia que han creat aquestes parts de la natura sn els que han creat els nostres rgans, i dalguna manera hi ha un parallelisme tal que quan contemplem amb ulls neutres la natura, accedim a la visi de nosaltres mateixos, perqu cada part de la natura ens recorda una funci que compleix un rgan nostre. Per a posar exemples, qu ens suggereix una muntanya? Probablement moltes coses, per per a destacar algunes, les muntanyes donen sentit de fora. I sentit de parallelisme amb el dest hum: dificultat a superar per a arribar al cim de nosaltres mateixos, a all ms alt. Els salts daigua o les grans cascades?: lleugeresa i inspiraci. Una crida a deixar-nos anar i a estar pel damunt dun seguit de coses. El proper dia porteu una impressi dall que cada element de la natura desvetlla en vosaltres. Quan acab la classe en Frans saprop a en Rafael.

- Com ens podem comunicar amb les fades?- torn a preguntar-li.

- Demanals que es deixin veure. - Per es poden veure?

Aix en Frans ja li ho havia preguntat. De totes maneres en Rafael li respongu de nou.

- Hi ha gent que les ha vistes... Thas dobrir al mn mgic, deixar de banda all que et distreu o et bloqueja...

Anaven passejant pel jard de El Centre. Fria els seguia amb lesperana de qu es decidissin a comenar una excursi.

64

- Hi ha una teoria que es diu la teoria de la sincronicitat...- deia en Rafael.- ...el que s semblant atrau al que s semblant. Aix, les parts amb les que nosaltres entrarem en dileg sn aquelles parts que sassemblen a parts nostres. Aquestes forces internes elementals tamb les tenim nosaltres a dins. Llavors, digual a igual, provocarem una srie de respostes en els elementals i aquestes respostes estaran matisant, i a la vegada condicionades, pel que nosaltres som...

- ... ara b, - continu en Rafael.- el joc divertit i important del dileg comena quan et porta ms enll del que tu havies pensat, perqu llavors s quan el teu mestre interior, que tots tenim, es pot expressar a uns nivells que com a ssers humans no podem expressar. s a travs del joc que ens coneixem, s a travs daquest joc de dileg que el mestre interior ens pot portar ms enll del que com a simples ssers humans racionals arribarem...

La Isabel saprop a ells.

- Hola, benvingut.- digu saludant en Frans.- Me nalegro que hagis decidit passar un cap de setmana amb nosaltres.

- Grcies. - Coneixes El Centre?- pregunt en Rafael. - El vaig veure una mica el dia que vaig venir a parlar amb tu. - La Isabel te lacabar densenyar...

A mesura que passava el dia en Frans se sentia envat per una inquietud cada cop ms absorbent. Seria aquesta nit o mai. Estava decidit a acabar amb el captol de les fades. Ho volia fer de nit. Va estar pensant com ho faria. Les paraules den Rafael lesperonaven. Desprs de sopar, Frans pens que aquell era el moment. Aquella nit havia de veure fades. Pos a la motxilla una espelma vermella i un encenedor. Tamb agaf un jersei fi i una lot. Alguns dels hostes passejaven pel jard, o xerraven entre ells asseguts en les sales de qu disposava El Centre.

65

En Rafael i la Isabel preparaven la sessi del dia segent. Sels aprop.

- Surto al bosc, vaig a fer una passejada.- els va dir. Eren les deu del vespre.

- Quan tornis passa per a qu et doni els llenols...- li record la Isabel.

- S...- feu en Frans abans de sortir. - Tinc una cosa per a tu- li digu la Isabel es fica la m a la

butxaca i tragu un quars.- crec que tagradar. - s un quars rosat- li explic. - s maco- feu en Frans agafant-lo. - s la pedra de lamor- puntualitz en Rafael.

Quan en Frans hagu sortit, en Rafael es qued pensatiu per un moment.

- Aquest noi est vivint una situaci personal molt forta. No s qu s, per est passant un moment fora difcil...- digu.

- S, ja me nhavia adonat. - Alguna circumstncia relacionada amb una dona, amb

lelement femen...- afeg en Rafael. 13. Caminava amb passos rpids tot enfonsant-se en la foscor. Amb la lot illuminava el cam que baixava serpentejant entre pedres i falgueres. Sintrodua en la obscuritat de la nit. Avanava entre els troncs allargats i freds dels faigs. La lluna creixent omplia de clars i foscos el bosc. Les fulles caigudes dels arbres eren una catifa sota els seus peus. Amb la llum de la lot foradant la foscor recorregu un espai format per arrels darbres que es clavaven al terra entre la capa de fulles. Les arrels sallargaven com dits nuosos fins arribar a laigua. Ara

66

silluminaven, ara senfosquien seguint els designis de la llum de la lot i dels passos trontollants del noi. El cor li bategava amb fora. La remor del rierol i el silenci de la nit lenvaen i en ells senfonsava. Era un silenci immens, ple dintensitat sota el cel fosc estrellat. Lentament els batecs del seu cor tornaven al seu ritme habitual. En Frans deix la lot al terra entre els faigs i el rierol. Desprs, els arbres es fonien en lobscuritat. Ajupint-se i a les palpentes, busc pedres al terra i quan en tingu prou tra un cercle amb elles, entre el rierol i els arbres. El cercle es corbava fins al faig les arrels del qual arribaven al rierol. Ficant les mans a la butxaca tragu el quars rosat que li havia donat la Isabel. Lestreny entre les seves mans, pensatiu, i finalment el deix en mig del cercle. Desprs, encengu lespelma vermella i la diposit entre les arrels del faig. Sassegu al terra, fora del cercle. Sestigu en un silenci intens durant una estona, acompanyat per la foscor de la nit. Esperava que inevitablement passs alguna cosa. Es dispos a afrontar-la amb decisi. Lentament, el silenci fosc de la nit simpos amb la seva poderosa presncia. El murmuri constant del rierol el ressaltava. Alguns petits sorolls irreconeixibles habitaven el bosc. Un silenci prenyat era dins seu, tamb. Finalment en Frans aixec el cap i ajunt les mans a lalada de la boca. Havia vingut a parlar amb les fades i parlaria amb elles, no sabia encara com, era una de les coses ms estranyes que li havia passat mai. Llavors es vei fora de la societat en la que havia nascut i viscut. En un altre espai, envoltat per la foscor i la bellesa de la nit. Es decid a parlar:

67

- Fades...- feu amb determinaci.- sc el pare de lAlba... ella us veia i parlava amb vosaltres. Potser tamb vosaltres heu parlat amb mi, per jo no us he vist. He vingut aqu a veure-us. He passat un temps molt fotut, no tenia ganes de fer res, noms contemplava la vida com a foscor. Vaig tenir problemes amb la meva dona i em va fer fora de casa. Ella tamb patia molt, desprs es va penedir i volia que hi torns, per jo no podia. Noms em consolava llegint llibres esperanadors sobre la mort. I llegint vaig trobar que lautora, una doctora de reconegut prestigi, us havia vist. Si ella, amb els seus coneixements i prestigi deia que havia vist fades, per qu no podria ser que existssiu? LAlba us veia, mho havia dit diverses vegades. Us veia. Per aix jo tamb us vull veure, vull comunicar-me amb vosaltres. Aquesta idea mha donat fora, potser alguna cosa semblant a una illusi. Realment estic fotut, em pregunto amb freqncia, com s que encara estic viu? Per qu no mhe mort? Des de que va morir la meva filla mhe perdut. No volia fer res, simplement no mourem. No moure res. No en tenia cap necessitat, no tenia cap motivaci, la vida shavia convertit en un pes feixuc que shavia installat a la boca de lestmac i al meu cervell. Llavors va ser que un dia, llegint un llibre, em vaig recordar de qu lAlba em deia que veia fades... Els faigs envoltaven en Frans amb la seva presncia silenciosa acompanyada del dringar compassiu de les aiges del rierol. ...I vaig decidir que jo tamb veuria fades. Potser pensareu que era un intent de recuperar la meva filla la mort de la qual mhavia deixat un buit ple de confusi. S que s absurd, lAlba no ressuscitaria per aix. Ara me nadono que s..., deix anar amb sorpresa en Frans. Algunes idees en les que mai havia pensat abans li venien al cap.- ... que a travs vostre podia ressuscitar lAlba, una Alba bona que no

68

em perseguiria per no haver estat all quan em necessitava. Una Alba cmplice. Tots dos compartint un secret. Les fades. En Frans es queda en silenci, en un profund silenci, sorprs amb el que acabava de descobrir. Quan continu, digu: - Ho he intentat. He provat de comunicar-me amb vosaltres, us he fet regals, us he parlat. I vosaltres mheu dit coses ambiges, que existiu per no existiu. No negveu la vostra existncia, com podreu si no existssiu, per tampoc us mostrveu amb claredat. Com dient, no ens veurs, per tampoc et traurem lesperana de veurens. Us recitar un poema. En Frans senti brollar les paraules: Us imagino vivint en el mn dels sentiments, Us imagino sensuals i belles. Amb les vostres danses, moveu els sentiments, En cercle, aix aquests no es dispersen i no es fan polsim, Sempre presents, difcils de reconixer. La veu den Frans ressonava amb claredat entre els fajos daquella nit de lluna creixent. La llum vermellosa de lespelma mig lilluminava. Quan call el silenci sestengu al seu voltant. El poema shavia creat tot sol a mesura que lanava recitant. - S que sou aqu. Us demano que us mostreu...! El silenci ara li resultava familiar a en Frans. Shavia aixecat una mica de vent... A les fades el poema els havia agradat i rigueren contentes. Comenaren a ballar per al noi amb les seves danses plenes de moviments circulars i envoltants, desprenent el polsim de les seves ales.

69

- Per qu li vam posar el nom dAlba a la nostra filla?...- continu en Frans.- Lalba s quan comena el dia. s laurora. La mort, una aurora, s el ttol dun llibre que he llegit. s que lhaviem predestinada a la mort? Per qu jo no hi era quan va morir? I ara recordo el dibuix del que em va parlar la Berta. LAlba mel va ensenyar abans de pujar al cotxe, poc abans de morir. La nena dins de laigua, la mare plorant a la dreta i el pare seris. Me nhavia oblidat totalment. Quan va morir lAlba, jo no hi era. Havia buscat una excusa per no ser-hi. Mhavia oblidat el mbil. En realitat estava cansat, i volia estar una estona sol. Recordo, recordo que jo no volia que lAlba naixs. Li vaig demanar a la Berta que avorts. Vam discutir. La Berta no va voler. Si havia descollir, escollia el futur fill. LAlba va nixer, va crixer, anava a lescola i a lestiu a la muntanya, als boscos. Lltim Nadal... ... Fa fred, s hivern, lpoca ms fosca i freda de lany. Els carrers estan illuminats combatent la foscor i la melangia. Lluitem contra la foscor, ens fem regals. No acceptem lobscuritat. Lomplim de llum i de regals i celebracions. Mengem molt, ms del compte. Ens refugiem en la famlia. Per qu ens sentim tan perduts? Fem vacances. Omplim la casa de bombetes de colors. Ens ajuntem, mengem i bevem. Omplim el cos de menjar calent. I de calor. Ens sost que darrera la foscor vindr inevitablement la llum. Desprs del fred la calor. Llavors prenem decisions pel futur, deixem enrere les rmores del passat. Ens estimem, ens sentim atrapats, no sabem com escapar. Gastem ms diners del que voldrem, per estem atrapats. Li han proms a lAlba que anirien al Montseny. LAlba est contenta. Pica de mans. A lAlba li encanta el lloc. Els arbres, els matolls, el rierol. La neu, quan nhi ha. Crrer, jugar amb les

70

amigues que tamb van en aquest lloc. Estar amb els seus pares, tamb, i els regals, les sorpreses, la festa, lexcitaci, els amics nens i la gent gran que els vnen a veure. Dormir calenta a la nit, perduda sota ledred. El fred s buit i cal omplir-lo. Bona nit, Frans- diu, bona nit, qu somnis amb Snoopy, ai!, papa! I la mama? Ara b. Quin conte mexpl

el bosc que ens mira

Documents