EL BOSC DELS

ANIMALS PACÍFICS

CONTE COL·LABORATIU D’ESCOLES DE CORNELLÀ CURS 2010-2011

Escola Antoni Gaudí 4t nivell Escola Ignasi Iglesias, 4t nivell

Escola Abat Oliva, 4t nivell

Hi havia una vegada un conill que es deia Bigotis. Bigotis tenia el pel molt suau, que li canviava de color. De matí sempre hi era de color gris però per la tarda, el seu pel es tornava blanc, semblant una boleta de neu. A més a més, tenia uns ulls molt brillants i bonics que semblaven dos fars quan es feia de nit. Bigotis tenia molta por d’un llop salvatge i molt molt ferotge perquè aquest el volia menjar amb els seus ullals ben esmolats. Un dia, mentre el conill menjava en el prat, va venir el llop. Bigotis va sortir corrent amb la mala sort que va caure dins d’un forat on hi havia un passadís secret. El passadís era molt ample a l’inici però, a mesura que el conill anava endinsant-se pel seu interior, es feia cada vegada més i més estret fins que… allà dins dins, Bigotis es va trobar un ós pacífic i molt amable que el va escolar i va voler ajudar-lo.

Bigotis de seguida es va adonar que aquell forat era ple d’animals, lleons, tigres, panteres, serps,…però tots eran pacífics. L’ós li va dir que es trobaven dins del cau màgic dels animals pacífics. Aquest cau tenia la particularitat que qualsevol animal que anava a parar dins seu es tornava molt i molt pacífic…fins i tot el llop més salvatge que es pogués trobar en el bosc. Allà dins hi havia llops, lleons, serps, tigres, panteres,…tota mena d’animals que jugaven entre ells sense barallar-se. De seguida tots els animals es van posar a parlar i jugar amb Bigotis.

Quan va arribar l’hora de sopar Bigotis va seure al costat del seu amic l’ós. I aquest de cop i volta el mira, i el torna a mirar. Què està passant ? És veritat el que veuen els seus ulls? El pel del conill ha canviat de color. Bigotis s’havia tornat d’un color blanc i brillant i els seus ulls il.luminaven tot el cau. Era fantàstic, mai havia vist res igual. Després Bigotis i l’ós van començar a parlar de com podrien lliurar-se del llop salvatge. Bigotis volia lliurar-se d’ell, però no el volia ferir. Haurien de preparar

una trampa per aconseguir que el llop anés a parar dins el cau. Així es tornaria pacífic, com la resta d’animals . Tots els animals van començar a donar idees de com podria ser aquesta trampa. L’ós va dir d’aprofitar que Bigotis canviava de color per enredar el llop. Tots van estar d’acord. L’endemà es van posar a preparar-ho tot. Van amagar el forat del cau amb blanques i fulles dels arbres, el llop no l’havia de veure. Va quedar perfecte, no semblava que sota les branques hi hagués res. Segur que el llop cauria dins.

Ja estava tot enllestir, ara només calia cridar l’atenció del llop cap al forat. Aquesta era una feina que havia de fer Bigotis. I havia de ser a mitja tarda, just en el moment que canviava de color. D’aquesta manera el llop pensaria que hi havia més d’un conill i això voldria dir que es trobava prop d’un cau de conills.

Bigotis va sortir del cau i va començar a caminar al voltant del forat, s’apropava el gran moment. El llop va seguir el rastre de Bigotis i…el va trobar. I el temps

anava passant… Molt a poc a poc el llop s’apropa a Bigotis que es trobava a l’altre costat del forat. I de sobte Bigotis canvia de color, i els seus ulls s’il.luminen. El llop es posa molt content perquè creu haver vist dos conills diferents, això suposa ració doble de menjar… o més, potser es troba a prop del cau dels conills…Es va posar tan i tan content!. Bigotis el veu i el mira fixament, amb totes les seves forces. Ja l’ha aconseguit!. El llop el mira i comença a apropar-se quan els ulls de Bigotis brillen i brillen. Fins aconseguir que el llop s’enlluerni i no vegi el forat…

Han aconseguit el que volien, el llop ja es trobava dins el forat. En Bigotis es va posar molt i molt content i van organitzar una festa per celebrar-ho, amb tots els animals pacífics del cau. El llop es va despertar i va veure que tots els animals estaven jugant, cantant i ballant, s’ho passaven molt bé. Va anar al lloc de la festa i va demanar perdó a tots els animals i es va posar a jugar, cantar i ballar amb tots els animals pacífics. Els va ensenyar una cançó que parlava de llops bons i també un ball de quan ell era molt petit. El llop i en Bigotis es van fer molt amics, a partir d’aquell dia van ser íntims amics. I per sempre més va regnar la pau en el bosc i mai més van barallar-se i ... conte contat ja s’ha acabat.