Núm. 25, segon semestre 2006

El ríu Túria ja es parc natural

Mirada retrospectiva a l'arqueologia de l'Horta Sud

Serra Perenxisa, un espai natural de la comarca

Entrevista a Empar López, advocada del Centre de Serveis Interculturals de la Mancomunitat de l'Horta Sud

El barranc de Torrent, un espai viu en conflicte amb l'home

www.fhortasud.org

L'HORTA25 15/1/07 13:06 Página 1

Premis 2006 del Programa Cooperació per a les Associacions de la Comarca.

Activitats del Museu Comarcal.ADRIÀ BESÓ 6

4

la fundació

SUMARI

PORTADA: Alqueria de Moret de Picanya, edifici restauratmitjançant una escola taller formada per joves que han aprésdiversos oficis. Un exemple de les polítiques socials que s'entanduent a terme en alguns municipis de l'Horta Sud.

Foto: Robert Amoraga.

associacions de comarca

L’Horta Sud per una escola públicade qualitat CRISTINA VALERO

7

sociocomunitari

L'Horta Sud supera els 431.000 habitants.FRANCESC MARTÍNEZ

8

actualitat comarcal

El problema de les inundacions a l'HortaSud. El barranc de Torrent: un espai viuamb conflicte amb l'home.BORJA CATALÀ

10

gent d’ací

Entrevista a Empar López, advocada del Centre de Serveis Interculturals de la Mancomunitat de l'Horta Sud.CRISTINA VALERO

16

els nostres oficis

Salvador Burriel, palmiter d'Aldaia.CRISTINA VALERO

32

medi ambient

La ribera del Túria ja és parc natural.BORJA CATALÀ

24

cultura

L'Institut d'Estudis Comarcals de l'Horta Sud compleix 25 anys.RAFAEL ROCA

34

passat i present

La riuada de 1957 a Catarroja. 36

paisatjes de l’horta sud

La Serra Perenxisa, un espai natural del'Horta Sud.ALFREDO BENLLOCH BARRACHINA

18

Noves seccions en Papers de l'Horta

Juntament a les seccions habituals, Papers de l'Horta

incorpora nous espais informatius i d'anàlisi. A

partir d'aquest numero, la revista inclourà un

suplement especialitzat de 12 pàgines amb temàtiques

concretes que afecten a l'Horta Sud. En aquest número

iniciem la sèrie amb el tema “El paper dels serveis socials

municipals: perspectives enfront del nou Sistema per a

l'Autonomia i Atenció a la Dependència”, de la sociòloga

Marcela Jabbaz. Es tracta d'una anàlisi dels serveis socials

des de la perspectiva de l'Horta Sud i en el marc de la

recent aprovada Llei de la Depèndencia.

Per altra banda, es crea la nova secció “Arqueologia de

l'Horta Sud”, un espai en el que periòdicament l'arqueòleg

Adrià Pitarch ens anirà descobrint els jaciments

arqueològics de la comarca, amb totes les seues troballes

culturals i explicant la seua influència en la comarca. Una

nova secciò que ens ajudarà a comprendre millor el nostre

passat.

PAPERS DE L’HORTA

Director:Francesc Martínez

Col·laboren en aquest número:Adrià Besó, Borja Català, Cristina Valero, Alfredo Benlloch, Adrià Pitarch i Rafael Roca.

Assessorament lingüístic: Òscar Pérez SilvestreFotografia: Ricard Martínez, Robert Amoraga, Alfredo Benlloch, Artemio Mulas, Borja Català, Carles Puig, Adrià Besó i Cristina Valero. Gabinets de premsa de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer dels ajuntaments de Torrent, Aldaia, Alaquàs, Picanya i Picassent.Disseny i maquetació: Collage-no coop.v.Impressió: Gráficas Jovi

Tiratge: 1.000 exemplars. Imprés en paper 100% reciclat.Periodicitat: semestralDipòsit legal: V-1372-1994.

Entitat editora:FUNDACIÓN PARA EL DESARROLLO DE L’HORTA SUD.President: Alfred Domínguez IbáñezC/ Caja de Ahorros, 4. 46900 TorrentTel. 96 155 32 27www.fhortasud.orgfundació@fhortasud.org

Aquesta publicació no es responsabilitza de l’opinió dels seus col·laboradors ni s’identifica necessàriament amb els treballs publicats.

Arqueologia de l’horta sud

Mirada retrospectiva a l'arqueologia de l'Horta Sud.ADRIÀ PITARCH

26

L'HORTA25 15/1/07 13:06 Página 2

L'accident del metro a València el 3 de juliol de 2006, que esva saldar amb la mort de 43 persones, moltes d'elles de l'-

Horta Sud, ha obert el debat sobre la seguretat i qualitat de laxarxa del transport públic metropolità i la necessitat urgent demés inversions per part de l'Administració. Es tracta de línia 1 delmetro que comunica València amb les poblacions de Paiporta,Picanya, Torrent i Picassent. Aquell fatídic dia d'estiu un tren quetenia 18 anys d'antigüitat va descarrilar en una corba situada en-tre les parades de la plaça d'Espanya i Jesús, produint el majoraccident de metro en àrea urbana ocorregut a Espanya. El tren sinistrat pertany a Ferrocarrils de la Generalitat Valen-ciana, empresa pública constituïda el 1986, la qual és respon-

sable del manteniment del servei d'aquesta línia. La versió oficial diu que l'accident fou inevitable perque vaser causat per “un error humà”, ja que el tren circulava en el moment del sinistre a 80 km/hora en un lloc onestava prohibit circular a més de 40 km/h. Però també és cert (i així ho han denunciat sindicats, experts i tèc-nics ferroviaris) que en aquesta corba la Generalitat no havia instal·lat cap sistema de seguretat de frenat au-tomàtic, cosa que haguera pogut evitar el descarrilament i la tràgica pèrdua de 43 vides humanes i 47 ferits.Evidentment, aquest tren, que s'anomena popularment “el trasto”, estava vell i obsolet. I continua estant ob-solet. De fet, des del dia de l'accident ençà han hagut més d'una dotzena d'avaries en la mateixa línia. Aixòha provocat la protesta dels alcaldes de l'Horta Sud on transcorre la línia 1, els quals han exigit a la Genera-litat millores substancials en la línia, marginada en els últims anys de les inversions del govern autonòmic.La fugaç i vergonyosa comissió d'investigació de les Corts Valencianes (sols es va dedicar sis dies per a re-bre a les persones convocades, estudiar documents i redactar conclusions) ha indignat molt als familiars deles víctimes, els quals han format l’Associació de Víctimes del Metro 3 de Juliol per a demanar responsabi-litats al Consell. Familiars dels morts, així com ferits de l'accident i usuaris de línia 1 protagonitzaren una ma-nifestació el 3 de desembre de 2006 per a exigir a la Generalitat que assumisca responsabilitats i la dimis-sió del Conseller d'Infrastructures, José Ramón García Antón. Però s'ha mirat vers altre lloc, no ha hagut capdimissió ni cap assumpció de responsabilitats. La gelada actitud de la Generalitat davant aquest tràgic acci-dent ha sigut cínica i de menyspreu cap als pobles de la comarca. Sis mesos després de la tragèdia les feri-des continuen obertes. Fins 26 famílies de les víctimes s’han personat al jutjat que investiga el cas. Deixant a banda aquestes actituds polítiques, el descarrilament del metro posa en evidència la manca d'in-versions i l’escàs manteniment d’aquesta línia, a més de la necessitat d'una millora general de les infras-tructures de transport públic metropolità. Els pobles de l'Horta no han tingut mai poder de decissió en laplanificació de la xarxa de transport comarcal, per la qual cosa no han pogut impedir l'impacte ambiental ne-gatiu que provoquen algunes d'aquestes infrastructures, com per exemple el projecte de l'AVE. A més a més,l'Horta s'ha vist marginada en les inversions de la Generalitat per a transport públic. Les grans línies de trans-port metropolità s'han construït seguint una visió centralista des del punt de vista de València; és a dir, s'hasatisfet preferentment els interessos de comunicació de València, tot deixant en un pla sucundari i marginalels pobles de l'Horta, amb impactes molt visibles i negatius com ara la destrucció de l'horta, la fragmenta-ció del territori i la contaminació acústica i atmosfèrica. Hi ha una manca de planificació i d'inversió en la mi-llora de la qualitat dels transports públics metropolitans, cosa que també porta a la manca de seguretat il'abús del cotxe, que provoca congestió urbana i contaminació.Com a contrapunt, cal destacar el recentent anunci de la Generalitat de construcció de l'anomenat Tramviade l'Horta Sud, que té previst comunicar transversalment 19 municipis de la comarca. Aquest projecte, tot ique arriba amb anys de retard, és positiu per a l'Horta Sud i esperem que es faça realitat de veritat i queno siga un reclam electoralista. Perquè, no ens enganyem, la realitat actual és ben diferent: les línies de trende rodalies, metro i autobús metropolitans pràcticament són les mateixes que les de fa vint anys. Per tant,necessiten més inversions –segures i permanents– per tal de caminar cap a un transport públic de qualitatamb crtieris de sostenibilitat ambiental.

ED

ITO

RIA

LN

úm. 2

5, s

egon s

emestre 2

006

3

segur i de qualitat

EDITORIAL

Per un transport públic

Tren de la línia 1 del metro.

L'HORTA25 15/1/07 13:06 Página 3

4

LA FUNDACIÓ

ASSOCIACIONS DE LA COMARCAVint-i-tres associacions de l'HortaSud han sigut premiades per la Fun-dació Horta Sud i la Caixa Populardins del Programa Cooperació ambAssociacions de la Comarca 2006.Aquest programa té l'objectiu d'in-centivar la realització de projectes dedesenvolupament cultural, econòmici social que promoguen la col·labora-ció entre associacions dins de la ma-teixa població o en l'àmbit de la co-marca. Per a donar suport a aquestesiniciatives la Fundació i Caixa Popularconcedeixen diverses ajudes econò-miques.Els projectes guardonats d'enguanysón els següents:Quart de Nit (2.600 euros). És unprojecte d'activitats d'oci saludablesdirigides a joves els caps de setmana,per tal de reduir formes d'oci menyssaludables com per exemple anar alsbars o discoteques. En aquesta inicia-tiva interassociativa hi participen elConsell de la Joventut de Quart de Po-

blet i nou associacions juvenils localscom l'Amagatall i La Cebollera, entred'altres.Jornades de recuperació de la me-mòria històrica de Manises (1.300euros). Es tracta d'una iniciativa pro-moguda per l'Associació de Veïns deSant Francesc en la que participen al-tres col·lectius.Educació en Oci i Temps Lliure(1.000 euros). Projecte promogut perles associacions Dones Tyrius i DonesTeixent d'Alaquàs per a impulsar hà-bits culturals en el temps d'oci entreles dones.Festival de Nadalenques Vila Quartde Poblet (700 euros). Activitat pro-moguda per l'Associació Cultural Cas-tilla-la Manxa de Quart en la que par-ticipen també associacions d'Aldaia iValència.Hàbits saludables en les dones(400 euros). Programa d'activitats sa-ludables en temps lliure promogut perl'Associació Espai-Violeta de Mislata ialtra entitat de Xirivella.

SOLIDARITAT INTERNACIONALPer altra banda, la Fundació Horta Sudha lliurat els premis Solidaritat Interna-cional 2006 a tres ONG que realitzenprogrames de cooperació en païsossubdesenvolupats econòmicament.Les organitzacions guardonades sónles següents:Instituto de la Santísima TrinidadCúcuta-Norte Santander de Colom-bia. Projecte guardonat amb 2.000euros per a l'ampliació de tallers per ala promoció i formació integral de jo-ves, xiquets i xiquetes de Cúcuta.Misioneras de la Inmaculada Con-cepción Monrovia de Libèria. Con-sisteix en la creació d'una escola-tallerde labors i educació per a xiques jovesmarginades. El projecte té una dotacióde 2.000 euros.Colectivo Benjamín Mejías del De-partamento de San Salvador-Teo-tepeque y la Libertatd de El Salva-dor. Subvencionat també amb 2.000euros, el projecte col·labora en laconstrucció d'una unitat educativa ex-perimental de Paracaya dirigida a lapoblació infantil.

Tres ONG reben elspremis de SolidaritatInternacional 2006.

Premiats del programa Solidaritat Internacional.

Vint-i-tres entitats de l'Horta Sudpremiades per fomentar

l'interassociacionisme

Guardonats del programa d'activitatsinterassociatives.

L'HORTA25 15/1/07 13:06 Página 4

Núm. 2

5, s

egon s

emestre 2

006

LA

FU

ND

AC

IÓ

5

Francesc Carratalá Vilanova,un home íntegre impulsor de la

Fundació Horta Sud

LA FUNDACIÓ

El més d'agost de 2006 va faltar al'edat de 60 anys Francesc Carra-

talá Vilanova, membre actiu de la Fun-dació Horta Sud, on va exercir de tre-sorer des de juny de 1994 fins abrilde 2001. Torrentí de naixement, Ca-rratalá va tindre una intensa vida pro-fessional i cívica a l'Horta Sud, tot con-tribuint amb el seu treball i bon fer ala vertebració econòmica i social de lacomarca.Francesc Carratalá va ser un autodi-dacta que es va fer a si mateix. Era unhome de caràcter recte, íntegre i ho-nest, i molt exigent amb ell mateix enla seua actuació pública. La seua vidaprofessional va transcórrer en el mónde l'economia de l'empresa i la bancade la comarca. Treballà com a capd'administració en les empreses to-rrentines Chocolates Cebra i Metalur-gia Francisco Rodríguez. Més enda-vant va fundar amb un soci lacompanyia Argente Carratalá Corredu-ria de Seguros, en la que va continuarfins l'any de la seua defunció.

Pel que fa a la seua activitat pública,Francesc Carratalá destacà fonamen-talment pel seu treball com a secreta-ri del consell d'administració de la Cai-xa d'Estalvis de Torrent i com atresorer en la Fundació Horta Sud,dos institucions en les que va imprimirla seua concepció personal sobre unaeconomia ètica i social al servei de lasocietat.Durant els anys 1978-1982 FrancescCarratalá va desempenyar el càrrec desecretari del consell d'administracióde la Caixa d'Estalvis de Torrent, sotala presidència del seu amic i col·labo-rador Josep Ferrís March. Després Ca-rratalà continuà en el seu lloc fins lafusió de la Caixa d'Estalvis amb laCAM l'any 1990. L'arribada de Carratalà a la Caixad'Estalvis de Torrent va coincidir ambla reforma de les caixes que va ferFuentes Quintana en 1978, cosa queva propiciar l'accés al consell d'admi-nistració de l'entitat torrentina d'ungrup de persones democrates vincula-des als moviments socials, entre lesque figuraven Carratalá i el mateix Fe-rrís. En aquest període la Caixa de To-rrent aconsegueix eixir de la seua ma-la situació financera tot començantuna nova època expansiva caracterit-

zada per l'obertura de noves sucursalsfora de Torrent i la realització d'unapolítica econòmica que tingué encompte la vertebració social i culturalde la comarca, donant suport a diver-ses iniciatives socials.Anys després, Francesc Carratalà des-empenyà també una tasca importanten la Fundació Caixa Torrent, poste-riorment reconvertida en la FundacióHorta Sud. En aquesta entitat Carrata-là va fer valdre els seus coneixementsde les finances. Des del seu càrrec coma tresorer durant 1994-2001 va pro-piciar la inversió en béns immobles,cosa que va augmentar les rendes i elpatrimoni de la Fundació, assentant elsfonaments d'estabilitat econòmica queté avui la Fundació. Amb posterioritata 2001 va continuar uns anys méscom a vocal de la Fundació prestanttot el seu saber i col·laboració.Francesc Carratalà era d'eixa classed'homes íntegres, eficients i constantsque va contribuir a l'impuls i enforti-ment de dos de les entitats més em-blemàtiques de la comarca: la Caixad'Estalvis de Torrent i la Fundació Hor-ta Sud. La comarca es està avui un es-pai més cohesionat i vertebrat social-ment gràcies al treball de personescom Carratalà Vilanova.

Francesc Carratalá destacà fonamentalment pelseu treball com a secretari del conselld'administració de la Caixa d'Estalvis de Torrent i com a tresorer en la Fundació Horta Sud, dosinstitucions en les que va imprimir la seuaconcepció personal sobre una economia ètica i social al servei de la societat.

L'HORTA25 15/1/07 13:06 Página 5

LA FUNDACIÓ

6

Activitats del Museu Comarcalde l’Horta Sud “Josep Ferrís March”

Entre els dies 3 i 21 d’octubre elmuseu va acollir l'exposició“L’empremta de la dona a lahistòria” que tracta de explicardiferents èpoques de la història através de les dones, l’empremta deles quals ha resultat decisiva.

Els dies 25 de novembre i 2 dedesembre el Museu Comarcal del’Horta Sud “Josep Ferrís March” vadur a terme un cicle de concerts decampanes a Aldaia i Picassent, quees repetirà durant la tardor delspròxims anys amb nous concertsfins recórrer les torres de campanesdels diferents pobles de l’Horta Sud.Aquesta activitat s’emmarca dins elsobjectius generals del museu depromoure la conservació i difusió delpatrimoni cultural de l’Horta Sud.En aquest cas es tracta de recuperarla memòria d’un patrimoniimmaterial ja oblidat a ran de ladesaparició dels últims campaners ala dècada dels anys seixanta. Ladesaparició d’aquest ofici va estarsubstituïda per l’electrificació delscampanars, amb la qual cosa es vanperdre també molts tocs queacompanyaven la vida quotidianadels nostres pobles, com ara elsd’ànimes, àngelus, etc, alguns delsquals van ser parcialment recuperatsen aplicar els ordinadors alscampanars a partir dels anys norantadel segle XX, però tractant-sesempre de tocs mecànics.

CONCERTS DE CAMPANES

LA DONA A LA HISTÒRIADurant aquest segon semestres’han realitzat les següents

activitats que, dins els objectius delmuseu, tracten de recuperar idifondre el patrimoni cultural de lacomarca.

El dissabte dia 30 de setembre elMuseu va celebrar un any més lesJornades Europees de Patrimoni.Continuant el recorregut iniciat anysenrere per les poblacions de lacomarca. Enguany l’itinerari enautobús ha visitat Alcàsser, Picassent i Alfafar. En Alcàsser es va visitar l’esglésiaparroquial de Sant Martí, del segleXVII amb pintures atribuïdes aVicente López, i el Mercat Municipal,edifici construït l’any 1927 i un delsmés singulars d’aquesta tipologiaque encara es conserva a lacomarca. Tot seguit, a Picassent esva visitar l’ermita de la Vallivana,construïda al segle XVIII i la torred’Espioca, edifici d’època islàmicadeclarat Bé d’Interés Cultural que,amb altres torres de la comarca,formava part del cinturó de torres de guaita que defensaven la capital. Per últim l’itinerari va finalitzar aAlfafar on els participants van visitarel casino del Centre Recreatiu,l’antic casino del Sindicat Arrosser,ara rehabilitat com a BibliotecaPública i declarat Bé d’InterésCultural, i la parròquia de la Mare de Déu del Do, amb la imatge gòticade la Mare de Déu.

JORNADES DE PATRIMONI

Aquests concerts han estat a càrrecdels Campaners de la Catedral deValència. Són una associació culturalque toquen les campanes de laCatedral de València durant totes lesfestivitats de l’any, i formen part delGremi de Campaners Valencians.

El Museu Comarcal de l’Horta Sud“Josep Ferrís March” ha contribuïtun any més a la difusió de lestradicions nadalenques amb lamostra del Betlem tradicicional, quees va poder visitar des del 29 denovembre al 5 de gener a la salaBenáger. El Betlem d’aquest any haestat muntat pel Mestre BetlemnistaJosé Albacete, en col·laboració ambl’Associació de Betlemnistes deTorrent. José Albacete va resultar elguanyador del concurs de Betlemsde la Comunitat Valenciana convocatper diari Levante EMV. Els seustreballs es caracteritzen per unadelicadesa en els detalls tal i com sies tractara d’un gran diorama.Destaca la forma de concebre elpaisatge i les seues arquitecturesamb unes acurades proporcions.

BETLEM TRADICIONAL

ADRIÀ BESÓ

Director del Museu Comarcal

Visita a l’ermita de la Vallivana dePicassent

Concert de campanes a Aldaia Betlem tradicional

L'HORTA25 15/1/07 13:06 Página 6

Núm. 2

5, s

egon s

emestre 2

006

AS

SO

CIA

CIO

NS

DE

LA

CO

MA

RC

A

ASSOCIACIONS DE LA COMARCA

7

Les Associacions de Mares i Paresd’Alumnes de tota la província de

València estan federades en FAPA-Va-lència, una federació que agrupa totesles mares i pares de l’escola pública iconcertada i que es vertebra de formacomarcal. La comarca de l’Horta Sudés una de les més actives en desenvo-lupar activitats que milloren l’educaciópública i concertada.Les reivindicacions de cadascú delscentres de primària i secundària, tantpel que fa a la millora de les infrastruc-tures com pel que fa a la falta de pro-fessorat o la saturació de les aules i l’e-xistència de barracons, són recollidesper cada AMPA que les comunica alpresident de FAPA de l’Horta Sud i através d’ell arriben a FAPA-València ones negocia amb Conselleria d’Educacióla millora dels problemes localitzats al’Horta Sud. Aquesta negociació és fruc-tífera perquè la federació de mares i pa-res treballa amb el poder que li atorgala seua representativitat: més de 800AMPAs de tota València federades.

L’any 2006 ha sigut l’any de l’adoles-cència a la comarca. Les AMPAs delsinstituts de la comarca han organitzata través de FAPA diferents xarrades icursets per a ajudar les mares i paresa comunicar-se millor amb els seusfills adolescents i per a previndre pro-blemes de drogues, transtorns de l’a-limentació com ara l’anorèxia i la bulí-mia i ajudar-los a parlar de sexualitatamb els joves.L’actualitat també ha encoratjat a lesmares i pares de l’Horta Sud a orga-nitzar actes que ajudaren als progeni-tors a comprendre què està passant ales aules. Així, la violència escolar hacentrat unes jornades a Paiporta onmares i pares han intentat buscar lescauses de l’anomenat bullying. Aldaiai Picanya també han oferit cursos onles mares i pares han aprés com trans-metre als seus fills adolescents que elsjoves que presumeixen i pretenen re-baixar als altres al nivell de la clave-guera no són una altra cosa que uns“perdedors”. Allò que realment és di-

CRISTINA VALERO

L’Horta Sud per una escolapública de qualitat

Jornada celebrada per FAPA a Picanya.

Aldaia, Picanya iPaiporta han acollitenguany jornades icursets del col·lectiu del’Horta Sud de laFederaciód’Associacions deMares i Pares del’escola pública iconcertada.

fícil és acostar-se als amics de manerasincera per a oferir-los ajuda. És moltmés arriscat compartir els sentimentsamb algú que burlar-se’n. D’aquestamanera, mares i pares han trobat pis-tes per ajudar els joves a superar unade les primeres proves amargues queens ofereix la vida: conèixer gent quenecessita causar dolor als altres per ano sentir-se fracassada. El consell ésconfiar en un mateix i en els que esti-men de veritat per superar aquestaprova.

L'HORTA25 15/1/07 13:06 Página 7

8

SOCIOCOMUNITARI

L'Horta Sud superaels 431.000 habitants

Actualment la Comunitat Valencia-na té 542 municipis. Dins del

conjunt valencià l'Horta Sud és una deles comarques més poblades. En2006 els vint pobles de la comarca te-nien en conjunt una població de dretde 431.365 habitants, segons l'Insti-tut Nacional d'Estadística. Per davantde l'Horta Sud se situa solament laciutat de València amb 805.304 habi-tants. I per darrere la resta de ciutatsmés poblades com ara Alacant(322.431 habitants), Elx (219.032habitants) i Castelló de la Plana(172.110 habitants).A més a més, cal remarcar que la su-ma dels 44 municipis que conformenl'Horta Nord i l'Horta Sud supera els680.000 habitants, configurant junt aValència la major concentració demo-gràfica de la Comunitat Valenciana.Cal assenyalar que aquesta gran con-centració poblacional a l'Horta Sud ésel resultat d'un creixement acceleratproduït amb més força a partir de ladècada de 1950, amb l'eclosió de laindustrialització a la comarca. Un fe-

nomen reforçat sobretot per la granonada migratòria provinent fonamen-talment d'Andalusia, Castella-la Man-xa, Extremadura i Aragó. La proximi-tat a València i la creació denombroses zones industrials (126 entot l’Horta) va afavorir l'arribada demilers d'immigrants d'altres llocs d'Es-panya i del País Valencià. Un creixe-ment que va associat a la configuracióde l'àrea metropolitana de València, laqual en conjunt representa la quartaregió industrial d'Espanya. Cal recordar també que, en els últimsanys, la comarca ha experimentat uncreixement de la població immigrantestrangera. De fet, la comarca ha pas-sat de tindre 4.764 inmigrants cen-sats en 2001 a 27.116 en 2005, xifraque representava el 6,34% de la po-blació total de la comarca.Però dins del poble valencià l'HortaSud ha tingut el creixement demogrà-fic més espectacular. En poc més d’unsegle (el període 1900-2006) la po-blació de la comarca s'ha multiplicaten termes absoluts per 7’6, superant

amb molta diferència el creixementde la ciutat de València (3’7) i el de laComunitat Valenciana (3). Cal assen-yalar que en alguns municipis el crei-xement poblacional ha sigut desme-surat, com per exemple Benetússerque ha multiplicat per 35,2 la seuapoblació repecte a l’any 1900, o Mis-lata un 30,7 i Xirivella un 21. Pel que fa a la piràmide de població,l’Horta Sud presenta un model depaís occidental desenvolupat econò-micament, és a dir un territori ambuna gran infrastructura d’indústria iserveis i amb una població jove i d’e-dat mitjana predominant amb ten-dència a l'envellliment. Amb dadesde 2004, les dones representen el51,1% de la població de la comarcai els homes el 49,9%. I per edats ladistribució en 2004 era la següent:la població en edats mitjanes (de 30a 54 anys) representa el 40% del to-tal de la comarca, els joves (de 17 a29 anys) el 32%, els menors de 16anys el 15%, i els majors de 64 anysel 13%.

FRANCESC MARTÍNEZ

En el període 1900-2006 la comarcaha multiplicat per 7,6la seua població.

Les dones representen el 51,1% de la població de la comarca.

L'HORTA25 15/1/07 13:06 Página 8

9

Núm. 2

5, s

egon s

emestre 2

006

SOCIOCOMUNITARI

SO

CIO

CO

MU

NIT

AR

I

EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ DE L'HORTA SUD (anys 1900-2006)

1900 1930 1960 1970 1991 2006 Creixement

1900-2006

Alaquàs 2.370 3.276 8.116 19.639 24.107 30.104 12,7

Albal 2.293 3.100 4.784 7.203 9.109 14.505 6,3

Alcàsser 3.200 4.055 4.679 5.449 7.191 8.505 2,6

Aldaia 2.906 3.974 9.578 16.157 22.350 27.704 9,5

Alfafar 2.552 3.531 4.394 13.093 19.996 20.322 7,9

Benetússer 396 2.517 5.907 10.062 13.831 13.949 35,2

Beniparrell 503 748 1.016 1.044 1.366 1.810 3,5

Catarroja 7.043 8.056 11.680 15.703 20.157 24.916 3,5

Llocnou de la Corona 256 226 204 144 123 102 - 2,5

Manises 3.577 6.667 13.097 19.945 24.453 29.717 8,3

Massanassa 3.228 4.272 5.053 8.010 7.632 8.127 2,5

Mislata 1.411 4.962 10.931 20.920 38.740 43.363 30,7

Paiporta 2.296 3.074 4.054 11.224 15.627 21.846 9,5

Picanya 1.293 2.288 4.620 5.389 7.789 10.278 7,9

Picassent 4.052 5.322 8.433 11.143 14.604 17.848 4,4

Quart de Poblet 1.814 3.152 10.571 20.529 27.404 25.430 14

Sedaví 1.827 2.550 3.544 5.450 8.069 9.344 5,1

Silla 4.421 6.732 7.768 10.090 16.525 18.756 4,2

Torrent 8.561 10.443 24.042 39.724 56.191 74.616 8,7

Xirivella 1.429 2.413 9.250 20.063 26.103 30.123 21

Total Horta Sud 56.029 82.358 151.722 258.081 361.427 431.365 7,6

València 213.550 320.195 505.066 653.890 777.427 805.304 3,7

País Valencià 1.587.533 1.896.738 2.480.879 3.073.255 2.141.114 4.806.908 3

Font: Institut Nacional d'Estadística (INE) i padrons municipals. Dades 1 de gener de cada any.

POSICIÓ QUE OCUPEN ELS POBLES DE L’HORTA SUD

EN EL RANKING DELS 542 MUNICIPIS VALENCIANS

Torrent 8

Mislata 16

Xirivella 25

Alaquàs 26

Manises 27

Aldaia 32

Quart de Poblet 40

MUNICIPIS ORDENATS SEGONS

EL TAMANY DEMOGRÀFIC (ANY 2006)

Nucli de població Habitants

València 805.304

L'Horta Sud 431.365

Alacant 322.431

Elx 219.032

Castelló de la Plana 172.110

L'HORTA25 15/1/07 13:06 Página 9

10

El barranc de Torrent:un espai viu en conflicte amb l’home

El barranc de Torrent -també ano-mentat de Xiva- és uns dels ele-

ments físics més importants de lanostra comarca. Forma part de l'ano-menada conca hidrogràfica de Poyo.El seu llit travessa una bona part delsnostres termes municipals i tradicio-nalment ha estat un element fona-mental en la vida de molts dels veïnsde l’Horta Sud. Però, degradat per lacontaminació, el desordenat creixe-ment urbanístic i la concentració d’in-fraestructures viàries, costa recordarque no fa tant era un espai verd plede vida. Hui només guardem amb elluna relació de conflicte a causa de lesinundacions, oblidant que en som cul-pables i que, en cas de recuperar-lo,el barranc de Torrent podria esdeve-nir un autèntic pulmó verd per a l’Horta Sud. En els anys 60, els ciutadans de l’Hor-ta Sud gaudien del temps d’oci al ba-rranc de Torrent, on encara podienbanyar-se a l’estiu als racons on hi ha-via aigua tot l’any, o simplement jugar.Molts dels nostres majors encara re-corden com s’aprofitaven els seus re-cursos naturals com ara la pesca, lesdiverses plantes –amb la bova es

construïa el seient de les cadires– o laterra que se n’extreia per a la cons-trucció. De fet, els clots que deixavenles extraccions eren aprofitats com abassetes per a prendre el bany. Hui, però, el barranc només mereix lanostra atenció quan es produeixen lesinundacions de la tardor, sobretot alsmunicipis més afectats per les crescu-des: Alaquàs, Aldaia, Catarroja i Mas-sanassa. El que s’oblida habitualmentés que són les nostres actuacions so-bre el territori les que han transformatel barranc en un perill.

LES INUNDACIONS D’UNA CONCAMOLT GRANQuan parlem del barranc de Torrent–o de Catarroja, o de Xiva, o dels Ca-valls– ens referim a un sistema hídricformat per un conjunt de rambles queorganitzen el drenatge entre les con-ques dels rius Túria i Xúquer, l'anome-nada conca de Poyo. El fet que esdesborde amb tanta facilitat és per-què té una conca prou gran. La concadel barranc de Torrent arriba a la se-rra de Los Bosques, al nord de Xiva, irep les escorrenties de la serra Peren-xisa. Per això totes les precipitacions

BORJA CATALÀ

ACTUALITAT COMARCAL

En 2007 es compleixen50 anys de la fatídicariuada de 1957 queassolà València il'Horta. En aquestainundació esdesbordaren el Túria iels barrancs de lacomarca, provocantpèrdues humanes idanys materials. La construcció del noullit del Túria,l'anomenat 'Plan Sur',ha resolt el problemade les riuades per a lacapital, però l'HortaSud encara viu sotal'espasa de Damoclesde les avingudes delsbarrancs de la concade Poyo.

Projecte d’adequació ambiental de la conca del Poyo o barranc de Torrent.

Barranc de la Saleta al seu pas perAldaia.

L'HORTA25 15/1/07 13:06 Página 10

11

que cauen al Pla de Quart (Alaquàs,Aldaia, Quart de Poblet...) i a la zonade Xest i Xiva, acaben al barranc. “Ésuna àrea relativament extensa i per ai-xò, en una zona en què durant els me-sos d’octubre i novembre es poden pro-duir precipitacions importants, laconca pot manifestar el que denomi-nem respostes d’inundacions llamp, çoés, molt ràpides”, explica el geògrafCarles Sanchis Ibor, del Centre Valen-cià d’Estudis del Reg (CVER). “En unazona en què les precipitacions anualssón fluixes, en un dia poden caure fàcil-ment més de 100 litres per metre qua-drat o 200”, afegeix Sanchis Ibor. Iper això el barranc es desborda ambtanta força.Aquest comportament de la natura ésabsolutament normal. És el comporta-ment natural de la zona mediterrània.Carles Sanchis Ibor recorda que “lacatàstrofe és una percepció totalmenthumana. En realitat no hi ha cap catàs-trofe, és el comportament normal delsbarrancs”. La conca és gran i les pre-cipitacions a la Mediterrània tenenunes puntes molt clares. És habitualque un riu no tinga pràcticament pre-cipitació i que, de sobte, en un dia tin-ga una punta molt elevada. És una ca-racterística definitòria del climamediterrani, el nostre clima.

De tota manera, no tota la conca delPoyo –un altre dels noms amb què ésconegut– és igualment conflictiva pera l’ésser humà. En realitat, el barrancde Torrent només és problemàtic dePaiporta en avall. Dalt de Paiporta elcaixer té una secció que fa impossibleun desbordament perquè té per amolt de cabal. Però de Paiporta enavall el caixer va fent-se més estret iés molt fàcil que es desborde, sobre-tot en el tram que hi ha entre Cata-rroja i Massanassa. Els desborda-ments tradicionals es produeixen eneixir de Paiporta. “Això és un compor-tament fonamental en totes les ram-bles mediterrànies” –afirma SanchisIbor. I matisa: “Quan el barranc arribaal tram final, l’encaix que ha portat ales muntanyes es perd, el pendent tam-bé es perd perquè ja està arribant auna zona plana i aqueix és el lloc on esdisseminen les crescudes de maneranatural”. El problema és que aqueixos espaissón precisament els més atractius pera la població, perquè tenen una majorriquesa agrària i són on normalment hiha assentaments de població. Per aixòhi ha un conflicte entre la natura i l’o-cupació humana.Un altre punt conflictiu del sistema delPoyo és el barranc de la Saleta, entre

’Alaquàs i Aldaia. Tots dos pobles hancrescut al llarg dels segle XX cap al seubarranc. Per exemple, l’estació detren que ambdues localitats compar-teixen està dins del barranc. “Els dospobles haurien d’haver crescut cap afora i deixar un buit enmig amb unasecció ben ampla perquè poguera pas-sar el barranc”, troba Sanchis Ibor, “pe-rò l’errada ja està comesa”.

Barranc de Torrent dins de Picanya.

Quan parlem delbarranc de Torrent –o de Catarroja, o deXiva, o dels Cavalls– ens referim a unsistema hídric formatper un conjunt derambles que organitzenel drenatge entre lesconques dels rius Túriai Xúquer, l'anomenadaconca de Poyo

Barranc de Torrent al seu pas perPaiporta.

Mapa de la conca hidrogràfica delbarranc del Poyo.

ACTUALITAT COMARCAL

AC

TU

AL

ITA

T C

OM

AR

CA

LN

úm. 2

5, s

egon s

emestre 2

006

L'HORTA25 15/1/07 13:06 Página 11

12

LES INUNDACIONS DEL 2000 La tardor de l’any 2000 es produí unabona mostra del que el barranc és ca-paç de fer. El 22 d’octubre, la rambladel Poyo es desbordà. L’A-3 quedà ta-llada durant tres dies i s’inundaren elsaccessos als polígons industrials deQuart de Poblet i l’Oliveral –a Riba-ro-ja de Túria, al Camp de Túria–, entred’altres destrosses. El barranc de laSaleta també se n’isqué i a Aldaia in-undà el poliesportiu, l’institut, els ca-rrers pròxims a la via del tren, els ca-rrers cèntrics i la zona industrial. El60% del nucli urbà queda negat, i elpoble quedà completament aïllat. Laxifra baixà fins al 40% a Alaquàs.Aigües avall de Paiporta, on el llit es famés i més estret i on l’ésser humà hamodificat els marges naturals, el ba-rranc també es desbordà. El 20% delnucli de Catarroja restà negat. Es tallàla pista de Silla, diversos túnels i pontsquedaren també tallats i el nivell del’aigua de l’Albufera pujà entre 50 i 80centímetres, cosa que obligà a obrirels tancats arrossers per provocar unainundació controlada. Malgrat haver provocat mols danysmaterials, aquestes inundacions no te-nen res d’extraordinari. “Fou una ba-rrancada de les que cada 25 anys hiha al barranc”, assegura Sanchis Ibor.L’autèntic problema fou que els muni-cipis i les infraestructures havien cres-cut amb escassa o nul·la planificacióen zones amb risc d’inundació.

LA MANCA DE PLANIFICACIÓTERRITORIALLa poca previsió i planificació del terri-tori, tant pel que fa a urbanitzacionscom pel que fa a infraestructures, haestat una crítica que s’ha fet de ma-nera recurrent quan hi ha hagut unabarrancada. De fet, hi ha escrits delsegle XIX en què ja es denunciavenaqueixes qüestions. Però no només esconstrueix; moltes vegades els agricul-tors guanyen terrenys als barrancs.Per això hi ha la dita popular que diu:“després vindrà el riu reclamant les es-criptures”. A més a més, molts dels ponts deltram baix del barranc no tenen la di-mensió adequada, com és el cas delpont del Camí Reial entre Massanassai Catarroja. El pont és del segle XVIII ité una secció molt reduïda per a la ca-pacitat del barranc. “Aqueix és moltdisculpable perquè és del segle XIX; pe-rò el més problemàtic en aquest mo-ment és el de la línia de tren València-Madrid, que és el més estret que té elbarranc i té uns 40 anys”, denunciaSanchis Ibor.Encara que, legalment, els terrenysdel barranc eren sòl públic, fins alsanys 80 no comença a regular-se’n laplanificació. “A partir de la nova lleid’aigües començà a haver-hi una mi-queta més de consciència al voltant delque són els espais públics, tenint encompte les riuades de l’època, i a par-tir del moment que comença a haver-hi

ACTUALITAT COMARCAL

Zona canalitzada del barranc de Torrent al terme de Catarroja.

Riuada de l’any 2000 a Aldaia.

LA FAUNA I FLORA DEL

BARRANC

Malgrat la degradació experi-mentada en els darrers anys en elbarranc de Torrent, el seu llit en-cara està poblat per una granquantitat d’espècies animals, en-tre d'altres el dragó comú, ratapenada comuna, rabosa, geneta,bauet, rossinyol, basqueta capne-gra, cabussonet, cabrellot, garce-ta blanca, aró roig i el xitxarrot.Aquesta és només una mostra dela riquesa de fauna que presentael barranc de Torrent. Totes les es-pècies de la llista estan classifica-des d’interés especial pel CatàlegNacional d’Espècies Amenaça-des.Així mateix, la contaminació i lainvasió d’altres espècies hanafectat molt la coberta vegetaldel barranc, però encara s’hi pottrobar una rica varietat de flora ivegetació. Heus-ne ací una xico-teta mostra. A l'ntorn de Torrentl'alzina, el baladre, l'esbarzer, lamurta i el fenoll; Entre Picanya iCatarroja, l'alber piramidal, el piblanc i la figuera; i en la marjal del’Albufera, el card, l'olivarda i lacalèndula.

L'HORTA25 15/1/07 13:06 Página 12

13

un funcionament administratiu o d’ur-banisme més important”, recorda San-chis Ibor. A banda, el fenomen no ha-via estat tan intens fins a després delsanys 60. Cal tindre en compte queabans d’aqueixa data no hi havia undesenvolupament urbanístic que fóraproblemàtic. El Pla de Quart estavaconstituït pràcticament per garroferes.És a partir dels 70 quan s’intensificaaqueix urbanisme i el conflicte es famés evident. Tant per urbanitzaciócom per infraestructures.A partir de l’any 1982, la desfeta delpantà de Tous significà una mena depresa de consciència en les obres pú-bliques que no havia estat tan severaabans. Per exemple, moltes de les in-fraestructures que hi havia a la Riberavan ser denunciades a partir d’aquellmoment. I a partir d’aleshores es féuun control més seriós sobre les in-fraestructures. És una fita simbòlicapatent en els mitjans de comunicació ide pressió social, una pressió socialque no existia abans.“Ara aqueix problema està resolt; hiha el Patricova (Pla d’Acció Territorialde Caràcter Sectorial sobre Prevenciódel Risc d’Inundacions a la ComunitatValenciana) i hi ha una legislació es-tricta”, argumenta el geògraf. Segonsaquesta legislació, als municipis quetenen un determinat risc d’inundacióperquè tenen dins del seu terme mu-nicipal un barranc, hi ha una àrea enquè no es poden fer edificacions o al-gunes àrees on es poden fer edifica-cions amb uns condicionants (d’alça-da i de seguretat). “Que la lleiexistisca no vol dir que s’acomplisca”,lamenta Carles Sanchis Ibor, encaraque assegura que en la major part

dels casos s’està acomplint; quan hiha un desenvolupament urbanístic, siafecta una zona inundable o un cai-xer, s’ha de fer un informe i aquestpassa per la CHX, que és la que dónael vistiplau al projecte. “És un proce-diment que funciona. Hi ha projectesque exigeixen petites correccions id’altres que n’exigeixen de grans. Mol-tes vegades s’ha de fer una adequacióen paral·lel a l’obra. La Confederacióara és molt estricta: si l’estudi no reu-neix les condicions, no l’aproven”, sen-tencia el geògraf.

ELS PROJECTES PER ACOMBATRE LES RIUADESLa continuïtat i gravetat dels desbor-daments del barranc de Torrent i lesqueixes de municipis i particulars afec-tats feren que la CHX decidira actuarsobre la seua conca. Aquest organis-me aprovà l‘any 1995 el Projecte derestitució i adaptació dels llits naturalsdels barrancs del Poyo, Torrent, Xiva iPozalet. El pla comptava amb un pres-supost estimat de 15.273 milions depessetes (91.638.000 euros) i estavadividit en quatre fases.L’actuació que aprovà la CHX consistiaa canalitzar artificialment 42 quilòme-tres de barrancs de la conca per aug-mentar-ne el cabal i evitar les inunda-cions. També preveia altres actuacions,com desviar el barranc de la Saleta

amb un canal per fora dels nuclis d’A-laquàs i Aldaia cap al barranc de To-rrent, per exemple.Aquesta proposta provocà el rebuigdels col·lectius ecologistes, de diver-ses associacions comarcals i fins i totd’alguns experts, que criticaren la du-resa del projecte. “Era una obra inne-cessàriament dura: portava molt deformigó i molta obra dura dins del parcnatural de l’Albufera”, explica CarlesSanchis Ibor. El geògraf titla d’“inne-cessària”, una part important de lesactuacions del pla, ja que el procedi-ment natural és que el barranc pugadesbordar dins del parc natural i lami-nar així la crescuda, alleujant fins i totels danys que puguen produir-se a lapart alta de la conca. “Per raons hi-dràuliques, per raons de paisatge i perraons ecològiques era una obra queera innecessàriament dura. Es feia ser-vir massa formigó i es construïen unstalussos massa durs que no comporta-ven la regeneració del llit ni represen-taven la restauració del barranc com aespai natural”, conclou Sanchis Ibor.En molts trams hi havia ampliació decaixer i recobriment de ciment. En al-tres, el que es preveia era un lleugerrecobriment. El projecte de la CHX tenia un proble-ma afegit: era un risc molt gran per al’Albufera de València, perquè amb ellael barranc esdevenia “una autopista als

ACTUALITAT COMARCAL

AC

TU

AL

ITA

T C

OM

AR

CA

LN

úm. 2

5, s

egon s

emestre 2

006

ACTUACIONS MUNICIPALS

La solució a les inundacions de la conca del barranc de Torrent exigeixuna actuació integral. Però diversos municipis, davant el retard de l'Ad-ministració central, han engegat o han planificat diverses actuacionsque tracten de minimitzar els efectes de les riuades. Sovint, les obressón pegats que de vegades no fan altra cosa sinó traslladar el problemad’una vora del barranc a l’altra o d’un caixer a un altre. Ací s’ofereix unamostra d’algunes de les actuacions a escala local realitzades o previstesa l’Horta Sud. Entre les obres més conegudes figuren les realitzades a Al-daia a partir de l'any 2000: ampliació del barranc de la Saleta al carrer deValència, grans col·lectors d'aigües pluvials i ampliació del cunetó delDistribuïdor Sud. Altra obra significativa ha estat la restitució del barrancde la Baixada de Romeu a Catarroja. Més recentment, l'ajuntament deManises i la Generalitat han planificat la canalització del barranc del Saltde l’Aigua per aquest municipi, projecte que està en exposició pública ique tindrà un cost econòmic de 25.120.694 euros.

Obres d’ampliació del cunetó delDistribuïdor Sud a Aldaia.

L'HORTA25 15/1/07 13:06 Página 13

14

El rebuig social i el canvi de govern aMadrid portaren un projecte nousubstancialment diferent, el qual vaser presentat en juliol de 2004 i queara és en exposició pública. Entre elsseus punts principals, el nou pla de laCHX proposava la construcció d’unapressa a Xest que regularia els cabdalsde la conca alta del Poyo i el Pozalet;barranc del Pozalet i el del Poyo perlaminació; s’adaptaria el barranc delPozalet en el punt on es creua amb elbypass; es desviaria el barranc de laSaleta per fora dels nuclis d’Aldaia iAlaquàs fins al nou llit del riu Túriamitjançant un corredor verd; i la quar-ta actuació prevista és la delimitacióde la confluència dels barrancs del Po-yo i Gallego per a deixar-la com a àreade laminació natural, que reduiria elscabals en avall d‘aqueix lloc.Sanchis Ibor creu que el nou projectede la CHX és, a hores d’ara, l’única so-lució possible, amb corredors verds iàrees de laminació. I afegeix: “A mim’agradaria que estiguérem en el1960. Ara es farien les coses d’una al-tra manera, perquè el problema és coms’ha desenvolupat el Pla de Quart i lamanera en què s’ha desenvolupat totaquest creixement en els darrers anys.Si açò s’haguera fet d’una altra mane-ra, s’hauria estudiat prèviament, s’hau-

rien alliberat les zones de laminacióhabitual, podríem tindre un barrancfantàstic, en un estat ecològic magnífici les solucions als problemes d’inunda-bilitat no serien tan conflictives ni re-queririen obres tan dures. Ara bé, en lasituació en què està el Pla de Quart, aAlaquàs i a Aldaia no hi ha cap altrasolució possible”.A més, la proposta de juliol del 2004aporta la reforestació i l’estabilitzacióde sòls i preveu el respecte als espaisprotegits, a les vies pecuàries i als ja-ciments, a més de preveure mesurespreventives contra la contaminaciódurant les obres.

EL FUTUR D’UN ESPAI VIUEn el llibre Un barranc viu. Medi natu-ral i usos tradicionals del barranc deTorrent, coordinat per Carme Pastor ipel mateix Ibor i editat per l’Ajunta-ment de Torrent, Carles Sanchis enparla així: “La situació d’aquest ba-rranc no és gens extraordinària, ni pelsseus valors naturals o culturals ni pelseu lamentable estat de conservació. Siexaminem els altres barrancs, ramblesi rius secs del litoral valencià, trobemun escenari molt similar”. El barranc ha estat al llarg de la histò-ria una font molt important de recur-sos per als veïns de la conca, però el

ACTUALITAT COMARCAL

Projecte d’actuacions en el curs mitjà del barranc del Pozalet.

sediments de la conca perquè arribarende manera directa al mateix estany”,segons les paraules de Sanchis Ibor. Ensituacions de normalitat, quan ve unariuada els sediments que transportal’aigua s’escampen per la marjal arros-sera i no es produeix cap destrossamés enllà de problemes a algun campi trencaments d’algunes séquies, de fà-cil reparació. Però si s’aboca totaqueix carregament de sediments almateix temps a l’estany, en tres o qua-tre avingudes d’aigua es podria terra-plenar l’Albufera. La canalització crea-va un conducte que alterava lescondicions naturals del barranc.D’aquest projecte només se n’executàuna fase, la primera, que era la queafectava Catarroja i Massanassa, prin-cipalment. Eren set quilòmetres de re-cobriment de ciment i ampliació de cai-xer i que han costat 21.732.597,69euros, segons la CHX. Segons CarlesSanchis Ibor, “entre Catarroja i l’Albufe-ra sí que s’ha executat d’una maneraque era imprescindible.”

UNA PLATAFORMA COMARCAL

COMPROMESA AMB

EL BARRANC

El lamentable estat del barrancva provocar que una sèrie de ciu-tadans i associacions de la co-marca s’aplegaren per constituiruna plataforma ciutadana: Un ba-rranc verd, net i viu... Sense for-migó. Aquesta plataforma haprotagonitzat diverses accions dedifusió i sensibilització social pera donar a conéixer l’estat i el va-lor del barranc. Les organitza-cions que en formen part són:Ateneu Cultural Casino de To-rrent, Col·lectiu Ecologista Rose-lla, Associació per a la Conserva-ció de la Serra Perenxisa,Coordinadora Ecologista Veïnald’Aldaia, Associació Cultural ElMussol, Associació Cultural ElCaixó, Associació Cultural Atza-vara, Associació Cultural Veles iVents i Acció Ecologista-Agró.

L'HORTA25 15/1/07 13:06 Página 14

ACTUALITAT COMARCAL

AC

TU

AL

ITA

T C

OM

AR

CA

L

creixement econòmic experimentatpel País Valencià dels anys 60 ençà l’-ha portat a un elevat grau de degra-dació i ha reduït el seu paper al d’unproblema recurrent per als pobles dela comarca. Amb tot, malgrat lestransformacions territorials de la sego-na meitat del segle XX, el barranc deTorrent té moltes possibilitat de con-vertir-se en un pulmó verd que verte-bre una gran part de l’Horta Sud. Se-gons Sanchis Ibor hi ha duespossibilitats: “Tindre’l fet una clave-guera i una vergonya, o aprofitar per adisposar d’un element natural que pu-ga connectar una zona de gran valorecològic, com és l’Albufera, amb uneszones més o menys arrasades com pu-ga ser la Perenxisa”. A més, els ba-rrancs de la conca alta estan en moltbon estat (Xest, Xiva, la Perenxisa, elGallego), i n’hi ha alguns que tenenunes zones molt ben conservades,amb vegetació i amb aigua quasi per-manent, encara que hi ha aspiracionsurbanístiques per a la zona.Sanchis Ibor insisteix: “No té un valorexcepcional, però en comptes de ser unelement de degradació podria ser unelement que articule una sèrie d’espaisverds de la comarca i un espai singulari de valor per a tots els pobles, com hoera en el passat”. I en els trams baixos

15

El barranc de Torrent témoltes possibilitats deconvertir-se en unpulmó verd quevertebre una gran partde l’Horta Sud.

del Segura i del Xúquer s’han plantejatalgunes intervencions que preveuen laseguretat de les poblacions i la recu-peració de la fauna i de la flora. Al ba-rranc de Torrent cal un colp de timóper capgirar la situació de degradacióque el condemne “al revestiment d’es-cullera i formigó” segons les paraulesdel geògraf. Un canvi en la percepciósocial del creixement econòmic i deldesenvolupament de les infraestructu-

res ajudaria a recuperar el que no fatant fou un barranc net solcat per unrierol d’aigua clara. L’oposició delsveïns del barranc a l’artificialització haestat un primer pas. Ara caldrà que lesinstitucions públiques comprenguenque cal fer compatible la protecciódels nostres pobles amb el respecte ila recuperació del medi ambient. I queho apliquen. Sembla que el nou pro-jecte va en aquesta direcció.

Núm. 2

5, s

egon s

emestre 2

006

Projecte d’actuacions en el curs baix de la rambla de Poyo a Picanya.

L’ÚS TRADICIONAL DEL BARRANC DE TORRENT

La gent gran de l’Horta Sud recorda encara el profit que fa 40 es treia delbarranc de Torrent. Un aprofitament que s’ha oblidat arran de l’abandóde l’economia d’autoabastiment i agropecuària dels anys 60 ençà. Elsmés vells poden contar com al barranc es collien espàrrecs, endivietes ofigues de pala. També se n’extreia ricí per a fer oli purgant i l’àloe per aguarir cremadures. La bova era emprada per a fer cadires, i amb la pite-ra elaboraven cordells i sacs. Les canyes de la marjal serviren molt detemps per a construir els sostres de les cases. A la marjal també es re-collien ous d’ànec i es portava el ramat a pasturar, com a molts trams delbarranc. La pesca i la cacera d’algunes aus encara es practica. El seu ca-ràcter lineal afavorí que el barranc s’utilitzara com a via de comunicacióentre pobles. Per altra banda, l’oci no desaprofità l’espai del barranc:tant per a celebrar les festes patronals com per a jugar partits de futbol,així com per a prendre el bany. A més, tasques domèstiques com llavarla roba o escurar els plats es podien realitzar en alguns punts del ba-rranc, d’on també s’extreia grava i arena com a material de construcció.L’ús més habitual que a hores d’ara es fa del barranc, el d’abocador dedeixalles, també es feia fa 50 anys, encara que els residus de l’era prein-dustrial solien ser biodegradables.

L'HORTA25 15/1/07 13:06 Página 15

GENT D’ACÍ

La nova realitat migratòria necessitanoves propostes. Per a aquesta advo-cada, “sembla paradoxal que, en unmón en què els fluxos financers i co-mercials s’incrementen dia a dia, conti-nuen havent-hi fortes restriccions a lallibertat de circulació de les persones”.Les normes i la realitat social hand’estar estretament unides, cosa queno es dóna moltes vegades en la re-gulació de l’estrangeria. En el període2000-2004, a l’Estat espanyol es vadonar prioritat als aspectes d’ordrepúblic i de control de la immigració iles polítiques d’integració socialadoptaren un caràcter subsidiari. Desdel 2004 fins ara, les polítiques esta-tals estan posant l’èmfasi en la qües-tió laboral.

L’advocada d’aquest centre que atén lapoblació nouvinguda és Empar López,encara que la seua activitat principal ésinformar sobre autoritzacions de tre-ball, de residència i de nacionalitat itramitar papers per a la regularitzaciód’aquests ciutadans. Empar destaca latasca de sensibilització que es desen-volupa tant amb la població autòctonacom amb la immigrant, ja que les duespoblacions estan vivint canvis que calafrontar de manera enriquidora.“La immigració ha de plantejar-se comun repte, no com un problema. Hem demirar el fenomen de la immigració ambuna mirada positiva i oberta”. Així declara manifesta Empar López la seuavisió dels fluxos migratoris que moltesvegades des dels mitjans de comuni-cació massius es distorsionen mos-trant-los com una amenaça. “Moltagent no té la capacitat d’entendre lescauses del que està passant i és fàcilsatisfer-los amb una sola explicació: laculpa és de la immigració. D’aquestamanera, els immigrants són transfor-mats en bocs expiatoris quan realmentsón víctimes del sistema”.

Per raons econòmiques, religioseso polítiques, hui hi ha un grup hu-

mà que va errant pel món travessantfronteres i territoris no sempre hospi-talaris. Anomenem-los desplaçats, exi-liats, emigrants o immigrants legals oil·legals... Són, per damunt de tot, és-sers humans.En aquest miratge del benestar que hacreat occident i que està suposant ladesarticulació cultural, familiar, econò-mica i, fins i tot, política de molts paï-sos hi ha algunes entitats que es pre-ocupen per crear xarxes de suport pera aquestes persones que han hagut dedeixar el seu lloc d’origen. A la co-marca de l’Horta Sud es troba un cen-tre pioner a l’Estat espanyol en l’aten-ció als immigrants.Molt abans que els carrers dels nos-tres pobles i ciutats s’ompliren de per-sones de totes les races, la Mancomu-nitat de l’Horta Sud va crear un centreper a immigrants que des de fa sisanys serveix de pont entre la vida i lacultura local i comarcal i la cultura fo-rana, on els conceptes clau són el mes-tissatge i la interculturalitat.

16

“Les migracions continuaran.És més intel·ligent regular-les que criminalitzar-les”

Empar López és una de les tres advocades delCentre d’Immigrants de la Mancomunitat del’Horta Sud, i porta sis anys atenent personesnouvingudes a la comarca. Amb aquesta expertaen dret d’estrangeria hem parlat del fenomen de laimmigració a la comarca de l’Horta Sud, de laimportància de la sensibilització tant amb elsforanis com amb la població autòctona i del seutreball en un projecte ambiciós de transformacióde la realitat social.

CRISTINA VALERO

L'HORTA25 15/1/07 13:06 Página 16

Els programes d’integració del Centred’Immigració de la Mancomunitat del’Horta Sud estan finançats pel Go-vern central i per la Mancomunitat del’Horta Sud. La seua finalitat és tren-car estereotips i interrelacionar la po-blació d’acollida amb la nouvinguda.Per a aconseguir aquests objectiuss’organitzen xarrades i videofòrums ales escoles i als instituts de la comar-ca. Les tècniques del Centre, nascu-des a altres països, expliquen als jo-ves les realitats de les nacions d’onprovenen la major part d’immigrants.També les mares i els pares d’alum-nes dels col·legis i instituts aprenen amirar amb ulls d’acolliment els nousveïns. Per a promoure l’ocupaciós’imparteixen tallers per a personesimmigrants sobre els seus drets i deu-res i es formen els professionals delsajuntaments i de les agències de tre-ball sobre immigració. Però també elsnouvinguts expressen les seues sen-sacions i comparteixen les peculiari-tats de les seues arrels amb la gentde casa. I és que, com diu Empar Ló-pez, “moltes vegades parlem de po-

17

blació immigrant sense tindre-la encompte; ací, ells també en són prota-gonistes”.Protagonistes d’una societat en plecanvi i desenvolupament, protagonis-tes d’uns moviments migratoris que“continuaran donant-se i que cal regu-laritzar, no criminalitzar”, protagonis-tes del creixement econòmic que estàexperimentant l’economia comarcal iestatal des que ells estan al nostrecostat. Sense anar més lluny, gràciesals immigrants la renda dels espanyolsha augmentat 623 euros en cinc anys.Els immigrants aporten el 7,4% del to-tal de les cotitzacions socials i nomésperceben el 0,5% de les despeses enpensions. A més, dels 2,63 milions dellocs de treball creats entre 2001 i2005, 1,32 milions foren ocupats perimmigrants. No hi ha hagut per aixòmés espanyols en l’atur. Al contrari, lataxa de desocupació estructural entre1996 i 2005 s’ha reduït 2 punts se-gons un informe elaborat per l’OficinaEconòmica del Govern.Una de les claus d’aquest fenomen ésla incorporació massiva de dones im-

migrants al mercat de treball espan-yol. Per exemple, la major disponibili-tat de servei domèstic permet tambéa més famílies espanyoles incorporartots els seus membres adults al mer-cat laboral.Des del Centre d’Immigració de laMancomunitat de l’Horta Sud, en de-finitiva, s’intenta canviar la realitat lo-cal, la més propera, la del poble, demanera que tots, tant si estem ací desde sempre com si hi estem 20 anys o3 anys, tots, tinguem el sentimentd’estar a casa

GENT D’ACÍ

GE

NT

D’A

CÍ

Núm. 2

5, s

egon s

emestre 2

006

Gràcies als immigrantsla renda dels espanyolsha augmentat 623euros en cinc anys.Els immigrants aportenel 7,4% del total de lescotitzacions socials inomés perceben el0,5% de les despesesen pensions. A més,dels 2,63 milions dellocs de treball creatsentre 2001 i 2005,1,32 milions forenocupats perimmigrants.

“La immigració ha de plantejar-se com un repte,no com un problema. Hem de mirar el fenomende la immigració amb una mirada positiva ioberta”.

L'HORTA25 15/1/07 13:06 Página 17

PAISATGES DE L’HORTA SUD

18

Entre la planura litoral de la co-marca de l’Horta Sud i les mun-

tanyes de la comarca de la Foia deBunyol-Xiva, trobem una d’eixes zo-nes, una cadena menuda de muntan-yetes, de baixa elevació que, proce-dent dels contraforts del sistemaIbèric, s’aboca a la mar i a les nostrescomarques més orientals situades alvoltant de la ciutat de València. És laserra Perenxisa.El seu cim és el pic Perenxisa, de 327metres d’altitud, punt marcat amb unvèrtex geodèsic de segon ordre. Desd’eixe punt hom pot veure una bonapart de les comarques de l’Horta Sud,

l’Horta Nord, la Ribera Alta, la RiberaBaixa, el Camp de Morvedre, i cap al’oest la Foia de Bunyol-Xiva. Es tractad’un mirador privilegiat.La serra Perenxisa té una forma allar-gada, en direcció nord-oest/sud-est,amb una longitud aproximada de 10quilòmetres i una superfície d’uns 11quilòmetres quadrats. Se situa entreles coordenades 0º 32’ 50” i 0º 37’10” de longitud oest i 39º 25’ 04” i39º 27’ 10” de latitud nord. Des delpunt de vista geografic administratiu,la serra és un espai compartit pertres municipis: Torrent, Godelleta iXiva.

CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUESGeològicament, la serra Perenxisa ésun aflorament del cretàcic superior, del’època del mesozoic. Després de lesintrusions marines i la retirada poste-rior de les aigües, els depòsits de ma-terials han anat conformant al llarg deltemps geològic l’espessor de la serra.En l’actualitat, els afloraments de ma-terials del cretàcic queden a les zonesmés elevades, mentre que els mate-rials del terciari es troben a les zonesaltes més al nord-oest. El sòl més re-cent, el procedent del període quater-nari, el trobem a la zona baixa i a larodalia.La xarxa hidrològica a Perenxisa éscurta, d’acord amb les seues dimen-sions i la seua altitud. Els barrancs,amb els llits habitualment secs, nomésporten aigua de manera intermitent enperíodes de pluja i amb un cabal con-dicionat a la intensitat de les precipi-tacions. Els barrancs que aboquen lesaigües de pluja cap al nord ho fan albarranc del Gallec o al barranc de Xi-va (també anomenat barranc de To-rrent) i són més llargs i de pendentmés suau que els que ho fan cap alsud, molt curtets però amb una incli-nació major i que aboquen les aigüesal barranc de l’Horteta.El barranc de l’Horteta és una via flu-vial amb un curs d’aigua permanentque voreja la serra, de vegades a unacerta distància i altres tocant-la, perla cara sud, i que desemboca, final-ment, en el barranc de Xiva, ja dinsdel nucli urbà de la localitat de To-rrent. També cal fer menció del ba-rranc del Gallec, que travessa la serrapel nord-oest i porta aigua al llarg detot l’any, que aboca al barranc de Xi-va. Aquests dos barrancs no naixenen la serra i són l’única excepció a

La serra Perenxisa, un espainatural de l’Horta Sud

ALFREDO BENLLOCH BARRACHINA

Barranc de Gallec.

L’Horta Sud es caracteritza per ser bastant planai amb una orografia molt discreta. Només alstermes de Picassent i de Torrent és on trobemmuntanyes de poca elevació que són espaisencara poblats per una vegetació natural i on hiha zones apartades de l’activitat humana, on lafauna gaudeix d’una certa tranquil·litat i disposad’hàbitats bastant ben conservats.

L'HORTA25 15/1/07 13:06 Página 18

una xarxa de barrancs que, com s’hadit, estan quasi sempre secs. Unesquantes fonts aboquen l’aigua aaquests barrancs, amb la qual cosacol·laboren a mantindre’n el cabal alllarg de tot l’any. Les aigües de la fontde Calicanto flueixen cap al barrancdel Gallec, al límit occidental de Pe-renxisa. La font de la Teula, la deMuntanyana i la de Bailon es trobenal sud de la serra i aboquen al ba-rranc de l’Horteta. Com a record delsmés majors queda la font de la Ca-rrasquera, ja assecada i amagada enuna finca particular, actualment noaccessible.

LA VEGETACIÓ I LA FLORA DEPERENXISAAls espais de la serra Perenxisa lliuresd’urbanització trobem una vegetaciópròpia del clima mediterrani. Es tractade formacions típiques de la muntan-ya baixa mediterrània, en l’anomenatestatge termomediterrani, caracterit-zat per temperatures suaus a l’hivern icalor a l’estiu amb precipitacions mésaviat escasses.La vegetació potencial de la serra, queés la que per les seues característi-ques i ubicació geogràfica hauria d’es-tar present, seria la formació de ca-rrascar. Per la mateixa degradació il’activitat humana al llarg del temps,en l’actualitat podem trobar diferentsetapes de successió del carrascar, arapràcticament inexistent a la serra.Així, en les zones més ben conserva-des, la vegetació està formada per lamàquia, formació vegetal amb arbus-tos de més de 2 metres d’alçada queformen un conjunt vegetal espés. Sónpocs els punts on la trobem, però en-cara en queden restes en la rodalia delbarranc del Tizó i en capçaleres de ba-rrancs que vessen al Tizó, a la caranord. La carrasca (Quercus ilex) i l’ar-bocer (Arbutus unedo) són espèciesrepresentatives de la màquia i encarapresents en forma arbustiva en eixosbarrancs de la cara nord. La formació vegetal que predomina ala major part de la serra, però, és lagarriga, conformada per arbustos amb

una alçada fins a 1,5 metres, plantesllenyoses i amb fulles perennes, sem-pre presents. A les zones de garrigatrobem amb més densitat i abundàn-cia diverses espècies de plantes comel llentiscle (Pistacia lentiscus), la cos-colla (Quercus coccifera), el càdec (Ju-niperus oxycedrus), l’aladern (Rham-nus alaternus), l’arç negre (Rhamnuslycioides) i el margalló (Chamaeropshumilis), a més d’altres de presènciamés discreta. Es tracta de la vegetaciópresent a les zones interiors, com araa la partida dels Arcs i de Montele-vante i a bona part del vessants de to-ta la serra, i també a les vores i llitsdels barrancs secs.En els espais més degradats apareix laformació vegetal de brolla, una comu-nitat de plantes de port més baix, enquè les espècies que predominen sónarbustos llenyosos com ara estepes ialgunes plantes aromàtiques. Hi pre-dominen el romaní (Rosmarinus offici-nalis) i l’estepa blanca (Cistus albidus)acompanyades d’altres com el brucd’hivern (Erica multiflora) i l’estepero-la (Cistus clusii).Tant en la formació de garriga com enla de brolla apareix l’única espècie re-presentant de l’estrat arbori, el piblanc (Pinus halepensis), una espèciecolonitzadora per excel·lència, i quetroba el seu espai idoni de creixementen aquestes formacions, especialmenten les de brolla, on la llum arriba amb

facilitat al sòl i la competència entreles espècies vegetals és més baixa enrelació al seu potencial d’arrelament.Les pinedes de pi blanc, com les quetrobem a la serra, no són boscos en elsentit ecològic de la paraula, ja que nohi ha interacció entre els arbres i elsarbustos ni amb les plantes de mésbaix port, però són un element de l’e-cosistema i del paisatge molt impor-tant. Les pinedes més ben conserva-des les trobem als espais interiors dela serra, tant a la zona dels Arcs i elbarranc de Soterranya, com als ves-sants orientats al sud dels pics Peren-xisa i Pla del Totxar.També hom pot trobar a la serra l’eta-pa més degradada en la successió ve-getal: la timoneda, on les espèciesmés representatives són plantes aro-màtiques de port menut i de tija llen-

Núm. 2

5, s

egon s

emestre 2

006

19

PAISATGES DE L’HORTA SUD

pa

isa

tg

es d

e l

’ho

rta

su

d

La serra de Perenxisa al vespre.

Flor segullada.

L'HORTA25 15/1/07 13:06 Página 19

la serra Perenxisa com un territori illaper als animals que hi habiten, és adir, la serra Perenxisa constitueix unreducte natural per a la fauna, al vol-tant d’un espai geogràfic molt huma-nitzat i amb una important pressió so-bre el medi natural que encara hiqueda.La diversitat d’ambients que encarapodem trobar a la serra permet la mo-bilitat d’individus de distintes pobla-cions, especialment de fauna terres-tre, cada vegada més sotmeses adistints riscos i amenaces que estanpropiciant la pèrdua progressiva d’hà-bitats per l’increment de la presènciade l’ésser humà i d’elements inherentsa aquesta presència.La disminució de poblacions d’espè-cies predadores com és la rabosa o laseua quasi desaparició com és el casde la geneta o del gat cerval, està afa-vorint un desequilibri poblacional, es-pecialment favorable als micromamí-fers associats a la presència humana,com són les rates.Únicament les aus, amb una gran ca-pacitat de moviment i d’adaptació adistints hàbitats, i capaces de salvarels efectes barrera que afecten la fau-na terrestre, mantenen les seues po-blacions moderadament estables. Amés a més, la serra Perenxisa, per l’e-fecte ja esmentat de ser un territoriilla, constitueix una zona de descansper a les aus migratòries i un refugitranquil per a les espècies sedentàries.

yosa, com són el timó (Thymus vulga-ris), l’herba d’or (Teucrium homotri-chum), l’herba d’olives (Satureja obo-vata), el poliol (Teucrium polium), lacua de gat (Sideritis angustifolia) i lapebrella (Thymus piperella), una espè-cie endèmica. La timoneda apareix enles zones més pedregoses de la serra,on el sòl ha anat desapareixent perl’erosió i la roca mare va aflorant.Segons uns treballs de recerca re-cents, un inventari de la flora de la se-rra Perenxisa ens mostra que hi hadescrites unes 400 espècies de plan-tes amb flor. Es tracta d’una xifra im-portant i que mostra un alt grau debiodiversitat vegetal.Algunes de les espècies que apareixenen l’inventari esmentat són singularsper la seua catalogació. Així, com s’hadit, la pebrella (Thymus piperella) amés del card (Cirsium valentinum),l’espunyidella (Galium valentinum) i laginesta (Ginesta valentina subsp. va-lentina), espècies que viuen a la serraPerenxisa, són endèmiques del territo-ri valencià i de les províncies limítrofes,és a dir, només es troben en aqueststerritoris i en cap lloc més. També l’e-rucastre (Erucastrum virgatum subsp.brachycarpum) del qual s’han trobatalguns exemplars a la serra, és una es-pècie endèmica valenciana.

LA FAUNA DE LA SERRA PERENXISA A diferència del món de les plantes,on no hi ha la mobilitat d’individus, lafauna té la capacitat de desplaçar-se,i per això, analitzant totes les barre-res que comporten les vies de comu-nicació, les tanques de cultius i de xa-lets i els riscos que afegeixen elsespais agrícoles, especialment per l’-ús de plaguicides, podem considerar

20

La serra coberta de neu.

L’inventari de faunamés recent a la serraPerenxisa mostra unaxifra de 428 espèciesdescrites entre tots elsgrups zoològics.

L’inventari de fauna més recent a laserra Perenxisa mostra una xifra de428 espècies descrites entre tots elsgrups zoològics. A continuació es mos-tra una graella que detalla la distribu-ció d’eixes espècies entre les diferentsclasses d’animals:

CLASSE ZOOLÒGICA NOMBRE D’ESPÈCIES

Invertebrats 251

Peixos 4

Amfibis 6

Rèptils 13

Aus 135

Mamífers 19

Les espècies d’invertebrats més co-munes són les que formen part delgrup dels insectes, més concretamentels coleòpters i les papallones que, ala primavera, aporten un element mul-ticolor al paisatge vegetal.En el cas dels peixos, les espècies méssignificatives són el barb (Barbus bo-cagei) i la carpa (Cyprinus carpio),aquesta última espècie introduïda ales aigües dels barrancs del Gallec i del’Horteta, on viuen.Dels amfibis, hi ha 5 espècies de gri-paus. El gripau comú (Bufo bufo) ésmés abundant i fàcil de veure; tambéés comuna la granota verda (Rana pe-rezi) a les zones amb tolls d’aigua per-sistents.

PAISATGES DE L’HORTA SUD

L'HORTA25 15/1/07 13:06 Página 20

Entre els rèptils cal destacar les espè-cies de colobres, com la serp blanca(Elaphe scalaris) i la serp de ferradura(Coluber hippocrepis) i també les desargantanes, com és la sargantanacuallarga (Psammodromus algirus) i lasargantana cendrosa (Psammodromushispanicus). La serra Perenxisa éstambé l’hàbitat del fardatxo (Lacertalepida), i de la bívia ibèrica (Chalcidesbedriagai), espècies cada vegada mésescasses.Les 135 espècies d’aus formen partde més de 40 famílies taxonòmiques,i representen una gran part de les quees troben a tota la península Ibèrica.Algunes són sedentàries i són visiblesal llarg de tot l’any; altres són hiver-nants i vénen a passar l’hivern a la se-rra; altres són nidificants, vénen a laprimavera a criar i se’n van a passarl’hivern a zones més càlides. Hi haunes poques que han vingut per ca-sualitat i, finalment, hi ha espèciesque no són d’ací, són exòtiques peròviuen a la serra perquè s’han escapatdel seu captiveri, que patien en algu-na casa o xalet de la zona.Finalment, les espècies de mamíferstenen com a grup més comú el delsrosegadors. A més de les diferents es-pècies de rates, el conill (Oryctolaguscuniculus) és bastant comú, però es-pecialment sotmés a la pressió cine-gètica. Altres espècies comunes demamífers són la rabosa (Vulpes vul-pes) i per la zona més interior de la

ment de manera continuada al llarg detota la longitud dels camps de cultiu, ique provoquen un fort efecte barreraper a la fauna terrestre. Una tercera unitat de paisatge quedadefinida per l’activitat extractiva a lamuntanya per part de l’ésser humà.Són les pedreres. No es tracta d’unpaisatge continu, ja que les pedrereshan sigut obertes de manera premedi-tada en distints espais de la serra. Lamés important, la pedrera dels Arcs,encara continua l’activitat, mentre queles altres pedreres que trobem, de di-mensions més reduïdes.Una quarta unitat de paisatge és laque ens mostra la part més natural dela serra, la menys degradada, i quetrobem principalment a la cara sud dePerenxisa i a la zona més occidental.Es tracta d’espais on no hi ha cap ur-banització i on els barrancs i els ves-sants de la muntanya tenen una vege-tació pròpia de l’evolució natural,sempre amb alguna ajuda de l’ésserhumà que n’afavoreix la degradació.Es troba quasi totalment al terme mu-nicipal de Torrent i a la zona de Gode-lleta, a la rodalia del barranc del Ga-llec. Són els espais en què predominala garriga i la brolla amb les pinedesde pi blanc.Eixa manera distinta de gestionar el te-rritori es mostra clarament, de maneravisual, caminant pel camí de la Serra alseu pas pel vèrtex geodèsic de Peren-xisa. La part de serra de Torrent és unazona poblada de pinedes i de garriga,mentre que a la part de serra de Xivala vegetació està molt degradada o hadesaparegut, i hi han proliferat fins a lacresta de la muntanya les vivendes uni-familiars i els xalets.

21

serra el porc senglar (Sus scrofa) fa vi-sites esporàdiques.

ELS PAISATGES DE PERENXISALa serra Perenxisa, per la proximitat auna zona tan poblada com és l’HortaSud i València, i per la seua singularcondició d’espai natural, ha sigut desde fa molts anys un lloc d’assenta-ment de xalets de segona residència.Per tal de descriure els paisatges dePerenxisa, cal fer una diferenciaciód’unitats perfectament definides.Una unitat de paisatge és la que con-formen les zones urbanitzades. A laserra Perenxisa hi ha cinc urbanitza-cions: Perenxisa, Cumbres de Calican-to, San Miguel, Santo Domingo i Mon-televante. Es tracta d’un paisatgehomogeni, on la natura ha desapare-gut i la vegetació autòctona ha canviatper zones enjardinades amb plantesexòtiques, amb vials asfaltats.Una segona unitat de paisatge és lazona agrícola que arriba fins al vessantde la serra. Tant a la cara nord com ala cara sud trobem una importanttransformació del terreny per tal deconvertir l’antic espai de secà limitantamb la muntanya, amb garrofers iametlers, en una zona de regadiu ambplantació de cítrics, al llarg d’una bo-na part del peu de mont, especialmental vessant sud, al terme municipal deTorrent. Un dels problemes ambien-tals importants de la serra el generenles tanques que apareixen pràctica-

Vista de la serra de Perenxisa.

Núm. 2

5, s

egon s

emestre 2

006

Vanessa dels cards.

PAISATGES DE L’HORTA SUD

pa

isa

tg

es d

e l

’ho

rta

su

d

L'HORTA25 15/1/07 13:06 Página 21

Per la seua importància i impacte, calanomenar en primer lloc la pedreradels Arcs. Es tracta de l’única activitatd’extracció de materials activa actual-ment. El seu objectiu inicial era submi-nistrar pedra calcària al nou llit del riuTúria, en l’anomenat “Plan Sur”. Pos-teriorment, l’activitat ha sigut d’explo-tació i negoci, i està vigent un con-tracte d’aprofitament fins a l’any2010. Una vegada vençut el contrac-te, seria molt desitjable una regenera-ció encertada a nivell ecològic i pai-satgístic, per tal de retornar a l’espairomput un aspecte semblant al terri-tori de muntanya del seu voltant. Una altra activitat que es conserva a laserra Perenxisa és la cinegètica. Lapràctica de la caça és una activitat im-pactant, especialment sobre la pobla-ció de les espècies que són considera-des cinegètiques i que viuen a la serra.És el cas dels conills, les llebres i lesperdius. Encara que des dels col·lec-tius caçadors es tracta de fer repobla-cions amb individus joves de perdiu, elbalanç sempre és negatiu per a la po-blació ja existent d’eixes espècies. Amés, hi ha un risc important de reduc-ció de les poblacions d’animals preda-dors que fan la competència als caça-dors, com és el cas d’aus rapinyaires,de raboses, de genetes o de mustè-lids, predadors essencials per a l’equi-libri ecològic de la zona. Vinculat a la caça, el camp de tir PenyaRoja, al qual s’accedeix pel camí dePardala. Es tracta d’una zona plana

Però a la serra Perenxisa, els usosmés recents del territori han propiciat,generalment, una degradació del mediambient a més d’una gradual i perma-nent pèrdua de superfície natural, iamb això una minva d’hàbitats dispo-nibles per a la flora i la fauna i, en con-seqüència, una disminució de la biodi-versitat dels seus ecosistemes. Com a paradigma de l’ocupació delsòl, les urbanitzacions són zones demuntanya que s’han convertit en es-pais urbans. La proliferació de viven-des de segona residència han conver-tit una zona amb un atractiu importantpel seu entorn natural en un nucli ur-bà, amb els seus inconvenients: asfalt,soroll, trànsit rodat i demanda d’abas-timent i de recollida dels residus ge-nerats. Una altra mostra d’ocupació del sòl ésla ubicació d’antenes. Com que el cimde Perenxisa és una elevació privile-giada, al llarg dels darrers quinze anyss’ha vist colonitzada per, almenys, sisestructures metàl·liques que són repe-tidors de senyals de televisió i ràdio. També l’agricultura ha anat guanyantterreny a l’espai natural, concreta-ment les zones més baixes de la serraen la cara sud, a més de provocar unatransformació del paisatge típic de se-cà en un espai agrari de regadiu ambla presència del monocultiu de cítrics. A més de l’ocupació del territori, calfer una ressenya de les activitats que,al llarg del temps recent, han anatdesenvolupant-se a la serra Perenxisa.

Una cinquena unitat de paisatge és laque trobem a les vores del barranc delGallec. Es tracta d’un paisatge singulara la serra Perenxisa amb una vegetaciótambé diferent de la resta, condiciona-da per la humitat i la proximitat a l’ai-gua que discorre pel barranc. De lesJonqueres, canyars, baladrars, murte-res i alguns peus d’om, a més de xopsi arbres de plàtan que han sigut plan-tats en alguns trams al llarg del trajec-te que porta el llit del barranc, fins aarribar a la font de Calicanto.

USOS I ACTIVITATS DE LA SERRAPERENXISATradicionalment, la serra Perenxisa hasigut per als habitants de la rodalia unespai a utilitzar i a explotar. Des detemps antics, la zona ha sigut habitadai així ho demostren els jaciments tro-bats al voltant de la serra. Els vestigisibèrics i musulmans ens mostren l’a-tractiu de la serra per als antics mora-dors dels poblats i masies de la zona.Les mostres més visibles dels assenta-ments de població a l’època antigasón els dos aqüeductes d’origen mu-sulmà, anomenats l’Arquet de Dalt iels Arquets de Baix. De l’Arquet deDalt queda només una arcada que po-dem trobar molt prop de la carretera,a la zona del Corral del Manyet. ElsArquets de Baix estan construïts persalvar el barranc de l’Horteta i conser-ven l’estructura pròpia de l’aqüeducteoriginal, encara que bastant retocadala part alta, que és el sequiol per oncirculava l’aigua fins a èpoques re-cents. El trobem prop de la urbanitza-ció Bonavista, a la vora de la carrete-ra que va en direcció a la Carrasquera,des del Mas del Jutge. El camí de la Serra, pista que recorriala serra d’est a oest, i de la qual en-cara queden alguns trams utilitzables,no ha sigut una via de pas o de tràn-sit d’una zona a l’altra, ja que és mésfàcil rodejar-la amb camins plans. L’o-bertura ha estat motivada pel fet depoder arribar amb més facilitat a l’in-terior i a les zones altes de la serra,per utilitzar eixe territori de maneradiversa.

22

Xalets al cim del Pla del Toxar.

PAISATGES DE L’HORTA SUD

L'HORTA25 15/1/07 13:06 Página 22

amb vegetació degradada, i que contéunes instal·lacions per a la pràctica deltir al plat, al colom o a la guatla, que te-nen l’activitat orientada cap a la mun-tanya. Això, junt a la pròpia activitat ci-negètica en camp obert, generava, finsfa poc, un impacte sever de contami-nació del sòl consistent en la presènciade gran quantitat de perdigons deplom que, en cas de ser ingerits perequivocació pels ocells granívors, elsprovocava una malaltia anomenada“plumbisme” provocada per l’acumula-ció d’aquest metall pesant a les aus ials seus predadors. En l’actualitat, se-gons la llei, la utilització de munició deplom no està autoritzada. També altres activitats que han siguttradicionals, en temps recents, hananat reduint-se o desapareixent. És elcas de la ramaderia. La serra i els seusvoltants han sigut una zona de pastu-ratge dels ramats d’ovelles, fa unsanys abundants, i ara molt escassos.Una altra activitat tradicional que hadesaparegut és la dels granerers. L’ac-tivitat de granerer a Torrent ha sigutmolt coneguda a la comarca de l’Hor-ta Sud. La recol·lecció del margalló, lapalmereta autòctona del nostre terri-tori, a la serra Perenxisa per a fer lesgraneres ens ha deixat com a recordles restes de la casa on, segons elstestimonis de persones majors, durantun temps vivien i treballaven els gra-nerers amb els margallons recollitscom a matèria prima del seu ofici,abans de tornar al poble amb les gra-neres fetes. La part baixa dels murs lapodem veure a la vora del camí de laSerra, a la part dreta del sender PRV-162, en la pujada a l’anomenat Mira-dor de Perenxisa. Cal dir que en l’ac-tualitat aquesta activitat no seriapossible, atés que el margalló (Cha-maerops humilis) és una planta prote-gida i no pot ser recol·lectada.

GAUDIR DE LA SERRA PERENXI-SA: EL SENDER PRV-162Es diu que per a estimar i conservar unespai natural és necessari conéixer-lo.Eixa necessitat de donar a conéixer laserra Perenxisa als ciutadans ha sigut

d’inici té un trajecte alternatiu al d’a-nada, passant per espais pròxims a laserra amb un important valor ecològici cultural. Estem parlant de la font dela Teula, el barranc de l’Horteta ambla font i el clot de Bailon, fins a arribaral corral del Manyet des d’on tornema la muntanya pujant a ella molt propde la pedrera dels Arcs, tornant al ca-mí de la Serra i travessant les pinedesde Montelevante, des d’on s’arriba alpunt d’inici del sender, al carrer delDoctor Bartual. Tot el trajecte estàmarcat amb els senyals propis d’a-quest tipus de sender.

23

un bon motiu per a l’Ajuntament deTorrent per a obrir una ruta de sende-risme per l’interior de la serra. Es trac-ta del sender de petit recorregut PRV-162, homologat per la FederacióTerritorial de Muntanyisme, amb unalongitud de 18,6 quilòmetres. El sen-der comença i acaba junt als xalets delcarrer del Doctor Bartual, a la urbanit-zació Montelevante de Torrent, i per-met recórrer la serra en tota la seualongitud aprofitant un tram del camí dela Serra.Com que es tracta d’un sender circu-lar, el camí pel qual es torna al punt

Núm. 2

5, s

egon s

emestre 2

006

LA PROTECCIÓ DE LA SERRA PERENXISA

El passat 10 de febrer de 2006, mitjançant un acord del Consell de la Ge-neralitat Valenciana (publicat en el DOGV del 14 de febrer de 2006), unapart del territori que ocupa la serra Perenxisa va ser declarat “ParatgeNatural Municipal”, una figura de protecció definida en la Llei 4/1992, de5 de juny, del sòl no urbanitzable. La superfície total protegida és de174,38 hectàrees, que es localitzen a la part més sud-oriental de la serra.Pràcticament tot eixe territori és propietat de l’Ajuntament de Torrent.El seus importants valors, l’ambiental, el paisatgístic i el cultural, han si-gut elements decisius per a aconseguir eixe reconeixement i la protec-ció corresponent. A més a més, la serra Perenxisa té una singularitat, iés que es tracta de l’únic espai natural amb una certa importància eco-lògica al terme de Torrent.Queda pendent, segons la legislació que regula aquesta figura, la redac-ció i l’aprovació del Pla Especial de Protecció del paratge, que definirà es-sencialment els usos i les activitats permesos dins del territori protegit.A més a més, caldrà nomenar un Consell de Participació, un òrgan con-sultiu en què estaran representats tots els agents vinculats al territoriprotegit de Perenxisa, així com altres associacions i col·lectius socials dela localitat de Torrent. Aquest Consell de Participació tindrà la missió deverificar el compliment del Pla Especial i de gestionar l’espai protegit pertal de millorar les seues condicions ecològiques i preservar-lo de lesamenaces de la pressió humana que pateix per la seua ubicació geo-gràfica i proximitat a àrees molt poblades.En l’actualitat, la resta del territori de la serra Perenxisa que no està pro-tegit, tant al terme de Torrent com als de Godelleta i Xiva, té diferentsgraus d’ús del sòl, des de la protecció forestal fins a la consideració desòl urbà. Un dels reptes per al futur és aconseguir que la totalitat del te-rritori que ocupa la Perenxisa, almenys al terme de Torrent, forme part del’actual paratge municipal protegit.Malgrat les amenaces i les pressions de l’activitat humana a la serra Pe-renxisa i a la seua rodalia, amb la protecció s’obri una porta a l’espe-rança per a poder frenar la degradació de la vegetació, afavorir el man-teniment i la millora dels hàbitats naturals i conservar la flora i la faunaautòctona, és a dir, la biodiversitat dels seus ecosistemes.

PAISATGES DE L’HORTA SUD

pa

isa

tg

es d

e l

’ho

rta

su

d

L'HORTA25 15/1/07 13:06 Página 23

Coordinadora en Defensa dels BoscosMetropolitans del Túria. La principalamenaça que té al damunt el paratgeés l’urbanisme.Segons Julio Huerta, “hi ha un conflic-te seriós entre el parc natural i el PlaGeneral d’Ordenació Urbana (PGOU)de Manises”. A més del pla mésfamós, el Gran Manises, que preveula construcció de 10.000 habitatgesben a prop del riu, hi ha d’altres a laPresa, al Salt del Moro i a Faitanar.Respecte de Gran Manises, la Coor-dinadora ha al·legat que no s’hi potconstruir, o que almenys s’allunye uns500 metres del riu. “De fet, la ciutatesportiva que l’Ajuntament vol cons-truir està projectada en uns terrenysque entraran dins del parc natural”,ens explica Huerta. Però aquesta ciu-tat esportiva depén de l’aprovació delPrograma d’Actuació Integrada (PAI)de Gran Manises per part de laConselleria de Territori i Habitatge. També recorda Julio Huerta que elsprojectes urbanístics i el benefici quese’n pot traure han suposat l’abandó ila degradació de l’horta de Manises.“Alguns especuladors compren les hor-

El riu Túria ja és parc natural

El conseller de Territori i Habitatge,Esteban González Pons, anuncià

al mes de juliol la declaració del ParcNatural del Túria. El nou espai prote-git afecta dos municipis de la nostracomarca, Manises i Quart de Poblet,on acaba l’antic llit del riu. Malgrat elgrau de protecció que assoleix lazona, el creixement urbanístic de laciutat de Manises suposa una amena-ça greu per a aquest racó ple de vida.El Parc Natural del Túria abastarà4.480 hectàrees i protegirà el trambaix del riu Túria, des de Pedralba(als Serrans) fins a Quart de Poblet. Amés, el parc comptarà amb tresespais d’especial valor mediambientalcom són les forests de la Pea (entrePedralba i Vilamarxant, al Camp deTúria); les Rodanes, també a Vila-marxant i el bosc mediterrani de laVallesa de Mandor, a Paterna (l’HortaNord). La protecció del bosc de laVallesa, un dels darrers boscos medi-terranis que ja era una reivindicacióhistòrica de diversos col·lectius localsi comarcals des del 1994, any en quèun incendi cremà la tercera part delbosc.

La zona protegida acull una granquantitat d’espècies de fauna i floraque la fan digna de protecció. Pel quefa als animals, s’hi poden trobar mos-teles, raboses, tortugues mediterrà-nies o galls de canyar; en l’àmbit de labotànica hi trobem l’albaida sedosa(espècie endèmica), el rabet de gat oel timó mascle, úniques al món. Amés, dins els límits del parc natural hiha un important patrimoni cultural pelqual s’ha interessat el Consell Valenciàde Cultura. Per exemple, hi ha el jaci-ment de l’edat del bronze de la Llomade Betxí, les restes romanes deValència la Vella o els assuts dels qualsbeuen les huit séquies que reguen lacada vegada més reduïda Horta deValència.

CREIXEMENT DE MANISESLa majoria dels terrenys d'aquestparc natural que hi ha a l'Horta Sudels trobem a Manises (aproximada-ment uns huit quilòmetres). “És unparatge amb un potencial molt interes-sant, però es troba molt deteriorat perla deixadesa de l’administració”,explica Julio Huerta, membre de la

24

BORJA CATALÀ

MEDI AMBIENT

Imatge del riu Túria al terme de Manises.

La declaració del parcnatural és un primerpas per a laconservació d’aquestentorn, però caldràcombatre elsabocaments, laferocitat urbanística i el risc d’incendisperquè els pròximsanys hom pugacontinuar gaudint-lo.

L'HORTA25 15/1/07 13:06 Página 24

tes pensant en l’aprovació del projectei mentrestant els camps queden aban-donats”, apunta Huerta, qui creu quel’horta es podria recuperar i dignificaramb un ús social, com ha passat aAldaia amb els horts d’oci. Amb tot,Huerta creu que la zona es pot recu-perar amb tres actuacions: “Cal noconstruir, no abocar fem i recuperar lavegetació autòctona”. Aquest membrede la Coordinadora recorda que eltram del riu que hi ha prop del barride Sant Francesc, on hi havia unapedrera, s’ha recuperat en vora 15anys.

L’ESPAI RECUPERAT Pel que fa a Quart de Poblet, a aquestmunicipi li pertoca una franja de parcd’un quilòmetre i mig de llargària. Lamenor grandària de terrenys de riberan’han facilitat la conservació i la recu-peració realitzats per l’Ajuntament.Segons Rafael Ajenjo, de l’Agència deDesenvolupament Local (ADL) deQuart de Poblet, fa set anys començàel procés de recuperació de la riberadel Túria al seu municipi. Mitjançantescoles taller i tallers d’ocupació iamb ajuda europea es realitzarendiverses actuacions de recuperació delriu. Més tard, amb un ajut de l’INEMun equip multidisciplinar va dur avantuna actuació més forta.

Hui el consistori té sis operaris treba-llant a jornada completa en el mante-niment de la jardineria. I també s’haposat en marxa una aula de natura pera poder explicar la riquesa del paratge.El mateix Ajenjo afirma que “abando-nar el que s’havia fet seria fer un pasarrere”, encara que ell mateix afirmaque allò que més importa és el procésglobal, no les actuacions concretes.Ara Rafael Ajenjo troba que cal esperara saber com s’executarà el parc natu-ral i qui n’assumirà el manteniment,perquè els diners són bàsics per aengegar un parc natural. A més, Ajenjoexplica que a Quart de Poblet hi haterrenys privats i d’altres que pertan-yen a la Confederació Hidrogràfica delXúquer, i creu que “amb el parc naturalse n’aclariran els usos”.

ELS REPTES DEL FUTURDeixant a banda el problema de lapressió urbanística –hi ha qui creu queel parc pot esdevindre un reclam per ala construcció– i de la que exerceixenles diverses infraestructures construï-des i projectades –com ara autovies opreses–, el futur de tot aquest espaiestà condicionat per diversos factors.En primer lloc, els incendis són unperill constant a les riberes. Enguanyel foc ha deixat molt malmés el montd’utilitat pública de la Pea, ja que s’hi

han produït dos incendis durant el2006. El mateix bosc de la Vallesa deMandor ha patit xicotets focs queposen en perill el fràgil equilibri d’a-quest entorn tan valuós, ja que s’hancremat dues hectàrees de bosc.Encara que la Generalitat ja s’ha com-promés a instal·lar a la Vallesa unamotobomba, hi és latent el perill deles línies elèctriques que la travessen.No debades, els incendis de l’estiuhan estat provocats per aquestscables. La Generalitat n’ha demanat elsoterrament i ha anunciat sancions,però les empreses elèctriques no s’hihan mostrat massa favorables.Com a segon punt de conflicte estàl’aigua. El geògraf Lluís del Romeroexplica en el llibre L’aigua al Camp deTúria, editat per l’Institut d’EstudisComarcals del Camp de Túria, quel’estat de l’aigua empitjora a mesuraque el riu s’acosta a València. Així,segons Del Romero, la qualitat de l’ai-gua passa de mitjana a l’entrada deVilamarxant fins a inadmissible albarranc de Mandor. I el geògraf utilit-za la paraula inadmissible perquè ésen aquest punt on es pren l’aigua dequè s’abasteix una part important deValència i la seua àrea metropolitana,fet que no acompleix la Directiva d’ai-gües de la Unió Europa. El problemaes troba principalment en els afluents,on no hi ha un control sobre els abo-caments.La declaració del parc natural és unprimer pas per a la conservació d’a-quest entorn, però caldrà combatreels abocaments, la ferocitat urbanísti-ca i el risc d’incendis perquè els prò-xims anys hom puga continuar gau-dint-lo.

25

MEDI AMBIENT

ME

DI A

MB

IEN

T

Assut del riu Túria.

La zona protegida aculluna gran quantitatd’espècies de fauna iflora que la fan dignade protecció.

Núm. 2

5, s

egon s

emestre 2

006

L'HORTA25 15/1/07 13:06 Página 25

arqueologia de l’horta sud

26

ciaven, què i com cultivaven, quina ar-tesania hi havia, quina política hi podiahaver, sempre agrupant-ho per èpo-ques clarament identificades i que enspossibilita la comprensió del nostrepassat. Per tant, quan parlem d’ar-queologia, parlem de cultura, de patri-moni i, per tant, del nostre passat.En aquest article es pretén fer una re-trospectiva de l’arqueologia a la co-marca, és a dir, investigar sobre els ja-ciments històrics que ens envolten.Quan es fan estudis d’història, en ge-neral, parlem de seqüències arqueolò-giques o cronologia històrica. Per tant,la cronologia marca unes etapes histò-riques: Prehistòria, Protohistòria, His-tòria antiga, Història medieval, Histò-ria moderna i Història contemporània.L’arqueologia treballa en bona partd’aquests períodes, inclosa l’èpocacontemporània, ja que tot i la quanti-tat de textos escrits d’aquest període,hi ha aspectes en què l’activitat i eltreball arqueològic ens permet conéi-xer millor aquest període. Una de lestasques actuals de l’arqueologia és laindustrial, que arreplega i estudia elsvestigis contemporanis relacionatsamb les factories dels segles XVIII, XIXi part del XX. Però realment on l’arqueologia trobatot el seu significat evident com aciència és en les èpoques més anti-gues, és a dir, des de la prehistòriafins al medievalisme. En aquest sentitdesenvoluparem l’article.

Retrospectiva a l’arqueologia de l’Horta Sud

Una de les tasques actuals de l’arqueologia és laindustrial, que arreplega i estudia els vestigiscontemporanis relacionats amb les factories delssegles XVIII, XIX i part del XX.

És positiu escriure respecte del te-ma i fer una crida, una valoració

de l’actualitat de l’arqueologia a la co-marca de l’Horta Sud. Evidentment,les coses estan ara millor que fa al-guns anys pel treball de recerca cons-tant i de denúncia dels mateixos ar-queòlegs o persones interessades pelpatrimoni en la continuada exposició ala destrucció dels vestigis arqueolò-gics a tots els pobles de la comarca.És a dir, l’agressió directa als jaci-ments arqueològics es manifesta quanaquests són destruïts per a realitzaruna obra nova, una construcció de vi-vendes, carreteres, etc., que se situenjustament on es troben les restes.

Aquest tema és prou complex de ma-nifestar i hi ha nombroses opinions so-bre el tema, tant en el món de l’ar-queologia com en la resta delsciutadans amb opinió sobre el tema.El fet és que quan un jaciment és afec-tat per construccions noves, aquestainformació es perd per a sempre, iaquesta tasca és la que desenvolupenels arqueòlegs: la recuperació delsvestigis, la documentació de tot allòque hi ha. Documentació que es rea-litza amb una metodologia científicausada en les tasques arqueològiques,una continuada i exhaustiva documen-tació gràfica i planimètrica de les tro-balles, i finalment l’estudi complet icientífic de tots els elements trobats,ja de caire estructural com de mate-rial. Ço és, en un llenguatge méscol·loquial: tots els murs, les construc-cions i les estructures usades a èpo-ques anteriors són fotografiades i di-buixades, el material ceràmic ésarreplegat i estudiat, vidres, ossosanimals i moltes vegades humans (tro-bem necròpolis d’èpoques diverses),també són recollits i estudiats, i per fiaquestes restes són estudiades ambaltres excavacions realitzades als vol-tants, és a dir, de forma més globaldins d’un context històric.La nostra tasca, per tant, és l’acumu-lació d’informació del passat, la recer-ca i l’estudi, l’enteniment i l’esforçd’entendre com era el nostre entorn,com vivien, què menjaven, com comer-

ADRIÀ PITARCH

Torre islàmica d'Espioca a Picassent.

L'HORTA25 15/1/07 13:06 Página 26

arqueologia de l’horta sud

treballs documentals i bibliogràficsmés rics en contingut amb una visióàmplia i avançada a l’època, ha estatmillorat i ampliat en el contingut, es-pecialment sobre l’època romana.També es tracta d’un article publicaten el número 47 la revista Afers l’any2004, del qual són autors uns impor-tants arqueòlegs dins del context deValència i del seu entorn: A. Ribera, Ll.Alapont i J. Burriel. Concretament, a l’Horta Sud trobempocs jaciments, a hores d’ara, d’ads-cripció prehistòrica, és a dir, ubicatsen el paleolític, eneolític o època delbronze. Així com a la comarca de laRibera Baixa sí que hi ha importantsjaciments prehistòrics d’aquestes èpo-ques, i en coneixem alguns a Sollana,molt a prop de la frontera amb l’Hor-ta Sud, també a Cullera i a la serra deCorbera, o a Alfarb, ja a la comarca dela Ribera Alta.Per tant se’ns planteja un dubte, jaque la tasca arqueològica també pre-veu una intensa prospecció del territo-ri per a poder establir on estan iquants jaciments hi ha. Amb una acti-vitat prospectiva del territori, cadamunicipi sabria i tindria coneixementdels vestigis arqueològics de què dis-posa i que ha de respectar, valorar i,el que és més important, investigar.

ARQUEOLOGIA A LA COMARCAL’arqueologia a l’Horta Sud no és moltintensa fins al moment actual. Hi hauna sèrie de jaciments que podríemanomenar històrics o clàssics, elsquals han tingut algunes actuacions,sobretot a partir dels anys 80. En aquest apartat enumeraré tots elsjaciments que jo conec, ja que n’hideuen haver més i alguns ja desapare-guts. Per tant, es podria realitzaraquesta tasca per pobles i/o èpoques,de més antiguitat a menys. La llista de jaciments arqueològics ésimportant, especialment d’època ro-mana, quan el poblament de la co-marca fou important a causa del nai-xement i la fundació de la ciutat deValència (Valentia) l’any 138 aC.Aquesta dada suposa l’arribada depersones al seu entorn i per tant lafundació de poblats o vil·les romanescom les coneixem. Podem dir, doncs,que els romans són els primers queocupen la part baixa de la comarca, ésa dir, la zona més marjalenca o d’hor-ta per tal d’explotar les terres fèrtilsque hi havia. Però abans dels romansja tenim poblacions i habitants a lesnostres terres. Les cultures del bronzei ibèriques ja tenien poblats als vol-tants de la plana, amb assentamentssituats en les primeres elevacions

27

Núm. 2

5, s

egon s

emestre 2

006

AR

QU

EO

LO

GIA

DE

L’H

OR

TA

SU

D

Torre àrab de Silla.

Restes del caixer de l'antiga Séquia de les Fonts d'Alcàsser i Picassent.

Quan es pretén realitzar una disserta-ció global respecte de l’arqueologia al’Horta Sud, se’ns plantegen nombro-ses possibilitats, ja que es podria re-alitzar per èpoques, per jaciments,per pobles, per temes, etc. Però crecque aquest primer article ha de mos-trar i ser una dissertació global de lasituació de l’arqueologia a la comar-ca, per a descobrir el ric patrimonique hi trobem. Així, realitzarem unatasca d’investigació documental i bi-bliogràfica sobre tot allò que hi ha pu-blicat i excavat a la comarca, i inten-tarem fer una valoració globald’aquest patrimoni amenaçat. Pertant, podem situar els jaciments perèpoques, i la informació extreta real-ment és sorprenent per la gran quan-titat de jaciments existents, en algu-nes èpoques més abundants que enaltres.Un dels treballs arqueològics més im-portants en l’estudi de l’entorn del’Albufera va estar realitzat per M. GilMascarell i Bernat Martí Oliver, totsdos professors de la Universitat de Va-lència relacionats amb el Servei d’In-vestigació Prehistòrica (SIP), pionersen aquesta disciplina al País Valencià.L’article va estar publicat en la revistaAfers numero 1 (Catarroja, 1985) i re-presentava una aproximació a l’entornde l’Albufera com un espai on es tro-bava un ric i ampli espectre de jaci-ments arqueològics de diverses èpo-ques. Aquest, tot i ser un dels primers

L'HORTA25 15/1/07 13:06 Página 27

28

arqueologia de l’horta sud

l’Horta Sud, i fou excavat pel SIP (Ser-vei d’Investigació Prehistòrica) l’any1931. Estem parlant d’una excavacióantiga que suposa una metodologiausada que hui en dia seria diferent pe-rò que no deixa de ser important dinsdel context de l’època del bronze.Posteriorment seria estudiada, docu-mentada i publicada per Fletcher i Plaen 1956, quan l’arqueologia comen-çava a tindre una certa importànciapels estudiosos i pels estudis que se’nrealitzaven des de la Universitat deValència i des del SIP.Està situat a un tossalet aplanat alsud-oest de la població de Torrent, ala zona coneguda com el Vedat. Pre-sentava una muralla típica de l’èpocaque envoltava tot el poblat i estavaconstruïda en pedra seca amb unaamplària aproximada entre 1,50 i1,90 metres.Evidentment, el jaciment estava par-cialment destruït pel pas del temps iper l’acció antròpica (dels éssers hu-mans) sobre les restes. De totes ma-neres, es podrien veure les habitacionsdel poblat de forma rectangular, ambterrosos de fang amb palla usats per ala construcció i forats al terra per a si-tuar pals per als sostres o teulades fe-tes segurament de branques i fang.En va eixir prou de material ceràmic tí-pic de l’època del bronze, ja queaquesta estava feta a mà amb objec-tes característics com vasos carenats,cassoles, olles, vasos globulars ambcoll, etc., amb poca decoració peròamb incisions i digitacions clares delbronze. En van sortir fragments ambmamelons i anses de cinta vertical, itambé molins barquiformes de sauló,

muntanyenques en els actuals termesde Picassent i Torrent. A l’Horta Nordpassa el mateix amb poblats ibèrics idel bronze a Montcada, Paterna o Go-della. Les zones actuals d’horta i demarjal no han donat cap vestigi ibèric,i per tant no podem assegurar l’exis-tència de poblats a la plana, almenysfins ara.Al voltant de l’Albufera hi ha referèn-cies de poblats antics, prehistòrics, re-lacionats amb les primeres elevacionso turons que suposaven la possibilitatd’ubicar un poblat. S’ha de comentarque moltes d’aquestes elevacions oturons han estat rebaixats i modificatsamb el temps per a ús agrícola, i pertant molts jaciments o assentamentshumans han estat destruïts parcial-ment o completa.Un altre moment històric que ensaporta nombrosa informació arqueo-lògica i patrimonial són els nuclis an-tics dels nostres pobles. S’ha de co-

mentar en aquest apartat que tots elsnostres pobles tenen almenys una an-tiguitat d’uns 1.000 anys. És a dir,tots ells tenen uns avantpassats me-dievals, musulmans i després cris-tians. Aquest fet és important perquèles restes es troben davall de les nos-tres cases i vivendes actuals. Moltesvegades hi ha una fundació d’èpocaromana, com és el cas de Silla.

JACIMENTS PREHISTÒRICSEntre els assentaments més antics dela comarca, ço és, adscrits a la prehis-tòria, solament en tenim a Torrent i aPicassent en les primeres elevacionsmuntanyenques. Aquests estan ads-crits a l’època del bronze, amb unaclara vinculació a la possibilitat de serbronze valencià. Aquests tenen unacronologia que es troba cap al 1700-1200 aC i presenten poblats emmura-llats amb una cultura evident i moltarrelada a una activitat ramadera iagrícola. Dins dels jaciments més im-portants es troba el situat a Torrentamb el nom de la Muntanyeta de Ca-brera al Vedat, que va ser excavat capals anys 30 pel SIP i se’n va trauremolta informació de l’època. Altres ja-ciments ubicats en aquestes primereselevacions són la Llometa d’Espart,Morredondo, Puntal de l’Albaida, laserra Perenxisa, les Garravaques i aPicassent el Covatxó de la Garrofera iel Molló de l’Almud.

Muntanyeta de Cabrera, Torrent. Bronze valencià (1700-1400)Aquest jaciment ha estat un dels clàs-sics de l’arqueologia a la comarca de

S’ha de comentar en aquest apartat que tots els nostres pobles tenen almenys una antiguitatd’uns 1.000 anys. És a dir, tots ells tenen unsavantpassats medievals, musulmans i despréscristians.

Ermita gòtica de Santa Anna d'Albal.

L'HORTA25 15/1/07 13:06 Página 28

29

Núm. 2

5, s

egon s

emestre 2

006

arqueologia de l’horta sud

AR

QU

EO

LO

GIA

DE

L’H

OR

TA

SU

D

aixertells, braçalets d’arquer i dentsde falç de sílex. Amb os, punxons, es-pàtules i prismes triangulars. De me-tàl·lics també en van aparéixer, pun-xons de coure i puntes de fletxa. Iencara van sortir grans quantitats dellavors de forment, ordi i aglans car-bonitzats i restes de teixit d’espart.Una altra altra troballa important enaquest jaciment fou un element sepul-cral, és a dir, un enterrament en covaamb un individu adolescent amb aixo-var compost per un penjoll de petxina.

Molló de l’Almud, Picassent. Bronze (1700-1200)Aquest jaciment està situat al termede Picassent i es tracta d’un assenta-ment d’època del bronze. El jacimentes troba en una petita elevació en unestat de conservació bastant deterio-rat, és a dir, que pot desaparéixer permotius externs.El jaciment no ha estat excavat en capocasió però s’hi troben fragments deceràmica a mà de clara vinculació delbronze; també s’hi han trobat frag-ments de sílex molt característics delbronze.

Antiga torre islàmica d'Alcàsser, huidesapareguda.

Entre els assentamentsmés antics de lacomarca, ço és,adscrits a laprehistòria, solamenten tenim a Torrent i aPicassent en lesprimeres elevacionsmuntanyenques.Aquests estan adscritsa l’època del bronze,amb una claravinculació a lapossibilitat de serbronze valencià.Pati del castell d'Alaquàs.

Covatxó de la Garrofera o avencde l’Àguila, Picassent. Bronze(1700-1200)Aquest altre jaciment està situat alterme de Picassent. Està en un estatde conservació bastant deterioratperò conserva restes de murs i es-tructures, així com fragments en su-perfície de ceràmica de clara ads-cripció del bronze.Aquest jaciment està protegit i noha estat excavat en cap ocasió. Pertant, no podem saber quin poten-cial té.

ÈPOCA IBÈRICA (SEGLES VII-IIAC, FINS A LA ROMANITZACIÓ)D’època ibèrica, la veritat és que hi hapocs jaciments coneguts i aquests,evidentment, no han estat mai sotme-sos a cap intervenció arqueològica.Solament se’n coneixen alguns situatsa les primeres elevacions o alteronsde Picassent o Torrent.Aquesta cultura mereix ser tractadade forma individualitzada en el cas d’-haver-se realitzat alguna intervenció,però la realitat a la nostra comarca noens permet poder investigar i docu-mentar-nos sobre aquests.

Per motiu d’estar localitzats i senyalit-zats com a assentaments ibèrics co-neixem dos jaciments a Torrent, exac-tament amb el nom de la Llometa delClot de Bailon i la Lloma del Birlet.

L'HORTA25 15/1/07 13:06 Página 29

30

arqueologia de l’horta sud

Sant Gregori. Torrent. Vil·la rústica,estructures de caementicium i carreusamb material de construcció. Romanaimperial.Senda de l’Horteta. Alcàsser. Possi-ble castrum, necròpolis amb cambressepulcrals i tresoret de monedes d'or.Tardoantiga. Febrer, 1981. Alapont iTormo, 2003.Platja de Pinedo-Casa Negra. Va-lència. Zona d’ancoratge i possible de-relicte. Romana imperial. Fernández etalii, 1998.Platja del Saler. València. Zona d’an-coratge i possible derelicte. Romanaimperial. Fernández et alii, 1998. Ri-bera i Fernández, 1985.Gola del Perellonet. València. Zonad’ancoratge. Romana imperial. Fer-nández et alii, 1998.

MEDIEVALISMEAquesta època ens obri quasi la tota-litat de les poblacions que engloben lacomarca. Amb la caiguda de l’ImperiRomà i després amb l’etapa tardoan-tiga, el País València rep una nova cul-tura i forma de vida des del sud, desde l’Àfrica. Els musulmans van con-querir una part de la península Ibèricaa partir del 711 dC i van assentar-seal territori. Hui en dia molta toponímiadels nostres pobles respon a alqueriesi pobles fundats per aquests, igual quealgunes paraules d'origen musulmàque conserva la llengua. Per tant, pri-mer musulmans, després cristiansarran la (re-)conquesta produïda pelrei Jaume I en el segle XIII (1238 dCconquesta de València). Els nostrespobles tenen una història de més de1.000 anys en molts casos.Els vestigis medievals són clars ambcastells, torres islàmiques, muralles,traçats de carrers, esglésies, mones-tirs, ermites, aljubs, camins, sèquies,etc., però moltes vegades queden da-vall de les actuals vivendes dels po-bles, esperant a ser estudiats. Respec-te de l’arqueologia medieval a lacomarca, he de comentar que aquestaés encara escassa perquè els poblesno tenen plans d’ordenació urbanaamb un nucli antic protegit. A tall d’e-

ÈPOCA ROMANAAquesta etapa de la història a la nos-tra comarca mereix ser tractada enprofunditat perquè assenyala una ocu-pació de les zones planes de la comar-ca per a ser explotades econòmica-ment i directament relacionades ambla fundació d’una ciutat d’època repu-blicana com és Valentia, l’any 138 aC.Amb aquesta fundació els romansanaven guanyant terreny a la marjal iles terres fèrtils que envoltaven l’Albu-fera i les zones al·luvials entre la mar iles primers contraforts muntanyencs.Les vies de comunicació són integra-des a la plana travessant la penínsulaibèrica de nord a sud passant per Sa-gunt (Arse-Saguntum) i Valentia (Va-lència) cap a ciutats com Saitabi (Xàti-va) o Dianium (Dénia), conformant-sel’anomenada Via Augusta, que trans-corre per la nostra comarca amb di-verses hipòtesis del seu traçat, ja perl’actual Camí Nou o antic camí reial deMadrid o pel Camí Vell que travessales poblacions d’Alfafar i Silla.El nombre de jaciments que estanadscrits a l’època romana és prou ele-vat ja que hi ha referència d’almenys52 jaciments al voltant de la ciutat deValència.A l’Horta Sud trobem més de 10 jaci-ments romans repartits en tota la co-

marca, a més d’altres jaciments més xi-cotets. Aquests estan situats a les ac-tuals localitats o en els termes de lespoblacions. A més d’aquests jacimentsen trobem alguns situats al sud de laciutat de València i altres ubicats entornde l’Albufera. També s’han de incloureels jaciments subaquàtics situats a lacosta del Mediterrani i que responen aports o derelictes enfonsats.Relació de jaciments romans, tipologiai ubicació:Pla de na Sanxa. Es troba ubicat alSaler, València. Vil·la rústica. Romà im-perial. Autor: Ribera, 1996.Ereta dels Moros. Aldaia. Vil·la rústi-ca, escultures, estructures de caemen-ticium i carreus. Romana imperial. Al-várez, 1931, Serra Ràfols, 1921.La Punxa. Aldaia. Vil·la rústica, restesd'opus signinum i reticulatum. Roma-na imperial.L’Hort de Pepica. Catarroja. Vil·larústica, estructures de carreus. Necrò-polis amb tombes de tegulae a doblevessant. Romana imperial. Llorens,1967; García-Gelabert i Garcia, 1999,Hurtado, 2002.Mas dels Foressos. Picassent. Vil·larústica, material de construcció i pos-sible torcularium. Romana imperial.Gil Mascarell i Martí, 1985. Beltrán,1985. Martí, 1988.L’Alter. Silla. Vil·la rústica, carreus iuna base de columna. Romana repu-blicana i imperial. Gil Mascarell i Mar-tí, 1985. Lerma i Miralles, 1981. Ala-pont, 2000.Entorn de la Torre. Silla. Vil·la rústi-ca, estructures de morter i opus spi-catum, mosaic, decoració arquitectò-nica. Romana imperial. Gil Mascarell iMartí, 1985; Lerma, i Miralles, 1981,Alapont et alii, 2003 i 2004.L’Alter. Torrent. Vil·la rústica, pavi-ments d'opus reticulatum i de morter,carreus. Romana imperial. Fernández iSanchis, 1986.Mas del Jutge. Torrent. Vil·la rústica,estructures de caementicium i ca-rreus, monedes, etc. Romana republi-cana i imperial. Albiach, Fernández iSanchis, 1986. Asins, 1984. Sanchis iFernández, 1993.

Bacus d'Aldaia, escultura romana troba-da al jaciment de l'Ereta dels Moros.

L'HORTA25 15/1/07 13:06 Página 30

31

Núm. 2

5, s

egon s

emestre 2

006

arqueologia de l’horta sud

AR

QU

EO

LO

GIA

DE

L’H

OR

TA

SU

D

xemple, solament comentaré que al-guns pobles sí que tenen aquest pla,com ara Catarroja, Benetússer, Silla,entre altres. Les actuacions realitzadesal castell palau d’Alaquàs o a l’ermitade Santa Anna d’Albal ens permetenconéixer millor el nostre passat, iaquesta ha de ser la tònica constant del’arqueologia als nostres pobles.

CONCLUSIONSAquestes han de transmetre una claravoluntat de pensament global. Quanparlem d’arqueologia, pareix que es-tem parlant de problemes (que bencert moltes vegades és així per raonsno arqueològiques, sinó més aïna hu-manes i de malentesos). Però més en-llà dels interessos particulars existentsa la societat, aquesta transmet conei-xement i riquesa als pobles i ciutats,és a dir, senzillament és cultura, és pa-trimoni. Aquest es troba en perill deser totalment perdut, desaparegutsense deixar cap rastre, com si no ha-guera existit mai. Moltes i molts es va-naglorien de ser lluitadors i personesd’alt nivell cultural i són incapaços derespectar aquest passat patrimonialexistent sota els nostres peus; senzi-llament, no ho veuen com alguna cosaimportant. Egipte, Roma, els asteques, Grècia,Tunísia, etc., milers de llocs tenen unpatrimoni que vénen, i per aquesta

raó el respecten. Al País Valencià te-nim racons patrimonials dels quals enshauríem de sentir orgullosos i que,tristament, són desconeguts per alsnostres propis ciutadans. Aquesta ésla tasca, aquest és el treball d’un ar-queòleg, a més de gaudir del seu tre-ball, evidentment. El seu treball és en-senyar, mostrar, explicar i, perdescomptat, gaudir amb els altresd’allò que traus a la llum.

Les actuacionsrealitzades al castellpalau d’Alaquàs o al’ermita de Santa Annad’Albal ens permetenconéixer millor elnostre passat.

BIBLIOGRAFIA

TARRADELL, M., SANCHIS GUARNER, M.:Història del País Valencià. Volum 1.“Prehistòria i antiguitat fins al’època musulmana”. Ed. Edicions62, Barcelona, 1965.

FURIÓ, A. ET ALII: Història de València.Ed. Levante-EMV i Universitat deValència. València, 1999.

ALAPONT MARTÍ, L. I MARTÍ CASABUENA,A.: “La llàntia romana de Silla.Anàlisi i Restauració”, Algudor 2,Revista del Centre d’Estudis Localsde Silla. Ajuntament de Silla, 2001.

ALAPONT MARTÍ, L. I TORMO FERRIOLS, F.J.: “La necròpolis i les troballesmonetàries del jaciment visigòtic dela Senda de l’Horteta d’Alcàsser”.Actes de la VI Reunió d’ArqueologiaCristiana Hispànica. València (enpremsa).

ALAPONT MARTÍ, L. ET ALII: “Catàleg dela Col·lecció Museogràfica “TorreMusulmana de Silla”. Ajuntament deSilla, 2003.

ALAPONT MARTÍ, L. ET ALII.“L’excavació arqueològica al voltantde la torre musulmana de Silla”.Algudor 3, Revista del Centred’Estudis Locals de Silla.Ajuntament de Silla, 2004.

MARTÍ I CAMPOY, F.: “Recullarqueològic Catarrogí”. Ed.Ajuntament de Catarroja. Catarroja,1984.

BESÓ ROS, A., ET ALII: Mirades sobrel’Horta Sud. Ed. Fundació per alDesenvolupament de l’Horta Sud.Torrent, 2005.

FEBRER ROMAGUERA, M. V.: Alcácer: suhistoria, Alcàsser, 1981, p. 17-18.

LLORENS, P.: La villa de Catarroja.València, 1967.

GIL-MASCARELL, M. I MARTÍ, B.: “Avançd’una carta arqueològica. Troballesde l’edat de bronze i de l’èpocaromana a l’entorn de l’Albufera deValència”. Afers, Fulls de Recerca iPensament. Ed. Eliseu Climent.Catarroja, 1984.

ALAPONT, LL., BURRIEL, J. M., JIMÉNEZ,J. L. I RIBERA, A.: “L’arqueologia del’Horta de València: un món perdescobrir”, Afers 47, p. 13-28. ed.Afers, fulls de recerca i pensament.Ed. Eliseu Climent, Catarroja, 2004.

GARCÍA GELABERT, PAZ, GARCÍA DÍEZ,M.: “La villa romana de Catarroja,Revista de Arqueología 205. Madrid,1998; p.50-55.

MARTÍ CAMPOY, F.: Estudi arqueològicde Picassent. Terra, població ipropietat. Ajuntament de Picassent,1988; p. 45-76.

RIBERA LACOMBA, A.: “La fundació deValència. La ciutat a l’èpocaromanorepublicana (segles II-I a. deC)”. Estudios Universitarios 71,Institució Alfons el Magnànim,València, 1998.

Documentació extreta deConselleria per a informar-se delsjaciments catalogats a la comarcade l’Horta Sud.

LÓPEZ ELUM, P.: La alqueria islàmicaen València, estudio arqueològicode Bofilla, siglos XI al XIV. Ed.Pedro López Elum, València, 1994.

DIVERSOS AUTORS: Albal. Històriagràfica. Ed. Ajuntament d’Albal.Albal, 2000.

Torre de Torrent, on s'han fetexcavacions que han tret a la llum elfossat medieval.

L'HORTA25 15/1/07 13:06 Página 31

les fustes amb les teles perquè el pro-ducte final siga atractiu. El que faig éstransformar la fusta en brut en unaobra artesanal, i així porte 43 anys.Els artesans tenim la constància, eldomini d’un ofici. I no te’n canses mai?Jo em divertisc fent palmitos, i m’hopasse genial. Tinc el mostrari a la ma-leta i mirant-lo em passe hores sen-ceres, pensant els palmitos que m’a-graden més i els que m’agradenmenys; pense quin es vendrà i quinno, imagine com serà la venda delproducte i el temps passa volant. Es-tic disfrutant, vivint la vida i el mo-ment. A mi em passa amb el palmitocom als jugadors de futbol, que da-munt que fan el que els agrada, guan-yen diners.Es guanyen molts diners amb el pal-mito?Jo estic vivint 43 anys d’ell i el xicotetpatrimoni que tinc –que a mi em sem-bla grandíssim– l’he tret d’això. Empareix que tinc el patrimoni més grandel món perquè el que tinc no m’ho hadonat ningú, m’ho he guanyat jo, nohe hagut d’anar a plorar a ningú.Quin ha estat el secret per a viured’allò que t’agrada?Ser molt constant. Jo tinc universitatde carrer, no tinc cap estudi, a mi m’-ha ensenyat la vida; he aprés per ne-cessitat. Per a obtindre fruits s’ha deser molt treballador, i jo sóc molt ca-but. Si he volgut aconseguir alguna co-sa, sempre ho he intentat fins a acon-seguir-la. Cal donar-ho tot.

Salvador Burriel, fabricant de palmitos artesans

“El més important en la vida és ser humil. Jo sempre he sigut Voro; em diuen ‘Salvador’ i no em gire”.

Aldaier de sempre, d’aquells quetreballaren collint albercocs quan

Aldaia encara estava envoltada decamps d’horta, Salvador Burriel vacrear amb moltíssim esforç i gran en-tusiasme una empresa de palmitosque hui continuen els seus fills. Abani-cos Burriel és una empresa familiarque ha sabut adaptar-se als noustemps i que tindrà durant molts anysun espai important en el món de la in-dústria dels complements.De personalitat ambiciosa, treballa-dor, molt amic dels seus amics i so-bretot una persona senzilla amb laqual el temps desapareix en un tres ino res, reconeix que la vida li ha do-nat sort i força per a ser un referent enel món empresarial.Com comença la relació entre Salva-dor Burriel i el palmito aldaier?La història comença amb Salvador So-riano, amb el qual vaig aprendre a ca-lar fusta amb 8 anys. En aquell tempsa Aldaia, a excepció d’unes 20 famí-lies riques, la resta formaven part defamílies molt humils, en cada casa hi

havia tres o quatre fills i els xiquetshavíem de començar a treballarprompte perquè no teníem quasi re-cursos. Si treballaves en algun lloc,com a mínim tenies per a les espar-denyes. Un parell d’anys després emvaig posar a calar a casa jo a soles iamb 14 anys amb una màquina i unmotoret ja em vaig decidir a muntar laparadeta.Cal ser molt decidit i arriscat per aanimar-se a crear el negoci propi sen-se un suport econòmic darrere?En la vida s’ha de ser valent i arriscat.A mi mai no m’ha agradat treballar ajornal, no m’ha agradat treballar per aaltres, només si anava a estall; sem-pre he sigut molt independent. Jo eraambiciós, volia guanyar diners treba-llant. Hi hagué una temporada queanava a la conserva a collir albercoc ianava a estall perquè volia portar pan-talons llargs, sabates... i com a casano me’n podien comprar, tot haviad’eixir del meu esforç.I les primeres experiències amb elventall? Descobrires prompte que te-nies traça d’artesà?El primer que vaig aprendre va ser ca-lar, quan s’acabava la feina de calar.Al taller on vaig entrar en el món delventall aprenia a fer varillatge de na-cre, d’os... L’any abans de casar-me,amb 24 anys, em vaig posar a fer va-retes, i des d’aleshores fins ara. Huicontinue sent palmiter i al meu tallerés on millor em trobe, mai no em can-se de mirar els palmitos acabats isempre vaig rondinant com combinar

32

CRISTINA VALERO

ELS NOSTRES OFICIS

Salvador Burriel, artesà del palmitod'Aldaia.

L'HORTA25 15/1/07 13:06 Página 32

Què consideres que és el que més hasdonat?En aquesta vida he donat més quem’han donat. Sóc molt tendre, m’arri-ben fàcilment les coses, tot m’arribaal cor, qualsevol problema humà m’a-fecta molt. Jo he anat al Sahara, heparticipat en projectes solidaris per-què he volgut, i ajudar als altres m’en-ganxa molt. A mi la vida m’ha donatmolt: m’ha donat sort, m’ha donat sa-lut, una família estupenda, he tingutun ofici que admire i estic orgullósd’ell, he guanyat els diners que he vol-gut, unes vegades més i unes altresmenys, estic compromés amb els te-mes socials, done suport a tot tipusd’associacionisme, sóc soci de la pen-ya ciclista, dels caçadors, de la con-fraria, de seguida hi participe... Sóc unaldaier de cor, col·labore amb el lli-bret, amb les festes... Però per moltque done, no arribaré a donar tantcom la vida m’ha donat a mi.Et consideres una persona positiva?Estic 43 anys amb els palmitos i he fetpalmitos, rajoles, diademes, pinte-tes... he fet de tot. Quan no hi ha ha-gut d’una cosa m’he tirat com un llopal que hi haguera, he venut pel carreramb un carro carxofes i pomes i creï-lles, he fet de tot per guanyar diners i

estic molt orgullós. S’ha de ser positiuper a avançar fermament per la vida.Mai no has tingut por?De l’única cosa que hem de tindre porés a matar i a robar. Si de salut estàsbé, no s’ha de tindre por de res. Enshem de fixar un objectiu i anar per ell,hi haurà moments que ploraràs, altresque t’esforçaràs moltíssim, que no tin-dràs diners per a anar amb elsamics... És igual, et quedes a casa sino pots, però l’objectiu clar endavant.El que no es pot fer és ser un menin-fot perquè mai no s’arriba a res si noés que es té molta sort.Com fas per a tindre amics pertotarreu?Sent natural i senzill. En aquesta vidas’ha de ser normal, sincer, anar sem-pre amb la cara ben alta, però sensesupèrbia. La prepotència no val per ares: jo sóc Voro i seré Voro fins que emmuira; si em diuen “Salvador”, no emgire. Sóc incapaç de discutir amb nin-gú ni de renyir amb ningú.Com veu el futur dels palmitos?El futur dels palmitos sempre ha sigutun futur passatger, un ventall és unapeça de complement, és un article deluxe i molt femení. La dona no potanar amb les mans a la butxaca, ha deportar alguna cosa a la mà, una bossa

de mà, un palmito... El ventall estaràpresent sempre, sempre hi haurà do-nes coquetes que portaran comple-ments per a lluir-se.En els palmitos, com en qualsevol em-presa, el que s’ha de fer és anar su-perant-se en qualitat i en treball. Anarsempre endavant ideant innovacionsque intuïsques que es vendran i queagradaran a la gent; és un món fasci-nant.L’artesania cada vegada té més espaiperquè estem en un món de plàsticon tot s’abandona. Treballar de ma-nera artesanal és un luxe i allò fetamb les mans és de molta millor qua-litat. Els artesans volem compartir elsnostres treballs. Hui a mi em telefo-nen boixeteres de Bilbao, de Sevilla,de Madrid, de Castelló, d’Alacant, deXàtiva, de Barcelona que elaborenpuntes de ganxet i volen que es mos-tren en un palmito artesà com elsmeus; escoles de puntaires em de-manen que els envie palmitos de fus-ta de guaiac (palo santo) o de banúsper a col·locar les seues obres d’arten un palmito bo. Jo sempre estaréenamorat del ventall i del treball ar-tístic que recull aquest complementper a destacar la bellesa de les donescoquetes.

33

En els palmitos, com en qualsevol empresa, el que s’ha de fer és anarsuperant-se en qualitat i en treball. Anar sempre endavant ideantinnovacions que intuïsques que es vendran i que agradaran a la gent; és un món fascinant.

Núm. 2

5, s

egon s

emestre 2

006

ELS NOSTRES OFICIS

EL

S N

OS

TR

ES

OF

ICIS

Salvador Burriel treballant al taller en companyia de dos dels seus fills Xavier i Daniel.

L'HORTA25 15/1/07 13:06 Página 33

expresidents: Josep Ferrís, AmadeuCiscar, Paco Pons Alfonso, Enric Juani Vicent Boscà, perquè són persones ales que conec, estime i, a cadascú enla seua faceta, admire.La festa de l’IDECO se celebra, periò-dicament, en un poble diferent de l’-Horta Sud. Volem fer-ho així perquèser itinerants ens facilita el descobri-ment de la realitat comarcal, que és undels principals objectius del nostre Ins-titut. Amb ocasió dels vint-i-cinc anyshem volgut aplegar-nos a Torrent, i latria no ha estat banal. N’hi ha diversosmotius que l’avalen. Torrent és, histò-ricament, la capital de la nostra co-marca; i també el municipi que veiénàixer l’IDECO i que des del primer diaacollí la seua seu. Però enguany, preci-sament, són més els motius que enshan fet anar fins allí. El passat dia 3 dejuliol els habitants de l’Horta Sud và-rem ser terriblement colpejats per ladesgràcia. Lamentablement, un brutalaccident produït a la Línia 1 del metroes cobrà la vida de 43 persones. Mol-

tes de les víctimes vivien a pobles de lanostra comarca: a Alaquàs, Alfafar, Ca-tarroja, Paiporta, Picanya i, sobretot,Torrent, que fou el municipi més afec-tat per la catàstrofe. Per això, en lafesta del seu vint-i-cinqué aniversari,l’IDECO volgué tindre unes paraules derecord i d’homenatge per a tots elsveïns i veïnes de la comarca, tots elsveïns i veïnes nostres, tristament des-apareguts aquell dia. Volguérem mani-festar el nostre condol, suport i solida-ritat als familiars de les víctimes, iposar-nos al seu costat i al dels ajun-taments i de les entitats que reclamenla millora de la Línia 1.Tot i ser una de les comarques valen-cianes més desenvolupades, tot i ha-ver assolit uns nivells de benestar quemai no haurien somniat els nostresavantpassats, són encara diverses lesdeficiències que l’Horta Sud necessitasolucionar amb urgència. Moltes d’e-lles són fruit de l’ús que, històrica-ment, la ciutat de València ha fet de lacomarca de l’Horta per a externalitzar

El divendres 17 de novembre de2006 celebràrem, amb un sopar

que tingué lloc al restaurant El Pino,d’El Vedat de Torrent, la festa anualde l’Institut d’Estudis Comarcals del’Horta Sud, que enguany coincidiaamb el vint-i-cinqué aniversari de laseua fundació. Fou una sort i un honorper a mi poder adreçar-me per prime-ra vegada a tots els socis i simpatit-zants com a president de l’IDECO ambmotiu d’una data tan festiva i assen-yalada. I per això vaig voler començarla meua intervenció donant les gràciesals membres de l’actual junta directivaque han depositat la seua confiançaen mi; i ben especialment a VicentBoscà, el meu antecessor en el càrrec,la persona que durant els deu darrersanys ha dirigit l’IDECO i que m’intro-duí en la moguda comarcal. És un or-gull representar a tan estimable enti-tat, i sumar el meu nom al delshòmens i dones que en els darrersvint-i-cinc anys han portat les regnesde l’IDECO. Singularment al dels seus

34

CULTURA

Vint-i-cinc anys d’IDECO(1981-2006) 1ª part

RAFAEL ROCA

President de I’DECO

de l’Horta Sud

D'esquerra a dreta, Rafael Roca, actual president de l'Ideco de l'Horta Sud; EnricJuan, el primer president de l'IDECO i Premi Quico Moret 2006; Alfredo Benllochi Artemio Mulas, autors del llibre “Les plantes amb flor de l'Horta Sud”; i JosepBresó, alcalde de Torrent.

La festa de l’IDECO secelebra, periòdicament,en un poble diferent del’Horta Sud. Volem fer-ho així perquè seritinerants ens facilita el descobriment de larealitat comarcal, queés un dels principalsobjectius del nostreInstitut.

L'HORTA25 15/1/07 13:06 Página 34

35

els serveis que més molestos li resulta-ven. És el cas, per exemple, de la plan-ta de residus sòlids FERVASA, des defa anys obsoleta i saturada; dels pro-blemes de soroll i d’inseguretat queprovoca la proximitat de l’aeroport alsnuclis urbans; i del creixement desme-surat que han experimentat els polí-gons industrials dels nostres pobles. Aaquests problemes cal sumar-ne d’al-tres, com ara la falta d’un transportpúblic que connecte de manera ràpidai eficaç tots els nostres pobles; elsefectes de l’urbanisme salvatge; elstrams pendents de canalització del Ba-rranc de Xiva; i, darrerament, l’arriba-da de l’AVE, una infrastructura que, amés de suposar un dels canvis paisat-gístics més espectaculars en la històriade l’Horta, està creant una barrerasense precedents que, si ningú no hiposa remei, dividirà en dos la comar-ca. La paradoxa que crearà l’AVE ésque, si fem ús del transport públic,d’ací a pocs anys podrem fer el reco-rregut València-Madrid en una hora ivint minuts; mentre que, probable-ment, continuarem necessitant mésd’hora i mitja d’enllaços i de transbor-daments per a recórrer els escassosquilòmetres que, per exemple, sepa-ren Albal de Picanya.Per reivindicar un transport públictransversal, i no radial; per intentarque el preu paisatgístic, antropològic icultural de les diverses actuacions a

què en les darreres dècades hem sot-més la comarca siga el més baix possi-ble; i per evitar que el progrés i la tec-nificació no ens facen oblidar el nomde les coses, nasqué fa vint-i-cinc anysl’IDECO. El pare intel·lectual de la cria-tura, la persona que primer el pensà idemanà públicament, fou Enric JuanRedal, l’homenot a qui el passat dia 17vàrem concedir la III edició del premi«Quico Moret» per la seua trajectòria idedicació comarcals. En el cas d’Enric,a més, aquesta dedicació comarcal témolt de mèrit, perquè ell és originaride la Ribera, concretament d’Alzira.Enric arribà a la l’Horta Sud en 1978per a treballar com a professor d’his-tòria a l’Institut de Batxillerat d’Ala-quàs. Venia de realitzar una estada dequatre anys a Figueres, on havia col·la-borat amb l’Institut d’Estudis Empor-danesos; i, esperonat per aquell exem-ple, proposà la creació d’un «Institutd’Estudis de l’Horta». Ho féu en la tar-dor de 1981 i des de les pàgines delnúm. 14 de la revista L’Horta, que diri-gia Josep M. Soriano. Hi demanava lafundació «de una entidad independien-te, que tienda a iniciar o fomentar acti-vidades de índole científica y cultural»en l’àmbit de la comarca. Entre lesseues finalitats figurarien «la investiga-ción arqueológica, artística, ecológica,económica, etc., que den a conocer losvariados aspectos de la misma y salva-guardar su personalidad», a més de

l’edició de publicacions i l’organitzaciód’uns premis d’investigació. Finalment,també apostava per la promoció de «lacatalogación de nuestros monumentos,archivos municipales y parroquiales», iper la realització d’itineraris històrics iurbanístics que permeteren el coneixe-ment directe de l’Horta Sud.La idea fou recollida amb entusiasmeper una sèrie de persones vinculadesa la Caixa d’Estalvis de Torrent, ales-hores presidida per Josep Ferrís, i alcap de pocs mesos es posava en mar-xa l’IDECO, amb uns estatuts adap-tats dels de l’Institut d’Estudis Em-pordanesos i amb una comissiógestora integrada per Francesc Carra-talà, Josep Maria Soriano, Paco PonsAlfonso, Enric Juan, Quico Moret, Jo-sep Ramon Sanchis, Xelo Sanchis, En-ric Lujan, Josep Ramon Navarro, En-ric Torres i Benet Nemesio, iencapçalada pel mateix Ferrís. L’actede presentació del primer número dela publicació Annals de l’Institut d’Es-tudis Comarcals, dirigida per Enric,tingué lloc a finals de 1982, comptàamb la presència, entre d’altres, deCiprià Ciscar, alcalde de Picanya iConseller de Cultura, i d’Eugeni Bu-rriel, Delegat del Govern i estudiós del’Horta Sud en les dimensions, parà-metres i característiques que actual-ment la coneixem, i suposà, en lapràctica, la presentació en societat del’IDECO.

Núm. 2

5, s

egon s

emestre 2

006

CU

LT

UR

A

CULTURA

Amb ocasió dels vint-i-cinc anys hemvolgut aplegar-nos aTorrent, històricament,la capital de la nostracomarca; i també elmunicipi que veiénàixer l’IDECO i que des del primer diaacollí la seua seu.

Taula on es trobem, Rafa Roca i Enric Juan acompanyats del Cap de l'Obra Social dela CAM, Vicent Botella, i de la presidenta de la Mancomunitat de l'Horta Sud, EmparNavarro.

L'HORTA25 15/1/07 13:06 Página 35

PASSAT I PRESENT

La devastadora riuada de 14 d'octubre de 1957 inundà València il'Horta Sud. En la foto de dalt, es veu atrapat entre les aigues

l'autobús número 9 de l'empresa de Vicent Gil de la línea València-Picassent. El cronista Amadeo Lerma, corresponsal de Picassent del

Diari Levante, anava en aquest autobús i va escriure una crònicasobre l'odisea que visqueren els passatgers. El cotxe de línia quedàcolapsat al Camí Reial de Catarroja. En el vehicle viatjaven unes 30persones, la majoria de Picassent i Alcàsser, les quals isqueren per

les finestres i es posaren sobre el sostre de l'autobús per a noofecarse-se. Els més joves aconseguiren arribar nadant a les cases

del voltant, altres utilitzaren una viga de fusta flotant quecolocaren entre l'autobús i un balcó, i així aconseguiren salvar-se.

En la foto de baix, imatge actual del Camí Reial en el mateix lloc quefa 50 anys.

Riuada de 1957 a CatarrojaFo

tos:

Ric

ard

Mar

tín

ez

L'HORTA25 15/1/07 13:06 Página 36