el baridà, un territori per descobrirdades.grupnaciodigital.com/redaccio/publicitat/viure...

NÚMERO 126 AGOST DE 2012

El Baridà, un territoriper descobrir

El Baridà és un territori amb 1.200anys d’història, conformat pelsmunicipis d’Arsèguel, Cava, Llesde Cerdanya, el Pont de Bar,Montellà i Martinet. És terra detradicions i llegendes.

VIURE ALS PIRINEUS 3

DISTRIBUCIÓ

Gratuïta

EDITA

Edicions Salòria SL

La Seu d’Urgell

DIRECCIÓ EDITORIAL

Marcel·lí Pascual

REDACCIÓ

Marià Cerqueda

Marcel·lí Pascual

COL·LABORADORSAlbert de Gràcia

Oscar Rosell

Joan Obiols

Anna Garcia

Natàlia Jiménez

David Manzanera

MAQUETACIÓEdicions Salòria SL

DL: L-701-702

TEL: 699 24 18 [email protected]

“VIURE ALS PIRINEUS” NO ES FA RES-PONSABLE DE LES OPINIONS DELSCOL·LABORADORS DE LA REVISTA

Potser un dels monuments megalí-tics més coneguts a casa nostra ésel dolmen. Segons l’etimologia,

megalític prové dels termes mega (gran)i lític (pedra). Després de classificar,comparar i estudiar els objectes que s’hiha trobat i l’antiguitat de les pedres queels conformen, els arqueòlegs han anatdeduint que es tracta d’edificacions bas-tides en una època de la humanitat a laqual han batejat com a Neolític. Hi ha ungran nombre d’aquestes construccionsque, de forma popular, també reben elmalnom de “cabanes del moro”. Abansque la ciència anés posant fil a l’agulla,aquest nom oferia una bona solució alque, de ben segur, els devia resultar deltot inexplicable. Què hi feien aquellespedres disposades d’aquella manera,enmig del bosc?

No crec equivocar-me massa en dirque tot el que feia referència al terme“moro”, oferia un ventall prou exòtic encostums però també era prou allunyat enel temps per a encabir-hi aquelles estran-yes construccions, que prou recorden auna cabana. Els experts ens han fetentendre que durant el Neolític, elshumans ja tenien algunes creences, i elsmateixos dòlmens en són una bona mos-tra de les seves preocupacions davant lamort. Encara quedava molt temps per aquè les grans religions, com ara l’islam,veiessin la llum. Un fet que, sens dubtedesconeixien els nostres avantpassats.

De fet, no crec que els nostres avant-

passats es fessin gaire idea de que, abansd’ells, havien existit moltes altres gene-racions de persones, els nostres ances-tres. I utilitzo el terme ancestre, per dife-renciar-lo dels avantpassats els qualsestarien molt més propers en el temps.Fins i tot ara ens costa molt fer-nos a laidea de què fa 10.000 o 20.000 anys, jahi havia humans que pensaven. El lapsusde temps és tan gran que ens costa forçarepresentar-lo. En un càlcul una micabarroer, això vindria a representar entre500 i 1000 generacions de persones.

Afortunadament la raó, i molteshores de feina, ens han permès adquiriruna certa perspectiva i, actualment,tenim explicacions més que raonables atotes aquestes construccions i als motiusque van impulsar a bastir-les.

Tots aquests pensaments em vanvenir al cap després de veure el reportat-ge, en la darrera edició del Picurt,Climent Olm o les pedres que parlen,d’Albert Galindo i Albert Cristòfol. Enell s’hi explica la història d’en Climentque s’ha passat els darrers 25 anys de laseva vida esculpint les pedres d’un trosde terreny a Músser, que rep el nom deRocaviva. Tot i que de ben segur no elsfaltarà feina, donat que deixarem moltaempremta, se’m fa molt difícil imaginarun arqueòleg d’aquí 20.000 anys (encaraque gaudiran de molts més mitjans i mésconeixements) tot intentant interpretaraquesta vasta i impactant obra deCliment Olm.

LA COLUMNA DEMARIÀ CERQUEDA

Premi

Mn. Albert Vives

de Periodisme

Entendre les pedres VIURE ALS PIRINEUS

El Baridà és un territori amb 1.200 anys d’histò-ria, conformat pels municipis d’Arsèguel, Cava,Lles de Cerdanya, Montellà i Martinet, i el Pont

de bar, situat a cavall de les muntanyes de l’Alt Urgell ila Cerdanya. Es caracteritza per una accidentada orogra-fia, enmig de petites valls, engorjats i camins, que s’es-tenen a peu de la serra del Cadí i trenquen el relleu de lesplanes de la Seu d’Urgell i la Cerdanya.

Està estructurat al llarg d’un estret congost de 20 km,excavat pel Segre, on hi desguassen els rius de les vallstransversals (riu de la Llosa, riu de Bastanist, riu Navalo del Quer, riu d’Arsèguel i Cava, entre d’altres). Aquestencaixonament del Segre ha condicionat, històricament,el traçat de les vies de comunicació i la ubicació delspobles. Al nord, limita amb les carenes del PirineuAxial, que alhora acten com a frontera política ambAndorra. Els contraforts de la serra del Cadí delimiten lacontrada pel sud i constitueixen el límit natural ambl’Alt Urgell i el Berguedà. A llevant, limita amb ladepressió de la Cerdanya (subcomarca de la Batllia), i al’oest, amb el pla de la Seu d’Urgell o Urgellet.

El territori oscil·la entre els 800 metres d’altitud delfons de vall i els prop de 3.000 metres de les parts altes,amb la Tossa Plana de Lles (2.916 m) com a punt culmi-nant, seguida del Monturull (2.761 m), el Perafita (2,742m) i el tossal de la Muga (2.859 m) a la part septentrio-nal, i pel puig de la canal Baridana (2.648 m) i el pic dela Costa Cabirolera ( 2.604 m) al costat meridional.

Al llarg de la història, les diferents societats han dei-xat un immens llegat en forma de feixes, camins, ponts,esglésies, castells, búnquers… Aquesta herència cons-tructiva dispersa per tota la geografia baridana conformaun patrimoni cultural que s’ha valoritzat per tal de divul-

gar, entendre i recordar part de la història baridana. És elcas del Museu de la vinya i el vi de muntanya del Pontde Bar, que explica la importància que va tenir aquestconreu abans de la irrupció de la fil·loxera, i del Parcdels Búnquers de Martinet i Montellà, que forma part dela Xarxa d’Espais de Memòria de Catalunya.

Els conflictes bèl·lics, els aiguats i l’abandonamentarran de l’èxode rural han marcat l’evolució històrica dela zona. Són molts els veïns que han hagut de traslladarla seva residència lluny del seu poble d’origen, i per aixòavui en dia les festes majors i els aplecs prenen unarellevància molt especial, ja que són ocasions per retro-bar-se i omplir els pobles de festa, al ritme de l’acordiódiatònic.

4 VIURE ALS PIRINEUS

El Baridà, la força d’un territori

TEMA DE PORTADADESCOBRIR EL PIRINEU

Presentació a Puigcerdà:dia 17 d’agost, a les 8 del vespre, al Centre CAT de Puigcerdà.

El Baridà. 39 indretsllegendaris

Autor: Manel Figuera.

Va ser un dels llibresmés venuts el darrerSant Jordi a Cerdanya.Fa uns descripció acu-rada de les llegendesdel Baridà i proposarutes inèdites perdescobrir aquest terri-tori.


Mollerussa

i Per a més informació:973 600 799 - www.�ra.com

Portella, una publicació per col·leccionar

El número 4 de la revista Portella(Andorra, lletres, Arts), el darrerque es pot trobar a les llibreries i

quioscos d’Andorra i del Pirineu, inclou undossier especial dedicat a la relació perso-nal i literària de Martí i Pol amb Andorra,un tema fins ara poc tractat i analitzat pelsmitjans de comunicació i per les publica-cions literàries catalanes i andorranes. Larevista, a més, inclou una divertida entre-vista a Tortell Poltrona, així com articlesd’Albert Villaró, d’Iñaki Rubio, de Miquel Mercè, deJoan Peruga, etc.

Es tracta d’una publicació semestral impulsada, a

finals del 2010, pel col·lectiu Portella,una associació impulsada i formadaper Txema Díaz-Torrent, DavidGálvez, Manel Gibert, Joan Peruga,Iñaki Rubio, Roser Suñé i QuimTorredà que des de fa mesos treballenen aquest projecte amb la finalitat derevitalitzar el sector cultural -d’Andorra i de les comarques veïnesdel Pirineu. Un equip de gent jove,amb inquietuds, que han decidit dedi-

car bona part del seu temps lliure a fer una publicacióexemplar, d’aquelles que fan història. Una iniciativaque, avui en dia, té molt mèrit.

ACTUALITATCULTURA

aaDe la mà del jove col·lectiu Portella ha nascut una revista que té una gran qualitattant pel que fa als continguts com a la forma i el disseny


JOAN AIXÀS I OBIOLS

El Sunifred i la Tedberga

El Sunifred de Cal Faixaire de Viladarní ja feia mesosque estava a l’atur. El seu neguit anava augmentantirremissiblement. En les darreres setmanes, la seva

dona, la Tedberga de Ca la Cotillaire de Vilamaniscle, li repe-tia: “Estàs acarallotat. D’aquí estant no trobaràs pas re.D’aquesta, no ens en sortirem. Ja pots anar esperant amb unflabiol sonant. Si no trobes feina ens n’haurem d’anar a l’es-tranger i no en tinc pas gens de ganes”. El Sunifred, enravenat,li deia: “No t’enravinxolis dona. I no cal que facis tants esca-rafalls que encara em poso més nerviós. Ara no podem perdreels tuts. Hem de tenir confiança en el meu amic, el Pere de CalBernada de la Seu, que em va dir que m’ajudaria a trobar-hialguna cosa”.

I, ves per on, mossèn Senarés, el Rector, li va telefonar i liva comunicar que l’havia acceptat per fer-se càrrec de la feinad’assistent en la cura i el manteniment de la Catedral. “I ja etpots afanyar a venir, que d’ací a quinze dies comença elRetaule i tenim una feinada al claustre”.

Van fer l’equipatge amb una esgarrapada. Van deixar elspàmpols enrere i, l’endemà, amb tota la roba acagallonada perles presses, el Sunifred es va presentar davant del mossèn. “Onvas amb aquesta fila? Enrecorda-te’n del que et dic: en aques-ta feina hauràs d’anar sempre ben net, polit i pentinat, saps? Imai de la vida no has d’actuar amb eixelebrament”, li va dirmossèn.

Aquella primera nit van anar a prendre la fresca a l’herbadel claustre. Van coincidir amb la gent que assajava per lesproperes representacions del Retaule. Estaven fent la col·laciódel Bisbe. Van quedar bocabadats. Els agradava molt, allò quefeien. En aquell moment, l’Arnau de Cal Pere d’Adrall, queera qui més manava, li va etzibar: “Hi vols sortir? Ens fa faltaun monjo. ‒Doncs mira... sí, ho provaré, diu el Sunifred. I,mirant cap a la seva dona, li diu: ‒I tu, no te n’enriguis eh?”

I així fou com, de tan bé que ho va fer, des d’aquell dia, esva convertir en el monjo que encapçala el seguici en l’ente-rrament del Sant.

Joan Aixàs i Obiols

Al Pere Riu

� � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � �� ( � � � � � � � � � � �� ( � � � � �� ; �

� � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � �� ( � � � � � � � � � � � � �

� � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � �( � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � �� ; �

� � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � �� ; � � ( � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � �

� � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � �� ( � � � � � � � � � � � � � � � ;

� � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � ( � � � � �

� � � � � � � � � � � � � � � � � � �

� � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � �� ; � � � � � � � � � � � � �� ; � � � �� ; � � � � � � � � � � � � ; � � �

� � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � �per aquest estiu

Tastant els vins del Priorat � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � �

Enoturisme

� � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � ��

� � � � � � � � � � � � � � � � � �


Pilar Martí: “No canviaria per res delmón aquests 40 anys de mestra a La Seu”

La Pilar Martí porta gairebé quaranta anys com aprofessora a la Seu d’Urgell, primer a l’escolesde les monges de l’Estonnac i després a la dels

germans de La Salle. Moltes generacions han crescut ihan après amb els seus ninos, els seus contes i les sevesmil habilitats que ha anat creant per a motivar i educarels petits.Què ha canviat, en vostè i en la manera d’ensenyar,en aquests quaranta anys?

Amb el temps vas agafant confiança en tu mateixa,més experiència. Al principi anava a les classes pensantquè faria amb els nens i com els hi explicaria les cosesper aconseguir engrescar-los. Amb el pas dels anys ten’adones que tot el que els hi expliques, si ho fas ambentusiasme i carinyo, és ben rebut; i que encara quesiguin petits, pots dialogar amb ells per tal de fer-los-hientendre allò que està bé i allò que no, sense passar pelcàstig.Com ho fa per a mantenir l’atenció dels nens petitsi aconseguir que aprenguin?

Has de pensar estratègies per tal de transmetreconeixements. Per exemple, cada número i cada lletraho relaciono amb un conte, amb cançons, amb rodo-lins… M’he inventat de tot a la meva vida, també tincfacilitat per fer-ho. També depén de les companyes defeina i de la direcció de l’escola, si et deixen més omenys marge d’actuació. Si trobes un bon ambient, tre-balles molt més a gust i això repercuteix a la feina deldia a dia.I els nens han canviat? Són tan diferents avui res-pecte anys enrere?

Els nens també han canviat. Ara, ja sigui per la tele-visió o per les noves tecnologies, els nens són mésespavilats. Abans eren més ingenus. El món també haevolucionat. Ara tenen més coses. Un nen petit deseguida sap qualsevol cosa. Ara fan més preguntes.També hi ha l’estimulació primerenca, de la qual en sócuna defensora: quan encara no es feia a les escoles, jom’ho preparava i els hi feia a les meves filles al bres-

sol. Ara d’aquests programes n’hi ha molts i a l’escolatenim la sort de fer-ne un que considero molt bo.Quins recursos educatius fa servir amb els nenspetits de tres a cinc anys?

Quan era tutora en tenia molts perquè estava a clas-se moltes hores. Ara, des de fa cinc anys, només faigllengua castellana quatre hores a la setmana i tinc unatitella per a cada curs. Amb les titelles els hi explicocontes, rodolins, endevinalles, i fins i tot els hi passo“bits” d’informació de diversa temàtica, cosa que ja fana l’escola diàriament en català, doncs és una de les acti-vitats que contempla el programa d’estimulació prime-renca. Procuro que no coincideixin. I després els hi faigpreguntes perquè penso que com més aprenguin,millor.És gratificant ser professora?

Els nens molt petits, per exemple de tres anys, ésmés difícil que t’entenguin i no mantenen tant l’aten-ció. Però amb quatre anys t’ho entenen tot. És el cursmés bonic, comencen a aprendre les lletres. Tu sapscom s’obren els seus ulls quan aprenen que podenescriure una paraula que té significat? Són molt agraïts,tot el que els hi dones t’ho tornen per duplicat. Sónmolts anys… Saps què n’és de bonic que et trobin pelcarrer, o a l’escola, i et cridin… Això t’omple de satis-facció! A vegades s’adrecen a mi persones ja grans, queni les conec de tant com han crescut, i em fan petons.

ENTREVISTA

Fa molta il·lusió. Aquests anys com a professora sem’han fet curts, no ho canviaria per res del món.Els nens petits se’n recorden de les seves classes,dels seus deures, de vostè... Quin és el secret?

No ho sé, potser que valoro molt tot allò que emporten i els hi premio. Passem del Premi Dolç a P4 i aprincipi de P5, al Premi del Reconeixement amb unaplaudiment i això és molt important. Quines capacitats tenen els nens d’aquestes edats icom es pot ajudar a què les desenvolupin?

Són com una esponja, ho aprenen tot. A l’escola fanmolt per estimular-los. I al mateix temps han de sernens: han de jugar. La feina amb els nens no ha d’aca-bar a l’escola, s’ha de continuar a casa, tant quan sónpetits com quan són més grans. Quines són les seves motivacions?

M’agrada molt la feina i els nens, explicar-los-hicoses, veure com reaccionen, mirar quina cara fan. I sim’haig de passar preparant una classe dues horesdavant l’ordinador buscant endevinalles, ho faré. Vullque entenguin allò que els vull transmetre. No es potimprovisar. Podràs improvisar per a respondre una cosaque et pregunti un nen, però la classe s’ha de preparar,

sempre afegeixes coses noves perquè els nens són dife-rents i uns responen d’una manera i altres d’una d’altra.Però la base s’ha de tenir preparada. Per això es fan lesprogramacions. Ara que es jubila, creu que trobarà a faltar els seusalumnes?

Sí, i tant. Però l’escola ja sap que pot comptar ambmi per anar a explicar contes, ajudar als festivals, sor-tides… Un mestre a qui li agrada la seva feina no esjubila mai.



ACTUALITATNOTÍCIES

aaEmotiu Retaulede Sant Ermengol

Hotel Campi

MússerMússer • La Cerdanya • Tel. Informació i reserves: 973.51.50.26 • www.hotelcampi.cat

Restaurant

El Retaule de SantErmengol ha arren-cat enguany amb

un reconeixement a RamonGraell, mort aquest anypassat. Les representacionscan començar el dissabtedia 4 d’agost a les 10 de lanit amb un acte de recordper a qui va en va ser undels principals impulsors.Tanmateix, des de l’orga-nització es recorda alsveïns i visitants que esfaran fins a nou representacions: cada nit del 4 al 12 d’a-gost, al Claustre de la Catedral de la Seu d’Urgell.

El president del patronat del Retaule, Jesús Galindo,ha reiterat que la prioritat actual és que l'espectacle "siguiviu i dinàmic", que sigui més conegut a tot Catalunya ique s'hi sumi la gent jove. Per això, enguany es fa un 20%de descompte amb el Carnet Jove. Galindo ha remarcatque l’obra "és feta per gent amateur de la Seu" i que expli-ca "una història apassionant dels comtats catalans delsegle XI i d’un personatge que va ser un visionari" de lacomarca: el bisbe Ermengol.

El director de l’obra, l’historiador Lluís Obiols, havalorat positivament la implicació del Retaule en el plaTallers per la Festa, en col·laboració amb la DireccióGeneral de Cultura Popular del Departament de Cultura.Aquests cursos, a càrrec d’Isabel Cabós i Joan Hernández,han permès “millorar la qualitat de l’espectacle, humanit-zar-lo i reforçar el paper dels narradors”. Un any més, elRetaule es reinventa!

La Seu celebra els20 anys dels JJOO

Vint anys després dels JJOO de Barcelona 92, enels quals la Seu d’Urgell hi va tenir una partici-pació destacada amb l’organització de les pro-

ves d’eslàlom de canoa-Kayak, els voluntaris olímpics iel conjunt dels urgellencs van voler rememorar, el passat29 de juliol, aquells dies màgics que van transformar afons la ciutat i la van projectar al món.

En la trobada, que es va celebrar amb l’assistència demés de 800 persones, van intervenir-hi Albert Batalla,alcalde de la Seu; Joan Ganyet, alcalde en els anys olím-pics, i Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona i presi-dent del COOB. També es va fer un reconeixement a latasca esportiva de Manel Vernet i de Josep Castellarnau,lligats des dels seus orígens al Club Cadí Canoë-Kayak.

Un dels moments més emotius va ser l’entrega aMaragall, com a agraïment dels urgellencs, d’un obsequii un àlbum de fotos que recull la seva estreta relació alllarg dels anys amb La Seu. En l’atmosfera de retroba-ment entre els centenars de voluntaris olímpics es vaprojectar un audiovisual que recorda La Seu Olímpica.


PARLEM DE FORMATGE

Ajuntamentde la Seu d�Urgell

Parlem de

2012A l'Espai Ermengol - Museu de la CiutatDijous a les 20h

formatge

Cadí - 21 de juny

Castell-Llebre - 13 de setembre

Preu 10� - 8� anticipadaVenda a l�Espai ErmengolC/Major, 8 La Seu d�Urgell 25700 / telf: 973 353 057

Mas d'Eroles - 23 d�agost

Els formatges d'ovella del Mas d'Eroles

La importància de la llet crua

La fermentació de la llet

Tast dels formatges d'Ovella

FETSerrat Gros - 19 de juliol FET


Ja som al tercer Parlem deFormatge. Després de Cadí i deSerrat Gros d’Ossera (des d’aquíenviem una abraçada a la Mercè, al’Eulàlia i a tota la gent del poble ide la vall que han patit de valent enl’incendi de principis de mes), aratoca una altra formatgeria pirinencade primera divisió, la Mas d’Erolesd’Adrall, al bell mig de l’Urgellet.

La història de la formatgeriaMas d’Eroles és, en definitiva, lahistòria del Salvador Maura, unapassionat dels formatges que ha fetde la seva gran afició la seva profes-sió i que, un bon dia, va deixar unafeina d’oficina a l’administració percrear la seva pròpia empresa format-gera, fer aquells formatges que sem-pre havia somiat i repartir-los permig món.

Després de molts mesos de tre-ball silenciós i sacrificat, el 6 defebrer del 2001 sortien de Masd’Eroles els primers formatges fetspel Salvador. Era una partida petita,simbòlica. Onze anys després elabo-ra, entre vaca i ovella, 13 formatges

diferents: Gebrat d’Obaga,Ermesanda d’Eroles, Castellot,Brisat, Carreu, Pla d’Eroles, Rosd’Eroles, Tartera, Escaldat, Serrat deCorroncui, Sant Quiri, Abadessad’Elins i, la darrera creació, el Vellutd’Eroles. La majoria es distribuei-xen a Catalunya però també en venal País Valencià, a les Illes Balears, aMadrid, a Londres i a Nova York.

Alguns d’aquests formatges arte-sans han rebut premis importants anivell i internacional, i molt espe-cialment els quatre formatges d’ove-lla, fets amb llet crua. que seran elsprotagonistes del tast que es farà al’Espai Ermengol: el Carreu (de tresvarietats: natural, amb herbes delPirineu i amb cúrcuma), el Pla

d’Eroles, el Serrat de Corroncui i elSant Quiri.

Un dels més darrers premis reco-llits per Mas d’Eroles ha estat a l’e-dició d’enguany de Làctium a Vic,on el Pla d’Eroles va guanyar va serconsiderat el “millor formatge catalàde la fira”. Un any abans, aquestmateix premi se’l va endur el Serratde Corroncui.

Els que tingueu la sort de poderanar al tast que oferirà el Salvador(gairebé no queden entrades) no ustalleu i feu-li totes les preguntes queus passin pel cap. Tranquils, us lesrespondrà sense deixar-vos capdubte per resoldre. Té els formatgesal cap i sap molt bé el que fa amb lesmans. Mans d’artesà i de mestre for-matger.

Mas d’Eroles: passió pels formatges

PARLEM DE FORMATGE

Tast de formatgesa càrrec de Salvador MauraFormatgeria Mas d’Eroles23 d’agost a les 20:00 h.

Espai Ermengol C/ Major, 20 La Seu d’Urgell


ACTUALITATCOLL DE NARGÓ

aaPresenten, a Coll de Nargó, la postad’ous de dinosaure més gran d’Europa

El passat dimecres dia 25 juliol, l’Alcalde de Coll deNargó, Il·lm Sr. Benet Fité i Vergé i el ConsorciPaleontologia i Entorn van presentar als mitjans i

al públic general la posta d’ous de dinosaure més grand’Europa, recuperada al Jaciment de Pinyes (Coll deNargó) l’any 2009, i que s’exposarà a partir d’ara al CentrePaleoambiental Dinosfera d’aquest municipi. Durant l’ac-te de presentació, l’Investigador Àngel Galobart, Cap delGrup de Recerca de Faunes del Mesozoic de l’InstitutCatalà de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), explicaràla seva troballa i posterior estudi.

Aquesta posta, de gran rellevància a nivell internacio-nal, aporta dades inèdites sobre el comportament reproduc-tiu dels dinosaures sauròpodes. L’ICP i el grup ADAU“Amics dels Dinosaures de l’Alt Urgell” van descobriraquesta niuada l’any 2005. L’extracció del conjunt delsous, gairebé una trentena, no va ser una tasca fàcil. Lesexcavacions van començar el 2007, però no va ser finsl’any 2009 que es va poder extreure el conjunt sense mal-metre la integritat dels fòssils.

Des d’aquell moment, la posta ha estat dipositada a

l’ICP, on primer es van fer els treballs de preparació de laposta, per poder-la estudiar i exposar. Després que els pale-ontòlegs l’hagin estudiat exhaustivament, i després de gai-rebé dos anys exposada al Museu de l’ICP a Sabadell,aquesta posta torna ara a Coll de Nargó, on es convertiràen punt d’atracció cultural i turística durant els propersmesos.

La posta d’ous, una troballa històrica i de gran valor, es pot veure exposada aquestestiu al Centre Paleoambiental Dinosfera que hi ha al poble de Coll de Nargó


ESPORTS DAVID MANZANERA, PIRINEUS OUTDOOR

Sortir amb nens: l a farmaciola (I)

Més val prevenir que curar! I a muntanya, això,encara és més important. Jo sempre que surto a lamuntanya penso que el pitjor que pot passar no es

que caiguis i et facis mal, et trenquis una cama o un braç,sinó que li passi algú dels teus i aquell dia no ho hagis pre-vist i no vagis preparat. Per això, sempre hem de portar unapetita farmaciola i quatre estris bàsics que no siguin una grancàrrega però que ens ajudin en un accident, ja sigui petit ogran.

Una farmaciola en una sortida d’un dia ha de ser moltbàsica, i molt lleugera, en alguns centres comercials dedicatsa la muntanya és possible que en trobeu alguna ja prepara-da. Us recomano que, si en compreu una, canvieu la bossaque porta i guardeu tot el seu contingut en un altre tipus derecipient, un tàper petit és ideal. La idea és protegir-ho del’aigua.

Si no la compreu i us la voleu fer de nou, us recomana-ria portar sempre, per començar, uns analgèsics pel dolor,uns antibiòtics per la infecció, i no per si caieu o us talleu,sinó perquè en molts casos ja venim “tocats” de casa,l’estrès, l’ansietat o una mala alimentació pot desencadenarmals de cap, migranyes, dolors musculars, mals de panxa odiarrees, que poden complicar i fer feixuga una excursió.

Es recomanable un coliri: en molts corriols enboscatspodem acabar amb una petita branca, resta vegetal o brossadins l’ull i gratar-nos fins fer-nos un rascada al globus ocu-lar, el coliri ens alleujarà. Si haguèssim de fer una sortida otravessa per alta muntanya seria bo parlar amb el nostre

metge i demanar consell sobre altres tipus de coliri mésespecífics per uveitis o oftàlmia de les neus.

Un cop tenim això, també és necessari portar el materialmés bàsic per poder fer unes petites cures, com povidonaiodada al 10%, o Betadine, ideal per ferides i cremades, finsi tot el podem fer servir per potabilitzar l’aigua, però això esuna altre capítol! Venes de 5x10, vena adhesiva, del tipustensoplast, esparadrap ample, sutura adhesiva, tiretes, fullade bisturí, ideal per tallar restes de pell en cas de ferida, mésefectiva que unes tisores que esquincen la pell i poden pro-vocar dolor. Unes pinces ens ajudaran a treure objectes dinsles ferides, tisores, i guants estèrils.

Continuarà...


��

��

��

�� !�" #�� $%&'(!�&$)�� *�+��" ��

,,,�-��

��.+.��.�/-��

��0�1�2&$�2)�2 �'$


Terra de Comtes i Abats: viure de prop lahistòria i els orígens de Catalunya

El conegut mite del Comte Arnau, la figura delComte Guifré el Pilós i la llegenda d’OtgerCataló i els nou Barons de la Fama són algunes

de les llegendes que donen sentit als orígens deCatalunya. Llegendes que juntament amb el paisatge, la natura, lagastronomia autòctona i l’emblemàtic patrimoni artís-tic i cultural basat en l’art romànic conformen els atrac-tius turístics de la zona. El conjunt arqueològic del Castell de Mataplana i elSantuari de Montgrony, a Gombrèn; el Palau del’Abadia i el Monestir de Sant Joan de les Abadesses,el Museu Etnogràfic i el magnífic conjunt monàstic deSanta Maria de Ripoll, bressol de Catalunya, són algu-nes de les joies patrimonials de visita obligada perconèixer la seva història i entendre els seus orígens. En aquest sentit, Terra de Comtes i Abats ha convertitaquests llocs en renovats focus d’atracció cultural iturística, per tal de situar novament aquests escenarisripollesos en el mapa mental dels visitants i que s’en-dinsin i visquin en primera persona la història del terri-

tori i els orígens de Catalunya. Amb aquest objectiu s’ha donat a aquests espais ambl’equipament necessari per a fer un producte turísticd’alt nivell, com ara la creació de centres d’interpreta-ció i espais museïtzats, l’adopció d’una senyalitzacióespecífica i la recuperació de l’antic camí ral, conver-tint aquest conjunt de notables monuments i paisatgescolpidors en una oferta turística competitiva i sosteni-ble, capaç d’incidir de manera positiva en el desenvo-lupament local. Terra de Comtes i Abats compta amb molts altres recur-sos, com material didàctic, escolar o aplicació per amòbils, entre altres. Només cal entrar a www.terrade-comtes.cat i descobrir-los.

REPORTATGE

El Pla de dinamització del projecte turístic Terra de Comtes i Abats vol posar envalor, el patrimoni cultural, natural, històric i llegendari del Ripollès


2X1EN ULLERESDE MARCAAMB VIDRES INCLOSOS

Ara comprant qualsevol ullera de marca amb vidres

monofocals o progressius i amb tractament antireflectantt'emportes gratis una altra ullera de la mateixa qualitat, ambvidres i tractaments inclosos; a escollir entre molts modelsde les noves col·leccions 2012 de Pepe Jeans, Amichi, El Caballo, Fun&Basics, Pull and Bear i David Delfin.

monofocals o progressius

Promoció vàlida des del 25 d'Abril de 2012 fins el 31 d'Agost de 2012. 1es ulleres: Promoció vàlida per muntures de qualsevol marca i lents com a minim amb tractament AR inclòs. 2es ulleres: Promoció vàlida per muntures de la col·lecció ad hoc de les marques exclusives: Pepe Jeans, Amichi, El Caballo, Pulland Bear i Fun&Basics ir lents de la marca Vistasoft com a minim amb tractament AR per les graduacions compreses en els rangs d'estoc de les marquesVistasoft. Sempre a cost 0 Euros. Les dues ulleres sempre portaran lents amb la mateixa graduació. sempre es cobraran les ulleres de major import.

CENTRE VISIÓ GRUP

be t isst

Or D

ab es

tarda

Cra. de Vic - 5 Manresa Tel : 93 872 54 71

C/ Major- 85 La Seu d'Urgell Tel : 973 35 46 10

" VOLS UNA ALTRA EN

?"


Promoció vàlida per graduacions compreses entre +/-4.00 esf. i fins a +/-2.00 cil. Són lents monofocals bàsiques d'estock, orgàniques 1.5 blanques. Muntures col·lecció especial per la promoció, de les marques Ray-Ban i Vogue Promoció vàlida des del 01/06/2011 fins el 31/08/2012.

OPTICAL A CENTRE VISIÓ GRUP C/ Major - 85 La Seu D'Urgell Tel : 973 35 46 10

Cra. de Vic - 5 Manresa

¡

MUNTURA

+lents monofocals

109€

MUNTURA

+lents monofocals

139€

de

s d

ed

es

de

Tel : 93 872 54 71


REFORMESINTEGRALSDE VIVENDES

IMPERMEABILITZACIONSPISCINES, TEULATS,

TERRASSES, ...

PINTURAI DECORACIÓ

LLOGUERDE BASTIDES

SORREJATS DE PEDRAMETALL I FUSTA

TRACTAMENTSDE LA FUSTA· DESINFECCIÓ· DESINSECTACIÓ· DESRATITZACIÓ·CONTROL D’AUS URBANES· CONTROL DE LEGIONEL·LA

TOT SERVEI, LA QUALITAT ALS QUATRE COSTATS

REFORMESINTEGRALSDE VIVENDES

IMPERMEABILITZACIONSPISCINES, TEULATS,

TERRASSES, ...

PINTURAI DECORACIÓ

LLOGUERDE BASTIDES

SORREJATS DE PEDRAMETALL I FUSTA

POLITS I ENVERNISSATSAMB MÀQUINES ESPECIALS

C. Coronel Molera, 16 · 17520 PUIGCERDÀ · Tels. 972 14 12 22 · 679 14 70 96www.cerdanyatractament.com


Els estanys glacials del Pirineu

Un dels atractius principals dels Pirineus són elscentenars d’estanys que esquitxen bona part dela serralada!

Segons un inventari que va fer Louis Audoubert, a totel Pirineu hi ha 2512 estanys. D’aquests, més de 400 estroben al Pirineu Català, dels quals la meitat són al parcNacional d’Aigüestortes i l’Estany de Sant Maurici, imés de 60 a Andorra.

La gran majoria d’aquests estanys són d’origen gla-cial, és a dir, és un llac que ocupa una depressió com aconseqüència de l'erosió ocasionada per una glacera. Elsllacs d’origen glacial actuals, són el resultat de la inten-sa dinàmica climàtica i geològica que va dominar durantdel Plistocè (1.806-2.588 milions d’anys).

Quan les glaceres ocupaven bona part de les nostresmuntanyes, la pressió glacioestàtica exercida per lesgrans masses de gel sobre el terreny pel qual discorrien,especialment en les zones en què es produeix una dismi-nució del pendent, van produir depressions nomenadescubetes de sobreexcavació glacial. El retrocés posteriorde les glaceres van deixar al descobert aquestes cubetes,que es van omplir d’aigua i van donar lloc als estanysque avui dia podem veure.

Al costat d’aquesta principal evidència glacial, entrobem d’altres com grans blocs de pedra transportatsper les glaceres (blocs erràtics), i d’altres formacionsglacials com morrenes i eskers, i figures erosives comles estries de les glaceres.

A causa de les seves condicions d’aïllament, aquestsestanys aocstumen a presentar en la seva fauna endemis-mes, és a dir, espècies animals úniques. És el cas el tritópirinenc (Euproctus asper Dugès, 1852) o la granota

pirinenca (Rana pyrenaica, Serra-Cobo, 1993) en elsestanys dels Pirineus.

Com a dades curioses, la majoria d’aquests estanyses troben entre els 1800m i els 2500m d’altitud. Lamajoria romanen congelats la meitat de l’any (denovembre a maig), i els de major alçada ho poden estarfins al Juliol. L’estany més gran del Pirineu és el de

Certascan, amb 1,2 km de llargada i 102 m de profundi-tat; i aquest, com d’altres al Pirineu, es va aprofitar pergenerar electricitat gràcies a les centrals hidroelèctri-ques.

Els estanys formen part de la història de les nostresmuntanyes, són un important espai d’interès d’ecosiste-mes i ens ofereixen un mosaics espectaculars quan rea-litzem excursions...

NATURA ALBERT DE GRÀCIA, GEÒLEG I AFICIONAT A LA METEOROLOGIA

“ Ja ho diuen... L’aigua és vida!


SOCIETATOSCAR ROSELL

Anar més a poc a poc

Unes de les primeres paraules que dic a les mevesfilles cada matí són: “vinga, va, ràpid”. I és nec-essari perquè sinó no arribaríem puntuals al

col·legi. Però... no anem una mica accelerats?Podem pensar que com més ràpid aprenguin i facin

les coses millor: música des de l’úter, a llegir als dosanys, anar a l’escola o a la llar d’infants el més aviat pos-sible i quantes més hores millor, fer diverses activitatsextraescolars i un llarg llistat de coses més... Però real-ment molts cops el fer les coses abans no és millor nitampoc ho és fer-les sempre millor.

Potser vivim massa ràpid i posem als nostres fills enaquest ritme tan accelerat per a nosaltres i encara mésper a ells. Tanmateix, els nens són molt flexibles i hoaguanten tot, o quasi tot.

Tinc una filla relaxada. És lenta. Li agrada arribar a

casa del col·legi i donar una volta pels voltants pensanten les seves fantasies. Li encanta menjar a poc a poc, ferels deures a poc a poc. No és que sigui poc treballadora,és tranquil·la.

Potser no va tan mal encaminada...

Tel. 973 351 199C/ Sant Ermengol, 6 · 25700 La Seu d’Urgell

• Gestoria administrativa• Assessoria fiscal i laboral• Administradors de finquesLloguers- Selecció de llogaters- Cobrament de rebuts- Formalització contractes- Actualització lloguers

• API Compra i venda- Pisos- Locals- Garatges- Finques rústiques

GALLARTPALLARÉS

Cal SerniEspai cultural,

lúdic i gastronòmic

www.calserni.comTel: 973 35 28 09

CALVINYÀValls del Valira


Atès que moltes vegades es relaciona la hiperacti-vitat amb agressivitat, descontrol, etc, ens agrada-ria donar un punt de vista positiu del trastorn. Per

aquest motiu, després de diagnosticar, tractar, analitzar i reflexio-nar sobre la nostra experiència amb els nens i nenes que pateixenTDAH als nostres centres i documentar-nos amb estudis d’altresespecialistes (Guerra Hernández, J. 2011) hem trobat 6 trets posi-tius que normalment acompanyen al fet de ser TDAH.

1. Empatia: Les persones amb TDAH acostumen a tenirmolta facilitat per a relacionar-se amb persones desconegudes,així com per a identificar-se amb els altres i acceptar altres puntsde vista. És cert que els nens i adolescents acostumen a atabalarals seus amics tractant d’acaparar-los, però això no és sinó unamostra de la noblesa d’aquests. Només participant en algun pro-grama d’habilitats socials pot aprendre a treure partit de l’empa-tia que posseeix de forma innata per millorar les seves relacionssocials.

2. Enginy: Es pot afirmar sense cap risc d’error, que l’enginyi el TDAH van de la mà. De fet, existeix una llista interminablede pintors, dissenyadors, escultors, cineastes, escriptors, músics icòmics que són hiperactius. Per ser creatiu cal ser capaç d’afron-tar la realitat de forma “desendreçada”, cosa que resulta moltfàcil per a una persona que en ocasions va “contra el sistema” ique pensa de forma divergent per naturalesa. Fet que suposamotiu de preocupació per a pares i professors durant l’etapa esco-lar, pot ser aplicat de forma avantatjosa a la resolució de proble-mes en la vida adulta.

3. Entusiasme: Quan una persona amb TDAH afronta unatasca que li agrada ho fa sempre amb una absoluta passió i lliura-ment. És cert que mantenir aquesta energia és el que els costa inormalment no els dura prou per acabar el que comencen. Noobstant això, si formen part d’un equip amb capacitats i estils detreball diferents, els hiperactius poden convertir-se en el motordel grup.

4. Sentit de l’humor:A gairebé tots els TDAH els hi agradariure, i molts d’ells tenen la capacitat de fer riure als altres.Qualsevol professor de Primària o Secundària sap qui és el “gra-ciós de la classe” i assenyala ràpidament l’alumne o alumna hipe-

ractiu. Una vegada més, aquesta característica pot ser aprofitadaper la persona TDAH per afrontar la vida i els problemes ambsentit de l’humor, una virtud positiva que busca la majoria de per-sones.

5. Esperit de lluita: Des de petits, els nens hiperactius sem-bla que ho tenen tot en contra. Molts professors els etiqueten coma maleducats o revolucionaris, els pares no sempre poden afron-tar les seves “trastades” de forma positiva. Experimenten moltsdesenganys per part dels seus companys de jocs. No obstant això,aquests nens se sobreposen amb bastanta facilitat i no cessen enla seva obstinació per “agradar”. Aquest esperit de lluita els con-verteix en adults que no es deixen vèncer fàcilment pels obsta-cles.

6. Intuïció: El TDAH té un sentit de la percepció ràpida queels fa reaccionar de forma automàtica als canvis sobtats. Això elsfa ser persones molt susceptibles, però també els proporciona lacapacitat d’intuir si una persona o una situació ha canviat, abansque altres persones s’adonin i es preparin per afrontar aquestscanvis.

Ser hiperactiu significa posseir unes característiques moltparticulars que poden ser vistes com un avantatge o un desavan-tatge tant per a la persona amb TDAH com per a les persones ambles quals es relaciona. No obstant això, el coneixement i entrena-ment per al control d’aquestes característiques per un professio-nal de la psicopedagogia pot posar al nen, adolescent o adult enuna situació avantatjosa per afrontar la vida diària tant a nivellpersonal com a acadèmica o professional.

Més informació Stimulus Vita Gabinet Psicopedagògic. - Tel: 696463080-657753756

Sis avantatges de ser TDAH (hiperactius)Anna Garcia i Natàlia JiménezStimulus Vita

PEDAGOGIA INFANTILSTIMULUS VITA


• Gran varietat de números de Nadal a escollir• Reserva la teva loteria, per empreses, clubs esportius, penyes...

ADMINISTRACIî DE LOTERIES îELS MINAIRONSî

• D. DESINSECTACIÓ

• D. DESINFECCIÓ

• D. DESRATITZACIÓ

• TRACTAMENTS HOMOLOGATS I CERTIFICATS DE LA FUSTA

• PLAGUES I MALALTIES DELS

JARDINS

• PROTOCOLS, MANTENIMENTS I TRACTAMENTS PER A LA LEGIO-NEL· LA (DECRETS 865/2003 I352/2004)

• CONTROL I PROTECCIÓ PER LES AUS URBANES

C/ Els Olivers s/n · El Pla de Sant Tirs- Alt Urgell · Tel. 973387116 · M. 609336019- 626025560 · E.Mail: [email protected]


Esport i salut

Sovint escoltem la cèlebre frase “L’esport és salut”,però aquesta afirmació contrasta amb la realitat, i ésque moltes vegades patim lesions derivades d’aques-

ta pràctica. Per tal de minimitzar els riscos, o bé per posarremei a una lesió, comptem amb els especialistes de la fisio-teràpia esportiva. En el cas de la prevenció de lesions, és interessant avaluarper mitjà d’una visita quins són els nostres punts dèbils: -L’anamnesi consisteix en una entrevista oral en què es pre-gunta sobre els símptomes i la seva evolució; antecedents delesions i malalties rellevants; quin tipus d’esport es practicai amb quina intensitat; quines zones es queden ressentidesdesprés de l’activitat; observació de proves complementà-ries (com poden ser radiografies, ressonàncies…); medica-ció que es pren, etc. -En la segona part de la visita es fa l’exploració física, enquè es mira la postura; el to muscular; la mobilitat de lesarticulacions; la flexibilitat; les alteracions de la visió, del’oïda, podals i viscerals; i també s’analitza el gest esportiu,entre altres coses. D’aquesta manera, ens poden aconsellar determinats exerci-

cis, pautes posturals i ergonòmiques, per tal que el nostrecos estigui tan preparat com sigui possible per a la pràcticaesportiva que volem dur a terme. No obstant això, la tònicahabitual és acudir al fisioterapeuta quan ja s’ha produït lalesió. En aquest cas, després de la visita per obtenir informa-ció sobre la lesió i com repercuteix en l’esportista, es farà eltractament, utilitzant diverses tècniques de fisioteràpia comara la teràpia manual (massatge, estiraments, mobilitza-cions, tècniques fascials, etc.), electroteràpia (per disminuirel dolor o ajudar a estimular la musculatura), punció seca,embenats o tècniques més globals com la reeducació de lapostura. L’objectiu final de la fisioteràpia esportiva ha de ser la rea-daptació a l’activitat física, i per això és necessari acabar eltractament amb la tornada al gest esportiu. Així doncs, elsexercicis que es faran al final del tractament han de ser ade-quats a l’esport concret que es practica, per tal que el cosestigui preparat per tornar al nivell en què s’estava abans dela lesió.

Us convidem a gaudir de l’esport d’una manera més sana!

SALUTLAURA GRACIA I MONTSE SANSA

• Es traspassa cafeteriapub a la seu d'urgelltot equipat, 170 m2, permisos amb regla.Tel. 649 45 41 64

• Es lloga local de 120m2, (amb altell i oficina).Guillem Graell, 17. Tel.973351287. Preu i condi-cions molt interessants!

• Es ven pis de 84 m2.Cèntric i clar. 2n-2ª, senseascensor. Reformat: par-quet, bany íntegramentnou, cuina millorada 92.000euros. Telèfon: 62253395demanar per Jaume.

• Es ven dúplex a la Seu124m2, tot exterior, vistesextraordinàries, menjador isala donant al Pg. del Parc.

4 hab., 2 banys complerts,amplia cuina, 2 balcons,parking tancat. Preu:250.000 € Tel. 973352862–654894135 (Borrell)

• Es lloga pis a la Seu de110 m2 + 110 m2 terrassaMenjador, 4 habitacions,bany i cuina. No moblat.No gossos. Tel. 973350280

• Es lloga local 120 m2 ofici-na+bany+dona’t d'alta llum,aigua, gual. Preu molt inter-essant T. 973 35 02 80

• Es ven local Zona Pg.Pasqual Ingla de 80m2 + info tel. 645183744

• Es lloga pis a Barcelonade 75m2, cuina a estrenar, 3habitacions, bany i aseo.Menjador amb balcó. Moblat.Tel: 973350280

• Es ven Scoda-Roomster1.400 Tdi, 70 cavalls, any2008. 150.000 km. Preu:7.800 euros. Tel: 626275178.

• Es ven mercedes benzadvangarde, e-300 diesel,granate full equip, perfecteestat, motor nou 40.000km, preu negociable.tel. 677495661 - 973355587

• vendo o traspaso nego-cio en la seu, con o sinmaquinaria para fabricaciónde mangueras y distribuciónde productos agro-industri-ales. 677495661/973355587

• Es necessita senyorasense càrregues familiarsper a portar casa d'un mat-rimoni sense fills a Ba - rcelona ciutat. S'ofereixhabitatge i flexibilitat d'ho-

rari. Interessades trucar al608367856

• Se vende Quad Susuki,LTZ 400, full euqip. 2.600euros. Tel: 606380529

• Es lloga pis a La Seud'Urgell, 87m2, moblat,zona molt tranquil·la,assoleïat, 3 habitacions, 2banys, cuina i menjadorgrans, 2 balcons, 1 plaçade parquing exterior i jardícomunitari. InteressatsTel.625685519.

• Es busca comercial aLa Seu d'Urgel. És neces-sari estar donat d’altad’Autònoms. Sou fix méscomissions.Enviar currículum a:[email protected]


ANUNCIS BREUSAB

Dr. To-Ma Trinh BachColegio Médico Barcelona nº 9219

FLORS DE BACHMedicina ChinaAcupuntura

Fitoterapia ChinaTai-Chi

Passeig Joan Brudieu, 20, 1er 1a - La Seu d’UrgellTel: 973 35 04 44 Mòbil: 630 98 15 42

Horas convenidasViernes abierto todo el día y sábado, por la mañana

Indicaciones:

•Cefaleas i migraña•Ansiedad•Parálisis facial•Artrosis y artritis

•Lumbago, ciática•Insomnio•Depresión nerviosa•Asma y rinitis•Vértigo•Tabaquismo

•Obesidad•Gastritis•Dolor cervical•Diarrea •Estreñimiento•Reumatismo

Visitas a

domicilio

Barcelona-Tel: 93 451 70 10 · Granollers-Tel: 93 870 13 87Sitges-Tel: 93 894 95 95 · Sort - T. 630 98 15 42

LA JOIADEL

PIRINEU

Anuncis breus10 €

[email protected]


Hotel

i una nit romàntica per recordarUn somni pel paladar

www.calteixido.com

Hotel

i una nit romàntica per recordarUn somni pel paladar

www.calteixido.com

i una nit romàntica per recordar

Restaurant

Un somni pel paladar

a la població d’Estamariu,a la població d’Estamariu,en ple cor dels Pirineus,en ple cor dels Pirineus,En un marc incomparable,En un marc incomparable,

FAMÍLIA O AMICS.AMB LA TEVA PARELLA,I GAUDIRÀS D’UN BON ÀPATVINE A CAL TEIXIDÓ


AMB LA TEVA PARELLA,AMB LA TEVA PARELLA,I GAUDIRÀS D’UN BON ÀPATI GAUDIRÀS D’UN BON ÀPAT



amb la teva parella dels amb la teva parella dels A més podràs gaudirA més podràs gaudir

de la comarca.de la comarca.i amb productes autòctonsi amb productes autòctonsamb receptes tradicionalsamb receptes tradicionalson podràs gaudir d’una cuina on podràs gaudir d’una cuina amb 18 anys d’experiència, amb 18 anys d’experiència, hotel i restaurant de muntanya, hotel i restaurant de muntanya, es troba Cal Teixidó, un preciós es troba Cal Teixidó, un preciós a la població d’Estamariu,a la població d’Estamariu,

i amb productes autòctons

on podràs gaudir d’una cuina amb 18 anys d’experiència, hotel i restaurant de muntanya, es troba Cal Teixidó, un preciós

Ous estrellats amb patates de l’hortamb selecció d’enciams de la Seu d’Urgell.Amanida de rull de cabra i fruits secs,Primers

MENU D’ESTIU

Ous estrellats amb patates de l’hortamb selecció d’enciams de la Seu d’Urgell.Amanida de rull de cabra i fruits secs,

MENU D’ESTIU

d’allotjament a l’hotel.Consulteu preu nostres sopars romàntics.amb la teva parella dels

Calamar de costa farcit de calamard’espàrrecs verds, pernil i salsa tàrtara.Salmó fresc marcat a la planxa amb saltejatSegons

amb romesco fet a casa.Tempura de verduretes de l’Alt UrgellEsqueixada de bacallà amb oli d’olives negres.amb gambetes i pesto.Pasta fresca feta a casa saltejadaSopa freda de pa amb tomàquet i alfàbrega.d’Estamariu.

Calamar de costa farcit de calamard’espàrrecs verds, pernil i salsa tàrtara.Salmó fresc marcat a la planxa amb saltejat

amb romesco fet a casa.Tempura de verduretes de l’Alt UrgellEsqueixada de bacallà amb oli d’olives negres.amb gambetes i pesto.Pasta fresca feta a casa saltejadaSopa freda de pa amb tomàquet i alfàbrega.

Fruita del temps.Crema catalana.Sorbet de la casa o gelat.Postres

i brandy.Costelló de porc rostit amb vermut blanci amb la seva guarnició.Xai de l’Alt Urgell a la brasaArròs de muntanya “Cal Teixidó“.Butifarra de pagès amb mongetes saltejades.i la seva tinta.Calamar de costa farcit de calamar

Crema catalana.Sorbet de la casa o gelat.

Costelló de porc rostit amb vermut blanci amb la seva guarnició.Xai de l’Alt Urgell a la brasaArròs de muntanya “Cal Teixidó“.Butifarra de pagès amb mongetes saltejades.

Calamar de costa farcit de calamar

C/ Sol de Vila, s/n 25719 Estamariu (Lleida) Tel. 973 36 01 21 [email protected] www.calteixido.com


Tel. informació i reserves: 973 36 01 21

Preu 19,50

Flam del Pep fet a casa.Fruita del temps.



Flam del Pep fet a casa.Fruita del temps.



el baridà, un territori per descobrirdades.grupnaciodigital.com/redaccio/publicitat/viure...

Documents