EELL DDIIPPUUTTAATT

Per fi Roses ha pogut estrenar la ‘seva’ Festa de la

Rosa. L’èxit de públic ha estat molt notable. Com

d’èxit també qualificaven els organitzadors del concurs

fotogràfic ‘on-line’ el número de participants, en rebre un gens menyspreable nombre de 75 fotografies. Però un cop anunciada la ‘sàvia’

decisió del jurat i publicades les fotos guanyadores en

cadascuna de les tres categories al ‘blog’ que

s’havia creat específicament per al certamen (i que per

tant no coneixia pràcticament ningú, excepte

els concursants, es clar), semblava haver-se acabat la

feina per a tothom –

fotògrafs, organitzadors i ajuntament. Com és que no

es va fer res per donar-li publicitat a les fotos guanyadores, perquè apareguessin a diaris, revistes, blogs, diaris

electrònics, webs, etc. de tot el món? Tothom hi hauria

sortit guanyant – els mitjans que les publicarien perquè sempre queda bé ensenyar

fotos maques; els organitzadors del concurs perquè el ressò els hauria

beneficiat de cares a futures propostes i l’Ajuntament

perquè la ‘seva’ festa hauria estat encara més notòria. A

LA VEU no hem volgut permetre que passessin

desapercebudes.

EEDDIITTOORRIIAALL

BBDDSS MMEEDDIIAA SS..LL.. ééss pprrooppiieettààrriiaa ddee ttoottss eellss ddrreettss ddee pprrooppiieettaatt iinntteell••lleeccttuuaall ii iinndduussttrriiaall ddeell ccoonnttiinngguutt dd’’aaqquueessttaa rreevviissttaa.. TToottss eellss ddrreettss rreesseerrvvaattss.. PPrroohhiibbiiddaa llaa rreepprroodduucccciióó,, ddiissttrriibbuucciióó II ccoommuunniiccaacciióó ppúúbblliiccaa,, eenn qquuaallsseevvooll ssuuppoorrtt ii ppeerr aa qquuaallsseevvooll mmiittjjàà ttèèccnniicc,,

sseennssee ll’’aauuttoorriittzzaacciióó eessccrriittaa ddee ll''eemmpprreessaa eeddiittoorraa.. ((cc)) 22001122..

EEddiittaa:: BBDDSS MMEEDDIIAA SS..LL.. ccaarrrreerr DDrr.. AArrrruuggaa,, 6633,, 22nn,, 1177448800 RRoosseess CCoonnttaaccttee :: llaavveeuu22@@ggmmaaiill..ccoomm IImmpprrèèss aa IImmpp.. AAuubbeerrtt ddee SSaanntt JJooaann lleess FFoonnttss -- DDiippòòssiitt LLeeggaall :: GGII --11442200--22000099 DDeessccààrrrreeggaa PPDDFF:: wwwwww..llaavveeuu..eeuu

Enric Badosa.Ja que el proper mes de juny farà un any que Carles Pàramo tornava a ser l'alcalde de Roses, després del parèntesi dels quatre anys de la Casamitjana, ens vàrem proposar fer-li una entrevista per aquest primer aniversari vàrem pensar que potser seria millor donar a conèixer la seva experiència com a diputat al Con-grés dels Diputats de Madrid, ja que és el primer alcalde de Roses que aconse-gueix l’acta de diputat en democràcia, i el segon fill de Roses que té aquesta re-presentació a la capital de l’estat. El pri-mer fou en Francesc Sunyer i Capdevila que fou escollit diputat a la Segona Re-pública per un districte diferent.CCoomm llii vvaa llaa ffeeiinnaa ddee ddiippuuttaatt aa MMaaddrriidd ??Molt bé, és un lloc on es pot aprendre molt i més que aprendre et pot ajudar a entendre molt millor el món en que vi-vim i la realitat nacional i espanyola.AAnnaarr aa llaa ccaappiittaall ddeell rreeggnnee ii vveeuurree aa--qquueessttss ppeerrssoonnaattggeess qquuee sseemmpprree ssuurrtteenn aallss mmiittjjaannss ii aa llaa tteelleevviissiióó,, nnoo eell ffaa sseenn--ttiirr ccoommpplleexx ddee sseerr ddee ppoobbllee ??No és el meu cas en absolut, no feia ni mitja hora que havia entrat a l’hemici-cle i encara no havia jurat o promès el càrrec que ja vaig parlar de tu a tu amb el candidat a president Mariano Rajoy, i li vaig fer saber que l’alcalde de Roses era allà com a diputat i li portava re-cords dels regidors del PP de Roses, d’en Manel, de l’Àngel i d’en Carlos, i el vaig convidar a venir a Roses.EEllll ssaapp oonn ééss RRoosseess ??La seva resposta va ser tant immediata que sorprèn: "Allà governem plegats no?" va dir. Rajoy va demostrar que sap quins són els ajuntament on governen, sols o en coalició, a Catalunya. El detall de dir que aquí governem plegats va ser una resposta agradable i positiva en el sentit de que si està al cas d’aquestes coses, també esta al cas de les més importants.CCoomm ss’’oorrggaanniittzzaa llaa vviiddaa ddeell ddiippuuttaatt ??El diputat Pàramo té 63 anys, i és de la generació del “pluriempleo”, que treba-llava a la Caixa de Girona, portava els comptes d’una gestoria, ajudava la dona a la botiga i dos dies a la setmana porta-va la comptabilitat d’una empresa d’em-botits a la Bisbal. Aleshores, la setmana té set dies, i quan pots lliures, però són 7 dies, que vol dir 7 dies de treball. En Pàramo el dilluns comença i es dedica des d’abans de les 8 del matí fins que s’acaba que vol dir que arribes a casa a les 9 o les 10 de la nit i moltes vegades aprofites el dinar per treballar. El dimarts s’aixeca, molt d’hora, molt d’hora, molt d’hora, tant d’hora que a vegades a les 10 o a les 11 del matí ja és a Madrid. Ha sortit de Roses a les 4 o 5 del matí, va a Barcelona i allà agafa l’Ave i menys sovint l’avió. El viatge dura unes 5 ho-res de Roses a Madrid. L’Ave permet una cosa, que si tinc que ser a les 11 a Ma-drid, a les 11 hi sóc. Amb avió no. Arri-

bo a Madrid, dinem molt aviat perquè a les 3 o a les 4, algun dia fins i tot a les 12 del matí comença el ple del congrés i no s'acaba fins a 2/4 de 10 del vespre, que ens en anem cap a casa.NNoo ddiinneenn eellss ddiippuuttaattss ??Si aprofitem determinats moments del ple on es tractem temes molt sectorials. De cada grups es queden els diputats més implicats i la resta van fent “torns” per anar a dinar.QQuuee vvooll ddiirr qquuaann aaffiirrmmaa qquuee aaccaabbaatt eell ppllee ““eennss aanneemm ccaapp aa ccaassaa”” ??A sopar i dormir a l’Hotel. Procurem no fer vida solitària. Sempre fem grups, 5, 6 o 14. Anem a sopar plegats. L’altra dia vàrem anar a sopar a un bar per veure el Barça, per exemple. Sopem, t’esplaies una mica i t’ajuda conèixer entre uns i altres perquè parles de tot una mica. A l’endemà m’aixeco molt aviat i me’n vaig a caminar i en comptes d’anar a veu-re el mar me’n vaig a veure l’Estanque del Retiro (el meu hotel és a un kilòme-tre) i desprès una altre vegada al congrés.QQuuaannttss ddiieess eessttaa aa MMaaddrriidd ??..Dimarts i dimecres, i els dijous si algun dia s’allarga el ple i l’han continuar l'en-demà.CCoomm ddiippuuttaatt ttéé uunnaa sseeccrreettaarriiaa ii uunn ddeess--ppaattxx,, ccoomm ffuunncciioonnaarr aaiixxòò ??.Jo tinc un despatx i el grup té una sala de reunions en una planta que pràctica-ment ocupem nosaltres sols. El president i portaveu té una secretaria i un cap de premsa i cada tres o quatre diputats te-nim un assistent, una persona que rep les trucades, envia documentació, i fa les ges-tions administratives.LL’’aavviióó,, ll’’hhootteell ii ll’’eessttaaddaa,, ss’’hhoo ppaagguueenn eellss ddiippuuttaattss oo hhoo ppaaggaa ll’’eessttaatt ??..El desplaçament (avió o tren) el paga l’estat. L’hotel i el menjar m'ho pago jo.DDeell sseeuu ssoouu ??.Jo no tinc sou al congrés. He renunciat al sou perquè amb els 3.000 € que em do-nen hi perdo diners. Sóc treballador de la Caixa amb un contracte de substitu-ció i no tinc que anar a treballar. A mi em paguen entre la seguretat social i la Caixa. Els avantatjaves que tinc dins la Caixa com a treballador de fa 40 anys i com que em proveeixen un fons de pen-sió i em mantenen el meu nivell de cotit-zació de la seguretat social, m’interessa tot i perdre 200 €, però hi guanyo con-tinuant amb aquestes condicions com a treballador de La Caixa. Aleshores he re-nunciat a tots els sous del congrés i no-més em donen les dietes per pagar-me els esmorzars, dinars i sopars i habita-ció i vestits. No cobro res mes. No sola-ment he renunciat al sou de diputat, si-nó que per la llei d’incompatibilitat he hagut de renunciar a qualsevol ingrés de les societat municipals, estic cobrant menys que a principis d’any.UUnnaa aannèèccddoottaa ??L’altre dia em varen robar el mòbil.EEllss ddiippuuttaattss vviiaattggeenn eenn pprriimmeerraa oo eenn ttuurriissttaa ??..

Et col•loquen allà on volen, he anat en turista, he anat en club i he anat en pre-ferent pagant l’estat. El congrés m’envia el bitllet telemàticament a través d’una agència que hi ha al mateix edifici del congrés i només tinc que imprimir-lo.SSóónn ccòòmmooddeess eellss sseeiieenntt ddeell ccoonnggrrééss ??..No. És molt estret. No hi quebs i és molt incòmode i està obsolet perquè es-ta pensat pel segle XIX. És molt bonic pel que significa l’hemicicle, però molt incòmode, quan t’aixeques per anar al lavabo molestes als teus veïns perquè no pots passar i s’han de tirar endavant. En canvi el Senat és més còmode. Cada escó té una pantalla d'ordinador connec-tada a l'ordinador del despatx però el teclat és petit. Fem servir més l'Ipad que no pas l’ordinador.. EEll bbaarr ddeellss ccoonnggrreess ééss ggrraattiiss ppeellss ddiippuu--ttaattss ??..Hi ha tres bars i restaurant amb self ser-vice. Som 350 més les prop de 1000 per-sones que hi treballen. Els preus són ta-xats i reduïts, però tothom paga. No és cap meravella però reconec que la trui-ta de patates és boníssima.CCoomm ssóónn eellss ddeebbaattss eenn eellss pplleennss vviissttooss ddeess ddee ddiinnss ??..

El dimecres és el dia que compareix el govern, que vol dir que hi ha el presi-dent, i si hi ha el president hi són tots, i l’oposició hi és tota, és el dia del partit de primer divisió, on hi ha les propostes del govern, les respostes d'en Rubalca-ba, i es poden escoltar debats d’alt ni-vell. Matitsant podríem dir debats entre persones que tenen altes responsabilitats, perquè a vegades el nivell no és tant alt. Aixó m'ha fet pensar que el que passa a l’ajuntament de Roses és molt poca co-sa comparat amb el que passa al con-grés dels diputats. La crispació que hi ha a l’ajuntament de Roses? Res. No és pot compara amb la que hi ha a Madrid. A Roses som molt innocents encara. Per-què al congrés es diuen de tot, lògica-ment amb educació, però es diuen de tot i es parla molt cruament, sense em-buts, directe.LLaa pprriimmeerraa vveeggaaddaa qquuee ppuuggeess aa llaa ttrriibbuu--nnaa dd’’oorraaddoorrss,, qquuiinnss sseennttiimmeennttss tteennss ??Més que sentiments són símptomes. Ana-va accelerat de cor, amb l'adrelina al mà-xim, però hi anava molt tranquil perquè vaig expressar el que pensava i amb les meves raons.AA ppaarrllaatt ddeell tteemmaa ddee SSaannttaa MMaarrggaarriiddaa ??Si, i del d’Empuriabrava amb el minis-tre Arias Cañete. Són molt conscients que Europa està pressionant perquè d’una ve-gada per totes es solucioni aquest greu problema. També hem parlat amb la Sra. Isabel Borrego, Secretaria d’Estat de Tu-risme sobre l’esforç que fan els munici-pis turístics i costaners perquè les pobla-cions estiguin endreçades, cuidades i amb ordre. Li vaig dir que a Roses te-nim un interventor que ha fet el seu doc-torat amb economia amb un estudi so-bre el finançament dels municipis turís-tics i amb va demanar que li fes arribar perquè els seria de gran utilitat. Això ma-teix li vaig dit al Director General d’Ad-ministracions Públiques, i al Director Ge-neral d’Administració Local que també m’ha demanat l'estudi de l’Ernest Ruiz, perquè els ha de servir per poder fer i millorar les lleis.AA qquuiinn mmiinniissttrree aa IInntteerrppeell••llaatt mmééss ??A Arias Cañete, per fer-li saber que sóc d’un poble de Girona que vivim del tu-risme i de la pesca, i demanem un res-pecte màxim per la costa, perquè ens a-juda a viure. Li vaig demanar que tingues-sin en compte que el tipus de pesca d’ar-rossegament que es practica al litoral mediterrani, i concretament al litoral de

la Costa Brava s’hauria d’assimilar a la pesca artesanal. Tot i que va escandalit-zar a algú, el nostre sistema de pesca d’arrossegament no es pot considerat in-dustrial. El ministre va dir que coneixia Roses i la Costa Brava i que estaven oberts al diàleg. LLeess sseevveess pprrooppeerreess pprrooppoosstteess sseerraann ....??A una demano al govern a que faci les modificacions adients a la llei per evitar la prostitució a les rotondes i les carrete-res, i a una altra sobre els tops manta que deriva d’una moció que vàrem aprovar a l’ajuntament. Tambè tinc que exposar els problemes de la demarcació, com el tú-nel de Tosses, la platja de S’Abanell a Blanes, de els aigües del Montseny pas-sant pels problemes del món pesquer.CCrreeuu qquuee ttrraauurreemm aallgguunn ddiinneerr ppeerr aa RRoo--sseess ??Crec que si. Pel camí de Ronda ja hem presentat l’esmena als pressupostos que no ho contemplaven i la continuació i finalització de les obres del Castell de la Trinitat. Aixó és bàsic, i estic parlant d’obres que depenen de l’estat.PPeerr aa nnoovveess iinnvveerrssiioonnss ttrraauurreemm aallgguunn eeuurroo ddee ll’’eessttaatt.. EEss ppoossssiibbllee qquuee aallgguunnaa ccoossaa aarrrreepplleegguueemm ??.Si.EEll ddiippuuttaatt ttrreebbaallllaa ppeerr aaqquueesstt oobbjjeeccttiiuu ??..Si home, i tant. El palangre ja està calat.CCoomm aa mmeemmbbrree ddeell ccoonnggrrééss,, ccoonn vveeuu llaa ccrriissii qquuee ppaattiimm,, eennss eenn ssoorrttiirreemm aavviiaatt ??Jo sóc molt crític. Els socialistes ho va-ren fer molt malament. El Sr. Zapatero feia quatre anys que tenia que haver ple-gat, perquè ens va demostrar que no es-tava ni capacitat per entendre que hi ha-via crisi i va fer el pitjor que es pot fer a la vida que és perdre el temps. Els que

hi han ara els veig molt obsessionats en retallar, però els hi falta coratge per en-trar a l’espai que afecta als funcionaris. Als ajuntaments hi ha hagut ajustaments en els funcionaris, la Generalitat ha fet ajustaments en els funcionaris. En can-vi l’estat no. Aleshores aquests estalvis que haurien de fer ajustant els sous, les retribucions, les dedicacions i els hora-ris, manca aquest esforç i sobre tot man-ca la part més importat: l’administració ha de continuar invertint, perquè si no el diner no corre, i si no corre el país s’atu-ra, si el país s’atura com que els altres avancen vol dir que nosaltres anem enre-re. L’estat ha d’invertir, i l’administra-ció en general ha d’invertir inclosos els ajuntaments. No en coses supèrflues, si-nó en totes aquelles coses que generin riquesa pel país. Retallar en investiga-ció avui dia és un suïcidi, Nosaltres no podem enviar als nostres joves a la uni-versitat i desprès dir-los que se’n vagin a treballar a alemanya, perquè perdem a la gent i els diners que hem invertit per formar-la. Ens en sortirem pregunta-ves, jo crec que si perquè Europa ens im-posarà una sortida. La nacional II s’ha de desdoblar, el TGV ha d’arribar ja, i a Roses hem de fer un aparcament soterrat. S’ha d’invertir si ens en volem sortir.CCoomm ssee sseenntt uunn ccaattaallàà aa MMaaddrriidd ??..Com a català em sento molt ben tractat. S’ha de tenir en compte que el 30 % dels diputats són de parla catalana, els valencians, els balears, els catalans. So-vint quan deixo els taxis, ho noten per l'accent, em diuen adéu en català que es un detall de molta simpatia. Jo em sen-to molt ben tractat a tot arreu. Enlloc cap mena de rebuig.

Enric BadosaEl ple de finals d’abril va ser el més in-teressant de tots els d'aquest any. El primer, que es va aprovar per unani-mitat, va ser la liquidació del pressu-post del 2011, que es va tancar amb un superàvit de 3.216.020 €. En el 5è es va recolçar l’actuació de dos policies municipals i és va nomenar un advocat per defensar-los en el recurs que s’ha presentat a l’Audiència de Girona.En el 9è es va aprovar fer un aparca-ment controlat per parquímetres a la zona de l’Avinguda de Rhode compresa entre el començament de la plaça de Ca-talunya fins el carrer Jaume Ier. amb una cobertura del primer de juny fins el 30 de setembre. L’alcalde va dir que és feia a petició del comerciants de la zona perquè els aparcaments tinguessin rota-ció de vehicles. També va dir que era una prova i segons l’experiència d’aquest pri-mer any en ferien una valoració i des-prés decidirien si calia ampliar-la a al-tres zones de la població. L’explotació d’aquest 111 aparcaments és traurà a con--curs. És va aprovar amb els vots del go-vern i l’abstenció de l’oposició.En el punt 10è es va aprovar la decla-ració de lesivitat per a l’interès públic i iniciar els tràmits per defensar la retira-da d'una llicència errònia que es va do-nar a una empresa el 2008 per a cons-truir un edifici plurifamiliar amb 21 apartaments al carrer Josep Pla. L'obra es va aturar i l'edificació que s'hi pot fer ara s'ha reduït. L'empresa no està con-forme i ha recorregut al jutjat per ser in-demnitzada o que se li permeti cons-truir. Per la seva banda, l'Ajuntament defensa que en presentar el projecte van donar dades errònies respecte la pen-dent de la muntanya (una dada que ser-veix per calcular l'edificació) que van motivar la llicència també equivocada

perquè les dades no es van comprovar sobre el terreny.En els precs i preguntes el regidor An-gel Tarrero va explicar, a una pregunta de Francesc Giner sobre els top manta, que tenen previst instal•lar parades de venda al llarg del passeig marítim, des de l’Hotel Coral, fins a l’Hotel Victòria per impedir que els “manteros” instal•lin les seves parades de venda il•legal.Segons sembla algunes poblacions costa-neres amb aquest problema han contrac--tat a una empresa que s’especialitza en aquest tipus de parades, l’experiència els ha resultat molt positiva i els ha permès controlat els top manta. L’alcalde va explicar, a una pregunta so-bre que el club de fans de Maverick Vi-ñales havia demanat el Teatre per fer-hi alguns actes, que com a alternativa se’ls havia ofert la pista annexa al poliespor-tiu ja que els Teatre tenia ocupats més de 260 dies a l’any.A una pregunta de la Sra. Casamitjana sobre la ubicació del Museu del Bulli, l’alcalde va dir que en una recent visita de Ferran Adrià li havia ofert fins a 14 llocs diferent com a possible seu, però que primer li havien de dir quin espai necessiten exactament per poder trobar el lloc més adient.Per últim i com a cada ple, el regidor Carles Ferrer en una de les seves pre-guntes "peculiars" va dir que feia dies que l’exregidor J.E.Danès estava a l’en-trada de l’ajuntament manifestant-se amb una pancarta que deia que el pis on viu l’alcalde és il•legal i ha prescrit, a més de fer referència a la barraca de Danès que també ha prescrit, i es preguntava com és que encara no s’ha resolt i s’ha tancat el problema.En la seva resposta, l’alcalde li va dir: ”” AA mmii eemm sseemmbbllaa qquuee hhaass ffeett uunnaa pprreegguunn--ttaa ffoorraa ddee ttoo,, CCaarrlleess,, ccoomm aa ttuu tt’’aaggrraaddaa

ffeerr.. AA vveeuurree,, ll’’aallccaallddee nnoo vviiuu eenn ppiissooss iill••lleeggaallss,, eenn aabbssoolluutt,, eell qquuee ppaassssaa ééss qquuee uunnaa ppeerrssoonnaa qquuee hhaa eessttaatt aannyyss ddee rre-e-ggiiddoorr hhaauurriiaa ddee ssaabbeerr ddiissttiinnggiirr eennttrree iill•-•-lleeggaall ii ffoorraa dd’’oorrddeennaacciióó.. QQuuee nnoo hhoo ssà-à-ppiiggaa aallggúú qquuee nnoo ss''hhaa aasssseegguutt eenn aaqquueessttaa ttaauullaa ss’’eennttéénn,, ppeerròò ééss nneecceessssiittaa mmaallaa iinn--tteenncciióó ppeerr ccoonnffoonnddrree aa llaa ggeenntt aammbb iill••llee--ggaall ii eenn ffoorraa dd’’oorrddeennaacciióó.. AApprrooffiittoo ppeerr ddiirr--hhoo,, eell ppiiss eell vvaaiigg ccoommpprraarr ffaarràà 4400 aannyyss.. EEnn PPààrraammoo qquuaann eell vvaa ccoommpprraarr ttee--nniiaa 2244 aannyyss,, nnoo eerraa aallccaallddee nnii ppeennssaavvaa eenn sseerr--hhoo.. AAmmbb mmoollttaa iill••lluussiióó hhii vvaaiigg aannaarr aa ppaassssaarr llaa pprriimmeerraa nniitt ddee nnuubbiiss ii aaqquuíí hhee aannaatt vviivviinntt aammbb mmoollttaa iill••lluussiióó.. AAlleesshhoorreess eell qquuee ssii ééss ggrreeuu ééss qquuee eess ccoommppaarrii aaqquueessttaa ssiittuuaacciióó ii llaa dd’’aaqquueessttss 3366 ppiissooss qquuee nnoo ssóónn mmeeuuss ii qquuee eess vvaarreenn ccoonnssttrruuiirr eellss aannyyss 6600.. AArraa ttrreeuurree aaiixxòò ééss bbeenn bbéé qquuee ss’’hhaann aaccaabbaatt eellss aarrgguummeennttss.. EEll qquuee ssii ééss ggrreeuu ééss qquuee uunnaa ppeerrssoonnaa qquuee vvooll vviiggiillaarr ttoott eell ppoobbllee ccoonnssttaannttmmeenntt,, ddee--nnuunncciiaanntt aa ttootthhoomm -- ttaammbbéé hhaa ddeennuunncciiaatt aa mmoollttss ssoocciiaalliisstteess ii eell ddiiaa qquuee llii ccaaiigguuiiss mmaallaammeenntt jjoo hhoo vveeuurrààss --,, ii qquuee aarraa vvaaggii ddeeffeennssaanntt uunnaa oobbrraa iill••lleeggaall ddiieenntt qquuee ssii qquuee ééss iill••lleeggaall ppeerròò qquuee ffaa mmoolltt tteemmppss qquuee llaa vvaa ffeerr.. AAiixxòò ééss iimmpprreesseennttaabbllee.. EEll qquuee sseerriiaa hhaabbiittuuaall eenn qquuaallsseevvooll ppeerrssoonnaa qquuee nnoo hhaa eessttaatt mmaaii aa ll’’aajjuunnttaammeenntt ii nnoo hhaa aannaatt mmaaii aa ddeennuunncciiaarr aa nniinnggúú,, eess ppoo--ddrriiaa eenntteennddrree,, ppeerròò uunnaa ppeerrssoonnaa qquuee hhaa vvoollgguutt ffeerr dd’’iinnqquuiissiiddoorr aa ttoott eell ppoobbllee,, aa ddrreetteess ii eessqquueerrrreess,, aa aallttss ii bbaaiixxooss,, aa ttoottss,, eenn ttootthhoomm ss’’hhaa ppoossaatt,, qquuee aa eellll ll’’eennggaann--xxiinn qquuee hhaa ffeett uunnaa iill••lleeggaalliittaatt,, ii eennccaarraa nnoo hhaaggii eennddeerrrrooccaatt aaqquueessttaa bbaarrrraaccaa ddee mmoottuu pprrooppii,, ttéé ddeelliiccttee.. EEnn aaqquueesstt ccaass nnoo--ssaallttrreess nnoo rreessoollddrreemm rreess,, ccoomm qquuee eessttaa aa ffiissccaalliiaa,, sseerràà ffiissccaalliiaa qquuee ddiirràà eell qquuee hheemm ddee ffeerr,, ii ll’’aajjuunnttaammeenntt aaccaattaarràà eell qquuee ddiigguuii.. SSii ddiiuueenn qquuee ggaauuddeeiixxii ddee llaa bbaarrrraaccaa ii ppoossii uunn ppiiss aa ssoobbrree,, ddoonnccss een-n-ddaavvaanntt,, ssii ddiiuu qquuee ll’’eennddeerrrrooqquuii,, ll’’hhaauurràà dd’’eennddeerrrrooccaarr”.

RedaccióEl mes de març de 2010 publicàvem un article titulat ''mmoobbbbiinngg iimmmmoobbiilliiaarrii aa uunn jjuubbiillaatt', on explicàvem que en Francis-co Aguilera, de 77 anys natural de Cór-doba, veí de Roses des de 1961, vivia amb el seu gos a un pis del carrer Cosco-conilles, estava jubilat i cobrava una pen-sió de subsistència de 590 € mensuals, era un antic treballador de sector pesquer, de la restauració i de la construcció.En Paco, com se’l coneix habitualment, feia 20 anys que vivia al pis de 70 m2 i dues plantes. Pagava 102 € de lloguer al mes i el seu habitatge patia la manca de manteniment de la fusteria exterior i de la instal•lació de llum. Les persianes ex-teriors no funcionaven i la que donava a l’habitació on dormia no existia. La vi-venda tenia una escomesa elèctrica a 125 W, i tenia que posar un convertidor de 125W a 220W, perquè totes les bom-betes, els aparells electrodomèstics, la calefacció, i la TV, van a 220W. Amb la instal•lació d’aigua ja s’apanyava, però el cablejat elèctric estava fet malbé i l’-home vivia en una situació de neguit continu de patir un incendi i a la vivenda.En Paco havia parlat moltes vegades amb la propietària per fer els arranja-ments i ens explicava que no li van do-nar autorització per fer-los i que l’ha-vien “convidat a abandonar el pis”. En el cas que li haguessin donat autoritza-ció, i així ho va fer saber a la propietà-ria, en Paco ja havia parlat amb dos ins-tal•ladors per fer les reparacions ( que li deixaven pagar un tant cada mes ) i que li descomptessin l’import dels rebuts de lloguer. Davant la negativa de la propietari a au-toritzar-lo a fer les reparacions i davant “haver-lo convidat a abandonar el pis o si no els desnonarien”, en Paco va anar al Col•legi d’Advocats de Figueres i van assignar-li un d’ofici perquè el represen-tes ( tot i que no estava gaire convençut amb l’advocat que li va tocar ). En Francisco Aguilera ha estat una víc-tima més del mobbing immobiliari que es pot definir com les pressions que rea-litza la propietat per fer fora als lloga-ters normalment de renda antiga i poc

rendible. L’objectiu no es altra que pro-vocar que el llogater abandoni l’habitat-ge. Les conductes de fustigació són sub-tils i variades, i formen part d’una es-tratègia o patró de comportament que per-segueix que els inquilins se’n vagin dels pisos. Aquestes pràctiques es basen en l'assetjament i l'abús per forçar que algú se'n vagi de casa seva, a la negativa de l'arrendador a cobrar la renda, passant per la falta d'higiene i de manteniment de l'habitatge o de l'edificiEl passat 16 d’abril, en Paco va ser des-nonat de l’habitatge que tenia llogat, des-prés d’anys de litigi. Al final els agents judicials el van fer fora perquè la propie-tària no va voler renovar-li el lloguer.En Paco viu ara a la Pension del Norte del carrer Dr. Barraquer. L’anterior presidenta de la Creu Roja, na Carme Quintana, és la persona que els darrers temps ha intentat trobar una solució a la situació que vivia en Fran-cisco Aguilar. En relació a aquest desno-nament ha manifestat que: ”A l’empara del famós Decret Boyer, els propietaris de l'habitatge del Paco Aguilera varen presentar-li un nou contracte dient-li que era molt bo per ell. El Paco no sabia de que anava, perquè no sap llegir ni escriu-re, pel que s'ho va creure. No sabia que el contracte era només per un any. El sor-prenent és que aquest contracte apareix signat per l'arrendatari qui, per la seva condició ni el va poder llegir ni el va po-der firmar.Cal dir que no es pot entendre com la de-fensa que representava al Paco no va po-sar en valor la impossibilitat de la signa-tura i, per tant, la manca de validesa del contracte. El jubilat, amb els seus vui-tanta anys i la seva petita pensió, paga-va puntualment cada mes el lloguer i no pot entendre que el tirin al carrer. Tro-bar-li un allotjament per ell ha sigut un autèntic viacrucis, i s'ha posat en evi-dencia la manca d'habitatge social i de recursos per ajudar en aquests casos per part de l’ajuntament. En la recerca deses-perada d’un lloc on allotjar aquest ancià. He d'agrair, però, la implicació inestima-ble de l´Alba Juanola, funcionaria de Be-nestar Social, Però això no excusa a l’a-

juntament, que hauria de comptar amb quelcom més que el voluntarisme d'uns funcionaris i preveure recursos per situa-cions semblants, i més en temps de cri-si”.Sobre aquest assumpte, de les protestes dels veïns presents al desnonament i a les crítiques que s’escoltaven sobre que el municipi pagava a alguns magrebins els lloguers del seus habitatges, a més del menjador, llibres i escola dels seus fills, el responsable dels Serveis Social, el regidor Marc Danès ens ha enviat una nota sobre les gestions realitzades pel Sr. Francisco Aguilera, on es diu que:"1. Al mes d’Octubre de 2011 ens posem en contacte amb l’advocada del cas, la Sra. Maria Hilari, per tal de portar a ter-me el seguiment del cas. 2. Al mes d’Oc-tubre de 2011 s’orienta al Sr. Francisco que s’inscrigui a la Borsa d’Habitatge, com a demandant d’habitatge de Protec-ció Oficial i també com a sol•licitant d’un lloguer d’habitatge social. 3. En da-ta 23/02/2012 es convoca una reunió al despatx d’advocats de la Sra. Maria Hi-lari conjuntament amb la Sra. Carme Quintana i el Sr. Francisco amb l’objec-tiu d’aclarir els punts de la sentència de desnonament. 4. Ens posem en contacte amb la Borsa de Lloguer Social, on ens informen que hi ha un pis disponible a l’entrada de Sta. Margarida, a un preu ajustat de 240 €. 5. El 07/02/2012 con-juntament amb la tècnica responable de la Borsa de lloguer social visitem amb la Sra. Carme Quintana i el Sr. Francis-co, el pis de la urbanització de Sta. Mar-garita. El Sr. Francisco rebutja el pis perquè és massa lluny del centre urbà. 6. D’entre els mesos de Febrer i Març ens posem en contacte amb diferents immo-biliàries i es consulta la web de fotoca-sa. El Sr. Francisco visita dos pisos al centre de Roses. En tots dos casos, el pro-pietari decideix no llogar el pis per diver-ses raons. Les gestions amb algunes im-mobiliàries es refusen al rebutjar animals de companyia als pisos. 7. Davant la im-minència del desnonament, ens posem en contacte amb la pensió El Norte, on des del dia 16 d’Abril hi està allotjat amb règim de pensió completa

Agències.Roses va estrenar la primera edició de la Fira de la Rosa, centrada en la flor que dóna nom al topònim de la població, i que vol convertir-se en una de les festes de referència que té l'objectiu d'oferir ac-tivitats per a tota la família fora de la tem-porada turística. Una mostra floral i una fira mercat d'artesania que va incloure productes relacionats amb les roses es po-dia visitar a la carpa de tres-cents metres quadrats instal•lada a la Rambla Riera Ginjolers.Els actes festius van començar amb una plantada de rosers i es van cloure amb la tradicional parada de llibres i roses de la diada de Sant Jordi. Altres activitats rea-litzades van ser la cuina de les flors, una conferència sobre Josep Maria de Sagar-ra impartida per Narcís Garolera, actua-cions infantils, dansa tradicional, concurs de fotografia. Amb tot, Roses s'ha volgut desmarcar de les ja tradicionals fires me-dievals i ha buscat una temàtica molt vin-culada a la vila, com són les roses. Aques-ta la fira comença d'una manera molt hu-mil, però amb la determinació d'anar-la ampliant per convertir-la en una referèn-cia en el seu àmbit.El regidor de Promoció Econòmica i Fi-res de l’Ajuntament de Roses, Ambro-sio Martínez, ha fet una bona valoració del desenvolupament de la I Fira de la Rosa celebrada els dies 21, 22 i 23 d’a-bril. El regidor ha explicat que tot i que-

la presència de públic francès ha estat in-ferior a la prevista –amb motiu de la ce-lebració de la jornada electoral a França-l’estimació parla ja de més de 20.000 vi-sitants durant els dos primers dies de ce-lebració de la Fira. Entre els visitants, destacava la presència del públic local i comarcal, tot i que es detectava també un important nombre de persones desplaça-des de la resta de comarques gironines, així com de la província de Barcelona. Una norantena de parades es van instal•-lar durant els tres dies al llarg de la Ram-bla de la Riera Ginjolers, oferint produc-tes artesans i relacionats amb la temàti-ca de la mostra, com la destinada a ro-sers i bonsais de vinya, figueres i olive-res, amb 60 m2 d’exposició. La carpa central situada a la mateixa rambla, ha allotjat la Mostra Floral amb una exten-sa exposició de roses i rosers, activitat que ha comptat amb la col•laboració dels Amics de les Roses de Sant Feliu de Llo-bregat.Entre les activitats que major expecta-ció han generat, es troben els tallers d’o-ficis (ferrer, cisteller, vidrier, de talla de fusta), on els visitants poden participar i conèixer de primera mà les tècniques d’aquests oficis, així com el taller ofert per dues remendadores de xarxes rosin-ques, o el de roses de papiroflèxia on un jove rosinc mostrava al públic l’elabora-ció de la rosa de paper dissenyada amb motiu de la Fira per Jordi Adell.

Un altre dels punts forts han estat les ani-macions itinerants de la Fira, com la dis-tribució de roses entre els visitants, o la instal•lació del drac i el castell de grans proporcions elaborat per una de les co-lles de Carnaval de Roses. “En definitiva- destaca el regidor- des de l’Ajuntament fem una molt bona valo-ració de la primera edició d’aquesta Fi-ra, i agraïm la fantàstica resposta dels vi-latans de Roses, que han assistit massi-vament a les diferents activitats. L’èxit assolit i les felicitacions que ens han fet arribar per la proposta, ens fa valorar l’esdeveniment com a molt positiu i ens encoratja a continuar apostant per la se-va continuïtat, fent-la créixer fins a con-vertir-la en un referent dins l’oferta fi-ral de les comarques gironines”.Com a fet anecdòtic la Policia Local de Roses va decomissar en el dia de Sant Jordi un centenar de roses que tres ho-mes venien de forma il•legal pels carrers del centre de la població, aprofitant la celebració de la diada de Sant Jordi. Els agents van procedir a l’enretirada del material i a l’aixecament de les diligèn-cies corresponents contra aquesta activi-tat il•legal.Les roses decomissades es van lliurar a la residència geriàtrica Nova Vida per a la seva distribució entre els avis del centre. Potser caldria haver instal.lat també les parades de llibres a la Fira.

Concurs de fotogràfia Jose Roy, premi paisatge natural

Concurs de fotogràfia Victòria Alonso, premi paisatge urbà

Concurs de fotogràfia Javier Batzan, premi paisatge cultural

Mala i pitjor sort per als cosins Viñales al Gran Premi d'Espanya. Tant Maverick com Isaac van tenir problemes durant una cursa de Moto 3 plena d'incidents a causa de la pluja, que va convertir el cir-cuit en una autèntica pista de patinatge, i que va provocar que només acabessin disset dels trenta-un pilots que van co-mençar la prova. El noi de Roses, també va acabar a la grava, però va poder evi-tar la caiguda i des del darrere va iniciar una remuntada que li va atorgar deu punts molt valuosos.A Jerez el cel, com tot el cap de set-mana estava ple de núvols, però la pluja no va aparèixer abans de l'inici de la pro-va, així que els comissaris la van decla-rar "en sec" malgrat que l'asfalt estava ben humit. A la segona volta, l'Honda va fer una sotragada i el rosinc es va veure obligat a sortir de pista per evitar la cai-guda. Això el va enviar a la 28a posició de la prova.Des del darrere, l'altempordanès va co-mençar una d'aquelles remuntades pletò-riques que ja va protagonitzar la tempo-rada passada. El del Blusens Avintia va anar deixant enrere els seus rivals fins que la bandera de quadres el va consoli-dar en una impressionant sisena posi-ció, fet que li atorga deu punts per a la general. Al circuit d’Estoril l'alemany Sandro Cor-tese va vèncer en un ajustat final a Ma-verick Viñales al Gran Premi de Portu-gal de Moto3, gràcies a la qual cosa és el nou líder de la classificació provisio-nal de la categoria.Després d'un primer gir ple d'avança-ments, al final de la primera volta, en la qual encara manava Cortese es va fer una selecció en què estaven a més d'ells els també espanyols Luis Salom i Efrén Vázquez, el malai Zulfahmi Khairud-din, el britànic Danny Kent els italians Niccolo Antonelli i Romà Fenati, el lí-der del mundial de Moto3.El ritme que va imposar Maverick Viña-les al capdavant de la carrera va ser tan alt que només Sandro Cortese ho va a-guantar i va ser en aquests instants quan es va produir el tall definitiu i tots dos se'n van anar a la recerca d'una particu-

lar lluita per definir quin dels dos acon-seguiria la victòria, que pel català seria la segona de l'any i pel que fa al germà-nic la primera, en haver pujat fins al mo-ment per dues ocasions a l'últim esglaó del podi.Davant, Maverick Viñales va marcar el ritme durant bona part de la cursa, però a sis voltes del final Cortese va comen-çar a buscar la seva posició i va coman-dar la prova, encara que en cap moment li va perdre de vista Viñales, qui des-prés d'una sèrie d'avançaments ja dues voltes del final es va posar al capdavant per intentar sentenciar la victòria.Però en l'últim gir Cortese va començar una atac implacable sobre el seu rival, al que es va unir l'arribada d'un grup de pilots doblats que van enterbolir encara més la situació i sense que cap dels dos cedís una mica, al final va ser l'alemany el que va entrar millor col•locat a la rec-ta de meta i per tot just 55 mil•lèsimes de segon va superar a Viñales en la lí-nia d'arribada.Després de la cursa Maverick va expli-car que: "El resultat és molt bo tenint en compte el enrere que vaig acabar a Jerez i la mala cursa que vam fer allà. Hem recuperat les sensacions i la con-fiança amb la moto, tenim ritme i ho hem vist perquè hem estat liderant. En l'última volta, Sandro [Cortese] ha tin-gut un gest poc correcte, crec que ho podria haver superat just a la meta -m'ha faltat un sospir-, però després de la seva acció m'he quedat una mica despenjat.Això es queda a la pista i ja veurem què passa en la pròxima carrera. Hem d'es-perar alguna millora d'Honda a Le Mans, perquè s'ha vist que en recta hi ha mol-ta diferència amb les KTM. També hem de millorar una mica el xassís. Crec que Le Mans serà un circuit que se'ns dona-rà molt bé ".La classificació del Mundial de Moto 3 està així :1. Sandro Cortese 57 punts2. Maverick Viñales 55 punts3. Luis Salom 49 punts4. Romano Fenati 45 punts5. Zulfahmi Khairuddin 29 punts 6. Alex Rins 8 punts.

Els Mossos d'Esquadra han detingut una parella de lladres que van assaltar una an-ciana quan sortia de retirar diners d'una sucursal bancària. La víctima, una dona de 65 anys veïna de la urbanització Mas Matas, havia tret 2.000 € del seu compte corrent. Els lladres la van seguir quan tor-nava a casa seva i, just a l'entrada de l'-habitatge, li van donar una forta empen-ta i la van fer caure per terra. Després, li van arrabassar la bossa de mà, on hi duia tots els diners. La parella va fugir amb un cotxe i van protagonitzar una per-secució per la C-260 durant diversos qui-lòmetres. Els Mossos d'Esquadra els van detenir després que patissin un accident a l'alçada de Vila-sacra.El robatori va tenir lloc el divendres 25 d'abril pels volts del migdia. La víctima, una anciana de 65 anys, va anar fins a la sucursal de 'La Caixa' del carrer Sant Elm per retirar diners. La dona va agafar 2.000 € del seu compte corrent, els va po-sar a dins de la bossa de mà i va sortir al carrer.Quan caminava cap a casa seva, situada a la urbanització Mas Matas, l'anciana va tenir la sensació que una parella (un home i una dona) l'estaven seguint. La dona va apressar el pas per arribar a ca-sa seva i, just quan es disposava a obrir la porta de l'habitatge, els dos lladres se li van llançar al damunt.La parella li va donar una forta empen-ta, que la va fer caure per terra, i li van arrabassar la bossa de mà amb tots els diners. Després, van fugir corrents i van pujar a un cotxe.La dona, que va necessitar rebre una pri-mera assistència mèdica, va trucar als Mossos per alertar-los del robatori. Men-tre una patrulla anava cap al seu domici-li, diversos efectius es van posar a bus-car el cotxe dels lladres. Una patrulla va localitzar el vehicle quan ja enfilava la C-260 en direcció a Figueres. Tot i que els agents van intentar aturar el cotxe, els lladres van prémer l'accelerador i van provar de fugir. A partir d'aquí, la pare-lla va protagonitzar una persecució du-rant ben bé 15 quilòmetres.A l'alçada de Vila-sacra, i mentre els cot-xes patrulla els seguien a curta distància, l'home va perdre el control del vehicle i va sortir de la carretera. Els lladres van intentar fugir camp a través, però els agents els van poder detenir.

Amb seu a Roses, el grup Prestige, fun-dat el 1964 per José Moyano, compta amb cinc hotels a Roses i i un a Lucena, Còrdova. Fa pocs anys, va iniciar un am-biciós projecte d'expansió que la va por-tar a entrar en el mercat hoteler de Barce-lona, a la promoció d’un complex hote-ler i termal de luxe situat a Jafre, i al sector de les energies renovables. El març del 2011 l’empresa Prestige Ja-fre S.L. propietat al 100% del Grup Pres-tige de Roses, promotora del complex hoteler i termal de cinc estrelles de Ja-fre, i un deute acumulat de més de 40 mi-lions d’euros, va instar concurs de credi-tors esperant iniciar un procés de rees-tructuració financera per poder donar con-tinuïtat a un projecte afectat pel context financer i immobiliari.El complex de Jafre tenia prevista una inversió de 60 milions d’euros i tenia que comptar amb un centenar d’habita-cions, diferents restaurant i un saló de convencions.El grup tenia intenció de trobar un in-versor nacional o estranger, per injectar capital i reactivar les obres que es troba-ven completades en un 70 %.El Grup tenia un acord amb Six Senses, un operador asiàtic d’establiments de lu-xe per assumir la gestió del complex un cop acabades les obres.L'ambiciós projecte d'expansió que a mit-jans de la dècada passada va afrontar Pres-tige Group està passant factura a la seva

activitat més tradicional, els hotels de Roses. El Jutjat del Mercantil de Girona ha admès a tràmit la sol•licitud de con-curs voluntari de creditors presentada per Prestige Group per a les cinc empreses gestores dels hotels que té al municipi. A finals de 2011, els cinc hotels acumu-laven un passiu de 7,8 milions d'euros.Segons fonts de Prestige, amb aquesta mesura, el grup "pretén salvaguardar la continuïtat de l'activitat hotelera, evitant l'impacte que fins a la data han tingut en aquest negoci les dificultats finance-res per les quals travessen les activitats immobiliàries del grup". L'activitat dels cinc hotels de Prestige va facturar 14,4 milions d'euros l'any 2011, un 1,7% més respecte l'exercici anterior, amb un total de 326.775 pernoctacions. En aquest sentit Prestige Group pretén blindar la divisió rendible de la firma, ja que el cash flow de l'activitat hotele-ra és positiu i compta amb clientela fidel.La decisió de la companyia afecta a les societats Prestige Goya Park 2008, S.L., Prestige Santa Margarita Park, S.L., Pres-tige Victoria 2008, S.L, Prestige Mar y Sol 2008, S.L. i Prestige Coral Platja 2008, S.L. En total, les cinc empreses do-nen feina a 269 treballadors, entre fixes i temporals.Les mateixes fonts explicaven que el grup ha viscut un període "d'intensa re-estructuració que ha afectat a les activi-tats que desenvolupava en energies reno-

vables, promoció immobiliària i hotels urbans". D'aquesta manera, entre 2008 i 2009, va renunciar a seguir explotant un hotel al Passeig de Gràcia de Barcelo-na, i es va vendre el Prestige Congress, si-tuat a l'Hospitalet, prop de Fira de Bar-celona.Així mateix, el projecte de complex de hoteler i termal de luxe a Jafre, també va resultar fallit. Les obres estan en una fase avançada de construcció, però fa més de tres anys que estan aturades. Prestige Jafre, va presentar concurs de creditors al 2011 i està en mans dels administradors concursals.En els darrers mesos, Prestige Group s'ha concentrat en la seva activitat originà-ria de gestió d'hotels vacacionals. La companyia assenyala que les xifres de-mostren que "és un negoci consolidat, que genera recursos suficients, però que està afectat pels problemes financers con-junturals derivats de la situació actual de crisi global". El propòsit de la direcció del grup Preti-ge és aconseguir un acord amb els cre-ditors el més aviat possible que determi-ni "uns compromisos de pagaments compatibles amb la seva generació de recursos", de manera que es garanteixi la viabilitat de les cinc empreses gesto-res dels hotels.Mentre duri la situació de concurs per a aquestes societats, els hotels seguiran operant amb total normalitat.

Complex hoteler i termal a Jafre Hotel Mar y Sol a Roses Hotel a Lucena - Còrdova

Al voltant de la taula les noies residents segueixen el joc proposat per la monito-ra. Fa una pregunta: ”Si no fóssiu perso-nes humanes, que voldríeu ser?”. Les noies responen “un ocell”, “un peix”, “un cavall”, “una daina”... De sobte una diu “jo voldria ser poesia”. La monitora es sorprèn: “Perquè poesia? Ningú diu mai quelcom intangible ni abstracte!” “Perquè no?. La poesia feta o no de pa-raules, va més enllà de les paraules i ho informa i ho penetra tot. Traduir-la en pa-raules que m’estimo em fa feliç” De fet les noies diuen “ocell” quan pensen lli-bertat, “peix” per l’amor al mar, “ca-vall” quan cerquen la força o “daina” quan valoren la elegància. La monitora ja no segueix la roda. El joc s’ha acabat.Aquesta petita historia em va bé per va-lorar l’encert del Rotary de convocar a Roses uns Jocs Florals. L’aposta d’una entitat civil per la poesia és quelcom del que ens hem de felicitar. És bo que les iniciatives no surtin només de les insti-tucions públiques si no que sigui la socie-tat civil, amb entitats com el Rotary, l´Acor i tants altres que dinamitzin pro-jectes. Els pobles, la gent, no ho pot fiar tot a les institucions.Per Sant Jordi, buscava llibres de poe-sia a les parades i no en vaig trobar. És una pena que la poesia sigui un gènere tan minoritari. Crec que en un món con-vuls i desbordat la poesia és més neces-sària que mai. Perquè la poesia és molt més que un conjunt de rimes o unes mè-triques concretes. La poesia és una for-ça de l’esperit, és una mirada diferent que desvetlla la intrínseca bellesa del món i de les coses, és una estima pel po-

der suggeridor de les paraules. Juan Ra-mon Jiménez escrivia: “Una bella pala-bra/ es toda la palabra”. Per això la poe-sia és el gènere literari més gran, és la culminació del llenguatge. De vegades un vers ens pot dir més que tot un argu-mentari. La poesia ens fa millors, ens en-laire l’esperit i, d’alguna manera, ens con-cilia amb el món. Per Sant Jordi, s’encetava una altre ini-ciativa, aquesta pública, que va ser tot un èxit, la Fira de la Rosa. La carpa i el safareig lluïen esplèndids amb tots els co-lors i varietats de roses. La fira d’artesa-nia ho complementava perfectament, i, tot plegat, oferia un aspecte d’una vitali-tat que confortava i ens feia oblidar fins i tot que estem en crisi. Flor i poesia fan un bon maridatge, i jo em plantejava si no seria bo convocar els Jocs Florals a-profitant el marc de la Fira de la Rosa. La coincidència posaria en valor i refor-çaria els dos esdeveniments. De fet, sembla que la crisi ens esperoni i, darrerament, no parem. Ambaixades tu-rístiques, desfilades de moda, setmana de la vela, fira de la rosa, jocs florals. Ens hem de congratular del dinamisme que això demostra. És molt el que ha florit aquesta primavera.Desitjaria que molts rosincs s’engres-

quessin a participar en els Jocs Florals, en especial el jovent del poble. Que es deixin emportar per la bellesa de l´en-torn i el poder de les paraules. Que es-criguin versos d’aquells que hom recor-da i pot assaborir llargament. Que pen-sin que la poesia rau més en la desme-sura lírica que en la contenció mètrica.Per això, fora de concurs, vull fer una aportació amb una poesia sobre un tema tan clàssic com, en certa manera, tòpic. Que hi ha de més poètic pels rosincs que un capvespre a la badia?CAPVESPRE A LA BADIAEsquinçava la llumla llunyania, esclatant de colors,d’un horitzóon se’ns acaba el dia.Cap on anem?, em dic,mentre caminoran de marran de les incertesesdel viure i del no-viure.Anem cap a la nit?Anem cap a la foscao a una nova vigília?Ressegueixo la platjavora l’ona amansidai se’m sala la pell,la sang, els ulls, la vida.Penjim-penjam del celVenus ja brilla.

jocs floralsConxita Ribas

Suposo que tots els que compartim els nostres pensaments i punts de vista amb tothom a través dels mitjans públics, som víctimes, un dia o un altre, de críti-ques, censures i, en el pitjor dels casos, represàlies perquè sempre hi haurà algú que no està d’acord amb el que escri-vim. I si a la llibertat d’opinió i d’ex-pressió s’afegeix un cap gros i quadrat, com el meu, que per postres diu el que pensa sense gaires floritures ‘diplomàti-ques’, és obvi que el nombre de reac-cions ‘airades’ es multiplica. Per tant, és cert que algunes de les animositats con-tra la meva persona me les he buscat pels meus propis mèrits i accepto plenament la meva responsabilitat. Però quedi clar que a mi els enemics m’agraden tant poc com a tothom – només no tinc por de te-nir-ne i no deixaré de dir el que penso – tot el que penso – davant d’injustícies, abusos o aprofitaments il•legítims sense témer cap amenaça ni pressió, em posin les etiquetes que em vulguin posar.RReepprreessààlliieess mmeennttiiddeerreessEl passat 18 d’abril, després d’anys de no respondre mai cap dels meus escrits com qui “vol fer despreci no fent cap a-preci”, l’exalcaldessa Magda Casamitjana de sobte publica un article d’opinió al Diari de Girona, en el que demagògica-ment intenta convèncer als lectors (amb molt poca habilitat, tot sigui dit), que sóc ““uunn aarrttiiccuulliissttaa rreettrriibbuuïïtt aammbb ddiinneerrss mmuunniicciippaallss””. Després d’afirmar que l’ac-tual govern i jo actuem coordinadament per assetjar-la, intenta desacreditar-me amb les eines polítiques que millor sem-bla saber fer servir: el victimisme, la men-

tida, la demagògia i la difamació. Es la-menta que ““dduurraanntt qquuaattrree aannyyss,, ii mmeess rree--rree mmeess ........ hhaa ppuubblliiccaatt uunnaa ccrrííttiiccaa ddeessmme-e-ssuurraaddaa ii hhaa mmeennyyssttiinngguutt ttoott eell qquuee ffèèiieemm ddeess ddeell GGoovveerrnn ddee RRoosseess””. La veritat és que encara el 12 d’agost de l’any 2008 (un any i dos mesos després d’haver ini-ciat la ‘seva’ legislatura), encara vaig pu-blicar una columna al mateix diari, que portava per títol: SíSí Emperadriu, a la que, literalment, deia: ““PPeerrssoonnaallmmeenntt,, eenn--ccaarraa ccoonnffiioo eenn ll’’aallccaallddeessssaa ddee RRoosseess ppeerr--qquuèè eennss aaccaabbii ddeeiixxaanntt uunn bboonn rreeccoorrdd ddeell sseeuu ppaass ppeerr ll’’AAjjuunnttaammeenntt ii nnoo dduubbttoo ddee llaa sseevvaa bboonnaa vvoolluunnttaatt..”” Tot seguit inten-ta difamar-me, atribuint les meves críti-ques a interessos personals: ““ÉÉss vveerriittaatt qquuee eemm vvaa pprrooppoossaarr ffeerr uunnaa ddiissccootteeccaa aall ccaasstteellll ddee llaa TTrriinniittaatt!! ii ddeess ddee TTuurriissmmee nnoo eess vvaa ttrroobbaarr ooppoorrttúú ffeerr--llii uunn ccoonnttrraacc--ttee dd’’uunnss 3300..000000 €€ ppeerr ffeerr uunn FFeessttiivvaall GGaassttrroonnòòmmiicc””. Però també és mentida, perquè el meu projecte per convertir La Trinitat en un complex gastro-lúdic data de l’any 2004, l’havia presentat a l’ales-hores alcalde Carles Pàramo i va ésser ella qui em va demanar una còpia. I pel que fa el “Festival Gastronòmic”, tam-bé va ésser ella personalment, qui em va encarregar un ‘estudi de viabilitat’ (que no cap Festival), per tirar endavant una proposta que li vaig fer. El preu acordat era la meitat del que ara ha fet públic i tot i que he incorregut totes les despe-ses i gran part del treball, mai no em va respondre els correus demanant-li el com-pliment de la seva part del tracte. Això, lògicament em va saber greu, però mai no va ésser motiu, ni directament ni in-directe, de cap de les meves crítiques en-vers la seva gestió. Però na Magda Casa-mitjana s’ha convertit en una mentidera compulsiva que amb els seus exabrup-tes perjudica lamentablement no només la democràcia, sinó també la pau social i sobre tot el socialisme rosinc.RReepprreessààlliieess ccoorrddiiaallssQuina diferència la reacció de la seva companya de partit, Imma Carrión. No li va agradar la meva columna “Els So-cialistes ja no van a Teatre”, que vaig pu-blicar al Diari de Girona el 3 d’abril pas-sat. No ens coneixíem, tot i la gran esti-ma que sento pel seu pare, i un dia em va “enxampar” per presentar-se i dir-me que li havia sabut molt greu el meu es-crit perquè precisament ella era una gran seguidora del Grup de Teatre de Roses i que si no va assistir a cap de les repre-sentacions del “Mozart, Salieri i el Rè-

quiem inacabat”, va ésser per circums-tàncies estrictament personals i no pas per cap desafecció ni res del que insinua-va al meu article. A mi, no és pas que m’-hagi fet canviar d’opinió pel que fa les meves afirmacions, a banda de saber-me greu que es sentís personalment al•ludi-da, però almenys m’ha dit fil per randa el que pensava i ho ha fet “de veritat” i a la cara. Ara, ens saludem amb un petó sempre que ens veiem i crec que sent per a mi el mateix respecte que jo li confes-so a ella.RReepprreessààlliieess aannttiiddeemmooccrrààttiiqquueessNo són però polítiques totes les represà-lies que com a columnista ‘pateixo’ al llarg dels mesos. Els lectors més exhaus-tius s’hauran adonat que aquest mes ja no apareix l’anunci d’un dels bars de la Plaça Sant Pere. Els seus promotors han decidit retirar-lo, perquè no els ““sseemmbbllaa bbéé ccoonnttiinnuuaarr--ssee pprroommoocciioonnaanntt aa ttrraavvééss ddee LLaa VVeeuu”” perquè un d’ells “eessttàà ddiissgguuss--ttaatt aammbb ll’’aarrttiiccllee ddee ll’’SSppiieekkeerr ssoobbrree eell PPii--kkaa PPiikkaa””. No va ésser fàcil trobar-lo, pe-rò al final he caigut que l’article ‘de la discòrdia’ ha d’ésser el del mes de març, ja que és l’únic al que, sense esmentar mai cap nom ni local en concret, recu-llo un sentiment general d’incompren-sió per part de propis i estranys davant el tancament patronal al que ens sotme-ten quatre dels cinc locals de la plaça ca-da hivern. Ja veurem si, tancant ara tam-bé ‘la seva aixeta’ i acusant al missat-ger, aconsegueixen el que busquen, pe-rò jo no paro d’imaginar-me què passa-ria si Telefònica de sobte retirés la seva publicitat de tots aquells mitjans als que critiquen les seves tarifes, abusos o in-compliments. I si un dia els hi cau una cervesa sobre un client el denunciaran per protestar?RReepprreessààlliieess ppeerrssoonnaallssI tot això sense comptar la gent que ja no em saluda perquè un dia o un altre s’han trobat al centre d’una de les meves crítiques. De veritat no veuen que són ell/es els/les que s’hi col•loquen?Però afortunadament, no sempre només critico. També m’agrada parlar d’aque-lles coses i iniciatives que em semblen positives i que ens ajuden a tirar cap endavant. El problema és que quan ho faig, la gran majoria dels ‘meus’ lectors s’avorreixen i em demanen ‘sang’. Fins i tot un dels meus millors amics sempre em diu que –per pietat– portarà benzina el dia que em cremin a la Plaça Sant Pere, només per escurçar el meu patiment.

personal i intransferible

Thomas Spieker

represàlies

Aquesta vegada començaré parlant una mica del que va passar en el ple del dia 2 de maig. Aquest va ser un ple molt més carregat de contingut que altres ve-gades, ja que es varen aprovar ordenan-ces i reglaments, hi va haver algun de-cret d’alcaldia, etc. Tot molt normal din-tre del que es tracta en un ple d’aques-tes característiques.Nosaltres, el grup de Gent del Poble-AM, sempre intentem fer una oposició cons-tructiva i alhora expressar la nostra dis-conformitat quan hi ha algun punt o al-guna acció de govern amb què no estem d’acord. És la nostra feina. Però hi ha vegades que les decisions que es prenen ens fan sentir una mica al marge de tots els altres. Així va ser quan es va apro-var per unanimitat, i només amb els vots en contra del nostre grup, que l’Ajunta-ment de Roses comparegui en nom pro-pi en el corresponent procediment penal d’uns agents de la policia local, i que exerceixi l’acusació particular en nom d’aquests. Em va sorprendre molt que això sortís aquest passat 2 de maig, ja que el judici es va celebrar i resoldre el 28 de febrer passat. La decisió del jutge va ser prou salomònica, perquè va apli-car un parell de multes econòmiques per les dues bandes, a l’agent en qüestió i a una ciutadana de Roses. Fins aquí, tot correcte. Ara bé, quan en el passat ple van proposar que, per recusar la sentèn-cia, l’Ajuntament de Roses contractés a més a més els serveis del lletrat Carles Monguilod –que, pel que tinc entès, no és dels més econòmics per contractar–, aquí sí que el nostre grup no entenia res. En demanar explicacions del perquè s’-havia de revocar una sentència que que-

dava tancada amb una multa de 150 € per a un agent i una multa de 60 € per a la ciutadana de Roses, em van respon-dre que l’Ajuntament té l’obligació de defensar el seus treballadors i que amb aquesta sentència al policia li quedava una taca en l’expedient que més enda-vant el podia perjudicar. Jo entenc que l’Ajuntament defensi els seus treballa-dors, però també ha de defensar tots els ciutadans de Roses. I gastar-se un dine-ral en minutes per al famós advocat con-tractat perquè quedi net l’expedient d’un policia que, tal i com diu la sentència, es va demostrar que era responsable d’u-na falta de vexacions, em sembla sim-plement escandalós. El poble de Roses no té per què fer-se càrrec d’aquests gas-tos, i si l’agent en qüestió vol tenir net el seu currículum, entenc que s’ho ha de pagar ell de la seva butxaca, no nosal-tres. En el seu moment demanaré quin ha estat l’import de la factura que el pres-tigiós advocat ens cobrarà. Vull remar-car que entenc que la feina que fan els agents locals es una feina moltes vega-des complicada i molt complexa, però aquí no estic parlant de la feina dels a-gents sinó de l’actitud de l’equip de go-vern amb els diners de tots els ciutadans.Tal i com vaig expressar en un anterior escrit, concretament el del mes de fe-brer d’aquesta revista, a l’hora de par-lar del reglament de cessió dels espais municipals a les associacions que vul-guin fer una activitat, i veient que els dos socis de l’equip de govern –CiU i PP– no es posaven d’acord i que el PSC es mantenia ferm defensant el regla-ment que ells havien fet, nosaltres no varem tenir altre remei que intervenir-hi si no volíem que tornés a passar com aquest any, on una entitat ha hagut de pagar un dineral per aconseguir les bar-res de Carnaval. Des del principi de-fensàvem que una cosa és un reglament per cedir espais municipals a una associa-ció perquè faci la seva activitat, i una altra és que l’Ajuntament doni a les asso-ciacions la concessió de les barres de les activitats que fa el propi Ajuntament. És per això que volíem aconseguir un compromís per part de CiU que s’havia de fer un reglament de barres exclusiva-ment. Acceptar el compromís que Gent del Poble-AM els va posar sobre la tau-la ha estat la solució perquè es pogués aprovar el reglament de cessió dels es-pais municipals. Entenc que un poble

com Roses havia de tenir un reglament d’aquestes característiques, un reglament que omplís el buit legal que existia fins ara i que propiciava que les barres es con-cedissin pràcticament a dit, cosa que afa-voria el que sempre hem dit que no ha de passar: la politització de les associa-cions. Espero i desitjo que, quan s’hagi elaborat aquest nou reglament, aquestes pràctiques populistes i partidistes desapa-reguin per sempre més del mapa rosinc.Un dels esdeveniments importants que hi ha hagut aquest mes ha estat la Set-mana Catalana de Vela. Des d’aquestes línies vull felicitar la gent que ha fet pos-sible aquest important esdeveniment, i sobretot el Grup d’Esports Nàutics. L’am-bient que es va viure i l’impacte visual que provoquen les embarcacions parti-cipants són dignes de la badia que tenim la sort de gaudir. Trobo a faltar, però, que la gent del poble s’impliqui més amb a-questa mena d’esdeveniments. Parlo tant a nivell participatiu com a nivell d’es-pectador. El que passa a molts rosincs amb el que tenim davant dels nostres nas-sos cada dia, el mar, és si més no curiós. Crec que molts no valorem prou el fet de viure a la costa i la quantitat d’activi-tats que es poden fer relacionades amb el mar. Quan faig aquesta petita obser-vació penso també en mi mateix. Jo, des que vaig deixar d’anar a pescar amb la barca de la meva família, fa d’això uns 26 anys, crec que es poden contar amb els dits de la mà les vegades que he tornat a pujar a un vaixell, bot, wind-surf, piragua o llagut. Suposo que ha d’haver-hi gent per a tot, i a Roses, tret de la costa i de la platja, molts al mar no li hem sabut treure ni una dècima part de totes les oportuni-tats que ens ofereix. És per això que val la pena tenir en compte que, aquest any, el mar serà protagonista a Roses unes quantes vegades amb els diferents esde-veniments que s’estan preparant i que crec de debò que val la pena que més d’un li tornem a donar una segona opor-tunitat. Salut!!

coses que passenFrancesc Giner

ACOMIADA’T DE LA FACTURA EN PAPER…

…AMB NOMÉS UN DIT.

DÓNA’T D’ALTA A LA FACTURA SENSE PAPER I ENTRA EN EL SORTEIG DE

Per a Sorea, S.A. i empreses participades:

MÉS CÒMODA, MÉS RÀPIDA, MÉS ECOLÒGICA, MÉS SEGURA

Promoció vàlida de l’ 1 d’abril de 2012 fins el 31 d’agost de 2012 (ambdós inclosos). El sorteig el realitza Sorea davant de notari el dia 7 de setembre de 2012, entre tots els usuaris de Sorea i les empreses participades, que s’hagin donat d’alta en el servei de factura sense paper durant el període de validesa de la promoció. Consulta les bases legals de la promoció a www.sorea.cat

www.sorea.cat

Aigua de Rigat, S. L. - Aigües de Sant Vicenç dels HortsAigües de Palamós, S.A. - Aigües de Sant Pere de Ribes, S.A. - Anaigua, S.A.

Aigües de Cervera, S.L. - Aterca, S.A.

Diumenge, 20 maig. 19 hTeatre Municipal de RosesCICLE MOMENTS MUSICALSDUETS D’AMORAida Ayupova (violí) i

Marco Schiavo (piano)

Música | Preu: 10 Euros

Dissabte, 26 maig. 21 hTeatre Municipal de RosesCAVA, CAVIAR I OSTRESAdaptació d’Out of order de Ray CooneyGrup de Teatre La Fraternitat

Teatre | Preu: 5 Euros

Dissabte, 9 juny. 22 hTeatre Municipal de RosesMALSON OF A BITCHDe la Cia. El Mirall

Teatre Preu: 10 Euros

Diumenge, 3 juny. 19 hTeatre Municipal de RosesCICLE MOMENTS MUSICALSBUENOS AIRES REPORTConcert de Contramilonga Ensemble

Fabio Furia i Marcello Melis

Música | Preu: 10 Euros

INFORMACIÓ i VENDA D’ENTRADES: A les oficines del Teatre Municipal(Av. Tarragona, 81. Entrada Lateral) de dilluns a divendres de 10 a 14h. Tel. 972 15 25 32 | tmr@roses.cat

www.roses.cat

TE

AT

RE

TE

AT

RE

MÚ

SIC

A

contra la veu maig 2012_Maquetación 1 07/05/12 08:53 Página 1

LAVEU30_20120515_BASE-Pàgina_01LAVEU30_20120515_BASE-Pàgina_02LAVEU30_20120515_BASE-Pàgina_03LAVEU30_20120515_BASE-Pàgina_04LAVEU30_20120515_BASE-Pàgina_05LAVEU30_20120515_BASE-Pàgina_06LAVEU30_20120515_BASE-Pàgina_07LAVEU30_20120515_BASE-Pàgina_08LAVEU30_20120515_BASE-Pàgina_09LAVEU30_20120515_BASE-Pàgina_10LAVEU30_20120515_BASE-Pàgina_11LAVEU30_20120515_BASE-Pàgina_12LAVEU30_20120515_BASE-Pàgina_13LAVEU30_20120515_BASE-Pàgina_14LAVEU30_20120515_BASE-Pàgina_15LAVEU30_20120515_BASE-Pàgina_16