eines per a la diversitat-tv3

7/27/2019 Eines Per a La Diversitat-TV3

1/126

EINESPER

AL

A

DIVE

RSITA

T


2/126


3/126

Prleg 5 - 7

Introducci 11

Primera part:Qestions sobre la representaci del pblic minoritari 15

1. R epresentaci equilibrada 17

2. Comprovaci dels fets 25

3. Qui veiem? 33

4. Qui tria les histries? 41

5. Anem una mica ms enll 49

6. Explicar-ho tal com s 53

7. Llista de control dels diferents aspectes de la diversitat 57

Segona part:Eines prctiques 61

8. A la redacci 63

9. Al lloc de treball 71

10. Control del progrs 79

11. Gesti de la diversitat 85

12. Eines tils per al tractament de la diversitat a Catalunya 97

13. Annexos 109

14. Grup de treball 121


4/126


5/126

PRLEG

La Mesa per a la Diversitat en lAudiovisual (MDA), nascuda per acord del Ple del Consell de lAudiovi-sual de Catalunya, aplega representants de diversos grups culturals, institucions, empreses, collectiusprofessionals, grups de recerca, entitats de suport, universitats, mitjans de comunicaci i altres personesi rgans interessats en la promoci duna representaci millor de la multiculturalitat i de la diversitat enels mitjans audiovisuals de Catalunya. T per objectiu contribuir a fomentar la convivncia, el respecte, elconeixement i lintercanvi entre persones de les diferents filiacions culturals i compartir lexperincia dela recreaci i la renovaci de la cultura catalana.

Amb ledici en catal daquesta publicaci, lMDA vol posar a labast dels professionals dels mitjans decomunicaci un conjunt deines per reflexionar sobre el tractament de la diversitat en la televisi. LMDAentn que la utilitat daquest treball elaborat per lEBU-UER (European Broadcasting Union) est assegu-rada grcies a una doble particularitat: la reflexi es planteja sempre sobre emissions reals en diferentstelevisions europees i, sobretot, respon a lexperincia diria dun grup de professionals que han de ferfront al dia a dia del medi televisiu. Finalment, lMDA vol agrair a lEBU-UER la collaboraci prestada perfer possible aquesta edici en catal.

Mesa per a la Diversitat en lAudiovisual


6/126


7/126

Qualsevol periodista ha de buscar sempre la veritat. Per poder comprendre el flux dinformaci dunaEuropa canviant de diferents cultures i minories, s de vital importncia conixer el rerefons, elsfets i les opinions relacionades. Altrament, s impossible avaluar la situaci de forma correcta. Enuna societat amb moltes nacionalitats, la veritat agafa la tonalitat del rerefons cultural de lorador.Els comunicadors i els redactors que ho jutgen tot des duna nica perspectiva cultural tenen, perdefinici, prejudicis. En aquests casos, cada cop ms teleespectadors i oients no creuen el mis-satge i han de buscar altres fonts per informar-se. Per garantir la independncia dels mitjans de

comunicaci, s essencial crear equips editorials amb una redacci que garanteixi les diferentsperspectives sobre temes i opinions i, especialment, aquelles relacionades amb les minories cultu-rals o tniques.

Espero que aquest conjunt deines per a la diversitat contribueixi a aquest procs i que pugui ajudarels professionals de la comunicaci a ser conscients dels seus propis prejudicis i a encetar un debatsobre la credibilitat de la informaci que comuniquen i, potser encara ms important, sobre limpactede les imatges que presenten. Treballar amb el conjunt deines hauria de portar a una major diver-sitat a les redaccions i a les pantalles. Tamb estimular el procs de recerca de noves maneresdexplicar les histries i dun nou pblic.

En la meva opini la diversitat s una cosa que es troba al nostre cap. T a veure amb ser oberts dement pel que fa a les altres opinions i tenir en compte el nostre propi context. Es tracta dun procs

continu que augmenta la creativitat dels comunicadors i dels productors de televisi. No cal dir queaix no solament complicar la recerca, sin que tamb implica una perspectiva ms profunda. Perla veritat, tota la veritat i res ms que la veritat segurament no la trobaremmai.

(Frans Jennekens, president del Grup Intercultural i de Diversitat dEurovisi)


8/126


9/126

Els esdeveniments comara els disturbis als suburbis de Pars, la vinyeta cmica dibuixada a Dinamarca oels atacs terroristes en molts pasos europeus sn una clara advertncia que ens mostra que la integraci,la igualtat de drets i un dileg pacfic entre cultures no s qesti de bufar i fer ampolles. Hemde promoure

activament el dileg i lacceptaci mtua. Els mitjans de comunicaci i, especialment les empreses deserveis pblics de radiodifusi, hi tenen un paper molt important.

Fritz Pleitgen, director general de la WDR i president de lEBU-UER (novembre de 2006)

Hemvist la importncia de la intelligncia cultural. No es tracta de ser espavilat, sin que sha de serconscient de les diverses formes de comunicaci i de les diferents cultures i sha de ser capa de combi-nar-les totes dues.

Director dun projecte de formaci audiovisual a Hlsinki

Els prestadors de serveis de radiodifusi han de demostrar a la comunitat que sn tils, ja que noms aixpodran generar confiana. Comptar amb una plantilla diversa crea un sentit ms comercial.

Sir Trevor McDonald, un dels primers periodistes de color que va aconseguir presentar un informatiu noc-turn a la televisi britnica.

Mai no hemde suposar que somplenament conscients del que comuniquemals altres.

Edward T. Hall, capdavanter en els estudis culturals


10/126


11/126

INTRODUCCI

Introducci 11

Per qu unes eines per a la diversitat?

Com a prestadors de serveis pblics de radiodifusi, la nostra missi consisteix a promoure la diversitat

cultural, estar al servei de totes les poblacions i reflectir la diversitat cultural, racial i lingstica de la societat

duna forma acurada, tant en contingut com pel que fa a les persones que hi treballen.

No obstant aix, lexperincia ens mostra que massa sovint els programes poden reforar els estereotips i

reiterar els malentesos relacionats amb les minories. Com a creadors de programes i com a periodistes hem

daugmentar la conscincia dels efectes de les perspectives inconscients i la falta dinformaci sobre tots els

sectors de la comunitat. Esperem que els exemples concrets dels informatius que presentem aqu ajudin

els periodistes a investigar la forma de comunicar i a conixer com pot afectar la nostra comunicaci els

teleespectadors.

M olts prestadors han publicat durant els darrers vint anys declaracions de la missi, han encetat poltiques de

diversitat i han establert unitats de diversitat. Tamb podem trobar una pltora de publicacions i pgines web

fetes per especialistes i adreades a especialistes, dissenyadors de programes, directius i periodistes que van

un pas ms enll en la representaci de les minories, tant en les notcies com en els programes dactualitat,en la televisi en general o en el lloc de treball.

La dificultat, per, rau en laplicaci daquestes bones paraules. Esperem que aquestes eines resultin tils.

Inicis

En els darrers deu anys, molts professionals del servei pblic europeu de radiodifusi que treballen especial-

ment amb i per a les minories tniques i culturals, shan estat reunint de forma regular i sota la protecci

del Grup I ntercultural i de Diversitat ( IDG) de la Uni Europea de R adiodifusi per intercanviar experincies i

produir programes conjuntament.

Quan el 2006 es va constituir una Plataforma dels Principals M itjans de Comunicaci per estendre les bones

prctiques de lEQUAL, es va fer realitat la possibilitat de compartir les experincies de lIDG amb un grup

ms ampli de professionals de la televisi. Les Eines per a la Diversitat es van desenvolupar a travs de quatre

seminaris organitzats pel Consell del Fons Social Europeu (FSE) a Sucia i finanats pel Fons Social Europeu

i lEBU-UER . ( Vegeu lannex 4, membres dels grups de treball i altres collaboradors.)

Aquest conjunt deines recull algunes daquestes experincies compartides, serveix per millorar la represen-

taci de les minories i reuneix per primera vegada els elements de la informaci prctica i els consells que es

poden fer servir, aplicar i imitar.

Qu volem dir amb diversitat?Aquestes eines fan referncia a la representaci de les minories tniques i culturals i, especialment, a la seva

representaci en els informatius i en els programes dactualitat a la televisi.

M algrat que les estratgies per combatre la discriminaci sn sovint similars, algunes de les prctiques des-

crites es poden aplicar a altres tipus de discriminaci, com per exemple per lorientaci sexual o per qestions

de gnere, dedat o de discapacitat.


12/126

A qui sadrecen?

Aquestes eines sadrecen principalment als periodistes de rdio i de televisi, als formadors i als estudiants

de periodisme.

Tamb contenen informaci que pot resultar til per als productors i als creadors de programes en general,

aix com per als professionals de recursos humans, als formadors i als directors dempreses de comuni-

caci.

Aquests consells van ser recopilats a partir de les experincies duna dotzena de prestadors de serveis eu-

ropeus de comunicaci i, per tant, fan referncia a pasos on la majoria de la poblaci s normalment blanca

i cristiana, per en la majoria del casos els continguts es poden aplicar a altres pasos de lEB U -UER ms al

sud o a lest. Com que aquesta guia s una traducci de ledici anglesa, les referncies a les pgines web

que hi surten sn en angls.

Com fer servir les eines?La primera part consisteix en una selecci de fragments de notcies. Estan dacord amb les temtiques que

afronten els periodistes en la seva feina. Aquesta part shauria danalitzar i de debatre de forma conjunta amb

els companys.

La segona part s per aprofundir-hi ms, per veure qu fan els altres prestadors. Inclou un recull de consells

sobre pgines web interessants per navegar-hi, activitats tils per a la feina diria i opinions i exemples que

es poden debatre i adaptar.

Material audiovisual

Els primers captols daquesta guia fan referncia als temes tractats a les escenes del DVD adjunt: resums de

programes de notcies i dactualitat, i uns quants fragments que no sn exactament notcies, per que poden

resultar interessants, sorprenents o divertits.

Els fragments estan agrupats lliurement per illustrar diferents dificultats que ens trobem a lhora dinformar

sobre les minories. No tot es pot etiquetar com a prctiques bones o dolentes. N hi ha moltes que tenen ele-

ments positius i negatius o sn exemples de dilemes amb els quals es troben els periodistes a lhora de de-

cidir com presentar els fets i els esdeveniments. Alguns dels reportatges poden provocar debats apassionats a

les sales de redacci i potser nhi ha daltres que no es debaten en absolut, i llavors tothom es queda sorprs

en veure les intenses reaccions del espectadors.

El material audiovisual ha estat seleccionat i proposat per professionals de la televisi de tot Europa, des de

Finlndia fi ns a Espanya i des del R egne Unit fi ns a Crocia. Per descomptat, les vostres reaccions respectedaquestes notcies poden ser fora diferents de les reaccions reflectides als comentaris i a les preguntes se-

gents. El que ens ha resultat fora interessant s que, tot i que les opinions tendien a ser similars, tamb

hem observat opinions contrries per part dels prestadors de serveis de radiodifusi que emetien o comen-

taven les notcies, tant de les comunitats minoritries com de les majoritries.

En especial, volem donar les grcies als prestadors de serveis de radiodifusi que ens van enviar exemples

de prctiques dolentes, ja que, daquestes, en podem aprendre molt.

Motius de reflexi

Amb cada fragment de notcia adjuntem una breu introducci sobre el context i el rerefons del pas. Aixmateix, presentem una srie de comentaris i qestions relacionades amb els temes amb els quals un perio-

dista es pot trobar en el decurs de la seva feina diria.

Introducci 12


13/126

Quin efecte tenen les vostres opinions personals i suposicions en els vostres reportatges?

Quins estndards professionals seguiu?

Quin ser limpacte de linforme sobre laudincia i la societat, i on comena i on acaba la vostra

responsabilitat?

El material audiovisual prov dA lemanya, Blgica, Crocia, Eslovquia, Espanya, Finlndia, Frana, H on-

gria, Pasos Baixos, R egne Unit i Sucia, de manera que tracten temes molt diversos: minories nacionals,

comunitats de segona o tercera generaci, migracions econmiques recents, sollicitants dasil, immigrants

a pasos que fins ara tamb eren font demigraci i repatriats refugiats de les zones de guerra. Tingueu en

compte que els fragments els han escollit els membres del grup editorial que treballa amb aquesta guia des

dels programes de les seves empreses. No pretenen oferir una imatge completa de la forma en qu els seus

programes objectius tracten la diversitat. Es tracta simplement dun recull que el grup es va veure motivat afer pel tractament que es dna a les minories.

Eines prctiques

Desprs daquest material audiovisual trobareu alguns exemples de bones prctiques i informacions tils

de periodistes, gerents de diversitat i daltres professionals de la comunicaci de tot Europa i, fins i tot, de

pasos no europeus. Tot aix pretn facilitar laplicaci de les recomanacions sorgides dels nostres seminaris,

recerques i experincies compartides.

Introducci 13


14/126


15/126

Primera partQestions sobre la representaci del pblic minoritari

En els segents apartats trobareu informaci que fa referncia als resumsde notcies del DVD adjunt.

Amb cada material audiovisual trobareu informaci sobre lemissi, elcontext nacional o el rerefons de lassumpte en qesti.

Desprs hemllistat un seguit de qestions de reflexi o debat. Estan agru-pades segons els tres temes principals que han dafrontar els periodistesdiriament: opinions personals, habilitats i normes professionals i respon-

sabilitat envers els espectadors. Trieu les qestions per al debat relacio-nades amb els temes que vulgueu tractar.


16/126


17/126

REPRESENTACI EQUILIBRADA

1Les notcies se centren sovint en el vessant negatiu de la immigraci i les minories, per gaireb mai no es com-pensa amb histries positives sobre esdeveniments socials i econmics. M assa sovint es tracta les minories coma assumptes i no com a persones. I fins i tot, en aquest cas, gaireb mai no apareixen com a persones consumi-dores, treballadores, empresries, pares i mares, estudiants o espectadores.

Aleshores, la qesti principal s si les nostres televisions reflecteixen tota la societat.

Ens hem de preguntar si tractem les notcies sobre minories tniques i culturals de la mateixa manera que ho femamb les notcies sobre lestranger. Ells sn part de nosaltres o sn els altres ?

En la nostra representaci de la societat, els estereotips sn una forma rpida de transmetre informaci al granpblic, donant una idea generalitzada dun grup hum. No obstant aix, simplifi quen la diversitat dels membresdun grup determinat dins duna nica categoria. I hem de ser conscients de les maneres que tenen els espec-tadors de descodificar i retenir aquests estereotips, els quals, si es repeteixen a les notcies, es poden arribar aconvertir fcilment en realitat.


18/126


19/126

R

EPRESENTAC

I

EQUILIBRA

DA

1Qestions per als periodistes

s possible ser objectiu o objectiva? Sou conscients de les vostres suposicions?

s possible evitar els missatges ocults?

Sou conscients del poder de certes paraules emotives?

Fins a quin punt feu servir la msica i els sons per obtenir un determinat impacte en el pblic?

Com ms breu sigui la notcia que sha de tractar, ms precisos haureu de ser. Consulteu amb els vostres

companys i companyes? Haureu de deixar les notcies breus als periodistes amb ms experincia?

U s pareu a pensar si les vostres histries contenen estereotips?

Creieu que teniu una responsabilitat professional per limpacte dels vostres reportatges, no noms res-

pecte als espectadors, sin tamb respecte a les vides de les persones que hi apareixen representades?

Debateu les notcies 1.1 i 1.2, totes dues dYLE, i les notcies 1.3 i 1.4, totes dues de VRT, i compareu-les.Aquesta comparaci us ajudar a comprendre alguns aspectes dels procediments i de les decisions.

Material audiovisual

Dos reportatges de la mateixa cadena de notcies finlandesa: un reportatge del telenotcies nocturn de mxi-

ma audincia a lYLE, el prestador de serveis pblics finlands, seguida per la majoria dels teleespectadors,

i un altre sobre la mateixa histria ems a lYLE/FST, les notcies de la minoria sueca, seguit per un petit

percentatge de la poblaci.

1.1 HISTRIA SOMALINotcies YLE TV, diari, 20.30 - 20.45 h

Emissi: 14-09-2006 (2)

Noms una mica ms del 2% del total de la poblaci finlandesa s immigrant o pertany a una minoria t-nica. Aix representa un dels percentatges ms baixos dEuropa. Malgrat que els grups ms nombrosos snels dels russos (20,8%), dels estonians (14,5%) i dels suecs (6,8%), que hi sn des dels anys noranta,la xifra dimmigrants de fora dEuropa ha crescut des de lany 2000. Molts infants somalis van arribar ambels seus pares, per, des daleshores, nhi ha molts que han nascut a Finlndia, per la qual cosa hi ha unnombre creixent de finlandesos amb arrels somalis.

Es tracta dun reportatge sobre la desproporcionada implicaci dels joves immigrants, la majoria somalis,en robatoris als carrers al voltant de lestaci de ferrocarrils dHlsinki. El reportatge presenta dos en-trevistats, un policia i un professor. Aquest reportatge es va emetre en el telenotcies nocturn de mximaaudincia.

Representaci equilibrada 19


20/126

Tot i que la notcia tracta de la delinqncia juvenil, en veiem cap exemple de tot aix? El narrador parla

d onades dimmigrants : qu en penseu sobre lelecci daquestes paraules en aquest context? M algrat

que els comentaris de les persones entrevistades sn assenyats i el to de la secci s sobri, es presenten els

temes contextualitzats i sexpliquen de forma adequada als espectadors? Es proposen teories alternatives? N o

hi ha estadstiques de crims ni els resultats de les investigacions, per la criminalitat es vincula directament a

la immigraci i la (manca d) integraci. Amb tot, no han entrevistat cap membre de la comunitat minoritria

implicada. Qu shauria pogut fer perqu fos diferent?

Quina ser la primera impressi que en tindr el pblic? Com sha comunicat? Qu creieu que la persona

espectadora escolta ms? La msica o les paraules? Quin s lefecte de repetir lamenaadora msica cada

cop que el cotxe de policia entra al parc? Quina ser la sensaci final que lespectador recordar daquesta

notcia?

1.2 TREBALLADOR SOCIAL SOMALI QUE PARLA SOBRE EL JOVENTYLE FST OBS (temes dactualitat), dimarts, 18.35 - 19.00 h

Emissi: 07-10-2005 (5 37)

Un dels canals del prestador de serveis pblics finlands semet en suec, amb la qual cosa ofereix unprograma per a una minoria de la poblaci. Es tracta de la mateixa notcia que a lexemple anterior deltelenotcies de lYLE, per amb un enfocament molt ms equilibrat, informatiu, contextualitzat i duna formams explicativa.

s fora significatiu el fet que inclogui una llarga entrevista amb un treballador social dorigen somali, queparla en finlands sobre les preocupacions de la comunitat somali i el problema i les raons del comporta-

ment antisocial del jovent.

Aquest segon reportatge sobre una situaci similar a Hlsink i intenta presentar la situaci duna manera ms

equilibrada.

Creieu que les dues histries shan combinat de forma reeixida? Es complementen luna amb laltra i aporten

informaci significativa al conjunt? De nou, no hi ha estadstiques relacionades amb la delinqncia i

lanalfabetisme a la comunitat somali, ni estadstiques de delictes en general.

Per, en comparaci amb el primer tall, aqu s que hi ha imatges de joves voltant per lestaci. Com els des-

criureu? Qu us sembla que parli un professional somali sobre la seva prpia comunitat, i en un perfecte

finlands, en lloc dun expert blanc ? Com acaba amb els estereotips? A lapartat sobre lobra de teatrenoms van entrevistar la directora de lobra, blanca, i cap dona somali . Quina s la relaci entre els entrevis-

tats somalis i la comunitat finlandesa?

La situaci se situa en un context ms ampli deixant clar que va ser una petita minoria la responsable del

problema. No obstant aix, realment saclareix si els atacs sn perpetrats noms per joves somalis o si tamb

hi ha altres implicats?

Qu recordar lespectador desprs de veure les imatges de la notcia? N s responsable el periodista? Creieu

que ls dun professional somali ofereix al pblic una perspectiva ms equilibrada sobre el problema?

A continuaci trobem dues histries ms sobre una situaci similar, inseguretat i delinqncia a la capital,

aquest cop a Brusselles.



21/126

1.3 DOS ROBATORIS EN DOS BANCS DE BRUSSELLES EL MATEIX DIAPrincipal telenotcies nocturn a la primera cadena de la VRT, cada dia, 19.00 h

Emissi: 11-04-2006 (146)

La immigraci italiana que es dirigia a Blgica per treballar a les mines de carb va comenar als anysquaranta i ha continuat amb treballadors turcs, marroquins, espanyols, portuguesos i grecs. La capitalbelga, Brusselles, t una gran poblaci dimmigrants procedents del Congo (RDC), lantiga colnia belga.Actualment, el percentatge dimmigrants estrangers o nacionalitzats sacosta al 14%, dels quals el grupms gran (no europeus) el conformen els marroquins. Als anys noranta van comenar a arribar a Blgicaimmigrants procedents de lEuropa de lEst: la majoria de lantiga Iugoslvia i Polnia, per tamb deTxetxnia i Armnia.

Des del principi denguany la policia federal ja ha comptabilitzat 201 robatoris armats a Brusselles. La

teoria illustrada al reportatge s la segent: els lladres sn joves de tercera generaci de classe baixa quefan la seva primera incursi al mn de la delinqncia, per amb la brutalitat que veuen a la televisi.

En aquesta notcia de Blgica, la histria lexpliquen diferents persones i des de perspectives diferents: la

policia i les vctimes ens expliquen qu ha succet durant els robatoris, les circumstncies i els tipus de ne-

gocis atacats.

Qu nopineu de la forma en qu sutilitzen les imatges per il lustrar les histries i els temes? Es fa duna forma

justa, equilibrada i acurada? Quin s el paper del periodista si els experts fan declaracions que no es basen

en les estadstiques? Segons la teoria de lexpert de loficina del fiscal, els autors deuen ser joves de tercera

generaci de classe social baixa amb moltes mancances. Sn aquests els responsables de TOTS els delictes

que es cometen als carrers? Don sextreuen les estadstiques per fonamentar aquesta afirmaci?

s responsabilitat del periodista cercar i presentar fets, un context o una explicaci per deixar clar que la

causa del problema sn les mancances socials i no lorigen tnic?

s realment til incloure lafirmaci: Sense armes, per es podrien haver fet servir ? La cmera, desenfo-

cada, sapropa a un grup de nois amb faccions rabs en un carrer qualsevol de B russelles. Els periodistes

encarregats de la notcia volen suggerir que els autors pertanyen normalment a minories tniques?

s positiu que no sesmenti el jovent de minoria tnica? Per qu el mostren per no sen parla? Les imatges

fan malb aquestes bones intencions? O, per contra, mostren all que el cap de la policia de B russelles vol

evitar dir, per que s el que segurament tothom est pensant?

Qu recordar lespectador desprs de veure tota la histria? El missatge subliminar de la notcia s que la

joventut immigrant (especialment la de color) s delinqent?



22/126

1.4 EL 25% DE LA POBLACI DE BRUSSELLES SE SENT INSEGURA EN ELTRANSPORT PBLIC

Principal telenotcies nocturn a la primera cadena de la VRT, cada dia, 19.00 h.Emissi: 11-04-2006 (146)

Aquesta notcia tracta dun problema bastant greu relacionat amb el metro de Brusselles: la gent que viuo treballa a Brusselles no shi sent segura. Una de les raons esgrimides sn els grups dadolescents i dejoves que volten pel metro, fent soroll i de vegades provocant una mica.

Per qu s notcia aix? Si aix s notcia, es tracta duna histria de la qual sha dinformar. Si una recerca

acadmica ens diu que, des del punt de vista de la poblaci, els grups de joves sn els responsables de

lambient desagradable i insegur (que s el cas daquesta notcia) , aix sha dexplicar. N o obstant aix, capde les persones entrevistades no fa referncia a estadstiques, fets o xifres. N o es fonamenta lafirmaci inicial.

Per qu apareix aquest grup de joves a linici del fragment? Quin toc dna a la histria? Es basa en el que

diuen les persones entrevistades a continuaci?

Sou conscients de limpacte que teniu sobre el decurs dels esdeveniments? Aquesta imatge de joves cridant

i insultant es pot deure a la presncia provocadora del periodista o de la seva cmera? Llavors, per qu no

va al metro de nit amb una cmera oculta? Per qu al metro no sentrevista els joves, sin noms persones

adultes?

s lcit donar/cedir espai a la gent per expressar-se de forma real i sincera, i manifestar les seves veritables

pors a la televisi, on seran vistos per una gran audincia, tot i saber que alguns dels seus temors poden ser

infundats, tendenciosos, amb prejudicis, illgics o racistes? s la vostra obligaci professional confrontar o

qestionar temors/supsits infundats per oferir un context realista i equilibrar-lo amb la histria i els temes

tractats?

Aquests tipus de reportatges estigmatitzen els joves?

1.5 TREBALLADOR JUVENIL A LA VILLENEUVE (QUART REPORTATGE DE CINC)France 3, telenotcies regional setmanal, 18.40 h

Emissi: 01-12-2005 (6)

A la ciutat de Grenoble, situada al sud-est de Frana, als peus dels Alps, hi ha un barri de blocs de pisos deprotecci social. A La Villeneuve shi han fet importants millores des dels anys setanta i els seus 11.000habitants de diferents classes socials i quaranta nacionalitats diferents comparteixen avui dia espais verdscomuns, zones per als vianants i un mercat diari. La meitat dels pisos de La Villeneuve sn habitatges deprotecci oficial i ms del 30% de la poblaci s jove, comparat amb el 20% total de Grenoble.

Al novembre de 2005, els disturbis i la crema nocturna de cotxes i edificis pblics en els projectesdhabitatges pobres dels suburbis de Pars i daltres parts de Frana van consternar la naci. Es va declararlestat demergncia, que va durar tres mesos. Aquest reportatge ens mostra una altra visi dels suburbis.Seguimun home jove que va crixer a La Villeneuve i que ara hi treballa coma treballador social. Est

contractat pel centre cultural local per a gent jove. Ens parla dels seus desitjos i les seves dificultats, quede vegades estan relacionades amb lentorn de la migraci.



23/126

Quina histria espereu escoltar quan comena la notcia? Desprs de les vistes de les muntanyes, podeu

endevinar on se situa la histria? La msica i el ball ens indiquen on ens trobem? Es tracta dun estereotip o

creieu que s pertinent per a la histria?

Semfasitza lorigen estranger del personatge principal? Qu ens explica de la seva joventut a La Villeneuve?

Com es pot comparar amb el que habitualment sexplica daquests venats? Creieu que aquesta notcia in-

tenta contrarestar les histries de violncia en altres suburbis?

Quin s el missatge? A lhora de reunir reportatges sobre les comunitats minoritries, com diferenciareu entre

ser positiu i ser polticament correcte? Com categoritzareu aquesta histria? Creieu que les diferncies cultu-

rals afecten el mode en qu els diferents grups despectadors reaccionaran amb relaci a la histria?



24/126


25/126

COMPROVACI DELS FETS

2Lobjectiu del periodisme dels serveis pblics consisteix a comunicar les notcies duna forma equilibrada. No obstant

aix, cada periodista es veu influenciat per prejudicis i suposicions culturals, dels quals sovint no s conscient.

Es necessiten comprovacions i equilibris per assegurar que es presenta la informaci de fons adequada en un butllet

informatiu. Les opinions presentades shan dhaver contrastat amb els fets. La importncia desmentar la identitat

tnica o religiosa shauria de calcular molt b a lhora de cobrir crims o accidents.

La pressi del temps no justifica el fet de no ser minucis en la recerca, com es fa en qualsevol altra histria. Per als

periodistes, conixer els termes correctes sobre migraci i minories s tan important com conixer les lleis.

Tamb hem de reconixer que el que no sha di t pot ser tan important com el que s que sha esmentat, i tamb sha

de tenir en compte el poder de les imatges.


26/126


27/126

COMPROV

ACI

DELSFETS


Els fets sn importants per a la qualitat del periodisme. En quina mesura confieu en la informaci

procedent daltres professionals (premsa escrita, agncies de premsa o internet)?

Quant temps haureu dinvertir en la comprovaci dels fets? Fins a quin punt podeu comunicar fets que

no shan comprovat prou? Si feu servir fets i xifres, heu de saber qu diuen i com es poden utilitzar.

Com podeu assegurar-vos que els portaveus i els testimonis que entrevisteu sn representatius? Els

escolliu per la seva rellevncia a la notcia o perqu espereu que captin latenci dels espectadors?

La curiositat i la sospita sn caracterstiques importants per a un periodista. Aix doncs, desafieu-vos a

vosaltres mateixos a descobrir noves fonts i a qestionar-vos el discurs dominant.

Com a periodistes, heu daportar algun aspecte nou a la notcia, heu de desenvolupar-la una mica ms.

Laudincia en sap ms que vosaltres, aix que haureu de ser humils i conscients del fet que, entre

laudincia, segur que hi ha persones expertes en el tema.

Material audiovisual2.1 MISBAH RANA / MOLLY CAMPBELLBBC 2 Telenotcies nit, notcies i temes actuals, cada dia de la setmana, 22.30 h

Emissi: 01-09-2006 (455)

Desprs de la Segona Guerra Mundial, la immigraci cap al Regne Unit va arribar a unes proporcionsenormes, ja que la Gran Bretanya necessitava treballadors, de manera que es va animar la ciutadaniabritnica de lImperi i la Commonwealth perqu sestabls a la Gran Bretanya. En els anys segents a lacaiguda del tel dacer, va comenar un nou moviment. Alguns fugien de la persecuci poltica, mentre quealtres buscaven una vida millor a lEuropa occidental. En lactualitat, les minories tniques representenaproximadament el 10% de la poblaci, de la qual el 80% s menor de 25 anys.

El 2006, totes les empreses informatives del Regne Unit cobrien una notcia duna noia de 12 anysdEsccia que anava a viure amb el seu pare al Pakistan. En un principi, la notcia semblava clara: unacollegiala raptada pel seu pare. Sorgien temors respecte a un matrimoni acordat. Vint-i-quatre hores des-prs, semblava que la notcia havia canviat en certa manera: la noia havia triat anar a viure amb el seu

pare i desitjava que lanomenessin amb el seu nommusulm.

El reportatge de M isbah/M olly Campbell s un exemple ben illustratiu de com els mitjans de comunicaci es

poden veure influenciats per les seves prpies suposicions i prejudicis, cosa que afecta la forma dinterpretar

i de presentar una notcia. Aquest reportatge detallat i informatiu no solament illustra els temes, sin que ens

ensenya ms dels mitjans de comunicaci i de les seves complexitats, contradiccions i racisme institucional

que dels mateixos subjectes de la notcia.

Aquest exemple suggereix que els reporters i els directors suposadament ben qualificats i amb experincia

no estan exempts de cometre errors bsics per deixar que les seves prpies suposicions culturals distorsionin

el que hauria estat una notcia objectiva, equilibrada i basada en fets reals.

Comprovaci dels fets 27


28/126

El telenotcies nit de la BBC planteja molt b algunes daquestes qestions. Tanmateix, van admetre que ells

inicialment tamb havien malinterpretat la histria? La cobertura es va basar en fets o en rumors que coin-

cidien amb les prpies suposicions del periodista respecte a les prctiques islmiques i musulmanes? Quin

nom fan servir per a la noia? s el nom que ella va dir que preferia? Quin s, de fet, el nom que se li va donar,

i per quin es va canviar?

Com afecta aix la representaci i la impressi dun grup determinat? Quins estereotips es veuen reforats?

2.2 HEPATITIS AL POBLE ROMANMTV, notcies regionals per al sud-oest dHongria, dos cops al dia, 10 minuts al dia,

a les 06.00 h i a les 16.30 h

Emissi: 22-08-2007 (140)

Hongria t un 10% de la poblaci que pertany a minories, el 8% de les quals s roman (gitanos delEuropa central), que shan establert a la majoria de zones dHongria en els darrers cent anys. Durantlestiu de 2006, les notcies televisives van cobrir una epidmia dhepatitis A en un poble roman del sud-oest dHongria. La notcia es va anar emetent durant diverses setmanes i gaireb sempre es cobria de lamateixa forma.

Un informe del Banc Mundial publicat lany 2000 va posar de manifest que el 57% dels gitanos dHongriaviu en una situaci de pobresa absoluta, mentre que noms el 5,7% de tota la poblaci pateix la mateixa

situaci. Actualment, aproximadament el 60% dels gitanos viuen als pobles, mentre que el 40% viu enpetits assentaments amb una poblaci de menys de 2.000 persones. Les estadstiques a escala nacionalindicaven que aquests percentatges eren del 36% i el 17%, respectivament, en el cas de tota la poblaci.A Hongria, el 57% dels gitanos viu en municipis subdesenvolupats.

Quina s la suposici subjacent daquesta notcia? Deu ser la manca de netedat dels gitanos el que va causar

el brot dhepatitis?

Qu hi manca a la informaci presentada? Els experts parlen de la matria fecal com a desencadenant del

virus. Sha donat algun tipus dinformaci sobre les situacions dhigiene del poble? I com ho comparen amb

els pobles no gitanos? Don obtenen laigua? s neta?

Sha entrevistat els habitants, que han pogut donar el seu punt de vista. Entenen els espectadors que ells

intenten solucionar el problema de lepidmia?

Quin impacte t mostrar linterior dun habitatge? Quins estereotips es veuen confirmats i emfasitzats? Com?

Qu recordar lespectador daquesta notcia?

La qesti segent t lloc a Crocia, de manera que se nhaurien de detallar una mica els antecedents i el

context?



29/126

2.3 INCIDENT TNIC A BILJANE DONJEHRT: Dnevnik, principal telenotcies nit, diari, Canal 1, 19.30 h

Emissi: 25, 26, 27-07-2006

Al principi dels anys noranta, Crocia es va proclamar independent de la Repblica Socialista de Iu-goslvia i es va iniciar la guerra de la independncia croata (o guerra de la ptria), que va durar de 1991a 1995. En un bndol hi havia la comunitat croata que volia la independncia i, a laltre, la srbia, quevolia quedar-se a Iugoslvia o establir noves fronteres a les parts de Crocia on els serbis eren la majoriao eren una minoria influent.

En els dos bndols hi va haver molts ferits i refugiats.

El 1997 els refugiats serbis van iniciar el seu retorn a Crocia. Es tracta dun procs lent i llarg. I de ve-

gades, quan tornen, no sn benvinguts per la gent local.

La famlia srbia Skoric va tornar fa uns anys al poble de Biljani Donji, prop de Skabrnja. El govern croatels va pagar la restauraci de casa seva i el primer ministre els va visitar fa dos anys. s una zona moltsensible; durant la guerra van matar molts croats de Skabrnja i ara els serbis hi estan tornant.

Durant la matinada del 24 al 25 de juliol de 2007, quatre croats van atacar la famlia srbia Skoric.

Es van emetre les notcies segents durant tres vespres consecutius:

25-07-2006 (250)

A les principals notcies relatives a lincident, la histria comena amb fotos darxiu de fa dos anys, quanel primer ministre va visitar la famlia Skoric a la seva casa acabada de reformar. Expliquen el que vapassar durant la nit. Un membre del Parlament que representa la minoria srbia va dir que es tractava dunatac tnic.

Un representant local del partit poltic serbi va dir que estava enfadat, perqu els poltics mai no van ales escenes dels crims per condemnar aquests incidents. Era ple estiu i els poltics, estatals i locals, estrobaven just a la meitat de les seves vacances.

26-07-2006 (157)

Desprs de la histria de les principals notcies, es va desencadenar una reacci ms forta per part delgovern estatal: el president croat i el vicepresident del govern van visitar la famlia Skoric i sn els nicsque tenien extractes de la histria. Vamdescobrir que un dels quatre sospitosos s un antic soldat croati ho consideremun simple indici de la protesta dels habitants croats. Mentrestant, els poltics localsseguien de vacances.



30/126

27-07-2006 (230)

Quatre dels sospitosos eren de Skabrnja i van ser acusats de discriminaci racista i tnica. Els habitantscroats de Skabrnja van instar els repatriats serbis perqu revelessin qui van ser els responsables delscrims de Skabrnja durant la guerra. Estaven enfadats perqu el govern estatal els presentava comunscriminals. Un poltic local (croat) va tornar de vacances i es va trobar amb un extracte dentrevista.

Les tres histries croates, si sobserven juntes, donen una visi completa i objectiva, que posa de manifest un

periodisme neutre i comprensible. No obstant aix, si lespectador volia veure totes les parts duna histria,

calia que segus les notcies durant els tres dies.

Sn noms els poltics els qui poden tenir extractes de les entrevistes? Per qu els periodistes no van pre-

guntar a les persones corrents? Hauria suscitat temes sensibles que haurien estat molt ms difcils de tancarfcilment? Qu els va passar als sospitosos?

Qu hauria pensat un espectador si noms hagus vist el primer, el segon o el tercer fragment? I quin repor-

tatge va oferir alguna perspectiva? Qui del reportatge la va oferir?

Creieu que aquestes notcies mostren que el periodista est ms preocupat per un b superior el lloc de

Crocia en una societat europea ms mplia i lacceptabilitat del pas com a part de la famlia europea i,

per tant, va massa lluny en el suport a la comunitat srbia i la seva reacci contra el comportament antisocial,

mentre signora la legitimitat i les reivindicacions molt ms serioses dels habitants de Crocia? Creieu que

aquest reportatge i la seva reacci en realitat empitjoren la situaci?

2.4 MORTS VIOLENTES ENTRE ELS IMMIGRANTSRT Capital D, Notcies, RT One, 19.00 h

Emissi: 16-03-2006 (638)

La immigraci constitueix un fenomen molt recent a Irlanda. Les sries actuals destimacions de migracianual van comenar lany 1987, just quan gaireb 19.000 immigrants van arribar al pas. Els primers im-migrants eren principalment sollicitants dasil. En els darrers anys, el grup ms gran dimmigrants que havingut prov de lEuropa de lEst i va a buscar feina. En els dotze mesos anteriors a labril de 2006, shacalculat que el nombre dimmigrants a Irlanda ha estat duns 86.900, que s la xifra ms elevada des que

es va comenar a controlar lany 1987. Daquests, el 43% eren ciutadans dels deu nous estats de la UE(26% de Polnia, 7% de Litunia). La tendncia tamb mostra que solen ser immigrants joves: un 54%tenen entre 25 a 44 anys, un 28%, de 15 a 24 anys, i un 10% sn infants de menys de 15 anys.

Aquest reportatge investiga les morts violentes de diversos immigrants i descobreix que el nivell de mortsviolentes entre els grups tnics dIrlanda s molt ms elevat del que espervem.

Creieu que aquesta notcia sobre Irlanda constitueix un reportatge prou investigat i corroborat? Qui sn els

experts entrevistats? Quins punts de vista diferents presenten? Com i en quins llocs de treball es mostren

les minories tniques?

Quines estadstiques es presenten i com les comparen amb les dades esmentades en la narraci? s efectiu

ls destadstiques i de grfics? O simplement trivialitza una qesti greu?



31/126

En quines circumstncies van mori r les vctimes? Qui sn els delinqents? Els entrevistats suggereixen que

els qui van assassinar-los eren uns altres immigrants, potser encoratjats per la ingesti dalcohol, i que les

tensions socials fan que els immigrants es tornin violents i criminals i es girin els uns contra els altres, per en

tenen proves? Quines sn les raons que vinculen les morts dun grup bastant dispers, lnica similitud del

qual rau en el fet que sn nouvinguts al pas?

Se suscita el possible problema de racisme? U n acadmic indica el vincle entre les trgiques morts de per-

sones procedents duna comunitat minoritria i la manca duna poltica dintegraci a Irlanda. En definitiva,

quin s el missatge de la notcia?

Quin efecte provoca repetir els noms i les causes per les quals han mort tots els immigrants en els darrers

mesos? Aix fa que els teleespectadors les personalitzin o amplifica el perill i la violncia i, per tant, provoca

un sentiment dinseguretat?

2.5 ELS EFECTES DE LA IMMIGRACI A LECONOMIA NACIONALTVE Telediari 2, cada dia a les 21.00 h

Emissi: 15-11-2006 (103)

A Espanya es van publicar les estadstiques que reflecteixen lefecte de la immigraci en leconomia. En ladarrera dcada, Espanya, tradicionalment un pas demigraci, ha rebut ms de tres milions destrangersdEuropa de lEst, del nord de lfrica i de lAmrica del Sud. Actualment, ms de l11% dels 44 milions deresidents al pas sn estrangers, dels quals es creu que nhi ha dun 25 a un 35% dillegals. Des de lany2000, Espanya ha garantit la situaci de legalitat a ms dun mili de persones que van poder provar que

estaven contractades. Tot i tenir un dels percentatges ms elevats dimmigrants dEuropa, shan produtrelativament pocs conflictes socials.

Com compensa aquest senzill anunci estadstic dEspanya moltes de les suposicions negatives sobre els im-

migrants? Creieu que les xifres i els durs fets ho aconsegueixen?

Expliquen aquestes xifres els termes utilitzats? Qu s un immigrant? Sinclouen a les xifres els immigrants

il legals? Inclouen els que provenen dels nous pasos de la U ni Europea? I els jubi lats de la Uni Europea?

No sha entrevistat cap immigrant sobre aquesta qesti. Per qu a les imatges noms apareixen els treba-

lladors manuals? I amb relaci a les altres professions que no tan sols requereixen fora fsica per poder

portar-les a terme?

Quina influncia creieu que pot tenir en la impressi, la percepci i la representaci dels immigrants a

Espanya? Creieu que els espectadors del vostre pas ho veuran polticament correcte i, per tant, ignoraran el

missatge?

Aquesta notcia, en general positiva, es veu perjudicada dalguna manera per les imatges (que sn fora

estereotipades)?



32/126

2.6 LA QESTI NICABNPS/VARA, Nova, temes dactualitat, 22.30 hEmissi: 28-01-2003 (550)

Durant ms de 400 anys, els Pasos Baixos han estat una societat multicultural, amb una gran comunitatde jueus (des del 1945), i una comunitat de protestants i una de catlics que sempre han hagut de tran-sigir els uns amb els altres. Des del 1950, una gran comunitat dindonesis sha establert al seu antic pascolonitzador, seguits per immigrants de Surinam, el Marroc i Turquia.

En els ltims anys, shan produt fortes discussions sobre ls del nicab, ja que algunes collegiales vandecidir que el volien portar. Una part del programaNovava cobrir aquest tema, amb reportatges i un debat

amb les autoritats de la ciutat i de lescola.

Qu indica el periodista en illustrar la notcia amb imatges dramtiques de nenes amb el vel que caminen

amb molta lenti tud? Quin efecte hi t la msica? Qu sest insinuant sobre aquestes persones i sobre la seva

elecci de la roba?

De qu tracta, en realitat, aix? La poltica escolar? Les raons de les nenes que decideixen portar el nicab?

De fet, en quina mesura est generalitzat ls del nicab als Pasos Baixos? Es mostren fets i dades de pes a

la notcia?

s un bon periodisme? Qui sn els experts? Qui hauria de participar en el debat?



33/126

QUI VEIEM?

3La diversitat no s noms el fet de ser capa de comptar quantes cares tnicament diferents hi ha a la pantalla.La qesti important s el mode en el qual es descriuen, com participen en la histria.

A ms de representar les nostres poblacions duna forma proporcionada mitjanant una cobertura objectiva,necessitem assegurar-nos que estan representades en tota la seva varietat.

M assa sovint, a les histries sobre immigraci, minories, delinqncia i terrorisme, els subjectes no donen la sevaopini. Q ui sn els experts entrevistats?

I quan es tracta de notcies sobre cincia, educaci o consum, sinclouen les persones consumidores de totes lesprocedncies? Qui sn les persones expertes entrevistades?


34/126


35/126

QUIVEIEM?


Sou conscients de les vostres suposicions personals sobre els subjectes que escolliu per entrevistar?

No heu doferir sempre a la vostra audincia el que esperen o volen. Heu de trobar nous punts de vista,

no cal seguir sempre el consens dels mitjans de comunicaci.

Fins on haureu darribar per descobrir i recrrer a altres experts dels que han estat fent servir els

companys de redacci? Tracteu de trobar una varietat dopinions i portaveus de la minoria?

Quan descriviu persones de les minories, creieu que sn all per un autntic motiu?

s la vostra responsabilitat compensar els estereotips?

Material audiovisual3.1 DEBAT SOBRE EL MOCADORTVC Els matins (magazn informatiu matinal) de dilluns a divendres, 08.00 a 12.00 h

Emissi: 28-09-2005 (433)

Tot i que Espanya era un pas demigraci fins fa poc, a Catalunya, des de la dcada dels cinquanta, hihan vingut una gran quantitat de treballadors immigrants daltres rees ms pobres del pas. En els darrers

cinc anys, la poblaci immigrant de Catalunya ha crescut del 2,3% al 13,4%. Les ciutats i els pobles hancanviat duna forma tan radical i en tan poc temps que a moltes persones locals els costa adaptar-shi. Des-prs de latemptat terrorista del mar de 2004 a Madrid, hi va haver molt poca hostilitat manifesta contrala poblaci del nord de lfrica. No obstant aix, segons lObservatori Europeu del Racisme i la Xenofbia(EUMC), ara anomenat Agncia Europea de Protecci dels Drets Fonamentals (FRA), a la Uni Europea,inclosa Espanya, est sorgint lislamofbia.

Observeu tot el muntatge de lestudi daquest debat : qu transmet amb els angles de la cmera, la posici

de lentrevistador a la taula i el llenguatge corporal sobre on recau el poder i lautoritat? Qu il lustra aquesta

qesti sobre les suposicions que es deixen passar a lestudi?

Com es pot esperar aconseguir un debat just i positiu quan hi ha un presentador veter i una collaboradorahabitual generadora dopini davant de tres principiants de la televisi? Qu feia el presentador? Qu podria

haver fet per moderar i assegurar-se que els altres participants poguessin donar la seva opini?

Quina impressi dels musulmans semportar el teleespectador? Sn capaos de trobar arguments que donin

suport a la seva forma de vida, la seva elecci de portar mocadors? Si no en sn capaos, per qu no?

Quina impressi de la televisi catalana i la societat donar aquest debat als grups minoritaris del pas?

Qui veiem? 35


36/126

3.2 DEBAT SOBRE EL MOCADORZDF Drehscheibe Deutschland (programa televisiu de notcies centrat en les diferents

regions dAlemanya), 12.15 - 13.00 hEmissi: 30-10-2006 (230)

Aquesta notcia descriu el polmic debat que van provocar dues poltiques alemanyes amb arrels turques:les dues dones van demanar a les altres dones turques dAlemanya que es traguessin els vels musul-mans.

A Alemanya sha produt un ampli debat sobre el vel musulm. Lany 2003 una professora amb arrelsturques va tenir xit amb la seva acci al Tribunal Constitucional: lestat federal de Baden-Wrttemberg nopodia prohibir-li donar classes noms perqu volgus portar el mocador a lescola. Per desprs daquestveredicte, lestat federal va promulgar una llei per prohibir els vels. Set estats federals dAlemanya van

adoptar una legislaci similar. Segons una enquesta recent de ZDF, el 29% dels alemanys no estan dacordamb el vel musulm, mentre que al 70% tant li fa que les dones en portin.

A qui presenta aquesta notcia i qu poden aportar a la discussi? Qu percebeu del temps concedit a cada

persona entrevistada? Est realment equilibrat? Quina creieu que s lopini del periodista que les entrevista?

Aquesta notcia posa de manifest que pot haver-hi opinions discrepants i diferents punts de vista en una

mateixa comunitat. Q uina de les opinions expressades es veu com lenfocament correcte daquest tema?

No hi ha un subtext que digui que les dones shaurien de treure els mocadors i no es tracta dun punt de

vista molt eurocntric?

Quina altra qesti hi ha en el fons daquest reportatge? Quins elements recordaran principalment els tele-

espectadors: el fet de portar o no el vel, o la campanya dodi i les amenaces?

Qui veiem? 36


37/126

3.3 ESCOLA A BERLNZDF heute-journal (programa televisiu de notcies), cada dia, 22.00 - 22.25 h

Emissi: 30-03-2007 (304)

Al mar de 2006, els mitjans de comunicaci alemanys van cobrir, per sobre, els problemes duna escolade Berln: els conflictes i la violncia van fer que lensenyament fos gaireb impossible, per la qual cosael personal docent es va queixar amb una carta a ladministraci educativa de la ciutat. Un any desprs,els programes de notcies de ZDF van publicar les millores realitzades: classes de boxa i un projecte demsica, que van aconseguir millorar la situaci.

Dels alumnes que assistien a aquesta escola de Berln, el 83% sn dorigen tnic. De mitjana, la Haupt-schule alemanya t un 19% dimmigrants entre els seus alumnes (la Hauptschule s un tipus descolaobligatria on els alumnes obtenen un diploma i consisteix en quatre anys deducaci primria i cinc anys

deducaci secundria).

Segons les dades oficials, 15,3 milions de persones dels 82,5 milions dhabitants dAlemanya formen partduna minoria tnica (18,5%). La proporci destrangers (s a dir, persones sense passaport alemany) sdel 8%. En general, les persones amb orgens duna minoria tnica tenen menys qualificacions que lesaltres: el 10% no obt cap diploma escolar (en comparaci amb l1,5% de persones sense orgens deminoria tnica) i el 51% no t cap tipus de formaci professional (en comparaci amb el 27%).

Des dAlemanya, semet un reportatge que s la continuaci dun que va emetre el prestador quan lescola

va aparixer per primer cop a les notcies a causa dels seus problemes. Es tracta dun bon exemple de com

una qesti ms antiga sobre problemes educatius interculturals pot tenir un seguiment positiu, quan ja

no s notcia .

A la notcia es comenta la importncia dels mitjans de comunicaci a lhora de descriure aquests tipus

desdeveniments o de situacions. Quin impacte va tenir aquesta representaci a lescola? Com es pot canviar?

Quina s la interacci entre els estudiants i el professorat? I entre els estudiants de moltes cultures diferents?

Semfasitza el fet que molts dels nens de lescola provenen dentorns de minoria o ni tan sols sesmenta?

Quin s lenfocament de la histria? Qu ens est dient duna escola amb molts problemes? Com afronta

lescola aquests problemes? En general, quin era i encara s el punt central daquest tipus de problemes?

Quines en segueixen essent les greus repercussions, fi ns i tot fora de lescola?

Quina s la implicaci de la notcia en la causa dels problemes? Es tracta detnicitat o de privaci?

Qui veiem? 37


38/126

3.4 MIGRANTS SUBSAHARIANS ABANDONATSTVC Telenotcies migdia, cada dia, 15.00 h

Emissi: 28-08-2006 (245)

Tot i que estadsticament la principal entrada dimmigrants s per via aria, els informatius cada dia co-breixen ms notcies duna gran quantitat dimmigrants subsaharians que arriben en pasteres. Comque lamajoria sn interceptades abans darribar a terra, ara els immigrants proven altres rutes ms perilloses,de manera que cada dia es troben ms pasteres a alta mar a les proximitats de les Illes Canries, i sovintporten cadvers.

Aquesta histria parla dels migrants subsaharians que el govern marroqu va abandonar al desert desprsque el seu vaixell de pesca acabs a la costa marroquina quan intentaven arribar a les Illes Canries.

Per mitj de la televisi catalana, deixem Europa de banda per conixer aquells que intenten superar grans

dificultats per aconseguir una vida millor. Com presenta els aspirants a immigrants illegals? Quina diferncia

hi ha amb el que normalment es mostra de les persones que es troben en aquesta situaci?

Creieu que escoltar-ho directament de les persones implicades ofereix una visi de per qu ells ( i molts ms)

es veuen obligats a prendre aquestes decisions tan drstiques? Aix far que els teleespectadors compren-

guin millor el tema?

Qu sha oms a la notcia? Per qu no es presenten els comentaris de les autoritats, tant les marroquines

com les de M auritnia?

Quina s la validesa i ltica de fer servir imatges dramtiques i evocadores per il lustrar la histria? Est jus-

tificat? Descriu la realitat? Si s aix, necessita context, ja que laclaparant majoria dimmigrants illegals que

entren a Europa arriben als aeroports amb visats de turista.

Creieu que lefecte total de la histria, les imatges i la narraci enganyen els teleespectadors? Creieu que

sensacionalitza i tergiversa les qestions? Considereu que la presentaci de la histria daquesta forma la fa

ms negativa que positiva?

3.5 ESPECIALISTA EN METEOROLOGIA - VRTVRT Het J ournaal, principal programa de notcies, 19.30 h

Emissi: 13-03-2006 (140)

La natura encara est dormint i nosaltres ens tapemamb els abrics calents de lona perqu encara fa moltfred. Algunes persones ja nhan tingut prou. KarimHamid, un especialista en meteorologia que treballa alcentre meteorolgic nacional KMI de Blgica, explica per qu les temperatures sn tan baixes al final demar.

Creieu que s obvi per a la majoria dels teleespectadors que lexpert en clima prov dun entorn de minoria

tnica?

Qui veiem? 38


39/126

Quins sn els efectes en els teleespectadors de la minoria i de la majoria en veure un professional, en aquest

cas un meteorleg, que simplement fa la seva feina a la televisi? Qu sha di t de la posici de les minories

en la societat belga?

3.6 DONES EN ELS NEGOCIS I EN LECONOMIADW-TV, Made in Germany, 19.30 h

Emissi: 06-03-2007 (245)

Per al Dia Internacional de la Dona, el 8 de mar, el tema del magaznMade in Germanyera les dones enels negocis i en leconomia. Una de les quatre directores entrevistades s Roya Ulrico, que s la directorade tecnologies de la informaci a Daimler Chrysler, ens explica que va arribar a Alemanya de lIran quan

tenia 18 anys i va posar-se a estudiar la seva assignatura preferida, tecnologia de la informaci. Ara estconvenuda que no hi ha lmits ni obstacles per a la seva carrera en aquest sector.

s un bon exemple duna persona de la minoria en una histria dominant. P er, considereu que noms es va

emetre la histria pel dia en qu ens trobvem?

s responsabilitat del periodista trobar histries i temes que trenquin els tpics?

Qu passa si no es consideren prou interessants?

Qui veiem? 39


40/126


41/126

QUI TRIA LES HISTRIES?

4Les notcies informen les persones espectadores dels esdeveniments de la comunitat i darreu del mn, per sevident que sha de triar el que s important o interessant per mostrar.

Els teleespectadors que mai no es veuen reflectits en la pantalla de la televisi poden considerar-ho irrellevant. Latelevisi pot transmetre un sentit de pertinena, de ciutadania i tamb pot oferir importants models de rol per alsinfants de les comunitats minoritries. Quines en sn les conseqncies?

Presentar diferents angles i escoltar diferents punts de vista pot ajudar a reflectir la societat europea, aix com lessocietats darreu del mn.

En tot cas, qui som nosaltres ?


42/126


43/126

QUITRIA

LES

HISTRI

ES?


Fins a quin punt influeix el vostre pensament en la vostra tria dhistries per publicar? Sou cons-

cients de les vostres prpies suposicions sobre els diferents temes?

Esteu disposats a acceptar propostes dhistries de diferents punts de vista?

Invertiu temps a consultar diverses fonts, no noms dels lders de la comunitat, sin tamb dels

membres de les comunitats?

Fins a quin punt influeix la diversitat de temes en la vostra tria dhistries i protagonistes? I seguiu

mantenint els vostres propis estndards periodstics?

Creieu que s responsabilitat vostra limpacte negatiu o positiu que pugui tenir el vostre treball en

la societat?

Material audiovisual4.1 GURDIES CIVILS ROMANSMTV, Duna TV, Danube TV, telenotcies diari, 18.00 h

Emissi: 10-03-2004 (145)

El poble roman constitueix el segon grup minoritari ms gran dEslovquia. Tot i que es calcula que aproxi-madament un ter t un estndard de vida comparable al de la majoria de la poblaci, els altres tendeixena patir, de forma desproporcionada, unes elevades taxes de pobresa, atur, analfabetisme, criminalitat imalalties. Lany 2005, els grups de romans que vivien a Eslovquia es van amotinar contra lincrementdels preus i es van produir alguns saqueigs, especialment de productes alimentaris. La regi va quedarsota lestricte control militar i policial durant algunes setmanes. Desprs daix, el govern va crear lagurdia civil roman perqu els romans tinguessin cura del seu propi poble.

El primer reportatge ofereix informaci per a molta gent, dEslovquia i daltres llocs, i illustra qestions en un

context que la majoria de gent coneix molt poc.

Quines creieu que sn les suposicions del presentador sobre els romans? Sintenta presentar els fets ambalgun tipus de context?

Qu ens podrien dir els pares i els infants romans sobre aquest cos de gurdia civil? Haurem de saber si

pensen que es tracta duna bona idea o no? Qui escoltem? Ens presenten el cap dels gurdia civi ls romans i

el director de lescola, creieu que s una bona representaci?

Quina impressi es veu reforada en aquest reportatge? Qu ens explica sobre lestil de vida dels romans i

el dels seus infants?

Qui tria les histries? 43


44/126

4.2 VENSNPS PREMtime, programa dactualitat, setmanal, 16.35 h (actualment, 20.30 h)

Emissi: 27-04-2003 (408)

PREMtimeel presenta PremRadhakishun, un advocat obert, nascut a Surinami que investiga la qualitatde la societat multicultural holandesa.

Aquest reportatge tracta sobre una baralla venal a Amsterdam. El propietari de ledifici demana a unadona de Surinamque es posi sabatilles quan camini pel seu apartament, perqu els seus hbits sorollososmolesten els vens del pis de sota. Per ella creu que el seu ve s un racista i ens explica que tamb esqueixa quan ella no hi s. Premintenta solucionar aquesta disputa.

Com es tracta aquesta histria universal des dels Pasos Baixos, una discussi venal que podria donar-se a

tot arreu i amb qualsevol tipus de persones? Creieu que aquestes qestions shan de tractar amb humor?

La notcia no evita el tab: si el racisme s una qesti, es porta a collaci i la gent del programa en parlar.

Creieu que s una forma efectiva de tractar aquest tipus de qestions delicades? Considereu que afecta

dalguna forma els estereotips?

Els vens tenen ms de 65 anys (ledat tamb s un aspecte de la diversitat) . Com descriureu el presentador?

Considereu que el seu origen afecta el reportatge?

Quin s el missatge? Els problemes es troben entre les persones i no entre els temes? Considereu que al-

gunes coses sn universals i que no estan determinades pels rerefons tnics, religiosos o culturals?

4.3 DECORACIONS NADALENQUES / RESTAURANT POLONSITV Central Tonight, telenotcies regional, 18.00 h

Emissi: 05-12-2006 (50)

Els treballadors immigrants expliquen que les decoracions nadalenques no els ofenen.

Alguns consells del Regne Unit, comel Consell de Birmingham, van rebatejar el Nadal (Christmas) com

Vacances dhivern (Winterval) per tal devitar el risc dofendre les persones no cristianes (ja que, enangls, la paraula Christmas etimolgicament prov de la paraula Christ). Potser se suposa aquestaofensa amb la finalitat de crear un debat i pot suscitar enuig en alguns diaris que voregen el racisme.Tanmateix, mai no es fan entrevistes a aquelles persones que suposadament sofenen amb aquestesreferncies religioses.

Els periodistes del telenotcies regional ITV van observar que els musulmans, els hinds i els ateus nosofenien gens, aix que van decidir provar-ho i van agafar, literalment, un grup de persones dels barrisde Sparkhill/Sparkbrook, on hi ha ms musulmans, i els van portar a una zona exageradament decoradaper conixer-ne la reacci.



45/126

Anglia News, telenotcies regional, 18.00 h

Emissi: 28.08.2006 (45)

Uns immigrants kurds obren un restaurant polons a la zona dimmigraci polonesa de Peterborough,que actualment t una poblaci duns 164.000 habitants. Es comptabilitzen uns 20.000 nouvinguts delestranger, dels quals 8.000 sn polonesos. Tamb arriben una quantitat relativament gran de lituans i deportuguesos.

La cada cop ms nombrosa poblaci polonesa no tenia on anar a menjar els tradicionals plats polonesos.Dos germans kurds van observar aquest buit en el mercat, per la qual cosa van obrir el restaurant i vandonar feina a diversos polonesos, inclosa la cambrera entrevistada.

Aquests dos reportatges de les oficines regionals dI TN sn molt alegres, per transmeten greus missatges.

a) Quines suposicions i estereotips sobre els musulmans se soscaven?

Tanmateix, hauria estat ms contundent si tamb shaguessin entrevistat algunes persones, com les

dones, al mercat?

b) El reportatge il lustra diferents formes de tractar les qestions, amb humanitat i amb humor.

Com es presenten els temes de la immigraci? Com una oportunitat o com un problema?

Es contextualitzen els fets i les dades? Creieu que s un exemple positiu de lesperit empresarial dels im-

migrants?

4.4 ALI ABOOD: UN IRAQUI QUE VA VENIR A SUCIASVT RAPPORT, noticiari diari, 19.30 h

Emissi: 13-03-2007 (320)

Avui dia, aproximadament el 15% de la poblaci sueca s dorigen estranger. Si hi sumemaquells que vannixer a Sucia, per un dels progenitors dels quals s estranger, el grup arriba aproximadament al 20% dela poblaci.

Molts refugiats iraquians que vnen a Sucia sestableixen en ciutats on ja viuen molts altres immigrants. ASdertlje sen surten molt b, tant en rab comen suec, al dentista, al banc i a loficina local dhabitatge.Aproximadament el 36% de la poblaci de Sdertlje s dorigen estranger dels 64.000 habitants i aquestaxifra augmenta fins al 50% si tamb comptemels infants un dels progenitors dels quals s suec i laltre es-tranger. El periodista t un rerefons palest (pare palest, mare sueca). Va crixer a Sdertlje i encara hi viu.



46/126

Qui era el periodista daquest reportatge i qu en percebeu? Creieu que la notcia hauria estat diferent si

lhagus feta alg que no parls rab?

H i ha reporters/productors/editors al vostre departament que siguin dorigen estranger?

Quins contactes teniu a les zones dimmigrants o a les zones que es poden veure menys representades al vos-

tre departament? H eu considerat la possibilitat de treballar amb periodistesfreelance en aquestes zones?

Quants noms dexperts/contactes que no pertanyen a la majoria teniu en la vostra agenda?

4.5 GUERRA ABSURDA DE CULTURES: DISCUSSI SOBRE EL VEL A LA PISCINAMonitor, ARD/ WDR, 20.15 h

Emissi: 08-01-2004 (557)

Avui dia, gaireb el 20% de la poblaci dAlemanya s dorigen immigrant. El percentatge s especial-ment superior a les zones urbanes. Pel que fa a la gent jove, un de cada tres viu en una famlia dorgensimmigrants. El grup minoritari ms gran dAlemanya s el turc. En total, a Alemanya hi viuen ms de tresmilions de musulmans.

A lrea de transmissi de Westdeutscher Rundfunk (WDR), una de cada quatre persones s dorigen immi-grant. La situaci s comparable a Baviera, on t lloc el reportatge Guerra absurda de cultures: discussisobre el vel a la piscina.

Com es tracta el tema en aquest reportatge? s evident lopini del periodista? Creieu que s adequat el to

irnic? Com tracta els que soposen als dies de banys per a dones?

El presentador permet que els que shi oposen expressin les seves opinions, que aquests dies de dones

formen part duna estratgia per estendre lislam a Alemanya. Shaurien demetre aquestes opinions? Es

rebaten?

Qu recordar lespectador de les qestions i de la gent implicada?



47/126

4.6 LA COMUNITAT MUSULMANA S ESTIGMATITZADA DESPRS DE L11-S IGUAL QUEELS IRLANDESOS DESPRS DEL BOMBARDEIG DE LIRA EL 1974

BBC a les regions angleses, Inside Out - West Midlands, programa dactualitat, setmanal.Emissi: 26-09-07 (1014)

Desprs dels bombardeigs de lIRA als anys setanta, els irlandesos de Birminghamvan experimentar unaonada de prejudicis, assetjament i violncia. La comunitat irlandesa avui dia ja es troba amb harmoniaamb la resta de la poblaci, per desprs de l11-S i dels posteriors atacs terroristes al Regne Unit, elsmusulmans shan convertit en lobjectiu duna nova onada de prejudicis. Aix tamb es reflecteix en ladescripci negativa que sen fa als mitjans de comunicaci.

Persones destacades amb orgens irlandesos ara demanen suport per a la comunitat musulmana. PaddyHill, que un cop va ser declarat errniament culpable de terrorisme, s partidari de la solidaritat.

A qui sadrea daquesta histria? Creieu que noms interessar les dues comunitats esmentades o una

audincia ms mplia? Quin creieu que s el punt de vista del periodista? Sentrevisten diverses persones

destacades? Per qu sels ha escollit? Qu comuniquen als espectadors? M ostren divisi o inclusi?

Quin s el principal problema que es presenta? Considereu que dna prou context a aquells que desconeixen

la situaci dels anys setanta?

El presentador estableix parallelismes entre els anys setanta i lactualitat pel que fa al tractament judicial

erroni dels presumptes terroristes. Creieu que les comparacions sn correctes i pertinents?

Qu saconsegueix amb la comparaci daquestes dues comunitats estigmatitzades?

Quina importncia t el suport irlands ? En quina mesura s important que Paddy Hill sigui molt conegut a

la seva comunitat i al R egne Unit en general?

El seu missatge de no estigmatitzar ni allar els musulmans tindria ms importncia si forms part de la na-

rraci? Per qu?



48/126


49/126

ANEM UNA MICA MS ENLL

5Els prestadors de serveis pblics de radiodifusi haurien de reflectir el pblic que representen si volen seguiressent importants i viables en un mn cada cop ms globalitzat. Aix t un sentit comercial i ajuda a la cohesisocial.

Per tant, s important que representin acuradament la realitat de les seves societats cada cop ms diverses imulticulturals. Aix representa una oportunitat creativa per fer programes interessants i atractius que expliquinhistries i perspectives des dun ampli ventall de punts de vista.

Cal crrer riscos, atrevir-se a provar coses noves, a fer nous programes dirigits especficament a les minories, pertamb al pblic majoritari general.

Cal fer que les minories se sentin part del conjunt de la poblaci, per no noms afegint cares simbliques quedonin la impressi que sest fent alguna cosa.

Vosaltres decidiu qui poseu davant de les cmeres.


50/126


51/126

ANEMU

NAM

ICA

MS

ENLL


Intenteu incorporar altres professionals que aportin diversitat dopinions a les sales de redacci?

Creieu que al vostre pblic li agradaran les noves cares i les noves opinions? O creieu que volen veure

sempre el mateix? Heu intentat sorprendrels? Quins en van ser els resultats?

Material audiovisual5.1 UN ENTRETENIMENT MOLT ALEMANYZDF-Morgenmagazin programa matinal, entre setmana, 05.30 - 9.00 h

Emissi: 15-03-2007 (257)

Moon Suk, dorigen core, apareix regularment al programa dels matins de la cadena ZDF. Els seus re-portatges parlen de la cultura i la societat alemanyes, i sovint compara aspectes dAlemanya i Corea.A lexemple triat, visita gent amb una afici molt alemanya: colleccionar coses.

Creieu que alg com ella podria presentar les notcies o noms participar en programes extics com aquest?

Us sembla condescendent, tant per als alemanys com per als asitics, representar la diversitat com quelcom

extic? Creieu que la presentadora dna una imatge una mica ridcula?

En aquesta notcia, qui s l estranger ? El fet que la presentadora sigui coreana i encara tingui accent core

ho fa una mica picant i extic? s un aspecte important de ltem, perqu dna, tant al programa com als

espectadors, una visi externa del dia a dia alemany?

Com promou aquest divertit tall sobre les peculiaritats culturals alemanyes, presentat per una atractiva pre-

sentadora asitica, les qestions de la multiculturalitat, la tolerncia i la diversitat?

5.2 NUR TUTAL - SVTTelenotcies nocturn, diari

Emissi: 15-11-2002 (337)

Una periodista a la qual van oferir una feina coma presentadora a la cadena SVT, li van denegar la feinapel vel que portava. El sndic contra la discriminaci diu que la forma comactua lSVT pot ser consideradaillegal. LSVT allega que una presentadora amb un vel podria contradir les exigncies de neutralitat queha de seguir un servei pblic. El reportatge parla de la Nadia, la qual sempre ha dit que mai no ha volgutconvertir-se en una icona de les dones que porten vel. Aquest s el motiu pel qual no lentrevisten i unaamiga i companya de feina defensa la seva posici. Des daquest reportatge de 2002, la Nadia presenta unprograma sobre viatges i ja no surt a la pantalla amb el vel.

Aquest debat de Sucia s un cas interessant que aborda un dels problemes prctics dintre de lmbit inter-

cultural: la delicada qesti de portar vel al cap en general i, especficament, a la televisi com a presentadora

dun prestador pblic. Qu en penseu del tractament periodstic?

Anem una mica ms enll 51


52/126

Nur s una companya de feina de la presentadora rebutjada, per queda prou clar per qu no s entrevistada

ella mateixa?

s una manera efectiva de promoure una societat multicultural? Ofereix el tan necessari equilibri o un punt

de vista contrari a la majoria de les presentacions problemtiques de les qestions?

Shaurien dincloure tamb les opinions assimilacionistes de la societat antimulticultural i antiplural?

5.3 IDENTIFICACIONS DE LESTACINPO, Organitzaci Pblica de Radiodifusi dels Pasos Baixos, 2007

El 2007 la segona cadena de la televisi pblica, centrada principalment en programes en directe sobreinformaci i cultura realitzats per ms de deu presentadors de diferents religions i orientacions poltiques,ha produt noves identificacions de lestaci.

s una bona manera de reflectir la societat?

5.4 LES NOIES HALALNPS, Programa informatiu, sries setmanals en sis parts, 16.00 h

Emissi: 12-11-2006 (208 i 240)

Per primera vegada a Europa, tres germanes musulmanes dHolanda presenten un programa i donen la sevaopini sobre la societat on viuen. El programa va ser molt popular entre les dones musulmanes i molt con-trovertit entre aquells que no volien veure a les pantalles dones amb vel al cap. Aquest s un extracte de latercera srie, en el qual les noies segueixen les eleccions neerlandeses i intenten treuren tot lentrellat.Els programes van ser molt seguits i les noies van poder entrevistar tots els poltics que volien i es vanconvertir en personalitats molt meditiques.

En aquest tall entrevisten el lder del Partit Laborista, que desprs es va convertir en ministre dEconomia,i el president del Partit Socialista, que ara s a loposici.

Qu pressuposa el programa? Qu diu sobre la posici daquestes noies a la societat?

Quin efecte tindr sobre els musulmans i els no-musulmans el fet que les noies portin vel?

Creieu que les van triar perqu porten vel? Va ser una bona idea?

Creieu que representaran opinions diferents de les seves? Cal?

Anem una mica ms enll 52


53/126

EXPLICAR-HO TAL COM S

6Reunim uns fragments de programes que no sn totalment notcies o programes dactualitat, per que tracten elsnostres temes des duna altra perspectiva i, de vegades, duna forma ms despreocupada.


54/126


55/126

EXPLICAR

-HO

TAL

COM

S


Els problemes de viure en una societat multicultural shan denfocar noms duna forma seriosa

o podeu intentar noves frmules? Quins riscos hi ha?

Lhumor s una bona forma de tractar assumptes delicats? Com podeu estar segurs que aix no aug-

mentar els prejudicis?

Material audiovisual6.1 ALDITH HUNKAR, PRESENTADORA DEL TELENOTCIES NIT, PARLA SOBRE LESNOTCIES I LES MINORIES (1225)Cinta de formaci del NOS sobre la diversitat per a directius i periodistes (2006)

Una periodista nascuda a Surinamanalitza les relacions entre la poblaci immigrant i la local, i la influn-cia de la televisi sobre les actituds. s una de les poques periodistes negres a la redacci de notcies ia la pantalla.

Quins temes tracta aquesta notcia? Com acaba amb els estereotips periodstics?

Creieu que aquesta notcia, on sexplica tota la qesti de la representaci de les minories tniques als mit-

jans de comunicaci, canviar les actituds dels periodistes que el vegin?

A quines conclusions arribeu desprs de veure aquesta notcia?

6.2 MULTICULTURAL YLEBasaari: Mundo, programes dactualitat informativa, dilluns, 17.10 - 17.40 h

Emissi: 24-10-2005 (220)

La televisi pblica finlandesa s una organitzaci multicultural.

Qui penseu que va fer aquest reportatge, un periodista duna minoria o duna majoria ? Per qu?

Qu pretn aquest reportatge? Creieu que s efectiu o lhumor ho suavitza?

Quins temes sorgeixen daquest reportatge? Quina s la situaci a la vostra empresa?

Explicar-ho tal com s 55


56/126

6.3 NOIES EXPLOSIVES I BURQUESFragment de lNPS dun infotainment(programa dentreteniment informatiu) temtic

nocturn, 20.25 h

Emissi: 30-08-2007 (5)

A lestiu del 2007 hi va haver un gran debat als Pasos Baixos sobre el conflicte entre les llibertats individu-als i els valors religiosos. Van atacar homosexuals, amenaar antics organitzadors musulmans, els funcio-naris pblics es van negar a celebrar matrimonis entre homosexuals i, desprs de dcades de tolernciai correcci poltica, sexpressaven opinions controvertides a tot arreu sense cap tipus de limitaci.

Al programa Noies explosives i burques sapleguen per primera vegada opinions radicalment oposadesper debatre els dilemes i els lmits de la llibertat. Un lder homosexual, un antic musulm, un catlic tradi-

cional, un protestant conservador, un musulm ortodox i un directiu dun imperi ertic van participar en eldebat que van moderar les tres germanes musulmanes (les noies Halal) i un presentador de televisi liberalmolt conegut.

El programa va arribar a un mili de teleespectadors (internet i televisi) i va ser el tema de totes les con-verses de la ciutat desprs dhaver-se ems. Va provocar moltes reaccions positives i negatives, i va atreureun pblic jove, tant conservador comliberal. El fragment segent de cinc minuts mostra els moments msextrems del programa, i no s un reflex equilibrat de tot el que va suposar el debat durant tota la nit. LNPSva decidir produir aquest programa per intentar guanyar audincia i per trobar noves formes de debatre elsdilemes de la nostra societat actual.

El programa combina el format dun programa dentreteniment i el dun programa de debat. Creieu que s

una bona forma denfocar aquests temes sensibles?

A quina audincia vol arribar aquest programa? s una forma vlida darribar a una audincia ms mplia que

no pas aquell pblic que miraria un debat ms seris sobre aquest mateix tema? Ha darribar un prestador

fins a aquest punt per aconseguir audincia?

Haurem doferir una plataforma per a opinions extremes de tot tipus, o els mitjans de comunicaci haurien

dignorar-les? Quin creieu que en pot ser lefecte en els teleespectadors?

6.4 NINES NEGRES I BLANQUESColourtelly (2007)

Colourtelly s una nova cadena de televisi per internet que sadrea a la poblaci negra del Regne Unit.Aquest reportatge es va filmar amb infants duna escola de primria de loest de Londres i forma part dunestudi ms ampli.

Qu mostra aquest reportatge sobre els infants? Les seves eleccions reflecteixen una autoestima negativa o

ens mostren alguna cosa ms?

Aquest reportatge pot augmentar la conscienciaci dels periodistes sobre els missatges, subliminars o di-

rectes, que poden transmetre en els programes i els efectes que poden tenir en un pblic jove?

Explicar-ho tal com s 56


57/126

LLISTA DE CONTROL DELS DIFERENTSASPECTES DE LA DIVERSITAT

7 Punts que cal recordar quan informem sobre temes de diversitat i que estan relacionats amb els que ja shanplantejat en les seccions anteriors.


58/126


59/126

L

LISTA

DE

CONTROL

DELS

DIFER

ENTS

ASPECTES

DE

LA

DIVERSITAT

7

1. Sc conscient de les meves suposicions sobre el tema, les histries i la gent que he triat per al meureportatge?

2. Sc conscient del poder de les imatges, les paraules, els sons i la msica?

3. He desmentar letnicitat si no s rellevant per a la histria?

4. Dedico prou temps a verificar els fets? Estic segur que faig servir els termes correctes?

5. Consulto amb companys ms experts, i amb aquells de diferents orgens quan s necessari?

6. Trio els meus entrevistats per la seva rellevncia per a la histria o perqu espero que cridin latencide lespectador?

7. Intento trobar opinions variades entre els portaveus de les minories i els testimonis que entrevisto?

8. Les persones de les minories apareixen a la meva histria per motius reals?

9. Busco noves perspectives i desenvolupo les meves histries una mica ms?

10. Emdesafio a mi mateix per trobar noves fonts i per qestionar el discurs dominant?

11. Penso si les meves histries sn plenes destereotips?

12. Considero limpacte del meu reportatge no tan sols sobre lopini del teleespectador, sin tamb sobreles vides de les persones representades?

13. Intento incorporar activament professionals que aportin diversitat dopinions a la redacci?

14. Estic interessat en cultures diferents de la meva i obert a acceptar propostes dhistries des dediferents punts de vista culturals?

Llistat de control dels diferents aspectes de la diversitat 59


60/126


61/126

Segona partEines prctiques

Els apartats segents contenen descripcions didees que funcionen, dideesque podrien funcionar i de poltiques de gesti, per tamb daccions in-dividuals que poden resultar molt efectives sense una gran quantitat demitjans, i que es poden adaptar al vostre idioma, a la vostra cultura i a lasituaci nacional.

s evident que podemtrobar una ingent quantitat dinformaci a internet,per aquesta part inclou una selecci no exhaustiva de pgines web interes-sants o rellevants. Comque aquesta guia est publicada originriament en

angls, les pgines suggerides sn pgines en angls. Per tant, no ens femresponsables del contingut daquests vincles externs.


62/126


63/126

A LA REDACCI

8Aquest apartat se centra en les fonts sobre les bones prctiques a lhora dinformar sobre comunitats minoritries.Cont enllaos tils per als periodistes que els faran ampliar els seus coneixements i la seva comprensi delsassumptes sobre les minories, la seva conscincia sobre la importncia de lidioma i la seva sensibilitat envers lesveus de les minories del pblic.


64/126


65/126

A

LA

REDAC

CI

8Bones prctiques

LInstitut per a la Diversitat en els Mitjans de Comunicaci (MDI, per les sigles angleses) (www.media-diversity.org) s una organitzaci amb seu a Londres centrada en la fora que tenen els mitjansde comunicaci a lhora dalleujar els conflictes intratnics. Disposa duna pgina web molt ex-

haustiva, amb molts documents, manuals, informes i eines prctiques relacionades amb tots els

aspectes de la diversitat. Aix, mateix disposa de nombroses llistes de control desenvolupades per

periodistes, professors/es de periodisme i especialistes en diversitat.

http://www.media-diversity.org/resource%20material.htm- practical tools for journalists

LMDI edita diversos Reporting Diversity Manuals (M anuals dinformaci sobre la diversitat) per taldajudar els periodistes a reflexionar sobre els seus reportatges. Tamb inclou seccions detnicitat ,

que aconsellen sobre com informar amb relaci a grups tnics i ofereixen anlisis darticles sobre

qestions tniques extretes de diaris del sud-est dEuropa.http://www.mediadiversity.org/resource%20categories/diversity%20manuals.htm

La fundaci Mediawise Trust (Regne Unit) ofereix diversos articles, informes i directrius sobrebones prctiques a lhora dinformar sobre la diversitat.

http://www.mediawise.org.uk

Als Estats Units linstitut de periodisme Maynard Institute for JournalismEducationaconsella elsperiodistes que verifiquin la seva cobertura pel que fa als cinc aspectes que perfilen la vida i les

tensions socials: raa, classe, gnere, edat i ubicaci. Tenint en compte aquests aspectes quan

cobrim histries complexes, els periodistes poden comprendre els temes de forma ms entene-

dora i ser ms exactes en la seva feina.

http://www.maynardije.org/programs/faultlines/

El Codi de Principis de la Federaci Internacional de Periodistes es va revisar el 1986 per taldincloure larticle segent:

7. Els periodistes han de tenir en compte el perill de discriminaci que poden difondre els mitjans decomunicaci. Han de fer tot el possible per tal devitar aquesta discriminaci basada en qestions de raa,sexe, orientaci sexual, idioma, religi, opini poltica o dun altre tipus i origen nacional o social, entredaltres.

M olts sindicats i associacions de periodistes han adoptat directives o codis tics. H i ha molts

models diferents, per tots els codis tics i els codis de bones prctiques estan centrats en els

objectius bsics de la feina periodstica. Aix no solucionar tots els problemes dintolerncia als

mitjans de comunicaci, per pot servir als periodistes per centrar la seva prpia responsabilitat

i ajudar-los a resoldre dilemes.

www.ifj.orgContacte: [email protected]

La Federaci Internacional de Periodistes i la seva secci europea, la Federaci Europea de Pe-

riodistes (FIP/FEP) va crear als anys noranta un Grup de Treball Internacional sobre els M itjansde Comunicaci contra el R acisme i la Xenofbia ( IM R AX, per les sigles angleses) per tal de

A la redacci 65


66/126

desenvolupar unes pautes sobre el racisme i la diversitat als mitjans de comunicaci. Lany 2007,

la FEP va encetar la Iniciativa de Periodisme tic per augmentar la conscienciaci entre els pe-riodistes sobre els reptes que han dafrontar quan informen en un mn cada cop ms polaritzat,

sovint dominat per lextremisme religis i cultural.

Consulteu el document sobre drets humans:

http://www.ifj.org/default.asp?Issue=HUMA&Language=EN

Consulteu la publicaci sobre qualitat periodstica:

http://www.ifj.org/default.asp?Issue=QUALITY&Language=EN

Racisme, Xenofbia i Mitjans de Comunicacisobre com informar duna forma ms completa ieq

eines per a la diversitat-tv3

Documents