CULTURA VIDA I mús ca

EI web de la UAB del patrimonimusical catalàper Josep Maria Gregori i Cifré

Catalunya és un dels pocs països europeus que encaradesconeix la riquesa del seu patrimoni musical pel quefa al repertori compositiu dels seus mestres de cape-lla, organistes i músics que es conserva en nombrososarxius (principalment eclesiàstics). Tanmateix aquestariquesa que encara roman desconeguda ha pogut so-breviure a les nombroses escomeses bèl-Iiques queha sofert el país, sobretot en els darrers segles. Noméscal imaginar, per un moment, quins serien els titularsde la premsa si hom anunciés la descoberta de milersd'obres desconegudes de literats de primera fila o decentenars de pintures i escultures inèdites d'artistes derelleu! Doncs exactament això és el que succeeix ambel repertori compositiu dels músics catalans dels seglespretèrits.

Des de l'edició que Felip Pedrell va dur a terme el1908 del Catàlech de la Biblioteca Musical de la Dipu-tació de Barcelona (actual Biblioteca Nacional de Cata-lunya) fins a l'edició el 2007 del primer volum de lasèrie Inventaris dels Fons musicals de Catalunya dedicatal fons musical de la catedral basílica de Terrassa, hemtrigat pràcticament cent anys a posar en marxa un pro-jecte pensat per a la recuperació sistemàtica de la ri-quesa musical que encara roman en nombrosos arxiuscatalans. Els darrers anys hem anat publicant diversosarticles en publicacions estatals (<<MemoriaEcclesize»,XXXI, 2008), nacionals (<<ElsInventaris dels FonsMusicals de Catalunya, el projecte de la UAB per a larecuperació del patrimoni musical», a 2n Congrés Inter-nacional de Música, 2013) i internacionals (<<Cataloniaproject report», «Early Músic», 43, 2015), per tal de do-nar difusió a aquest projecte de recerca.

Posar el fil a l'agulla, també des de la universitat,al procés de recuperació de la memòria musical delsnostres avantpassats és, doncs, un dels reptes musi-cològics que el país encara tenia pendents. Des delsestudis de grau de musicologia podem transmetre alsestudiants la consciència d'aquesta urgència, bo i co-municant-los la il-lusió de participar en un projecte

57 / 889

centrat en la recuperació del patrimoni musical queencara roman desatès, oblidat i ignorat en dipòsits do-cumentals i zones de reserva de nombrosos arxius ibiblioteques sense que hom pugui prestar atenció alvalor artístic que contenen.

EI projecte IFMuCEl projecte IFMuC, el vam endegar en el si del Depar-tament d'Art i Musicologia de la Universitat Autònomade Barcelona a partir del curs acadèmic 2001-2002, i apartir del 2003 hem tingut tres projectes de recerca delMicinn (2003-2006, 2007-2010 i 20II-2014) per a dura terme aquesta labor. Val a dir que entre el 2006 i el2010 la Subdirecció General d'Arxius del Departamentde Cultura de la Generalitat de Catalunya va donarsuport a les tasques de fitxatge dels fons musicals delprojecte, gràcies al capteniment del seu subdirector, eldoctor Ramon Alberch i Fugueras, actual director del'ESAGED.

Ara, després de l'experiència de catorze cursosacadèmics i gràcies a les pràctiques integrades de l'as-signatura de Patrimoni Musical, impartides a la uni-versitat i, sobretot, en els arxius mateix, podem dir queno sols hem aconseguit endegar aquesta labor ambentusiasme i voluntat de servei al país -i a la comuni-tat científica i artística nacional i internacional-, sinóque ja podem mostrar els resultats d'aquest projecte através del nou web operatiu des de principi del 2015.

~I FM Ue tnventan dels fons Muslcal!tdeCatalunyaUnIverSItat Autònoma de Barcelona

• ~. _F. • .I ..! .•.... !311.' li

El nou web IFMuC -http://ifmuc.uab.cat- per-met l'accés immediat a la consulta de 10.146 registrescatalogràfics corresponents a les obres manuscrites iimpreses de les col-leccions «manuscrits d'autor»,«manuscrits anònims», «llibres de faristol», «llibrescorals», «impresos d'autor» i «impresos anònims»

Cultura i vida I desembre /15

de tretze fons catalogats i editats en format imprèsentre el 2007 i el 20IS: Fons de la catedral basílica delSant Esperit de Terrassa (J.M. Gregori, 2007); Fons del'església parroquial de Sant Pere i Sant Pau de Canetde Mar (F. Bonastre, J.M. Gregori i A. Guinart, 2009);Fons Vicenç Bou, Josep Pi i Pere Rigau (M. Grassot,2009); Fons Capella de Música, Joan Fargas i Lluís Vi-ada del Museu-Arxiu de Santa Maria de Mataró (J.M.Gregori i N. Cabot, zoro): Fons Ramon Florensa (O.Niubó, 20II); Fons musical de l'església parroquial deSant Esteve d'Olot i Fons T. Echegoyen (J.M. Gregori iC. Monells, 20I2); Fons de la basílica de Santa Maria deCastelló d'Empúries (J.M. Gregori i E. Salgado, 20I3),i Fons de la Catedral de Tarragona (F. Bonastre, J.M.Gregori i M. Canela, 20I5).

La necessitat de bastir aquesta plataforma té coma objectiu prioritari convertir el repertori catalogat enuna biblioteca digital de lliure accés. El projecte preveutres fases d'actuació:

La primera consisteix a facilitar el lliure accés a lainformació continguda en els camps de descripció delsregistres catalogràfics del repertori musical ordenatdels fons catalogats a través de les col-Ieccions «obresd'autor», «obres anònimes», «llibres de faristol», «lli-bres corals» i «impresos». Aquesta fase de difusió enlínia és la que ara presentem i la que inaugura la po-sada en marxa del nou portal.

La segona té com a objectiu donar a conèixer l'edi-ció del repertori musical dels tresors més significatiusdels fons catalogats a través de la col-lecció «MestresCatalans Antics. Quaderns dels Fons Musicals de Cata-lunya». A l'hora d'endegar el projecte IFMuC i de pren-dre consciència del valor patrimonial dels nostres fons,vam considerar que una manera de posar fil a l'agullaen la recuperació del repertori compositiu dels anticsmestres era la implicació dels centres curadors mitjan-çant la seva participació en una coedició, si és possiblede caràcter periòdic, destinada a difondre les joies mu-sicals dels fons respectius. L'entusiasme d'una inicia-tiva com aquesta permetrà que l'immens tresor sonorque roman momificat en els fons dels arxius del paíspugui sortir d'una manera progressiva a la llum a fi deser interpretat i incorporat en les noves programacionsde concerts i enregistraments dels intèrprets. Entre elsanys 20I3 i 20I5 han vist la llum sis quaderns dedicatsa obres de Tomàs Milans, Carles Baguer, Felip Olivellesi Joan Crisòstom Ripollès gràcies a la col-Iaboració deles entitats curadores dels fons -les regidories de Cul-tura dels ajuntaments de Canet de Mar i Olot, l'ArxiuHistòric Arxidiocesà de Tarragona i la catedral de Tar-

Cultura i vida I desembre / 15

ragona-, amb el concert del Departament de Culturade la Generalitat de Catalunya.

La tercera fase consistirà a permetre l'accés en líniaal repertori musical dels fons digitalitzats des del ma-teix portal, de tal manera que els registres catalogràficsde les colIeccions «manuscrits d'autor», «manuscritsanònims», «llibres de faristol» i «llibres corals» per-metin visualitzar la imatge digital completa dels seusrespectius manuscrits. Sabem que aquesta fase és am-biciosa i complexa tant pel cost que representa com perla suma de complicitats que requereix la seva execució.Tanmateix l'objectiu del projecte es veurà acomplert amesura que el repertori dels fons catalogats sigui ac-cessible a través del web.

La base de dades consultable des del nou web esveu complementada per la pàgina «Sobre l'IFMuC», enquè, al costat del text de «Presentació», es despleguensis pestanyes relatives a:

L «Arxius, fons i col-Ieccions» (accés als registrescatalogràfics de les col-Ieccions dels fons catalogats).

2. «Fitxa descriptiva dels fons» (conté el títol delfons - acrònim - enllaç amb les colIeccions - arxiui localització - època - volum i suport - productors -història arxivística - instruments de descripció - regleso convencions - autoria i data/es - fonts - bibliografia).

3. «Cens Fontes Mvsicce Catalonue» (cens de 407 fonsmusicals de Catalunya amb els seus enllaços web).

4- «Estudis sobre Patrimoni» (estudis introducto-ris dels fons publicats i a treballs rellevants dels es-tudiants de musicologia de la UAB sobre patrimonimusical català).

5. «Bibliografia» (edició de les fonts bibliogràfiquesrelacionades amb els fons musicals).

6. «Notícies» (espai de difusió d'esdevenimentssobre patrimoni musical català vinculats o relacionatsamb el projecte IFMuC).

Les expectatives d'IFMuC es veuen curullades pelfet sistèmic de fer el retorn a la societat del nostretemps de la immensa riquesa musical generada enèpoques passades i que el projecte centra en els fonsde manuscrits musicals que es conserven en arxius,biblioteques, museus i centres de documentació. Elsbeneficis del projecte revertiran en diversos àmbits:

Científic: mitjançant la promoció de noves recer-ques (treballs de màster i tesis doctorals) sobre au-tors -molts dels quals pràcticament desconeguts finsara-, gèneres i repertoris, estils i èpoques de la his-tòria de la música catalana, per la comunitat científicanacional i internacional.

Artístic: mitjançant l'accés dels intèrprets nacionals

58 890

i internacionals als registres catalogràfics d'aquests re-pertoris i materials fins ara desconeguts en la majorpart, i al lliure accés que tindran, en un futur, esperemque no gaire llunyà, als manuscrits digitalitzats.

Social: tota la societat, nacional i internacional, esveurà beneficiada per la difusió que intèrprets i ges-tors musicals podran fer d'aquests repertoris mitjan-çant les programacions de concerts i enregistramentsdiscogràfics.

Educatiu: l'ensenyament de la història de la músicapodrà incloure en els seus trajectes formatius la desco-berta d'antics repertoris sonors fins ara desconeguts.

La capacitat del projecte de generar beneficis a la so-cietat i a les persones radica en la seva decidida apostaper recuperar la memòria històrica i facilitar l'accés dela societat a la cultura musical del país. L'accés univer-

59 / 891

Estança on es conserva el fonsde Canet de Mar.

Felip Pedrell va dur a termeel Catàlech de la BibliotecaMusical de la Diputació deBarcelona l'any 1908.

Antiga estança de l'ArxiuCapitular. Procés decatalogació dels llibres corals.

sal a aquesta nova plataforma digital facilitarà el redes-cobriment i el coneixement de les nombroses llacunesque encara avui tenyeixen el mapa de la història de lamúsica catalana.

La voluntat de l'equip d'IFMuC està guiada per l'es-perit de restaurar un deute sistèmic, un deute que vi-vim com un deure, no sols científic, sinó també morali humanístic: el fet de treballar amb l'objectiu de donara conèixer la riquesa dels resultats d'un projecte tan en-grescador com aquest, no solament per als altres inves-tigadors, per als intèrprets de música antiga i clàssica iper als pedagogs que es dediquen a l'ensenyament dela música i de la seva història, sinó per a tot el conjuntde la societat del nostre temps, que està necessitadacom mai de retrobar les seves arrels i, amb aquestes, laseva memòria musical.

Cultura i vida I desembre /15