Acompanyar els infants des de l’autoconeixement

Educar ambconsciència

Boira Editorial

Marta Butjosa i Roca

Pròlegs de Joan Garriga Bacardíi Daniel Gabarró Berbegal

Capítols 4.1.2 i 4.1.3

Les manipulacions

4.1.2 Les manipulacions

Els pares i les mares, i també els avis i les àvies, som uns artistes de les manipulacions i dels xantatges. A la majoria ens van educar en aquest registre i sense qüestionar-nos-ho seguim aplicant el mateix patró.

Tots manipulem, absolutament tots. És una de les poques generalitzacions que és certa. Cal moltíssima consciència per no manipular, ja que tots ens volem sortir amb la nostra.

De manipulacions n’hi ha de moltes menes i cadascú s’especialitza en aquella per la qual té un do. Manipular és fer trampes, a nosaltres i als nens, és enganyar i és mentir, i no hi ha amor en la manipulació, només orgull. El qui manipula es posa per sobre de l’infant i li fa creure que sap millor que ell el que li convé: utilitza el poder que li dona l’edat i l’experiència pel seu propi profit.

Alguns creuran que els adults sabem què convé als infants. Res més lluny de la realitat. Els adults acompanyem i partim de la nostra pròpia experiència d’haver recorregut un trosset de camí, però no sabem què li convé més a l’infant. El més honest és donar-li l’espai necessari perquè sigui ell qui trobi les seves respostes: oferir-li ocasions fèrtils per conèixer-se; escoltar-lo, perquè ell aprengui a escoltar-se; mirar-lo, perquè ell aprengui a mirar-se. No dir-li mai què ha de sentir, què ha de pensar o com ha de viure.

Sovint la manipulació es fa servir per evitar el conflicte directe amb l’infant, perquè ens fa por entrar-hi, però en el conflicte

es troba l’oportunitat de creixement. Un exemple molt subtil d’aquesta manipulació podria ser el següent. Un nen no es vol posar uns calçotets de color rosa perquè opina que són de nena. L’adult manipulador dirà coses com: no són rosa són salmó. Probablement el nen, confós i confiat, s’empassarà la manipulació i es posarà els calçotets. I l’adult trampós se sentirà orgullós de les seves habilitats. Aquest és un exemple de com fem ús de la nostra superioritat i també de com fem ús de la seva candidesa i confiança. Tan difícil és dir alguna cosa de l’estil: “Jo els trobo ben bonics. Si no t’agraden en posem uns altres”? És una qüestió de respecte. Imagineu que aneu a comprar un cotxe. I vosaltres dieu que no el voleu vermell perquè no us agrada. El venedor us ensenya un cotxe vermell i vosaltres li diueu que no el voleu perquè justament és vermell. Què diríeu si us contestés: “no és vermell, és de color vi”? Segurament pensaríeu que aquest home és idiota. I ho pensaríeu perquè sou adults i no us poden manipular a un nivell tan elemental, però el nen no té aquestes eines encara.

És important donar missatges als nens ensenyant que el que ells pensen i senten és valuós: si a tu no t’agrada el rosa i penses que això és rosa, està bé i nosaltres no hi tenim res a dir. La seva opinió és tan vàlida com la de qualsevol altre. No ho és menys pel fet de ser petits. O potser volem ensenyar-los a evitar actituds sexistes o alguna cosa per l’estil? Quants homes adults es posarien uns calçotets roses? Volem adults que confiïn en el seu criteri però manipulem nens perquè facin el que jo dic?

Són els petits reptes del dia a dia, les converses i els conflictes que tenen lloc en les tasques quotidianes els que ensenyen els

nostres fills. L’aprenentatge no passa pels grans sermons ni per grans converses transcendents: l’aprenentatge és negociar què es posarà avui. I encara més, quin vincle establim a partir d’aquí? Com ens col·loquem respecte la criatura?

Jo sé què et convé i jo et faig fer a tu el que jo vull.

Personalment és una estratègia que em sap greu perquè és molt dolorosa i nociva per al nen o la nena i costa molt adonar-se que hem estat manipulats durant la nostra infantesa. L’adult que ha sofert reiteradament aquestes pràctiques està desconnectat de si mateix, no sap ben bé el que vol, li han omplert el cap i, internament, és molt insegur. Dins seu alguna cosa li diu que no va bé, no confia en el seu criteri, però no té eines per redreçar-ho, ja que no les hi van donar, les hi van prendre. Costa, quan la manipulació ha estat repetida i ben feta, adonar-se’n. L’adult manipulat considera ben intencionades les paraules que ha rebut, és incapaç de prendre perspectiva, sovint protegeix els seus propis pares, no pot enfadar-se pel que li han fet.

I és que la manipulació neix del “jo ho faig per tu” i no veu en cap moment a la criatura que té al davant. Quan un adult finalment se n’adona sent un dolor molt agut. Han estat agredits en la seva pròpia essència, violentats en la seva intimitat. Senten que la figura que els havia de protegir i preservar ha fet justament el contrari: ha aprofitat la seva vulnerabilitat per construir-los segons els seus paràmetres. Han fet servir la innocència del nen, el seu cor obert de bat a bat, l’entrega i la confiança als seus progenitors per modelar-lo, perquè fes el que ells volien que fes i per domesticar-lo.

Exemples de manipulacions i xantatges:

-Ningú t’estimarà com la mama. És una manipulació freqüent. És una frase terrible per diverses raons. Primer, perquè col·loca la mare en un pedestal. Els fills mai podran tornar aquest amor, se senten en deute etern amb aquesta dona que ningú podrà igualar en amor. Estàs obligat moralment a una lleialtat absoluta. I segon, perquè si ningú t’estimarà com la mama doncs ja pots plegar. No cal buscar res més ni anar enlloc. Et treu les ganes de sortir a la vida perquè no dona esperances de trobar-hi res millor del que tens a casa: amb la mama ho tenim tot.

Alguns pensareu que és una frase certa, tot i que potser no s’ha de dir, oi? Ningú t’estimarà com la mama, però t’estimaran de moltes altres maneres igual de valuoses. L’amor de les mares no és l’amor per excel·lència, l’únic, el genuí. És un amor com ho és l’amor de parella, el fraternal, el dels amics i també el dels fills cap als pares. Totes aquestes relacions són fonamentals per al desenvolupament de les persones i l’amor que sorgeix en elles és igual de generós i fructífer que l’amor incondicional de les mares.

Sospito que aquesta sentència neix d’alguna mare que no ha pogut construir una vida satisfactòria més enllà dels fills o, si més no, que els està donant un paper massa central en la seva vida. És tan exagerada que fa pensar que no hi ha res més enllà d’aquest amor i incapacita els fills a adonar-se que la vida és plena de regals d’amor que prenen milions de formes diferents.

El següent és un exemple molt subtil, efectiu i altament perjudicial. Mostra la desconfiança en els valors innats que porten els nens i en la seva capacitat per créixer saludablement.

“A tu t’agraden molt les sumes”, “Tu ets molt treballador”, “Tu sempre ens ajudes”, “L’estiu passat t’agradaven molt els préssecs”. Repetit fins a la saturació, el nen no té altre remei que pensar el que pensa l’adult. S’ho creu, ho dona per bo. No li hem permès de descobrir, al seu propi ritme, si li agraden les sumes, li hem dit què és el que ha de pensar. Es tracta d’omplir-li el cap sobre com és, què li agrada, dir-li què vull que pensi, no fos cas que pensés alguna cosa que a mi no m’agradés. I si no li agraden les sumes? I si no és treballador, o avui no li ve de gust treballar? I si no et vol ajudar? I si els préssecs li agradaven l’estiu passat i ara els ha avorrit?

És una tàctica perversa.

-La mama i el papa estaran molt contents si fas això. L’amor condicionat. Respecte l’anterior és més transparent i per tant el nen desenvoluparà mecanismes de defensa contra aquesta manipulació més ràpidament, però és també molt nociva i crea molta inseguretat en el vincle primer d’aferrament.

L’amor és incondicional. No és una mercaderia que es ven i es compra. S’estima perquè s’existeix i s’és, no pel que la criatura fa o deixa de fer, pel que diu o deixa de dir. Transmetre aquest missatge d’amor en majúscules donarà moltes eines als futurs joves i els seran útils per sortir a la vida. Podran ser qui són i creure que mereixen amor només per ser qui són. Sabran que no cal fer res per ser estimats.

-El xantatge. El famós premi i recompensa té un gran inconvenient. Els nens aprenen ràpid com funciona i es gira contra tu. Empobreix la relació, la mercantilitza, la refreda. Es converteix en un intercanvi comercial i evidentment no comporta cap aprenentatge valuós per a la criatura.

-El xantatge emocional. Es tracta de frases de l’estil “ho faig tot per tu”; o bé, “ho faig pel teu bé”; o fins i tot “ens estem de moltes coses perquè pugueu anar a aquesta escola”, etc. Penso que aquesta mena de xantatge parteix de la immaduresa del progenitor, del seu propi desconeixement d’un mateix. Aquests pares no s’han aturat a pensar per quina raó fan el que fan o prenen les decisions que prenen.

Els pares no ho fem tot pels nostres fills: els portem al món per voluntat pròpia, sense preguntar. Prenem decisions perquè creiem que és el millor per a tots, per a ells i sobretot per a nosaltres. I aquesta és la trampa de la manipulació. La maternitat o paternitat no és altruista, és una decisió personal que comporta unes conseqüències que hem d’afrontar. Dir als infants que tot ho fem per ells o pel seu bé els carrega d’una responsabilitat que és nostra: nosaltres els portem al món, nosaltres triem l’escola, nosaltres decidim i, per tant, nosaltres assumim. Posem-hi consciència.

4.1.3 Mostrar el desacord sense manipular ni culpabilitzar

Doncs és més fàcil del que sembla, només cal dir exactament el que no ens agrada. Mostrar el nostre rebuig clar al comportament: “això no m’agrada”.

Fer servir poques paraules, ben poques. Si donem massa explicacions entrarem en la manipulació.

Hem d’aprendre a parlar des de nosaltres, des del que ens passa davant d’aquest comportament o aquesta actitud: “quan tires pedres al carrer pateixo perquè pots fer mal a algú”, per exemple. Hem de parlar des del que és concret, des dels fets, des del que està passant aquí i ara i des de mi. Quan parlem de com em sento en aquest moment i dels fets, és més difícil que caiguem en generalitzacions, judicis, opinions, crítiques i altres fenòmens que no aporten res a la criatura.

Si malgrat haver mostrat el nostre desacord amb el que està passant d’una manera clara la conducta segueix, hem de fer un gest que acompanyi les paraules. El gest ha de ser evident i no agressiu: li podem agafar el braç amb consistència i ensenyar-li una altra opció diferent de la que volem canviar. En nens menors de 7 anys, el gest, el moviment, el cos, com ja hem dit, són molt útils per acompanyar-los.

I, també, estimar vol dir, de vegades, mostrar desacord. És valuós mostrar als nostres fills que estem en complet desacord amb el que estan fent.

Recordo un dia, quan la meva filla tenia 9 anys, que em va fer un parell de comentaris que no em van agradar gens. Vaig sentir que aquella no era la meva filla, que ella no parlava així i menys encara a mi. Vaig sentir por, por de perdre-la, de deixar de ser important per a ella. Vaig sentir que deixaria de ser un referent per a ella. Tot això em va passar en pocs segons i no vaig poder evitar reaccionar. Em vaig enfadar molt i li vaig dir que no m’agradava gens el que acabava de dir i que estava desagradablement sorpresa. Ella no podia imaginar tot el que els seus comentaris havien generat en mi i va trobar la resposta desmesurada. De cop, es va posar a plorar i em va preguntar si ja no l’estimava. Li vaig dir que el meu amor per ella no tenia res a veure amb el que fes o deixés de fer, però que a la vegada, durant la vida, ens trobaríem en moments en què jo no estaria d’acord amb les decisions que ella prendria. Això ens va tranquil·litzar a les dues. Jo necessitava dir-li com em sentia i el mal que els seus comentaris m’havien fet i també necessitava que entengués que la seguia estimant, que el que havia passat no canviava res.

No estem obligats a acceptar tot el que fan els nostres fills, podem estar-hi en desacord. Existeix la possibilitat que els nostres fills facin mal a altres persones, per ignorància o desconeixement, per ràbia o enveja, hi pot haver diverses raons i penso que és bo que els mostrem que els seus actes tenen conseqüències. Tots els éssers estem relacionats i el que jo faig afecta els meus amics, familiars i veïns. Som lliures, sí, i responsables. Per això, al meu entendre, l’amor incondicional està lluny de l’aplaudiment incondicional. Si aplaudim qualsevol comportament dels nostres fills, confonent-ho amb acceptació, s’anirà forjant un sentiment

de prepotència, d’impunitat, un “tot s’hi val”, una inconsciència perillosa per als qui viuran a prop seu.

Finalment, considero important també que ens desvinculem del resultat. És a dir, que nosaltres li mostrem el nostre rebuig no vol dir que el nen deixi de fer instantàniament el que no ens agrada. Les criatures no són màquines d’obeir i se’ls ha de donar temps i respectar el seu ser. Necessiten una estona per reflexionar, al seu nivell, sobre el que els estàs dient, per processar-ho. Si la conducta no comporta un perill imminent, podem esperar una estona perquè el nen vagi entenent el que li estem dient. Hem de respectar el seu ritme.

No manipular ni culpabilitzar implica assumir que el que succeeixi a casa no sempre serà el desitjat. Cal aprendre a rebaixar les expectatives sobre com haurien de ser les coses i acceptar el que passa a casa tal com és. Comprendre que no cal controlar-ho tot i que la realitat és més valuosa que no pas les nostres idees sobre com hauria de ser. Obrir la ment i el cor, i deixar de pensar com haurien de ser les coses amb els fills per poder veure com són realment les coses amb els fills. I per descobrir que tal com són, està bé i és perfecte. I amb això no vull dir que no calgui mostrar el desacord o posar límits. El que vull dir és que ens hem de relacionar amb els nostres fills des del que hi ha, des del que està passant en cada moment i no des de la imatge mental del que hauria de ser.

No manipular és una decisió que cal sostenir i vol dir enfocar els nostres fills cap a l’autogestió i el respecte. Significa esborrar-se una mica perquè ells prenguin més importància i per donar-los espai perquè puguin forjar el seu criteri.

BOIRA EDITORIAL

Vols seguir llegint?Compra’l a la nostra botiga onLine.

A Espanya:

A l’estranger:

https://tienda.boiraeditorial.com/es/ini-cio/78-educar-amb-consciencia.html

https://boirainternacional.com/