educació per a la diversitat cultural i la sostenibilitat

DIVERSITAT CULTURAL I SOSTENIBILITAT · www.adbergueda.cat

Educació pera la diversitat cultural i la sostenibilitat

Amb fitxes d’activitats per a activitats per ainfantil i primària

EDUCACIÓ PER AL DESENVOLUPAMENT Agència deDesenvolupamentdel Berguedà

1


Aquesta publicació ha estat promoguda per:

Amb la col·laboració de:

Continguts: Meritxell Seuba Disseny i il·lustració: eduard altarriba

Correcció: Miquel aguilar

Edita: alababalà

barcelona 2015

Llicència Creative CommonsReconeixement · NO Comercial · Compartir IgualNo es permet l’ús comercial de l’obra i de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s’ha de fer amb una llicència igual a la que regula l’obra original.

www.adbergueda.cat

Agència deDesenvolupamentdel Berguedà

www.alababala.com


INTRODUCCIÓ Objectius pedagògics i aspectes curriculars 2Organització de l’espai 4Recursos a utilitzar 4Metodologia 4

ACTIVITATS

Educació infantil1.1. El chiwewi 71.2. Mural de textures 7

Cicle inicial de primària2.1. Boliche 92.2. La peteca 102.3. El joc de la hiena 112.4. La xarranca 132.5. Set i mig 15

Cicle mitjà de primària3.1. El ba-awa 173.2. Alquerc 193.3. Ko No 213.4. Akidada 22

Cicle superior4.1. Bagh Chal 254.2. Les torres de Hanoi 284.3. El molí de dotze 304.4. Skelly 31

Recursos i bibliografia 33

Enllaços d’interès 33

Icones 34

Annex 1. Mapamundi dels jocs 35

ÍNDEX


1 1

Educació per a la diversitat cultural i la sostenibilitat

INTRODUCCIÓ

Treballarem aquest mòdul a partir d’una proposta de projecte que uneix els dos con-ceptes que us presentem, la diversitat cultural i la sostenibilitat: jocs d’arreu del món realitzats amb material de rebuig.

El joc, en totes les seves expressions, és un element fundador de la persona en la seva visió del món: el patrimoni lúdic és el testimoni de la història sociocultural de la persona respecte al seu entorn i la seva manera de veure el món.

Un dels principals punts en comú dels nens i nenes de diferents cultures són els jocs. Aquests són un mitjà perquè els infants puguin aproximar-se a les diverses cultures i valors de la nostra societat.

Els diferents tipus de jocs tradicionals als quals juguen els nens i nenes són un reflex de la cultura en què viuen.

Els jocs del món no només volen acostar els infants a altres formes de jugar, sinó també de pensar i d’actuar. Som conscients que el fet de crear aquests jocs i por-tar-los a la pràctica no és suficient per a l’apropament a altres cultures, però almenys és un primer pas per despertar la curiositat dels infants envers la diversitat.

A partir de la pràctica d’aquests jocs, es poden tractar altres aspectes i obrir un espai de reflexió, per exemple, comparant els jocs que practiquen els infants d’aquí durant el seu temps d’oci amb els que practiquen a altres llocs del món, en què s’assemblen i en què es diferencien, quins materials varien, etc. La cerca de semblances i diferèn-cies entre els jocs i els diferents contextos culturals pot facilitar un coneixement més profund d’altres formes de vida, ni millors ni pitjors, simplement diferents.


2 2

OBJECTIUS PEDAGÒGICS I ASPECTES CURRICULARS

Fomentar valors i actituds com ara el respecte, la tolerància, la solidaritat, la no-discriminació i altres hàbits de relació social.

Apropar-nos a la diversitat cultural a partir del joc.

Educar per al consum responsable.

Afavorir una cultura de respecte mediambiental.

Fomentar la cooperació per a la construcció i la pràctica dels jocs.

Amb altres àrees

Coneixement del medi natural, social i cultural a través de la descoberta de jocs d’altres cultures i del reciclatge.

Educació artística, treballant amb diversos materials i tècniques.

Llengua, ampliant el vocabulari, explicant les regles, demanant als alumnes que redactin altres jocs, etc.

Matemàtiques, treballant el càlcul i l’estratègia.

Amb els temes transversals

Aquestes activitats es poden incloure dins un projecte global de centre que permeti treballar diversos aspectes curriculars, que es podrien completar amb altres propostes:

Respecte pel medi ambient:

Amb l’ús de materials de rebuig, podem fomentar la conscienciació de l’alumnat i de les seves famílies sobre aspectes relacionats amb la generació i l’acumulació de residus de tipus domèstic i escolar.


3 3

Treball de la diversitat:

Els jocs poden ser el punt de partida per al coneixement d’altres cultures. Acceptant la diversitat, podem treballar actituds no discriminatòries.

Treball cooperatiu:

Pot ser una bona ocasió per treballar en grup i construir alguns jocs amb l’ajuda dels companys.

Coneixement del medi social, cultural i natural:

Presentar una regió o una comunitat a través dels jocs i els materials que té a l’abast pot ser un recurs molt interessant per treballar el medi.

Educació per al consum responsable:

Intentarem generar una actitud crítica i responsable envers el consum descobrint jocs diferents, sense la necessitat de gastar diners.

Educació per a la pau:

Fomentarem el respecte envers els companys, la tolerància i la solidaritat resolent positivament els conflictes que es puguin generar tant en la construcció com en la pràctica dels jocs. Deixarem un espai de reflexió per a l’alumnat.

Educació artística:

La fabricació dels jocs pot fomentar coneixements sobre dibuix lineal, tècniques de pintura i altres tècniques artístiques.

Aprenentatge numèric i d’estratègia:

Molts d’aquests jocs, com l’awalé, són una eina atractiva per treballar el càlcul mental i l’estratègia. També es poden utilitzar les matemàtiques en la construcció de taulers, figures geomètriques, per mesurar la longitud, etc.


4 4

Aprenentatges socioafectius:

De la majoria dels jocs, els nens i nenes poden aprendre no només continguts, sinó també com s’han sentit durant tot el procés, si hi ha hagut algun tipus de conflicte i com l’han resolt, si hi ha persones que s’han sentit discriminades i la cerca d’estratègies perquè no es tornin a repetir aquest tipus de situacions, etc.

Respecte envers tots els participants:

Qualsevol joc requereix unes regles que el delimitin. No totes les regles han d’estar establertes: les podem consensuar entre tots o bé inventar-ne de noves. En qualsevol cas, fomentar el respecte entre els acords presos és un element clau en el joc i, d’alguna manera, també és el principi del respecte envers els altres.

Creativitat i imaginació:

Amb l’ús de materials diferents dels habituals per a la creació de jocs i objectes, desenvoluparem la imaginació i despertarem la creativitat dels nens i nenes. Ens mirarem els materials quotidians amb una mirada diferent: un tros de cartró passa a ser un tauler de joc, una xapa es converteix en una fitxa... i mil idees més.

ORGANITZACIÓ DE L’ESPAI

És important que la disposició de l’espai faciliti el desenvolupament de les activitats, tant en l’àmbit individual com de grup.

La majoria de les activitats es poden realitzar a l’aula, si és possible amb les taules disposades al centre per poder fer les activitats manuals tant de forma individual com en grup, excepte els jocs de carrer, que, com el seu nom indica, és més apropiat realitzar-los en un espai obert, a l’aire lliure.


5 5

RECURSOS A UTILITZAR

Aquestes activitats estan pensades per realitzar-les amb pocs recursos o bé recursos que estiguin fàcilment al nostre abast.

Si ho apliquem a l’escola, podem demanar a les famílies que recullin, al llarg del curs, el material necessari per fer les activitats. Es tracta de material de rebuig que es pot trobar fàcilment a qualsevol llar (oueres, cartrons, taps, xapes, etc.) i altres ma-terials naturals (pedres, llegums, etc.). També es pot utilitzar el material dels espais comuns que alguns centres educatius tenen per reciclar.

METODOLOGIA

La metodologia hauria de permetre un aprenentatge significatiu i funcional, que en-globés tot l’alumnat. Així, doncs, s’haurien de realitzar les adaptacions que es consi-derin necessàries per poder realitzar les activitats. Per orientar-nos, podríem dir que la metodologia podria ser:

Participativa:

Amb aquesta proposta, els alumnes es poden convertir en els protagonistes del seu propi aprenentatge, si afavorim que facin aportacions pròpies a les activitats. Fomentarem, en la mesura que sigui possible, la complicitat de les famílies (per exemple, podem fomentar l’intercanvi entre generacions fent que els nens i nenes demanin als pares i mares, o als avis i àvies, a quins jocs jugaven de petits), o bé aprofitarem, si tenim diversitat d’orígens a l’aula, per demanar-los que aportin jocs tradicionals dels seus països.

Interdisciplinària:

Aquesta proposta treballa diverses competències bàsiques. Cada àrea pot aportar


6 6

a la proposta continguts que l’enriqueixin, des de l’educació artística, l’educació física, les matemàtiques...

Lúdica i creativa:

La proposta pretén tractar aspectes pedagògics des d’una perspectiva vivencial, dinàmica i motivadora durant tot el procés d’aprenentatge.

Inclusiva i adaptable:

Les activitats estan pensades per a diversos cicles de manera orientativa. Cada curs les haurà d’adaptar al moment evolutiu i a les capacitats dels seus alumnes. I cada grup d’alumnes, cada mestre i cada entorn les adaptarà als seus interessos i a les seves necessitats educatives. Les activitats han de garantir l’aprenentatge de cadascun dels alumnes i promoure la igualtat de condicions d’aprenentatge atenent la diversitat de l’alumnat.

Alguns aclariments:

El temps és orientatiu i inclou tot el procés de construcció del joc, l’explicació de les normes del joc

i un tastet amb els i les alumnes, sense tenir en compte que es pot reduir, ja que en alguns jocs de

taula podrem aprofitar el tauler d’altres jocs que haurem construït anteriorment.

L’origen dels jocs és indicatiu, ja que és difícil de determinar i varia segons els experts. El que és

important és veure que els mateixos jocs es juguen a cultures molt diverses, amb variants.

INFANTIL INFANTIL


La proposta d’activitats per a l’educació infantil l’hem centrat en el treball de jocs motrius, força simples, però que, tanmateix, requeriran l’ajuda dels adults per elaborar-los. A part dels aspectes genèrics que proposem tractar en aquest mòdul (actitudinals, de continguts, etc.), també es poden treballar aspectes més específics, com ara la descoberta dels materials de l’entorn per elaborar jocs i joguines (naturals o elaborats), experimentar amb les diferents textures, les formes, etc.

EDUCACIÓ INFANTIL

ACTIVITATSEDUCACIÓ PER A LA DIVERSITAT CULTURAL I LA SOSTENIBILITAT

INFANTIL

AGÈNCIA DE DESENVOLUPAMENT DEL BERGUEDÀ · DIVERSITAT CULTURAL I SOSTENIBILITAT

INFANTIL INFANTIL


1.1. El chiwewi 30 a 40”

Materials:

Un saquet, un cordill, sorra.

Descripció:

Es tracta d’una variant nigeriana del tradicional busca-peus o rellotge, que possiblement coneixereu.

Com s’hi juga?

S’omple el saquet de sorra i es lliga fort amb el cordill. Els jugadors es col·loquen en rotllana. Un d’ells se situa al centre i s’ajup amb la corda a les mans. Aquest comença a girar duent la corda arran de terra. Els de la rotllana han de saltar cada vegada que el saquet passa per sota seu.


INFANTIL INFANTIL


A partir del joc del chiwewi, realitzarem una activitat plàstica: la creació d’un mural col·lectiu amb algun dels materials d’origen natural utilitzats en el joc.

Es tracta de descobrir les possibilitats creatives que ens amaguen els materials d’origen natural. Per fer aquest mural, doncs, cercarem materials que puguem trobar fàcilment en el nostre entorn (si som escoles rurals o d’entorns propers a la natura): sorra (de la qual podem treballar diversos tipus i/o colors), pedres (amb tota la seva varietat), branquillons d’arbre i fulles. A partir dels elements que trobem, crearem un mural col·lectiu.

1.2. Mural de textures


INICIAL INICIAL

En la proposta del cicle inicial de primària, ens centrarem en la descoberta de jocs de diversos orígens, tant de carrer com de taula, als quals puguem jugar de forma col·laborativa i realitzats amb materials d’ús quotidià.

Creiem que en aquesta etapa ja podem començar a parlar de les diverses “R” (reduir, reciclar i reutilitzar), treballar-les al llarg del curs escolar i situar els jocs en els diversos continents. Per això, podeu trobar un mapa a l’annex 1.

CICLE INICIAL DE PRIMÀRIA

EDUCACIÓ PER A LA DIVERSITAT CULTURAL I LA SOSTENIBILITAT

ACTIVITATS


INICIAL INICIAL


2.1. Boliche30 a 45”

Materials:

Un pot de iogurt buit, un tap de suro, un tros de goma elàstica (d’uns 20 cm), un gomet i un punxó.

Muntatge:

Es fa un forat al pot de iogurt amb el punxó, al centre. Es forada també el tap de suro i s’hi enfila la goma elàstica. Es passa pel forat del iogurt i es fa un nus perquè no es desfaci. Es posa el gomet a la base del iogurt per dissimular el nus.

Descripció:

El boliche també és conegut com a “bilboquet”, “kendama” (en japonès), etc.

Es tracta d’un joc tradicional de destresa. Forma part dels jocs de “copa i bola” i es juga des del Japó fins al Perú.

Com s’hi juga?

És un joc al qual es juga individualment. Es tracta d’encertar el tap de suro dins el pot de iogurt servint-se només d’una mà per fer-ho.

Si voleu jugar-hi de forma cooperativa, es poden fer grups. Cada nen o nena del grup té un bilboquet. El monitor diu un número i, quan el conjunt de nens i nenes arriba a encertar aquest número, guanya.


INICIAL INICIAL


2.2. La peteca 30”

Materials:

Un tros d’escuma (de 10 x 6 cm, aproximadament), una bossa de plàstic, cinta adhesiva, tisores, plomes (opcional: si no en tenim, les farem amb la bossa).

Muntatge:

Agafem l’escuma i l’enganxem amb cinta adhesiva pel mig. Es cobreix amb una bossa de plàstic, a la qual es torna a enganxar cinta adhesiva pel mateix punt. Es retallen les puntes en forma de plomes (si tenim plomes de veritat, millor) i a jugar!

Descripció:

De tradició indígena, la peteca, al principi, era un instrument de caça. La peteca es practicava també en rituals i festes i per entrar en calor en les èpoques de pluja. El material que s’utilitzava solien ser plomes envoltades a la base per un sac ple de sorra, aigua, etc.

Actualment es juga al Brasil, a Mèxic, etc., i la peteca està feta de diversos materials, com ara fulles de blat de moro.

Com s’hi juga?

Per jugar-hi, es tracta de llençar-la com si fos una pilota de bàdminton. La finalitat és que no caigui a terra.


INICIAL INICIAL


2.3. El joc de la hiena 30 a 40”

Materials:

Tres daus de dues cares (podem utilitzar tiges de plantes o bé fulles on hi hagi una diferència clara entre les dues cares), un pinyol per a cada jugador (que personalitzarem) i guix (en cas d’haver d’assenyalar el terra).

Desenvolupament:

Es juga en una espiral dibuixada a terra, en la qual marcarem un nombre indeterminat de forats i un forat més gran al final del recorregut, que representa el pou, i un altre al principi, que és el poble.

Cada jugador té una peça, que és la seva mare. També es necessiten tres daus de dues cares, que solen ser tiges de plantes tallades longitudinalment, amb un costat verd, arrodonit, i un costat més clar, pla.

Les puntuacions, quan tirem els daus, són les següents:

• Una cara plana amunt taba

• Dues cares planes amunt 2

• Tres cares planes amunt 3

• Tres cares rodones amunt 6


INICIAL INICIAL


Descripció:

El joc de la hiena (“lib’el merafib”, en àrab) és un joc practicat pels pobles “baggara”, beduins nòmades que habiten l’Àfrica, a la zona del Sahel (als estats del Sudan, Txad i Nigèria, entre d’altres). Es tracta d’un joc de persecució basat en l’atzar que recorda el joc de l’oca. Representa que portem la mare a buscar aigua al pou i que hem d’evitar que se la mengi la hiena. Cada casella és un dia de viatge.

Com s’hi juga?

A l’inici, totes les mares són al poble. Els jugadors llencen els daus per torns i mantenen el torn fins que treguin un 2. Per treure la mare del poble, ens ha de sortir abans una taba. A partir d’aleshores, anirem movent la mare pel recorregut tants dies (caselles) com ens surtin en els daus. Si surten altres tabes, no ens movem, però les marquem per utilitzar-les després.

Poden coincidir dues mares el mateix dia.

Cal entrar al pou amb el nombre exacte de punts. Si ens en falten, podem substituir-los per les tabes que tenim acumulades: una per dia.

Un cop al pou, ens calen dues tabes per rentar la roba i dues més per tornar a casa. Si no en tenim, hem d’anar tirant fins que les aconseguim. Les quantitats que ens vagin sortint mentrestant, encara que no puguem moure la mare, les anotem, perquè les utilitzarem quan sortim del pou.

La primera mare a arribar de nou al poble deixa anar una hiena, que controlarà ella. Per fer-la sortir del poble, haurà de pagar dues tabes. La hiena viatja al doble de velocitat que les mares, és a dir, el valor dels daus es duplica. Un cop arriba al pou, ha de pagar deu tabes per beure aigua, abans de poder-ne sortir. En el camí de tornada, continua a doble velocitat i es menja les mares, si cau a la mateixa casella on són.

Guanya el qui porta la hiena. Perd el qui se li mengen la mare, i perd també, però no tant, el qui la torna sana i estàlvia a casa.


INICIAL INICIAL


2.4. La xarranca

Materials:

Un guix i un tros de teula o una pedra.

Objectius:

Descobrir com un joc tan proper es juga també a altres llocs molt llunyans.

Descobrir en un joc aparentment simple múltiples aplicacions pedagògiques, en funció del que vulguem treballar (ciències naturals, socials, motricitat, etc.).

Descripció:

Es creu que prové de l’Imperi romà: els soldats romans feien uns exercicis d’entrenament militar que van ser imitats i adaptats pels infants i van donar lloc a aquest joc. Tot i que altres autors atribueixen el seu origen a Egipte o la Xina...

Es creu que la xarranca podria ser una representació del món, que es recorre com un camí: es comença a la terra (naixement), s’ha d’evitar l’infern i arribar al cel (mort) tot llençant una pedra que representa l’ànima.

Aquest joc és una bona eina per desenvolupar l’equilibri en els infants. És un joc molt versàtil que ens permet transformar-lo en un joc més complex. La xarranca pot transformar-se en un joc de preguntes, segons el que ens interessi treballar: a cada casella, es pot donar una xifra de respostes sobre noms de plantes, d’animals, etc.

Segur que tots la coneixeu. La xarranca és un dels jocs més populars arreu del món.

30”

1

2 3

4

9

568 7

10 11

2 1

7

345 6

9 8

10

2

3

10

7

4 5

6

9

8

1


INICIAL INICIAL


Es coneix amb noms molt diversos, ja que cada regió li ha donat el seu propi nom. Per exemple, al Ripollès es coneix com a “palet”; al Penedès, com a “setmana”; a les Illes, com a “xinga”; al País Valencià, com a “sambori”; a la Garrotxa, com a “nonet”. A altres països se l’anomena “campana” o “mondo”, a Itàlia; “mplè”, a la Costa de Marfil; el “bobito”, a Nicaragua; el “luche”, a Xile, i “tiàofángzi” (literalment, “saltar la casa”), a la Xina.

Com s’hi juga?

Hi ha moltes variants locals de regles per jugar a la xarranca. Una de les típiques seria la següent:

Hi juga un nombre indeterminat d’infants. Per torns, es tira una pedra plana o un tros de teula a la casella que toca. Es comença per la 1 i es va pujant. Cal que la pedra caigui dins de la casella, sense tocar les ratlles. Es realitza el recorregut de la xarranca passant per totes les caselles per ordre i saltant-se la casella que té la pedra, a peu coix, sense trepitjar les línies ni tocar amb l’altre peu el terra. Si el recorregut és dels que tenen caselles en creu i si cap de les dues caselles no és la que té la pedra, en arribar a aquestes, es posa un peu a cadascuna, simultàniament (eixarrancats). En arribar a la darrera casella, hom es gira i torna fins al principi. Quan s’està a la casella anterior a la que té la pedra, cal ajupir-se, agafar-la i tornar amb ella al principi. Si durant aquest recorregut, en algun moment, el jugador toca amb l’altre peu el terra, o trepitja una ratlla, o bé en llençar la pedra no encerta la casella corresponent, li passa el torn. Si fa tot el recorregut, continua amb la casella següent fins que les ha fet totes.

Guanya el qui fa tot el recorregut primer.

A voltes, es juga a diverses rondes, de manera que la següent és igual, però a la tornada, en lloc de recollir la teula, el que cal fer és anar-la passant de casella en casella fins al final, impulsada a puntades de peu (del peu que toca a terra), sense que se surti de les caselles, parant en cadascuna i sense trepitjar les línies.


INICIAL INICIAL


2.5. Set i mig 30”

Materials:

Tres ferradures (o quelcom similar de pes) i un guix (per pintar el dibuix a terra).

Descripció:

Es tracta d’un joc de carrer. La finalitat és sumar punts fins a arribar a set i mig. La cobdícia, però, està penalitzada: si sobrepassem la puntuació, ho perdem tot!

Com s’hi juga?

Es dibuixa el joc a terra. Es marca una línia des d’on tirar. Per torns, els jugadors tiraran les tres ferradures. Es tracta que el jugador tiri les ferradures intentant sumar set i mig. Guanya el jugador que arribi a aquesta xifra o que s’hi aproximi més. El jugador es pot “plantar” quan vulgui i no continuar tirant la resta de les ferradures.

2

4

1

3

1,5

ACTIVITATS


En la proposta del cicle mitjà de primària, començarem a treballar jocs de mancala, que requereixen uns mínims coneixements de càl-cul, i algun joc d’estratègia. Ens centrarem en la descoberta de jocs de diversos orígens, tant de carrer com de taula, que puguem jugar de forma col·laborativa i realitzats amb materials d’ús quotidià.

Creiem que en aquesta etapa, i en funció dels coneixements previs de l’alumnat, ja podem aprofundir en les diverses “R” (reduir, reci-clar i reutilitzar), treballar-les al llarg del curs escolar i situar els jocs en els diversos continents i/o països. Per això, podeu trobar un mapa a l’annex 1.

CICLE MITJÀ DE PRIMÀRIA

MITJÀ MITJÀ



MITJÀ MITJÀ


3.1. El ba-awa

Descripció:

El ba-awa és un joc de mancala que es juga a l’Àfrica, especialment a Ghana. També es coneix amb el nom de “nam-nam” (“nyam-nyam”, de menjar) per la facilitat amb què es cullen les llavors. Normalment, hi juguen les dones i els infants, mentre que els homes adults juguen a l’aualé.

El tauler és el mateix que el de l’aualé i es necessiten també 48 llavors.

Com s’hi juga?

Es comença amb les llavors distribuïdes quatre a cada forat. A la primera partida, cada jugador controla la meitat del camp. Qui comença agafa totes les llavors d’un forat i les distribueix d’una en una als forats correlatius, en sentit contrari a les agulles del rellotge.

Si l’última llavor cau en un forat ocupat, n’agafa totes les llavors, inclosa l’última que acaba de sembrar, i continua sembrant amb les llavors recollides.

La jugada acaba quan la darrera llavor d’una sembra cau en un forat buit o en un forat que ja tenia tres llavors, sumant-ne quatre en total. En aquest cas, es queda aquestes llavors.

Si en un moment de la sembra els jugadors s’adonen que en un forat del seu camp hi ha quatre llavors, les agafen i se les queden.

Quan queden solament vuit llavors en joc, se les queda el qui ha començat la partida i aquesta s’acaba.

60”

Jugador 1

Jugador 2

A1 A2 A3 A4 A5 A6

B1B2B3B4B5B6


MITJÀ MITJÀ


A la partida següent, comencem posant les llavors de la partida anterior, quatre a cada forat, en forats consecutius. Aquest cop, només els forats que omplim formaran el nostre camp.

Es continua jugant així fins que un dels jugadors es queda tots els forats. Com que això és molt difícil, els jugadors poden acordar finalitzar quan algú els tingui tots menys un o menys dos.

Suggeriments d’activitats relacionades:

A partir d’aquest joc, molt vinculat a l’àmbit rural (sembrar i recollir llavors...), podem treballar amb l’alumnat la importància del medi rural, els cicles naturals de sembra i collita, fins i tot treballar les fruites i verdures de temporada i veure paral·lelismes amb les fruites i verdures que es poden menjar a l’Àfrica.


MITJÀ MITJÀ


3.2. Alquerc60”

Materials:

Cartró, 24 anelles de llaunes de refresc (12 de cada color per jugador). També es poden utilitzar dos tipus de llegums, retoladors, regle, cúter.

Desenvolupament:

Pintarem 12 anelles d’un color i les altres 12 d’un color diferent. Les anelles seran les fitxes per jugar al joc.

El professor o professora (o els nens i nenes amb la seva ajuda) tallarà els cartrons en forma de quadrat per fer el tauler. El tauler està format per quatre quadrats posats de manera que en formen un altre de més gran, tots amb les diagonals i les meitats horitzontal i vertical marcades A continuació, el dibuixarem, amb l’ajuda d’un retolador i un regle, tal com figura en el dibuix.

Descripció:

L’alquerc (de l’àrab “al qirkat”), o marró de dotze, és un joc de tauler que es creu que va aparèixer a l’antic Egipte i que va ser introduït a Occident pels àrabs.

Es considera que és el predecessor dels jocs de dames. L’opinió generalitzada és que les dames van sorgir d’unir les regles de l’alquerc amb un tauler d’escacs.

Actualment, l’alquerc es juga arreu del món, des del Marroc fins a Lapònia, de diverses maneres i amb regles més o menys complexes.


MITJÀ MITJÀ


Com s’hi juga?

S’hi juga per parelles. A cada jugador li corresponen les fitxes d’un color.

Es comença amb les peces posades tal com indica la figura.

Es decideix qui comença el joc. Alternativament, els jugadors mouen una de les seves peces a una posició buida adjacent, unida per una línia.

En lloc de moure, també podem capturar. Per capturar una peça, s’ha de saltar per sobre de la peça contrària i caure en un espai buit. Aleshores, es treu la fitxa del tauler.

Es poden encadenar captures, és a dir, capturar peces de dues en dues utilitzant la mateixa peça inicial. Les peces capturades són retirades.

Si es pot, és obligatori capturar fitxes; si no, l’adversari pot retirar la nostra. Es tracta de capturar el nombre més gran de peces de l’altre jugador fins que es quedi sense, o bé immobilitzar-les fins que no en pugui moure cap.

En el cas de l’alquerc, no hi ha coronament de les fitxes que arriben a l’extrem oposat (com a les dames).

Es pot donar la situació que cap dels dos jugadors no guanyi, sinó que empatin (facin “taules”).


Es pot treballar l’antic Egipte.


MITJÀ MITJÀ


3.3. Ko No50”

Materials:

Cartró, 14 pinyols de dues fruites (albercocs, cireres, etc.): 7 d’una i 7 d’una altra. Retoladors, regle, pintura, pinzells.

Descripció:

És un joc provinent de Corea, on tots els jocs jugats en un tauler similar s’anomenen “Ko No”, com ara l’O Pat Ko No i el Ryouk Pat Ko No. Es tracta d’un joc d’estratègia i tàctica, amb unes regles senzilles.

Com s’hi juga?

Es col·loquen les fitxes com en el dibuix (quadrícula de cinc per cinc). Un jugador té les peces d’un color i l’altre, d’un color diferent.

Es mouen les peces per torns alterns. Per moure, es desplacen les peces a una posició buida unida per una línia (horitzontal o vertical). També es pot moure passant per damunt d’una peça pròpia i caient sobre una de contrària, amb la qual cosa es captura. Guanya qui immobilitza o captura totes les peces contràries.


MITJÀ MITJÀ


3.4. Akidada60”

Materials:

Tauler (el podem fer amb cartró o bé dibuixar-lo a terra), 12 palets fets amb fibres de fulles de palmera trenades (6 de verds per a un jugador i 6 de secs per a l’altre). També podem utilitzar dos tipus de fulles diferents.

Descripció:

L’akidada pertany a la família dels jocs de marro, jocs de tauler on es tracta d’alinear fitxes. A aquesta versió hi juguen els ioruba, que habiten al nord-est de l’Àfrica, especialment a Nigèria. Els jocs de marro es juguen arreu del món amb noms molt diversos: en català, “marro” o “molí”. En altres idiomes: mühle, moulin, merelle, 9 men’s morris, 12 men’s morris, molino, kon tjil, sam qi...

Com s’hi juga?

El joc s’inicia amb el tauler buit. Per torns, els jugadors posen, una a una, les peces al tauler, en una intersecció buida. Si un jugador aconsegueix posar tres de les seves peces en línia recta, retira qualsevol de les peces contràries del tauler. Quan ja no tenim més peces per posar, passem a la segona fase: per torns alterns, els jugadors mouen una de les seves peces a una posició buida unida per una recta. De nou, si posem tres de les nostres peces en línia recta, en traiem una de contrària del tauler. Guanya qui deixa el contrari només amb dues peces.

Perquè el joc sigui més interessant, podem prohibir de repetir el mateix tres en ratlla (tres peces en la mateixa posició en què ja hàgim fet un tres en ratlla).


MITJÀ MITJÀ


Versions:

També es pot jugar amb nou peces, amb el tauler del dibuix, seguint les mateixes regles que amb sis peces.


Investigar on és Nigèria i quines cultures hi conviuen. Buscar informació sobre els ioruba: on i com viuen, les seves tradicions, etc.

ACTIVITATS


En la proposta del cicle superior de primària, treballarem jocs d’estratègia, de regles i tàctiques més complexes que les dels cicles anteriors, jocs matemàtics que requereixen el càlcul i jocs de carrer, en què els mateixos infants puguin col·laborar per consensuar i establir les normes, evidentment, treballant de forma paral·lela la sostenibilitat (reduir residus, reciclar i reutilitzar).

Pel que fa al treball sobre la diversitat cultural, podem aprofundir en els aspectes que ens interessin en cada joc, com ara la seva procedència. Per això, podeu trobar un mapa a l’annex 1.

CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA

SUPERIOR SUPERIOR



SUPERIOR SUPERIOR


4.1. Bagh Chal

Materials:

Cartró, 4 taps d’ampolla, 20 boletes (podem fer-les mullant paper higiènic i deixant-lo assecar), regle, cúter i tisores, retolador.

Descripció:

El Bagh Chal o Bagha Chal és un joc de tauler tradicional del Nepal i de les regions muntanyenques del nord de l’Índia i del Tibet. Es tracta del joc dels tigres i les cabres.

Aquests tipus de jocs de cacera són molt habituals a molts indrets del món. N’hi ha diverses versions, però en aquesta els tigres atacaran les cabres. Aconseguiran menjar-se-les?

Desenvolupament:

Tallarem el cartró en forma quadricular per fer el tauler (és el mateix que l’alquerc). Amb l’ajuda d’un retolador i un regle, dibuixarem les línies corresponents. Les boletes seran les cabres i els taps, els tigres. Podem pintar-los de colors.

Com s’hi juga?

És un joc de dos jugadors: l’un porta quatre tigres i l’altre vint cabres.

Començarem col·locant els quatre tigres a cada cantonada i les cabres fora del tauler.

El qui dirigeix les cabres comença col·locant una cabreta (durant les vint primeres

60”


SUPERIOR SUPERIOR


jugades, n’anirà col·locant una a cada torn) a qualsevol casella buida del tauler (els quatre tigres ja estan col·locats).

El jugador dels tigres ha de desplaçar un tigre o bé capturar una cabra. Els tigres es poden moure d’intersecció a intersecció, sempre que hi hagi una línia que les uneixi. Per menjar-se la cabra, ha de saltar-li per sobre i caure en un punt buit adjacent.

Com s’hi juga?

Els tigres intenten menjar-se cinc cabres saltant per damunt i les cabres intenten immobilitzar els tigres. Quan un tigre no es pot moure, és retirat del tauler. Cada jugador pot fer només un moviment a cada torn (en aquesta versió no es poden encadenar salts ni menjar-se més d’una cabra per torn), per damunt de les línies del tauler, i només els tigres poden saltar per damunt de les cabres (no d’ells mateixos). Les cabres no poden saltar.

És obligatori moure fitxa a cada torn. Els tigres no estan obligats a capturar una cabra a cada torn, però sí que estan obligats a deixar sempre espai perquè les cabres es puguin moure.

L’objectiu dels tigres és menjar-se cinc cabres i el de les cabres és rodejar els tigres i impedir-ne el moviment.

Variacions:

La guineu i els xais, explicat a la pàgina següent.


SUPERIOR SUPERIOR


4.1. La guineu i els xais

Materials:

12 peces per fer de xais i 1 per fer de guineu. El tauler és com el del Bagh Chal, però amb un triangle afegit.

Descripció:

El joc de la guineu i els xais és un joc al qual juguen els infants aimares que viuen a l’altiplà bolivià, especialment a la zona propera al llac Titicaca.

Com s’hi juga?

Iniciem la partida en la posició marcada al dibuix. Un jugador porta la guineu i l’altre els dotze xais. Comencem movent la guineu. Els seus set primers moviments seran, per força, els indicats a la gràfica.

Movem una peça per torn a una posició adjacent (unida per un segment de recta) buida. La guineu pot saltar per damunt d’un xai sempre que aquest estigui adjacent a ella i que la posició immediatament posterior (on anirà a parar la guineu) sigui buida. El xai, aleshores, és retirat del tauler.


Podem fer un treball de recerca sobre la cultura aimara.

60”Variació


SUPERIOR SUPERIOR


4.2. Les torres de Hanoi

Descripció:

Les torres de Hanoi és un joc matemàtic creat al segle XIX a França. Consisteix en tres varetes verticals i un nombre indeterminat de discs de mides diferents que determinen la complexitat de la solució.

La llegenda de la torre de Hanoi:

Al costat del riu Ganges, el riu sagrat de l’Índia, s’aixeca la ciutat de Benarés. La llegenda explica que al Gran Temple hi havia una cúpula que assenyalava el centre del món. Durant la Creació, Déu va posar una safata on hi havia tres agulles de diamant i a la primera va posar 64 discs d’or, apilats de més gran a més petit. També va crear un monestir amb monjos, que tenien la funció de resoldre aquesta torre de Hanoi divina. El dia que aquests monjos aconseguissin acabar el joc, el món s’acabaria.

Aquesta llegenda va resultar ser un invent. En realitat, el creador del joc és el matemàtic francès François Édouard Lucas.

El joc es va comercialitzar l’any 1883 i al prospecte s’indicava que l’autor era un tal “Professor Claus” de Siam, que, com es pot veure, és un anagrama del nom de Lucas. Les instruccions encara contenien un altre anagrama: el suposat “Professor Claus” pertanyia al “col·legi Li-Sou-Stian”; l’autèntic Lucas, al “col·legi Saint-Louis”.

50”

AB C AB C

AB C AB C AB C

AB C AB C AB C


SUPERIOR SUPERIOR


Solució simple:

Una manera de resoldre la col·locació de la torre és començant per desplaçar el disc més petit, el número 1, que és el del capdamunt. Es mou cap a la vareta auxiliar. El disc número 2, seguint les normes, s’ha de moure cap a la vareta número 3. Després, el disc 1 es mou cap a la vareta 3, i així queda sobre el disc número 2. A continuació, es mou el disc número 3 de la primera vareta cap a la vareta 2. Finalment, el disc número 1 torna de la vareta 3 a la primera (sense passar per la segona), i així successivament. És a dir, el secret es troba en el disc més petit.

Resolució matemàtica del joc:

La solució de les torres de Hanoi és senzilla de calcular i el nombre creix exponencialment a mesura que augmenta el nombre de discos. La manera típica de solucionar el joc és mitjançant funcions recursives.

Per a quatre discos, la solució serà la següent:

Sent mK el nombre mínim de moviments necessaris per moure k discos d’una torre a l’altra. Així, podem veure que:

m = 2 · mK -1 + 1

ja que la solució correspon a moure k - 1 discos de la torre esquerra a la central, moure la peça més gran a la torre de la dreta i tornar a moure els k - 1 discos, ara a la torre de la dreta. Tenint aquesta recurrència, i tenint en compte el cas base m1 = 1, trobem que:

mk = 2K - 1

és a dir, per k = 4 discs fan falta m4 = 24 - 1 = 15 moviments.

En la versió de la llegenda, amb 64 discs, caldrien 264 - 1 = 18 446 744 073 709 551 615 moviments. Suposant que els monjos fossin capaços d’efectuar un moviment per segon (i, per tant, 31 536 000 moviments per any), trigarien més de mig bilió d’anys a fer tots els moviments.


SUPERIOR SUPERIOR


4.3. El molí de dotze

Materials:

Un tros de tela, cinta de colors, fil i agulla, 24 botons de dos colors (12 de cada color).

Descripció:

El molí de dotze és una de les variants dels jocs de marro, jugat amb dotze peces per jugador. És un joc especialment estès a Europa durant l’edat mitjana, i també al nord de l’Àfrica i l’Extrem Orient. Va ser trobat en un temple egipci cap al 1400 aC i es creu que també es jugava a l’Imperi romà.

Desenvolupament:

Cosirem la cinta de color a la tela fent les línies del tauler.

Com s’hi juga?

Es tracta de fer molins, és a dir, que cada jugador col·loqui les seves tres fitxes en línia. Cada cop que ho aconsegueixi, pot retirar del tauler la fitxa de l’adversari que vulgui.

Quan tots els jugadors han col·locat totes les seves peces, les mouen cap a un espai buit adjacent unit per una de les línies.

Guanya el qui deixa l’adversari amb només dues peces.

En la versió xinesa (sam qi), també jugada amb dotze peces, les que es capturen durant la primera part no es retiren fins que no s’acaben de posar totes al tauler. Mentrestant, es marquen i queden immobilitzades.

60”


SUPERIOR SUPERIOR


4.4. Skelly

Materials:

Xapes, guix (en cas d’haver de pintar el dibuix a terra).

Descripció:

És un joc de carrer dels Estats Units que havia estat molt popular.

Com s’hi juga?

Es dibuixa la figura a terra. Dividirem els participants en grups de quatre a sis.

Cada participant té una xapa. Abans de començar, entre tots els participants hauran de posar-se d’acord en algunes regles del joc (si és vàlida o no una xapa que queda al límit d’una ratlla, etc.). Es col·loquen a la línia de sortida i es decideix qui comença.

Es tracta de fer tot el recorregut, seguint els números fins a arribar al 9, tirant la xapa a l’interior de la casella del número corresponent. El primer participant comença tirant la xapa a la casella número 1. Si ho aconsegueix, guanya un torn i continua tirant la xapa al número 2. I així successivament. Si no arriba a la casella, perd el torn i deixa la xapa on ha caigut. Quan li toqui tornar a jugar, tirarà des d’aquest punt.

Li toca el torn al jugador següent, que tira la seva xapa. Té dues possibilitats per fer-la arribar a la casella número 1: o bé la tira directament, o bé utilitza la xapa de l’altre jugador per avançar. És a dir, amb la seva xapa en toca una altra. Llavors agafa la seva xapa i la col·loca directament a la casella número 1, i torna a tirar tal com faria normalment. El jugador a qui han tocat la xapa es queda un torn sense tirar.

L’última casella està envoltada de perills. Si els jugadors cauen a les caselles que

50”

1 5 3

8 9 7

264


SUPERIOR SUPERIOR


l’envolten, perden tres torns. Només se salven si la seva xapa es col·loca enmig de les línies.

Un cop s’aconsegueix arribar a la casella 9, s’ha de fer el recorregut invers, tenint en compte les mateixes normes que a l’anada.

Com s’hi juga?

Qualsevol xapa que aconsegueixi arribar de nou a la sortida es convertirà en “xapa verí”.

Si una “xapa verí” toca una altra xapa, la que ha estat tocada queda fora de joc.

La “xapa verí “ no perd torn si cau a les caselles que envolten el número 9.

Guanya l’última xapa que queda jugant.


35 35

RECURSOS I BIBLIOGRAFIA

Allué, J. M.; llucià, i. “Jocs d’arreu del món: 92 jocs per conèixer un món meravellós”. Ed. Timun Mas. Barcelona, 2000. (En català.)

BAntulà, J.; MorA, J. M. “Juegos multiculturales: 225 juegos tradicionales para un mundo global”. Ed. Paidotribo. Badalona, 2002. (En castellà.)

coMAs, o. “El món en jocs”. Ed. La Magrana. Barcelona, 2005. (En català.)

GuitArt Aced, r. “Jugar i divertir-se tothom: Recull de jocs no competitius”. Ed. Graó. Barcelona, 1994. (En català.)

lAveGA, P.; olAso, s. “1000 juegos y deportes tradicionales: La tradición jugada”. Ed. Paidotribo. Badalona, 1999. (En castellà.)

MArtín, F. “Reciclajuego”. Ed. Paidotribo. Badalona. (En castellà.)

ENLLAÇOS D’INTERÈS

Joves.org

Web d’una ONG que, entre altres accions, treballa els valors amb joves a través de jocs d’arreu del món.

(http://www.joves.org/juegos/jocs.html)

Jocs Infantils

Web amb jocs tradicionals per a nens i nenes.

(http://jocsinfantils.cat)


36 36

ICONES

Països origen:

Àfrica Àsia Amèrica Europa

Tipus de joc:

Moviment Ritual Estratègia Càlcul Creatiuo de carrer


37 37

EURO

PA

ÀFR

ICA

AM

ÈRIC

A

ÀSI

A

OCE

AN

IA

1

23

49 56

87

1011

21

7 34

56

98

10

2310

7 45

69

8

1

1

23

49 56

87

1011

21

7 34

56

98

10

2310

7 45

69

8

1

1

23

49 56

87

1011

21

7 34

56

98

10

2310

7 45

69

8

1

2

41

3

AB

C

1 5 3

8 9 7

264

Fes clic sobre les icones per dirigir-te a l’activitatEducació per a la diversitat cultural i la sostenibilitat - ANNEX 1


38 38

Agència deDesenvolupamentdel Berguedà

educació per a la diversitat cultural i la sostenibilitat

Documents