Renda bàsicaEconomia

La Conselleria de Benestar i Famíliade la Generalitat de Catalunya ja famés de sis mesos que estudia laviabilitat de la implantació pro-

gressiva d’una renda bàsica universal,tot i que ara com ara no és una compe-tència autonòmica. D’altra banda, laFundació Jaume Bofill ha fet un estudisobre l’aplicació de la renda bàsica aCatalunya amb experts del món acadè-mic. I és sobretot en aquest àmbit ons’ha desenvolupat progressivament eldebat sobre aquesta mesura social revo-lucionària que alguns equiparen, per lesconseqüències que podria tenir i la sim-bologia que arrossega, a l’adopció delsufragi universal.

Una paga a la qual tots els ciutadanstindríem dret i que cobraríem cada mes.Si s’equiparara al salari mínim interpro-fessional, cosa que molts defensen, cadames tothom rebria una mica més de 500euros de l’administració, uns 6.100l’any, quantitat que es veuria reduïdaper als menors a la meitat de la delsadults, i quedaria, doncs, en poc més de250 euros, que cobrarien fins i tot elsnadons. Per tant, una família de 4 mem-bres, formada per dos adults i dos nens,percebria més de 1.500 euros cada mes,i quatre adults que compartissin pis,més de 2.000 euros. L’ajuda que aquestsou extra comportaria per a les llarssembla, doncs, inqüestionable.

En l’àmbit polític, alguna cosa es mou.ERC va presentar al Congrés dels Dipu-tats, durant el debat de política general,una resolució per crear una subcomissió

que estudiï l’aplicació de la renda bàsi-ca de ciutadania al conjunt de l’estat es-panyol, subcomissió aprovada però queno entrarà en funcionament previsible-ment fins d’aquí a un any. Però al mesde gener, una proposta de llei ja haviaestat presentada per la mateixa ERC alCongrés, que, per qüestions de contin-gents de l’agenda parlamentària, encarano s’ha tramitat. ICV-EUiA també haviapresentat mesos abans dues proposi-cions per crear aquesta subcomissió, bà-sicament, tal com diu Carme Garcia, di-putada al Congrés, “per fomentar el de-bat sobre el tema”. Aquesta és la ideaque, des d’ERC, també destaca Carme

Porta, diputada al Parlament de Cata-lunya, que subratlla la necessitat de cre-ar “un debat ampli”, que impliqui elspolítics i també la societat. Joan Tardà,potaveu adjunt d’ERC al Congrés, afir-ma contundent que “ara cal guanyar labatalla ideològica” i que després ja esveurà detalladament com s’aplica. A més, els dos grups polítics el 2002 ha-vien presentat iniciatives parlamentàriesa Catalunya, que, segons fonts d’a-quests partits, buscaven sobretot encetarel debat.

Per la seva banda, l’any passat, el PSC–que es va abstenir el 2002– va dur aterme unes jornades sobre el tema, però

Percebre una renda bàsica que l’administració pagaria a tots els ciutadans és la idea que cadacop més economistes i sociòlegs defensen; una mesura que es comença a plantejar seriosament. Prova d’això és que ERC i ICV-EUiA ja han presentat propostes al Congrés per aplicar-la i que la Generalitat catalana ho estudia.

Una paga pel sol fet de ser ciutadà

EL T

EMPS

1096ET066 (67,68) 8/6/05 17:59 Página 1

14 DE JUNY DEL 2005 EL TEMPS 67

—Per què es vol implantar una renda bàsica per a to-thom?

—És difícil sintetitzar-ho, però bàsicament hi ha diversesraons: primerament, unes de tipus normatiu. Podem trobarmoltes justificacions en la filosofia política: en la republi-cana, a la qual em sento molt pròxim i que va molt més en-llà de ser antimonàrquic. Perquè el dret de ciutadania puguiveure’s respectat, cal que l’existència material dels ciuta-dans estigui garantida. Avui dia, això no és així per a totsels casos; la renda bàsica ho permetria. En segon lloc hi haraons tècniques, per exemple la transparència de la rendabàsica i l’absència de condicions per accedir-hi, no com al-tres subsidis que indueixen a petits fraus, com el treball en-cobert.

—Això vol dir quesubstituiria les pensi-ons?

—No ben bé. Vaig parti-cipar en un estudi per a laFundació Jaume Bofill,juntament amb altres pro-fessors, sobre l’aplicacióde la renda bàsica univer-sal. Allà plantejàvem unaquantia equivalent al sala-ri mínim interprofessio-nal, és a dir, 5.414 eurosl’any 2002, que és quan esva fer l’estudi. La majoriade les pensions actuals no arriben a aquesta xifra. i en elspocs casos que sobrepassessin l’import del salari mínim in-terprofessional, l’estat pagaria el que resta per assolir l’im-port de la pensió.

—Com es podria finançar aquesta proposta que re-partiria, amb les dades d’aquest any, més de 6.000 eu-ros per ciutadà i uns 3.000 euros als menors?

—En l’estudi vam fer vuit suposicions diferents. Una pro-posta preveia que es podria finançar retocant nomésl’IRPF, sense modificar cap altre impost ni altres partidespressupostàries. S’instauraria un tram únic d’IRPF, que sesituaria en un 57,5%. Pot semblar molt elevat, però en rea-litat no ho és tant. La renda bàsica no tributaria, però re-presentaria un ingrés més; de manera que si tenim encompte això, per al 10% més ric representaria un 45% reali per al 2% més ric, un 51,5% real. En canvi, per al 10%més pobre representaria un 269% negatiu! És a dir, que re-brien 2,69 vegades el que tenen.

Hem calculat que el 20% més ric de la societat hi sortiriaperdent, però el 80% més pobre hi sortiria guanyant. Gua-nyar i perdre és matisable, perquè alguns només guanya-rien i perdrien uns pocs euros; de fet, hi hauria, aproxima-dament, un 30% de la societat que gairebé no notaria la di-ferència.

—No creu que anunciar un tram únic d’IRPF d’un57,5% pot espantar, sobretot veient les mancances i im-perfeccions dels nostres serveis públics?

—A tothom que li ho he explicat ho ha entès perfecta-ment. S’ha explicat en ambients molt diferents: acadèmics,polítics, sindicals, i allà on s’ha explicat amb calma, tot-hom s’ha mostrat interessat en la proposta, predisposat aestudiar-ho, i ningú no s’ha escandalitzat.

—Eliminaria la pobresa?—Completament. La pobresa, per definició, és estar per

sota del 60% de la renda per capita. La renda bàsica redis-tribuiria la renda i els més pobres veurien molt augmentatsels seus ingressos. Seria una gran redistribució!

—Però faria augmentarel poder adquisitu i, pertant, el consum i elspreus. Hi hauria una ca-pa de persones que conti-nuarien sent pobres?

—Hi hauria mecanismesper controlar tot això! Sihem pogut posar en marxal’euro amb economies tandiferents, vigilar quel’aplicació de la renda bà-sica no faci augmentar elspreus no presenta gaireproblemes. Potser sí que hihauria una lleugera tensió

inflacionària en un primer moment sobre els béns de pri-mera necessitat, però res d’alarmant. La renda bàsica no ésnomés una mesura contra la pobresa; incrementa la lliber-tat real perquè tothom disposarà d’uns ingressos segurs queli donaran, per exemple, llibertat per deixar la feina perbuscar-ne una de millor, formar-se un any sencer, destinarmés temps als fills o el que es vulgui. A més, menys gentestaria disposada a acceptar feines pesades mal pagades,cosa que faria augmentar-ne la compensació econòmica.Probablement, assistiríem a una modificació del mercat la-boral i un augment dels salaris en feines més brutes, aixícom potser també una disminució del salari de les feinesmés desitjades.

—La implantació de la renda bàsica podria ser un im-puls a la deslocalització, si es té en compte que algunstreballadors deixarien d’acceptar algunes condicions?

—Les empreses busquen una bona relació cost-benefici.Un país com Alemanya, amb els salaris probablement méscars del món i uns impostos alts, no tindria res a fer, i no ésaixí. La mà d’obra qualificada, l’estabilitat política i eco-nòmica, les infraestructures, etc., són factors que cal teniren compte. El que passa és que la renda bàsica no solucio-na altres problemes, com el control de capitals o els para-disos fiscals.

“La renda bàsica incrementa la llibertat real”Daniel Raventós, president de la Xarxa per la Renda Bàsica i sociòleg

JOR

DI PL

AY

1096ET066 (67,68) 8/6/05 17:59 Página 2

oficialment encara no té una posiciópresa. CiU, en paraules del diputat alCongrés Carles Campuzano, consideraque “és una proposta ben intencionadaperò equivocada”, ja que considera quel’esforç s’ha de fer en la reforma de lespensions no contributives, millorant,per exemple, “les compatibilitats ambuna feina remunerada”. No obstant ai-xò, creu que el debat “és intel·lectual-ment estimulant”. Finalment, DolorsNadal, diputada a Madrid pel PP, és par-tidària de la “renda activa d’inserció”,és a dir, una renda dedicada a “fomentarla formació per garantir la inserció al

mercat laboral”, i pensa que “una pres-tació pública no pot ser un dret”, que“això és una filosofia passada”.

Els dubtes. Ara bé, sorgeixen diver-sos dubtes al voltant de l’aplicació d’u-na renda bàsica. El primer, un de moltpràctic, racional i genuïnament català: iaixò, qui ho pagarà? Segons els autorsde la proposta, retocant l’IRPF, instau-rant un únic tram impositiu que seriaforça elevat, seria possible sense tocarcap altre impost ni partida pressupostà-ria. Un segon dubte que planteja és si lagent no deixaria de treballar. La rendabàsica seria una quantitat important, pe-rò força minsa per a la gran majoria dela gent. El que sí que passaria amb larenda bàsica, tal com suposen els seusdefensors, és que treballs que fins ara noes veien remunerats –com podien ser elsde les mestresses de casa o el treball vo-luntari–, ara tindrien compensació.També revaloraria les feines més duresperquè la gent les faria menys fàcil-ment. Des de Foment del Treball, el di-rector de Relacions Laborals i Afers So-cials, Javier Ibars, creu que comportariauna desincentivació, ja que la mesura vacontra la “cultura de l’esforç”: “El quenecessitem és incrementar les taxesd’activitat i ocupació, que ara són moltbaixes”, afirma contundent, i alerta que“significaria una inflació desbordada,no seríem competitius”.

L’aplicació de la renda bàsica no es faa cap país del món. Hi ha propostessemblants, però amb molts matisos. Lamés similar és la d’Alaska, però econò-micament és molt minsa. Al Brasil, elpresident Lula da Silva va prometre unarenda bàsica universal el gener del 2004i ha començat a aplicar-se però de ma-nera progressiva i molt tímidament elgener d’enguany. Els altres referents jano són pròpiament rendes bàsiques, si-nó subsidis atorgats a grups socials des-afavorits que cal que ho justifiquin, co-sa que per un costat comporta una ajudasignificativa però que també els estig-matitza: és la renda mínima d’insercióque ja s’aplica a Catalunya, al País Va-lencià i a les Illes Balears, entre moltsaltres indrets. La renda bàsica, tot i tenirun nom semblant, seria completamentdiferent, per començar, no seria un sub-sidi per a alguns, sinó un dret universal.

Gaspar Pericay

Renda bàsicaEconomia

L’estat d’Alaska té unes explota-cions petrolieres de titularitat pú-blica. Els diners que generen enconcepte de drets, impostos i paga-ments previs van a parar a un fonspúblic que distribueix part dels be-neficis entre tots els habitantsd’Alaska a parts iguals, tinguinl’edat que tinguin. Aquest fons,l’Alaskan Permanent Fund, va serinstaurat a final dels anys setanta, icreix cada any amb un 25% de lesregalies generades, i s’estructuraprincipalment com a fons d’inver-sió en accions borsàries i en bonsde l’estat. Actualment, consta degairebé 30.000 milions de dòlars,uns 22.200 milions d’euros, i desdel 1982 reparteix la meitat delsseus dividends entre els habitantsde l’estat en una única paga anualque es fa just abans de Nadal. El2004, després del crac de les tecno-lògiques i de la caiguda dels bonsestatals, el dividend percebut va sermolt menor. Aquesta paga repre-senta, de mitjana, un 6% dels in-gressos familiars. No obstant això,l’estat d’Alaska ha reduït la distàn-cia entre rics i pobres, al contrarique als Estats Units. En la dècadadels noranta, la renda del 5% de lesfamílies més pobres d’Alaska ha-via augmentat un 28%, i la de les5% més riques, tan sols un 7%. Encanvi, als Estats Units, la rendadels més pobres havia augmentatun 12%, i la dels més rics, un 26%.

Alaska, l’únic cas al món

68 EL TEMPS 14 DE JUNY DEL 2005

CH

RIS

LIS

ON

1096ET066 (67,68),69...70 9/6/05 16:44 Página 3