Estructura i Ecologia dels Mitjans Audiovisuals Curs 2015-2016

Tema 1 – Fonaments teòrics i metodològics per a l’anàlisi del sector audiovisual des de la perspectiva de l’ecologia de la comunicació.

El sector audiovisual i les indústries culturals. El procés i els agents de la comunicació audiovisual. Estructura, sistema i ecologia de la comunicació. Dimensions per a l’anàlisi: econòmico-industrial, político-legal, tecnològica i sòcio-cultural. Convergència i globalització

Prof: Joan M. Corbella

ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ SOCIAL (o de masses)

Els mitjans de comunicació social (MCS) constitueixen encara avui la forma hegemònica de la comunicació pública (o de masses, o social)

I malgrat que els circuits de la comunicació pública van augmentant i escapant lentament de l’hegemonia dels MCS tradicionals

a ells els correspon encara el rol central de la COMUNICACIÓ PÚBLICA (o social) MEDIADA

MEDIADA PERQUÈ hi ha un instrument intermediari en les relacions: entre la realitat i el ciutadà entre els ciutadans entre les autoritats i els ciutadans entre les “idees” (la creació dels autors) i els ciutadans

Els mitjans de comunicació social (de masses)...

+ són “EXTENSIONS DE L’HOME” (Marshall McLuhan) per a relacionar-se amb la realitat i amb la resta de societat

+ són una institució PRIVILEGIADA I ESPECIALITZADA de relació entre la realitat i els ciutadans,

perquè estan organitzats i usen uns recursos coneguts, unes rutines, uns procediments i unes convencions conegudes per l’emissor i els receptors (codis, expectatives, etc.), que permeten que els MITJANS EXERCEIXIN les seves funcions

De McLuhan: Els mitjans són entorns, ambients, però no purs contenidors, sinó també modificadors dels continguts que hi ha en ells! D’aquí la seva cèlebre cita de Understanding Media: “A new medium is never an addition to an old one, nor does it leave the old one in peace. It never ceases to opress the older media until it finds new shapes and positions for them”.

La idea d’ecologia dels mitjans fa referència a l’estudi dels mitjans dins els entorns (contextos) en que es desenvolupen les seves activitats

El “mitjà” el podem entendre alhora

- com a entorn de la comunicació social (forma d’organització i de relació entre individus del sistema social)

-  com a element (jugador, ésser) del sistema comunicatiu:

amb les fases vitals de naixement-desenvolupament-mutació-mort que podem traduir per les fases de la seva presència al mapa

comunicatiu (sistema): -  Aparició -  Instal·lació -  Maduració, resistència defensiva davant els altres i adaptació -  Convergència: gent habit veure series quan vol -  Obsolescència: amb desaparició o posició marginal

Els MCS són també...

INSTITUCIONS SOCIALS EN QUE LA SOCIETAT DELEGA UNES FUNCIONS de manera:

1. permanent i organitzada 2. reconeguda socialment 3. amb codis de funcionament i expressió “pactats” o entenedors amb la societat 4. sotmesos al control social, més o menys estricte

Perd importància el suport físic que usa el mitjà, essencial en la formació i consolidació dels mitjans clàssics (premsa, ràdio, televisió, cinema,...)

I amb capacitat per a:

1. Cridar i dirigir l’atenció del públic 2. Persuadir en afers d’opinió i creences 3. Influir en el comportament 4. Estructurar les definicions de la realitat 5. Conferir prestigi i legitimitat 6. Informar ràpidament i extensivament 7. Integrar socialment 8. Vertebrar socialment 9. Reforçar la identitat social

...Tot i el procés de canvi en els circuits de la comunicació pública/social

Definició operativa:

Mitjans de comunicació de masses (o social):

Institucions

- que produeixen i/o organitzen els fluxos de la informació/comunicació pública

- mitjançant suports físics

- que compten amb el reconeixement social per exercir aquesta funció (i d’una manera o altra estan sotmesos al control social)

- i tenen uns models d’explotació (organització) econòmica estables i reconeguts

Estructura i ecologia de la comunicació

ESTRUCTURA Diccionari: arranjament, disposició de les parts, dels òrgans… d’alguna

cosa. En ciències socials: conjunt de lleis, d’organismes i de forces socials,

polítiques i econòmiques que caracteritzen una societat i mantenen un ordre establert

Per al nostre cas, podem adaptar la definició: •  Estructura dels MAV: conjunt de mecanismes legals, polítics,

econòmics, culturals i socials que organitzen les relacions entre components dels mitjans audiovisuals: creadors, productors, comercialitzadors i públic.

ECOLOGIA Estudi de l’estructura en el seu entorn (interaccions internes i externes

dels components d’un sistema)

Estructura clàssica de l’activitat de comunicació social (audiovisual)

Des de l’origen l’activitat comunicativa es va organitzar generant agents específics i rutines productives i de difusió/distribució (posada en circulació) dels continguts, que van donar pas a les estructures conegudes com a “mitjans de comunicació” i “indústries culturals”.

Aquestes estructures es basen en la industrializació del procés comunicatiu sobre un suport físic i amb un model d’explotació econòmica clar:

Històricament: indústries del llibre, premsa, edició musical, cinema, ràdio, televisió,… I la fotografia??

Aquest model es fonamenta en la consideració de l’EMISSOR COM A NUCLI (centre) DEL PROCÉS COMUNICATIU: EMISSOR = MITJÀ

Això està canviant Els productors/proveïdors de la informació (agències de notícies, productores audiovisuals,...) guanyen protagonisme (però sempre han estat importants!!)

El nou model comunicatiu té una doble referència: PRODUCTORS I EMISSORS (MITJANS) FORMEN UN DOBLE NUCLI DEL PROCÉS COMUNICATIU...

Que pot ser ja TRIPLE (DISTRIBUÏDORS) Perquè estem a les portes d’altres canvis en les relacions entre els agents de la comunicació social: productors, “mitjans”, distribuïdors, públics….

El model hegemònic de la comunicació social (de masses), encara avui, és el dels MITJANS DE COMUNICACIÓ social.

Amb la lògica de mitjans s’organitza la producció i comunicació de la informació. També les relacions econòmiques (vendes, accés, publicitat,…)

La “lògica de mitjans” (de comunicació social):

Es dóna quan hi ha una organització dedicada a produir continguts i/o fer-los circular a través d’alguns dels mitjans físics disponibles: premsa, ràdio, televisió, cinema, internet, mòbil....

I ho fa de forma: * permanent (estable) * organitzada * reconeguda socialment * amb un mode d’explotació “acceptat” * amb codis de conducta i expressió entenedors per la societat * sotmesa al control social

FASES DEL PROCÉS DE COMUNICACIÓ SOCIAL en el model convencional de “ lògica de mitjans” (cadena de valor del procés audiovisual)

I. Creació/concepció dels continguts

II. Producció dels continguts

III. Distribució/difusió dels continguts

IV. Accés i consum dels continguts, i resposta

Procés dels mitjans de comunicació:

1. Concepció (creació / ideació / redacció) 2. Producció i gestió dels continguts 2.1. Producció pròpia 2.2. Adquisició de producció aliena 3. Ensamblatge (edició, programació) 4. Promoció 5. Distribució / difusió 5.1. Difusió (universal) (RTV) 5.2. Transport + comerç en punts de venda 5.3. Teledistribució (cable, satèl·lit, ADSL) 5.4. Distribució a petició (“on demand”) 6. Consum / accés (mitjançant dispositius tècnics o físics) 7. Resposta/resultat

Funció central dels MCS

1.  Concepció (creació/ideació/redacció)

Guió, text, story board

Autors, guionistes, periodistes, documentalistes, creatius publicitaris....

2. Producció i gestió dels continguts

Producció dels missatges originals per a ensamblar i comunicar

2.1. Producció pròpia Realitzadors, regidors, il.luminadors, tècnics so,... Redactors, corresponsals, ... Indústries auxiliars Departament de publicitat

2.2. Adquisició de producció aliena Gestors de drets Productores independents Agències de premsa Agències publicitàries i centrals de compres

Agents clau del procés

3. Ensamblatge (edició, programació)

Exemplar, programa, film, programació, ... Missatges organitzats per a comunicar-los

Editor (premsa, llibres, música, vídeo, web...) Programador (ràdio, televisió) Productor (cinema) Concepte clàssic de

mitjà de comunicació

RESPONSABILITAT EDITORIAL

Alternatives d’ensamblatge ??: buscadors, agents de descàrregues P2P i streaming, agregadors, xarxes socials….

??

4. Promoció

Campanyes, accions per donar a conèixer el mitjà o les seves activitats

Departament propi de comunicació, publicitat i marquèting Contractació d’empreses publicitàries externes Empreses de comunicació i relacions públiques Empreses d’organització d’esdeveniments

5. Distribució / difusió Difusió per ones (universal) Distribució física d’exemplars Distribució per cable, satèl.lit, ADSL,... (a clients) Distribució a petició

5.1. Difusió (universal) (RTV) Operador de telecomunicacions Xarxa pròpia del mitjà

5.2. Transport + comerç en punts de venda 5.2.1. Distribuïdora 5.2.2. Punts d’accés (videoclub, botiga, quiosc, sala cinema...)

5.3. Teledistribució (cable, satèl.lit, ADSL) 5.3.1. Operador de telecomunicacions 5.3.2. Gestor de la plataforma (TV)

5.4. Distribució a petició (“on demand”) Noves plataformes de distribució i accés (buscadors, agregadors, “catàlegs” de continguts “a la carta”, xarxes socials)

Actuació neutral (en teoria)

6. Consum / Accés/ Recepció mitjançant dispositius tècnics o físics

Lectura, accés, escolta, visionat

Ciutadans Fabricants d’equipament per a la recepció (i venedors)

7. Resposta/resultat

Funcions socials dels mitjans

Ciutadans, Grups organitzats d’usuaris i consumidors (Associacions de telespectadors, ....)

ALTRES AGENTS: Autoritats de regulació i control (inclòs autorregulació/ autocontrol)

Agrupació dels agents del procés de la comunicació social

1.Productors de continguts 2. Propietaris de continguts/drets 3. Gestors dels drets sobre continguts

1+2+3 = Sector dels continguts (proveïdors d’informació)

4. Programadors, editors 5. Agregadors (plataformes, portals...) ??

4+5 = Sector de l’edició (ensamblatge) tradicionalment: MITJÀ DE COMUNICACIÓ

6. Operadors de xarxes de difusió 7. Nous proveïdors d’accés als continguts?? 8. Proveïdors d’aparells receptors

6+7+8 = Sector de la difusió (telecomunicacions...)

Mitjans de comunicació, indústries culturals i indústries de la persuasió

Mitjans de comunicació: Institucions que organitzen els fluxos de la informació pública, mitjançant suports físics, i que compten amb el reconeixement social per exercir aquesta funció

INDÚSTRIA CULTURAL: Conjunt d’empreses i institucions que es dediquen a la producció d’informació pública (continguts) + empreses i institucions que es dediquen a organitzar la comunicació pública d’aquesta informació

Indústries (sectors) que engloba tradicionalment? Criteris d’identificació: suport físic, llenguatge usat, relació amb l’actualitat, funció comunicativa bàsica, forma de distribució i comercialització,...

Característiques essencials de les indústries culturals (mitjans de comunicació i indústries culturals)

- Elevada dependència tecnològica (diversifica possibilitats de comercialització, millora la productivitat) - Importància fonamental del talent (creativitat) - Diversitat de fonts de finançament de les activitats - Són sobretot mercats d’oferta, no de demanda - Dependència creixent de la promoció per al seu èxit

- Canvi de lògica de funcionament: de la lògica de mitjans a la lògica de serveis i geometria variable

(veure EXEMPLE PÀGINES SEGÜENTS: la televisió)

Exemple del canvi de lògica de funcionament en l’estructura de la comunicació social

(vegeu pàgines següents)

Transformació dels models de televisió al món Model original als EUA Model original a Europa

NETWORK

EMISSORA LOCAL Continguts

locals

Continguts en xarxa

EMPRESA DE TELEVISIÓ

Creacció i producció Adquisició de continguts i drets Programació del canal assignat Difusió pel canal assignat (+ ocasionalment, venda de programes a tercers)

- Integració vertical absoluta/quasi -  Abast nacional -  Servei públic

- Local + xarxa nacional - Comercial

Model actual

OPERADOR DE TELEVISIÓ Creació /producció ? Adquisició drets/continguts Aprofitament continguts Programació canal/s assignat/s

Venda de drets/continguts

Programació d’altres canals

Creació plataforma pròpia

Plataforma de distribució multicanal

Operador de telecomunicació terrestre

Operador de telecomunicació (cable, satel.lit, ADSL)

PÚBLIC

ALTRES CIRCUITS: DVD, altres TV, VOD, Xarxes socials

Serveis a petició (VOD)

MODEL ACTUAL - Corporació

Corporació de mitjans

Productora de continguts Gestora de continguts (compra/venda de drets) Programadora canals de TV Distribuïdora de televisió multicanal Desenvolupament d’activitats en altres indústries culturals (premsa, llibre, música, radio, ,...)

Gestió de xarxes de telecomunicació Gestió de serveis sobre telecomunicacions TV a la carta (VOD), descàrregues, portals

+

+ Vinculació a activitats/serveis del sector oci

(parcs temàtics, instal.lacions esport, clubs,...)

Punts d’interrelació/contacte en les activitats dels “mitjans” (indústries)

1. Propietat i propietaris 2. Finançament 3. Sinèrgies

de creació de producció de comercialització de promoció

4. Agenda temàtica/proposta de continguts comunicatius 5. Competència i complementarietat en els usos per part del públic 6. Funcions complementàries i concurrents: informativa, lúdica, de servei, entreteniment, educativa, publicitària 7. Regulacions articulades i coordinades 8. Convergència tecnològica (dels processos de producció i comunicació) Límits entre els serveis: perímetre de definició dels serveis

Aquests punts d’interrelació porten a plantejar la idea:

El conjunt de les activitats dels mitjans de comunicació i les empreses dedicades a la indústria de la comunicació formen un SISTEMA

SISTEMA: CONJUNT D’ELEMENTS RELACIONATS D’ALGUNA MANERA ENTRE ELLS O INTERDEPENDENTS, QUE CONSTITUEIXEN UN TOT, SUBJECTE GENERALMENT A DETERMINADES LLEIS

Aquest sistema evoluciona sobretot a partir de quatre grans vectors

SISTEMA DE COMUNICACIÓ SOCIAL ó

(sistema de mitjans i serveis de comunicació social) (ecosistema comunicatiu)

Innovació tecnològica

Dinàmica econòmica

Usos socials i hàbits culturals

Polítiques de comunicació (+ regulació)

SENTIT DE L’EVOLUCIÓ DEL S.C.S.

CONTEXT INTERNACIONAL:

•  ideològic

•  econòmic

Vectors de l’evolució del sistema de comunicació social

MITJANS CLÀSSICS (premsa, ràdio, televisió)

INDÚSTRIES CULTURALS CLÀSIQUES (cinema, disc, DVD, llibres, videojocs)

NOUS “CIRCUITS” COMUNICATIUS basats en INTERNET + Telecoms (portals, buscadors, serveis de descàrrega, streaming), VOD

XARXES SOCIALS

DINÀMICA DE GRUPS “COMUNICACIÓ/TIC”

NOUS CIRCUITS PUBLICITARIS

Estructures i formats

EN LA DINÀMICA DE LES INTERACCIONS DELS COMPONENTS DEL SISTEMA

trobem l’explicació dels canvis

La clau: interdependència de factors

- Es diu que el motor de l’evolució de les comunicacions ha estat la innovació tecnològica. Ha estat un factor clau, però

- La dinàmica econòmica ha estat un factor de correcció imprescindible, ja que ha modulat les expectatives que obre la tecnologia.

- La intervenció política i jurídica ha estat també decisiva: tot i anar a remolc de les dues anteriors, ha propiciat l’acceleració o el fre dels canvis en l’audiovisual (ex: internet, TDT), i la direcció que es donava a la incorporació de la innovació tecnològica (com a servei públic, com a activitat comercial....)

- La “resposta” sociocultural avança en un sentit: es van modificant A POC A POC les pautes de conducta social: en funció de l’oferta tecnològica, de les condicions de prestació i consum dels serveis que s’ofereixen, de la situació econòmica, del moment històric, etc.

Globalització (internacionalització) econòmica i política:

Conseqüències en la conformació del món, dels fluxos econòmics i repercussions en el PAISATGE AUDIOVISUAL

1. Creació/reforçament de grans esdeveniments per a “audiovisualitzar” (mercantilització màxima de la realitat)

2. Reforçament de les marques globals: Universal, Warner, Sony, Disney,...

3. Aparició de noves marques globals: MTV,Google,Youtube, Facebook, Twittwer, Vice, BuzzFeed,.Netflix..

4. Fusions internacionals: integració d’empreses a escala europea, mundial,....: Bertelsmann, Murdoch-SKy, Vivendi, Banijay-Zodiac...

5. Consolidació de poques majors: clar al cinema i disc, però potser també en TV en el futur o en internet, i en les grans productores de TV

6. Dependència creixent dels Paisatges audiovisuals nacionals/ regionals respecte al Paisatge Audiovisual internacional

Estructura i Ecologia dels Mitjans audiovisuals

Curs 2015-2016

Tema 2 – Evolució històrica de les estructures dels serveis audiovisuals

Primera part De les estructures clàssiques de mitjans-indústries fins a la lògica de serveis. Elements clau de la transició. Els moviments dels agents del sector.

Des dels 1990’s (finals 80’s) vivim canvis radicals en el paisatge AUDIOVISUAL. des del punt de vista de l’organització i estructura del sistema

Han estat 25-30 anys espectaculars fruit d’un procés que s’inicia als anys 1980s per una potent interacció entre:

a) innovació tecnològica: tv!tecnologia microones (5,6,7 canals per païs) b) apropiació de la innovació tecnològica pels agents comunicatius i

els ciutadans c) canvis en el context político-ideològic internacional d) dinàmica econòmica internacional

Però també influït per les condicions polítiques, socioculturals i econòmico-industrial de cada societat concreta

CONSUMIDORS Canvien… Conductes Demandes Experiències

EMPRESES/Indústries Canvien… Serveis Models de negoci Cadenes de valor

TECNOLOGIA Canvia… Formes de distribució Xarxes Dispositius d’accés

El nou entorn audiovisual

El triangle del canvi en l’audiovisual. Font: Ericson: TV 2020

Els canvis poden tenir l’origen en un o altre vèrtex i afecten als altres dos

Cal tenir present també la influència dels factors polítics, econòmics i socials (estructurals i cojunturals) de cada societat

PUNT DE PARTIDA

A tot arreu, la història dels mitjans/indústries (audiovisual i altres) és una disputa entre:

1- la iniciativa privada, defensora de la llibertat d’expressió i d’empresa, que busca el reconeixement de la capacitat d’actuar en els terrenys guanyats per la Innovació tecnològica (primer impremtes, després premsa, després agències de notícies, després ràdio i finalment televisió; cinema i música, un status diferent: cultura, però no mitjans)

2- La tutela de l’autoritat pública sobre la circulació de la informació (en sentit ampli), a) amb la intenció de protegir-se inicialment, b) d’administrar i limitar el poder de qui té la informació i els recursos per a produir-la, després c) de garantir unes condicions raonables de pluralisme

3- L’exigència ciutadana de llibertats i respecte al dret a la informació (rebre i proporcionar), en les societats democràtiques, aprofitant els avenços que permet la tecnologia

Evolució accelerada del sistema l’audiovisual. Font: Nielsen (2015)

Les transformacions del SCS en els darrers 30 anys

CLAUS DEL SISTEMA COMUNICATIU - inici dels anys 1980s

Telecomunicacions (telefònica i tve no tenien res a veure) Connexió amb la informàtica (telemàtica): nous serveis. Aparició de serveis “a mig camí” amb els mitjans: videotex (base de dades connectables dsd ordin remots, bitllets avió) ,teletext (es

feien congressos mundials x discutir del teletext)

Premsa diària Crisis dels 70 (petroli): desaparició de capçaleres als 80 Aparició de nous diaris, ja sense estructures d’empreses familiars “INICI” DE LA DIVERSIFICACIÓ MULTIMÈDIA (ràdio, televisió –en els països que es permet)

Premsa no diària Progressiva concentració en grups editors (i multimèdia) Creixent internacionalització dels grups editors i dels títols Multiplicació i diversificació temàtica INICI” DE LA DIVERSIFICACIÓ MULTIMÈDIA (televisió, editorial) Ràdio Europa: manteniment dels monopolis públics

desafiament de les ràdios lliures inicis de la ràdio privada (menys Espanya) Auge de la ràdio temàtica (en FM)

Estats Units: manteniment del sistema de networks desvinculació progressiva de la televisió

Televisió EUA: cable i satèl·lit erosionen el mercat a les network consolidació de les grans empreses de cable i de canals

Europa: Primers intents de televisió privada (excepció: Regne Unit i Luxemburg) Televisions pirates locals Intents de desenvolupar la televisió per cable sota control dels estats Col·laboració en televisió per satèl·lit entre estats

Cinema (i altres indústries culturals) Inici dels procés de concentració empresarial Altíssim nivell d’integració internacional (“a tot arreu es consumeix el mateix”): el poder de les grans marques dels Estats Units Desenvolupament de nous circuits i dispositius de difusió i consum més enllà dels originals i de la ràdio i televisió (walkman, vídeo). Crisi als Estats Units: les grans del cinema entren en crisi; entrada del capital estranger: MGM-Pathé , 20th Century Fox- Murdoch, Columbia-Sony,...

ELS CANVIS DELS DARRERS ANYS 1980’s

Quatre paraules claus del sector als anys 1980’s

DESREGULACIÓ GLOBALITZACIÓ SINÈRGIA CONVERGÈNCIA

Quatre factors clau del canvi cap al sistema integrat de comunicació social:

1. L’arribada al mercat de noves tecnologies de distribució 2. L’enorme increment en el volum de publicitat 3. El declivi del monopolis públics de radiotelevisió 4. Les estratègies dels gegants de la comunicació (editors)

Context:

De l’expansió (vertical o horitzontal) dins la lògica dels mitjans es passa a la convergència empresarial, tecnològica i d’usos, que comportarà altres formes de moviments dels agents

La Vanguardia 30-1-1990: 16 COMPANYIES DIVERTEIXEN EL MÓN (Dades de 1988): Àmbits: musica, cinema, tv, cable, premsa i llibres

Time Warner: música, cinema, cable, llibres, premsa (no TV) Bertelsmann: música, cable, llibres, premsa (no cinema ni TV) Murdoch: tot menys música Fininvest (Berlusconi): tot menys música Hachette: cable, llibre, premsa General Electric: TV i cable Disney: cinema, cable, llibres, revistes Sony: música i cinema Paramount: cinema, cable i llibres MCA: música, cinema i cable CBS: TV i cable TCI: cinema i cable Maxwell: cable, llibres i premsa

Etc. ESCENARI DEL SISTEMA COMUNICATIU DELS ANYS 1990s

DUES ETAPES CLARAMENT DIFERENCIADES

1. Crisi inicial del període, per la recessió publicitària (crisi mundial)

Crisi dels nous projectes emergits del final del període anterior (diaris, televisions privades, televisió per satèl·lit i cable) Alentiment dels processos de fusions entre empreses

Polítiques públiques: estímuls per a la Societat de la Informació, revisió de la regulació separadora entre telecomunicacions i audiovisual (mitjans)

2. A meitats de la dècada: superació de la crisi

Entrada d’internet en l’escena Plataformes digitals de televisió Reinici de les fusions empresarials Els operadors de telecomunicacions s’impliquen en l’audiovisual (TV terrestre, expansió tecnològica de les xarxes cable, plataformes de satèl·lit)

AUGE DE LES FUSIONS i expansions empresarials A PARTIR DE 1995 Estats Units

Prèvia: Time – Warner (1989)

Disney - ABC Viacom - Paramount CNN (Turner) - Time Warner AT&T entra a cable i TV Sat Us West (telecoms) entra al cable a EUA i després a Europa Murdoch (amb MCI) entra a TV Sat, i després expansió internacional Microsoft – NBC Murdoch – Time Warner Murdoch – TCI- Globo – Televisa (Lla-Am) Murdoch – Sony- Fuji (Japó) AOL – Nestcape (2000: amb Time Warner) Universal- Polygram Viacom – CBS

CLAU: sistema de comunicació global

Intents d’aliances europees:

CLT – Murdoch Murdoch – Canal + Murdoch – Grupo Zeta CLT – Murdoch - Canal + Kirch - Bertelsmann Kirch- Fininvest (Berlusconi) Kirch- Viacom (dels EUA) Bertelsmann – CLT (aquesta es realitza: la més important d’Europa) Berlusconi – British Telecom Kirch – Axel Springer Fininvest (Telepiú) - Canal + RAI - Telecom Italia RAI – Fininvest – Telecom Italia – Canal + Murdoch – British Telecom Carlton - Granada Warner - Canal + Murdoch - Fininvest Murdoch – Manchester United (1998) Kirch – Fininvest

CLAU: Plataformes Tv digital i decodificadors

Rànquing de GRUPS MUNDIALS de comunicació 1996

Time Warner Bertelsmann Disney Viacom News Corp (Murdoch) Sony Havas ARD (TV pública Alemanya) Matra-Hachette (actualment Lagardère) Polygram NHK (TV Japó) EMI Seagram-Universal Studios Cox (cable EUA) Westinghouse-CBS

EIXOS PRINCIPALS DEL PERÍODE 2000- actualitat

“primers anys de l’era digital”

ALIANCES CENTRALS DE L’ANY 2000

AOL – Time Warner

Lagardère (Matra-Hachette)- Canal Plus

Seagram-Universal + Canal Plus + Vivendi = Vivendi Universal

+ Inici de les fusions en el sector de la música

Crisi immediata de les gran aliances, en un context de crisi mundial (“bombolla tecnològica). No serà fins al 2005 que torni a remuntar el sector MERCAT als primers anys del segle XXI

Concentració empresarial de geometria variable

Integració progressiva del Sistema de Comunicació Social amb els agents TIC: Apple, Microsoft, Google, YouTube...

Crisi dels models clàssics de la indústria del cinema i la música Inici de la crisi de la televisió: VOD, internet ... Crisi de les televisions públiques

Amb tot, l’audiovisual segueix encara essent el centre de les estratègies empresarials en el SCS; el desplaça lentament internet, que integrarà posteriorment tot el desplegament de l’audiovisual

Tots els mitjans es mouen en direcció a internet, de moment combinat amb el suport original. Però internet no té encara clars els models de negoci

AGENTS D’INTERNET /TIC s’ofereixen per redreçar el sistema: publicitat, periodisme, entreteniment (audiovisual): Google, Yahoo, Microsoft, Apple...

RESPOSTA POLÍTICA en els primers anys del segle XXI

Polítiques anticoncentració empresarial Polítiques a favor del pluralisme

Defensa dels agents tradicionals de la comunicació i dels seus circuits: p. ex. canon digital, polítiques antipirateria

Discussió sobre futur de la TV pública, el seu finançament i la seva funció

Polítiques de Societat de la Informació

LES GRANS PREOCUPACIONS ACTUALS (fets i factors que catalitzen les transformacions actuals)

Globalització empresarial i cultures locals

Grans grups multimèdia i publicitaris

La crisi de les fonts de finançament de l’activitat de comunicació social (audiovisua, periodisme)

La pirateria dels continguts i els nous models econòmics

La crisi del Servei Públic audiovisual i la competència entre gestió pública i gestió privada

La definició dels nous perímetres d’activitat dels “mitjans”: de mitjans a serveis? * Documentació: Karol Jakubowicz: A new notion of media?

ELS GRANS GRUPS MUNDIALS DE LA COMUNICACIÓ actuals (amb participació en l’audiovisual)

Time Warner Apple Vivendi Murdoch Google Bertelsmann Disney Microsoft Lagardère Viacom (+CBS) Facebook ? Vodafone? Comcast NBC Universal Amazon Mediaset Liberty Media Axel Springer Discovery Network BT? Netflix? Virgin?

Sony Telefónica Televisa Spotify? Globo Clarín Cisneros

Les principals empreses de “media” al món 2015: http://www.forbes.com/sites/vannale/2015/05/22/the-worlds-largest-media-companies-of-2015

http://www.statista.com/statistics/272469/largest-media-companies-worldwide

Ingressos de les grans companyies vinculades a l’audiovisual. Font: BBC, 2015

Segona part (tema 2)

Evolució de les les indústries audiovisuals:

• Claus de la nova lògica de les empreses en l’audiovisual * transformació des de la lògica de mitjans (encara vigent): Música (fonografia), Vídeo-DVD, Videojocs, Radiodifusió, Cinema i Televisió * Una nova perspectiva: indústria de serveis audiovisuals

Claus de l’actuació de les grans empreses del sector

*Recerca i explotació de sinergies (de creació i producció, de promoció,…):

Establiment d’economies d’afinitat (de gama) i d’escala

* Alçament de barreres d’entrada als competidors (en el mercat):

Drets exclusius, drets compartits: els drets al centre de les oportunitats

Sistemes tècnico-comercials tancats,…

Cal una elevada capacitat econòmica per a fer això

* Enorme capacitat de maniobra en el mercat:

Integració vertical, horitzontal, multimedia, internacional, multiactivitat,…

En un entorn que es caracteritza per un ritme elevat d’apropiació de la innovació tecnològica al serveis de la comunicació (amb un pes enorme de l’audiovisual)

Ex: streaming, P2P, on demand, publicitat programàtica,…

Evolució accelerada del sistema l’audiovisual. Font: Nielsen (2015)

Cronologia (aprox.) dels circuits “moderns” de l’audiovidual

•  Sales de cinema (130 anys aprox)

•  Televisió 1945 (BBC 70anys) (TVE 54 amys) TV3 (32 anys) (A3/T5 25 anys) •  TV cable 65 anys TVSat 50 anys

•  Vídeo 1975-1980 DVD 1995 (20 anys) Blu ray 2006 (p anys) •  TV sat digital 21 anys (CSD Espanya 1997) •  Internet 1994 (21 anys) •  Google 16 anys •  P2P 15 anys aprox •  VOD 9 anys (antecedents 16 anys) •  Facebook 11 anys •  Youtube 9 anys •  Netflix SVOD 8 anys (videoclub 1997) Wuaki TV 4 anys •  Streaming 7 anys Spotify 7 anys

•  Instragram 5 anys

Indústria de la música

Ruptura de la lògica industrial: multiplicació de circuits d’accés

Naspter (1999): la revolució perseguida del P2P i els continuadors

Ruptura del model de negoci: de la venda de còpies com a base del negoci discogràfic a l’explotació dels drets (en totes direccions). Mentre les vendes de discos eren la principal font d’ingressos, les discogràfiques capitalitzaven la indústria; amb els nous distribuïdors digitals, es reconverteixen a gestors/explotadors de drets, i ja no són el nucli del negoci.

Paisatge actual: batalla entre els agents tradicionals i els nous agents (transversals o específics) de procedència diversa:

serveis d’operadors de telecomunicacions comerç-e de música (botigues en línia) serveis musicals “independents” (Spotify, Pandora,...) xarxes socials organitzadors de concerts negocis de venda d’entrades (Live Nation)

Elements de la indústria de la música

Artistes

Gestió de drets

Editorial música (“discogràfica”)

Distribució física de còpies

Actuacions en viu

Retransmissions (ràdio, TV,internet)

Explotació d’altres drets (no discos)

Usuaris

Organitzadors d’esdeveniments

i comercialitzadors

Difusió discos per ràdio

Comercialització digital

(Streaming, P2P, descàrregues…)

Distribuïdors digitals

Productor musical

Evolució del negoci de la música digital. Font:

http://musicindustryblog.wordpress.com/2014/09/29/digital-ascendency-the-future-music-

forum-keynote/

Evolució dels formats de comerç de música: http://www.digitalmusicnews.com/permalink/2014/08/15/30-years-music-industry-change-30-seconds-less

Indústria del vídeo (DVD, Blu-ray,…)

- Poca autonomia com a indústria (alta dependència de producció-distribució de cinema): és sobretot un circuit de comercialització

-Protecció oficial al “circuit” fins ara (cronologia d’explotació audiovisual)

- Diversificació creixent: del cinema a la televisió (sèries)

- Format de comercialització en crisi: davallada d’ús i d’ingressos * protegit per les “majors” pel seu gran rendiment econòmic (més que les sales i les televisions), perd força.

Indústria del videojoc La primera indústria audiovisual de la nova era:

Múltiples circuits d’accés

Diversos modes d’explotació

Pressupostos de producció en creixement: aparició de “majors” del sector, i mútliples desenvolupadors filials i independents, de baix pressupost

Vinculació a tot tipus d’agents del nou Paisatge audiovisual: informàtica, telecomunicacions, editors, proveïdors de serveis d’accés, etc.

Vinculació creixent amb agents de la indústria del cinema: creació i desenvolupament, edició i promoció * Etapes: els primers creadors de continguts

els primers fabricants d’aparells i de continguts l’entrada dels grans fabricants TIC amb plataformes alternatives Plataformes comencen a condicionar els editors (control a mitges) Tots volen controlar l’edició Aparició d’alternatives a les plataformes: APPs i telecomunicacions

Reacció de les plataformes: terminal multiservei

Productora/Editora Desenvolupadors

Usuari

Distribuïdora tradicional

Vincles amb altres indústries culturals

i proveïdors de plataformes (propietat, acords)

Plataformes digitals

Vincles amb agents TIC

(telecoms, internet, fabricants equips)

Agents i estructura del sector dels videojocs

Plataformes d’accés tradicionals Prestació

d’altres Serveis

audiovisuals i comunicació Mòbils, tabletes, PC

RÀDIO - Models històrics:

Estats Units Comercial, local, network Orígen vinculat als fabricants d’equips i telecomunicacions Articulació posterior amb les networks de televisió Sotmesa a control polític des de l’orígen (Ràdio Act, Communications Act)

Ràdio digital terrestre: força desenvolupada

Europa Múltiples iniciatives inicials: govern, telecomunicacions (PTT públics), fabricants, mitjans de comunicació (pocs casos) Model: monopoli públic (excepció, Espanya), nacional, servei polític i de construcció nacional Liberalització des dels anys 1980’s Actualment: convivència emissores públiques i privades

Ràdio digital terrestre: molt poc desenvolupada FITES HISTÒRIQUES

Marconi: 1899 / transmissions sense fil (radiocomunicació) Evolució de l’electrònica. de forest i altres 1900’s

Primeres emissores: experimentals des de 1909 1920 de forma permanent als EUA: KDKA Pittsburg 1922: ja hi havia als EUA 451 emissores creació de RCA com a empresa de ràdio, procedent de la fabricació d’equips Radio Act (1924) i Communications Act (1934) per regular el caos

1922: es crea la BBC a Londres: acord entre empreses i govern per fer-ho junts. Des del 1926, corporació pública no governamental en monopoli

1924: Ràdio Barcelona Unión Ràdio

Característiques

- Aparició successiva de suports de transmissió ( AM, FM, internet, DAB-RDT,…) Ampliació d’emissors però sense canvi de model Problema clau: l’adaptació del parc de receptors

- Evolució: més dependent de l’ús social que de la innovació tecnològica ?

- Multiplicitat d’espais comunicatius: internacional, estatal, local Conflicte; de la FM=local a la xarxa d’emissores locals de FM

- Economia basada en el baix cost de producció i emissió: a penes genera productores i altres agents del procés ; únic agent significatiu: emissora/cadena (poca externalització)

CINEMA: D’INDÚSTRIA A FORMAT/S ?

La crisi dels circuits de distribució

Característiques:

- Pocs canvis en l’estructura fins a dates recents (Producció-distribució-exhibició)

- Amb la televisió, duplicitat de mitjans físics per a un mateix servei

(com la música amb disc i ràdio).

Implicacions en el finançament de la producció de cinema: dependència progressiva de la televisió

- Tercera finestra (tercer suport físic): el vídeo (i derivats DVD/BR).

Implicacions en el finançament i funció de segona finestra d’explotació

Situació actual:

• Explotació intensiva dels títols

• El problema de l’accés no autoritzat als films

• Necessitat de reordenació de les finestres d’explotació

•  Risc creixent en les inversions: multiplicació de títols i apostes puntuals

• sinergies amb altres desenvolupaments audiovisuals

Model clàssic / original

Productora

Distribuïdora

Sala d’exhibició

Claus:

Model unicanal

Integració vertical P+D o D+SE

Centralitat: la distribució

Model EUA: major P+D Model Europa: contractes P+D i D+SE

Model actual

Productora

Distribuïdora de cinema Agent altres drets

Sala d’exhibició Vídeo/DVD Televisió Altres finestres

TV obert pagament per canal

pagament per visió

TV a la carta (VOD)

Descàrrega i streaming

Pirateria

Conglomeració amb altres Indústries culturals

TELEVISIÓ: De la televisió monocanal a la diversitat de serveis, amb epicentre en els continguts televisius HISTÒRIA

Model Estats Units: Local + privada/comercial + utilitat pública (permet una certa regulació) Origen en els fabricants d’equips receptors (Westinghouse, RCA...) que ja havien desenvolupat la ràdio Networks (CBS, ABC , NBC) per a proveir continguts a les emissores locals

1950’s apareix el cable: funció de suport a la televisió, inicialment canals propis de cable en molts llocs

empreses que operen xarxes en diverses ciutats (MSO) 1970’s: el satèl·lit entre en acció: difusió de canals en zones rurals 1972: HBO, primer canal especific per al cable, de pagament Dos mercats televisius: el cable + sat·lèlit, i les networks. SENSE contacte.

1980’s: creació de grans conglomerats multimedia: Time Warner, Disney, Viacom.... 1994: Inici de les plataformes de TV satèl·lit

1996: Llei de comunicacions (Communications Act) Inici de la competència oberta entre cable, satèl.lit, telecomunicacions i networks. Regulació de les relacions entre emissores i plataformes (Rentrans Act)

MODEL EUROPA Inici: Servei públic + propietat i gestió de l’Estat + abast nacional (Instrument de cohesió nacional: excepció d’Alemanya) (Singularitats: el cas d’Holanda i el servei públic)

1970s: aparició de TV satèl·lit i TV cable Primeres televisions privades “pirates”

1980s Fracàs de les polítiques de promoció cable Auge de la TV satèl·lit

Inici de les televisions privades (Regne Unit des dels 50’s): s’aprofita la possibilitat tècnica de més canals; en alguns llocs, tercer canals regionals

1990s Inici dels grans grups paneuropeus: RTL, Canal Plus, Berlusconi Inici de la crisi de les TV públiques

1995: inici de les plataformes de satèl·lit de pagament. Competència amb cable 2012: límit apagada analògica: ampliació de l’oferta TDT en tots els països

1.  Vectors de l’evolució/transformació de la televisió

Format de transmissió

Suport de transmissió

Àmbit o espai de circulació

Forma de circulació

Format de prestació del servei de l’emissor

Tipus de servei televisiu

Format econòmic del servei de televisió

Tipus d’operador

Estatus polític de la televisió

1. Format de transmissió: Anàlogica (extingida a Europa): bé escàs, molt control Digital: augment de l’oferta de canals

2. Suport de transmissió: Terrestre (TDT) Cable Satèl·lit Internet: IPTV (operador de telecom) i OTT (sense usar serveis d’operadors de televisió ni telecoms, només suportat en web) Mobilitat (Tv mòbil i App)

3. Àmbit o espai de circulació: Local , amb possibilitat de connexió en xarxa (network) Estatal, amb desconnexió local/regional ara: flexible, múltiples espais comunicatius: demarcacions TDT, regional, europea...

4. Forma de circulació: Difusió Distribució (amb accés condicional) A la demanda (VOD) : descàrrega – streaming App

5. Format de prestació del servei: Directe de l’operador TV (als receptors): via TDT, via internet (web) via App Mitjançant plataforma intermediària: cable, satèl·lit, IPTV, OTT Mitjançant plataformes “sindicades”: Hulu, XAL Mitjançant servei del proveïdor dels terminals (TV, consoles,..)

Operador unicadena (una sola programació): usualment, amb llicència TDT Operador multicadena (diverses programacions): en TDT, cable, sat, IPTV...

6. Tipus de servei televisiu TV lineal (programació continua) TV a petició (a la demanda, a la carta) (no lineal): web .... TV aplicació (App)

Denominacions habituals: TV de recuperació (Catch up Tv) TV ubiqua (TV everywhere) TV connectada (HBB, Hybrid Broadband Broadcast) ** OTT (over-the-top): serveis prestats al marge dels operadors de TV i telecomunicacions (serveis de cinema i/o programes)

7. Format econòmic del servei de televisió: Gratuïta per a l’usuari (difusió, descarrega o streaming) Pagament de l’usuari: per canal (dret d’accés)

per paquets de canals (bàsic i premium) per visió (per consum) per visió a la carta (amb descàrrega o streaming)

8. Tipus d’operador: Públic Privat Mixt?

Procedència: Operador televisiu (TDT, cable i satèl·lit) Operador de telecomunicacions (cable i IPTV) De l’àmbit d’internet i TIC (OTT) De l’àmbit de l’ e-comerç (OTT)

9. Estatus polític de la televisió: Servei públic Interès general (utilitat pública) Activitat desregulada

La lògica emergent: Serveis i indústria audiovisual

Una nova idea per a descriure el sector: Indústria Audiovisual

Components: Productors, gestors de drets, ensambladors (editors i programadors de serveis), comercialitzadors externs i interns

Unitat de format: “vídeo”

FORMATS TIPUS:

Serveis de VOD (Vídeo On Demand o Vídeo a petició) (inclou continguts de cinema, televisió)

Serveis de televisió (líneal, i declinacions a petició: App, web, catch up)

Tipologia de serveis VOD

1) De continguts generats pels usuaris (UGC): YouTube….

2) Servei VOD (estricte): accés a films, programes,….

3) Serveis de Catch up TV (Tv de recuperació): TV3 la carta , BBC iPlayer

4) Plataformes sindicades de Catch up TV: Hulu, YouView

5) Vídeos en xarxes socials: YouTube, Facebook, Vine, Periscope,….

TIPOLOGIA de serveis VOD segons el model de negoci:

TVOD: transaction VOD (lloguer, pagar per cada sessió; Filmin, Filmotech) SVOD: subscription VOD (Netflix, Amazon Prime Instant) AVOD: advertising VOD (YouTube, Hulu,…) EST VOD (Electronic Sell-Thru; venda electrònica de còpies ) (iTunes, Amazon video,…)

Serveis mixtos

Agents que hi participen

Productors de cinema Productors de TV Distribuïdors de cinema, televisió, … Canals de televisió Gestors de drets audiovisuals Videoclubs

Altres mitjans de comunicació (premsa, web)

Plataformes de comercialització de televisió Plataformes d’accés de vídeos Plataformes de xarxes socials i buscadors

Propietaris de drets d’esveniments “monetitzables” (clubs esportius, Lliga de futbol, …)

Fabricants d’equips de recepció (terminals, mòbils, viodeconsoles,…) Proveïdors de serveis de telecomunicacions

Comerç digital cultural Comerç digital genèric

Alguns dels conflictes des de la perspectiva “Indústria audiovisual” 1. Què passa quan les televisions són coproductores dels films que van als serveis VOD?

2. Negociació de drets entre tenedors (productors, distribuïdors/ sales agents) i serveis d’accés (sales, VOD,…)

3. Drets d’explotació/distribució: territorials o no; exclusius o no; temproals o indefinits; per a totes les finestres o selecció,…

4. Litigis sobre explotació audiovisual “ubiqua” (“everywhere”): serveis avançats dels operadors de TV versus serveis d’altres operadors

5. Models d’oferta de serveis

6. TV de pagament vs SVOD …. Efecte cord cutting

7. Els serveis OTT dels propietaris d’esdevniments: les grans lligues esportives

Mapa d’agents del sistema televisiu i audiovisual als Estats Units, davant l’escenari digital (internet)

Network (abc, CBS, NBC,..)

+ VOD (Hulu, serveis propis..)

Emissora TV local (per ones)

Xarxa TV cable (local)

Operador TV cable (banda ampla)

(Comcast, TWCable,...)

+ VOD (TVeverywehere)

Operador TV satèl·lit (DirecTV, Dish..)

+ VOD propis)

Comercialitzadors T.I.C. de VOD (Google, Apple, Microsoft, Amazon,...)

Majors cinema/audiovisual (Disney, Warner, Fox, Paramount...)

+ VOD propis

Operador xarxes Telecomunicacions (Verizon, ...)

+ VOD propis

Comercializadors audiovisuals clàssics (sales i Vídeo/DVD)

(Netflix, Blockbuster, cadenes de sales)

+ VOD propis

Editors de canals temàtics TV

+ VOD propis

Productores independents

Distribució de televisió i audiovisual per internet

Estructura i Ecologia dels Mitjans audiovisuals

Curs 2015-16

Tema 3 - TRANSFORMACIONS DEL PAISATGE AUDIOVISUAL: tecnologia i economia

La innovació tecnològica en l’audiovisual: resultats i implicacions

Els canvis econòmics i la revisió dels models econòmics en l’audiovisual

Des dels anys 1980-1990’s vivim canvis profunds en el PAISATGE AUDIOVISUAL des del punt de vista de l’organització i estructura del sistema

En un procés produït per la interacció entre :

- apropiació de la innovació tecnològica

- dinàmica econòmica específica del sector audiovisual i context econòmic nacional i internacional

- regulació nacional i internacional (UE) i context ideològic-polític internacional

- iniciativa/resposta dels ciutadans davant la IT i els models econòmics d’organització de l’audiovisual

En aquest tema ens centrem en els vectors de l’apropiació de la innovació tecnològica i l’economia

Apropiació de la innovació tecnològica

Dinàmica econòmica

Usos socials i hàbits culturals

Polítiques de comunicació (+ regulació)

SENTIT DE L’EVOLUCIÓ DEL S.C.S.

CONTEXT INTERNACIONAL

•  ideològic

•  econòmic

Vectors de l’evolució del sistema de comunicació social

MITJANS CLÀSSICS (premsa, ràdio, televisió)

INDÚSTRIES CULTURALS CLÀSIQUES (cinema, disc, DVD, llibres, videojocs)

NOUS “CIRCUITS” COMUNICATIUS basats en INTERNET + Telecoms (portals, buscadors, serveis de descàrrega, streaming), VOD

XARXES SOCIALS

DINÀMICA DE GRUPS “COMUNICACIÓ/TIC”

NOUS CIRCUITS PUBLICITARIS

Estructures i formats

1.  Una visió “ecològica” de la innovació tecnològica Neil Postman (Five Things We Need to Know About Technological Change) 1. La cultura sempre paga un preu per la tecnologia Cada avantatge que ens ofereix una tecnologia bé acompanyat d’un desavantatge (que pot ser encara més important que l’avantatge). Ex: el cotxe: mobilitat/contaminació.

2. Els avantatges i desavantatges d’una nova tecnologia no sempre es distribueix equitativament entre la població La introducció d’una nova tecnologia crea guanyadors i perdedors. Ex: oficis TIC/oficis culturals

3. Dins de cada tecnologia hi ha una idea o més, molt poderoses, que sovint estan ocultes a causa de la seva naturalesa abstracta Cada tecnologia té una filosofia pròpia: en l’ús de la ment, del cos, com codifica el món, quins sentits amplifica, quines tendències intel·lectuals i emocionals desprecia. …

4. El canvi tecnològic no és addititu, és ecològic (“orgànic”) Analogia d’una gota de líquid vermell en un got d’aigua, canvia el color de tot: Cada nou mitjà ho canvia tot. La impremta, el cinema, la ràdio, la televisió… internet, el mòbil

5. Els mitjans tendeixen a esdevenir mítics Tendència a pensar que les tecnologies formen part de l’ordre natural (creació divina/regals de la natura), i no artefactes produïts per l’home en un context polític i històric determinat.

6. Alhora, fenomen de resistència social al canvi tecnològic?

2. L’impacte de la innovació tecnològica

La innovació tecnològica propicia una millora tècnica, reducció de costos i increment de la productivitat que en fa viable l’explotació

La majoria de les innovacions tecnològiques entren al món en un estat primitiu i passen per un llarg procés de millora tècnica i reducció de costos, fins a desencadenar un increment de la productivitat que propicia que siguin adoptades pels agents del sistema o per nous agents que hi entren

En paral·lel al procés d’innovació i reducció de costos s’exploren models d’explotació comercial de la tecnologia. En la majoria dels casos, aquests models no són evidents, i necessiten d’un llarg procés de reflexió sobre les possibilitats de negoci

que pot generar. I procediments d’assaig i error. Ex: vídeo a la carta, OTT, ...

3. Innovació tecnològica i perspectiva econòmica: la incertesa

La incertesa condiciona les inversions econòmiques en IT:

Fracàs. La recerca en innovació tecnològica o aplicació de la IT pot fracassar en els seus objectius

Ritme de la innovació. Previsió de temps de vigència fins a la seva substitució

Comodificació (de commodity): no importa qui presta o fa l’activitat La IT pot donar per resultat un nou servei, activitat, format, però impossible de gestionar en benefici per al seu promotor. Exemple: notícies en mitjans digitals, whatsap, videos on line: l’important és l’activitat, no té valor qui la proporciona

Cost. Quin impacte pot tenir en els costos de les activitats? A qui beneficia? A qui perjudica? Com altera l’equilibri del sistema: més/menys competència, més/menys barreres d’entrada, nous models d’explotació, noves aliances d’agents?

Regulació. Previsions sobre la possibilitat que la regulació freni/acceleri l’apropiació de la IT (per por a la pirateria, a la competència, a la desigualtat social,….)

Conseqüència: aquests factors seran clau en l’anàlisi de l’aportació del vector “apropiació de la innovació tecnològica” a la dinàmica del sistema audiovisual

4. Efectes de l’apropiació de la IT en les pràctiques socioculturals

Fragmentació de l’audiència (consum) entre mitjans tradicionals i serveis nous

Modificació dels perfils d’usuaris i usos dels mitjans i serveis: La “televisió” (com a format d’explotació) perd atractiu entre els joves – AV no lineal La TV de pagament, desplaça “l’hora dels nens” a la TV

Resistència a l’acceptació de canvis... per tradició (pagament pel futbol) // per analfabetisme tecnològic

... i tradició d’atracció col·lectiva per la innovació (tecnològica, comunicativa....)

- Canvis dels hàbits laborals, d’oci i formes de vida pels canvis d’usos audiovisuals

- La narració, la navegació i la participació (joc) com a forma de relació amb l’audiovisual

- Cultura de l’”automassmedia” (M. Castells)

- La cultura de l’acceptació de la pirateria: un element clau

5. Apropiació de la innovació tecnològica en el sistema audiovisual

- L’apropiació de la innovació tecnològica esdevé:

motor econòmic: més indústries, més consum,...

motor per a la innovació comunicativa: - nous circuits, nous formats, noves formes de relació - desplaçament de la competència cap les fases de distribució i accés

motor de noves cultures d’ús audiovisual: - Internet i videojocs, motors del canvi en el sistema audiovisual (sobretot entre els més joves) - Internet social media (web 2.0): noves aplicacions motor, substituint les purament de consum audiovisual i informació aplicacions (app) (mobilitat) integren pràctiques els circuits audiovisuals dominants - Es reformula tecnològicament la “pirateria”: amenaça al sistema. Emergeixen les alternatives conciliadores: descàrregues i streaming legals de música, cinema i televisió 6. Impacte de l’apropiació de la IT en el sistema Audiovisual

- Convergència tecnològica: en la producció, en l’accés i en la comercialització

- Abaratiment de l’accés a la producció i de la producció: més accessible a tots els agents interessats a “audiovisualitzar

- Opulència de l’oferta de mitjans i serveis

- Flexibilitat de serveis i productes audiovisuals (adaptabilitat als interessos dels usuaris)

- Flexibilitat dels espais comunicatius però auge de l’espai global amb internet, malgrat les barreres que signifiquen els drets territorialitzats

- Flexibilitat de les formes de comercialització. Per tant, possibilitat de més serveis, innovadors, i - Multiplicació de formats d’ús de l’audiovisual: nous circuits

- Augment i diversificació de canals de distribució per als operadors clàssics dels mitjans: multiplicació de circuits

- Possibilitat de nous proveïdors (distribuïdors, comercialitzadors) audiovisuals multisuport, multicanal

- Vinculació amb altres cadenes de valor/sector: telecomunicacions, comerç electrònic

RESULTAT:

-  RUPTURA de cadenes productives tradicionals: RUPTURA DE LA LÒGICA DE MITJÀ-INDÚSTRIA EN L’AUDIOVISUAL

-  Ruptura de l’esquema: MITJÀ DE COMUNICACIÓ = MONOPOLI DE L’ACCÉS AL GRAN PÚBLIC: les agències de notícies, les productores, els creadors, la publicitat,... poden arribar al públic sense intermediació)

-  Aparició d’innovacions disruptives:

•  circuits audiovisuals amb especificitats exclusives a internet (i agents específics) : YouTube, Vímeo, e-games. •  Possibilitat de generar “veritables” ecosistemes audiovisuals: iTunes, Youtube, Amazon... Netflix? •  Nous serveis: streaming •  Nous serveis over-the-top (OTT) : VOD, TV Everywhere

Dinàmica econòmica del sistema audiovisual (comunicatiu)

1.Idees preliminars (context):

Creix la demanda de suports per a comunicar (“audiovisualitzar”) sobre idees, productes i fets (relats, entreteniment, publicitat i informació)

Hi ha més dispersió del consum, que obliga a recorreguts amplis per localitzar l’usuari dels serveis comunicatius (audiovisuals i altres)

Hi ha més agents socials interessats a produir i comunicar (comercialitzar) continguts

És evident l’existència d’un corrent de pensament molt estès sobre la naturalitat de l’accés gratuït a les produccions

2. Revisió de les bases econòmiques de l’audiovisual (context)

- Veritable motor de l’evolució?? (de l’interès per explotar econòmicament la innovació tecnològica depèn l’evolució del Sistema comunicatiu)

- Audiovisual “esclata” com a sector atractiu per als inversors: des de la televisió renovada fins a internet audiovisual (activitats emergents: MCN, OTT) però no per a les indústries clàssiques, que han de reformular la seva estructura (cinema, música)

- Recuperació de la tendència a la vertebració de grans grups, interrompuda per la crisi, amb integració vertical, horitzontal en el marc de la lògica de serveis, per a establir sinergies econòmiques (producció, explotació i finançament)

- Integració creixent dels agents TIC (telecomunicacions, internet, equips tècnics) i dels agents dels continguts (MOTOR real?)

- Vinculació creixent de l’audiovisual al comerç electrònic (pel pas del consum lineal al consum a la carta)

- La inseguretat regulatòria retrau inversions en el sistema audiovisual des del propi sector; és més fàcil des de les telecomunicacions (menys arriscat i aprofiten el corrent regulador actual) des de les TIC i des del comerç-e

- 

3. El finançament de l’activitat audiovisual

La viabilitat depèn dels costos i els ingressos

COSTOS

- De creació: augmenten pel que fa al talent (més disputat), però alhora fenòmens d’externalització, de precarització, de pèrdua d’identificació creador-empresa. Fenòmens derivats: fiabilitat de les propostes comunicatives, credibilitat, identitat de la marca (reflectit en la programació o catàleg de produccions)

- De producció: baixen els industrials i d’ús de la tecnologia

- De comercialització: poden augmentar, per l’augment de la competència - Més despeses de promoció - Més intensivitat en l’explotació (més còpies, en més canals de TV, en més serveis de VOD) - però menys dependència de la primera finestra d’explotació (tant en cinema com en televisió) INGRESSOS

Evolució diferent de les fonts tradicionals: usuaris ajuts públics publicitat vendes a tercers subsidi creuat (cinema-TV, TV privada i telecoms a operadors de TV pública)

“Noves” vies de finançament: - emplaçament de producte, publicitat nativa, marketing de continguts, patrocinis - ingressos per participació ciutadana - merchandising, noves finestres d’explotació i nous serveis de consum audiovisual - “comerç” (monetització) de dades d’usuari - venda “programàtica” de publicitat

NOVA FORMULACIÓ DE L’EXPLOTACIÓ DE L’AUDIOVISUAL

- revisió de les formes productivo-organitzatives (integració vertical, horitzontal, multimedia, multisectorial, internacional i hardware-continguts) - revisió de les polítiques d’externalització/ internacionalització de funcions - revisió de les fórmules de comercialització: “desensamblatge de l’audiovisual”

4. Es redimensiona l’economia de la “televisió”

- encariment general dels costos de programació o catàleg, per la competència pels continguts “d’alt valor” (que es compensa amb dificultat amb els continguts de baix cost)

- L’esport esdevé un dels motors de l’economia de la televisió (i d’internet audiovisual??)

- consolidació del pagament d’usuari com a font aportadora de recursos, alternativa a la reducció del pes de la publicitat i les aportacions públiques

- crisi de l’economia de “l’empaquetat” (programació) com a base dels canals tradicionals, per l’auge del consum no lineal

- crisi de l’economia de l’”empaquetat de canals” (bàsics i premiums) com a base de la televisió de pagament * preus creixen molt pels costos de contingut (cable, sat i iptv) * existència de minipaquets (d’operadors tradicionals i nous) * petició de paquets “flexibles” * integració de la TV en ofertes “triple play” y “quàdruple play”

- auge de l’economia del “desempaquetat” (accés a continguts de canals, productores, esdeveniments) mitjançant serveis SVOD, AVOD, TVOD i OTT en general

** problema: cost final del consum “domèstic, superior a l’empaquetat) 5. Es redimensiona l’economia del “cinema”

- El cinema pot desvincular progressivament el seu finançament de la televisió ... a favor dels operadors de VOD i OTT (vinculats a les TIC), si esdevenen circuits majoritaris

* ja que està necessitat de suplir la reducció d’ingressos de sales i DVD

Altres vies de millora:

- desgravacions fiscals, subvencions i incentius a l’entrada de coproductors financers - sinergies (amb videojocs, merchandising,...)

- re-explotació del catàleg en noves finestres ( i creació de finestres d’explotació VOD pròpies sense intermediaris)

- obertura a nous mercats (Àsia en el cas de les majors, per ex)

- persecució de la “pirateria”

- inclusió dels serveis de producció de cinema en grups audiovisuals multiactivitat, evitant la dependència exclusiva dels ingressos generats pels films

- noves formes d’explotació en sala/DVD: tarifes planes, agregar valor (“experiència”, ofertes)

Els conflictes relatius als drets d’autor i la Propietat Intel·lectual (PI)

COPYRIGHT: Regula els drets morals (atribució, integritat i divulgació) i patrimonials (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació

- La remuneració dels autors, fonament del sistema de les indústries culturals. Diferències: segons les normes anglo-saxones, els drets d’autor pertanyen al productor, i a l’Europa continental a l’autor (no una empresa, sinó una persona física)

- La remuneració dels ensambladors (editors, programadors) -explotadors dels drets de propietat intel.lectual-, fonament del sistema de les indústries culturals

Drets d’autor remunerats:

1. Per l’explotació econòmica de l’obra (venda i lloguer de còpies, accessos) 2. Per la comunicació pública de l’obra (ràdio, TV, ….) 3. Compensació pel dret del ciutadà a fer-se una còpia privada de l’obra (que ha adquirit legalment)

Les societats i ens de gestió dels drets (Espanya: SGAE, EGEDA, DAMA, CEDRO, AISGE….)

El cas espanyol: Derechos morales: Reconocidos para los autores y para los artistas intérpretes o ejecutantes. Estos derechos son irrenunciables e inalienables, acompañan al autor o al artista intérprete o ejecutante durante toda su vida y a sus herederos o causahabientes al fallecimiento de aquellos. Entre ellos destaca el derecho al reconocimiento de la condición de autor de la obra o del reconocimiento del nombre del artista sobre sus interpretaciones o ejecuciones, y el de exigir el respeto a la integridad de la obra o actuación y la no alteración de las mismas. Derechos de carácter patrimonial: Hay que distinguir entre:

Derechos relacionados con la explotación de la obra o prestación protegida:

Derechos exclusivos: permiten a su titular autorizar o prohibir los actos de explotación de su obra o prestación protegida por el usuario, y a exigir de este una retribución a cambio de la autorización que le conceda. Los derechos de remuneración: a diferencia de los anteriores, no facultan a su titular a autorizar o prohibir los actos de explotación de su obra o prestación protegida por el usuario, pero obligan a este al pago de una cantidad dineraria por los actos de explotación que realice (cantidad determinada por la ley o por las tarifas de las entidades de gestión). Derechos compensatorios, como el derecho por copia privada que compensa los derechos de propiedad intelectual dejados de percibir por razón de las reproducciones de las obras o prestaciones protegidas para uso exclusivamente privado del copista.

Alternatives dins la gestió dels drets d’autor:

Creative Commons (2002, EUA). Autorització al públic a utilitzar les creacions. Abasta totes les formes d’explotació, mitjà, format, és de caràcter gratuït i a perpetuïtat, però no afecta al cobrament de la compensació per còpia privada.

Copyleft. Clàusula contractual que obliga a heretar la llicència de l’obra en què es basa una altra obra (no és el contrari que el copyright)

GNU GPL (General Public License). Aplicada en el món del software, és la primera de les llicències copyleft. Creada el 1983 per Richard Stallman per tal de desenvolupar un sistema operatiu similar a Unix (la hacker culture, el software lliure (codi font) i la lluita contra el copyright i les patents de software).

Els conflictes:

1. L’accés i l’apropiació no autoritzada de les produccions audiovisuals (“pirateria”)

2. Com evitar la tecnologia com a “facilitador” del fenomen, amb canvis permaments (DRM,…)

3. La “reparació” (compensació) als autors pel seus drets. Les fórmules pòpies de l’era digital. El “canon digital”. La llicència global?? http://fr.wikipedia.org/wiki/Licence_globale#Europe

4. la persecució de l’accés il·legítim a continguts amb drets d’explotació de la PI. Alternatives: - perseguir els “editors” de llocs d’accés - perseguir els usuaris (model francès, HADOPI; model EUA: autoregulació) - “Follow the money”: (EUA i Regne Unit amb autoregulació; aviat Holanda, Itàlia, Alemanya, per regulació): llistes negres amb els qui fan possible econòmicament els serveis d’accés (anunciants,…)

Estructura i Ecologia dels Mitjans Audiovisuals Curs 2015-2016

Tema 4. Les polítiques i la regulació sobre l’audiovisual

Implicació de les polítiques públiques en el desenvolupament del paisatge audiovisual: la regulació

Principals temes de regulació: concentració i pluralisme, estatus jurídic dels serveis audiovisuals, servei públic i gestió pública de l’audiovisual, autoritats de regulació, mesures de foment, cronologia d’explotació,…

Primera part. Perspectiva general

Implicació de les polítiques públiques i la regulació en el desevolupament del paisatge audiovisual Per què polítiques audiovisuals?

Intervenen per a ORDENAR múltiples aspectes que afecten l’evolució del sistema audiovisual:

- Dirimir en els conflictes entre agents audiovisuals (de la mateixa fase de la cadena de valor o de fases diferents, i de cadenes de valor diferents)

- Dirimir en els conflictes entre agents audiovisuals i ciutadans

- Protegir els drets de cada agent del sistema

- Controlar l’ús adequat dels recursos tècnics assignats als agents (ràdio, TV) - Controlar el compliment per part dels agents de les normes que ordenen el funcionament del sistema

- Facilitar, estimular o restringir la viabilitat econòmica dels serveis

Respecte a l’apropiació social de la innovació tecnològica: - Promoure (o restringir) el desenvolupament de nous serveis audiovisuals - Estimular/frenar el ritme d’incorporació de la innovació tecnològica a l’audiovisual - Fer front i ordenar els nous usos i pràctiques audiovisuals ...

1

Elements i influències que intervenen en les polítiques audiovisuals

Iniciativa de política pública audiovisual

POLÍTICA AUDIOVISUAL

AUTORITATS PÚBLIQUES

Context econòmic internacional Context ideològic internacional

Dinàmica econòmica del sistema comunicatiu

Incorporació de la innovació tecnològica

Resposta sòcio-cultural a les propostes comunicatives

AGENTS PRIVATS

Operadors de serveis (canals,TV, sales cinema, Operadors portals,...)

Productors (TV, cinema...)

Anunciants/publicitat

Fabricants d’equips i telecomunicacions

Nous entrants

Grups organitzats d’usuaris

VECTORS DE L’EVOLUCIÓ DEL SISTEMA COMUNICATIU

2

Autoritats públiques que intervenen en les polítiques audiovisuals:

- Autoritats convencionals: executiu, legislatiu, judicial

- Noves autoritats públiques: autoritats independents, agències públiques

Exemples d’autoritats independents: CAC, CSA. OfCom , Agcom, FCC

Exemples d’agències públiques: Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), Instituto de la Cinematografia y las Artes Audiovisuales (ICAA), British Film Institute (BFI), Centre National du Cinema et de l’Image Animée (CNC), ...

- Agències internacionals: OMC, UIT, UNESCO

Corporacions de prestació pública de serveis audiovisuals (RTV) (agents públics que intervenen, tot i no ser autoritats públiques)

POLÍTIQUES AUDIOVISUALS =

= Resultat de l’articulació i la conciliació de drets i obligacions, en una societat i context concret, en relació amb el conjunt de mitjans i serveis audiovisuals:

DRETS FONAMENTALS: Lliure iniciativa/empresa Llibertat d’expressió Llibertat d’informació Accés a la informació Accés a la cultura

OBLIGACIONS: Protecció de la infància Protecció de les minories Protecció del patrimoni lingüístic Protecció del patrimoni cultural Promoció del pluralisme …

PROBLEMES FONAMENTALS:

Hi ha recursos comunicatius suficients (freqüències, ...)?

Està garantida la viabilitat econòmica del sistema? (I dels seus components (cadenes de valor, fases del procés)

Com es garanteixen millor els drets dels ciutadans i dels agents del sistema?

SOLUCIONS possibles:

Determinació de l’estatus jurídic de l’activitat

Possible prestació directa de serveis

Arbitratge sobre els drets dels agents privats

Control del compliment de les normes arbitrades

Garanties per a la preservació dels drets fonamentals: mesures de foment i suport

3

En conseqüència, les polítiques audiovisuals es basen en:

a) el reconeixement del paper dels mitjans i serveis audiovisuals (de comunicació) en la societat

b) la necessitat d’assegurar l’equilibri entre el mercat i la salvaguarda de l’interès general.

ON DISCREPEN O ES DIFERENCIEN LES POLíTIQUES AUDIOVISUALS?

1) En determinar quin és el punt d’equilibri

2) Què significa l’interès general, com es determina

3) Elecció de mesures (per a transformar o no el sistema audiovisual, o per assegurar l’estatus dels agents del sistema,...)

Factors conjunturals que afecten les polítiques audiovisuals:

1. Com (en quina direcció) aprofitar les oportunitats que ofereix la innovació tecnològica. Exemple: quines condicions de mercat cal crear per a enfortir l’evolució tecnològica, o per a frenar-la per no crear diferències socials en l’accés.

2. Com treballar sobre els diversos punts de la cadena de valor de la indústria audiovisual (les fases del procés de comunicació) per a l’eficiència de la política de comunicació. Exemples: incidir en la producció, en la distribució, en les fonts dels continguts, etc.

3. Com protegir la identitat cultural i/o la col·laboració cultural

4. Com harmonitzar la finalitat econòmica de la iniciativa privada en l’audiovisual amb els objectius i funcions d’interès general dels mitjans/serveis

5. Com assegurar la viabilitat econòmica del sistema, sense quedar enrere respecte a altres països, fer front a la globalització i el risc dels colonialismes econòmics, etc.

Conseqüència; les polítiques audiovisuals estan relacionades amb altres polítiques públiques: educativa, econòmica, industrial, cultural, tecnològica,...

4

Segona part:

Principals àmbits, agents i instruments d’actuació en les polítiques audiovisuals

Formes d’intervenció:

1. Regulació. Fixar el marc general desitjat per al sector

2. Foment. Procurar -amb intervencions sobre el mercat- que s’arribin a produir els resultats que es persegueix amb la política audiovisual. Inclou el foment i la preservació de l’estat de coses

3. Control. Vigilar que els actors del sistema audiovisual compleixin les funcions que tenen autoritzades o concedides, i en els termes que se’ls ha autoritzat (obligacions).

4. Prestació directa de serveis. Realitzar activitats o serveis que no es considera adequat deixar a la iniciativa privada, o fer-les en concurrència amb la iniciativa privada. Poder judicial

De les seves decisions poden derivar-se polítiques audiovisuals

* intèrpret dels conflictes d’interpretació/validesa de les regulacions (lleis, ordres, decrets, etc.)

* arbitratge en els conflictes: entre agents del sistema comunicatiu, entre ells i els ciutadans, i entre ells i l’Administració Pública

Parlament (poder legislatiu)

Intervé (segons els països):

- Nomenaments: De responsables de serveis públics de RTV Dels membres de les autoritats independents de comunicació

- Control de l’acció del govern i dels organismes públics audiovisuals

- Legislació: elabora l’ordenament fonamental

5

EL GOVERN (PODER EXECUTIU)

I l’Administració pública i les autoritats independents i organismes públics de gestió i/o control

La seva funció és PROPOSAR, DIRIGIR i GESTIONAR LES POLÍTIQUES AUDIOVISUALS:

- Crear-estimular l’existència d’unes condicions del sistema i del mercat audiovisual (sobretot amb polítiques de foment [vegeu diapositives següents])

- Proposar legislació al Parlament i elaborar la regulació executiva

- Autoritzar o impossibilitar activitats o actuacions dels actors privats o altres actors públics (exemple: compres, fusions)

- Controlar el funcionament del sector, vigilar les actuacions dels actors

- Proposar la línia d’actuació dels operadors públics audiovisuals Accions de foment a. Mesures econòmiques

- Polítiques de subvencions directes: en concurrència/excloses de concurrència; puntuals, continues en el temps (cada any), amb conveni o sense.... (inclou contractes-programa dels operadors públics) Sobretot suvencions ICAA i ICEC a la producció de llargs, curts, animació, document, a la distribució, presència en sales, presència en festivals, etc

- Polítiques de subvencions indirectes: Reduccions de tarifes (ex: transport de senyal TDT), ús de recursos públics gratuïts o bonificats (p.ex: acccés gratuït a l’emissió per ones).

- Polítiques fiscals: IVA reduït o augmentat, desgravacions per inversions en tecnologia, incentius a la inversió en producció de cinema o TV (o videojocs,....)

- Subsidi creuat sota control públic: Dotació de fons de foment per a algunes activitats audiovisuals, via imposició de taxes en d’altres: cinema, televisió pública.

- Altres (impròpies):

Publicitat institucional, adquisició de còpies (discos, DVDs, pel·lícules),...

6

Ajudes tradicionals del Ministeri de Cultura (ICAA), en revisió a l’actualitat

- Ayudas para el desarrollo de proyectos de películas cinematográficas de largometraje. –  Ayudas para el desarrollo de guiones para películas de largometraje. –  Ayudas a la producción de largometrajes, y a la producción de largometrajes en régimen de coproducción internacional. –  Ayudas a la amortización de largometrajes: –  Ayudas a la producción de cortometrajes: A proyectos y realizados. –  Ayudas a la producción de series de animación sobre proyecto. –  Ayudas a la producción de películas y documentales para TV sobre proyecto.

•  Ayudas a la minoración de intereses de préstamos bancarios: –  Para la exhibición cinematográfica y para la adquisición y mejora de equipamientos de producción cinematográfica. –  Para la financiación de la producción.

•  Ayudas para la realización de obras audiovisuales con empleo de nuevas tecnologías. •  Ayudas a la distribución de películas cinematográficas comunitarias. •  Ayudas para la participación y la promoción de películas en festivales internacionales

b. Altres mesures per a la salvaguarda de la viabilitat i l’existència del sistema i dels seus components

- Limitació de l’oferta per sota de les possibilitats que la tecnologia permet: llicències de ràdio i televisió terrestres, xarxes de cable,..

- Imposició de quotes obligatòries sobre continguts: quotes de producció d’independents, quotes lingüístiques, quotes nacionals/europees,..

- Normes must carry / must be found

- Cronologia d’explotació audiovisual

- Altres restriccions a la lliure empresa per a la viabilitat del sector: * prohibició de publicitat en TV de sectors, per protegit serveis (ex: Cinema en TV a França) * Límits a la publicitat en televisió * Límits a la integració vertical d’empreses * Límits a la concentració horitzontal, etc. * Límits i restriccions a les empreses multiactivitat (subsidiament creuat)

- Limitació i control de preus/tarifes de serveis (p. ex: TV de pagament) 7

2. Restriccions al dret a realitzar l’activitat audiovisual

d) Condicions d’accés a l’estatus de prestador de mitjans i serveis AV: llicències. Restriccions segons: mitjans, agents i fases del procés.

e) Identificació i transparència de la propietat de les empreses prestadores de serveis (només en RTV per ones, en la fase d’ensamblatge, no en producció)

f) Participació estrangera en alguns serveis audiovisuals (TDT, ràdio)

g) Control i regulacions per a garantir el pluralisme

h) Control i regulacions per limitar la concentració de la propietat:

** vegeu més endavant CONCENTRACIÓ I PLURALISME

3. Accions sobre les condicions de prestació de l’activitat audiovisual

i) Normes per a la preservació i foment de la identitat cultural i lingüística

j) Regulació de l’accés a fonts d’informació (oficials, esports,...)

k) Regulació dels drets d’autor i propietat intel.lectual

l) Establiment de categories de serveis amb privilegis o reserves (ràdio educativa, televisió comunitària, mitjans del tercer sector ...)

m) Protecció del públic respecte als continguts: restriccions en la publicitat, programes, etc.

8

Polítiques sobre la propietat, el pluralisme i la concentració dels mitjans audiovisuals

1. Justificació de polítiques restrictives sobre la propietat dels mitjans/serveis audiovisuals i de comunicació:

- Escassetat de recursos disponibles (ones) - Capacitat de competència que pot mantenir el mercat - Capacitat dels prestadors de serveis/mitjans de capitalitzar les funcions de la comunicació pública - Necessitat de protegir la realització de les funcions socials de la comunicació

I sobretot: - Necessitat de garantir pluralitat, diversitat, pluralisme i limitar la concentració de la propietat

2. Quin és l’objectiu: Assegurar pluralitat? assegurar diversitat? assegurar pluralisme? Limitar la concentració de la propietat: objectiu o instrument? Tipologia de perímetres d’identificació, mesura i control del pluralisme:

1. Pluralisme intern: (només mitjans públics) 1.1. Diversitat de continguts 1.2. Pluralitat d’agents socials i polítics presents

2. Pluralisme extern

2.1. Control de la pluralitat externa horitzontal a. Perímetre de mesura: servei, mitjà b. Espais comunicatius que es prenen en cosideració (local, regional, estatal) c. Tipologia d’agents considerats (públics, privats lucratius, tercer sector)

2.2. Control de la pluralitat externa vertical (integració vertical d’agents o participació acumulada d’un agent en fases successives del procés; mecanismes de garantia de diversitat: quotes?)

2.3. Pluralitat externa: entorn de sistema Definició de perímetre de sistema; restriccions crossmedia

9

Mètodes usuals de limitació de la concentració

Articulant una combinació de:

1. Tipologia de mitjans/serveis ... fins a sistema 2. Espais comunicatius (un o múltiples) 3. Mecanismes de mesura:

a) Participació en el capital b) Títols o llicències acumulables (per l’agent mesurat) c) Cobertura acumulable (audiència potencial) d) Quota de mercat

d.1. d’audiència (quota, audiència mitjana, audiència acumulada,...) d.2. d’ingressos (publicitaris, totals, amb/sense subvencions)

e) combinacions dels anteriors

Alternatives: Investigació sobre el benefici de l’interès general de l’operació de concentració entre empreses Exemples: Restriccions específiques dels governs (o autoritats independents) a concentracions empresarials: Espanya (Mediaset+Cuatro, Antena 3+Sexta, Sogecable+Via digital, França (TF1+TPS+canals petits), Estats Units (Comcast-NBCUniversal. ATT+directTV)

Cinquena part.

Autoritats de regulació i control de la comunicació audiovisual Autoritats judicials Parlament Govern Administració pública Autoritats independents

Justificació de l’exercici de les funcions d’ordenament i control específics en l’audiovisual

1. Si els mitjans són instruments de formació d’opinió pública: poden els governs assegurar el funcionament just i adequat de les empreses comunicatives, sense supeditar-les als seus propis interessos?

2. cal satisfer l’articulació entre els drets fonamentals de llibertat d’expressió, dret de rebre informació, dret a la participació social i política i dret a una opinió pública lliure. Però això significa ARBITRAR I ARTICULAR LA RELACIO de forces DESIGUAL ENTRE EMISSORS I RECEPTORS. Pot el govern o el parlament assegurar la neutralitat entre forces diferents?

4. L’ESTAT ÉS ART I PART: presta serveis i controla els que gestionen altres. POT COMPLIR LES DUES FUNCIONS AL MATEIX TEMPS?

5. POT SER GARANTIA, EN TANT QUE ACTOR polític del sistema, DEL PLURALISME I L’OPINIO PUBLICA LLIURE? Tenint en compte que ell és el destinatari de les reaccions de l’opinió pública?

10

D’aquí LA NECESSITAT D’AUTORITATS PER A LA COMUNICACIÓ SOCIAL:

ESPECÍFIQUES i INDEPENDENTS

- d’autorregulació - de corregulació - externes al sector (administració pública)

Possibles garanties d’independència (plantejaments típics)

- Durada dels mandats dels membres (no coincidents amb legislatures) - Reelegibilitat limitada - No revocabilitat dels membres - dedicació exclusiva i no relacions professionals ni empresarials amb el sector

* Independència econòmica de l’autoritat * personalitat jurídica pròpia * autonomia orgànica * plena capacitat d’actuació administrativa

PERÍMETRES POSSIBLES d’actuació de l’autoritat

Tots els mitjans Mitjans audiovisuals Internet Xarxes de telecomunicacions Serveis avançats de comunicació

Continguts i empreses Continguts

Competències Autorització de fusions i compres de mitjans (vetllar pel pluralisme i la no concentració) Designació de directius de mitjans públics Transparència en la propietat o titularitat dels mitjans Continguts: pluralisme polític, presència de violència, sexisme i altres continguts sotmesos a restricció Continguts: compliment de les normes sobre publicitat condicions d’accés a les xarxes de telecomunicacions (preus, límits, etc,.) Polítiques de subvencions, ajuts i foment en general Control de la difusió/audiència i posicions dominant

Proposició de marcs normatius Consulta en decisions polítiques d’executiu i legislatiu Control de compliment de normes existents (inspecció) Imposició de sancions Concessió de llicències o intervenció en la concessió per a operar en els mitjans de comunicació Regulacions sobre ètica, dret de rèplica Tramitació de denúncies sobre els mitjans Establiment del catàleg d’esdeveniments d’interès general Supervisió de la gestió dels mitjans públics Arbitrar en conflictes entre empreses

11

.../...

•  Continguts: pluralisme polític, presència de violència, sexisme i altres continguts sotmesos a restricció •  Continguts: compliment de les normes sobre publicitat •  condicions d’accés a les xarxes de telecomunicacions (preus, límits, etc,.) •  Polítiques de subvencions, ajuts i foment en general •  Control de la difusió/audiència i posicions dominants •  Arbitrar en conflictes entre empreses •  Regulacions sobre ètica, dret de rèplica •  Tramitació de denúncies sobre els mitjans •  Establiment del catàleg d’esdeveniments d’interès general •  Supervisió de la gestió dels mitjans públics

Estructura i Ecologia dels Mitjans Audiovisuals Curs 2015-16

Tema 4 (part 6) Les polítiques i la regulació sobre l’audiovisual

Els conflictes de la televisió

1. Factors principals que incideixen en l’establiment de polítiques específiques sobre televisió (en el paisatge del segle XX)

Necessitat d’organitzar l’ús d’un recurs públic escàs: les ones

Importància política i capacitat d’incidència de la TV en l’opinió pública

Importància econòmica de la televisió, i posició central en el sistema comunicatiu

Tradició d’estatut jurídic de servei públic o interès general de la RTV

Riscos i conseqüències de la participació de la iniciativa privada en la televisió

Comença la dificultat de regular la TV al ritme de la innovació tecnològica (inestabilitat del marc regulador) i de les exigències del mercat.

12

2. Principals eixos de transformació de les polítiques (segle XXI)

La convergència dels models televisius als països occidentals: convivència entre mercantilització i servei públic

Els conflictes en la definició i l’assignació de la missió de servei públic televisiu: funcions, finançament i gestió; definició de serveis que inclou

La convergència entre televisió i telecomunicacions Les polítiques i la regulació sobre nous serveis audiovisuals: obligacions i condicion s per als serveis VOD en totes les modalitats i OTT, comercialitzacíó triple play i quàdruple play, les telecoms com a “finançadores” de la televisió, …

Dificultat de regular la TV al ritme de la innovació tecnològica (inestabilitat del marc regulador) i de les exigències del mercat.

3. Context “comunicacional” de les polítiques sobre televisió

* Competència i conflicte entre sector públic i privat de la televisió Pèrdua de “pes” del sector públic en la ràdio i televisió Demanda de més capacitat i llibertat d’acció de la iniciativa privada Crisi de l’estatut de servei públic: necessitat de redefinir les funcions La competència pública-privada per l’abastiment de continguts

* La protecció del dret dels ciutadans a mitjans plurals i de qualitat

* Tendència a l’oligopolització de l’audiovisual privat: concentració i internacionalització dels continguts i agents operadors.

*La regulació de la TV en l’entorn d’internacionalització comunicativa

* Dificultats de gestió de la regulació de la innovació tecnològica en el perímetre de la TV: TDT, TV/IP, TV a la carta (serveis no lineals) , aplicacions

13

La definició de la missió de servei públic a la Unió Europea Tratado de Amsterdam (1997). Unión Europea Protocolo anexo al Tratado constitutivo de la Comunidad Europea.

LAS ALTAS PARTES CONTRATANTES, CONSIDERANDO que el sistema de radiodifusión pública de los Estados miembros está directamente relacionado con las

necesidades democráticas, sociales y culturales de cada sociedad y con la necesidad de preservar el pluralismo de los medios de comunicación,

HAN CONVENIDO en las siguientes disposiciones interpretativas, que se incorporarán como anexo al Tratado constitutivo de la Comunidad Europea:

Las disposiciones del Tratado constitutivo de la Comunidad Europea se entenderán sin perjuicio de la facultad de los Estados miembros de financiar el servicio público de radiodifusión en la medida en que la financiación se conceda a los organismos de radiodifusión para llevar a cabo la función de servicio público tal como haya sido atribuida, definida y organizada por cada Estado miembro, y en la medida en que dicha financiación no afecte a las condiciones del comercio y de la competencia en la Comunidad en un grado que sea contrario al interés común, debiendo tenerse en cuenta la realización de la función de dicho servicio público.

4. Paràmetres sobre els que es realitzen les polítiques de TV actuals

1.  Delimitació del perímetre i definició dels concepte televisió 2.  Definició i articulació d’espais comunicatius dins els serveis de televisió

3.  Articulació de la regulació i les polítiques sobre TV amb l’emergència de serveis fruit de la innovació tecnològica (modalitats de VOD, OTT, aplicacions)

4.  Atorgament d’estatut jurídic a les activitats i serveis dins la TV

5.  Condicions de gestió pública i privada de la TV (continguts, límits, obligacions de pluralisme, altres obligacions...)

6.  Definició de la missió de servei públic a la TV 7.  Determinació de la forma de finançament de la missió de servei públic 8.  Delimitació de l’encàrrec d’operar la missió de servei públic

Nivell de competència públic/privat al mercat, global i per tipus de serveis de TV Condicions per a la competència entre agents públics i privats

.../...

14

11. Participació dels agents públics i privats de TV en el foment de la indústria audiovisual (subsidiament, promotor,..)

12. Delimitació del perímetre d’activitat dels operadors públics 13. Regulació de l’externalització d’activitats dels operadors públics

14. Garanties de plurarisme intern en l’operador públic

15. Regulació de la vinculació amb el poder polític (càrrecs directius, control... )

16. Requisits i limitacions per a la presència dels agents privats de TV en altres mitjans/serveis i vicerversa (també amb sectors connexos: telecomunicacions,...)

17.  Presència estrangera en televisió convencional i en els nous formats i serveis (VOD, OTT)

15

16

•  5. Quadre general de problemes específics de l’audiovisual públic •  •  Plantejament general: Revisió de la justificació del model original a Europa

•  Punts concrets de conflicte:

•  - El control de la televisió pública: competències i formes

•  - Les garanties de pluralisme intern

•  - La designació dels càrrecs directius

•  - La identitat de servei públic i la competència agents públics/agents privats: •  + La definició de la funció de servei públic •  + El perímetre d’activitat dels ens públics de TV •  o + L’externalització d’activitats

-  El finançament de les activitats de servei públic •  i de la gestió pública del servei de l’operador públic

17

•  EL FINANÇAMENT DELS OPERADORS PÚBLICS DE LA TELEVISIÓ •  1.  RECURSOS GENERATS AMB LA PRÒPIA ACTIVITAT •  1.1. Venda de publicitat (amb límits iguals o diferents que els operadors privats) •  1.2. Patrocini i mecenatge (amb el límits que estableixen les lleis) •  1.3. Altres vendes (sèries, formats, drets,..) i ingressos per concursos, SMS, merchandising, prestació de serveis a

altres,…

•  2. RECURSOS PÚBLICS •  2.1. Assignació de partida específica en els Pressuposts generals del país •  2.2. Canon (taxa) anual a les llars •  a) que tenen televisor •  b) a totes les llars

•  3. SUBSIDIACIÓ d’ALTRES AGENTS, sota control públic: •  Taxa sobre els ingressos obtinguts per: •  a) Operadors privats de televisió •  b) Altres operadors de serveis audiovisuals •  c) Operadors de telecomunicacions amb activitat audiovisual •  d) Operadors de telecomunicacions (tots) •  e) Contractació publicitària (de televisió, o de tots els serveis ”audiovisuals”)

•  4. FÓRMULES MIXTES

18

Estructura i Ecologia dels Mitjans Audiovisuals Curs 2015-16

Tema 4 (part 6) Les polítiques i la regulació sobre l’audiovisual Els conflictes de la televisió

1. Factors principals que incideixen en l’establiment de polítiques específiques sobre televisió (en el paisatge del segle XX)

Necessitat d’organitzar l’ús d’un recurs públic escàs: les ones

Importància política i capacitat d’incidència de la TV en l’opinió pública

Importància econòmica de la televisió, i posició central en el sistema comunicatiu

Tradició d’estatut jurídic de servei públic o interès general de la RTV

Riscos i conseqüències de la participació de la iniciativa privada en la televisió

Comença la dificultat de regular la TV al ritme de la innovació tecnològica (inestabilitat del marc regulador) i de les exigències del mercat.

2. Principals eixos de transformació de les polítiques (segle XXI)

La convergència dels models televisius als països occidentals: convivència entre mercantilització i servei públic

Els conflictes en la definició i l’assignació de la missió de servei públic televisiu: funcions, finançament i gestió; definició de serveis que inclou

La convergència entre televisió i telecomunicacions Les polítiques i la regulació sobre nous serveis audiovisuals: obligacions i condicion s per als serveis VOD en totes les modalitats i OTT, comercialitzacíó triple play i quàdruple play, les telecoms com a “finançadores” de la televisió, …

Dificultat de regular la TV al ritme de la innovació tecnològica (inestabilitat del marc regulador) i de les exigències del mercat.

3. Context “comunicacional” de les polítiques sobre televisió

* Competència i conflicte entre sector públic i privat de la televisió Pèrdua de “pes” del sector públic en la ràdio i televisió Demanda de més capacitat i llibertat d’acció de la iniciativa privada Crisi de l’estatut de servei públic: necessitat de redefinir les funcions La competència pública-privada per l’abastiment de continguts

* La protecció del dret dels ciutadans a mitjans plurals i de qualitat

* Tendència a l’oligopolització de l’audiovisual privat: concentració i internacionalització dels continguts i agents operadors.

*La regulació de la TV en l’entorn d’internacionalització comunicativa

* Dificultats de gestió de la regulació de la innovació tecnològica en el perímetre de la TV: TDT, TV/IP, TV a la carta (serveis no lineals) , aplicacions

La definició de la missió de servei públic a la Unió Europea

Tratado de Amsterdam (1997). Unión Europea Protocolo anexo al Tratado constitutivo de la Comunidad Europea.

LAS ALTAS PARTES CONTRATANTES, CONSIDERANDO que el sistema de radiodifusión pública de los Estados miembros está

directamente relacionado con las necesidades democráticas, sociales y culturales de cada sociedad y con la necesidad de preservar el pluralismo de los medios de comunicación,

HAN CONVENIDO en las siguientes disposiciones interpretativas, que se incorporarán como anexo al Tratado constitutivo de la Comunidad Europea:

Las disposiciones del Tratado constitutivo de la Comunidad Europea se entenderán sin perjuicio de la facultad de los Estados miembros de financiar el servicio público de radiodifusión en la medida en que la financiación se conceda a los organismos de radiodifusión para llevar a cabo la función de servicio público tal como haya sido atribuida, definida y organizada por cada Estado miembro, y en la medida en que dicha financiación no afecte a las condiciones del comercio y de la competencia en la Comunidad en un grado que sea contrario al interés común, debiendo tenerse en cuenta la realización de la función de dicho servicio público.

4. Paràmetres sobre els que es realitzen les polítiques de TV actuals

1.  Delimitació del perímetre i definició dels concepte televisió 2.  Definició i articulació d’espais comunicatius dins els serveis de televisió

3.  Articulació de la regulació i les polítiques sobre TV amb l’emergència de serveis fruit de la innovació tecnològica (modalitats de VOD, OTT, aplicacions)

4.  Atorgament d’estatut jurídic a les activitats i serveis dins la TV

5.  Condicions de gestió pública i privada de la TV (continguts, límits, obligacions de pluralisme, altres obligacions...)

6.  Definició de la missió de servei públic a la TV 7.  Determinació de la forma de finançament de la missió de servei públic 8.  Delimitació de l’encàrrec d’operar la missió de servei públic

17.  Nivell de competència públic/privat al mercat, global i per tipus de serveis de TV 18.  Condicions per a la competència entre agents públics i privats

.../...

…/…

11. Participació dels agents públics i privats de TV en el foment de la indústria audiovisual (subsidiament, promotor,..)

12. Delimitació del perímetre d’activitat dels operadors públics 13. Regulació de l’externalització d’activitats dels operadors públics

14. Garanties de plurarisme intern en l’operador públic

15. Regulació de la vinculació amb el poder polític (càrrecs directius, control... )

16. Requisits i limitacions per a la presència dels agents privats de TV en altres mitjans/serveis i vicerversa (també amb sectors connexos: telecomunicacions,...)

17. Presència estrangera en televisió convencional i en els nous formats i serveis (VOD, OTT)

Paràmetres del conflicte televisió pública - televisió privada a Europa

Titularitat del servei Reserva a l’Estat Dret del ciutadà

Finançament Públic (cànon, PGE, Comercial (publicitat, subsidi operadors,…) venda programes i drets, usuaris,…)

Gestió Pública Privada

Requeriments per a Audiència adequada Audiència complir la funció (penetració+quota ?) (penetració + quota)

Garantia per a Continguts Continguts la funció adequats adequats

Procedència dels Mercat + Mercat + continguts producció pròpia producció pròpia

Missió /Funció Servei Públic Comercial Definició (no definició)

Conflicte central

Conflicte central

El conflicte es dóna en tres mercats: Mercat d’audiències - mercat de finançament - mercat de continguts

5. Quadre general de problemes específics de l’audiovisual públic

Plantejament general: Revisió de la justificació del model original a Europa

Punts concrets de conflicte:

- El control de la televisió pública: competències i formes

- Les garanties de pluralisme intern

- La designació dels càrrecs directius

- La identitat de servei públic i la competència agents públics/agents privats: + La definició de la funció de servei públic

+ El perímetre d’activitat dels ens públics de TV o + L’externalització d’activitats

-  El finançament de les activitats de servei públic i de la gestió pública del servei de l’operador públic

EL FINANÇAMENT DELS OPERADORS PÚBLICS DE LA TELEVISIÓ

1. RECURSOS GENERATS AMB LA PRÒPIA ACTIVITAT 1.1. Venda de publicitat (amb límits iguals o diferents que els operadors privats) 1.2. Patrocini i mecenatge (amb el límits que estableixen les lleis) 1.3. Altres vendes (sèries, formats, drets,..) i ingressos per concursos, SMS,

merchandising, prestació de serveis a altres,…

2. RECURSOS PÚBLICS 2.1. Assignació de partida específica en els Pressuposts generals del país 2.2. Canon (taxa) anual a les llars a) que tenen televisor b) a totes les llars

3. SUBSIDIACIÓ d’ALTRES AGENTS, sota control públic: Taxa sobre els ingressos obtinguts per:

a) Operadors privats de televisió b) Altres operadors de serveis audiovisuals c) Operadors de telecomunicacions amb activitat audiovisual

d) Operadors de telecomunicacions (tots) e) Contractació publicitària (de televisió, o de tots els serveis ”audiovisuals”)

4. FÓRMULES MIXTES

Estructura i Ecologia dels Mitjans Audiovisuals Curs 2015-16

Tema 5. L’ús social de l’audiovisual Usos i consum dels serveis audiovisuals en la societat. Anàlisi de serveis clàssics i emergents. La mesura de l’ús dels mitjans i serveis audiovisuals

Usos socials de l’audiovisual:

hàbits i patrons d’actuació en les pràctiques culturals relacionades amb el consum dels serveis audiovisuals (formes d’accés, temps dedicat i activitats a les que es renuncia, maneres de consumir,...)

Innovació tecnològica (apropiació de…)

Dinàmica econòmica

Usos socials i hàbits culturals

Polítiques de comunicació (+ regulació)

SENTIT DE L’EVOLUCIÓ DEL S.C.S.

CONTEXT INTERNACIONAL

•  ideològic

•  econòmic

Vectors de l’evolució del sistema de comunicació social

MITJANS CLÀSSICS

INDÚSTRIES CULTURALS CLÀSIQUES

NOUS CIRCUITS DE LES INDÚSTRIES CLÀSSIQUES

NOUS “CIRCUITS” basats en INTERNET + Telecoms

XARXES SOCIALS

…

Estructures i formats

Es modifiquen LENTAMENT les pautes de conducta social respecte a l’audiovisual, en funció

- de l’oferta de circuits, formats i serveis (“mitjans”) audiovisuals que la innovació tecnològica permet i proposa

- de les condicions econòmiques de prestació i consum dels serveis, formats i circuits que s’ofereixen per a organitzar l’activitat audiovisual

- de la regulació que n’afecta el desenvolupament

- de la situació econòmica i sociopolítica de cada societat concreta, del moment històric, etc. Però hi ha fenòmens força comuns

La “resposta” sociocultural a la resta de vectors

Evolució de l’audiència dels “mitjans” a Espanya. Font: AIMC (EGM)

Hàbits d’assistència al cinema a Espanya, 2002-2014. Font: EGM (AIMC)

2002

2014

Hàbits de consum diari de ràdio i televisió a Espanya, 2003-2014. Font: EGM

2014

Audiència de la televisió a Espanya, per edats. Font: CNMC amb dades de Kantar Media

Variació del consum de televisió segons l’edat (Espanya). Font: AIMC (2015): Nuevos tiempos y nuevos usos del tiempo libre en torno al consumo

audiovisual

% de persones que han vist la TV al llarg d’un mes)

Evolució del temp de visionat de televisió als Estats Units. Font: Nielsen. cross-platform report

Evolució del temps dedicat a veure televisió al Regne Unit, per edats. Font: OfCom

Evolució de l’ús dels dispositius per a audiovisual - Estats Units, 2013-2015.

Font: Nielsen (Total Audience report)

La batalla pel consum audiovisual als Estats Units, 2015. Font: Michael Wolff 2015 (a Business insider 21-10-2015)

La batalla pel consum audiovisual als Estats Units, 2015. Font: Michael Wolff 2015 (a Business insider 21-10-2015)

Evolució del visionat en directe i diferit de la televisió (Regne Unit).Font: OfCom (2015): Communications Market Research

Evolució dels usuaris setmanals de la televisió, al Regne Unit. Font: OfCom

Evolució del tipus d’aparell principal per veure televisió (Regne Unit) Font: OfCom

+modifica el ritme d’incorporació de la innovació tecnològica a les pràctiques comunicatives: (serveis i circuits que propicia i arracona)

+ modifica els models econòmics de circuits i serveis (“mitjans”) audiovisuals: formats d’explotació viables, en transformació i decadència o emergent s,...

+ genera formats i estructures no previstes pels agents participant en el sistema (i pot generar nous agents, en conseqüència, i noves tensions en el sistema)

+ obliga a adequar la regulació sobre el funcionament de l’audiovisual: promoció i /o restriccions a les iniciatives dels agents del sector i als nous entrants, obligacions dels agents i serveis, o sobre les actuacions dels ciutadans respecte als circuits i serveis (“pirateria”), etc.

Ara bé, al mateix temps la resposta social-cultural:

1. Fragmentació i dispersió de l’audiència entre els mitjans convencionals per l’existència de més oferta per a pràctiques/experiències audiovisuals similars (exemples: més canals de TDT, més pantalles als multicinemes)

… i amb els serveis emergents (catch up TV, VOD, OTT, xarxes socials) que fan possibles pràctiques/experiències audiovisuals totalment o parcialment diferents, substitutives, complementàries o concurrents

Conseqüència: disminució progressiva de la “transcendència” de cada un en la societat

2. Acceleració del ritmes de modificació dels perfils d’usuaris dels mitjans i serveis (amb conseqüències sobre la seva viabilitat econòmica)

- La “televisió” (com a format d’explotació) perd atractiu entre els més joves - El “cinema”: crisis successives, per l’adaptació als nous circuits d’accés

- Els videojocs: recerca de nous públics (del nen/jove-masculí a tot tipus d’usuari)

Principals línies de modificació (i de resistència) dels usos i hàbits audiovisuals

3. Reaccions dispars davant l’aparició de nous serveis i circuits:

Actuacions de rebuig (o resistència)... Per tradició i “mandra/aversió al canvi” Per “analfabetisme tecnològic” (dificultat d’adaptació als nous dispositius d’accés)

... I actuacions “anticipatipatives” i entusiàstiques Per l’atracció col.lectiva per la innovació (tecnològica, comunicativa....) Per l’atracció de la descoberta de noves possibilitats d’ús de la innovació tecnològica

Conseqüències: a) Polarització dels perfils de pràctiques audiovisuals b) Els hàbits clàssics envers cinema i TV, desplaçats per la navegació audiovisual i la participació (jocs, xarxes socials, televisió social)

4. Influència fonamental dels hàbits laborals, d’oci i de formes de vida en els canvis de les pràctiques audiovisuals (influència mútua??)

****** Tots aquests factors actuen interrelacionats *******

1. L’estructura sociodemogràfica de la societat

* Indicadors encara avui molt importants: - Piràmide d’edats - distribució per sexes - nivell de renda

* altres:

- models i dimensions de la llar (unifamiliar,....) - lloc de residència (gran ciutat, mitjana, zona rural), - composició per origen social (immigració, de primera o segona generació, autòctons...)

Els cicles de vida i les constel·lacions (Kantar Media)

Factors que influeixen en les pràctiques audiovisuals

Dispositius usats al Regne Unit per a veure continguts televisius, 2013.

Font: e-marketer

Assistència a sales de cinema per edats a França. Font: CNC

Hàbits de consum diari de televisió a Espanya, 2005-2014 Font: SGAE amb dades Kantar

Hàbits de consum diari de televisió a Espanya, 2005-2014 Font: SGAE amb dades Kantar

Consum de televisió a Espanya, 2014. Font: Barlovento, amb dades Kantar Media

Share per cadenes segons “CICLES DE VIDA”

Consum de televisió a Espanya, 2014. Font: Barlovento, amb dades Kantar Media

Share per cadenes segons “CONSTEL·LACIONS” (forma de veure la televisió)

2. L’estructura social

- Pes i composició de les classes socials (nivells d’ingressos + nivell educatiu),

+ Poc investigat encara : existència de “comunitats” : Barça, fans de… serà més fàcil amb el reastreig de xarxes socials i “empremta” digital a través d’interne

3. Model socioeconòmic i polític de la societat

- Grau de pluralisme i participació i implicació político-social: promou més mitjans per estar informats, més diversitat audiovisual

- Societats de consum o capitalisme avançat: l’audiovisual esdevé un mercat de gran competència i molt dinàmic, una indústria amb molt potencial econòmic

- Organització dels calendaris i horaris laborals i educatius

+ context econòmic concret (crisi i atur, societats en creixement,…) t

Factors que influeixen en les pràctiques audiovisuals

Hàbits de consum diari de televisió a Espanya, 2005-2014 Font: SGAE amb dades Kantar

Temps dedicat a cada servei audiovisual (Regne Unit), 2014. Font: OfCom

Ús dels circuits audiovisuals i pirateria, Espanya vs Estats

Units. Font: Ericsson Consumerlab (TV-media 2015)

Evolució del consum de televisió al llarg del dia al Regne Unit, 2013. Font: OfCom

4. L’estructura i dinàmica cultural

- Pautes d’ús del temps lliure (tradicions, pràctiques de vacances i caps de setmana...)

- Oferta cultural disponible (inclosa l’oferta audiovisual-comunicativa)

Les pràctiques de consum de mitjans estan interrelacionades amb les pràctiques de consum cultural i d’ús del temps lliure.

Exemples Una major oferta cultural redunda en un menor consum de mitjans.

El consum de mitjans depèn de factors estacionals (es consumeix menys TV a l’estiu) i d’altres factors temporals (els divendres es consumeix menys TV, i els diumenges més)

Categories de relació entre el consum de mitjans, cultura i temps lliure

I. Pràctiques simultànies: anar al cinema i sortir amb amics, escoltar ràdio i estudiar, veure televisió i llegir el diari. Veure televisió i connectar-se a xarxes socials.

II. Pràctiques complementàries: llegir diaris i veure informatius a la TV. ** pot arribar a generar nous circuits complexos de comunicació (Televisió social)

III. Pràctiques de compensació: els mitjans substitueixen allò que no és al nostre abast: veure documentals de viatges. Museus i webs sobre museus, concerts en viu i retransmissions...

IV. Pràctiques oposades: no sortir de casa per veure un partit de futbol a la TV. Mirar sèries de TV en serveis d’Internet i no en la televisió lineal, mirar pel.lícules a internet i no a les sales de cinema...

Factors que influeixen en les pràctiques audiovisuals

Combinació d’activitats comunicatives a Europa, 2014. Font: TNS

Combinació de mitjans a Espanya, 2014. Font: TNS

Pràctiques complementàries amb televisió als Estats Units, 2013. Font: e-marketer, 2013

Evolució recent de les preferències dels espanyols pels diversos mitjans. Font: Deloitte.

Factors que influeixen en les pràctiques audiovisuals 5. Les característiques psicològiques i les necessitats i motivacions dels individus

-  Nivell d’educació per a l’acceptació dels canvis (tecnològic, social,...) i resistència segons les dificultats pròpies de cada format comunicatiu (música, TV de pagament)

-  Actuacions relacionades amb la satisfacció de necessitats i obtenció de certes gratificacions: Interessos individuals, gustos, valors,... Exemples: veure informatius al vespre cobreix expectatives de gratificació com pertànyer a un col·lectiu, sentir-se informat; veure sèries anticipadament a l’estrena per internet

La perspectiva d’usos i gratificacions: Antecedents: 1944 Herta Herzog, alumna de Lazarsfeld, du a terme una recerca sobre les funcions psicosocials de les soap-operas entre les dones

Opinions sobre TV de pagament a Espanya. Font: ONTSI, 2013

Motius per no assistir a sales de cinema a la Unió Europea, 2013 Font: Eurobaròmetre

Impunidad - Inocuidad para

el sector

Acceso a coste 0

Motivos prácticos

Combativos

Derecho del internauta

¿Por qué se piratea? Espanya, 2013. Font: Coalición de contenidos

Altres condicionants dels usos audiovisuals a)  Factors d’actualitat -  Esdeveniments al món (informatius, esportius,...) -  Novetats tecnològiques (sales 3D, espera per a nova videoconsola,...)

b)   Propostes de servei/contingut dels agents audiovisuals -  Cerca de públics determinats (deliberada) -  Estratègies i propostes de programació o organització dels continguts, -  Qualitat de les propostes de continguts (programació, catàleg) -  Esforços de marquèting i promoció, ...

c)  Factors dels usuaris * A més de tots els esmentats als apartats 1 a 5: -  Disponibilitat d’accés als serveis -  Coneixement de les alternatives (exemple: si no conec Wuaki, miro la televisió) -  Hàbits d’ús i d’afinitat amb un servei/agent (exemple: el cas de TV3)

-  Usos socials dels mitjans: obtenció de la informació •  Davant la impossibilitat de registrar totes les pràctiques audiovisuals de la població (treballar amb tot l’univers objecte d’estudi) es treballa amb :

•  Estudis sobre mostres representatives de la població

•  La representativitat es basa en variables demogràfiques, politicoeconòmiques, socials i culturals

•  L’element clau per a la seva validesa rau en l’interval de confiança per al marge d’error que poden tenir (en els quantitatius)

•  Els grans problemes: •  - el cost econòmic per accedir adequadament a la mostra seleccionada •  - la dificultat de mesurar cada cop més circuits i pràctiques audiovisuals •  - L’elecció dels indicadors adequats per a cada format i servei audiovisual

Mètodes i instruments per al coneixement de les pràctiques socioculturals en relació amb l’audiovisual

a) Mètodes qualitatius: Observació participant , Focus grups,...

b) Mètodes quantitatius:

Auditoria d’actuacions (registrals): (ex: Panel de Hogares TIC,) Enquestes d’opinió (ex: Jurado de espectadores-GfK, enquestes de valoració TVE) Enquestes d’actuacions

Enquestes coincidentals Enquestes de “record” (ex: EGM)

Panel d’audimetria (ex. Kantar, Nielsen, algunes mètriques Internet)

Dos tipus de mostres : panels d’usuaris o mostres variables Dos tipus d’enquestes: Puntuals o periòdiques A Internet: mesura webcèntrica o mesura sobre panel d’usuaris (d’ip)

c) Observació d’empremta digital (xarxes socials a internet) BIG DATA

La mesura de l´ús dels serveis audiovisuals Indicadors típics per al cinema (sales, DVD-bluray i VOD):

-  Entrades venudes, freqüentació (assistència mitjana per persona i període) (cinema) -  Còpies físiques venudes, còpies llogades (DVD) -  Descàrregues (en lloguer o definitives), streams (VOD)

Televisió

-  Quota (share), audiència acumulada o penetració (reach) , audiència mitjana (rate) (reach i rate en el dia o +3 dies, + 4 dies o + 7 dies + o +30 dies) -  Index de fidelitat (rate/reach) -  Minuts de consum/persona -  novetat: tuits i retuits durant l’emissió d’un programa (televisió social) -  repte: mesura reach en tots els circuits (Tv everywhere)

Xarxes socials i internet social - Vídeos vistos -  fans, likes, People talking about that… està canviant molt de pressa

Videojocs: Usuaris registrats, descàrregues, etc.

Estructura i ecologia dels mitjans audiovisuals

Curs 2015-2016

Tema 6 El sector audiovisual a Catalunya i Espanya

El panorama audiovisual català i espanyol, en l’entorn internacional Les claus de l’evolució recent El panorama a l’actualitat

PAISATGE AUDIOVISUAL CATALÀ / ESPANYOL

Paisatge Audiovisual Català Paisatge Audiovisual Espanyol

Bases Conflictes Tendències Agents

Cinema VOD Televisió Producció audiovisual Videojocs

VIDEOJOCS ! sector emergent!

REGULACIÓ (Catalunya i Espanya):

No regulació específica per a aquesta activitat! El PEGI ÉS EL PROPI SECTOR Conseqüències: No impediments a l’entrada al sector (producció, edició, distribució, …)

Polítiques de foment: Inclusió videojocs en gamma d’indústries culturals, permet ser inclòs entre els sectors beneficiaris dels ajuts a la presència internacional empreses (PQ PUGUI ANAR A FIRES I TAL)

MERCAT Poques productores autòctonones significatives (però algunes, si) i diverses x jocs low cost Sobretot desenvolupadors de jocs x multinacionals (els tauronets)

CINEMA

BASES (Catalunya i Espanya) * Ley 55/2007, de 28 de diciembre, del Cine (i disposicions que la desenvolupen) * CATALUNYA: Llei 20/2010, del 7 de juliol, del cinema (i acord amb el sector per al desenvolupament posterior)

Regulació i polítiques de foment:

No barreres a l’entrada al sector (producció, distribució, exhibició)! Entrada lliure

A Catalunya: Pla de foment del català (no farem 50-50 pelis en cat, però anirem augmentant. Mentidaaa!!! Ha enderrerit

Quota lingüística exhibició (no producció), substituïda per acord d’anar ampliant presència en sales

Sistema de protecció del cinema: Quotes a sales Inversió televisions (5%-6%) Subvencions producció + promoció, a presència festivals,…

+ pendent de revisió sistema espanyol de foment producció

CINEMA Conflictes, problemes, tendències:

Producció i suport a la producció:

Volum enorme producció (escàs risc empresarial?)

Dependència tvs (d’econòmica a estructural) Les televisions, líders del mercat de producció de cinema a Espanya Les expectatives amb Telefónica Cinema-Telefonica Studios

Efectes dels ajuts producció (estatal) i de la suma d’ajut autonòmic: No consolidació indústria: Dependència regulació del foment Microempreses, cinema de baix pressupost, coproduccions massives (tradicionalment, no més de 7 empreses participen en més de 5 films anuals)

Canvi de filosofia ajuts espanyols (pendent) Els ajuts europeus: foment de la coproducció internacional

La competència internacional per a atraure rodatges: incentius fiscals i subvencions indirectes

CINEMA (i DVD) Conflictes, problemes, tendències:

Distribució i exhibició

-  Crisi de públic sales -  Desproporció entre producció i capacitat d’exhibició -  Explotació intensiva (moltes sales, poc temps) -  ESCASSA ESTRATÈGIA DE PREUS (marketing sales)

-  Predomini filials de majors en la distribució: repercussió -  contractació de “lots” a les sales -  Films espanyols importants usen distribuïdores nordamericanes

-  De la “pirateria” de carrer (top manta) a la “telepirateria”: ineficàcia Llei Sinde-Wert

-  El control dels altres circuits cinema: DVD –VOD – TV: CAL REVISAR LA CRONOLOGIA D’EXPLOTACIÓ?

-  POCA PRESÈNCIA INTERNACIONAL (poca distribució internacional) -  Poc aprofitament del “mercat del castellà”

Agents principals indústria del cinema a Catalunya i Espanya

Producció Televisions i filials televisions Productores independents: Pocs grups dimensió important, però amb diversificació creixent cap a televisió (sèries, TV movies,...)

Principals associacions: FAPAE (Espanya) i PROA (Catalunya)

Distribució Filials EUA dominen completament Grupo Filmax (producció cinema i TV, distribució, exhibició)

Exhibició: Cinebox-Abaco, Cinesa, Yelmo-Cineplex... grans a Espanya, molt petites a escala europea

Més informació: http://www.mcu.es/cine/

Els serveis de VOD a Espanya

El VOD de cinema: poca promoció, poc catàleg: poc ús Actualment, pràcticament tots són mixtos de cinema i televisió La majoria tenen servei TVOD de lloguer però no EST (compra definitiva), i algunes inicien SVOD

El VOD de televisió: serveis catch up (TV3 a la carta, etc.) i web TV de cadenes (no serveis sindicats, seguint model Hulu)

PROBLEMES: Accés a catàlegs i costos per als editors de VOD

Actors: Els veterans. Filmin, Filmotech (+Adnstream, Cineclick,) Els nous: Nubeox (Atresmedia). TotalChannel (Mediapro), Yomvi (Movistar+) Les multinacionals europees: Wuaki.tv Els gegants TIC: iTunes, Googleplay Els gegants : Netflix I el Corte Inglés???: utilitza Filmin

Poc aprofitament del mercat del castellà per a expansió internacional: drets territorials No Suport públic al VOD

http://www.mesientodecine.com/ver-cine-en-plataforma-digital.html

TELEVISIÓ

Bases i regulació (Catalunya i Espanya) Llei 7/2010, de 31 de març, General de la Comunicació Audiovisual (modificada el 2012) Llei 22/2005, de 29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya

Estatut jurídic (fins al 2010): Servei públic essencial, de titularitat estatal Ara servei d’interès general (excepte TV cable, IPTV i satèl.lit, lliures)

+ Gestió per empreses privades TDT privada: autonòmica, estatal i local Llicències temporals. renovables o a concurs

Servei públic: Gestió de les administracions (local, autonòmica, estatal) per mitjà de corporacions públiques sota control de les autoritats públiques Des de 2012 es pot privatitzar la gestió de TV públiques autonòmiques

Competències: -  Planificació: Administració central (Govern central) -  Llicències: estat (abast espanyol) i comunitats autònomes (TDT local i

autonòmica); decisions sobre el SP autonòmic: comunitats autònomes

Finançament: públiques: pressupost públic + publicitat (excepte TVE, que pot tenir patrocinis) + vendes de programes privades: publicitat i venda de programes

Límits a la concentració de la propietat:

* No hi ha límits a la propietat creuada amb premsa i ràdio * Sense restriccions a la concentració vertical * només límits al nombre de multiplex acumulables

Inicial (1988): 3 canals / no presència en 2 canals / 25% màxim de capital

Fase 2 (1998): 3 canals / no presència en 2 canals / 49% màxim de capital

Fase 3 ( modificacions 2002, 2003): 3 canals / presència màxima en un segon canal 5% / 100% de capital / Canvis sobre presència en TV estatal i local al mateix temps

Fase 4 (2005-06) No límit de canals / repartiment TDT

Fase 5 (Decret 2009): Permet fusions / màxim 2 múltiplex (8 canals) / màxim 27 % audiència total en cas de fusió / mínim mercat: 3 operadors àmbit estatal

Llei actual (2010): manté els límits, però conflictes posteriors anul·len llicències.

Cronologia de la televisió a Espanya

1980 Estatut de RTV 1982 Sentència Tribunal Constitucional sobre TV privada

(govern PSOE 1982) 1983 Llei de la CCRTV (Catalunya; inici TV3) ; inici TV País Basc 1984 Llei de tercers canals

1988 Llei de TV privada 1989 Adjudicació privades i inici emissions (1990) Creació FORTA

1995 Llei de TV local Llei de Telecomunicacions per cable Llei de liberalització TV satèl.lit

(govern PP 1996) 1997 “llei de retransmissions esportives” “llei de plataformes digitals per satèl.lit” Inici CSD (Sogecable-Prisa) i Vía Digital (RTVE-Telefónica-altres)

L’evolució històrica només s’entén en el context polític i comunicatiu de cada moment. Per això, cal un seguiment cronològic

1998  TDT: primera regulació 2002  Concurs TDT: Quiero TV, Net TV, Veo TV 2003 Fusió Canal Satélite + Vía digital = Digital+ (fortes condicions)

(govern PSOE 2004) 2005  Pacte televisió Govern-operadors: Revisió límit de canals en TV analògica +

Modificació regulació TDT + adjudicació canals + Anunci reducció publicitat a TVE Creació La Sexta i Cuatro Llei Audiovisual de Catalunya

2006  Nova llei de RTVE 2008  Llei de la CCMA (reforma CCRTV) 2009  - 2009 RD fusions de televisions i altres mesures

Nova llei de finançament de RTVE – suprimeix publicitat 2010  Llei General de la Comunicació Audiovisual

(Govern PP 2011) 2012 Modificació Llei Comunicació Audiovisual: Fa possible la gestió privada del SP

autonòmic 2013-2014 Conflicte per la sentència que obliga a tornar llicències privades (A3 i T5) 2014 Revisió del mapa televisiu pel “dividend digital”

TELEVISIÓ Conflictes i tendències principals

- Vinculació premsa-televisió, des dels seus orígens: desacreditació de la Tv pública pels grans mitjans

- Mercat d’operadors amb molta competència: excés d’oferta Revisió a la baixa de pressupostos de producció Actuació “agressiva” sobre productores Conflictes pel finançament del cinema, i altres obligacions (entitats de drets,

finançament de televisió pública) Lloguer de canals no viables a empreses dels Estats Units

- Mercat de productores encara inestable; progressiva integració amb els operadors de TV o amb grups multinacionals

- Supeditació del sector als cicles de l’economia i la publicitat , degut al poc arrelament de la televisió de pagament.

-LENT DESENVOLUPAMENT DELS “NOUS CIRCUITS” (Catch up, VOD): no hi ha tensió ENCARA entre vells agents i nous agents TIC

Principals conflictes entre operadors

- El mercat de drets de retransmissions esportives, les televisions públiques i els operadors privats (genèsi dels “gestors de drets esportius”) (“guerra del futbol” 1995-1997 i derivades)

- La guerra de plataformes digitals i de creació de grans grups mediàtics a Espanya (1997-2003)

- - El conflicte pel naixement de noves privades i el pacte pel reordenament de la televisió generalista (TVE-privades-TDT) (2005-2006)

-  La nova guerra del futbol: entre empreses (Mediapro i Sogecable-Prisa)

-  La guerra en les fusions entre operadors privats (obligacions sobre gestió, sobre publicitat) (2010-2012)

El conflicte per la crisi publicitària: Tv privada contra la TV pública: Episodi 1: Reforma de RTVE (claus: publicitat i finançament, continguts, pressupost)

Episodi 2: Batalla contra les autonòmiques (claus: publicitat, continguts, existència, privatització)

Conflictes sobre la televisió pública

- Dubtes sobre el finançament televisió pública: doble finançament de les autonòmiques Finançament de TVE per part dels operadors de telecomunicacions Reintroducció de la publicitat, amb restriccions? I els patrocinis?

- Continguts i funcions de la TV pública estatal - Sentit de les televisions autonòmiques: model europeu (TVC) o local

- Rol de la TV pública com a motor de la indústria AV de les CCAA Efectes sobre el desenvolupament estable del mercat de continguts

- Inestabilitat dels operadors públics, per la dependència de decisions polítiques (contractes-programa plurianuals inexistents, i variacions pressupostàries per la crisi)

HISTÒRICS: - Conflicte per la compra conjunta de drets de les TV autonòmiques (FORTA) - Conflicte pel desbordament de cobertura de les TV autonòmiques

Altres problemes per al futur

- Quants operadors comercials pot mantenir alhora el mercat espanyol, en situació d’estabilitat (finançats amb publicitat, i el pagament d’usuaris)

- Hi ha mercat pera operadors autonòmics privats de televisió? El cas de Catalunya Els grups multimèdia (premsa-ràdio-televisió) regionals

- És viable la TV local amb concurrència d’operadors múltiples en cada demarcació? El futur és la TV per internet?

- Quines perspectives per a les plataformes de televisió de pagament?

- Qui acabarà fent els serveis de VOD televisiu : cada operador el seu servei, serveis sindicats entre operadors (model Hulu), operadors internacionals OTT (o nacionals)

- L’entrada de grups audiovisuals dels Estats Units a la TDT, per la via de lloguer de canals

Característiques del mapa d’agents de televisió/audiovisual

•  Els principals operadors de televisió tenen poca diversificació d’activitats (comparat amb d’altres països): edició de canals, publicitat (producció de cinema), organització espectacles,…) Conseqüència: molta dependència de la dinàmica del mercat publicitari

•  Les grans empreses de serveis AV tenen més diversificació: totes (quasi) les fases de la cadena de valor de televisió, i extensió cap a la cadena de valor del cinema, i en alguns casos cap a la gestió i producció d’espectacles en viu (i gestió de sales) Mediapro (Imagina), Secuoya

•  Inestabilitat del sector de les productores televisives, per l’existència d’un ologopoli de programadors (públics i privats) (en el mercats de la TV autonòmica , monopoli, sovint), tot i l’inici de producció autòctona per als operadors internacionals (Sony, Disney, MTV,…)

•  Viabilitat/continuïtat dubtosa dels operadors regionals i locals de televisió

•  Quasi monopoli de Telefónica entre els operadors de TV de pagament

•  Lentitud en el desenvolupament de serveis VOD de televisió (cas singular: TVC) Causa: no hi ha amenaça encara per part dels serveis OTT

OPERADORS PÚBLICS

Corporación RTVE Corporacions RTV Autonòmiques

FORTA

TV locals

Plataformes de Televisió

Cable: Vodafone-Ono, R-Euskaltel Satèl.lit: Movistar Plus (PRISA-Telefónica- Mediaset) IP: Movistar (Telefónica), Orange...

Productores i serveis de TV Imagina-Mediapro-Globomedia Secuoya Petites empreses productores

OPERADORS PRIVATS

Tradicionals Antena 3 (Planeta + RTL+ Mediapro) Telecinco (Mediaset + Vocento) +Prisa

Altres Operadors TDT estatal Vocento-Abc i El Mundo (canals llogats a empreses USA) +nous: Kiss, 13TV, Rmadrid

Regionals: Godó (8TV) (Mediaset) Cerezo (Madrid)

TELEVISIÓ - MAPA AGENTS CENTRALS

PRODUCTORES de televisió i audiovisual

Activitats de producció dels operadors privats de televisió: Antena 3: empreses filials de producció de televisió (Guadiana, El armario de la tele) i

cinema i de publicitat i organització d’esdeveniments Mediaset: empreses filials de producció de televisió i cinema i de publicitat i accionista

d’altres (Mandarina, fábrica de la tele,..) + desvinvulació de: Endemol (Gestmusic, Endemol, Zeppelin, Diagonal TV) PRISA: Plural Entertaintment

Filials de multinacionals producció televisiva: Endemol, Fremantle Banijay-Zodiac

Empreses de serveis de producció i altres per a tot l’audiovisual Mediapro - Imagina (Globomedia, Ovideo,…), Secuoya… Lavínia

Productores Independents (televisió): Bainet, 7 y acción, Veralia (Vocento),Boomerang (inclou Veranda),…

http://www.grupoboomerangtv.com/grupo/empresas.php Catalunya: El terrat, Nova Veranda (Godó), Minoria absoluta,..