E s SAIOALGAIDA - NUM. 13? - HFSFMBRE nr 1QQ1 - PRF„: ISO h

Molts recordareu com era l'estació del tren d'Algaida cap als anys 30 i 40. Aquí

la teniu. Pel que fa a l'autor d'aquesta fotografia trobareu una explicació a lapàgina 13.

2 ESSAIG

EDITORIALQ U A L S E V Q I T E M P S P A S S A T F O U M I L L O R ?

Quan acaba l'any és freqüent sentir parlar del temps, que passa volant, i queanam de mal a pitjor, que el món no té remei i que acabarem malament. Perquè po-gueu comprovar si aquesta idea és encertada, hem recollit uns fets succeits a Ma-llorca fa exactament sis-cents, cine-cents...anys, perquè compareu.

1391: Pagesos amotináis entraren al Call de Ciutat, el saquejaren i matarenmés de tres-centes persones de raça jueva; a finals d'any hi hagué execucions delscaps dels insurrectes, entre ells en "Brou de Pella" que fou esquarterat. La reinaimposà a l'illa una multa de 120.000 florins.

1491: Diversos Actes de Fe; unes 40 persones foren executades per heretges,unes quantes d'elles cremades vives. A un home li tallaren la mà dreta i desprésel penjaren per haver pegat unes bastonades a una imatge de la Mare de Déu a For-nalutx.

1591: Any de molta fam, ja que es va collir molt poc gra a Mallorca i tambéa altres llocs que eren proveïdors habituals, com Sicília. El raccionament vaser severíssim i va haver-hi moltes malalties i morts per desnutrició.

1691: Diversos Actes de Fe: pel març contra 26 persones, pel maig contra 35,pel juliol contra 18; a moltes d'elles se'ls donà garrot i després les cremaren.Per altra part, hi va haver rogatives per falta d'aigua.

1791: Gran festa per la notícia de la beatificació de Sor Catalina Tomàs. Vaser condemnat a 10 anys de presó un home que es va fer passar per capellà i a 8anys el barber que li féu la coroneta.

1891: Aquest any s'inicia a Mallorca una forta crisi econòmica a conseqüènciade l'atur de les exportacions de vi a França ja que aquest país posà unes altestarifes aranzelàries; a més, la fil·loxera destruïa les vinyes. Tot això represen-tà fam i la solució extrema de l'emigració. Per si no bastas, s'estava gestantla guerra colonial.

1991: S'acaba l'any i tots podeu fer-ne un balanç, dels fets i aconteixementsque podem qualificar de positius i negatius. Després podeu comparar amb el quepassava anys enrera i comprovar si es confirma la dita segons la qual qualsevoltemps passat fou millor.

I com que no ens tornarem a veure fins passat Nadal, vos desitjam unes bonesfestes a tots.

JJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJ

JJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJ

JJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJJ

Bolletí de l'Obra Cultural Balear _ Dirigeix: Delfí Muletd'Algaida. jrf&s* Administra: Directiva Obra CulturalRevista mensual. D.L.P.M. 495/80 dÍMaSg* Mecanografia: Mireia MuletDomicili: Rei, 1. Algaida. " Vvf|(JP Col·laboren: Pere Mulet, Joan Trobat,Imprimeix: Apóstol y Civilizador. ' Alexandre Pizà, Joan Mulet, Biel Bibi-Petra- Ioni, Biel Sastre, Miquel Piolet,ES SAIG^ només es responsabilitza de Xesc Oliv/er, Victor Andreu, Víctorl'editorial. Mulet, Miquel Serra, Catalina Marto-

rell, Antònia Maria Mulet.

ESSAIG

CALAIX DE SASTRE

ELS COMPTES DEL SECRETARI

En la cosa de la llengua, els espanyols sempre van emprenyats. Joan F. Mira,un dels nostres pensadors més clarividents, ha afirmat diverses vegades que elproblema de l'autodeterminació és seu, dels espanyols. Nosaltres sabem allò quevolem ser; no necessitam els externs per trobar els nostres distintius d'identi-tat. Ells, en canvi, sense nosaltres, i d'altres a qui també potejar, no sónres. Millor dit, no saben ser res. Els segles d'imperi pesen com una llosa. Iper això toleren amb la mateixa alegria que un mal de ventre rabiós qualsevolindici de recuperació dels nostres drets lingüístics i nacionals: es posen fetsuns dimonis, treuen foc pels queixals com els gegants dolents de les rondalles.

La ironia, el sarcasme i totes les diverses formes d'humor solen ser més armesdefensives que no agressives, i per tant generalment practicades pels qui enstrobam en situació de desavantatge. Ens ho podran negar tot, però sempre ensquedarà el recurs de burlar-nos despietadament d'ells, i a més de burlar-nos-enamb raó. Els opressors, pel contrari, solen gastar més la virulència, l'exabrup-te, l'insult -l'altre dia per defensar el català a ca-nostra em digueren racista!-i tot un conjunt de fineses semblants.

Aquesta és la regla general, i com a tal regla ha de tenir la seva excepció,que com ja sabeu confirma la regla. Vet aquí l'excepció. El secretari del Colegiode Aparejadores y Arquitectos Técnicos de Ciudad Real ha remès .una carta, escritaen alemany, al Col.legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona onlamenta que li hagin enviat una cinta de vídeo parlada en català i en demanatraducció a l'espanyol. Ara començam a anar, he pensat en llegir la notícia.Els espanyols reaccionen amb un to de broma davant una situació de conflictelingüístic. Entre parèntesi, conflicte per a ells, que es neguen a entendre elcatalà, una llengua de cultura; com diuen en anglès, una altra llengua de cultura,que es facin fotre!

Més ben dit: que s'ho facin mirar. Perquè el dit secretari demostra posseirunes ben curioses teories lingüístiques. El fet que els catalans parlin en catalàés, per a ell, la mateixa extravagància que els espanyols parlin en alemany.Per si de cas, i coneguda la seva facilitat per als idiomes, jo no deixaré quel'eficient secretari em faci cap casa, no fos cosa que posas la "toilette" allàon van les piques d'escurar i viceversa.

I crec que no és conscient del dany que pot fer als seus, el secretari bro-mista. Si no és possible la comunicació entre catalans i espanyols, cadascunamb la seva llengua nacional i en termes d'igualtat, i aleshores cal recórrera una tercera llengua supranacional -l'anglès, l'alemany...- l'espanyol deixariade ser imprescindible. Una reculada escandalosa. Un desastre imperial. La pèrduade Flandes. El principi de la fi del món. Els acadèmics i altres il.lustres se-nyories, amb un volum del Diccionario a cada mà, ja el deuen haver "cosido amamporros", el pobre secretari.

EN CALAIX DESASTRE

Es SAÍG

MfHAN DIT QUE DIUEN

Quan ES SAIG del mes passat estava a punt de sortir, va passar per Algaidaun fibló de vent que va fer bastanta destrossa. Al principi els comentaris,sobretot quan es va saber que no hi havia desgràcies personals, eren en broma,com si hagués estat una cosa casi divertida; després es va comprovar que elmal que va fer era molt superior al d'altres pobles, com fflontuìri o Sant Joan,que tot d'una demanaren ajuda com a zones catastròfiques. La setmana següentnomés es veien colles de picapedrers per damunt les teulades, arreglant l'en-demesa.

Un demaü un que- va pa¿¿an. pesi i'Ajuniameni va L·ioían. ia Ca¿a piena de. geni,-i no esta día de. pagameni de. conJbii&ucion¿¡ aí -(Linai no va poderi de^inian. -diioÍA estén page.¿o¿ que. anaven a de.cJLan.an. o coIL·ian. eJL mat que. eJLt> van -{Lest ie¿>inundacions -f-a un/> me.¿o¿>, o ¿i esta geni que. anava a de.cian.an. eJL mai que, eJL £i&ioeJLíí kavia £ei.

Ja fa temps que sabem que a Algaida quan fa un llamp a prop ens quedam sensellum i sense telèfon. Ningú encara ens ho ha pogut explicar, que a punt d'acabarel segle XX, a un poble d'una de les Comunitats més riques de l'Estat, passiaixò. Bé, però el que no s'explica de cap manera és que sense perill de plugesni de trons ni llamps, tots els telèfons d'Algaida vagin com han anat bastantsde dies: o bé no donava senyal de línia, o senties una conversa d'altres telè-fons, que no tenien res a veure amb tu. Hem sentit molts de comentaris sobreaquest tema durant el passat mes de novembre i, com moltes vegades, qualcú hadit que l'Ajuntament hauria de fer qualque cosa, a fide pressionaria Telefònicaa veure si arregla aquesta situació. Un deia que no sabia d'altre poble on pas-sàs això.

I eJL que. no ié nœmei, ¿emíüa e.¿¿est, é¿ eJL iejna deJL/> jLemA i in.a¿io¿ veJLLf,aJLò iiocA on e.¿ian ¿ituaià eJL¿ conienidon¿ de, /Le.coii¿da de, £em¿. loikom va in.o-Hast ana jLeÁna moii Hen -f^JLa pesi pani de, i'Ajuniameni ia neie.ja que. va £est JLaun pasteÂi de, me¿>o¿. Pesió ja io/ina a e.¿iast pesi i'e¿>iii, 4. aviai n'HA. kaunà m¿.¿,¿i ¿e.gueÀJoen_ iL·iani eJLt, £esuio¿ aiià en compie-^ de. ieJLe.-p.onan. perquè, venguin a/le.c.oiiin.-ioA, I ia ¿oiució de. maiian. eJL¿ in-fLnacion.¿> no é.¿ gen¿ -fLàcii, com nopò¿in un municipai nii i dia amagai vigiiani, ..

Bé, més val parlar de coses més agradables, com és el concert que tots elsmúsics d'Algaida ens oferiren per commemorar la seva patrona, Santa Cecília.I a Algaida ja n'hi ha molta de gent aficada dins la música, entre la Banda,l'Escola de Música i l'Orfeó, a més dels parents i amics dels artistes... I esva demostrar al concert, amb l'església plena de gent, que a més segueix l'actua-ció amb molta d'atenció. Del que es va queixar la gent fou del fred que feiadins l'església, però amb això no s'hi pot fer res. I al dinar, segons ens handit, no hi havia tanta gent com al concert, però envant.

¿i que. va ienin. ¿jeu f.ou ia xe./uiada ¿o/L·ie. eJL¿ Hoiei¿ de. naiion.ca, que. eJL doc-io/i CanJLe.¿ Conàianiino, de, Sóiiesi, va £esi ai iocai de. i'OIL·ia. ¿AÍava pie., iia geni ka dû que. en va ¿oniin. moíi ¿ai¿A-/Leia. ci que. kem ¿eniii come-niat é¿>que, a paniin. d'ana no ve.u/iem iani-6 de. íoieiò peA. -fLon.a viia, Se.gon¿ comenianià,ia majonia ¿on come.¿ii(Lie-A; pestò aiesiia, é.¿> que.AÍió de. con¿ix£Ji-io¿ Hé., aJLan¿de. menjar-ne., que. eJL¿ doienià ienen maie¿> Hn.ome,¿.

ESSAIG

I com aquell que diu, ja hem acabat l'any, i sense donar-nos compte. Vosdic això perquè ja vos he de donar els Molts d'anys i les bones festes per Nadali Cap d'Any, i perquè penseu a escriure la carta als Reis, que diuen que l'anyqui ve, el 92, vendran ben carregats: esperem que aquest carregament sigui decoses bones, que de dolentes ja en trobam arreu arreu. Bé, com hem dit: Moltsd'anys, i fins l'any qui ve.

UN SORD

/ í -' f ijf ./* ,*'• ,3" <¿ 3FJ J J J J J J J

J J ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ ¿

¿ ¿ ¿ ¿ ¿ 4 ¿ ¿ ¿ ¿ ¿ s. ¿ ¿ ¿ ¿

* ¿ SÌ 0¿ =J»

: ¿ J -•* *** ¿

** -*•

¿ ¿

N O T E S S O B R E I ' A D V F N T

El primer diumenge d'Advent començal'any litúrgic. Els. capellans canviamels llibres de les lectures que esfan a les misses. Ara estam acabantel cicle B i el primer diumenge d'Ad-vent començarem les lectures del cicleC. A l'Advent els cristians ens pre-param per celebrar Nadal.

El gran tema de l'Advent és l'espe-rança, que segons Peguy constitueixl'admiració de Déu. Certament és bennecessari que el nostre temps redes-cobresqui l'esperança. De fet, elsanalistes del nostre temps pensenque el moment cultural dominant és elnihilisme, o sigui la manca de sentit.Un monjo de Montserrat, el Pare LluísDuch, ha escrit un llibre amb un tí-tol simptomàtic: "Temps de tardor".

Un dels pensadors de moda, perventura el filòsof de moda, és Niet-zsche i dins l'obra de Nietzsche hitrobam moltes coses, però no hi trobamal·licients per a l'esperança.

El cristianisme té l'esperança enel seu propi nucli. Creure en Jesúsés esperar en Ell. Els cristians tenimposada la mirada en Jesús, que desdel final de la història ens diu: "mi-ra, veig un món nou".

A la litúrgia d'Advent ens acom-panyen tres personatges: l'autor desco-negut de la segona part del Llibred'Isaïes, Joan Baptista i Maria deNatzaret.

L'autor desconegut del Deuteroi-saïes, una obra que també s'anomena"Llibre de la consolació d'Israel" per-què comença amb les paraules "Consolau,consolau el meu poble..." Aquest homeva saber dirigir un missatge d'espe-rança a un poble que vivia dins latristesa i el desànim. Va aconseguirque el poble miras el futur amb ullsplens d'il·lusió.

Joan Baptista, un home entre dostemps, entre l'Antic i el Nou Testa-ment. Va preparar el ministeri públicde Jesús. Joan Baptista obria elsulls al poble i els feia veure lanecessitat de canviar el seu estil devida.

Maria de Natzaret, una senzilladona de poble, elegida per Déu per és-ser la Mare de Jesús. Maria és lamés gran entre totes les dones perquèés la Mare de Jesús i la seva seguido-ra més gran.

Tots aquests personatges girenentorn de Jesús, nostra esperança. Queaquest temps d'Advent ens acosti mésa Jesús, ben conscients que créixer enl'amistat en Jasús vol dir també éssermés germà dels homes.

TONI RIUTORT

ESSAIG

NOTICIARITERSOLI DAMUNT ALGAIDA

El mes passat, en el moment que tan-càvem la revista, un terbolí va ferdestrosses a Algaida i va seguir capa Montuiri i Sant Joan. Tot just vàremtenir temps per donar-vos la notícia.Avui la vos ampliam amb unes fotos iamb una glosa que en Jaume "Toledo" liva dedicar.

Ses darreres en tenia,són coses que un no s'espera.Es va obrir sa vidriera,no vaig saber qui venia.Tan sols no va dir: "Bon dia",què cercava, ni qui era.

Vaig anar cap a tancarper esquivar sa visitaquan teules i uralitacomençaren a volar.Aquí me vaig assustari vaig pensar en Santa Rita.

Era un terbolí de ventamb una força brutal.Se va xapar sa canalfent un renou estrident.Davant s'aconteixementjo vaig dir: Aquí hi ha mal!

Aviat tornà partir.Tanta sort que durà poc!Si es vent segueix es seu joctot ho hagués fet botir.No hagués quedat tene per mini una cosa en es seu lloc.

Però ja va bastar bé,ne va fer d'animalades.Només de teules trencadesn'hi va deixar un festeri tot es mal que va fersuma quantitats gruixades.

Mai havia vist d'apropactuar un terbolí.Ara que l'he vist puc dir:No és cap goig, és un bon cop!I vos diré lo que trob:Val més no en tornin venir!

ESSAIG 7

PARROQUIA DE SANT PERE I SANT PAU

Dia 24 celebrarem la festa de maitines. Hi estau tots convidats.

Cada divendres alternatius a les 21 h., reunió dels grups de I i II de Procésde Fe.

Cada dissabte a les 21'30, reunió amb joves de 18 anys o més grans.Cada divendres alternatiu a les 22'15, reunió amb el "Grup Marxa".Tots els divendres a les 17, catequesi de 1er d'E.G.B.Cada dimecres a les 17'15, catequesi pels cursos de 2, 3, 4 i 5è d'E.G.B.Cada dissabte a les 11, catequesi pels nins que no poden assistir els dimecres.Cada dissabte a les 20'30, catequesi pels cursos de 6è, 7è i 8è d'E.G.B.Durant el temps d'Advent, catequesi d'adults cada setmana.

MOLÍ D'EN XINA

Divendres dia 29 de novembre s'ha inaugurat al Molí d'En Xina una exposicióde gravats fets per un grup de nins i nines de les nostres Escoles. Les obresdels joves artistes suggereixen tot un món d'ingenuitat i de creativitat a lavegaday que heu de conèixer, entre d'altres coses, per animar els promotors del'experiència a seguir provant per camins tan engrescadors.

PLUVIÒMETRE

Acostumats a les pluges de l'any passat, enguany les quantitats que es recullensemblen molt pobres. Aquest mes de novembre (fins dia 29) havien caigut 35'3 li-tres, i això gràcies a una ploguda de darrera hora.

La quantitat total del mes d'octubre va ser de 59'6 litres.

ACLARIMENT DE LA BANDA DE MUSICA

Hem rebut de la Banda de Música la nota que segueix amb el prec de la sevapublicació:

"A la revista ES SAIG del mes de novembre hi figuren les subvencions quel'Ajuntament concedeix anualment a diverses entitats, i així consta que l'Associa-ció de la Banda de Música rep 600.000 Pis de l'Ajuntament com a subvenció; aixòno és del tot vertader. La realitat és que la Banda de Música té unes actuacionsconcertades, és a dir un conveni amb l'Ajuntament a canvi d'aquesta dotació eco-nòmica" .

Signat: L'Associació de la Banda de Música.

CAMÍ DE SA COMUNA

No sabem si la qualitat de la foto-grafia permet veure amb tota la sevaesplendor l'estat actual del camíde Sa Comuna. Però els que hi passensovint amb el seu cotxe o motorettenen la impressió que fan un d'aquestsrallies que ara s'han posat de moda.I també s'enrecorden de l'Ajuntament,que si abans era criticat perquè asfal-tava massa, deien, convé que els actu-als governants recordin la dita aque-lla "entre poc i massa, sa mesurapassa".

8 Es SAIG

NIUS DE BRUTOR

El PSM aprofità la passada Firaper sensibilitzar la gent sobre elsnius de brutor que embelleixen elnostre terme. L'Ajuntament va netejarels punts més conflictius i a méshi ha posat uns rètols informatiussobre com funciona la recollida deferros vells. Però és per de més;els poca-vergonyes no saben llegiro fan com que no en saben. Ja hi tornahaver brutor pertot.

FESTA DE SANTA CECÍLIA

Com ja és tradicional, els nostresmúsics festejaren la seva patronaSanta Cecília amb un concert a l'esglé-sia del qual ja vos oferirem el progra-ma el mes passat. El. concert fou unèxit tant per l'assistència de públiccom per l'atenció amb què fou seguiti per la qualitat de les interpre-tacions. La gent va sortir-ne moltsatisfeta.

Després es va fer un dinar de ger-manor també amb molts de participantsi va regnar entre els comensals unambient d'envejable bon humor i sanaalegria.

Es SAIG 9

C O M U N I C A T D E L P S M

j_'Agrupació d'Algaida del Partit Socialista de Mallorca volem fer públic elsegüent comunicat, on opinam sobre alguns aspectes de l'actualitat municipal:

1,- Coses tan evidents i necessàries com: que reconeguin els drets del nostrepoble; que es desenvolupi plenament l'autonomia; que els representants políticsescoltin la societat civil i que no depenguin d'interessos partidistes externsa la nostra realitat; que ens augmentin les competències i el finançament neces-sari per fer possible l'autogovern;... els partits majoritaris d'Algaida no lesconsideren desitjables. Només així s'entén que diguessin un NO rotund a la nostraproposta que l'Ajuntament s'adherís a la campanya "VOLEM COMANDAR A CA-NOSTRA",,encetada per les entitats cíviques representatives de la societat illenca (Agru-pacions d'Empresaris, Sindicats, Associacions de Pares d'Alumnes, Obra CulturalBalear,...). Pel que es veu, als nostres regidors els agrada continuar amb lasituació actual de dependència absoluta de Madrid.

2.- També presentàrem una altra moció en la qual demanàvem que la Sessió Ple-nària estudias i aprovas les mesures pertinents per organitzar la recollida deresidus fàcilment reciclables: paper, roba i vidre. Bé idò, la nostra peticióni tan sols va ser inclosa a l'ordre del dia del Plenari, amb l'excusa que laMancomunitat des Pla estudia ara aquesta problemàtica. I sense cap excusa, ambel més absolut dels desprecis, tampoc no es va tractar la segona part de la nostraproposta, consistent en el fet que l'Ajuntament utilitzi, sempre que sigui pos-sible, paper reciclat.

3,- Després de casi mig any del canvi de govern municipal, la problemàticaurbanística segueix sense solucionar-se. Què passa amb les Normes Subsidiàries?Per què encara no s'ha començat el procés de la seva redacció? Abans era un pro-blema urgent. I ara? Què ha canviat?

Algaida, 28 de novembre"de 1991

ELS LECTORS ESCRIUENSr. Director:

Li agrairia que publicas aquestes retxes que exposen dues quei-xes referents a la nostra Unitat Sanitària.

Primera : Molts de dies hi ha gent que espera a partir de les vuit del matíi el municipal encarregat d'obrir no ho fa normalment fins a les vuit i mitja oquan falta un quart per les nou. Crec que no seria demanar massa a l'Ajuntamentque l'hora d'obrir fos a les vuit i així aquesta gent -solen ésser persones ma-jors- no passarien fred. Bastaria que això es fes els mesos d'hivern, de novembrea abril.

Segona : Durant l'estiu hi havia un sol metge per substituir els dos que tenim;començava la visita passades les onze i qualque dia hi havia malalts fins a lesquatre. Pens que seria lògic que cada metge tengués el seu substitut i que esrespectas l'horari de cada metge. Comprenc que això ja no depèn de l'Ajuntament,però segurament podria fer-hi qualque cosa.

Mol t agrai t.

Un algaidí afectat

10 ESSAIG

NOTICIES DE L'AJUNTAMENT

ESCORXADOR

L'Ajuntament d'Algaida sol·licità la inclusió delProjecte Bàsic i d'execució de Reforma i Ampliació del'Edifici de l'antic Escorxador Municipal, en centre CulturalMunicipal, i ho sol·licità en el Programa d'Inversionsculturals del Consell Insular de Mallorca per a l'any 1992,amb un pressupost de 13 . 436 . 418 . -Pis.

A la reforma projectada existeix una voluntat derespectar l'aspecte exterior de l'edifici, tant amb aspectesvolumètrics com de distribució.

Referent a la distribució interior es respectal'esquema general i es reconsidéra la utilizació de les sales.A la vegada, es crea un altell per aprofitar la gran altura dela sala central.

A part del que ja s'ha dit, s'adequaran les zonesinteriors i s'equiparan d'instal·lacions a tot el conjunt ; amés de complir amb les normes relatives als usos a què espreveu s'han d'emprar.

La reforma es concreta a l'edifici principal i elspatis anteriors i posteriors a aquest; les dues edificacionsdels costats seran objecte d'un següent projecte.

A l'edifici principal s'hi ppodrien incloure unasèrie d'activitats com assaigs de la Banda de Música, EscolaMunicipal de Música, Titoeta Ràdio, Escola d'Adults.

Alhora, ja es sap que el CIM ens ha inclosos dinsla llista provisional del Programa d'Inversions Culturals pera 1.992; per a Transformar l'antic Escorxador en CentreCultural.

XARXA D'AIGUA POTABLE I SANEJAMENT

Per part de l'Ajuntament d'Algaida, s'hasol·licitat la inclusió al Pla d'Obres i serveis de 1.992, delConsell Insular de Mallorca, de l'obra Projecte de xarxa deDistribució d'aigua potable i sanejament sanitari d'Algaida -2ona fase -. El pressupost total de l'obra puja a165 . 644. 466 .-PS, essen l'aportació municipal del 25% del total,concretament 41 .411 . 116.-Pis. Aquesta fase inclou la resta delnucli d'Algaida, (Amargura, Campet, Unió, Palma, Quarterada,Esgléssia, . . . ) .

L'Ajuntament també ha sol·licitat la inclusió alConsell Insular, en el Pla Plurianual d'Inversions locals1992-94, de l'obra de xarxes de distribució d'aigua potable isanejament per als nuclis urbans de Pina i Randa, que d'acordamb una estimació de pressupost realitzada, pareix que per aRanda puja a uns 61 .734.075. -Pb i per a Pina 115.594.297pessetes.

ESSAIG 11

ASSISTENTA SOCIALPer motiu del nomenament de l'assistenta Social

Petra Juan Sócias, com a Coordinadora dels Serveis Socials dela Mancomunitat del Pla, a partir d'aquest mes, MargaritaBauzà Rosselló serà la nova assistenta social del nostrepoble.

El seu horari de consulta passarà a ser els dijousdematins de 9 a 13 hores.

FIBLÓCom ja sabem, el passat dia 26 d'Octubre un fibló

va afectar d,una manera parcial el nostre poble, els seusefectes es feren notar en primer lloccap el Casc urbà pels terrenys que esc/. Quarterada. En el Casc urbà,construccions dels carrers Quarterada,Roca, Església, Unió, Laberint, Sitjar, PlacetaAigua, Ribera, Pare Pou, Metge Verger, Joan

per Son Verdera, seguintsituen entre el Campet iafectà a edificis iCosta i Llobera, Palma,

des Sitjar,Alcover i

Mesquida. Posteriorment segui cap a darrera Ses Vinyes fins ala Carretera de Manacor, lloc on va arrabassar un parelld'arbres que interromperen el tràfic.

Els algaidins afectats, han presentat al'Ajuntament, pressupost del dany que han sofert. El total depressupostos presentats puja a la quantitat de 8 . 339 . 570 . -Pis.

El batle d'Algaida es va posar en contacte amb elPresident del CIM, amb el President de la Mancomunitat del Plai amb autoritats adients per tal de tractar el tema de lespossibles ajudes; a més, també, es va parlar amb. els altresbaties dels municipis afectats (Montuiri, Sant Joan i Petra) ien la Conselleria de la presidència.

Després de les gestions fetes, es va decidir ferun escrit sol·licitant ajudes a nivell de Mancomunitat del Plaque englobas tots els pobles afectats, dirigit al ConsellInsular i al Gover Balear. A més, l'Ajuntament d'Algaida vadirigir un escrit a les dues institucions esmentades,acompanyant còpies dels pressuposts i sol·licituds delsparticulars afectats.

AUXILIAR ADMINISTRATIUDurant aquest mes s'han realitzat oposicions a

l'Ajuntament d'Algaida per una plaça d'auxiliar administratiu.El guanyador d'aquestes oposicions ha estat en

Bartomeu Fiol Vanrell, que fins ara havia treballat al'Ajuntament com a interí.

HORARISPer tal

l'ajuntament, s'hafuncionaris.

L1atenciódematins; però certs

d'agençar l'aparell administratiu deampliat i modificat l'horari dels

al públic continuarà essent elsdies, a l'horabaixa, els funcionaris

treballaran a l'Ajuntament per tal de posar al dia tota unasèrie de qüestions que de segur possibilitaran una gestióadministrativa més àgil i eficaç.

12 ESSAIG

ALGUNES C U R I O S I T A T S Q U E FRANCESC MULET. L L I C E N C I A T

DE M E D I C I N A . V A I G C O M E N Ç A R A A N O T A R DIA 1 DE M A R C

DE - ' A N Y 1 7 8 8 . ( V I )

PORTES

Si voleu fer algunes portes de te-la i llavor per poder-la pintar o siles volen totes d'un color sia blanc,blau, color de cel, vermei, etc. iaixí mateix poder fer-lo a unes portesque sien veies corcades i fer-lesllises si no lo són o a un llit quiestà corcat principalment si és deposts i bancs és més fàcil i lo refor-cen o alguna posteta, llibrerieta olo que voldran, agafaran guix i quesia blanc mòlt i ho fa més polit segonssa quantitat que hauran menester i locendran amb cedas mediano de tela icernut lo posaran dins un ribell ambaigo molteta i s'hi estarà un dia odos perquè perda sa verinada i esguix s'escolarà baix (i sa calç no sési deu esser bona) i llavors tirarans'aigo i deixaran fer es guix tot soldins es mateix ribell i el posaranen es sol i serena si volen però queestiga guardat de sa pols, i com seràsec el picaran dins un morter ben pi-cat i el tornaran cendre bé, i llavorsfaran aigo cuita clareta i en ésserfeta la llevaran des foc i en posarandins una escudella o ribella i llavorhi posaran d'aquell guix cernut finsque veuran que serà espessei (sa prime-ra vegada _si n 'hi han de dar dueso tres o si no es guix ha de ser mésespesset) i llavor amb un pinzell(que és un bastonet i a un cap hiha un ramerató de cerres de bístia)hi donaran una passada ben donada illavor heu deixaran eixugar en essol o a s'ombra i el sendemà o enesser ben eixut n'hi donaran una altrasi volen o dues etc. sobretot sa darre-ra passada, si volen que sia tot d'uncolor, picaran es color lo que troba-ran que hauran menesterben picat illavor el mesclaran, posaran en remullamb un poc d'aigo i l'hi tendrán finsque sia fus, i llavor el mesclaran ambes guix i aigo cuita i després benremana t li donaran sa darrera passa-da; si hi posen blavet farà com acolor de cel i aigo cuita; primerla posaran en remull feta trossos

dues o 3, o 4, o 5 hores i llavor labullen amb sa mateixa aigo i jo pensque si agafen goma i la tenen en remulldins una olleta o escudella fins queés fusa ^i llavor la mesclen amb esguix així com està dit que també seriabo, però no crec que fos tan bo comfeta amb aigo cuita.

MODO DE FER AIGO SAL PER LA XUIAI MÈTHODO D'ADMINISTRAR-LAPERQUÈ SIA BONA TOT L'ANY

Luego d'haver mort es porc i des-xuiat, posaran sa xuia tota sencerai en un tros o dos damunt un canyís0 canyissa etc. i hi posaran un pocde sal pertot i la deixaran estar undia o dos; després faran bocins de saxuia de sa grosaria que voldran i lue-go de fets, si poden los salaran de'nun en un dins un plat, o damunt uncànyom etc. i així com aniran salant-los los posaran dins un ribell, o dos,amb un plat baix perquè s'escol saverinada, i la deixaran estar d'estémodo 8, o 9, o 10 dies; després latreuran de pessa en pessa, i en tantque la treuran la rentaran de pessaen pessa dins un ribell amb aigo natu-ral , cuia aigo servirà per fer laaigua sal, i així com la rentaran l'es-tendran damunt unes estovaies, posadesdamunt un canyís o caixa etc. i ladeixaran eixugar una nit, i faranl'aigo sal del modo que se segueixposant-hi la sobre dita aigo: Posaranla sobredita i tota la que trobaranque hauran menester per salar la xuiadins una olla o caldera (esta és d'ad-vertir que s'espenya molt, i així sitenen olla de terra gran és millor)1 hi posaran sal proporcionada, ladeixaran bullir i ho remenaran detant en tant afegint-hi sal a poc apoc fins que veuran que sa cullerao llisa surt blanca i dita sal jano es fon; (advertesc que si trien lasal antes és millor); deixaran refre-dar dita aigo sal bé, i amb esto s'hiha d'anar amb cuidado, i a l'entretant

ESSAIG 13compondran la xuia dins l'olla colera,o pica, etc. i en esser l'aigo benfreda 1'hi posaran fins que tap béla xuia, i la guardaran per lo ús-ob-servant en tot molta netedat, i fent-hodesta manera tot lo any menjaran unaxuia molt gustosa que sempre pareixe-rà fresca; i lo que diuen de que sitreuen la xuia amb los dits se pert,és friolera, perquè he observat elcontrari, a no ser que sia manejadaper persona bruta o indiscreta. S'ad-

verteix que l'aigua sal d'enguany sepot posar d'un any a s'altre, esto és,V.G. lo any qui ve se pot tornar bulliramb 1 'aigo del ribell amb què rentensa xuia, i afegir-hi més aigo, i salsi és necessari, ibona; però lo altre0 la posaran dins el cup aamb lo vi,1 en faran de bell nou, i aixíany part altre se farà de nou.

Per la transcripció PERE MULET

així mateix esany la tiraran,

un

L-A F O T O G R A F Ì A D F L A P O R T A D A

La foto antiga que aquest mes publicam a la portada és obra de Pere Mascaró iCastellò (1888-1973), un mariando més conegut com "Mestre Pere des retratos","Es retratista Mascaró" o simplement pel "Retratista de Maria de la Salud".Com tants de mallorquins del seu temps va haver d'emigrar a l'Argentina, onaprengué l'ofici de fotògraf; una vegada retornat al seu poble, a partir de1926 i fins a 1950, es dedicà a retratar pràcticament tots els pobles de Mallor-ca. La seva col·lecció fotogràfica es conserva a la Biblioteca Gabriel Llabrés,propietat de l'Ajuntament de Palma, i els particulars o institucions interessatsen poden aconseguir còpies si així ho sol·liciten. Aquesta col·lecció conté,a més de la de la portada, tres fotografies d'Algaida i dues de Pina, que publi-carem en mesos successius.

Amb el títol "La col·lecció Pere Mascaró" l'Ajuntament de Palma n'ha publicatun llibre, el número 2 de la sèrie "Rúbrica", que permet conèix-er amb tot detallla vida i obra d'aquest retratista mallorquí.

XERRADA-CQI r I QUII

Dia 20, divendres, a les 21 hores se celebrarà a l'Ajuntament una xerrada-

nn Tí ASF í» T "T, <V ai§ua í el nou post sobre activitats econò-díïïïït -í ¿i ' u

xenrrada l'organitza el PSM i serà a càrrec de Pere Sampol,

diputat al Parlament Balear.

SolucÀ.onA oi mot* encA-ej.iat¿ : ttoiit-zont-al*: 1. Sa lalateJia, 2. oüe.¿itat.N. 3. ¿neat, canvi, 4. iaruioc. pam. 5.¿ai. 7. malo. 6. nacfie,*. Sa¿. 7. -L·i.0. é¿. ni. 8. D. Lt>it. noi. 9. ovacio-nada, 10, fiama, tonai.

M eJiJLlcaí*: 1. ¿o*tejnidon, 2, aie>,u-fian.. va, 3. tècnic, ¿am. 4. a¿a/i.w-òca, 5. fritóte.. II, 6. At. C, ¿etot.7. lac, n. S. na, 8, étape*. nan. 9.7. maíanada, 10, animositat.

14 ESSAIG

Els MolinsFariners

d'ALGAIDA

avui: MOLÍ D'EN ROIGL'emplaçament d'aquest antic molí

fariner l'hem de situar al nQ 59 delcarrer d'es Sol i malgrat que no figu-ra enlloc la data de la seva construc-ció no ens farem molt lluny si la lo-calitzam devers mitjan segle XVIII.Per referències anteriors sabem queels moliners que manaren construir elmolí de Sa Punta, entre els anys 1798i 1800, habitaven i exercien el seuofici precisament en aquest molí d'EnRoig.

L'estructura fonamental d'aquestmolí ha sofert molt poques modifica-cions al llarg dels anys i creim queen el seu estat primitiu aquesta es-tructura era única al nostre terme. Latorre quedava emmarcada per la partde llevant amb la vivenda del moliner,formada bàsicament per una nau i mitjade bóveda de canó, que degut a laseva alçària pot donar cabuda a unaplanta intermitja ocupada per la sala-graner i un antic dormitori, avui con-demnat. A la part de ponent la torrequedava protegida per un gruixat murde contenció terraplenat fins a la ter-rassa d'envelar i amb accés escalonatdes del carrer d'es Sol. (Vegeu alsplànols adjunts la disposició antigai actual d'aquest molí). L'abans esmen-tat terraplenat va ser desmuntat fa mésde 71 anys pel mestre picapedrer PereJoan "Fosca" i al seu lloc s'hi bastíla portassa actual, que fa uns deuanys ja necessità mà de mestre, perquèli varen haver de substituir la canyis-sada per materials més moderns. L'amo'nGuillem Vanrell "Rapinya", que ésel propietari actual, se'n recordade quan tenia 6 o 7 anys i desmuntavenl'esmentat terraplenat, de la gran

quantitat de carretades que transpor-taren d'aquella demolició. Foren usa-des per arreglar les carreteres dela comarca una vegada convertides enesquerda.

Es SAIG

Un dels aspectes que més cridal'atenció d'aquest molí, si l'observamdes del carrer d'es Sol, o' millorsi ens situam damunt el terrat d'enve-lar, és la gran extensió que ocupenles teulades que cobreixen les depen-dències anexes al molí pròpiamentdit. Per això als plànols adjuntsnomés hi hem marcat les més apropadesa l'antiga edificació.

. Totes les dependències interiorsdel molí d'En Roig són d'una gran rus-ticitat i no han sofert cap castade modificació, si exceptuam les queafectaren a la torre que més envantdetallarem, i el par edat de la portaque comunicava la cuina amb altres ha-bitacles, que els propietaris, quanel molí fou llogat, es reservarenper a ús propi. Davant aquestes depen-dències (magatzem, estable,...) ia l'altre costat de la carrera hiha una cisterna feta per l'amo'n Mi-quel Vanrell, pare del propietariactual, aprofitant que ja hi tenien unantic pou que s'havia quedat eixut.

TERRASSA D'ENVELAR

O

PLANTA COBERTAESC. t : 200

PRIMITIU TERRAPLEIFINS L'ANY )919lj/

Q

KUJœK<o

PLANTA ALTAESC 1 : 200

PLANTA BAIXAESC. 1: 200

16 Es SAIG

L'accés primitiu de la torre delmolí a través de la sala-menjadorquedà condemnada amb la reforma del'any 1919 i va desaparèixer l'escalade caragol, usant-se avui com a dormi-tori. Aquesta escala es torna ferpresent al pis immediatament superior,que comunica amb l'antic dormitori jaesmentat. Per arribar-hi, primer s'hade pujar a la terrassa d'envelar, acce-dir a la torre i baixar a la plantaintermitja, just fregant la bóvedade canó als laterals d'aquest primitiudormitori. Antigament hi havia un altreaccés a la part oposada de la torre(vegeu plànols) des de la terrassad'envelar, per facilitar l'entradaals clients del moliner que pujavendirectament per l'altra escala, desapa-reguda amb la reforma de l'any 1919,que donava al carrer d'es Sol. Si se-guim pujant a la torre ens trobaremamb el replà de subaix les moles,on s'ensacava la farina i finalmentarribarem al pis superior, sostingutper dues reforçades jàceres d'alzina.Dins aquesta planta superior no quedaabsolutament cap resta dels mecanismes originals del molí, únicament el fines-

tró de ventilació i un buit circulardins el mur de la torre, que serviaper a repicar la mola superior, posadade cantell; la coberta del pis deles moles en aquest cas és d'uralita,que substituí fa 60 anys una teuladaanterior que es féu malbé quan tregue-ren les moles de lloc.

Aquestes moles varen ésser davalla-des fa uns 60 anys, els mateixos diesque les dels molins de Sa Punta, d'enBosso i d'en Nofre. Per fer aquestafeina llogaren els ternals més grossosque trobaren a Ciutat i se'n encarregàmestre Pere "Corró", ajudat pels pro-pietaris dels molins esmentats. Lesmoles del molí d'en Roig anaren aparar a una cimentera de Lloseta perseguir molturant.

El darrer moliner que suposadamentexercí com a tal en aquest molí foul'amo'n Guillem Mascaró "des molíd'en Roig", que a la seva mort deixàel molí i la quarterada i mitja deterra dels seus voltants a la sevafilla Catalina Mascaró Puigserver(casada amb l'amo'n Miquel Vanrell)que quan morí l'any 1927 repartí aques-ta herència de la següent manera: elmolí i mitja quarterada "grossa" al

Es SAIG 17

seu fill Guillem Vanrell Mascaró i unquartó als altres fills Miquel, Bernati Bet Vanrell Mascaró.

L'amo'n Guillem ens contà que elli el seu germà major nasqueren almolí d'en Roig i son pare hi va habitarfins fa devers 38 anys, quan passàa viure amb una germana a Sa Tanqueta.Al cap de poc temps llogaren el molía l'amo'n Tomeu "Meví", que hi habitàper espai d'uns cinc anys. Despréshi va passar en Toni "Rito", que feiad'arruai, durant 6 o 7 anys. Més tardhi va viure una família de ciutadansprop de vuit anys. Poc després l'amo'nGuillem tengué una trista experiènciaamb uns llogaters que només li ferendesastres; havien contractat per unany i als set mesos els va treuredefora cansat de bregues i discusions.Més envant hi passà el sogre de n'An-dreu Tugores, de sa benzinera, perespai de 2 o 3 anys i finalment arribamals estadants actuals, que habiten

per Ciutat i només hi van esporàdica-ment els caps de setmana i, segonsel propietari, fins ara s'han portatmolt bé.

I per acabar despedirem el molíd'aquest mes amb una cançó que, comsempre, fa referència a l'ofici demoliner. Diu així:

Un moliner roba blatcasi sempre que moltura,i un carnisser amb sa mesura,en lloc d'una taiadurahi posa un os pelat.

Text, plànols i fotografies:

MIQUEL SASTRE "PIOLET"

FOTO ANTIGA

Aquesta foto ens mostra els excursionistes que organitzaren una passejada aAlcúdia per celebrar la representació de "L'amo de Son Magraner" d'En Pere Cape-llà. Hi podeu identificar el Rector d'aleshores Joan Martorell a més d'en Pere"Toledo", Anita Balaguer, Antònia de Ses Cases Noves, Toni Molinou (que era elxofer), Biel Janer Manila, Antònia Palomina, Bernat Xico, Miquela d'Es Rafalet,Biel Salas, Franciscà de Can Rosseió, Xesc de Ses Cases Noves, Jerònia Perota iLlorenç Quitxero.

18 ESSAIG

NOTICIARI DE L'OBRA CULTURAL

ACTIVITATS

Quan surti aquest número d'ES SAIG ja haurem fet, si el temps ens ho permet,una de les excursions d'aquest mes: de Lluc a Caimari pel camí de SES FIGUEROLES,dia 1er de desembre. L'altra excursió serà dia 22 a Estellencs - Puigpunyentpel camí vell, passant per Son Fortuny-Sa Font de s'ull de Sol-Coll d'Estellencs-S'Ermita-Muntanya de Son Forteza-Sa Teulera i Son Forteza i arribada a Puigpu-nyent. ( No és difícil i assequible per a tothom).

Apuntau-vos a Jerònia Cañellas tfon 665249.Sortida a les 9:00h de Plaça.

Al local social, divendres dia 13, Jaume Llabrés ens passarà diapositivesi ens parlarà sobre JARDINS DE MALLORCA.

També al local social, XOCOLATADA de la nit de NADAL. Dia 24, després deMATINES. VOS HI ESPERAM A TOTS.

Per les festes de Nadal, com ja és costum, aprofitarem per cobrar-vos laquota de socis, que enguany serà com l'any passat: 2500 adults

2000 estudiants500 infantils

Com tots ja sabeu amb aquesta quota anual, a més de fer possible que es rea-litzin les activitats, teniu dret a la revista ES SAIG, exceptuant la quotainfantil.

sr >Excursionistes a sa Torre de Can Palou El Dr .Constantino parlant de bolets,

JUTIPIlias. 3 SB jga'jgjnHiLa Revista del Cor, la Melsa i el Fetge

proposicionsdeshonestes

NAIT-CLAP NADAL'S BLANC'S.Per aquestes dates tan assenyeladespresentam les nostres novetats:

S3FESTA NIT DE CAP D'ANY

et

Magdalena Cirereretes de Pastor: etguardaré l'animal. No el perdràs si hofas amb mi.Magdalena Pelussa: Vine a fer-me elbetlem al meu betlem.Magdalena Bou: Un alè càlid.Magdalena Estel amb coa: Sensacionsinusitades (travestí).

isa

A LAPETITA BODEGA(c/ Queipo de Llano, s/n. Selva).*Gran menú: Fideus i pop amb ceba.Cava i vins en tetabrick. Selecció deTorrons i dolços de nadal.*Gran festa amenitzada pels grups JuanGuerra i familia (pellassos), PascualAmbre (equilibrista), el gran Canyelles(faquir). Tota la nit actuarà l'orquestra'Sembla Mentida1.*Gran preu: Trenta monedes.

NS9SBB

AGéNCIA DE CORRESPONSALS F.

Necessitam personal per a feina benretribuïda. No cal experiència. Formació

ta càrrec de l'empresa. Imprescindible!carnet (de conduir). Disponibilitatcompleta.

Antoni Benemèrit s'ofereix per feina quesigui ridícula. Abstenir-se seriosos.

Agrupació filatèlica en vies delegalització s'oferix per assumir lesculpes de tot el dolent que passi. Tambéacollirem personatges no desitjables.Telèfon de contacte: 123456789. Demanauper Toni Quehefetjo Permerèixeraixò.

COLMADO CALDENTEI. oFERTEs.+ Pots de tomàtiga caducats KREMLIN a12 pessetes la dotzena.

+Cuixot embalsamat TUTANKAMóN.Antic, amb solera, a 13O pessetes lapeça.+SAbó fluix artesanal fet amb raïssonsde la matança del 73, a 20 pessetes lacaixa de 600 pots.+ (També tenim sobrassada d'amagat,però no ho digueu).

Volem començar una nova secció aiJutipiri. L'objectiu és (i som plenament|conscientes que per ventura mai no hojdurem a terme) fer tota una sèrie d'en-Itrevistes a personatges rellevants delmón immediat que ens envolta. En certa!manera, ja ho iniciàrem amb una|entrevista a Rafel Pherrer la temporada!passada ("Un poal enmig de dues grane-Ires") Ara, "Tres dins un llit" n'es latcontinuació.

Hem volgut que Ella sigui laprimera perquè és la més "guapa".Presidenta perenna de la delegaciód'Algaida de l'Obra Cultural Balear. Ellaés Antònia Maria Mulet. %

Està barallada la cultura amb la bellesa? ^

No. Sa cultura és bellesa. Com voleu|que estigui barallada?

|jl a Algaida, la gent, és "guapa" o culta?!

lUff! És molt difícil de contestar, això J| Hi ha un poc de tot. Hi ha genti

'guapa" i hi ha gent culta. (I després^ens explicà que hi ha gent "guapa" que^

culta i gent culta que§ es no ess"guapa", però com que la cultura també^és bellesa. . . i els entrevistadors varen ipedre el fil).

'moguda"

Què fa per a conservar-se tan "guapa"?jQuin és el seu secret?

(Rialles fresques: ha, ha, ha, ba.lAbans de contestar tragué un mirallet i iun pintallavis del seu 'necesser'i esretocà els ulls). Ja ho veis, cap secretni un! Cada vegada torn més vella, decada vegada me pansesc més. (Mésrialles fresques) De cada vegada vaig a"menos", a "menos"!, no a menys, a"menos"... Ja m'agradaria trobar unafórmula per conservar-me. N'hi ha quese conseven molt bé com aquella quel'han feta lady Espanya.

cultural dins el teu rebost?

Sa 'moguda' cultural? Jo no sé si n'hiha, de 'moguda' cultural. Saps que hoés, de difícil, moure sa gent... és moltmal de fer. Ja m'agradaria que n'hi|hagués. Si per ventura aquesta gent«"guapa" que dèiem fa un moment li f

I interessas més sa cultura que saAI'guapura" podríem fer més coses. Laiñ gent no es vol comprometre.

7s

Qualque cosa té el poder: bellesa.^eròtica. . . però per qualque raó fa anvslque no vols deixar la presidència dell'Obra Cultural. í

Quan va a uns grans magatzems. q.uèf Oh! Per descomptat!secretària, perquè de tresorera no m'hi fvolen... (Més rialles fresques. Es posa|seriosa de cop) Sabeu què passa? safgent està molt cremada, sa gent no tel

compre primer: un producte de bellesa oiun llibre?

Bon Jesús! Un producte de bellesa, que|vol dir! Què he de fotre jo un llibre?!!Bé, seriosament, jo als grans magatzems¡no hi sol comprar llibres. Ho faig a les|tendes especialitzades: a les llibreries.!(Ens explica que està subscrita al Club|del Llibre i a la col·lecció Grans Obres fde la Literatura Universal, però no ho|denn perquè ens manca espai). M'agradafcomprar llibres, si, m'agrada. (I|afegeix, molt fluixet que productes debellesa en té molt pocs).

\ ganes d'assumir aquests càrrecs ni res|i a qualcú, li ha de tocar. I més que resfjo som presidenta perquè s'ha de|menestar qualcü que figuri damunt esfpapers, però és sa junta directiva safqui pren ses decissions. (Torna riure)!Això de s'eròtica des poder no ho|entenc molt. A mi m'agrada s'erotisme.

'£%e&z£eeeS/&s¡SSSSA

r7 >;;ví7 >fT;vs7 VW vWFtfWFvVvv^• r/« < P »v*« « r »•««« « r »v.«< f N.« *f w *f "vV *r w *r *vV *p w *f *«* p N,« * ' *«»v • -* v;$;Mtfc^^

£;«•• R HinflvV^^• !•/««»> I I (J LL Loi·NV^vV^NV^NV^NV^W^NV.^W/·-·i«»r^Mil w îf •T1^^^%^"»%^^'V^^rt^tt>î5<lït»rVîf»}f •!»V rT M I I *f *1 VS í •l· nV T r ' 1* rf *""'-• " -" r- • " -• '• • " -' '• * " -* r- * " -* f' * * -* '• Pr7*VTMP'| U^*r*T^*T** com que Antònia Maria Mulet ens cau T,'*& *f ff^ff ^1 pr«tt* *r'Vt'* molt bé (és vere) i ens va convidar a ,*uViM.LayilLlüLI i»FT*Fi»rf<! : t '•IV'i *ÌVr' '"»i*'T r"»itrt 'V-t rT r V-f N r iV" f *Vf » me"1ar torro queO. -- — T -- «. T -- ». T .» «»ï .» *» T *»_*».! -» ••J.rt, naecaf í'n/-, ¿e

li quedava de l 'any'g

•\ L'Obra Cultural Balear

Sevilla?'tj mantendría un pavelló ah1"r7 '•N

iVt f

**,T f. Tí passati nx

f^ conveniï(no és vere) hem cregut T

el següent estudi ^>r

rW- I-VTT|> fVt » P rTr

L'Obra Cultural no ho sé, jo no! , r

(Riu deu minuts amb rialles fresques)^ ?\irjr A mi m'agradaria anar a Sevilla*, ara'n t*fff^ mantenir un pavelló a l'Expo... de capj,V*M>4* de ses maneres! (I ens renya:) I ara,!lTr\

r<^'com se vos ha ocorregut aquesta* % * r*.t c

^Mpregunta?

d'Algaida, pji, convenient regalar-liTExpo de^íf^ grafologie (es vere).

^*^^T '* T J> T^^-~ir'* 'ï 'T ' 'T í* * 'T " ' T j

^"r~^n^r>^>^^ ^\VT't P iy« tExpo.. . de capjV.iMf.f Ä u . . ,v, ,1.V C *ir/rï?

5"Vf«.Mf^ «!ïV"*_•* Ti"1

r^MtiT'fM.

?; :Vj ft: : : :»V^3H|Ùl *M?^"^BÙtftr^M»r^î^V IV B «T r,| l l i KV 'f r Af r.j,.% r. , , r.

^ t^^r7 < '^M v? rrv>V;.i«í'«í"•< <

",'W; 4V fT 'I»Vwr,%-t,

Willif'j

• TI

r^

ír j » T

f

- - . - . r - « . <r %'_•< ^r V. ^fV.^ *rri.*- • • - • * - • •V^M»V^»»%V^M^ r!4'«» r^M> rl*n* r***.{r. f »T.» r. f «T.» r. » ^T-t r, F V-T r, ^ v> r» r I,T rf r

h">rr^'1 »»T,Segons podem deduir de la claretat de'1

|»'VA«F'V1¿limes de la seva signatura, el color"*,* ^ ">, línies de la seva signatura, <•^frTp^frli agrada més és el vermell.JÏ^i»TJT^ fr, Particular d'escriure la lletr¡

1 « tr%f"< ^f% f<en evidència que el plat sala

que .««'*>•

La manera 'T flli« , K'-'^'CJ «r '

. < r %r-< «t r r-r^ < f %r« P j»-r^ «t P %• ^ < r >»^r^ ^ P n,r- en evidència que el plat salat que més li,««^^Í^t^A^Í^ÍÍ^t^fZíS^ríÍífrTÍÍÍfrJfíOfr.Plau és la musaka i, el dolç, és el gato. -Jpi\ JUTITEST. t\T,La netra te final suggereix l'ús r*r'P ' f»»f« desmesurat de productes de cosmètica-t <?»r Per acabar Tres dins un llit, sometent JÍ Margaret Astor ("para ti, porque eres ^£ff la nostra benhaurada i estimada^ r Joven" ). La rúbrica ovalada denota una fTT-• r Antònia Maria Mulet al test de Jutipiri. *J.'mentalitat oberta. Això fa que sigui unak y Això

Tf l paraules:és el que li suggerí les següents» I 'ectora z

lTJ.de Mariar 7"f cer

. f^Mt r^M^V^M^V^i^Vi^^ Mu* rlin+rl sió

T r. » «r.« r. t n^o r. r nrjt r. t ,r-T r, t V> r, ^ v^ Tf r v-f r del

.t lectora assídua de l'Avui.amaga la

»Cristòfor Colom: Colonitzador.rnLa Niña: La Pinta i la Santa Maria.'>E1 Temps: (Riu) La revista El,1f(Riu més)»Porei ú neula: S'escola!>>LQGSE: Reforma.^"Topacio": Me sembla que és un, de la televisió..'j"Pijama para dos": Ai, ja m'agradariaiMAra som nosaltres els que reim).'* Bossa de mà de plexi-glas: Ai, no*tengut cap mai però m'agradaria

Ara me deis

r>««

L'abreviatura l<'^• — -v •*- .»•«• .w» «Ainwkgw* iv» SGV3 yr 3fi 3T6CC1O ã O fi«!*

"*f cervesa (només una cada dia) i una pas-» f 'oculta pels calcetins. La trivialitatT»»^

clara: V-T^Tes »f ft*-f.

l'accent damunt lali encanta jugar ameravellosa!

Temps TrrT r iy

rT r v f •> r i ,T ^' Ttr^t.Ttr^tjiTtf^f»r> r > T * í1 > v ". f > TT % i^V * p r^ ^ ^ r^ ^ p .r74 '^11>r7< '^·<t^< '^V^! T r T r r « T r T M . , T r ï M l T r

lletra o,Trivial.

mai peròq u ale u n .

capli conservar-ne'vella!

'«Optalidon : Mal de cap..¡i Veri nosa llengua: Vos hoi Cabrera: És un paradis,', deixen fruir.

he de dir?però no

,T r T MI? » T M ,T ' f TI 1T • f r- j 1T - f r -r 1T • T r i 1f

„ Tlf^V» T<fT'trtV fVV- fn ' he *V r f f f ^ > t f T > f1 %'«u* f N. <r %. ^P%V

lana V n Mr V n t V •» Mt V,,T rT MV rT M-T rT fi V r

» f Vr1 • 1" VV» T Vr1 » T% r > r % r% T7 % f V t7 %V V * f N,« ^ ' V * r r^',,''r;r,vr;r,V';riV'

el ens VA*'V'%*' VW' ','vV ^ p r^ ^ r r^V *r N ,r7 •» i> V f it V1 Mt VT n ^T rT r i y rf r i V N r i - jT r

» T *T %»T*T V« T^T^V.Ttr V» T'T V» T^T^li T*T^ • T^T^V T<tT tflV r T^V T

\ r % T1 *V r > T1 % r V t1 % r r T % rV t7 % r f r \ f V v % r V TT % rVr % f p TT %'.f-< ^ F % M ^ F % « t F I»/ •( F %f t F ÍV « t F -f « f F >V « ^ F >V « t F ^ t F »V <

Seccia fictíciad'EsSAIG

Dngdx:CvbSd.Cipdeitdicdii/totSiquní.

fLJHCMCOI.

kbgtìena Coroon.Beneide.

GimelMèdcdeXaíardejw.MagddemMiquefag.DintifiMiqidiäA:

C^IoffllfiforaàÜca.EdteLaG&nyotaUicion:.tapriMScImp.SaCsrusn.

^ <MF,'tr

fWvfeíu!V 'T r

V»'"rT''T1 V"'F^MtV r!4""»VrTr

'tfT(·''<rT''T7/ lfr

Tf•F^M<

'Vrji*"lVTT^tftí.''1lT'^7<l

frTr

F »V'«

:?/'!'5%WF^t"'>í·7<'^"»Vr^^•TV'T7''.r f• F %r^ <

22 Es SAÍG

Titoieta ràdio-PUJA, PUJA A L'AVIO AMB TITOIETA RÀDIO-Realment resultà un èxit, la festa de Titoieta Ràdio, celebrada el passat mes denovembre al Pub Ca n'Esteve de Sa Plaça. Unes quatre-centes persones-ben comptades- gaudiren fins a la matinada'd'un viatge de primera. No vamancar cap detall: la lenta i molesta facturació, el control de pes, els missatgesde les hostesses, les palan ganes de caramels, el deliciós i "variat" menú, lapremsa, i fins i tot l'arribada dels passatgers un milió.Aproximadament cada 15 minuts es sortejaren un caramull de regals: ulleres deplàstic, rellotges sense hores, prismàtics, cordes de botar, camisetes deTitoieta Ràdio, walmans, ràdio-transistors, serveis de perruqueria, encenedorsde pedra i fins i tot la col·lecció completa d'uns mussicassetes d'en ToniObrador (desconeixem els detalls de la seva carrera musical, però vosrecomanam especialment el tema titulat "Oración").Evidentment no va ésser possible viatjar per l'espai, però si viatjarem pel tempsgràcies a la música dels anys 60 i 70 que sonà durant tota la vetlada.No serà la darrera.

-L'INEVITABLE ASCENS DE CAMILO SESTO-Molt sorpresos es mostren els personatges del programa "S'Ambigú" davant lareaparició de Camilo Sesto. Unes setmanes abans de fer-se pública la re-aparició els personatges asseguraven que les cançons d'en Camilo pegarienfort aquest Nadal. Dit i fet. El cantant d'Alcoi està promocionant el seu noullarga durada -mai me'n record del seu nom- desprès dels 5 anys que ha estatallunyat dels escenaris. Premonició? Coincidència?.Esperem que passi el mateix amb na Bety Missiego.

-S'AMBIGÚ UN PROGRAMA INAGUANTABLE-Si, ho heu lletgit bé. No pot agradar a tothom. El programa de Titoieta Ràdioque res té a envejar als "culebrons" televisius és hores d'ara un dels méspolèmics dels emessos fins ara per l'emissora local. Hi ha oients que no elsoporten i aixi ho han fet saber als promotors de Titoieta Ràdio. La "digna"direcció de l'emissora ha decidit mantenir-lo en antena doncs s'ha comprovat queés rentable econòmicament -és l'únic que inclou publicitat- i per altra banda rebcorrespondència cada setmana -senyal inequivoca que té un públic fidel-.

-ES NADAL A TITOIETA RADIO-El pròxim 24 de desembre a partir de les 20 hores serà Nadal a Titoieta Ràdio.Vos convidam a sintonitzar el 107.5 de l'FM mentre preparau el sopar, enceneuels llumets de Tarbre, o simplement mirau el Betlem. Nosaltres posarem el torrói el cava -és un dir-. Després anirem a Matines.

Es SAIG 23

-LES MATINES A TIT01ETA RÀDIO-Enguany novament Titoieta Ràdio realitzarà la retrasmissió en directe de lesMatines des de l'església d'Algaida. Una retrasmissió que té com a finalitatpossibilitar la participació en el misteri de Nadal de les persones que no espoden desplaçar a l'església aquesta nit tan especial.

-ALMODÓVAR I VILLALONGA A TEMPS DE CINEMAEL productor executiu de la pel·lícula "Tajones Lejanos", Agustín Almodóvar,fou entrevistat en el decurs del programa "Temps de Cinema" de la primerasetmana del mes de novembre. Fou una entrevista molt interessant on escontaren diversos detalls sobre l'estrena de la darrera pel·lícula de PedróAlmodóvar i se n'avançaren d'altres sobre futurs rodatges.També visità els estudis de l'emissora el director mallorquí Agustí Villaronga.El director de cinema ha rodat fins ara dues pel·lícules: "Tras cristal" i "Elniño de la luna". En aquests moments treballa en dos nous projectes, "Lamuerte i la primavera" i "El aprendiz de brujo".

-ÉSSER DONA A ALGAIDA: UNA XERRADETA A LA LLUM D'UN QUINQUÉ-Margalida Sureda ( directora d'autoescola jubilada) i Maciana Maria Bibiloni(psicòloga) foren les primeres convidades de l'espai mensual "ES QUINQUÉ".El programa s'emet el darrer dissabte de cada més a partir de les 15 hores. Laprimera edició d'"ES QUINQUÉ" va està dedicada a les dones d'Algaida. Estractava de conèixer les diferents pespectives de la realitat de cada dia a partirdels testimonis de les convidades. Resultà realment interessant.

-KINDOY: ELS MINUTS DE MÚSICA FRESCA A TITOIETA RADIOCada dissabte a partir de les 16,30 hores arriba la música més "IN" a la sintoniade TITOIETA RADIO. Sense pressa, però sense pausa, els "kindoieros" vosofereixen una hora de la millor música per escoltar tranquil·lament a casa,mentre pintau les parets de la vostra habitació o jugau al parxessi amb lamoixeta. . . Atendran les vostres peticions -dins les possibilitats de ladicografia- al telèfon de TIOIETA RÀDIO que és el 12-50-76.

-FER DISSABTE: ¿COMPRAM O NO COMPRAM UNA ASPIRADORA?-"Fer dissabte", el magazine de l'emissora d'Algaida, ha emès durant dos mesosel mini-espai "Titoieta, la figa flor de la ràdio local". Tres convidades moltespecials han compartit amb els oients del programa tots els seus coneixementssobre figues, figueres i figuerals. Són tant atentes i simpàtiques que fins i totens parlarem de figues de moro i també de figueres xineses.Mestres tant els senyors conductors d'aquest programa no troben una companyapresentadora. Estan pensant mecanitzar l'espai amb la compra d'una aspiradoraMOULINEX.

24 ESSAIG

ASSASSINAT PER ARCABUSSADES DE FRANCESC MAS I MULET L'ANY 1.656

A LA PLACA DE LA VILA D'ALGAIDA

Aquest crim comès a dues hores dela nit del diumenge 2 de gener de 1656degué commoure tot el poble d'Algaida,ja que el mort era fill i gendre dedues importants famílies del mateix.

Francesc Mas i Mulet era fill deFrancesc Mas de Gomera, possessió delterme de Llucmajor, situada entreles possessions de Capocorp, Son Al-berti, Son Vidal, Son Mut i la Gomerade Jaume Clar de Vallgornera. Un inven-tari publicat per B. Font Obrador de1625 dóna idea de la importància d'a-quest rafal.(l)

La mare, Margalida Mulet i Trobat,era filla del notari d'Algaida MiquelMulet i de la dona Francina Trobat.Aquesta havia mort el 8 de setembrede 1619. Havia fet testament amb elnotari Joan Bta. Mulet i foren marmes-sors seus el fill Miquel, prevere, ila filla Joana, beata. A més de Marga-lida, tenia una altra germana Prudèn-cia, dona de Pau Mas de Gomera, hereud'aquell rafal. (2)

El notari Miquel Mulet ja era mortl'any 1614 ja que la seva viuda teniaplet aquest any amb Mariaina Torrensde Judí, segons una acta del nott. J.B. Mulet sobre la dot de dita Mariainaque pujava 250 lliures. (3)

La dona de Francesc Mas, assassinaten 1656, era filla de Joan Monblanch iJoana Reus,'anomenada Margalida. Teniaun germà Miquel i una germana Pereta,dona de Toni Reus, que fou el testimonipresencial de la mort del seu cunyat.

Joan Monblanch era nét de Guillem iCatarina Manera i fill de Joan i PeretaCastelló. Va testar "penes" BonaventuraThomas en 1653, feia hereu el fillMiquel i deixava de dot 300 lliures acada filla. El rafal de S'Heretat delpadrí valia en 1578 1.000 lliures iel del seu pare 400 lliures.

La mare del mort Margalida Mulet vatestar el 17 d'agost de 1654 amb elnött. B. Thomas (4). Foren marmessorsel fill Miquel, beneficiat de l'Esglé-sia d'Algaida, l'altre fili Francesci el Rt. Pere Joan Prats, vicari dedita església.

Deixava a Margalida "criada dela casa, filla de sos pares" 25 lliu-res de dot matrimonial, roba, duesquarteres de blat i dues d'ordi, condi-cionades a que no pugui demanar resde la servitut.

A la néta Margalida, filla de Fran-cesc, 10 lliures en diners, un rosaride corall, dos "anelets" d'or, un da-vantal blanc i dos "agnets" d'or.

Hereus universals els fills Miqueli Francesc. A Miquel, el beneficiat,a condició que fos capellà, li tocavala sort de Son Gian, més les casesi corral dins Algaida, que confronta-ven amb la plaça, cases i corral d'An-toni Jaume i altres fins al cantó delcorral de Ceroni Llaneres, qui confron-ten amb la part d'En Castelló tirantjust a la partió de Jaume Prats "March"de Joan Monblanch i altres, advertint"que tot lo que està dins dites afron-tes són de dites cases". Encara con-frontava amb els corrals de Miqueli Guillem Sastre, el de Na Gallura ialtres. Això demostra la grandàriade dites cases i el seu corral quearribava fins a les cases de JoanMonblanch, pare de la seva nora, i que,com veurem, estaven segons la relaciódel crim a les afores de la vila.

Les altres terres s'havien de repar-tir entre els germans, però el Patro-nat del Benefici, fundat per la testa-dora a l'Església d'Algaida, al fillFrancesc i després als seus fills.

Morí la testadora dia 23 del mateixmes i any.

(1) Font Obrador. Història de Lluc-major. Vol. IV, pàg. 318-319.

(2) A.R.N. Llibre de Test. del nott.J.B. Nulet, sig. M-1175.

(3) Id. Llibre d'actes del nott.J.B. Mulet, sig. 1*1-1177.

(4) Id. Llibre de Test. del nott,B. Thomas, T-323.

Es SAIG Z5La narració de l'assassinat amb

totes les circumstàncies figura a l'Ar-xiu del Regne de Mallorca, Secció Au-diència. (5)

La coberta del document diu: "Algay-da 1656.-Inquisició rebuda de manamt.contra les personas in margine escri-tas culpadas de haver mort ab arcabus-sades la persona de Franc. Mas y Mu-let, ut in processu contra fahent.La Regia Curia Criminal Prtis RegniMayor. -Mort de Franc. Mas y Mulet.-Relator Mag. Bartolomeus de Armella.R.C.Dr.et I.R.C. -Algr Joseph Rexach.-Sba Joanne Nadal, -(marge) Contra noconeguts".

Fol 1. La informació comença ambl'avís de dita mort feta pel Batle Rei-al d'Algaida Pere Joan Ribes a la Rè-gia Cort el 2 de gener.

Pere Joan Ribes era el propietaride Cabrera, situada entre els caminsde Manacor i el de Petra i tenia perconfrontants Son Munar de la Font,l'altra Cabrera de Jeroni Mesquida deFormiguera, establiments de Son Reusi terra de Miquel Mulet. Era bâtie dela vila des del 18 de maig de 1655.

Francesc Servera, a tres horesde la matinada del mateix dia, avisavaal Lloctinent de Batle Macià Ribes quehavien tirat tres arcabussades a Fran-cesc Mas i Mulet a la plaça i que elferit, amb cinc bales al pit, haviamort.

Fol 2. El dia vinent, 3 de gener,arribaren a Algaida el Mag. Sr. Barto-meu Armella, Jutge de la Règia Cort,Josep Rexach, algutzir reial, i JoanNadal, escrivà de la Cúria Criminal.Es personaren a casa de Francesc Mas iMulet, "en la entrada de la qual ageguten terra, ambolicat ab un lensol se havist un cos de home mort, de bonestalles, vestit gipó angarina y calsonde estamenya camellina, calsat calsespardas y sebates blancas, mostatxos ybarba rossos, cabells raulls".

Foren cridats per reconèixer el mortMartí Capellà i Miquel Sastre, que con-firmaren la identitat del difunt. Elsaig de la vila Pere Ignasi Pellicerva donar per tres vegades la veu "El

Rei te crida!" dirigida al mort i, com-plit aquest ritual, el Jutge Armellaacordà que li fos donada cristiana se-pultura.

Al fol 3vQ figura la declaració dela viuda Margalida Monblanch, de 25anys d'edat. Digué: "esta nit passada ales primeres oracions Francesc Mas yMulet occís, mon marit, surti de estama casa en companya de Antoni Reus soncunyat y digueren anaven a casa de Joa-na Monblanch sa sogre de dit mon marity ma mare, que anaven a veurà un malaltcunyat seu y al cap de alguna hora queja esperava lo dit mon marit sentí untro de arcabussada tot sol y al capde molt poc altre tro de arcabussada ala plassa devers la Creu de Albenya ycom jo tenia lo meu marit fora, mealsí y aní incontinent devers el Hochahont havien tirat ditas arcabussadesy a la que estava al portal de lacasa per sortir viu y sent un tro yllamp de arcabussada devant la casa deBartomeu Roig y no obstant axó joarribí en dit lloc ahont havia sentidesles dues primeres arcabussades y allítrobí lo dit Francesc Mas y Mulet,agegut en terra y digui "que yhá monmarit" y ell may parlà paraula y encon-tinent lo aportaren a esta casa".

Preguntada pel jutge si sospitavad'algú o dels motius que podien tenirper matar el seu marit va dir: "En elssis anys que fa que som casada nosé hagi tenguda pendencia alguna".

Al fol 5vQ figura la declaracióde la sogra del mort Joana Reus. Decla-ra ésser viuda de Joan Monblanch itenir 64 anys. Que "vivia al carrer deSon Monblanch casi de les cases mesforanas de la vila". Que aquella nitels seus gendres En Mas i En Reus ha-vien estat a ca-seva per veure unfill malalt, Miquel Monblanch. Quepartiren de la casa a cosa de unahora de la nit. Després sentí lesarcabussades i anà a la plaça i ja vatrobar la filla vora el mort.

Tampoc sabia per quins motius l'havienassassinat ni tenia sospites de ningú.

La declaració de Miquel Sastre, con-rador, figura al fol 7.

(5) Id. Secció Audiència. LligamR.C 11/26.

26 ESSAIG

Interrogat, digué que, com que viua la plaça, veinat del mort, quansentí les arcabussades entre la una iles dues de la nit del diumenge, vadeixar el llit i sentí el Rt. MiquelMas, germà del mort, que exclamava"ah lo meu germanet!" i va ajudar aportar el mort a la seva casa.

Al fol 8 figura la declaració d'An-tonina, muller d'Antoni Sallencs, tra-giner. Vivia prop de la casa d'EnMas i no es va llevar del llit ni sor-tí perquè estava sola.

Fol 9. Bernat Coll, bracer, que vi-via a un cantó de la plaça, declara,com els altres testimonis, que vaanar a veure què passava quan sentíles arcabussades i va veure el Rt. Mi-quel Mulet i Margalida Mulet que plo-raven. (Es error de l'escrivà, ja queels llinatges eren Mas i Mulet, i Mon-blanch la dona).

També, al fol 10, declara la dona deJoan Sastre, Joana, que tampoc sapres ni sospita de persona.

La declaració al fol lOv8 de Cateri-na, muller de Miquel Sastre i Pou, de50 anys, que també vivia a la plaça, nodóna tampoc cap clarícia del fet. Unaltre veïnat de la plaça era GuillemSastre, conrador, de 60 anys. Tampocsospita de ningú.

Miquel Fiol, moliner, tenia lacasa veïnada de la plaça i declaracom els anteriors. Tenia 53 anys.Fol 12vQ.

Al fol 13vQ figura la declaraciód'Antoni Munar, als Font, fadrí, fillde Pere, ferrer d'ofici, de 24 anys.Vivia a la plaça. Va sentir les arca-bussades i un poc més tard el Llocti-nent de Batle li va tocar a la porta ili va dir "Que seguís el Rei"; varenacudir a la casa del mort, però tampocsabia res ni tenia sospites.

A la seva declaració el Lloct. deBatle Macià Ribes, de 37 anys, diu queacudí a la plaça amb la vara reial, enabsència del Batle Pere Joan Ribes ique no sap res sobre les causes deldelicte.

Al fol 16 figura una Requisitò-ria de l'algutzir reial Josep Reixac,de manament del Procurador Fiscal de

la Règia Cort, perquè Antoni Reus,cunyat de Francesc Mas i Mulet i testi-moni del crim, en pena de 500 lliuresfranques, el divendres proper vinent espresenti en les presons reials. Elqual manament diu que féu personalment.

Dictamen del Fiscal de la Règia Cortal fol 17.

El Dr. Guillem Alcover, ProcuradorFiscal, diu que en vista que les decla-racions i informacions rebudes nohan donat cap indici per descobrirels criminals ni figuren proves contrapersona alguna, mana que es facinles crides pels llocs acostumats i esdonin els premis acordats als quicontribuiran a la detenció dels de-linqüents.

Als fols 19-20 declara el principaltestimoni, Antoni Reus, cunyat delmort. Diu tenir 48 anys, conradord'ofici. Que a toc d'oracions anarende la casa d'En Mas a la de la sograJoana Monblanch per veure el cunyatmalalt. Sobre dues hores de la nitpartiren per tornar a les seves cases.Arribats a la plaça, se separarenanant en Mas cap amunt i ell cap avall.En voltar el cantó i caminat cinc0 sis passes, va sentir una veu d'homeque deia: "Teniu-vos qui sou!" Mevaig girar encontinent i vaig veuràun llamp de foc alt de una paret deun corral de la casa de Bartomeu Roig'Damiana' ahont no y està ningú".Afegeix que, pres de por, va tornarendarrera i entrà a casa seva pelcorral. No va atrevir-se a sortir més1 va sebre la mort del cunyat perla seva sogra. Que quan tiraren lesarcabussades no va veure cap delsqui tiraren darrera la paret i queno sospita de ningú.

Acabada aquesta Informació sobrela mort de Francesc Mas i Mulet amb ladeclaració feta a Ciutat per AntoniReus, fou enviada al Virrei, Llocti-nent i Capità General de Mallorca ide les Illes I'll.lustre Sr. D. Llo-renç Ram de Montoro Martínez de Marci-Ila , Conte de Montoro.

ANTONI SASTRE DE SA TORRETA

Es SAIG 27

PINAUNS BALCONS MERAVELLOSOS: Tal vegada són pocs els pineros, i tal vegadan'hi hagi, però per l'aprop que ho tenim i tan avesats a veure-ho no en facin caso o s'hi han fixat, en aquests balcons meravellosos que tenim. Jo personalmentfins l'altre diumenge a un d'ells no l'havia descobert.

Em referesc a aquests balcons naturals que tenim, que no tenen portes ni bara-na, que estan oberts a tothom, que estan allà esperant que sortim a guaitar perells i ens delectem amb les seves vistes, que d'anys enrera mostren als qui higuaiten. El que vaig descobrir fou el que hi ha damunt l'hort de la possessióde Son Servera, al cap d'alt del petit puig, allà on comença el pinar. Vaig quedarmeravellat i un poc boca oberta quan el vaig descobrir. Eren les tres de l'hora-baixa i el fluix sol de novembre s'obria pas entre la boirina llunyana, que lidonava un to mélancolie a l'horabaixa, amb la silueta del puig de Cura al fons.Fou una visió que, encara que la conegués, m'impressionà, vista d'aquell puntpareixia distinta, amb els baixos, i amb el torrent al bell mig del comellar, iles terres llaurades, amb els colors marronencs i blanquinosos dels gorets aca-bats de fer, amb qualque redol verd estrepol.lat. Em semblà com una visió romàn-tica de l'època Mitjana, com un escenari de qualque pel·lícula, emperò captadadirectament pels meus ulls, no per les cameres. Visió que em produí un fort batecdel cor, enmig del silenci només romput pel belar i els picarols d'una guardad'ovelles als fons, enmig de l'esglai d'uns ulls ben oberts; em pareixia mentidaque els camps que tantes vegades he trepijat em fossin estranys, com si per pri-mera vegada descobrís aquella bellesa, que tantes vegades tenim tan aprop, emperòno hem vist o no hem sabut descobrir, i que només quan miram bé, amb els ullsinteriors del cor, podem descobrir.

Es molt important que per poder estimar el que ens envolta, és a dir, allòque és nostre, del poble, primer ho vegem, sapiguem que és allà, perquè si nono en feim cas i ens és igual, si hi és o no, o si l'espenyen, o si el trepigen,destroçant-lo; en canvi si l'hem descobert, si l'hem vist amb els ulls del cor,l'estimam, l'apreciam, i si el fan malbé pareix com si ens arrabassassin unamica del nostre cor, sentim el greu que ens sap veure que es destrueix una cosahermosa.

En guaitar per aquestes finestres que hi ha a Pina, pareix com si l'home fosun petit gra, ens adonam de l'hermós que és aquest món on vivim i ens produeixuna gran tranquil·litat i pau d'esperit.

Un altre balcó és la vista que hi ha damunt les coves, molt similar a l'ante-rior, però des d'un altre angle.

I el tercer balcó que conec és el que hi ha davant les cases de Son Miquelet,amb Montuiri al fons. Tots ells són d'una gran bellesa que esper que pogueu gaudirtots per molts d'anys.

CORO: El passat 24 de novembre, festa de Santa Cecília, l'Orfeó de Castellitxva donar un concert a l'església d'Algaida; a part de les pineres i pineros quehi canten, els va acompanyar a l'orgue na Franciscà Vallespir Munar de Can Pau.

I xerrant de música, hem sabut que el cor de l'església està assajant perles maitines. Volen que per la seva part, la musical i de càntic, surtin benlluides i alegres, per això s'han posat a assajar amb temps. La nostra enhorabo-na per la seva labor dins el poble, que tal vegada passa desapercebuda. Es unaaltra institució desinteressada, que du el seu treball i exigeix un temps perduten els assaigs. Gràcies per la seva labor i constància i esperem poder-los sentirmoltes vegades.

CENTRE SANITARI : L'Ajuntament continua amb les obres del Centre Sanitari,que per cert estan bastant avançades; esperam que els pineros prest es puguinaprofitar dels seus serveis.

(Acaba a la pàgina 29)

28 Es SAIG

ESPORTSE S C A C S

El club d'escacs d'Algaida continuaparticipant al torneig individualde Mallorca amb l'aportació de 4 juga-dors integrants del nostre club.

Quan duen 6 jornades disputades estroben així:Toni Ripoll 3'5 puntsTomeu Ripoll 2'5 puntsXesc Oliver 2 puntsJoan Uanrell 1*5 punts

Aquesta puntuació és damunt 6 puntspossibles.

Els integrants del club cada diumen-ge horabaixa tenen entrenament allocal de l'agrupació socialista.

Això vol dir que tots els aficionatsqua vulguin fer o contemplar una parti-deta d'escacs hi estan ben convidats.

FUTBOL

Després de dos mesos de no posarels resultats dels nostres equipsfarem un poc de balanç del que haestat el futbol darrerament al nostrepoble.B_££ ja_mi_ns_Els més petits realment començarenmolt malament ja que després de lesprimeres 4 jornades duien 34 golsen contra L no havien aconseguit fer-ne cap. Però la cosa s'ha compostmolt, però molt perquè aconseguirenquanyar tres partits i això ha enco-ratjat molt a tots els nostres petitsjugadors. Ànim.

Els resultats han estat:Algaida-Badia C.M. 0-10Algaida-Muntuïri 0-5Algaida-Porto Cristo 0-17Avance-Algaida 1-0Algaida-Escolè 3-1Porreres At-Algaida 1-3Algaida-Felanitx 2-10Barracà-Algaida 2-8

¿ü£¿nJiA¿£Després d'un començament també fluixpareix que els infantils es componen,al manco varen guanyar el darrer partitdisputat fa tres setmanes.

Diguem que en Biel Capellà permotius de feina ha deixat la direccióde l'equip infantil a Guillem Nicolau.

Algaida-Montaura 1 -4Ramon Llull-Algaida 4-1Algaida-Platges Arenal 4-7La Salle Flan- Algaida 0-5

Segona Regional

Després d'un bon començament de lligai d'una satisfactòria situació del'equip, en Tòfol Ors va deixar d'en-trenar l'Algaida i n'ha agafat lesresponsabilitats n'Andreu Roig, vellconegut de l'afició perquè ja ha entre-nat els juvenils uns quants d'anys.

Seguint amb l'equip hem de dirque fa un bon paper ja que tant solses va trevalar un poc amn el Llucmajori amb el Ualdemossa, però per contrahan arrabassat punts a casi tots elsdesplaçaments.

Aquest principi de mes haurà passatpes camp des Porrassar el Ferriolenc,primer classificat invicte; esperamque els nostres li llevin es "virgo"de les derrotes.

Els darres resultats han estat:Algaida-La Salle 3-1Santa Maria- Algaida 2-2Algaida-Barracà 1-0Montaura-Algaida 1-1Algaida-Valldemossa 0-1Puigpunyent-AlgaidO-1

L'equip es troba en cinquena posicióa cinc punts del líder.

HANDBOL

Una nova activitat esportiva federa-da ha entrat al nostre poble; es trac-ta del handbol ja que s'ha conrtituïtcom a club i participa amb dos equips,infantils i sèniors, a la competicióregional.

No cal dir que desitjam el màximde satisfaccions a aquest grup depersones, directius, jugadors i aficio-nats, i esperam molts de triomfs pelbé de l'esport algaidí.

Es SAIG 29La directiva d'aquest club està

formada per:President: Miquel MunarVicepresident: guillem MascaróTresorer/í Ángel ArgüesDirectius: Pep Noguera

Toni BarcelóDelegat: Pep Noguera

Com a entrenadors compten amb l'ex-periència den Paco Barceló a l'equipinfantil i de n'Angel Argües i ToniBarceló a l'equip dels grans.Resultats dels infantils:C .H .Algaida-Palma 10-5Skal- C.H.Algaida 15-8C.H.Algaida- Sta Magdalena Sofia 12-12Son QLiva-C .H.Algaida 5-6 (Suspèsal descans per pluja)

Resultats sènior masculíC.H.Algaida- Gels 8-14

Pròximament començarà la competiciófemenina amb equips juvenils i sèniors.

S ha començat la campanya de socispar equilibrar el dèficit ja que s'hande desplaçar dues vegades a Menorcai dues a Eivissa. Les quotes són:Homes 30GO ptsDones 2000 PsDe 14 a 18 anys 1 500P&Menors que 14 anys, gratis

Esperam la col·laboració de totsels aficionats.

JOAN TROBAT

MOVIMENT DEMOGRÀFIC

Antònia Servera Luis. Mo-rí dia 14 de novembre itenia 40 anys.

Miquela Sastre Jaume. Vamorir dia 30 d'octubre al'edat de 96 anys.

Miquel Trobat Capellà.Ens deixà dia 14 de novem-bre als 87 anys.

NAIXEMENTMaria Fullana Amengual, filla^ de

Jaume i Maria. Va néixer dia 25 d'oc-tubre.

PINAGRUP EXCURSIONISTA; Continuen amb les seves sortides. La darrera va ser a

Sa Rateta; ens diuen a veure si vos animau, que ells hi estan molt animats.DEFUNCIÓ ; Dia 7 d'octubre va morir Felip Ramis Trobat als 86 anys d'edat. En

pau descansi.

I res més, com no sigui desitjar-vos unes Bones Festes de Nadal, sobretot queles passeu amb molta d'alegria. Molts d'anys.

XESC OLIVER

30 ESSAIG

PASSATEMPS

¿i

3

<ff

C>?

rí

6 > ? 'i

!L 1Horitzontals; 1. Topònim d'Algai-

da. 2. Corpulència, gruix. Punt cardi-nal. 3. Assecat, eixugat. Via, carre-tera. 4 Banyut, cabró (al revés). Me-sura lineal aproximativa. 5. Aniré (alrevés). Triti. Fruit de certes plantescucurbitàcies. 6. Substància de l'inte-rior de certes conquilles (plural). Nomd'un músic peruà. 7. Anar. Punt cardi-nal. Existeix. Conjunció copulativa.8. Cinc-cents. Tuberculosi pulmonar(al revés). Adverbi de quantitat (alrevés). 9. Aplaudida, aclamada. 10.Branca, brot. Deficient, malmès.

Verticals; 1. Peça interior fe-menina. 2. Remullar, amarar. Es diri-geix. 3. Perit, entès. Cap vegada(al revés). A. Fossa, excavació (alrevés). Espiral. 5. Figura retòricabasada en una atenuació. Dos. 6. As-tat. Cent. Senceres, completes (al re-vés). 7. Mamífer bòvid. Mil. Puntcardinal. Article personal. 8. Recorre-guts, trajectes. Arran (al revés). 9.Triti. Desgraciada. 10. Animadversió,odi.

Les solucions als mots encreuats lestrobareu a la pàgina -¡T .

I P E R M O J L T Q

P I T C I D E N E B

A X U E F A S C A I

L T E S G R U A T R

O U N A P E ! I I A

C P C A T T T N L D

S A O E T S A T E E

E C I N U G I U M C

E S M G A I P R R R

E S A L E S I A A E

R D E S P E R A C M

T F R A N C I S C A

Sopa de lletres

Es tracta de localitzar deu noms demembres de diferents ordes religio-ses. Amb les lletres que vos sobrinllegireu un "amonestament" de Fra An-selm Turmeda.

A P R T

R R A] A

Solució a la passada aupo de lle-tres: Una vegada eliminats els'""deusinònims de "valent", podeu llegir:"Après fortuna bell temps fa, / aprèsgran núvol bell sol fa" (Anselm Tur-meda) . ' ; ;,

ESSAIG 31

UNA XERRADETA... (acabament)

Q.u-¿n é¿ iti paperi de.l¿ alumne.^ en icie.¿ px.océ/> de. tsieJLaJJ.?

Sense ells hagués estat impossibledur a terme l'experiència i no tendríacap sentit realitzar-la. Els alumnesparticiparen activament i plenamentdes del començament fins al finalde tot el procés, menys en els apartatsd'adaptació del guió, el muntatge i laincorporació del so que va ser feinaexclusiva nostra, de les mestres, imolt laboriosa ja que no comptàvem ambaparells adequats. Volem agrair la col-laboració de pares i altres personesque ens ajudaren. Ara bé, l'experiènciaha estat molt gratificant i totalmentpositiva.

Csie.u-0 que. ta nos>tna JU-i.ejtaiu.ia ¿n-/.anLil. e.¿CAAta eJi català é¿ un matesuialpn.ou inte.fie¿>¿>ant i átií pesi a í' e./>cuta?

Crec que sí. Precisament el treballque férem l'any passat, que consisteixen dos quaderns de fitxes per alsalumnes a més de la guia per als mes-tres parteix de les lectures dels lli-bres "La Bella Ventura" de MiquelRayó i "El Corsari de l'Illa delsConills" de Gabriel Janer Manila;elegírem aquests llibres per la granriquesa de vocabulari i d'expressionsde la llengua catalana, pel seu granpoder de comunicació i de descobrir ifer manifestar sentiments.

És a l'edat d'onze i dotze anys quanels nins i nines descobreixen el poderde llegir, llavors és objectiu de totsels ensenyants d'orientar-los i acon-sellar-los lectures que ho facilitini potenciïn, i crec que la nostra lite-ratura és molt bon material per treba-llar a l'escola.

C/ie-UA que, e-£¿ e.n¿e.nyant¿, eji ge.ne.-/tat, dt¿po¿en de.l¿ mitjana ne.ce.¿¿cuij.¿peji poderi -jLeJi una faina cJte-ottva?

No. Quan vols fer una activitat quesurt un poc del corrent te trobesun poc o un molt travada. En primerlloc aquest tipus de feines és moltmillor fer-les en equip i no és fàcilavenir-te amb altres companys, peròafortunadament en pots trobar, perquèaixò implica dedicar-hi hores extres,preocupacions i inclus doblers propis.A més les escoles no solen tenir tot elmaterial necessari com màquina de ví-deo, mesclador d'imatges i sons, ni

doblers per destinar a aquestes activi-tats. Darrerament els Centres de Recur-sos i les subvencions als Grups de Tre-ball dels Centres de Professors ajudena minvar aquestes deficiències.

£n què. conAÍ¿>teA.x. e.ß. p/i£jni?Consisteix en un diploma i 1 GO.000

ptes en métal.lie a compartir. Arabé, per a nosaltres, na Franciscai jo, és molt més gratificant el premien si, pel que significa de reconeixe-ment d'una experiència pedagògica quedisfrutàrem fent-la i ara la valorammolt positivament.

Qu¿ ¿ignijüca c.1 psieirü, pesi a unapeM.¿ona dedicada a i'' en¿e.ny ameni.?

Els premis estimulen, però maicap experiència pedagògica ni de captipus s'ha de realitzar tenint coma finalitat la participació a unaconvocatòria de premis. Hi ha moltsde mestres i equips de mestres que rea-litzen activitats prou interessants ique els altres ensenyants hauríemde conèixer; per això s'hauria decrear un sistema que difongués totaquest material.

De.¿ de. JLa te.ua peA.Ape.ciJ.ua, com. ue.u¿la ie.íació ConAeJLÍeJiia-FlcC. £4 L·ieAallan.e.aJbm.ejnt pesi acon¿e.gu-isi una e.¿co¿a pú-ÍLtica, oJuieAada j, de. qualitat?

Com saps molt bé, aquí a les IllesBalears encara no tenim competènciesen educació, per això depenem del MEC,però el responsable de l'ensenyamentde la llengua catalana és la Conselle-ria d'Educació del Govern Balear iaquest fet ha creat sovint una situacióde tirar-se la pilota, de donar-semútuament les culpes, i això no duuenlloc, només a empitjorar més lescoses. És trist dir-ho, però no es tre-balla prou ni a fons per aconseguiraquesta escola nostra, pública, arrela-da al medi i de qualitat que desitjam.

Com que diuen que no hi ha dos sen-se tres, suposam que ben prest t'hau-rem de tornar a felicitar. Que puguiscontinuar fent bona feina per moltsd'anys.

JERÒNIA OLIVER

32 ESSAIG

UNA XERRADETA AMB...

CRTRLINR MRRTORELLNo calen presentacions, na Catalina

és ben coneguda per la seva activitati participació a diferents nivells dinsel poble. Simplement hem d'explicarjl motiu d'aquesta xerradeta, i hemde començar per donar-li l'enhorabona.Enguany, per segona vegada consecutiva,na Catalina ha aconseguit un delspremis F. de B. Moll que atorga la Con-selleria d'Educació, Cultura i Esportsdel Govern Balear, dins el marc de laSetmana del Mestre. El lliuramentd'aquests premis va ser el passat 27de novembre a l'Auditorium de Palma.

El curs passat la companya de feinafou Magdalena Maiol i aquest any haestat Franciscà Bauçà. Totes tres, desde l'escola pública Joan Mas i Verd deMontuiri, han elaborat els treballs me-reixedors dels guardons.

CataJLina, podúc.A come-nçcut ejcp¿¿canicorn uà òongL·i ta -ide.a de, pan^Lc-ipan. aaquecia convocato uà de, ía Coru>e,£.¿£/Lta.

Primerament m'agradaria dir-vos queel treball presentat és una experiènciade cinema escolar fet amb els alumnesde 5è nivell de l'escola de Montuïri,durant el curs passat, a partir dela novel.la infantil "La Bella Ventura"de Miquel Rayó i Ferrer. Aquesta expe-riència és un treball de classe; pertant quan començàrem la tasca de rea-litzar una pel·lícula no pensàvem, nimolt meny, en presentar-la a cap convo-catòria de premis. Prova d'això és quefins al setembre passat no ens animàrema presentar-la.

SaüeM que. hÀ. ha fie.íacJ.6 e,nJLne. eAt/uíüaU de, ¿'any pausai, i. eJ. d'esiguany,com ¿A OÀJCÒ?

Molta, tanta que sense el treballde l'any passat no s'hagués pogut ferel d'enguany. La pel·lícula és ladarrera etapa de tot un treball dellengua que consisteix en tres parts:

-Lectura del llibre "La Bella Ven-tura" .-Realització de les fitxes delquadern d'activitats, treball del'any passat.-Elaboració de la pel·lícula.

Com veis, no es podia fer la darrerapassa sense haver donat la primera ila segona.

Després d'haver fet la lectura i lesfitxes corresponents adaptàrem lanovel·la a guió cinematogràfic, distri-buirem els personatges, triàrem elsllocs naturals per al rodatge, confec-cionàrem els vestits i altres elements,treballàrem els diàlegs, assetjàrem lesescenes i finalment ens posàrem a gra-var amb una màquina de vídeo familiar.Després va venir tot el muntatge i laincorporació del so i de la música.

(Segueix a la plana anterior)