4 és notícia Segre Diumenge, 23 d’abril del 2017

Sant Jordi 2017 eScenariS literariS

anna Sàez

Hi ha paisatges que inspi-ren. La majestuositat del Pirineu ja va seduir Ja-

cint Verdaguer al segle XIX, o el Nobel Camilo José Cela a mitjans del segle XX. També van escriure sobre les comar-ques de Lleida autors com Jo-

sep Maria Espinàs (el viatge del qual al Pirineu recrea aquest any SEGRE), Josep Pla, George Orwell i fins Juli Cèsar, a més de referents locals com Josep Vall-verdú o Màrius Torres. Però més enllà de la poesia i el que a les llibreries es denomina no-fic-ció semblava que les muses es

mostraven esquives si se les in-vocava des de terres lleidatanes. Fins que es va obrar el miracle. En els últims anys, hi ha hagut un autèntic boom literari que va començar a la muntanya als vuitanta i va arribar a la capital del Segrià fa ara vint anys, quan Emili Bayo va publicar Traïdors

òscar Mirón

emili Bayo davant de la torre Queralt, la casa Xina de ‘l’edat de les paraules’.lleonarD DelshaMs

el carrer cavallers, epicentre literari de ramon Usall.

Paisatges de novel·laEs compleixen vint anys de la publicació de la primera obra de ficció ambientada a Lleida, ‘Traïdors i covards’, d’Emili Bayo || Pep Coll i Maria Barbal van obrir camí per convertir el Pirineu en referent literari

joan blanco

Jaume cabré va donar una segona vida a Sant Pere del Burgal.

lleonarD DelshaMs

jauMe barrull

i covards, la primera novel·la que transcorria íntegrament a Lleida. Era la seua òpera pri-ma i Bayo va apostar fort. Va firmar un llibre ambientat a la Balàfia de finals dels seixanta i protagonitzat pel fill d’una fa-mília vinguda de fora. Els altres catalans de Paco Candel, que no només habitaven als suburbis de Barcelona. L’ara consolidat escriptor, que acaba de publicar la seua primera novel·la en cas-tellà, Tan tuyo como tu muerte (Versátil), mostrava una Lleida en la qual les vies del tren eren una frontera que separava dos mons.

Pep Coll i Maria Barbal ja fe-ia anys que havien convertit el Pirineu en escenari dels seus llibres, però el pla semblava re-servat a plomes de l’altre costat de la frontera administrativa. Des de la Franja es postulava el 1988 un ferm candidat al Nobel, el ja mort Jesús Moncada, au-tor de la imprescindible Camí de sirga. Bayo va obrir el ca-mí, però aviat va deixar d’estar sol. Aquest Sant Jordi es publica Seixanta-vuit (Pagès), la sego-na entrega de les aventures de Rafel Rovira, un detectiu amb despatx en el número 37 del car-rer Cavallers. El seu creador és Ramon Usall, que en aquesta

ocasió trasllada l’acció de Llei-da al París del maig del 1968. “Si he de quedar-me amb una etiqueta em quedo amb la de glocal”, diu. “Rafel Rovira és més de Lleida que Indíbil, però això no significa que no pugui viatjar.”

No és l’única novetat ambien-tada a les comarques de Lleida. Ramon Solsona novel·la el bo-om de l’enginyeria hidroelèc-trica que es va desenvolupar a la Vall de Cardós als anys 60 a Allò que va passar a Cardós (Proa). La novel·la es trasllada al Pallars Sobirà del 1965, quan milers de treballadors excaven quilòmetres de galeries subter-rànies, pous verticals i centrals inserides a les muntanyes. Des-prés de passar un dia a Ribera de Cardós algú li va comentar a Solsona que no sempre havia estat un lloc tranquil, ja que durant 15 anys es va viure una voràgine d’obres “invisibles” que van perforar l’interior de les muntanyes, i aquest comen-Pep coll al Pallars Jussà.

ramon Solsona a cardós.

el gran referentel 1988 es va publicar ‘camí de sirga’, l’obra de jesús Moncada que va convertir Mequinensa en un mite

5és notíciaSegre Diumenge, 23 d’abril del 2017

tari el va portar a escriure una novel·la d’intriga ambientada en el context del xoc cultu-ral que van produir aquestes obres faraòniques. El Pirineu ha donat tant joc literari en els últims anys que fins i tot hi ha rutes que conjuguen turisme i literatura a la vall d’Àssua, on Jaume Cabré va ambientar una de les novel·les més premiades i traduïdes dels últims anys, Les veus del Pamano (2004). Anteriorment, la reconeguda escriptora Maria Barbal també havia traslladat els seus lectors a aquest racó pirinenc a Pedra de tartera, Mel i metzines i País íntim. Però més enllà d’Àssua, són molts els llocs del Pirineu que han estat immortalitzats en la literatura. El mateix Cabré va sorprendre tot Europa amb una novel·la monumental, Jo confes-

so (2011), ambientada en part a Sant Pere del Burgal.

Uns s’inspiren en la història, altres, en l’actualitat. El perio-dista Carles Porta va debutar amb gran èxit en la literatu-ra amb Tor, tretze cases i tres morts (2005). Amb un estil nar-ratiu molt viu en el qual es des-dibuixa la frontera entre realitat i ficció, Porta ens va descobrir el Pirineu que no surt a les guies turístiques. Un cas semblant al de Pep Coll amb la novel·la que va acaparar tots els premis el

2013: Dos taüts negres i dos de blancs. L’autor recrea un crim atroç que va succeir a Carreu (Pallars Jussà) el 1943, quan una parella de masovers i les seues filles petites van ser brutalment assassinats. Era de domini pú-blic qui els havia matat, però el cas mai va arribar a judici i els autors d’aquell bany de sang van quedar impunes. El Pirineu és el seu hàbitat natural. A El segle de la llum (1997) va transpor-tar els lectors a la Vall Fosca de principis de segle XX per expli-car l’odissea que va suposar la construcció de les primeres cen-trals hidroelèctriques. Fins i tot va trobar una illa en un mar de muntanyes i va fer naufragar un particular Robinson Crusoe a El salvatge dels Pirineus (2005). La literatura de Km0 ha arribat per quedar-se.

Sant Jordi 2017 títolS que han deixat empremta

ruteS literàrieSLa vall d’Àssua ha convertit en reclam turístic la literatura de Jaume Cabré o Maria Barbal

Joan BLanCo

el paisatge de la vall d’àssua ha inspirat Cabré i maria Barbal.

eSCenariS de km 0

un poBLe a MiDa

Vilanova del Tossal és un Alpicat de papern Llorenç Capdevila ha situat bona part de la seua producció literària a ponent. a Vilanova del Tossal, poble imaginari que s’as·sembla molt al seu alpicat natal, trasllada l’acció de l’última no·vel·la, Pacte de silenci (2016), am·bientada en els convulsos mesos que van precedir la Guerra Civil. Capdevila diu que inventar-se un poble li permet prendre algu·nes llicències i tenir més llibertat creativa.

CriMs De kM 0

La dama negra de les Garriguesn ramona solé és una apassiona·da del gènere negre. Va començar amb un blog literari però el 2016 es va estrenar com a novel·lista amb Quaderns, una obra que es·tà ambientada en un poble de les Garrigues (ella és d’alfés i viu als Torms) amb la qual desmentia la idea que als pobles no et pot pas·sar res dolent. “Tothom es coneix, però no de portes endins.” poc després va impulsar el llibre col·lectiu Assassins de Ponent, en el qual només va donar una consig·na: el relat havia de contenir una mort i havia d’estar ambientat a Lleida.

MonTseC neGre

La ‘Mala lluna’ del sergent Rulln el periodista David Marín va convertir el parc astronòmic del Montsec en escenari literari. Ma-la Lluna (2015), la seua aclamada òpera prima, s’inicia amb la mort d’un astrònom a l’observatori de sant esteve de la sarga. es tracta d’una novel·la negra en tota regla amb el Montsec com a gran pro·tagonista i el sergent rull com a gran troballa. L’autor, barceloní establert a la noguera, fins i tot fa l’esforç de fer parlar aquest perso·natge amb accent genuïnament ponentí.

saGa faMiLiar

La Noguera de Francesc Puigpelat

n Els llops (2005) és la història d’una família de Balaguer. un ho·me és assassinat al cim del Mont·sec i per aclarir el crim caldrà re·

muntar·se al 1816. La història d’Els llops és, alhora, la nostra història recent: l’èpica construcció del ca·nal d’urgell, la guerra de l’Àfrica, el front del segre durant la Guerra Civil...

eL pirineu Més irLanDès

La mirada dura de Colm Tóibín des de Farreran Colm Tóibín ambienta la novel·la Un llarg hivern (2007) en un po·blet ubicat entre el pallars sobirà i l’alt urgell que s’assembla molt a farrera. és un dels llibres més reconeguts de l’autor irlandès. També va ambientar un conte al pallars, Summer of 38, que l’any passat va publicar traduït al ca·talà l’estudiant lleidatana de tan sols 18 anys Joana pena. Estiu del 38 (edicions salòria) inclou il·lus·tracions de l’artista de seròs Jor·di Jové, així com una entrevista a Colm Tóibín.

VioLènCia roMÀniCa

La Vall de Boí a l’estil de Quentin Tarantinon El país dels crepuscles (2013) és una de les novel·les més negres de sebastià Bennasar. La novel·la està ambientada a la Vall de Boí. amb les primeres neus arri·ba també un assassí que tortura i martiritza les seues víctimes a imatge i semblança de les esce·nes dels retaules i pintures murals romàniques.

aMaDo forroLLa

llorenç Capdevila.Joan BaLCeLLs

ramona Solé.

seGre

el parc astronòmic del montsec, escenari d’un crim.

22 comarques Segre Diumenge, 23 d’abril del 2017

Segre tàrrega❘ ciutaDilla ❘ Ciutadilla restaurarà l’edifici de l’abadia, que és pro-pietat de l’arquebisbat de Tarra-gona, i a canvi podrà utilitzar-lo durant trenta anys per acollir serveis i equipaments munici-pals. Així ho preveu l’acord, que atorga al consistori un termini de vuit anys per reparar desper-fectes de la façana, reformar la planta baixa i instal·lar serveis bàsics com subministrament d’aigua i llum a la superior. Aquest immoble, que va ser la seu de l’antic Teleclub del poble, acollirà a la planta baixa l’arxiu municipal, una biblioteca, una sala d’exposicions i un espai po-livalent a disposició de les enti-tats de la localitat.

L’alcalde, Òscar Martínez, va expressar la seua satisfacció davant d’un acord que permet “preservar una part del nostre patrimoni”.

La cessió de l’immoble de l’ar-quebisbat, va afegir Martínez, farà possible “dignificar l’arxiu i la memòria del poble en un es-pai condicionat, que facilitarà la consulta de documents i l’elabo-ració de treballs d’investigació”. En aquest sentit, Martínez va recordar que aquest acord arri-ba des d’un llarg període de ne-gociacions que va iniciar l’etapa l’any 2010.

El primer edil va explicar que la firma del conveni és el primer

pas per començar a buscar fons per a l’adequació de l’edifici. Malgrat que el projecte encara no està elaborat, el consistori pretén traslladar a la planta baixa de l’immoble l’arxiu mu-nicipal (ara es troba a l’Arxiu Comarcal de Tàrrega) i el llegat de la família Casa Valls, emma-gatzemat a la casa consistorial; habilitar una sala de lectura i de

consulta, i finalment un espai per a les entitats. Això últim “és una necessitat creixent, ja que ara vuit entitats comparteixen una sala de només nou metres quadrats a l’ajuntament”, va in-dicar Martínez.

La planta baixa de l’edifici de l’abadia, al carrer Sant Isi-dre número 10, està formada per dos sales amb grans arca-

des gòtiques, de 90 i 65 metres quadrats cada una.

Al llarg de la dècada dels anys noranta, la parròquia ja va cedir al grup de joves de Ciutadilla l’edifici per portar-hi a terme les seues activitats.

Amb el pas dels anys, la plan-ta superior es va deteriorar i l’immoble va acabar per que-dar tancat.

L’edifici de l’abadia de Ciutadilla, propietat de l’arquebisbat de tarragona.

segre tàrrega

Ciutadilla aconsegueix que el bisbe cedeixi l’abadia a canvi de restaurar-laProjecta rehabilitar-la per instal·lar-hi un arxiu, una biblioteca i altres equipaments || Podrà fer servir l’immoble per a usos públics durant trenta anys

municipis patrimoni

El Pallars Jussà entrega els premis als millors empresaris i comerçosGuardó per a Tramver, Solucions Verticals

trobades guardons

Un moment del partit empresarial del Pallars Jussà celebrat ahir a la Pobla.

redaCCió❘ la pobla De segur ❘ Guillem Sanz, impulsor de l’empresa Tramver, Solucions Verticals, es va em-portar ahir el Premi Jove Em-prenedor/a del Pallars Jussà 2016. Aquest projecte ha estat valorat principalment per la se-ua originalitat ja que es tracta d’una empresa que pretén cobrir la necessitat d’executar treballs de rehabilitació en zona de difí-cil accés en edificis com façanes i teulades. Aquest any s’ha dis-tingit en la categoria dedicada a la promoció de la dona em-prenedora Ruth Pintiado que lidera la iniciativa Posa’t on fire, dedicada a la preparació física. Els guardons es van entregar en el transcurs de la VIII Trobada

Empresarial del Pallars Jussà que es va celebrar ahir a la Po-bla de Segur en una vetllada en què van participar més de 130 persones del món del comerç i l’empresa i empresaris de la comarca.

En la trobada també es van entregar mencions a diverses firmes que durant l’any pas-sat han rebut reconeixements i distincions en l’àmbit nacio-

c.c.p.j.

nal. Aquests han estat la fàbri-ca de cervesa La Masovera, la ramadera Assumpta Codinac-hs, Licors Portet i la fàbrica de cervesa C-13, entre d’altres. També es va distingir per la se-ua trajectòria centenària Casa Montoliu de Tremp. La trobada

l’organitza el consell comarcal i les delegacions de les cam-bres de comerç, associacions i federacions de comerç de la Pobla de Segur, Tremp i Isona i va comptar amb la presència de la directora territorial de Jo-ventut, Marta Vilaplana. En el

marc de la trobada empresarial és tradició homenatjar també una figura destacada d’origen pallarès. En aquesta edició l’ho-nor va recaure en Jordi Civís, de la Pobla de Segur, catedràtic de Paleontologia de la Universitat de Salamanca.

diStinCióen la jornada es va distingir el catedràtic de la pobla, jordi civís, i ruth pintiado de ‘posa’t on fire’

Alguaire licita la gestió de l’escola de música❘ alguaire ❘ L’ajuntament d’Al-guaire ha tret a concurs l’es-cola municipal de música en règim de concessió adminis-trativa per un període de tres anys, prorrogable a dos més. El pressupost de la licitació és de 220 euros per alumne i any, una xifra que els lici-tadors podran millorar a la baixa.

Projecte per reparar camins a Almacelles❘ almacelles ❘ L’ajuntament d’Almacelles ha donat l’apro-vació inicial a la memòria valorada de la reparació del camí de Binèfar i el de la Carrerada de la Pleta Ma-jor. En aquest sentit, el do-cument ha iniciat un perío-de de vint dies d’informació pública abans de l’aprovació definitiva.

Torrefarrera prepara la convocatòria d’ajuts❘ torrefarrera ❘ Torrefarrera ha aprovat les bases de con-vocatòries d’ajuts per impul-sar l’activitat econòmica, em-presarial i comercial, i a ac-tivitats esportives, culturals i festives.

Polèmica per una línia elèctrica al Pallars❘ lleiDa ❘ La plataforma contra l’autopista elèctrica afirma que el projecte per repoten-ciar la línia d’alta tensió Fo-radada del Toscar-la Pobla de Segur, al qual s’oposa l’enti-tat, ha rebut el vistiplau de la Generalitat en el tram del Pallars.

25comarquesSegre Diumenge, 23 d’abril del 2017

trempAjuntament� � � � � � � � � � � � � � � � � � 973 65 00 05CAP Urgències � � � � � � � � � � � � � � � 973 65 28 28Hospital Comarcal del Pallars � 973 65 22 55

Creu Roja � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � 973 65 29 54Servei d’ambulàncies� � � � � � � � � 973 65 10 00Farmàcies � � � � � � � �Martínez � � 973 65 00 32 � � � � � � � � � � � � � � � � � Enjuanes � � 973 65 01 38 � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � Nova � � 973 65 25 25Taxis � � � � � � � � � � � � � Bonsom � � 973 65 09 29 � � � � � � � � � � � � � � � � � � � Públics � � 973 65 09 52 � � � � � � � � � � � � � � Xavier Badia � � 973 65 16 78Correus� � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � 973 65 03 09

Inem � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � 973 65 07 65Bombers � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � 973 65 08 80Urgències Mossos � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � �112Mossos d’Esquadra � � � � � � � � � � 973 65 88 00la pobla de segurAjuntament� � � � � � � � � � � � � � � � � � 973 68 00 38Oficina municipal turisme � � � 973 68 02 57sortAjuntament� � � � � � � � � � � � � � � � � � 973 62 00 10

Creu Roja � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � 973 62 01 64Servei d’ambulàncies� � � � � � � � � 904 10 71 07Farmàcia � � � � T� Mallorqués � � 973 62 00 65Taxis � � � � � Diaz de la Fuente � � 973 25 01 04 � � � � � � � � � � � � � � � � � � �Solanes � � 973 62 14 59 � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � Colom � � 973 62 07 33 � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � Obiols � � 973 62 04 51 � � � � � � � � � � � � � � � � � �Baldomà � � 973 62 10 43Correus� � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � 973 62 02 41

Escola de Piragüisme � � � � � � � � � 973 62 07 75Jutjat de Pau� � � � � � � � � � � � � � � � � 973 62 01 67Bombers � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � 973 62 00 80Mossos d’Esquadra � � � � � � � � � � 973 65 88 85esterrI d’ÀNeuAjuntament� � � � � � � � � � � � � � � � � � 973 62 60 05Bombers � � � � � � � � � � � � � � � � � � � � 973 62 60 82llaVorsÍAjuntament� � � � � � � � � � � � � � � � � � 973 62 20 08

Pallars

n “Entitat municipal des-centralitzada” o el seu acrò-nim, EMD, són denomina-cions oficials desconegu-des per a moltes persones a Catalunya, mentre que els seus representants no s’identifiquen amb l’anti-ga denominació de “pe-danies”. Per aquesta raó, l’assemblea celebrada ahir

va plantejar buscar una de-nominació alternativa per a aquests ens locals, si és possible basada en prece-dents històrics. De la ma-teixa manera, plantegen canviar també el nom dels càrrecs dels representants de les EMD, els governs de les quals consten ara d’un president i una junta.

ni ‘emd’ ni tampoc ‘pedanieS’

Buscaran un nou nom per substituir una sigla poc coneguda

r. r.❘ araós ❘ Les entitats municipals descentralitzades (EMD) del Pirineu reclamen que la futura llei de Governs Locals de la Generalitat els atorgui recur-sos econòmics suficients per exercir les seues competènci-es, al considerar que ara de-penen en excés de les partides que els ajuntaments als quals estan adscrites els atorguen en els prespupuestos munici-pals. L’Associació d’EMD de Catalunya va plantejar aquesta reivindicació durant una as-semblea a Araós que va reu-nir 28 representants d’aquests ens locals de les comarques

pirinenques.La vicepresidenta de l’en-

titat, Sofía Isus, va explicar que les EMD del Pirineu vo-len participar en la redacció de la futura normativa local de la Generalitat per exposar les seues necessitats, entre les quals les de finançament. “Ara depèn en part de les re-lacions, millors o pitjors, entre les entitats descentralitzades i els ajuntaments”, va apun-tar. Així mateix, demanaran que la futura llei precisi quines competències corresponen al municipi i quines al govern de l’EMD. Les EMD van abordar

L’assemblea de representants d’emd del pirineu.

emD D’isil i alós

Les EMD del Pirineu busquen independència econòmicaPlantegen deixar de dependre dels pressupostos municipals

administració ens locals

aSSembLea a araóSVint-i-vuit representants de les emD de comarques del Pirineu van celebrar una assemblea a araós

altres problemes, com la gestió de comunals (la seua princi-pal font d’ingressos propis a través de la caça, les pastures i l’explotació forestal) i les di-ficultats per mantenir acces-

sos i pistes forestals per falta de recursos econòmics. A la sessió va assistir la delegada del Pirineu, Rosa Amorós, i els diputats Albert Batalla i Car-mina Castellví (JxSí).

x. rodríguez❘ lleiDa ❘ L’ajuntament de Ga-vet de la Conca traurà a con-curs la gestió de la xarxa de distribució elèctrica, que fins ara havia estat competència del consistori. L’elevada des-pesa que representa mantenir aquesta infraestructura ha portat el consistori a tras-passar-la a una empresa pri-vada a través d’un procés de licitació.

L’alcalde, Josep Durany, va explicar que aquest nou con-curs arriba després de contac-tes en els últims anys amb En-desa, sense que les dos parts assolissin un acord per trans-ferir la xarxa de distribució elèctrica a la companyia.

El procés per adjudicar-les va iniciar els seus primers passos el mes d’octubre pas-sat, quan el ple va acordar l’alienació de les línies de Gavet i els nuclis de Fontsa-grada, Sant Salvador de Toló, Aransís, Sant Serni, Sant Cristòfol de la Vall, Sant Mar-tí de Barcedana i Sant Miquel de la Vall.

Altres casos a LleidaEl concurs perquè la dis-

tribució elèctrica de Gavet de la Conca passi en mans d’una empresa privada arriba després que altres municipis de Lleida, molts al Pirineu, hagin dissolt les seues anti-gues societats municipals per al subministrament de llum als veïns. A la Val d’Aran, el consistori de Bausen negocia des de fa més d’un any per

transferir la xarxa de distri-bució elèctrica del municipi a Endesa.

Altres municipis, en can-vi, continuen prestant aquest servei, cosa que requereix adaptar-se a la normativa eu-ropea i modificar les antigues empreses municipals en dos societats per separar les acti-vitats de distribució i comer-cialització. A les comarques de Lleida hi ha actualment vuit empreses registrades com a distribuïdores d’elec-tricitat de titularitat munici-pal, segons dades publicades pel ministeri d’Indústria.

Gavet traurà la xarxa de distribució elèctrica a concurs

municipis energia

LeS cLauS

Xarxa elèctrica a concursz Gavet traurà a concurs la gestió de la xarxa de distri-bució elèctrica després d’ha-ver estudiat la possibilitat de transferir-la a endesa.

Costos elevatsz l’ajuntament de Gavet considera excessius els cos-tos de mantenir aquesta in-fraestructura. així mateix, la normativa exigeix adaptar les antigues empreses elèc-triques municipals i separar les activitats de distribució i comercialització d’energia.

Distribuïdores localsz actualment hi ha vuit em-preses distribuïdores d’elec-tricitat municipals, segons dades d’indústria.

48 guia Segre Diumenge, 23 d’abril del 2017societat

òscar mirón

La festa del Club Banyetes omple la plaça de La Llotja❘ lleiDa ❘ Unes 4.000 persones van omplir ahir a la tarda la plaça de La Llotja per celebrar la Festa de Primavera del Club

Banyetes, segons la Paeria. La jornada va comptar amb es-pectacles, música, tallers de maquillatge, globus, jocs es-

portius, circuits, inflables, manualitats i d’altres activitats que van fer les delícies de la mainada durant quatre hores.

missatges

magDalena altisent

ajuntament De tremp

La truita de riu, protagonista a Alfarràs ■ Els xefs Iván Pas-cual, Anna Hallado i Mateu Blanch van impartir ahir tallers de cuina en el marc de les jornades de la truita.

Llibre de tapes a Tremp ■ El Casal Cultural va acollir ahir la presentació del llibre Les tapes de tota una vida, que Delfina Palacín va elaborar durant 20 anys al bar La Creu.

Taules a Lleida pel Dia de la Veul’associació de laringectomit-zats va celebrar ahir el Dia mundial de la Veu amb taules informatives a lleida.

53guiaSegre Diumenge, 23 d’abril del 2017

Entre tots fem Cercle! Totes les imatges a

Com participar-hi? Tria la secció que més t’agradi i envia’ns fotos, felicita un familiar o amic, participa i guanya en concursos... i fins i tot pots ser el protagonista del reportatge que tu mateix ens proposis. Les felicitacions s’han d’enviar amb 3 dies d’antelació a la data de la seva publicació, com a mínim, acompanyades de la identificació de la persona que les envia (nom, adreça, DNI i telèfon de contacte).

cercle

Fes-te subscriptor i podràs disfrutar dels avantatges del Club dels subscriptors de SEGRE. Descomptes i entrades gratuïtes per assistir a espectacles, a més d’altres ofertes culturals i d’oci. Segueix l’actualitat del club a segre.com

@CERCLEsegre www.facebook.com/cerclesegre Espai Cercle

En marxaEl meu petit look

Envia’ns les teues fotos

OFERTA SUBSCRIPTOR:Sorteig d’entrades. Truqueu al 973 248 000 i deixeu el vostre nom, te-lèfon i número de subscriptor, fins al 2 de maig. El dia 3 publicarem els guanyadors al Facebook i TW de SEGRE.

granados íntimConcert del pianista José Menor, amb les obres més íntimes i intros-pectives del compositor lleidatà, que se celebrarà el 4 de maig a l’Au-ditori Enric Granados de Lleida, a partir de les 20.30 hores.

OFERTA SUBSCRIPTOR:Descompte del 50%, mostrant el carnet de subscriptor de SEGRE a la taquilla de CaixaForum, a l’avinguda Blondel, 3 de Lleida. Màxim dos en-trades per carnet.

gestos iconoclastesL’antropòleg i profersor de la UB Manel Delgado serà l’encarregat de la visita guiada a l’exposició Gestos iconoclastes des del punt de vista de la seua disciplina, l’antropologia religiosa. Preu: 3 €

OFERTA SUBSCRIPTOR:Sorteig d’entrades. Truqueu al 973 248 000 i deixeu el vostre nom, telèfon i número de subscriptor fins al 27 d’abril. El dia 28 publicarem els guanyadors.

Vi FestiVal re-sonaTorrefarrera acollirà el 29 d’abril el VI Festival Multicultural Re-Sona. Les activitats tindran lloc a partir de les 12.00 hores i a les 21.30 comença-rà un concert amb Els Amics de les Arts, Enzel i DJ Monka.

Participa-hi i guanya el teu temps, la primavera

Arbres en flor, camps verds i bon temps.Envia’ns fotos sobre la primavera a cercle@segre.com o a c/ del Riu, 6 de Lleida (fins al 9 de juny) i entraràs en el sorteig d’un cap de setmana per a dos persones a l’Hotel Estanys Blaus.

El nom del guanyador es publicarà el dimarts 13 de juny.

Amb la col·laboració

de l’Hotel Estanys Blaus. el renàixer de la primavera. La primavera és l’estació del

renaixement, la resurrecció el nou creixement. Tot això queda plasmat en aquesta imatge que Joan Alòs comparteix amb Cercle.

Posta de sol. Joan Esquerra, de Tremp, va plasmar aquest bonic ocàs primaveral des de l’ermita romànica de Santa Helena, situada a la població de Claret, al Pallars Jussà.

Ocàs als Plans de Conill. El passat 11 de març Josep Regí, d’Altet, va immortalitzar aquesta espectacular posta de sol des dels Plans de Conill, a terme municipal de Tàrrega.

Galeria d’imatges a segre.com

Aquesta parella avui es casa! Que sigueu molt feliços, Lluís i Alícia.Felicitats pels 4 anyets, Biel, del teu germà Marc i pares.

Rocío fa 3 anyets, els seus papes i la seua tata Nerea la felicitem.

La Paola fa deu anys, moltes felicitats en el dia de Sant Jordi. T’estimem!

Feliç Sant Jordi. No canviïs mai. T’estimen els teus pares.

Feliç dia de Sant Jordi, dels papes, germans i nebots.