dr. martí pumarola i batlle - uab barcelona · (compendio de albeytería, 1717) llire...

El naixement de la veterinària

Dr. Martí Pumarola i Batlle

Dep. Medicina i Cirurgia Animals

Universitat Autònoma de Barcelona

Veterina, bèstia de càrrega o de tir (èquids).

Veterinarium, allotjament dels animals

malalts o hospital del bestiar en

els campaments de les legions

romanes.

Usat com a llatzaret veterinari.

Miguel Cordero del Campillo (1996) LOS NOMBRES HISPANICOS DE LA VETERINARIA Universidad de León

veterinus, mamífers domèstics usats en càrrega de tir

vetus-eris, animal vell

vitula-ae, vitulus-is, vedell

vet, any

vetes, vetelo = animal d’un any [= vatsà, vatsarà (hindú)]

veterina, vehendo = animal adequat per conduir, caminar

• VARRÓ (s. II-I aC), De re rustica: medicus pecuarius

• T. LUCRECI (s. I aC), De rerum naturum: veterinae, veterinarius

• PLINI (s. I), Historia natural : veterinis

• COLUMEL·LA (s. I ), De re rustica: veterinarius

• MULOMEDICINA CHIRONIS (s. IV), veterinarius

• VEGECI (s. V-VI), Ars Veterinaria, veterinarius

Llengües no llatines:

ve = bestiar

teeren = patir, estar malalt, dèbil

aerts - arts = terminació

hippiatrós (hippos, cavall; iatrós, metge) pyatra (siríac)

biyatr o baitar àrab) al-baitar, baitara (àrab actual)

albeitar

• MOHAMED IBN YAQUB IBN HIZAM AL-HUTTULI (s. IX), Kitab al

furusiya wa-l-baitara o Kitab al-hail wa-l-baitara.

• AHMED IBN AL-HASSAN IBN AL-AHUAF, Kitab al-baitara.

Compendio de Albeytería, 1729

Marhskalk

écuyer d’écurie/stallmeister

mariscal de logis, mariscal de camp

Condestable

Marescallus o marescalcus.

marescal

maréchal, maréchal-ferrant, maréchal-traitant.

kurschmied

marescal-menescal

• ALVAREZ DE SALAMIELLA, Libro de

Menescalcia et de Albeytería (s. XIV).

• G. RUFFUS, De medicina equorum (1250).

Nomenat Imperialis marescallus major

per Frederic II.

• L. RUSIUS (1320-1370), Marescalcia

• MANUEL DÍEÇ, Llibres de Menescalia (1416-1450)

FELIP V (s. XVIII), Arma de Cavalleria: albeitares-mariscales,

mariscales, mariscal mayor

JEAN MASSÉ, Art vétérinaire ou Grand

Maréchalerie (1646)

SOLLEYSEL, Le parfait maréchal (1664)

LES CIÈNCIES EN EL SEGLE XVIII

L’ ENCICLOPÈDIA: la federació de

l’enginy contra el fanatisme i la

tirania.

El poder (Madame Pompadour) i els

enciclopedistes (Diderot i

D'Alambert).

FACTORS ECONÒMICS

• Coneixements tècnics d’ explotació

agrícola i ramadera no han variat des

de l’època clàssica.

– La genètica i la millora de les

produccions animals són

desconegudes

– Cria de bestiar de subsistència

– El bestiar és la força motriu de

l’agricultura

FACTORS ECONÒMICS

• Guerres a Europa (Successió a Espanya...): moviments d’animals;

mort de cavalls, mancança de repositoris...

• Successives epidèmies arrassen Europa: Ràbia, Carboncle, Peste

bovina, Verola ovina, Aftosa, Borm, Sarna, Cólera, etc.

– Epidèmia de Peste Bovina de 1714: moren a Europa més

d’1,5 millones de bovins

• Normatives oficials de tipus sanitari: prohibició del moviment i

de la importació d’animals, aillament del bestiar, denúncia

obligatòria de la malaltia, destrucció i indemnització dels animals

afectats (Prúsia, Frederic el Gran), aparició de les assegurances

per al bestiar...

FACTORS ECONÒMICS

• Els metges establiran les mesures de

prevenció

Les guerres, fam, disminueix la

producció de la terra i de carn;

els preus pugen contínuament

FACTORS ECONÒMICS

• Protestes urbanes: els “veterinaris” com a responsables de la misèria

Desprestigi de la professió → Escoles de Veterinària

LA MEDICINA

• S. XVII: Cartesianisme explicació química i física dels fenòmens vitals

• S. XVIII: Escola Vitalista, separa el cos de l’ànima; és el cos el que reacciona davant les seves alteracions

• Desenvolupament de l’Anatomia i de la Fisiologia es perfila la Patologia.

G.B. MORGAGNI: des de la lesió

orgànica dedueix el funcionament

de l’òrgan: sorgeix l‘Anatomia

Patològica

LA MEDICINA

• Apareixen noves àrees científiques: Immunologia (Jenner descobreix la “vacuna”)

• Desenvolupament d’altres àrees: Farmacologia (quinina, cafè, xocolata), Nutrició (Parmentier introdueix la patata a França i Alemanya).

FRANÇA• Physiocratie (Kratos = poder; Phusis = Natura)

– François Quesnay (1694-1774), cirurgià de Lluís XV; metge de Mme de Pompadour

• Cal invertir en l’agricultura: “L’agricultura és la única font de riquesa. La cria de bestiar és un mal necessari"

• La productivitat de la terra està lligada a la densitat de la població rural

• Creació de Societats o Acadèmiesd’agricultura

– Henri Bertin, ministre de Lluís XV i apassionat per l’agricultura; donarà suport a aquestcorrent mèdic

LA VETERINÀRIA

• Predomina la teoria iatromecànica,

de base cartesiana: l’animal és com

una màquina hidraulico- pneumàtica

• Molts metges europeus fan

incursions en el mòn veterinari

actuant com a clínics, estudiant

anatomia comparada, les malalties

infeccioses, la cirurgia, etc.

L’ ANATOMIA

Carlo RuiniAnatomia del Cavallo (1598)

Andrew SnapeThe Anatomy of an Horse (1683)

L’ ANATOMIA COMPARADA

LA FISIOLOGIA

FERNANDO DE SANDE Y LAGO

(Compendio de Albeytería, 1717)

Llibre d’albeitería en el que el seu

autor dóna proves dels seus

coneixements en ALQUÍMIA en

pràcticament totes les pàgines de

l’obra

Inclou laberints cúbics (antecedents

dels crucigrames), dies perillosos,

qüestions de mineralogia, signes

zodiacals, làmines i al·legories

estranyes

CLAUDE BOURGELAT

1684, neix a Barthélémy

1740, Écuyer du Roi, Acadèmia de Lió

1750, Eléments d’hippiatrique, volum I (1751, volum II)

1755, articles d’hippiatrica als volums V i VII de l’Enciclopèdia

1761, Arrêt du Conseil d’Etat, creant l’Escola de Veterinària de Lió

1765, segona Escola de Veterinària a Paris (1766, Alfort)

1779, mor a Paris

Acadèmia d’Equitació de Lió

PHILIPPE ETIENNE LAFOSSE(1738-1820)

• Fill d’un destacat mariscal de Lluís XV, aprèn les tècniques del seu pare

• Adquireix amplis coneixements veterinaris a l’exèrcit francès i estudia anatomia humana a París

• Publica “Cours d´hippiatrie ou traité complet de la médécine des chevaux” (1772)

“Cours d´hippiatrie ou traité complet de la médécine des chevaux” (Lafosse, 1772)

1761, Arrêt du Conseil d’Etat,

creant l’Escola de Veterinària

de Lió

La Guillotière

Organització dels estudis• 3-4 anys

• Hivern i primavera:

– Osteologia

– Miologia

– Esplacnologia

– Matèria Mèdica interna i externa

• Estiu i tardor:

– Exterior dels animals

– Selecció de cavalls

– Botànica, farmàcia i química

– Malalties internes i externes

– Aparells i vendatges

– Teoria i pràctica de les operacions manuals tallant i cremant el cos dels animals vius

• Tot l’any: Higiène; Forja i ferrar

• Publicacions: llibres de text pels estudiants i pels veterinaris

Maisons Alfort, 1765

- Lafosse va ser enemic de Bourgelat, qui el va vetar com a professor en las noves escoles (malgrat la seva obvia superioritat en coneixements veterinaris)

- Lafosse (aclamat a tot Europa) va intentar tancar ambdues escoles: “The Royal Veterinary School at Alfort; Reason for the Inutility of That Establishment and Means of Replacing It With Great Economic Saving for the State” (1790)

Organització dels estudis• Interès per l’experimentació animal; medicina comparada

• Les missions d’estudiants: reports clínics, lesions, etc dades epidemiològiques; inventari de malalties del bestiar (1765)

Almanach Vétérinarie, Chabert (1782)

Les escoles de veterinària fundades a França es

van convertir en el model a seguir per les

successives que van anar apareixent a Europa

Comte d’Aranda, ambaixador d’Espanya a França,

va sol·licitar que s’enviés un “pensionat” (a

compte de la Real Hacienda) per cursar els

estudis de Veterinària a l’Escola d’Alfort

(París)

Bernardo Rodríguez

Segimon Malats e Hipólito Estévez

• Mariscal de les Reials cavallerisses (albeitar civil)

• pensionat per la RO 5-XI-1776

• Alfort des de gener 1777 a juliol 1780: primer veterinari

espanyol

• a la seva tornada (1781) presenta al govern el projecte per crear

una Escola de Veterinària a Madrid: no va fructificar

BERNARDO RODRÍGUEZ MARINAS (1749-1819)

El nacimiento de la Veterinaria

Excellent sujet ayant bien fait des cours etant presentement Marechal expert de SM le Roi

d’Espagne

• Mariscals Majors de las Reials Cavallerisses

(albèitars militars)

• Pensionats a Alfort (1784-87)

• amplien beca per estudiar a Alemanya,

Dinamarca, Itàlia i Anglaterra fins 1789

• a la seva tornada redacten un projecte i un pla

d’estudis per fundar dues escoles (Madrid i

Còrdova)

• escassetat de professors i recursos econòmics:

Reial Escola de Veterinària Madrid (1792)

SEGIMON MALATS i CODINA

HIPÓLITO ESTÉVEZ y VALLEJO

R. O. 23/2/1792: “... se sirvió S. M. aprobar la creación de la Escuela de Veterinaria y su establecimiento en Madrid, que había juzgado ese Consejo absolutamente necesaria para propagar los principios científicos y práctica ilustrada de una facultad en que se interesan la agricultura, el tráfico, la fuerza, la riqueza y la alimentación del Reyno”

REV de Madrid (1793)Director: Segimon Malats

Subdirector: Hipólito Estévez

La formació veterinària a Espanya

1793

1793 Real Escuela de Veterinaria de Madrid


1793

1847

1847


1847 Còrdova i Saragossa

1793

1847

1847



1852 Lleó1852


1793

1847

1847



1852 Lleó

1883 Santiago de Compostel·la(1924)

1852

Santiago

1883


1793

1847

1847

1793 Real Escuela de Veterinariade Madrid


1852 Lleó

1883 Santiago de Compostel·la (1924)

1982 Barcelona, Càceres, Lugo, Las Palmas, Múrcia

1852

1982

Murcia

1982

Cáceres

1982

Lugo

1982

Las Palmas

1982


Perquè Catalunya ha trigat

tant en tenir una Facultat?

La formació Veterinària a Catalunya

1855 Acadèmia Médico-Veterinaria Barcelonesa

1861 Escuela de herradores zootécnicos

1890, Escuela de Veterinaria

08-04-1890: els diputats provincials Joaquin Sostres i Rey i Frederic Schwartz i Luna (liberals):

- sol·licitar al govern de S.M., amb o sense el recolzament de l’Ajuntament, la creació d’una Escuela de Veterinaria oficial

- la Diputació ofereix una granja a la carretera de Sarrià

- el manteniment de l’Escola amb l’ajut de l’Ajuntament de Barcelona

D. Antonio Ruiz, Còrdova

D. Pedro Martínez de

Anguiano, Saragossa


D. Martín Nuñez, Lleó


- Remeten informes econòmics

- Queixes por la manca de recursos per part del Govern

- Projectes de reforma aparcats en el Ministeri

- Docència allunyada dels requisits mínims europeus: “...las

escuelas españolas se encuentran ancladas en moldes

estrechos y muy diferentes de los que tiene Francia o Alemania

(A. Ruiz)”

- Falta de personal (docent i administratiu)

- Falta de laboratoris i instal·lacions


La Mancomunitat de Catalunya (1914-24)

"Existen en España cinco Escuelas de Veterinaria, y en la

conciencia de la clase en general está que deberían clausurarse

cuatro, dejando tan solo una debidamente dotada de

profesorado y de material de enseñanza"

Francisco Sugrañes Bardagí

“Yerro... Y van mil”

El Noticiero Universal, 11 de juny de 1915

"La Veterinaria española es una ficción. En ningún país

del mundo hay mas escuelas de Veterinaria que en España. En

ninguna parte del mundo se enseña menos veterinaria que en

España"

Pere Màrtir Rossell i Vilà

LA SEMANA VETERINARIA, nº 20, 18/5/1918

191426 de maig: Proposta del diputat Albert Bastardas davant l'Assambleade la Mancomunitat per la creació d'una Escola de Veterinària

29 de maig: reunió de l'Assemblea de la Mancomunitat que aprova la proposta de Bastardas

“La proposició de Bastardas ens ompla de goig: satisfà

nostra catalanitat i enalteix nostra professió”

“És la nostra consciència de catalans, és la Catalunya-

Nació qui demana, qui exigeix la creació d'una Escola de

Veterinària”

Pere Màrtir Rossell i Vilà

Professor de Zootècnia de l’ESA

La Veu de Catalunya, 16 de juny de1914

1914

3 de juny: reunió del Consell Permanent, es demana un

informe (projecte tècnic) al Consell de Investigació

Pedagògica.

1915

11 de maig: Projecte d'acord per la creació de l'Escola de Veterinària

que el Consell Permanent proposa a l'Assemblea de la

Mancomunitat

1 de juny: l'Assemblea accepta el projecte d'acord del Consell

Permanent

23 d'octubre: instància del president de la Mancomunitat al

President del Consell de Ministres demanant la creació d'una

Escola Superior d'Estudis de Veterinària a Barcelona

...en el sentido que lo que sobran son Escuelas de Veterinaria (hay en España 5 y en Francia por ejemplo 3) pero que tratándose de un centro tan importante como Barcelona no resultaria abusivo acceder a la creación de la Escuela que se pretende, si bien no con las condiciones que se detallan en la instancia pues la nueva Escueladeberia funcionar con el mismo regimen de las

demas Escuelas que funcionan actualmente.

1977 Colegio Universitario de Veterinaria

1977 Colegio Universitario de Veterinaria

27-02-1977: el Ple de la Diputació provincial de Barcelona,

dirigit per Juan Antonio Samaranch aprovà la creació, en el

Districte Universitari de Barcelona, d’un Colegio Universitario de

Veterinaria depenent de la Universidad Complutense de Madrid

(Dr. Gaspar González)

dr. martí pumarola i batlle - uab barcelona · (compendio de albeytería, 1717) llire...

Documents