Download - Tema 3 la plena edat mitjana i el feudalisme
TEMA 3: LA PLENA EDAT MITJANA I EL FEUDALISME. Segles XI-XII-XIII
QU VEUREM EN AQUEST TEMA
LA SITUACI POLTICA EN ELS SEGLES XI, XII i XIIIEL MN MUSULM
EL MN CRISTI: Europa Oriental i Occidental
LA RESTA DEL MN: frica, sia i Amrica
EL SISTEMA FEUDALLA MONARQUIA FEUDAL
ORIGEN DEL FEUDALISME
RELACIONS DE VASSALLATGE
EL FEU: parts del feu
ECONOMIA I SOCIETAT
LESGLSIA
LART ROMNICARQUITECTURA
ESCULTURA
PINTURA
1. LA SITUACI POLTICA s. XI, XII XIII
MN MUSULM: el califat rab es va dividir. Adquireixen protagonisme els turcs. Nous califats en Egipte (fatimista) i nord dfrica (almorvit)
MN CRISTI: limperi bizant es va mantenir. Limperi carolingi es va dividir i va aparixer el Sacre Imperi Romanogermnic. Els regnes cristians de la pennsula van seguir conquistant territoris dal-ndalus
RESTA DEL MN:FRICA: van prosperar diversos regnes al voltant del desert del Shara
SIA: al centre els mongols, van invadir Xina, el mn musulm i Europa Oriental. A lest Imperi Xins. Al sud regnes dndia i Indoxina.
AMRICA: civilitzacions olmeca, maia i inca
2. EL SISTEMA FEUDAL
FEUDALISME: sistema poltic, social i econmic que es va consolidar en els regnes cristians durant la plena edat mitjana (segles X a XIII)Caracterstiques: Prdua de poder dels monarques.
Relacions de fidelitat personal. Relacions de vassallatge
Economia organitzada al voltant dels feus.
ELS ORGENS DEL FEUDALISME
El poder dels reis era molt dbil.
Per a lluitar contra els nous pobles invasors sollicitaven ajuda dhomes armats (nobles).
Aquests homes armats rebien terres com a pagament per la seua ajuda (feus).
Els nobles es van convertir en senyors feudals amb poder complet sobre els habitants del feu.
Al feu vivien serfs i llauradors (camperols lliures)
REISENYORS FEUDALSCAVALLERSCAMPEROLS I SERFS
FeusAjuda militar i consellMantenienAjuda militar i defendre els feusTreball i pagar impostosProtecciRELACIONS DE VASSALLATGERELACIONS DE SERVITUDLES RELACIONS DE VASSALLATGE
RELACIONS VASSALLATGE: Cerimnia de lhomenatge
- En primer lloc, el senyor i el vassall sagafaven de les mans (inmixtio manuum).- Desprs, posaven les mans sobre levangeli o un objecte sagrat, i el vassall jurava fidelitat al senyor (sacramentum).- El senyor en senyal de pacte i amistat el besava (osculum).- I a continuaci el senyor li donava un objecte o quelcom representatiu que corroborava lhomenatge (investidura).- El vassall havia de donar al senyor, consell (consilium) i ajudar-lo amb les armes (auxilium) quan fos necessari. - Aquesta cerimnia es feia tamb amb altres nobles inferiors socialment. Per aix, sha dit que en el feudalisme tothom s vassall de tothom.
EVOLUCI DEL FEUDALISME
A partir de la baixa edat mitjana el feudalisme es va anar descomponent per tres raons: Laugment del poder i de lautoritat dels monarques
El desenvolupament del comer i el creixement de les ciutats.
Les revoltes dels llauradors
EL ELEMENTS DEL FEU
BOSCOS DEL SENYOR
MOL
POBLAT
RESERVA SENYORIAL
MASOS
FERRERIA
CASTELL
MASOS
RESERVA SENYORIAL
RESERVA SENYORIAL
3. LECONOMIA
Leconomia era de SUBSISTNCIATota la producci es destinava a lautoconsum
La poca producci sobrant es venia en mercats locals.
Tamb es comerciava amb productes artesanals, eines i teixits
3. LECONOMIA
Lactivitat econmica principal era LAGRICULTURAConreaven: cereals, verdures, llegums, ...
Dels animals: llet, ous, formatge, mel, ...
De la natura: fusta, animals de caa, fruites silvestres
De la RAMADERIA obtenien:Llana i cuir: per a fer roba, sabates, ...
Animals de tir: cavalls, bous, ases i muls.
Cavalls de guerra.
3. LA SOCIETAT
PRIVILEGIATS
NO PRIVILEGIATS
PRIVILEGIATSNO PRIVILEGIATSNOBLESACLEROALTA NOBLESABAIXA NOBLESASERFSCAMPEROLS LLIURESARTESANS COMERCIANTSBisbes (dicesi)BAIX CLEROALT CLEROReis, ducs, comtesAbats (monestirs)Barons, cavallersSacerdotsMonjos
3. LA SOCIETAT
4. LESGLSIA
PAPA
ABAT(ABADIA)CLERO REGULARCARDENALMONJO(MONESTIR)CAPELL(PARRQUIA)BISBE(DICESI)CLERO SECULAR
ORGANITZACI
4. LESGLSIA
4. LESGLSIA
PODER POLTIC:Els reis intervenien en el nomenament dels bisbes.
Els alts crrecs de lesglsia acudien a les corts per assessorar als reis
El papa podia excomunicar a qualsevol persona, incls els reis
PODER ECONMIC:Molts reis i nobles cedien terres i feus a lesglsia, es va convertir en la propietria principal.
Cobrava el delme (una desena part de la producci agrcola que havien pagat els llauradors)
PODER CULTURAL:Era lencarregada de transmetre la cultura (cpia de textos antics, educar, les creences religioses)
La por a linfern i a la fi del mn, pelegrinatges a Roma i Santiago, relquies, croades.
5. LART ROMNIC
CARACTERSTIQUES GENERALS:Art rural
Promotors de les obres eren la noblesa i lesglsia. Es construen ermites, monestirs i catedrals
ARQUITECTURA: CaracterstiquesMurs gruixuts de pedra i poques finestres
Arc de mig punt, voltes de can i darestes
A lexterior contraforts (pilars adossats a la pared). A linterior columnes (cilndriques) i pilars.
Planta de creu llatina amb creuer, 3 naus a linterior, i absis
Faanes amb portalades i una o dues torres amb campanar
Estil artstic predominant a Europa del segle XI al XIII
CATEDRAL
ERMITA
MONESTIR
VOLTA DE CAN
ARC DE MIG PUNT
VOLTA DARESTES
CONTRAFORTS
COLUMNESCILNDRIQUES
PILAR
PLANTA DE CREU LLATINA
PORTALADA
ESCULTURA I PINTURA: CaracterstiquesTenen una funci didctica (poblaci analfabeta i aix aprenen els relats bblics) i decorativa.
Les imatges tenen carcter simblic (representen idees a travs de dibuixos) . Figures rgides i rostre inexpressiu, la mida depn de la seua importncia
Estil esquemtic (detalls poc definits)
ESCULTURALes escultures sesculpien en pedra o es tallaven en fusta. Imatges de Crist en la creu i Marededus amb el Jesuset. Sadaptaven a larquitectura en portalades, columnes, faanes.
PINTURALes pintures es feien sobre els murs o parets, sobre taula o en miniatures en els llibres. Els dibuixos amb lnies i colors plans (sense volum)
ESCULTURA
ESCULTURA
PINTURA
PINTURA
PINTURA: MINIATURES
Pulse para editar el formato del texto de ttuloHaga clic para modificar el estilo de ttulo del patrn
Pulse para editar los formatos del texto del esquemaSegundo nivel del esquemaTercer nivel del esquemaCuarto nivel del esquemaQuinto nivel del esquemaSexto nivel del esquemaSptimo nivel del esquemaOctavo nivel del esquemaNoveno nivel del esquemaHaga clic para modificar el estilo de texto del patrnSegundo nivel
Tercer nivel
Cuarto nivel
Quinto nivel
22/10/16
Haga clic para modificar el estilo de ttulo del patrn
Feu clic per editar el format del text de l'esquemaSegon nivell d'esquemaTercer nivell d'esquemaQuart nivell d'esquemaCinqu nivell d'esquemaSis nivell d'esquemaSet nivell d'esquemaHaga clic para modificar el estilo de texto del patrnSegundo nivelTercer nivelCuarto nivel
Quinto nivel
22/10/16
Haga clic para modificar el estilo de ttulo del patrn
Feu clic per editar el format del text de l'esquemaSegon nivell d'esquemaTercer nivell d'esquemaQuart nivell d'esquemaCinqu nivell d'esquemaSis nivell d'esquemaSet nivell d'esquemaHaga clic para modificar el estilo de texto del patrnSegundo nivelTercer nivelCuarto nivel
Quinto nivel
22/10/16
Haga clic para modificar el estilo de ttulo del patrn
Feu clic per editar el format del text de l'esquemaSegon nivell d'esquemaTercer nivell d'esquemaQuart nivell d'esquemaCinqu nivell d'esquemaSis nivell d'esquemaSet nivell d'esquemaHaga clic para modificar el estilo de texto del patrnSegundo nivelTercer nivelCuarto nivel
Quinto nivel
22/10/16