1
Llibre Blanc de la
Distribució Urbana de
Mercaderies
TAULA DEL SECTOR
LOGÍSTIC
Sergi Saurí
27 de març de 2019
Jornada “ Els reptes de la DUM”
Contingut
Els reptes logístics de les ciutats
Mesures de millora
Llibre Blanc de la DUM
2
1. Els reptes logístics de les ciutats
3
Les ciutat són cada cop més denses i el volum de transport urbà de mercaderies està
augmentant.
Font: UN, WB, OECD, ITF, Scháfer/Victor 2000,
Cosgrove/Cargett 2007, Scháfer 2007, Arthur D. Little
Avui en dia, el 64% dels recorreguts es realitzen
en un entorn urbà, i es calcula que el nombre
total de quilòmetres recorreguts pels vehicles
de transport de mercaderies es triplicarà al
2050.
Són responsables de fins a un 50% de les
emissions NOx (Dablanc, 2011), a més dels
altres costos externs vinculats al vehicle privat
L’auge del comerç electrònic
4 Els reptes logístics de les ciutats
Les ciutats estan emprenent
accions per la mobilitat de
passatgers, però en canvi
es deixa de banda la
distribució urbana de
mercaderies del darrer
quilòmetre.
Volum de vendes minoristes per comerç electrònic a nivell mundial de
2014 a 2021 (Statista, 2017)
Canvis d’hàbits de consum:
augment del comerç
electrònic d’un 25% per
any (de 2016 a 2017).
Identificació dels actors implicats
5 Els reptes logístics de la ciutat
Fabricants Hotels, restaurants, supermercats…
Proveïdors de serveis de transport i operadors
Autoritats públiques
Ciutadans
Logística de la Distribució Última Milla a les ciutats
Volen oferir als clients i als subcontractistes els millors preus i la millor
qualitat
Volen donar un bon servei i minimitzar els
costos
Volen optimitzar els procediments
Representen als ciutadans i volen establir una regulació
per a millorar l'ús de la infraestructura urbana
Volen una millor qualitat de vida
Per tal d'aconseguir aquestes fites és necessari definir i
crear un model de distribució urbà de mercaderies....pèro l’elevada complexitat
comporta sovint la presa de decisions i de solucions que són parcials, insuficients o
inclús contraproduents
2. Mesures de millora
6
- Centres de consolidació urbana
- Distribució hores vall
- Punts de recollida
- Regulacions d’accès
- Regulacions en l’aparcament C/D
- Criteris per les ordenances
municipals i normativa urbanísitca
- Apps d’economia col·laborativa
- Transparència i difusió de les fonts
d’informació
- Car sharing
- Vehicle elèctric
- Cargocycles
- Innovacions per al futur proper
Estratègia logística. Centres de consolidació urbana
7 Mesures de millora
Els CCU (centres de consolidació urbana) com a plataformes intermodals permeten la gestió de
mercaderies i ajuden a millorar l'eficiència de la distribució del darrer quilòmetre en una zona
específica.
Els camions pesants no haurien de realitzar les entregues del darrer quilòmetre a petita escala
Els camions pesants es substitueixen per
vehicles alternatius, millorant les condicions
mediambientals per:
La reducció dels quilòmetres recorreguts
amb vehicles contaminants.
Substitució de la flota de vehicles per
vehicles alternatius i bicicletes de càrrega
lliure d'emissions contaminants.
8 Mesures de millora
Requeriments
La participació de transportistes i comerciants.
La cooperació de l'Administració pública.
Un marc legal.
Un estudi específic per cada ciutat.
Un anàlisi del cost-benefici que inclogui una estimació
no monetària de les millores en la qualitat de vida
de la ciutat.
Prop d'un 20% dels transportistes
estan disposats a utilitzar les
plataformes CCU.
Prova pilot a l’estació de França de Barcelona. Projecte GrowSamerter. H2020. 2015-2019
Prova pilot. Projecte SMILE. Barcelona, 2014
9 Mesures de millora
Es va intentar engegar una CCU a petita escala que combinava l'ús de dos
tricicles elèctrics (bicicletes de càrrega) i un terminal urbà de càrrega i
descàrrega situat al mig de la ciutat.
Promogut per l'Ajuntament i amb una forta col·laboració de l'operador privat
Vanapedal.
Els vehicles de gran volum deixen la mercaderia al CCU i al llarg del dia, Vanapedal s'encarrega d'entregar els paquets als comerciants i als clients finals.
Terminal de càrrega i descàrrega
64
Furgoneta km/dia estalviats
1,9
Tones de CO2 estalviades durant
la prova pilot
2.400
Litres de combustible
estalviat duran la prova pilot
Estratègia logística. Distribució fora de l’horari laboral
10 Mesures de millora
Disminuir les activitats en hores punta, produeixen congestió i contaminació
OHD (distribució fora de l'horari laboral, de les seves sigles en anglès) permet reduir les entregues
en hores puntes i millora per tant l'eficiència en les activitats de distribució de mercaderies a través de
diverses alternatives. Implicacions:
Fa possible la simplificació del sistema i de les rutes.
Els costos de logística es redueixen gràcies a una distribució de mercaderies més ràpida i
eficient.
Aquesta estratègia redueix els conflictes entre els repartidors i els altres usuaris de l'espai públic,
però també fa que augmenti el soroll nocturn.
Els actors implicats són principalment
repartidors i comerciants, així com la
societat en general que està representada
per les autoritats locals.
Aquesta estratègia és especialment
interessant pels supermercats i els grans
comerços.
Estratègia logística. Punts de recollida
11 Mesures de millora
Formes actuals d'entregues utilitzades a Alemanya (Morganti, Dablanc, & Fortin, 2014)
Els operadors logístics creen xarxes de punts de recollida per evitar la distribució de porta a porta i
oferir enviaments propers a les adreces desitjades. El procés d'entrega és directe per al remitent i el
missatger pot entregar el paquet al primer intent i en un sol lloc, evitant així múltiples viatges. Aquesta
modalitat pot ser de dos tipus:
Punts de recollida assistits: Alguns proveïdors defineixen un punt de recollida seleccionant botigues
independents, els empleats habituals són els responsables de rebre, emmagatzemar i lliurar el paquet,
i de corroborar la identitat de la persona que agafen.
Taquilles: Hi ha taquilles ubicades en zones estratègiques de la ciutat on el destinatari pot retirar el
paquet només amb un número identificador de client. Tan bon punt arriba el paquet, el client rep una
notificació i el paquet es pot recollir els 7 dies de la setmana, les 24 hores al dia.
Es necessita més d'un viatge per entregar un paquet.
Mesures reguladores. Normativa d’accés
12 Mesures de millora
Es defineixen zones de baixa emissió (LEZ, per les seves sigles en anglès) o zones de congestió en
àrees de càrrega i descàrrega (CCZ, per les seves sigles en anglès) amb l'objectiu de regular l'accés a
àrees específiques ja sigui prohibint o aplicant tarifes per donar accés a un determinat grup de vehicles.
Es poden seguir diferents criteris per establir les restriccions: tipus de vehicle, pes del vehicle, tipus de
conductor...
Control d'accés DGT Barcelona (2006)
... però la restricció més habitual es basa en les
emissions del vehicle, Euro Standards. El principal
objectiu és:
Optimitzar els recorreguts del transport de
mercaderies.
Promoure un canvi de la flota de vehicles per
vehicles més sostenibles.
13 Mesures de millora
ACTORS
IMPLICATS AVANTATGES INCONVENIENTS
Transportistes
Menys congestions de trànsit
Reducció del temps en les
congestions de trànsit
Millors condicions laborals
Costos addicionals
Necessitat d'ajustar les
rutes
Adaptar la flota i els
vehicles nous.
Comerciants Reducció del soroll a la zona.
Més atractiu per als vianants.
Costos de servei més
elevats dins de la zona
restringida.
Autoritats Locals
Fàcil d'implementar.
Baixos costos inicials.
Reducció de la contaminació
ambiental i acústica, la congestió
del trànsit, el tràfic.
Diners addicionals per millorar el
transport.
Queixes dels
transportistes i/o dels
ciutadans
Mesures reguladores. Regulació de l’estacionament per C/D
14 Mesures de millora
S'utilitzen diferents mètodes per millorar el servei d'estacionament
dels transportistes:
Control i gestió dels espais lliures a través de sistemes
informàtics: La tecnologia s'utilitza per informar si les àrees de
càrrega i descàrrega estan lliures, per reservar-ne un espai, per
calcular el temps d'espera, etc.
Places d'estacionament multiús: Compartir-ne l'ús permet
augmentar les zones de càrrega i descàrrega. Durant unes
franges de temps el seu ús és exclusiu per els transportistes.
Restringir l'estacionament als vehicles de transport de
mercaderies més contaminants: assegura i facilita el procés de
descàrrega als vehicles sostenibles.
Regulacions per restringir el temps de càrrega i descàrrega.
Sistemes informàtics provats a Lisboa (BESTFACT, 2013)
Yorshire Regne Unit
15 Mesures de millora
ACTORS
IMPLICATS AVANTATGES INCONVENIENTS
Transportistes
Menys estrès.
Més informació sobre les zones de càrrega
i descàrrega.
Estalvi en el nombre de kilòmetres
recorreguts.
Adaptació de la
tecnologia.
Adaptació dels
sistemes.
Comerciants Sense influències Sense influències
Autoritats Locals
Més control dels vehicles de transport de
mercaderies.
Menys accidents de trànsit.
Menys congestió als carrers molt transitats.
Menys emissions contaminants.
Grans costos
inicials (depenent
de les solucions
informàtiques
implicades).
Innovacions en vehicles. Vehicles elèctrics
16 Mesures de millora
Quota de mercat dels VE (2013-2016)
Aquests vehicles ja estan en ús en moltes solucions LMD:
La distribució de mercaderies del darrer quilòmetre és una gran oportunitat per incorporar VE degut a
la repetició de les seves rutes.
Models limitats, infraestructures i suport tècnic en un impediment.
Es necessita la participació de
l'Administració pública perquè els
beneficis són bàsicament per als
ciutadans.
Innovacions en vehicles. Bicicleta de càrrega
17 Mesures de millora
Alternativa a considerar amb fortes restriccions en àrees urbanes
complexes.
Lliurament de mercaderies, de punt a punt.
Alguns operadors estan renovant la seva flota de vehicles urbans.
DHL, està introduint les bicicletes de càrrega a les seves flotes
de LMD dintre de les ciutats. Disposen d'una terminal central on
accedeix un remolc desmuntable que pot transportar fins a quatre
contenidors, i la distribució de la mercaderia des de la terminal es
fa amb bicicletes de càrrega.
3. Llibre Blanc de la DUM
18
Recomanacions de mesures a implementar als municipis
segons els seus objectius
Contingut bàsic:
Taxonomia de mesures (pros, contres, requeriments,
factor clau d’èxit o fracàs, etc.)
Exemples d’aplicació
Entrevistes amb alguns Ajuntaments (Estocolm, Torí i
Brussel·les)
Recomanacions i conclusions
Impacte de les
innovacions en els
objectius bàsics de
millora
19 Llibre Blanc de la DUM
Compatibilitat entre les mesures
20 Llibre Blanc de la DUM
Centre d’Innovació del Transport (CENIT)
C/ Jordi Girona, 1-3, C3, S120, 08034, Barcelona
www.cenit.es
A research group of: